Bancal B (2013) – Compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies

Bancal B – 2013 (Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies)

(2012 fou liliàcies i umbel·líferes i el 2014 serà Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

Breu resum del 2012:

Bancal:

  • Iniciat l’11 de maig del 2013: agafem un tros del bancal on hi havien estat plantades les cebes i porrus i treballem el terra amb fanga de doble mànec, reg per sembra falsa, cobertura de compost i cobertura de palla. Decidim per manca de temps anar treballant cada tros
  • 27 de juny treballem un xic més bancal amb la forca de doble mànec
  • 1 de juliol cobertura de palla: atès que no podem controlar les males herbes i que no podem anar treballant el terra decidim cobrir de palla tot el bancal i anar-lo regant a l’igual que la part plantada i així a veure si millora el terra i es moren les adventícies.
Flor d'enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

Flor d’enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

Plantacions i sembres:

  • 11 de maig del 2013 trasplantament enciams: 9 de bio i 2 de llargs que havien estat sembrats a l’almàixera el febrer!
    • 20 de juny collim 2 enciams bio grossos (a les 5 setmanes es poden collir grossos)
    • 28 de juny collim 3 enciams bio que s’espigaven, 1 d’ells ja era gegant (a les 6 setmanes espiguen)
  • 18 de maig del 2013 comprem i trasplantem 4 carbassons
    • 31 de maig els han anat menjant (no serveix ni barreres de cendra, ni trampa de cervesa de cargols…) i finalment són morts als 13 dies
  • 26 de maig del 2013 comprem i trasplantem 4 carbassons
    • 31 de maig, 4 dies i ja estan atacats tots i menjades la majoria de fulles (decidim fer planter nostre)
    • 14 de juliol: només ha sobreviscut 1 de gros que ja té 2 carbassonets petits
  • 2 de juny comprem 4 i trasplantem 4 carbassons
    • Són els últims que comprem, només està sobrevivint el que plantem en test en comptes de al bancal
  • 21 de juny sembrem a l’almàixera 3×13 llavors de carbassó bio Black beauty (a 1cm a l’almàixera i a uns 3 cm en trasplantar-ho). Sobre de 5 gr.
    • 1 de juliol, als 9 dies, ja broten 20 carbassoneres amb només fulles dicotiledònies
    • 11 de juliol, als 20 dies de sembrar-les, trasplantem 10 carbassoneres de l’almàixera
  • 21 de juny sembrem a l’almàixera 2×5 parelles i trios d’espinacs gegants d’hivern a 1-2cm de profunditat
    • 1 de juiol, als 9 dies, broten 7 espinacs fulles només dicotiledònies
Anuncis

Planter – Almàixera en porexpan 2013

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Breu resum del que vam aprendre el 2012:

  • El que ens va moure l’any passat a provar a fer el nostre planter va ésser les pastanagues (les que sembraven anaven desapareixent a mida que brotaven)
  • Com a terra pot ésser qualsevol que estigui força airejada i solta, no cal que estigui gaire adobada (de vegades ho fan amb meitat terra i meitat sorra) ja que la llavor ja té tot el que necessita per a germinar i un excés d’aliment pot fer malbé les arrels primerenques. Però la nostra terra és molt dura i per això acabem comprant una saca de terra
  • Atès que el principal problema dels planters són els fongs cal no plantar gaire compacte (aclarir de seguida que es pugui) i per a molts a més empren terra “nova” i desinfecten els recipients amb aigua de llegiu (nosaltres ho estem desinfectant deixant-les al sol)
  • Usualment se sembra un terç més del que es necessita ja que hi ha pèrdues de llavors, i en el nostre cas posem forces llavors (de 4 a 8) per planter perquè n’hi ha que no germinen i així podem triar les més sanotes.
  • El lloc ha d’ésser càlid sense sol directe i sense gaires corrents d’aire... Però per sobretot per evitar la manca de reg (sovint ens hi oblidem i és desastrós) les deixem flotant a la bassa (des de que l’1 d’abril ens va donar una bona idea el nostre amic permacultor)… i així també evitem tots els tipus de reg (quan no és estricament per aspersió) que no els va bé ja que desplacen les llavors i trenquen les mini-arrels primerenques.
Brots de pastanaga (Font: www.edujardin.es)

Brots de pastanaga (Font: http://www.edujardin.es)

Sembres

  • 10 d’abril 2013:
    • 120 parelles d’espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de sobre marca Can Morera
  • 6 de maig 2013:
    • 8×13 parelles de pastanagues
  • 13 maig 2013:
    • pastanagues de dos tipus: Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna i Chantenay (daucus carota) de sobre de marca Morera
    • espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de Can Morera
    • de sobres ja oberts i antics i no neixen bé

Rega de carbasseres 2013

Flor de carbassera (Font: blog.blanespergambia.org)

Flor femenina de carbassera (Font: blog.blanespergambia.org)

Breu experiència 2012:

  • Carbasses molt bona experiència (l’origen de les carbasses de les que vam menjar és un xic confús ja que hi va haver una barreja de planter i de carbasses espontànies nascudes de llavors d’uns amics)
  • Melons no dolços: van sortir bons melons de mida però gens dolços… ens han comentant posteriorment que no es poden barrejar amb les carbasses ja que de vegades es fertilitzen mútuament i empitjoren (potser milloren les carbasses) el gust dels melons
  • Síndries petites i insípides: un desastre, petites i amb poc gust
  • Collita de carbasses normalment a partir de mitjans de setembre (les primeres carbasses comencen a créixer a mitjans de juliol, enguany sembla que tot va més tard per la manca de calor)
  • Després d’un fruit quallat (carbassa) despuntem la branca deixant-hi com a mínim 3 o 4 fulles per evitar fruits de més que s’assequin
  • Carbassa distingir la flor masculina de la femenina (hi porta ja una petita carbasseta que si no es fecunda acaba caient assecada)

Rega 2013:

  • Preparació i actuacions:
    • 7 de maig del 2013: Preparació d’una rega amb motoaixada amb vàries passades i rega falsa per arrencar totes les adventícies que sorgeixin
    • 21 de maig: arrenquem totes les adventícies de la rega de carbasseres i hi afegim un llit de compost i reguem, ho necessitaven de debò per fer una crescudeta
  • Sembra:
    • Optem per fer només carbasses (ja tornarem a provar els melons i les síndries una altre any però allunyades de les carbasses – mirar experiència 2012-)
    • 21 d’abril del 2013: Posem llavors d’una carbassa que ens mengem llançades sobre un test gran (per veure si quallen espontàniament)
    • 22 d’abril del 2013: Almàixera amb 150 llavors de carbassa
  • Trasplantament:
    • 20 de juny 2013: trobem que ha crescut una carbassera espontània al piló del compost, la deixem ja sembla molt sanota i més “avançada” que les sembrades expressament
    • 21 de juny: sobren moltes carbasseres que han crescut a l’almàixera, en trasplantem 6 en un racó de l’hort sense treballar (dies meś tard els hi posem un llit de palla al voltant)
    • 10 de maig?: trasplantem carbasseres que van néixer espontàniament al test, finalment no podem emprar les de l’almàixera sinó només les del test
  • Brots:
    • Les llançades al test comencen a créixer als 4 dies!
  • Esdeveniments remarcables:
    • 13 de juliol: Fem llit de palla a les dues minúscules carbasses que sembla que han quallat

Més informació:

Bancal E (2013) – Umbel·líferes i liliàcies

Bancal E – 2013 (Umbel·líferes i liliàcies) (2012 era de descans i galliner) (2014 serà …)

Iniciat: 9 de març Acabat:

Iniciem bancal que abans havia estat de descans i del galliner (prèviament hem l’hem regat generosament, per fer sembra falsa, un parell de cops… i ha estat bancal pel galliner i el corral també un parell de cops). Aquest no ha estat mai treballat amb la motoaixada (serà el primer que no s’ha fet mai) i en canvi sí l’hem treballat durant una hora amb la forca de doble mànec (9 de març)

Alls germinats (Font: www.ojodigital.com)

Alls germinats (Font: http://www.ojodigital.com)

Bancal:

  • 9 de març: treballem el bancal amb forca de doble mànec durant una hora
  • 17 de març: remenem de nou 1/3 del bancal (on hi sembrarem alls) amb la forca de doble mànec i hi posem a sobre compost.
  • 31 de març: hi posem cendra al terç dels alls (a la resta no hi posem ja que la cendra és només pels alls i les cebes)

Plantacions i sembra:

  • 17 de març: sembrem tard (i no seguim la màxima de “l’all per St Blai” que és a principis de febrer) i gràcies (ja que no n’hem trobat que no hagin passat per càmera… els que així es venen ja s’havien acabat) als amics Mariela-Patrícia-Raimon que ens en donen uns quants del seus (estaven un xic ja brotats!). De la desena que ens va donar han sortit 80 grans d’alls que sembrem.
  • 13 de maig: sembrem a l’almàixera llavors de pastanaga bio Chateau
Brot d'all (Font: 2.bp.blogspot.com)

Brot d’all (Font: 2.bp.blogspot.com)

Actuacions i esdeveniments:

  • 21 de març 2013: després de 4 dies de sembrats hi apunten 20
  • 23 de març 2013: ja han brotat la meitat, 45 alls
  • 31 març 2013: seguint la màxima “Si vols un bon aller planta’l en un cendrer” que el bon amic BPermacultor (podeu veure el seu article al respecte) ens va “xivatar” vam córrer a l’endemà a posar-hi cendres (amb restes de carbó de branques) al voltant dels alls sembrats. Ja estan tots brotats i més de 10 cm.

Més informació:

Regues de patateres 2013

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Preparació:

  • Compra de les patates per a sembrar: Enguany les comprem el 4 de març, concretament 3.30 kg de patates kennebec (unes 40 mitjanes i petites) i 1.70kg de patates red pontiac (unes 14 mitjanes)
  • Fer les regues: 10 de març (enguany, a diferència de l’any passat només ha calgut passar un parell de cops la motoaixada, no ha calgut ni regar el terra ni passar la fang prèviament – va ploure fa poc -) en fem 3, dos al sud de la tanca de canyes i 1 al nord d’aquesta. El 2012 les vam fer 2 regues el 14 de març.
  • Llit de compost: El 2012 el 14 de març, enguany esperarem que passin les pluges que es pronostiquen… i enguany el posarem a l’hora que sembrem.
  • Sembra de patates: Sobre el llit de compost, en un solc d’uns 10 a 15 cm, i posteriorment colgades de terra de les motes d’ambdues bandes (fent-hi un cavalló, un llom de terra). A meitats les patates més grosses, i senceres amb el cul tallat les més petites. Sembres:
    • 19 de març: la 1a rega de patates (nord de la tanca de canyes) on sembrem 12 red pontiac i 16 kennebeck sobre llit de compost i 2 regadores (4 regadores més el 16 d’abril)
    • 20 de març: 2a rega de patates (sud de les canyes) , 29 kennebeck sobre llit de compost i semienterrades i 2 regadores
    • 4 d’abril: 3a rega de patates (la del mig, també al sud de les canyes), 16 kennebeck i 12 red pontiac sobre llit de compñost i semienterrades 2 o 3 regadores (reguem 4 regadores el 16 d’abril)
    • 12 d’abril: posem una segona aportació de compost a les patateres del sud i del nord.
    • El 2012 en vam sembrar el 14 de març.
  • 1r reg per inundació: Un cop regat tornar-hi a posar més compost per sobre les motes, els cavallons de terra i regar-ho amb regadora perquè hi quedi fixat el compost. Enguany no ho fem ja que plou força els dies posteriors. La primera rega la fem el 21 d’abril (un mes més tard).
  • Reg: al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (hem trobat que algunes persones escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics, nosaltres només tallàvem les flors, cap escateix)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua.
  • Calçar: a mida que van creixent s’han d’anar calçant, per tenir la terra més remoguda, per evitar les adventícies i per evitar sobretot que les patates a mida que creixen els hi toqui el sol.
    • 1a calçada a la rega del nord i del sud el 16 d’abril.
    • Calcem per 2n cop la rega del sud i del nord (les primeres plantades) el dilluns 6 de maig (i de pas netegem adventícies).
    • El 13 de maig calcem al darrera rega, la del mig.
  • Neteja d’adventícies: El 2012 el 27 d’abril, 3 i 18 de maig (va ser poc i en algun moment tard… ja que són fortes competidores i les patateres s’hi ressenten…)
  • Desflorar (no sabem del tot per què ho fem però tenim la “sensació” que la planta no s’haurà de dedicar a fer flors i fruits i pot dedicar-se a engreixar els tubercles):
    • 1a desflorada el 7 de maig a 6 de la rega del nord-est.
    • 2a desflorada el 13 de maig a 10 patateres de la rega del nord i a 6 del mig.
    • 3a desflorada el 18 de maig (a 6 del sud, a 20 del mig i a 32 del nord)
    • 4a desflorada el 26 de maig (a 5 del nord, 13 del mig i 3 del sud)
Escarbat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Escarabat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Esdeveniments destacables:

  • Primeres fullades: El 12 d’abril han brotat 25 patateres de la rega del nord i 16 del sud (fa prou feines 20 dies de sembrades). El 24 d’abril broten 24 patateres de la rega del nord (també fa uns 22 dies de sembrades). El 2012 el 2 d’abril (als 19 dies de la sembra)
  • Primeres florides: el 2013 (mirar apartat anterior de desflorar) primeres flors el 7 de maig… i la més forta el 18 de maig. El 2012 el 31 de maig (als 2 mesos i 17 dies de la sembra) i les vam anar tallant per evitar que la patatera s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.
  • Plagues, els escarabats de la patata: el 2012 van veure els primers escarabats de la patatera el 31 de maig (rabassuts, groguencs i ratlles marró i taronja, 5 o 6), larves (vermelles i granes, una desena) i nius d’ous (grocs, grups d’una trentena), els matem aixafant-los amb els dits (si es desmadra mirar de fer servir l’oli de nim). Tornem a veure’n l’1 de juny (dotzena de larves), el 5 de juny (2 escarabats i una trentena de larves), 7 de juny (vintena de larves, dos nius d’ous), 10 de juny (10 larves), 11 de juny (4 larves grosses i una vintena de petites), 13 de juny (vintena de petites)
  • Larves i ous de l'escarabat de la patatera (Font: www.macro-world.cz)

    Larves i ous de l’escarabat de la patatera (Font: macro-world.cz)

    Primera collita (quan la mata encara és viua): el 2012 el 13 de juny en collim de petites, el 21 de juny ja són més grosses

  • Collita (de seguida que la mata s’asseca): el 2012 el 2 de juliol collim les patates de les mates ja mortes… la gran collita el 10 de juliol i les darreres el 15 de juliol.
  • Menjar-les (a partir de Tot Sants poden començar a grillar-se ja que no emprem cap mena de pols per emmagatzemar): Els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina), en principi si es treu el grill i es talla la part verda la patata no és tòxica. Però si la patata ha esdevingut arrugada i tova, ja n’ha perdut molts dels nutrients i el midó s’ha convertit en sucre.

Més informació:

El verger – 2013 (actuacions i manteniment)

Es pot consultar les entrades de l’any passat 2012 aquí.

Verger nord

  • Albercoc: 3 de grans, 1 de mitjà i 1 de petit
  • Cirerer: 1 de gran
  • Perer: 1 de mitjà
  • Codonyer: 1 de petit (1 intentant que arreli un brot)
  • Figuera: 1 de petita
  • Pomer: 4 de petites
  • Noguera: 1 de gran i 1 de petita
  • Xiprers: 10? de mitjans
  • Arbre sec (finalment cau amb les fortes tramuntanades del 26 al 28 d’octubre 2012)
  • Saula: mitjana

Actuacions i esdeveniments:

  • 26 de març del 2013: La noguera gran té uns brots ben grossos (la petita en té de petits)
  • Albercocs: Comencen a brotar el 10 de març, i el 26 de març porten dies que 2 dels grossos i el petit ja estan florits i comencen a fullar (el gros més occidental no, i ens temem el pitjor…)
  • Codonyer: 26 de març està ben florit (va començar el 10 de març)
  • Cirerer: 26 de març apunten petits brots
  • 10 d’abril: la noguera gran ja comença a treure fulles
  • 18 d’abril: les 2 pomeres més orientals ben florides i totes les nogueres ben fullades

Verger mig

Falguera de jardí (Font: www.thegardenhelper.co

Falguera de jardí (Font: http://www.thegardenhelper.co

  • Figuera: 1 de gran
  • Moreres: 2 de mitjanes
  • Pruneres (velles) desconegut: 6 de velles mitjanes desconegudes
  • Jardí d’herba:
    • ficus benjamí trasplantat de test de casa (no sobreviu a l’hivern)
    • 3 plantes plantades 17 d’agost: 1 planta crassa Bulbine sputescans, 1 Aspidistra elatior i 1 falguera Polystichum polyblepharum)
    • 3 plantetes d’hivern plantades el 24 de setembre del 2012: prunella lychnis, viscaria campanula i glomerata dahurica
    • 2 vinyes verges (ampelopsis parthenocissus)
Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com)

Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com

Actuacions i esdeveniments:

  • 3 de març del 2013: fem una poda de manteniment molt ràpida a la figuera (bàsicament només tallem, bé de fet en algun cas la trenquem a mà… les branques que molesten en passar-hi per sota) i a una de les moreres petites (poda de manteniment tallant només les branques que apunten cap avall).
  • 3 de març del 2013: passsem el tallagespa manual pel jardinet d’herba
  • 10 d’abril: la figuera ja treu fulles
  • 10 d’abril: comprem (i triguem un parell o 3 de setmanes a plantar-les) dues vinyes verges
  • 18 d’abril: figuera ben fullada
  • 18 d’abril: les 12 pruneres ben florides
Aspidistra o Pilistra (Font: www.jardinesdesevilla.es)

Aspidistra o Pilistra (Font: http://www.jardinesdesevilla.es)

Verger sud

  • Desconegut: 1 de mitjà
  • Negundo: 1 de mitjà
  • Moreres: 1 de gran
  • Acàcia: 1 de mitjana
  • Oliveres: 3 mitjanes: dues piqual i 1 d’arbequina, i 2 de petites (que en realitat estan al verger del mig) arbequines
  • Saula: 1 de gran
  • Ficus: 1 de petit (no sobreviu a l’hivern)
  • Llentiscles: 3? de petits
  • Arbustos: 5 fotínies al nord (fotínia fraseri “red robin”), i 7? a l’est
  • Xiprer: 1 de petit
  • Noguera: 1 de petita
  • Ginjoler nou trasplantat d’esqueix en un test
  • Jardinet de plantes aromàtiques:
    Fotínia fraseri "Red robin" (Font: upload.wikimedia.org)

    Fotínia fraseri “Red robin” (Font: upload.wikimedia.org)

    • bala de palla amb micèl·lid de gírgoles
  • Jardí de la bassa: 1 estèvia, 1 falguera de jardí, 1 cinta? i 1 x?

Actuacions i esdeveniments:

  • 11 de gener del 1013: els arbustos del nord i est estan florint
  • 3 de març del 2013: fem poda de manteniment de les 4 oliveres (la cinquena no ja que és la que hem trasplantat aquest hivern…) tallant les branques sense fulles (malaltes?), els mamadors que neixen rectes a munt i al peu de l’olivera i aquelles noves branques que semblen “innecessàries” i les que apunten cap al centre de l’arbre.
  • 10 de març: tapem per fi el forat de l’olivera gran
  • 20 de març 2013: porten dies que van començar a treure brots vermells els arbustos (red robin?) i avui ja són ben oberts i cada brot amb unes 3 0 5 parelles de fulles vermelles
  • 26 de març 2013: el Negundo està ben florit (raïms penjants) però gens fullat
  • 30 de març: encara no ha brotat res a l’olivera gran trasplantada… ens temem el pitjor… (mirar apunt del 19 d’abril!)
  • 7 d’abril: Negundo ja té fulles
  • 11 d’abril: saula ja floreix (enguany no està sempre ple d’abelles com l’any passat)
  • 18 d’abril: ja brota el ginjoler trasplantat d’esqueix
  • 19 d’abril: ha comença a brotar l’olivera gran piqual trasplantada a finals de l’any passat! brots a les branques de les 3 i les 8
  • 21 d’abril: comencen a brotar les moreres, sobretot la del sud, la gran, i ja hi ha brots i algunes petites fulles (broten una setmaneta més tard… mengem mores el 12 de juny del 2012)
  • 11 de maig: comença a fullar l’acàcia, l’arbre més tardà

Com sempre, se’ns tira a sobre la poda!

Doncs enguany no hem començat a podar fins avui 2 de març… la veritat és que no havíem de podar gaire, enguany ens dediquem un xic a podar:

Olivera (Font:tvperu.gob.pe)

Olivera (Font:tvperu.gob.pe)

  • Oliveres (4+1):

    Enguany bàsicament només podem les branques que tenen molt poques fulles, els mamadors que han crescut bé al peu de l’olivera o bé de les branques interiors… i aclarim un xic travent les branquetes que creixen cap a dins… Cal mantenir el centre de les oliveres lliures de branques perquè hi doni el sol.

Morera (Font:www.floresyplantes.net)

Morera (Font:www.floresyplantes.net)

  • Moreres (3):

    L’experiència de l’any passat de deixar moltes branques (trencant amb el tòpic de deixar les moreres ben pelades) ens va anar bé… així que enguany només hem tallat aquelles branques que molesten o apunten cap avall.  L’any passat els brots no van començar a sortir fins el 15 d’abril (i vam menjar mores cap a principis de juny).

Auró americà (Acer Negundo) - Flor masculina (Font: chalk.richmond.edu)

Auró americà (Acer Negundo) – Flor masculina (Font: chalk.richmond.edu)

  • Arbre Negundo (2):  no el toquem… com a màxim mirarem de tallar els mamadors del peu que vagin sortint. 
  • Noguer (2):Enguany no el tocarem… fins que detectem si hi ha cap branca malalta.
  • Pomeres (5):Per ara no hi fem res… no hi entenem gaire (el que sí que hem d’aprendre és a escatir fruits perquè surtin més grans i bons i no tants de petits i fets malbé). L’any passat van ésser els darrers fruiters en fullar i florir (molt després dels albercocs, codonyers, perers i alhora amb els noguers i figueres) però quan ho fan són tan macos com els altres.
  • Cirerer (1): es poda quan ja ha donat fruit, a l’agost (perquè ja és un arbre adult… si fos jove he sentit dir que es poda a l’hivern)… perquè ara al gener i febrer ja millor deixar-lo tranquil perquè un dia d’aquests farà flor i a principis d’estiu esperar que faci cireres (que per cert, a diferència d’altres fruits no s’ha d’escatir ni les flors ni els fruits…). L’any passat ens  vam quedar sense cireres… així que haurem de trobar la manera de protegir-les cireres que vagin sortint d’ocells i altres “pàjarus” espavilats. Normalment cap a mitjans de maig.
  • Albercocs (4):  l’any passat per aquesta època ja estaven florits i fullats… però enguany tot va un xic endarrerit (manca d’aigua?).
  • Figueres (2): tallem les branques que molesten en passar-hi per sota, res més.

Recull de pluges del 2013

A l’igual que vam fer a l’entrada de recull de pluges 2012, anirem recollint les pluges que es registrin al nostre hort.

A tall de comparativa, l’any passat va ploure:

  • Estiu 2012: 70.5 litres en 7 dies
  • Tardor 2012: 170’7 litres en 13 dies (darrera pluja 3 de desembre 2 litres, darrera pluja forta 27 de novembre, 19 litres)

HIVERN 2013  (122’5 litres – 19 jorns)

Pluja (Font: fwallpapers.com)

Pluja (Font: fwallpapers.com)

Hivern poc plujós comparat amb l’any passat

  1. Diumenge 13 de gener del 2013: 2 litres/ (fa més d’un mes que no plou i ho fa poc)
  2. Diumenge 20 de gener del 2013: 0’5 litres/
  3. Dilluns 21 de gener del 2013: 3 litres/
  4. Dissabte 26 de gener del 2013: 0’5 litres/
  5. Dissabte 2 de febrer del 2013: 3 litres/(l’any passat en un sol dia, el 17 de gener ja va ploure més que tot el que portem d’hivern enguany)
  6. Dijous 7 de febrer del 2013: 4 litres/
  7. Divendres 8 de febrer del 2013: 0’5 litres/
  8. Diumenge 10 de febrer del 2013: 0’5 litres/
  9. Dilluns 18 de febrer del 2013: 2’5 litres/
  10. Dimarts 19 de febrer: 1 litre/
  11. Divendres 22 de febrer: 3 litres/
  12. Dijous 28 de febrer: 6 litres/
  13. Divendres 1 de març: 26 litres/
  14. Dimarts 5 i dimecres 6 de març: 32 litres/
  15. Divendres 8 de març: 1 litre/
  16. Diumenge 17 de març: 2 litres/
  17. Dimarts 12 de març: 31 litres/(i a diferència d’arreu, sembla que no va ésser calamarsada per sort)
  18. Dimarts 19 de març: 4 litres/
Pluja (Font: sodahead.com)

Pluja (Font: sodahead.com)

PRIMAVERA 2013  (161 litres – 21 jorns)

L’any passat en 17 dies va ploure 211 litres, enguany amb els primers 17 dies ha plogut la meitat… Finalment ha estat una primavera menys plujosa (50 litres, el 24% menys de pluja) però més ben repartida, ha plogut durant més dies (4 dies, el 24% més).

  1. Dimecres 27 de març: 1 litre/
  2. Dijous 28 de març: 5 litres/
  3. Dissabte 30 de març: 1 litre/
  4. Dilluns 1 d’abril 2013: 26 litres/
  5. Divendres 5 d’abril: 6 litres/
  6. Dissabte 6 d’abril: 1 litres/
  7. Divendres 19 d’abril: 3 litres/
  8. Dijous 25 d’abril: 11 litres/
  9. Diumenge 28 d’abril: 16 litres/
  10. Dilluns 29 d’abril: 16 litres/
  11. Dimecres 8 de maig: 2 litres/
  12. Dimarts 14 de maig: 0’25 litres/
  13. Dijous 16 de maig: 4 litres/
  14. Divendres 17 de maig: 8 litres/
  15. Diumenge 19 de maig: 10 litres/
  16. Divendres 24 de maig: 2 litres/
  17. Dissabte 25 de maig:2 litres/
  18. 29 de maig: 15 litres/
  19. 30 de maig: 6 litres/
  20. 9 de juny: 22 litres/
  21. 22 de juny: 4 litres/

ESTIU ( 132.75 litres – 17  jorns)

L’any passat va ésser un estiu normal, poc plujós (20 litres en 2 dies)

  1. Dijous 5 de juliol: 17 litres/ (aquesta no l’esperava ningú i va ésser una tempesta forta, a l’Urgell amb pedra i tot)
  2. Diumenge 14 de juliol: 0.25 litres/ (feia més de 3 setmanes que no plovia)
  3. Dimarts 16 de juliol: 15 litres/
  4. Dijous 19 de juliol: 4.5 litres/m²
  5. Divendres 20 de juliol: 17 litres/(plou molt, no el tinc encara mesurat i a molts llocs de prop ha pedregat)
  6. Dimarts 23 de juliol: 2 litres/
  7. Diumenge 29 de juliol: 1 litre/
  8. Dimarts 6 d’agost: 2 litres/
  9. Dimecres 7 d’agost: 1 litre/
  10. Diumenge 18 d’agost: 3.5 litres/
  11. Dissabte 24 d’agost: 28 litres/
  12. Dilluns 26 d’agost: 1 litre/
  13. Dimarts 27 d’agost: 1.5 litres/
  14. Dissabte 7 de setembre: 6 litres/
  15. Diumenge 8 de setembre: 1 litre/
  16. Dimarts 10 de setembre: 17 litres/ (patíem perquè a l’endemà no tinguéssim una via catalana passada per aigua!)
  17. Diumenge 15 de setembre: 15 litres/

TARDOR ( litres –  jorns)

L’any passat va ésser una tardor normaleta, plujosa (170 litres en 13 dies)

  1. Diumenge 29 de setembre: 9 litres/ 

Fems, adobs i compost

El 23 de novembre el veí Juan-Isabel ens dóna una parell de carretades de fems d’ovella que tenia acumulats des de feia prop d’un any… nosaltres no l’emprem directament a l’hort sinó que els hem posat en el compost (el de branquillons del 1r i 2n compost) perquè madurin alhora.

Malgrat ens basem en el compost (restes orgàniques i vegetals descompostos de manera aeròbia) per adobar el nostre hort, de tant en tant és bo incorporar-ne d’animal dels quals destaquem (hem manllevat, de manera ben intencionada, textos dels documents que especifiquem, i agraïm, a l’apartat de més informació d’aquest document) els més comuns:

Segons la tipologia de l’origen animal:

Fems de cavall (Font: elhuertodetatay.blogspot.com)

Fems de cavall (Font: elhuertodetatay.blogspot.com)

  • Ovella:  Fem molt ric i equilibrat pel que fa als nutrients, sobretot si prové de ramats que pasturen regularment. És considerat un fem fort que solen produir un augment considerable de la temperatura de la pila atesa la seva riquesa en nitrogen (se’n recomana una dosi de 5-20 Tn/ha o 0’5-2kg/m2)
    • Cal fermentar-lo abans de posar-lo a l’hort per eliminar les llavors de males herbes i altres patògens, a més el fem fresc ens pot cremar les plantes.
  • Cabra: Semblant al de les ovelles però més fort encara. Conté més minerals i oligoelements i a més acostuma a portar grans quantitats de pèls cosa que el fa més ric en nitrogen.
    • També cal fermentar-lo en un munt abans de posar-lo a l’hort, o bé barrejar-lo amb fems de mula o cavall per a fer-lo més suau.
  • Vaca: No és tan ric ni intens com el d’ovella o cabra, conté poc nitrogen i per tant és poc fèrtil (molt ric en aigua, se’n recomana 10-50Tn/ha o 1-5kg/m2)
    • És molt adequat per a terres fredes o terres sorrenques i atès que conté molta aigua, cal airejar-lo molt quan està amuntegat.
  • Porc: Normalment el trobem en forma de purins (ja que és molt difícil tenir per separat els fems de porc i els pixats, entre d’altres líquids), que contenen molt nitrogen i altres elements com ara metalls pesants que el fan desaconsellable per a l’hort.
    • Abans es barrejava amb altres fems de cavalls i vaques per a enriquir-los, però amb el sistema actual de cria cal vigilar el contingut d’antibiòtics, metalls pesants,  etc.
  • Gallinassa: Fem molt ric en nitrogen i molt fort. Conté  grans quantitats de calci, per tant no convé  abusar-ne a les nostres terres calcàries (i bàsics). Molt bo per a terres àcides (se’n recomana  0’5-3 Tn/ha o 0’05-0’3Kg/m2).
    • Si l’utilitzem per a l’hort cal que estigui ben fermentat i cal usar-lo en molt poques quantitats per evitar cremar les plantes. Millor NO usar el fem de les  granges de producció intensiva (contenen antiparasitaris, antibiòtics, etc.).
  • Conill: També es considera un fem fort si l’utilitzem fresc i força àcid. Hi ha qui l’anomena “cherri” (se’n recomana 1-4Tn/ha o 0’1-0’4Kg/m2)
    • Cal que estigui ben fermentat per utilitzar-lo a l’hort,  si podem barrejar-lo amb palla o fulles fermentarà  millor. Si el posem sol, millor posar-lo a l’hort a la tardor per plantar-hi a la primavera.
  • Cavall, mula o ase: És un bon fem, té grans quantitats de microorganismes i fermenta amb molta força i rapidesa, però és una mica pobre en nutrients (molt ric en aigua) a causa de l’alimentació dels cavalls i a les grans quantitats de palla que porta (se’n recomana 10-50Tn/ha o 1-5kg/m2)
    • És ideal per a barrejar-lo amb altres fems com el d’ovella o gallinassa. Va molt bé per a les terres més argiloses, els dóna esponjositat.
  • Coloms i altres ocells: És semblant a la gallinassa però encara més fort i concentrat, per tant alerta en posar-lo a l’hort. Ric en potassi i per tant bo per a la fase de floració.
    • Cal usar-lo barrejat amb altres fems o bé tirar-lo en molt petites quantitats en un moment concret del cultiu, sobretot abans del moment de floració.

Segons la “frescor” dels fems:

  • Frescos: quan es treuen directament del corral
  • Poc compostats: compostats menys de 6 meos
  • Ben compostats, quan es volen emprar com a compost
Compostador casolà (Font: trashcandiaries.wordpress.com)

Compostador casolà (Font: trashcandiaries.wordpress.com)

“Adobs vegetals”:

  • Compost: És el producte que s’obté de la descomposició aeròbia de la matèria orgànica, (amb un grau mitjà de descomposició, i quan és anaeròbica, sense aire, es produeix una metanització). El compostatge es produeix d’una manera més ràpida quan hi ha una relació carboni/nitrogen (en sec) d’entre 25-30 / 1, per això convé mesclar diferents components amb un equilibri entre matèria seca (carboni) i verda/humida (nitrogen).
    • Els materials orgànics rics en carboni (matèria seca) i pobres en nitrogensón la palla, el fenc sec, les fulles, les branques, la torba iles serradures.
    • Els pobres en carboni i rics en nitrogen (matèria verda) són els vegetals joves i fulles (i és clar també les dejeccions animals i els residus d’escorxador…)
    • Temperatura: entre 20 i 40 ºC. La temperatura ideal està al voltant dels 60 ºC, per a destruir la majoria de patògens i llavors indesitjades, a més de generar un ambient ideal per als bacteris termofílics (el centre de la pila hauria d’estar prou calenta com per arribar a cremar al tocar-lo
      amb la mà).
    • Dimensions: les piles de compost han de tenir, com a mínim, 1 m d’ample per 1 m d’alt i la longitud que sigui possible.
    • Oxigen: la ventilació passiva s’executa per mitjà d’un pis fals. Si s’observen baixes temperatures convé voltejar (olors).
    • Possibles problemes:
      • La pila no està calenta: pot estar passant alguna de les següents coses (se soluciona bé afegint-hi material, aigua i/o el volteig de la pila):
        • Hi ha massa humitat a la pila per la qual cosa es redueix la quantitat d’oxigen disponible per als bacteris.
        • La pila està molt seca i els bacteris no disposen de la humitat necessària per viure i reproduir-se.
        • No hi ha suficients proteïnes (material ric en nitrogen)
        • L’oxigen s’ha exhaurit.
    • Compost fet: Quan el compost estigui fet, tot i voltejar-lo, la temperatura ja no pujarà. El material serà homogeni, d’un color fosc i sense cap
      semblança amb el producte inicial. Convé tamissar-lo, per retirar restes més grans que encara no s’hagin descompost.
  • Humus: Grau superior de descomposició de la matèria orgànica.
  • Vermicompost (humus de cuc de terra): bàsicament excrements de cucs de terra. S’empra barrejant-lo amb el terra i així enriquirà tant el sòl com les plantes. És un adob natural boníssim.
Vermicompost i els cucs de terra (Font: www.vermicompost.net)

Vermicompost i els cucs de terra (Font: http://www.vermicompost.net)

Més informació:

Adobar o confitar olives – Arranjament casolà

Manat d'olives piqual (Font: laprendizdechef.blogspot.com)

Manat d’olives piqual (Font: laprendizdechef.blogspot.com)

Les olives per confitar poden collir-se verdes o negres (per oli és millor que siguin negres, encara que llavors hi ha el perill de corcar-se o que els ocells se les mengin).

Nosaltres les vam collir verdes força aviat (30 de setembre les piquals i el 4/5 d’octubre les arbequines). I enguany, a contracor dels nostres gustos, les hem preparat senceres (sense trencar com ens agraden, ni ratllades que és una altra manera de preparar-les).

Bé hem decidit fer les piqual senceres (de fet és una decisió obligada perquè trencar-les ens portava molta feina i com sempre anàvem amb preses) en comptes de trencades que segurament haurien estat més bones. Les arbequines, com sembla lògic per la seva diminuta mida, sempre han d’ésser senceres, ni tan sols ratllades.

El moment de collir-les segons la tradició és en Lluna vella (poc abans de la Lluna nova) per tal que no esdevinguin toves quan les adobes. Nosaltres però les vam collir el 30 de setembre (Lluna plena) les piquals i el 4 i 5 d’octubre (Lluna gibosa minvant, poc abans del quart minvant) les arbequines.

Les olives preparades senceres es conserven més temps però diuen que tenen menys gust (que no pas les trencades que cal consumir-les abans però agafen gustos més intensos).

Fases de la preparació de les olives:

1a fase, l’endolciment (treure’n l’amargor):

Endolciment de les olives en aigua (Font: www.infoaliment.com)

Endolciment de les olives en aigua (Font: http://www.infoaliment.com)

Nosaltres hem optat pel mètode, encara que més llarg (que no pas emprant-hi sosa càustica), tradicional, les hem cobert d’aigua i n’hem fet rentats diaris. El temps mínim i que sovint s’hi recomana és de 10 dies canviant-les diàriament l’aigua.  En el nostre cas, perquè hem volgut que perdessin l’amargor (i les hem anat provant fins que s’ha notat molt el canvi en l’endolciment) ha sigut de prop un mes i mig en aigua.

L’aigua recomanable és que no tingués clor (tradicionalment s’emprava aigua de pluja o de pou) però nosaltres, en tenir-les a casa hem emprat aigua corrent amb clor, és clar.

Vers el recipient només es recomana que no siguin de metall. Nosaltres hem emprat galledes de plàstic i les hi canviàvem l’aigua a la pica colant-les amb una escorredora.

Per cert, alguns darrers estudis científics estan intentant demostrar que l’aigua del rentat de les olives té qualitats plaguicides contra bacteris i fongs patògens, però no n’he trobat gaire informació al respecte.

Esdeveniments:

  • 30 setembre del 2012: un cop collides iniciem el remull de 4.5kg d’olives piqual en la galleda negra i rentat diari
  • 4 d’octubre: un cop collides, iniciem el remull de 6kg d’olives arbequines en la galleda taronja i rentat diari fins el 14 de novembre (39 dies)
  • 5 d’octubre: inici remull 3’5kg d’olives arbequina en la galleda blava i rentat diari fins el 10 de novembre (35 dies)

2a fase, el salat previ a l’adob (remull en salmorra)

Un cop finalitzat el procés d’endolciment, cal posar-les en salmorra. La tradició diu que la quantitat de sal és suficient quan un ou cru hi flota però ens acollim a la recomanació aproximada d’un quart de sal per litre d’aigua (a la segona prova fem 150gr per litre i hi apostem de nou a la 3a prova). Aquest procés s’ha de realitzar uns quants cops (nosaltres només ho fem 3 dies ja que estaven prou salades), però l’aigua salmorra no cal reemplaçar-la diàriament sinó cada 3 dies.

Per saber quan han perdut les olives la seva amargor i per tant estan a punt per passar al següent procés, tan sols cal provar-ne alguna de les més verdes o de les que en estar trencades no han perdut el seu os i si ja no amarguen podem donar pas a l’amanit.

Esdeveniments:

  • 10 de novembre: posem en salmorra els 3’5kg d’olives arbequines de la galleda blava (proporció 250gr de sal/litre) fins el 14 de novembre (és sorprenent com floten les olives en l’aigua saturada de sal), per tant 3’5 dies
  • 14 de novembre: posem en salmorra els 6kg d’olives arbequines de la galleda taronja (proporció 150gr de sal/litre)
  • 17 de novembre: posem en salmorra els 4’5kg d’olives piquals de la galleda negra (proporció 150gr de sal/litre)

3a Fase, l’amaniment:

És la fases  més esperada de totes, i més vistosa, ja que el gust final dependrà dels ingredients de l’amaniment que es posa de manera intercal·lada (essent l’amaniment qui tanca el recipient on s’adobaran les olives) tot cobert amb aigua i sal (amb una proporció de 30 a 90 grams per litre d’aigua). El recipient s’ha de tapar durant tot el procés.

Receptes:

  • Catalana: Farigola, romaní i pebre vermell. Tot en un recipient (tradicionalment orsa de fang) fins que les olives prenguin gust. Tot i això un lector blocaire, en Robert Rué (mireu els comentaris), ens ha comentat que la tradició nostrada d’adobat de les olives sempre ha de dur sajolida, sense farigola (perquè estoven les olives) i mai pebre vermell. Hi deixem les dues versions ja que n’hem vist de tots… i ja se sap, tants caps tants barrets.
  • Amb all: Alls picats, llorer, orenga i trossos de llimona. Tot en un recipient (tradicionalment orsa de fang) fins que les olives s’adobin, prenguin gust
  • Amb ceba: Per a 12 kg d’olives (normalment negres), 1 cullerada plena e pebre vermell picant (o mig de dolç), 2 cullerades soperes de vinagre, oli d’oliva i 2 cebes grans trencades a trossos. Tot en un recipient com a mínim 12 hores
  • La nostra: Farigola, romaní, llorer, alls, pela de taronja, un rajolí d’oli d’oliva… tot en un recipient amb sal i aigua fins que les olives prenguin gust. Des del 2013 comencem a incorporar també orenga (seca perquè verda no en disposem) i mirarem d’incorporar-hi sajolida com ens han recomanat virtualment.
  • Variació de la nostra 1: Com la nostra però amb un quart de ceba, vinagre i oli d’oliva… tot en un recipient amb sal i aigua fins que les olives prenguin gust
  • Variació picant de la nostra 2: Com la nostra però amb pebre vermell dolç i un parell de bitxos… tot en un recipient amb sal i aigua fins que les olives prenguin gust

Esdeveniments:

  • 14 de novembre: amb els 3’5kg d’arbequines (collides el 4 d’octubre, rentades diàriament amb aigua fins el 10 de novembre, en salmorra fins el 14 de novembre) fem 4 pots:
    • 2 pots grans amb recepta nostra: 1/2 fulla de llorer al mig, 4 grans d’all (2 a baix i 2 al mig), 4 brins de romaní (2 al mig i 2 a sobre), 4 grapats de farigola (2 a baix i 2 a sobre), 1 pela de taronja sense macadures (la meitat al mig i l’altra a sobre) i 1 raig d’oli d’oliva a sobre.
    • 1 pot mitjà amb recepta simple (només alls): 2 grans d’all (un a baix i l’altre al mig) i un rajolí d’oli d’oliva a sobre
    • 1 pot mitjà amb recepta picant (nostra amb bitxos i sense taronja): 1/4 de fulla de llorer al mig, 2 grans d’all (1 a baix i 1 al mig), 2 brins de romaní (1 a baix i 1 a sobre), 2 grapats de farigola (1 al mig i 1 a sobre), 2 bitxos (1 a baix i un al mig) i 1 rajolí d’oli d’oliva a sobre. Ens n’hem oblidat del pebre dolç vermell
    • 1 pot petit amb recepta exagerada (com la picant, amb pebre dolç i taronja): 1/4 de fulla de llorer al mig, 2 grans d’all (1 a baix i 1 al mig), 2 brins de romaní (1 a baix i 1 a sobre), 2 grapats de farigola (1 al mig i 1 a sobre), 1/2 pela de taronja (1/4 al mig i 1/4 a sobre), 2 bitxos (1 a baix i un al mig), pebre dolç a baix i al mig, i 1 rajolí d’oli d’oliva a sobre
  • 17 de novembre:amb les 6kg d’arbequines (collides el 4 d’octubre, rentades diàriament amb aigua fins el 14 de novembre, en salmorra fins el 17de novembre) fem 6 pots:
    • 3 pots grans amb recepta nostra: 1/2 fulla de llorer al mig, 4 grans d’all (2 a baix i 2 al mig), 4 brins de romaní (2 al mig i 2 a sobre), 4 grapats de farigola (2 a baix i 2 a sobre), 1 pela de taronja sense macadures (la meitat a baix i l’altra al mig) i 1 bon raig d’oli d’oliva a sobre
    • 3 pots petits amb recepta picant simple (només bitxos, alls i pebre vermell dolç): 2 grans d’all (1 a baix i 1 al mig), 2 bitxos (1 a baix i un al mig), pebre dolç vermell i 1 bon rajolí d’oli d’oliva a sobre
  • 21 de novembre:amb les 4’5kg d’olives piqual (collides el 30 de setembre, rentades diàriament amb aigua fins el 14 de novembre, en salmorra fins el 21 de novembre) fem 6 pots:
    • 2 pots grans amb recepta nostra: 1 fulla de llorer a baix, 4 grans d’all (2 a baix i 2 al mig), 6 brins de romaní (3 al mig i 3 a sobre), 6 grapats de farigola (3 a baix i 3 a sobre), 1 pela de taronja sense macadures (la meitat a baix i l’altra al mig) i 1 bon raig d’oli d’oliva a sobre
    • 1 pot mitjà amb recepta nostra, sense taronja, i picant: 1/2 fulla de llorer a baix, 2 grans d’all (1 a baix i 1 al mig), 3 brins de romaní (2 al mig i 1 a sobre), 2 grapats de farigola (1 a baix i 1 a sobre), 2 bitxos i 1 bon raig d’oli d’oliva a sobre
    • 3 pots petits amb recepta picant simple (només bitxos, alls i pebre vermell dolç) i una se superadobada amb herbetes: 2 grans d’all (1 a baix i 1 al mig), 2 bitxos (1 a baix i un al mig), pebre dolç vermell i 1 bon rajolí d’oli d’oliva a sobre i la superadobada, que en realitat és un pot amb poques olives i moltíssimes herbes i alls

4a Fase, la menja

  • 24 de novembre: donem un pot dels grossos d’arbequines amb recepta nostra i ens diuen que és molt bona (i això que només porten 10 dies…)
  • 28 de novembre: provem el pot petit d’arbequines amb recepta nostra i ens agraden… suaus, però malgrat queda bo, la taronja és força present… podrien fer proves de posar-ne menys taronja i augmentar l’all
  • 6 de desembre: per error (ja que sabíem que les piqual necessiten més temps d’adob) obrir un pot petit picant de piquals (feta el 21 de novembre) i són encara molt amargues
  • 9 de desembre: mengem amb els amicssaó un pot petit d’olives arbequines (fet el 17 de novembre) amb bitxo i pebre dolç vermell i són molt bones, ens agrada el regust d’all i el picant n’és suficient

Més informació:

  • Breu enciclopèdia de les olives:  Biosfera.cat amb una bona entrada amb característiques nutricionals, com arreglar-les a casa, tipologia d’olives, etc…

Rotacions dels bancals

Rotacions recomanades (petita variació amb 5 bancals en comptes dels 4 tradicionals)

El  nostre sistema està fonamentat tant en la proposta de “Parades de crestall” del mallorquí Gaspar Caballero Segovia com en “Els bancals profunds” de l’anglès Jonh Seymour. I en ambdós casos la successió de conreus, o rotacions, és per famílies botàniques:

Parcel·la 1:

  • Umbel·líferes: pastanaga, api, julivert, fonoll
  • Liliàcies: cebes, porros, alls, espàrrecs

Parcel·la 2:

  • Compostes: enciams, escaroles, cards, escarxofes
  • Quenopodiàcies: bledes, espinacs, ravebleda (remolatxa)
  • Cucurbitàcies: cogombres, carbassó, carbasses, melons, síndries

Parcel·la 3:

  • Lleguminoses: mongetes, pèsols, faves, cigrons, soja, cacauets
  • Crucíferes: cols, raves, bròquil, col llombarda, col-i-flor, bròquil, naps

Parcel·la 4:

  • Solanàcies: tomàquets, pebrots, albergínia, patates

Parcel·la 5:

  • Descans (remoure la terra i adobar-la amb compost) o Galliner (deixar que les gallines campin, gratin, mengin herbes, adobin amb excrements, picotegin… tot un exèrcit de motoaixades)
Primer Després
Umbel·líferes i liliàcies Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies
Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies
Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies Solanàcies
Solanàcies Descans o Galliner
Descans o Galliner Umbel·líferes i liliàcies

En definitiva, la següent rotació:

  • Umbel·líferes i liliàcies –> Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies –> Lleguminoses i crucíferes –> Solanàcies –> Descans/Galliner

També n’hi ha d’altres tipus de rotacions com la que s’exposa en aquesta pàgina (L’hort del Cairat), que segueix un altra lògica:

  • Milloradores –> Arrels –> Fulles –> Fruits (–> Descans)
  • Lleguminoses i crucíferes –> Umbel·líferes i liliàcies –> Compostes i quenopodiàcies –> Solanàcies i cucurbitàcies –> Descans/Galiner

Rotacions efectuades:

Gener al novembre del 2012

(l’orientació de les parcel·les és lliure, però aquí hi descric la que hem seguit nosaltres on l’esquerra és el sud i a dalt ponent)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012

Bancal Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012

Galliner i corral

Des del 16 d’agost del 2012 fins el 2 de novembre del 2012

Bancal Solanàcies

Des del 28 d’abril fins el 2 de novembre del 2012

Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies

Des del 18 de febrer del 2012

Novembre del 2012 (solanàcies per galliner)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012

Bancal Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012

Bancal de descans

Des del 2 de novembre del 2012

Galliner i corral

Des del 2 de novembre del 2012

Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies

Des del 18 de febrer del 2012

Març del 2013 (nou bancal d’umbel·líferes i liliàcies)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012
Bancal vell d’Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012
Bancal nou d’Umbel·líferes i liliàcies
Des del 17 de març del 2013
Galliner i corralDes del 2 de novembre del 2012 Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàciesDes del 18 de febrer del 2012

Abril del 2013 (nou bancal de solanàcies)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012
Bancal vell d’Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012
Bancal nou d’Umbel·líferes i liliàcies
Des del 17 de març del 2013
Bancal nou de solanàciesDes del 23 d’abril del 2013 Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàciesDes del 18 de febrer del 2012

Altres esdeveniments a destacar:

  • Durant el mesos de desembre 2012 i gener del 2013 tenim dos bancals buits i les reguem generosament un parell de cops per fer una sembra falsa (perquè creixin les llavors que hi romanen) i ja decidirem si tallem tot el que creix deixant-lo com a encoixinat o si hi posarem el galliner mòbil.
  • El bancal nou de solanàcies, de l’abril del 2013, és el primer que cobrim amb palla. I també és el primer que per error de càlcul no ens permet fer bé la rotació i repetirem dos cops solanàcies.

Veïns de la xarxa – Altres blogs interessantíssims

Aquesta és una entrada que sempre romandrà inacabada… on intentaré recollir blocs i pàgines interessants (i no cal dir que si teniu propostes me les podeu enviar…)

Agricultura i ramaderia, bio i ecològica i permacultura

Paradigma ecològic

Autosuficiència (camí cap a l’):

El canyet, animals morts a l’hort

Som conscients que a ciutat la mort és molt menys present i amagada, i que quan comences a treballar al camp aquesta és molt present, bé perquè veus i vius la mort d’animals amb qui comparteixes espai, bé perquè pots presenciar de tant en tant algun atac de depredador o bé perquè també se n’ha de sacrificar algun per vell, malalt o per menjar-lo. Però aquest no és el nostre cas i no sabem com han aparegut aquests morts al nostre hort i la veritat, la única explicació viable que trobem per ara és verí… ja que qualsevol altre motiu ens sembla que d’entrada mostra signes de violència (baralles, trampes, accidents…) o bé mors prop del teu cau (així suposem vers la vellesa i la malaltia encara que no la sabem distingir, ni de lluny, en els animals…).

El 31 d’octubre és el 3r o 4t animaló que trobem mort a l’hort… i atès que no deixa de sorprendre’ns hem decidit fer-ne un inventari, llàstima que els primers no els tenim gens controlats temporalment:

    • Colom mort al mig del jardí, sense cap senyal de violència, rígid però sencer, sense verms. Creiem que és per verí. L’enterrem al peu de la saula.
    • Mitjans de juliol 2012: Rata morta, també  cap senyal de violència, rígida i sense verms. Creiem que és per verí. L’enterrem al peu de la saula.
    • 31 d’octubre 2012: Ratolí, o rateta, moribund al corral… sabíem que visitaven la grana de les gallines, també que les gallines potser els atacarien… però aquesta rateta estava arraulida i atemorida al mig del corral i les gallines ni la miraven. Estava sense cap senyal de violència, el portem fora de l’hort, se’l menjarà segurament un depredador… Es mou molt a poc a poc i es deixa agafar. Creiem de nou que és per verí
Ratolinera (Font: gardencenterejea.com)

Ratolinera (Font: gardencenterejea.com)

  • 12 de novembre:un ratolí (1r?) ha caigut a la ratolinera (amb restes de llangonissa) però encara vivia… i l’he posat amb ratolinera i tot sota l’aigua, amb un rajol a sobre (sé que és de badocs però no m’agrada matar els animals però amb la ratolinera com no és directament sap un xic menys de greu)… a l’estona llarga me l’he anat a mirar i el campió no només estava viu sinó que s’havia deslliurat de la trampa i per un foradiu respirava aire sota aigua… així que amb tant d’esforç i ganes de sobreviure… he hagut de donar-li una merescuda llibertat
  • 14 de novembre: endrecem l’armari exterior groc trevent tot possible accés al menjar de les gallines dins de pots de plàstic, a l’endemà ens trobem restes d’un cadàver (1r) al bell mig de l’armari groc… no entenem res, tret que un ratolí hagués pres mal i els mateixos companys se l’acabessin de menjar…
  • 17 de novembre: atès que ens hem trobat una caixa de plàstic dur on hi guardem la grana de les gallines ben foradada, hem hagut de posar de nou la ratolinera. I avui cau un altre ratolinet (2n) a la ratolinera amb xoriço, no els trobem mai morts i uns amics que ens visitaven (i més decidits que nosaltres) el rematen
  • 19 de novembre:seguim amb el serial de matança de ratolinets, avui ha caigut un altre (3r) a la ratolinera i ja era mort, l’hem dut al canyet particular, al peu de la saula gegant

    Ratolí de camp (Font: islandia09.blogspot.com)

    Ratolí de camp (Font: islandia09.blogspot.com)

  • 20 de novembre: avui a 2/4 de 4 hem trobat un ratolí (4t) a la ratolinera, ha mort amb l’esquer a la boca, el duem al peu de la saula i tornem a posar la ratolinera, on a les 5 de la tarda hi ha caigut un altre (5è)
  • 21 de novembre: sembla que algun ja té una bona estratègia ja que en revisar-la la ratolinera a 2/4 de 5h l’hem vist buida, sense esquer ni pressa, la tornem a posar i a les 5h sant tornem-hi… així que hem hagut de cavil.lar quina estratègia té (ens ha semblat que ha après a passar per sobre fins que fa saltar les molles i llavors ja pot menjar el xoriço… així que l’hem muntat amb una tapa a sobre de la ratolinera, i sí a la mitja hora ja n’hem trobat un de mort (6è) i la tornem a muntar
  • 22 de novembre: la ratolinera ha tornat a caçar un ratolí (7è), aquest cop però estava estranyament menjat… se li veia la medul·la òssia… hem sospitat que potser els ratolins amb gana també són caníbals… però i si ha estat una rata… doncs si torna a passar haurem de posar a més de la ratolinera una ratera…
  • 23 de novembre: un altre ratolí a la ratolinera (8è) i atès que el xoriço ha desaparegut (és que n’hi ha com a mínim un altre que ve a menjar un cop el company ha caigut) parem les dues trampes… i a l’hora han caigut dos més (9è i 10è). La tornem a posar però ja no la podrem mirar fins demà
  • 24 de novembre: cauen 2 ratolins (11è i 12è)més (hem fet bé de posar les dues trampes sinó sempre n’alimentàvem com a mínim un que aprofitava la mort del seu company)
  • 25 de novembre: sembla que para (sí a l’endemà no n’ha caigut cap més) la cacera de ratolins, avui només n’hi havia un (13è) i no s’havien menjat l’esquer
  • 2 desembre: aquests dies que hem estat fora, en tornar hem trobat dos ratolins (14è i 15è) caiguts (però els següents dies no en cauen més…)
  • 9 de desembre: trobem un altre ratolí (16è) mort (i això que estàvem convençuts que ja els havíem exterminat…)
  • 19 de desembre: trobem un altre ratolí (17è) mort a la trampa
  • Feia molt que no en trobàvem i avui 1 de febrer del 2013 en trobem un altre mort (18è) a la trampa
  • 20 de febrer: dos ratolins més (20è) a la trampa de l’armari groc, i a més estaven ben menjats cosa que ens fa pensar en què encara hi ha companys seus
  • 21 de febrer: dos ratolins més amb el xoriço menjat (22è)
  • 23 de febrer: seguim amb dos ratolins més (24è) i el xoriço menjat
  • 24 de febrer: dos ratolins més (26è), avui el xoriço no menjat (per tant hi ha possibilitats que ja s’hagin acabat…)
  • 9 de maig: cau un ratolí més a la ratolinera (27è) i en trobem un d’afogat a la bassa (28è, suposem que havia pujat a les almàixeres)
  • 11 de maig: trobem, mentre fem neteja de l’hort nord, una ratera amb 9 cries (la mare ens vigila de lluny) i decidim matar-les, 4 d’elles les donem a les gallines (es tornen boges per menjar-se-les) i les altres 5 les llencem a un camp (9è) on llencem els ratolins caiguts a les tramps

Formes de caçar ratolins de manera més “humana”:

Formigues alades i no pas tèrmits

Formiga alada (Font: www.micafeina.com)

Formiga alada (Font: http://www.micafeina.com)

El 30 de setembre, després de 24 litres de pluja del dia anterior, ens hem trobat com molts altres cops munts i munts de muntanyetes de sorra… la nostra hipòtesi és que les formigues aprofiten la terra molla i tova per fer ampliacions als nius. Però avui a més hem trobat un piló de formigues alades i hem decidit investigar un xic per la xarxa i esclarir alguns dels dubtes, si són noves reines, possibles colinitzadors, diferència amb els tèrmits, etc…

Formigues

  • Composició de la colònia:n’hi ha 4 tipus de formigues:
    • les obreres: les femelles estèrils  que fan de caçadores recol·lectores, de constructores i de cuidadores de la canalla… són les que es veuen arreu
    • els mascles
    • les femelles: que són alimentades especialment perquè generin noves reines
    • i la reina:  que poden haver-hi una o vàreis segons l’espècie i és l’encarregada de la reproducció
  • Alades, poden ésser tant els mascles com les femelles que en arribar a la fertilitat, sovint a l’estiu després de les pluges, abandones la colònia a la recerca d’una parella, normalment d’una altra colònia. L’aparellament el fan a l’aire i un cop fecundades les femelles, els mascles cauen a terra per morir, i les femelles a terra, s’arrenquen les ales (bé amb les mandíbules o altra cosa dura que trobin), i cerquen terra humida per fer un forta i posar els ous i crear una nova colònia
Diferència entre tèrmits i formigues alats (Font:www.termite-pictures.com)

Diferència entre tèrmits i formigues alats (Font:www.termite-pictures.com)

Formigues o tèrmits alats?

És interessant conèixer les diferències ja que no cal “espantar-nos” per unes formigues alades però tampoc seria bona idea no fer cas de les termites alades (sobretot si a casa hi teniu fusta). Malgrat les formigues i els tèrmits tenen un avantpassat comú, l’evolució les ha dut per camins diferenciats, les formigues són Hymenoptera (com les vespes) i els tèrmits són Isoptera.

  • Aspectes comuns, individus socials: Abelles, tèrmits i formigues són insectes socials que viuen en comunitat amb una estructura jerarquitzada i distribució de funcions. Totes 3 tenen una reina encarregada de la reproducció i per tal de crear una nova colònia ha d’abandonar la seva d’origen.
  • Creació d’una nova colònia:
    • Abelles: l’eixam (jove reina acompanyada del seu seguici, centenars d’obreres) cerca un nou indret per establir el nou rusc
    • Formigues i tèrmits: la futura reina no està encara definitiva, ja que centenars o milers de reproductors alats mascles i femelles abandonen les colònies per establir-ne una de nova després de la fecundació
  • Principals diferències visuals:
    • Formigues: com a himenòpter té una cintura estreta, les antenes tenen angle i els dos parells d’ales són desiguals i les mantenen separades del cos
    • Tèrmits: com a isòpter no té pas cintura, les antenes no tenen angle, els dos parells d’ales són iguals i molt llargues (molt més que el cos) i les pleguen sobre el cos

Eplugabous perdut

Esplugabous (Font: christopherfountain.wordpress.com)

Esplugabous (Font: christopherfountain.wordpress.com)

Dimecres 16 d’octubre trobem a l’olivera piqual, un esplugabous… no cal dir que normalment no els podem veure tant a prop, segurament li passava alguna cosa a les ales ja que s’escapa corrents… i a mida que el seguim, relativament de lluny, acaba marxant a altres horts enllà però fent passos i saltirons… mou les ales però no vola…

L’esplugabous (Bubulcus ibis) és un ocell de l’ordre dels Ciconiformes i de la família dels Ardeidae. El seu plomatge és de color blanc i d’alçada pot arribar als 52 cm. La seva aparença és de cos compacte, potes grises, bec de color groc i coll bastant curt (atesa la família on pertany), que sovint du recollit. Segons Sta. Viquipèdia, és una espècie que en els últims anys s’ha estès cap al Nord i que hiverna a Catalunya des dels anys setanta. Fins fa ben poc aquesta espècie era difícil de veure fora del seu hàbitat natural (aiguamolls i albuferes), però en els últims anys el podem veure en pastures, conreus llaurats…

La seva alimentació és en funció de l’hàbitat: en zones humides s’alimenta de granotes i petits peixos mentre que en pastures i conreus, els coleòpters, ortòpters i altres invertebrats formen part de la seva dieta. També menja paràsits, com ara paparres o puces de les vaques i/o animals als quals segueix en busca d’aliments menjant a la vegada insectes que els animals espanten mentre van caminant i pasturant. Per tant és una au que de vegades pot ésser un bon aliat i de vegades depredador d’altres aliats.

Míldiu a les tomateres

Míldiu en una tomata (Font: discoverlife.org)

Míldiu en una tomata (Font: discoverlife.org)

El 20 d’octubre comencem a treure tomateres, i és que hem perdut la collida de les tomateres més tardanes (les 4 plantades el 19 de juliol com a prova si aniria bé) i una petita part, les tomates que encara no havíem collit (sobretot corcades per la tuta), de les 12 que vam trasplantar el 6 de juny.

De les tomateres tardanes, que tenien unes tomates molt grans i precioses, la gran majoria s’han infectat amb míldiu. El Míldiu és una malaltia comú a moltes plantes de l’hort i del jardí i aquest tipus, Phytophthora infestans, la comparteixen especialment les solanàcies, tomateres i patateres.

Símptomes

Inicialment hi ha un seguit de taques de color verd clar que esdevenen grogues i després marró. Sovint al revers de la fulla hi ha com una capa de feltre blanc o gris. Les fulles atacades s’assequen i cauen, primer afecten les fulles i després les branques-tiges i les fruites (en el cas de les tomates, apareixen taques descolorides al principi i fosques ennegrides tot seguit, i les podreix lentament encara que les cullis).

Transmissió

Es transmet ràpidament d’unes espècies a les altres (curcubitàcies, solanàcies…) i les condicions òptimes per la seva propagació i extensió són els períodes plujosos acompanyats per temperatures superiors als 15ºC (la més òptima són els 24ºC)…  És un patogen molt lligat a les condicions climatològiques ja que sobreviu a l’hivern (en estat anomenat oospora) i quan la temperatura assoleix el nivell adequat (uns 12ºC) desperta del letarg i l’oospora genera un esporangi que serà dispersat pel vent… el cicle expansiu continua gràcies a les altes humitats de la primavera (tant per pluges com la rosada) i temperatures suaus. Torna a adormir-se en arribar l’estiu amb altes temperatures i sequetat, i renova l’activitat amb la tardor fins l’hivernació.

No hi ha cura, només prevenció,

Tradcionalment es tracta amb coure (els més “respectuosos” fan servir la fórmula de l’oxiclorur o d´oxid cupros perquè deixen menys coure metall que la clàssica del “caldo bordelès”… tot i així el termini de seguretat mínim pel consum després de l’aplicació, és de 3 dies) ja que aquest mineral pertorba les activitats respiratòries, enzimàtiques i membranàcies del fong. Segons en Mariano Bueno, a l’agricultura biodinàmica (més exigent que l’ecològica) no s’empra el sulfat de coure, ja que aquest en concentracions elevades pot inhibir el desenvolupament de certs organismes del sòl, i l’acumulació d’aquest metall pot afectar mitjançant l’alimentació la salut humana, en especial els ronyons.

Míldiu a les fulles de la tomatera (Font: matyasciprian.hu)

Míldiu a les fulles de la tomatera (Font: matyasciprian.hu)

A l’agricultura ecològica s’hi aplica:

  • Maceració de cua de cavall: per reforçar les plantes i contra (prevenció) el míldiu:
    • S’hi maceren 1kg de cua de cavall per cada 10 litres d’aigua durant 24 hores. Posteriorment es bull tot durant 20 minuts a foc lent. Colar-ho i aplicar-ho diluït en una proporció 1/4 amb aigua. Pulveritzar les fulles i les tiges tant com a reforçant general com per protegir-les del míldiu.
  • Relligada de fil de coure a la tija com a preventiu del míldiu, tractament sistèmic (més informació i experiència en una línia de fòrum d’infojardin). I com a cita d’en Mariano Bueno: “Si col·loquem uns fils fins de coure enrotllats a la tija de les tomateres, els ions de coure, que per osmosi, circularan per la sàlvia de les plantes, tot dificultant o impedint el desenvolupament del míldiu i d’altres problemes criptogàmics…

Més informació:

  • Ecoaldea: tractaments fitosanitaris per a diferents malalties i plagues de l’horta
  • Infojardín: amb una àmplia llista i resum de les principals malalties i plagues de l’horta

Gírgoles embalades – Bala de palla

bala de palla amb miscèl·lid de gírgola (Font: temporadasetasguarena.blogspot.com)

Bala de palla amb miscèl·lid de gírgola (Font: temporadasetasguarena.blogspot.com)

El 3 d’octubre comprem una bala de palla amb miscèl·lid de gírgola(els preus oscil·len entre 15 i 16€ entre les agrobotigues). Ens deixen triar i agafem la que ja està fent el moc blanc pel forat. Els venedors ens comenten que que la humitegem cada dia (com sempre som uns cagadubtes, i un cop trobem el lloc idoni sota la morera i en mig del jardinet d’aromàtiques… i la reguem força amb la regadora…).

L’endemà llegim arreu de la xarxa que el que hem de tenir ben moll és un llit de palla sota i per sobre només regar per aspersió (així la palla no es podreix però es manté la humitat). Per tant des del 4 d’octubre que ja no la reguem més amb la regadora sinó amb un difusor (sulfatador amb aigua) i sí reguem el voltant (que aprofitem el llit de fulles seques que ja hi havia).

L’11 d’octubre podem parlar-ne amb algú que sembla que en sap força (però és venedor de bales… i tot sembla molt fàcil) i ens expliquen alguns criteris a tenir en compte… en principi no s’hauria de regar fins que les gírgoles tinguin 2 cm ja que la bala ja està humida i gairebé hermètica (només hi ha 5 forats a dalt de tot), si els peus són molt llargs és que hi ha poca ventilació, si són molt curts és que n’hi manca, si esgrogueeixen és que tenen massa humitat. S’hauria de tenir una temperatura més o menys constant i com a mínim 6 hores de llum, un ambient del 80% d’humitat, i sobretot descansar sobre un terra humit.

Progès del creixement en una setmana (Font: delhortalolla.blogspot.com)

Progès del creixement en una setmana (Font: delhortalolla.blogspot.com)

Ens quedem tranquils en veure que en una pàgina web (de la Lia Casas) trobem un recull sistemàtic de les condicions a tenir en compte i que coincideixen amb els que ens van indicar el 2n cop a l’agrobotiga:

Com cultivar-les?

  1. Llum natural o artificial mínim sis hores al dia
  2. Humitat de 80  a 85% ambient.
  3. Tenir la bossa sobre el terra humit.
  4. Ventilació constant.
  5. Procurar evitar canvis sobtats de temperatura
  6. No regar fins que les gírgoles no assoleixin una alçada mínima de2 cm.

Observacions:

  • Si tenen molta cua és que els falta ventilació, si pel contrari en tenen poca, és que tenen massa ventilació.
  • Si es posen grogues és perquè tenen massa humitat.
  • Si s’assequen és per falta d’humitat.
  • Si es marceixen o s’assequen es pot pulveritzar amb aigua.
Als 2 dies d'apunar (Font: temporadasetasguarena.blogspot.com)

Als 2 dies d’apuntar (Font: temporadasetasguarena.blogspot.com)

Collita:

  • La collita es fa quan la gírgola més gran de cada brot tingui uns 12 centímetres de “diàmetre”. Llavors s’arrenquen els brots sencers, no es tallen pas (nosaltres tossuts anem de tant en tant provant de tallar una de les grans per avançar l’arrencada i sobretot si sembla que no deixa créixer les altres… un cop ens ha anat bé i l’altre no sembla que hi hagi hagut cap canvi des del tall)

Esdeveniments

1a collita (neixen el 10 d’octubre i acabem de collir-les el 21 d’octubre) a la setmana de comprar-la

  • 10 d’octubre: al forat central de la bala hi estan començant a apuntar les gírgoles, són com caps d’agulles gruixudes i rabassonetes
  • 11 d’octubre: avui algunes ja tenen un barret de la mida d’una llentia.
  • 12 i 13 d’octubre: continuen creixent a un ritme molt ràpid (i a més comencen a aparèixer per dos forats més)
  • 14 d’octubre: les gírgoles del mig ja fan uns 2cm
  • 16 d’octubre: el ram més gran de gírgoles, el central la més gran ja fa 6 o 7 cm
  • 17 d’octubre: la mida més gran de cada ramat és, el 3r (el central) 9cm,  el 1r (superior esquerra) 6cm, el 2n (superior dret) 1cm, el 4t cap d’agulla (semblen secs, marrons, avui els polvoritzem) i el 5è pocs però més grans que el cap d’agulla
  • 17 d’octubre: collim una gírgola, que tallem pel peu, per provar-la si és bona… i estava boníssima
  • 18 d’octubre: les gírgoles al voltant del peu tallat d’ahir han fet una crescuda immensa, avui collim el primer ram de gírgoles moltes d’elles molt grans. Com no podrem menjar-nos-les totes en els propers dies, desem una quarta part a la nevera i amb els altres 3 les escaldem (2 minuts amb aigua bullint, 2 minuts en aigua freda i les deixem escórrer) per poder-les congelar
  • 21 d’octubre: atès que ha plogut molt i el segon ram de gírgoles és un xic més tou que el primer que vam collir (interpretem que és degut a la pluja) i la més gran és molt gran. Collim el 2n ram que no és tant gros com el primer però encara és força gran. Les altres 2 són molt petites i una d’elles no acaba de créixer, està marró
  • 28 d’octubre: ha plogut molt aquests darrers dies i a més ahir i avui hem patit una forta tramuntanada. Les petites gírgoles del forat 1 i 5 s’han perdut i ara mateix no n’hi ha cap. Atès que el vent és molt sec hem decidit regar els 5 forats i esperar un temps per la nova collita.

2a collita (neixen el 13 de novembre i acabem de collir-les el 21 de novembre) al mes i 10 dies de comprar-la i després de 22 dies de la 1a collita

  • 13 de novembre: feia forces dies que no ens la miràvem, i de cop hem vist que al 4t forat (on no hi han créixer les gírgoles marrons amb mida de cap d’agulla) ja hi havia un bon grapat de gírgoles creixent (i tenen una mida de mig a 1 cm de diàmetre).
  • 14 de novembre: apareixen gírgoles també al 1r i 2n forat
  • 15 de novembre: creixen molt ràpid, el 4t forat ja tenen 3cm de diàmetre, i 2cm el 1r, mig cm el 2n i el 3r. I descobrim un sisè forat, al lateral amb 2’5cm de diàmetre
  • 16 de novembre: dóna gust anar-les a veure cada dia, avui fan 4cm el 6è del cantó i 1r i 4t forat, i 2cm el 2n i el 3r
  • 19 de novembre: collim 1kg de gírgoles: tot el ram del 6è forat (el del cantó perquè toca el terra humit) i provem de tallar les gírgoles que s’han molt grans (respecte la resta del ram) dels forats 1r i 4t
  • 21 de novembre: collim arrencant la resta de gírgoles que quedaven del 1r forat i 4t forat sobretot, ja que del 3r, el del mig només hi havia una gírgola mitjana
  • 17 de febrer: no és cap collita en sí ja que només han crescut 4 gírgoles (una d’elles gran però les altres petites) desl forats 2, 4 i 5…

 

Enllaços interessants

Festival de papallonetes blaves

Papalloneta blava (Font: blocs.xtec.cat/faunaiflora)

Papalloneta blava (Font: blocs.xtec.cat/faunaiflora)

Dies abans i després, però sobretot el 17 de setembre, l’hort estava ple de papallonetes blaves que s’alimentaven de flors com ara de l’orenga i l’alfàbrega que tenim plantades a l’interbancal dels bancals profunds. El blau es veia sobretot quan obria les ales, però en repòs té un color més marronós.

La veritat és que a l’hort ja ens visiten sovint papallones però mai veiem tantes de cop.

A banda que són bones pol·linitzadores, les papallones són autèntics bioindicadors de la qualitat mediambiental, atesa la seva sensibilitat davant de canvis que hi poden haver a la natura.

Arreu llegim que amb el pas del temps es comprova que el declivi de les papallones és molt alarmant i que posa de manifest una tendència greu de pèrdua de biodiversitat a gran escala. La conservació de les papallones en el seu hàbitat natural és molt important i una forma de conservar-lo és conèixer-lo.

Una manera simple de fomentar-ne és tenir plantes amb flor en llocs assolellats i punts d’aigua, si pot ésser amb llot d’on extreuen minerals.

Faisà que ens pensàvem que era una perdiu mascle…

Faisà vulgar (Font: flickriver.com de l'Andreu Anguera)

Faisà vulgar (Font: flickriver.com de l’Andreu Anguera)

Com els darrers dies havíem vist forces perdius amb les seves cries a l’entorn de l’hort… quan diumenge vam veure al camí una de gran, acolorida i amb la cua més llarga… vam pensar, mira el mascle i que va tot sol i ben mudat… i ens vam quedar tan amples.

De seguida va marxar corrents, a l’estil de les perdius, tot s’ha de dir, i es va amagar en un marge… quan vam apropar-nos (bé apropar-nos és un dir) per veure’l de nou va arrencar a córrer de nou i en un tres i no res va desaparèixer de la nostra vista.

Però com sempre acabem buscant, més tard o més aviat, els nostres dubtes… ara hem descobert que era un Faisà (vulgar o comú, un Phasianus colchicus) i que és una espècie al·lòctona introduïda (normalment) pel col·lectiu de caçadors… no cal dir que ens fa igualment il·lusió però acompanyada per la tristesa de la certesa, que malgrat no en sabem gaire, sí que puc estar segur que quan se n’alliberen espècies no pròpies provoquen una “contaminació genètica” i sovint la pràctica desaparició de l’espècie pròpia i nativa, sovint més respectuosa i adaptada al medi entès com a biodiversitat.

 

Galliner mòbil

galliner mòbil estil "Mariano Bueno" i "Seymour (Font: http://hortcal17.wordpress.com)

Galliner mòbil per “bancal profund” estil “Mariano Bueno” (Font: http://hortcal17.wordpress.com)

El galliner és un dels primers projectes que havíem desitjat dur a terme, però també ha estat el que s’ha hagut d’esperar més. I des del primer dia ja somiàvem en tenir-ne un de mòbil que poguéssim anar movent-lo de bancal en bancal.

No ens hi he pogut dedicar fins que hem arribat a l’estiu on amb més temps lliure i tenint l’hort un xic més per la mà hem pogut organitzar-nos. Tot i així hi hem dedicat prop de 3 mesos abans que ha rutllat.

La Construcció del galliner i el corral

  • Dilluns 2 de juliol comencem comprant les fustes per fer el galliner… encara hem de comprar les fustes i xarxa del corral. Els plànols un cop ideats els hem hagut de refer i canviar més d’un cop, de vegades perquè no hem pogut trobar, de bon preu, fustes de 10cm x 1 cm i són de 9.5cm d’ample… però també els canvis i les ofertes que hem anat trobant ens han “regalat” alguna que altra facilitat, com ara que les fustes aquestes fossin “matxambrades” i faciliten el muntatge en forma de paret i sostre.
  • Dilluns 9 de juliol fem el frontal del galliner, el 10 de juliol fem un dels dos laterals, el dimarts 17 de juliol fem el darrera i els caixons ponedors (amb caixes de vi). Finalment el divendres 20 de juliol unim els 4 cantons amb els llistons de 2x2cm. I l’endemà, en veure que no és prou sòlid, reforcem un xic l’estructura cargolant-hi més visos i posant-hi esquadres metàl·liques. Per facilitar la mobilitat hi posem 4 mànecs agafadors, dos per banda.
  • Divendres 27 de juliol comencem a envernissar (veure entrada de vernís biològic amb oli de fregir i trementina) el galliner, l’endemà, 28 de juliol, fem la tapa i acabem d’envernissar l’estructura, i el 29 de juliol, la tapa (falta posar encara el mànec).
  • galliners mòbils per a bancals profunds tipus "Jonh Seymour" (Font: infojardin.com)

    galliners mòbils per a bancals profunds tipus “Jonh Seymour” (Font: infojardin.com)

    Dimecres 1 d’agost posem mànec a la tapa i comencem a enganxar els ponedors… i l’endemà, dijous 2 d’agost, fem dos trapezis per corral (els escaires ens han dut alguns problemes però s’han solucionat tallant a ull, ja que els càlculs eren molt complicats).

  • El dilluns 6 d’agost comencen les rectificacions (la tònica general fins el setembre) ja les caixes ponedores ens semblen molt petites i en fem unes de més grans (amb uns calaixos que ens han donat de fusta macissa) i variem la inclinació, fent-la no tant forta (a veure si ara rodolant trencarem els ous que ponen… ni la inclinació hagués estat forta ni finalment a 5 d’octubre els ous els ponen al terra…)… també fem la tapa i el protector d’ous perquè les gallines no se’ls mengin. Aprofitem i construïm el tercer trapezi. En Juan-Maria ens ajuden a pensar com hem de fer el pal perquè les gallines dormin (ha d’ésser un pal de banda a banda ja que tendeixen a dormir totes juntes arraulides) i que no estigui ni sobre el menjar i beure ni sobre les caixes ponedores.
  • Dijous 9 d’agost: acabem l’estructura del corral (tres trapezis i les corresponents 8 unions travesseres) i l’endemà, 10 d’agost, envernissem l’estructura del corral i posem la tela del galliner (hexàgons de 13mm) pel volt i per dalt… i com fem curt, i sovint intentem fer de les mancances virtuts, posarem una porteta al sostre més proper al galliner, que alhora farà ombra al corral i impedirà que les pluges fortes entrin per la porta del galliner, així com facilitar per on podrem donar menjar de restes de cuina còmodament a les gallines…

Les Gallines

Gallines rosses ponedores (Font: blocdefotos de naciodigital.cat)

Gallines rosses ponedores, com les nostres Mireia i Xirla, però amb la cua clara en comptes de fosca… i des que les vam comprar a l’agost fins l’octubre com a mínim amb cresta molt més petita (Font: blocdefotos de naciodigital.cat)

  • Dijous 16 d’agost: hem anat a buscar les dues gallines ponedores (rosses i joves, d’uns 2 mesos?) que vam encarregar i les hem dut al galliner. Ens han costat 6€ cada gallina… i hem tingut una sorpresa decebedora… tenien el bec tallat! També hem comprat un sac de 10kg de pinso per  a gallines en fase de posta (bé farines per a gallines ponedores) de marca “Cooperativa La Gironina” composat per blat de moro, farina d’extracció de soja torrada (atenció modificades genèticament uf!), carbonat de calç, segones de blat, blat, farina d’extracció de llavors de gira-sol, fosfat bicàlcic, àcids grassos i clour sòdic.
  • Dijous 6 de setembre: atès que no ens en sortim trobant-hi gallines amb bec sencer… comencem a prepar-nos, si més no mentalment, per comprar polletes (normalment de les petites, siguin pintades, negres… i amb molta predisposició a fer-se lloques i no pondre tant…) que durant mesos les haurem de tenir separades de les gallines mentre creixen.  Tallem les branques i herbes de l’antiga tanca del conill… caldrà a més traslladar totes les canyes, branques a un altre lloc i fer-los un “galliner”, menjadora i abeurador. Sort que el seny ens  ajuda a decidir que si fem això ens hem d’esperar a la propera primavera ja que sinó poden morir de fred els pollets.
  • Dimecres 18 de setembre: tenim una gran alegria, un pagès, en Geli, té gallines de les negres i no n’està content (atès que segons ell són menys ponedores i es posen més fàcilment lloques) i sembla que no li importa que li comprem. Les gallines ja tenen uns 6 mesos (les va comprar polletes el mes de maig). I ara tenim 2 gallines més (ja hem superat el nostre càlcul inicial que era d’una gallina per familiar, i a casa només som 3, jejjejeje)

Situació i moviments

  • Bancal de descans (no hi havia hagut cap altre bancal, només regues):del 16 d’agost al 2 de novembre (2’5 mesos)
  • Bancal solanàcies 2012: del 2 de novembre
  • Des del novembre, i un cop les rosses també escarben i mengen com les negres (o s’han fet grans, o s’han espavilat, o n’han après de les seves companyes) cada dues o tres setmanes anem movent el galliner a una nova parcel·la amb plantes adventícies.

Arranjaments i modificacions

  • Divendres 17 d’agost: hem d’arranjar la menjadora (el posem amb una barreja del pinso comprat i grana de menjar de conill que encara ens quedava) que hem fet ja que, entre que les gallines estan un xic aturadetes i els forats no són prou grossos, que el pinso i la grana no surt gaire de dins. L’abeurador casolà (garrafa hermètica amb forats a la base sobre una plata de plàstic) sembla que funciona bé i no hem de fer cap arranjament (el posem amb 3/4 ple de capacitat)
  • Dg 26 d’agost: no ens agrada la plata de l’abeurador perquè les gallines hi pugen i l’embruten… acabem comprant-ne una que sembla que anirà bé (és més alta i ajustada a la base de la garrafa-abeurador).
  • Dilluns 3 de setembre hem de realitzar les primeres reparacions (després d’haver plogut i de 3 dies d’intensos vents del nord) ja que el sostre s’ha bufat un xic i hem hagut d’esperar que s’assequés i reforçar les unions entre llistons de fustes. També hem hagut d’arranjar una de les xarneres posant-hi cargols més gruixuts i profunds… i també la perxa (creiem que l’estructura s’ha acabat d’assentar i s’ha mogut la perxa) que l’hem hagut de clavar de nou. També i atès que el vent fort pot aixecar-les hi hem posat un pes a cadascuna de les dues tapes sostre. També ens hem de fer la idea d’haver de fer un parell més de capes de vernís d’oli i trementina
  • Dimecres 5 de setembre, i un cop s’han assecat les fustes del teulat-porta del galliner que es van botir amb les pluges del 30 d’agost, tornem a envernissar les dues portes-teulat, la del galliner i la del corral. I atès que tenim problemes de nou amb la menjadora (les gallines la tomben a terra sovint) decidim canviar el plat per un de plàstic i el collem al dispensador de la menjadora (12 de setembre, funciona, no l’han tornat a tombar cap cop… això sí el plat hauria de ser un xic més petit i així no s’hi cagarien tant… a 5 d’octubre l’han deixat de fer servir i prefereixen el que tenim a fora, ja no veuen ni mengen dins el galliner…)
  • Dilluns 24 de setembre: malgrat el nostre invent d’abeurador casolà funciona (encara que és de difícil netejar i reemplenar…) hem comprat un abeurador que es neteja i s’emplena molt més fàcilment i de material molt més resistent
  • Dilluns 8 d’octubre: la tapa del galliner pesa massa i per això la tallem a un terç, així ara tenim una tapa petita i fàcil d’obrir per agafar els ous i una tapa més gran que normalment no l’obrim.
  • Divendres 12 d’octubre (a treballar, que no hi ha res a celebrar en aquest dia de festa imposat): un altre dels arranjaments que hem de fer és un accés fàcil al corral… i per això hem de fer una porta al corral. Després de pensar mil i una solucions… bé només unes quantes de possibles, optem per la més fàcil. En el trapezi final hi enganxem dos llistons de dalt a baix on fem el tall a la tela metàl·lica (més endavant perquè les gallines no es puguin enganxar en els filferros tallats hi enganxarem un altre llistó protector) i en un marc de la mateixa mida hi clavem la tela metàl.lica tallada. Ara tenim una porta per accedir-hi… no hi fem xarnera perquè el terreny no permet obrir i tancar fàcilment i per això només fem una tanca que permeti treure i posar la porta
  • Dimecres 17 d’octubre: de cares a les properes pluges que semblen que vindran… posem una lona cordada al sostre del galliner
  • Diumenge 28 d’octubre: la tramuntanada ha estat tant forta aquests dies que hem hagut de fer uns quants arranjaments d’emergència: noves cordes (i nous nusos corredissos) per la lona de la tapa, i recargolament del travesser de la tapa del corral
  • Divendres 2 de novembre:avui és dia de canvis…
    • atès que vam trobar, i ja ho sospitàvem, una rateta al corral… hem decidit que el menjar els hi posarem d’ara en davant a la menjadora i penjada, no a terra com ara, malgrat els hi agrada més menjar en els bols
    • atès que ja hem desmantellat el bancal de les solanàcies… hem canviat el corral i el galliner de lloc (el bancal on han estat fins ara ja estava força desgastat)
    • atès que l’hem mogut i ja havia patit les tramuntanades (i segurament el nostre mal disseny) hem hagut d’arreglar una paret, un xic el corral (no hem acabat i demà hi continuarem) i l’ajocador (avui hem descobert com s’anomenava de debò la perxa de dormir…
  • Dissabte 10 de novembre: decidim canviar la porta d’entrada al galliner (des del corral) per un tros de taula de plàstic que tenim. La tallem a mida perquè tapi el forat i hi hem un forat molt més petit que el teníem amb les fustes. Un cop comprovat que les gallines hi entren i surten bé (ara pesa menys, el forat és més petit i per tant protegeix millor de la fred i la pluja) ara veiem que l’hauríem de pujar un 5 cm de terra perquè hi encaixi millor amb el travesser del trapezi del corral, sinó queda un xic separat el corral del galliner
  • 14 de novembre: atès que volem moure el corral força sovint (ja que són molt bones tallagespes…) hem hagut de construir un nou trapezi (i com no teníem més tela de galliner l’hem fet amb tela, i així pesa menys). Fem diferents proves i la millor manera és lligar-lo amb cordes que permeten posar-lo i treure’l fàcilment
  • 14 de novembre: pugem 5cm la porta nova del galliner que havíem fet el 10 de novembre. Així encaixa millor amb el corral
  • 28 de gener del 2013: el corral no sobreviu a la tramuntanada i està destrossat… ens assabentem el dilluns cap al vespre i amb el poc temps de llum que ens queda, i amb l’ajuda de l’amic saó, estaquem el que queda de corral fins que puguem tornar a pensar una alternativa.
  • dijous 31 de gener del 2013: el bon amic Geli ens proporciona restes de ferro angles que té i cargols (d’una ferreteria tancada fa anys a Barcelona) i amb això divendres 1 i dissabte 2 de febrer fem els dos trapezis nous que substituiran els trencats de fusta.
  • 17 de febrer del 2013: després de les destrosses de la tramuntana, acabem el nou corral tot de metall i amb tela de galliner menys pesada d’hexàgons de 20mm (en comptes de 13mm) i amb 2 trapezis dobles amb ferro-angles (en comptes dels 3 simples de fusta) i sense travessers (en comptes de travessers que unien els 3 trapezis).

Esdeveniments destacables

  • Dissabte 18 d’agost: les gallines surten per primer cop (després de 2 dies i mig) del galliner al corral (mira que arriben a ésser espantadisses) des que les hem comprat. Al corral hi hem posat, com a prova, un tros de meló verd i una fulla d’enciam… i el picotegen.
  • Dl 20 d’agost: per primer cop arriben al final del corral (té 5m de llarg)… però a l’endemà, dimarts no les veiem sortir del galliner. No mengen herbes adventícies, ni picotegen gaire el terra… De fet són poc “salvatges”, massa de granja. Els hi fem una “piscina de sorra i cendra” perquè puguin rentar-se (no veiem que l’emprin gaire…)
  • Dg 26 d’agost: Quan anem a canviar l’aigua de l’abeurador veiem a l’aigua líquid vermell (sembla més un vòmit vermell que no pas res… però dubtem si pot ésser sang, si abans del primer ou “caguen” sang? dubtes que preguntarem o buscarem arreu… i no ho hem trobat – a 5 d’octubre no ha tornat a passar res semblant-)
  • Dimecres 19 de setembre: hem descobert que les gallines rosses dormen a la perxa, al pal, i en canvi les negres dormen a terra (veiem que la costum és més forta que “l’instint o el sentit comú galliner”)
  • Dijous 20 de setembre: ja tenim el primer ou, i és clar són de les nouvingudes, creiem que de la Lluna, un ou gros, ros claret. L’ha post al terra, al cantó de les caixes ponedores, tota una anarca. Avui hem comprovat que van en parelles i normalment s’estan cadascuna, de les parelles, en una banda oposada… si les ponedores passen a prop de les negres ho fan ràpid i saltant i les negres les espanten amb una piconada (amb el pas del temps les negres són més agressives i les rosses més porugues… les negres marquen territori contínuament, sobretot la Lluna, i no les deixen menjar tranquil·les les altres fins que s’han atipat…)
  • Dissabte 22 de setembre: la Lluna pon més matinera, a les 9h, i la Perla en canvi més tard, a les 11h (a 5 d’octubre totes dues a les 9h del matí ja havien post i cada cop la mida dels ous és més semblant)
  • Dimarts 25 de setembre: collim 1 ou de la Lluna i decidim posar l’abeurador fora del galliner, al corral ja que és on s’hi passen totes les hores del dia i ens temem que no beguin gaire (i també poca assimilació del calci?) si l’abeurador continua dins el galliner…
  • Dimecres 26 de setembre: comprem grana (malgrat fins ara ja n’empràvem per donar de menjar, tant blat biològic com grana per a conills i rosegadors): soja (mongeta mungo verda), pipes de gira-sol, mill i blat. N’hem après força del venedor i ens “fa deixar” la civada i l’ordi perquè són grana amb arestes i sovint provoquen que se’ls pugui quedar entravessada i clavada a la gola a les gallines. Per a la proteïna li sembla bé tant la soja com les veces (no tant) però recomana sobretot el segó que és molt proteínic. No recomana gens el blat de moro ja que “només engreixa” i no és la funció de les gallines sinó per a pollastres d’engreix. I les pipes de gira-sol comenta que hi ha gent que l’empra perquè dóna un gust molt especial als ous.
  • Dimecres 26 de setembre: ens trobem avui 1 ou (de la Lluna, com cada dia) i un de totalment trencat i menjat al cantó… però és un xic estrany (més clar com el que fa la Perla) però amb la clova que sembla tova (no ha estat trencat sinó “xuclat” i tota la clova està enganxada pel tel). No tenim cap hipòtesi ja que no pot haver-hi mancança de calç ja que a cada menja n’hi posem i a més en tirem arreu del sòl del corral (trencadís de cloïsses i cloves de mol·luscs), potser ja l’ha post mig trencat i el que han fet és menjar-se’l, potser la Perla està un xic lloca i per tant si posa un nou ou el trenca… Pel que sigui hem posat un obstacle al lloc on fan ara els ous (han decidit no fer-los a les caixes ponedores sinó al terra) i quan puguem cobrirem les caixes ponedores perquè sembla que els agrada ficar-se en un forat a pondre…
  • Dijous 27 de setembre: comprem una menjadora que té més capacitat i està ben dissenyada perquè puguin menjar bé a l’exterior (hi ha tapa per la pluja, a veure si funciona quan hi ha un xàfec). Collim 2 ous de la Lluna i la Perla (fan l’ou en un altre indret, ja que hem tapat, per si de cas, on ens hi vam trobar 1 de sencer i 1 de menjat)
  • 28 de setembre: observem que a 2/4 de 8h del matí les dues gallines negres estan passejant pel corral, són més matineres, i en canvi les rosses encara eren al galliner, una d’elles com a mínim al pal de dormir. Collim 1 ou a la tarda de la Lluna
  • 29 de setembre: plou a bots i barrals i les gallines sota l’aigua, no s’aixopluguen… elles sabran… a nosaltres ens ha estranyat però és decisió seva… (ja buscarem si és que les hi agrada mullar-se)
  • 5 d’octubre: hem pogut comprovar que a les 9h del matí d’avui ja havien post totes dues gallines negres i que des del canvi de lloc no han tornat a l’inicial
  •  8 d’octubre: avui la Lluna ha post l’ou fora del galliner, al corral
  • 16 i 17 d’octubre: avui la Lluna ha post un ou al cantó dret, l’inicial (fins el 26 de setembre), però a l’endemà han tornat a l’esquerra
  • 28 d’octubre: avui collim 4 ous perquè ahir no vam passar per l’hort. És el primer dia que no collim els ous el mateix dia que els posaven… i els hem trobat tots 4 sencers
  • 31 d’octubre: passem a veure les gallines després de les fortes pluges, són les 6 (horari d’hivern) i les gallines roses ja estaven a dins del galliner (són les primeres d’anar a dormir i les últimes d’aixecar-se)
  • 31 d’octubre: hem trobat una rateta dins el corral quieta i arraulida… no hi té cap senyal de violència però ni es mou i la travem i llancem al marge… no ens ho expliquem però és possible que hagi estat enverinada (mirar entrades del canyet)
  • 2 de novembre: posem una ratera (amb pa torrat i macarrons) al cantó del corral i movem el galliner i el corral al bancal de les solanàcies
  • 4 de novembre: han arrasat amb totes les herbes que quedaven al bancal de les solanàcies
  • 5 de novembre: han post per primer cop en la caixa de l’esquerra en comptes de a terra i a l’endemà hi continuen
  • 11 de novembre: no han parat de pondre els ous a la caixa de l’esquerra, però avui per primer cop els han post al calaix de la dreta
  • 14 de novembre: portem el corral a un nou lloc a “pasturar” i més o menys els deixarem una setmana
  • 20 de novembre: a 2/4 de 6h de la tarda ja entren al galliner a descansar (en tirar menjar al corral, les negres surten a picotejar, però no pas les roses)
  • 24 de novembre: avui a les 11h encara no havien posat cap ou (més tard hem vist que no és que els posaven tard, sinó que ja no en posaven i que una de les dues negres ha parat de cop… i no sabem si per la fred, potser perquè els hi posem menys menjar de restes de casa, etc…). I les gallines s’estaven dins el galliner en comptes del corral (les espiem i trobem que hi ha una negra a cada niu, una rossa a l’ajocador i l’altra rossa al terra prop de la piscina de cendra)
  • 25 de novembre: a l’endemà sí que en ponen però només un i segueix al dia següent
  • 2 de desembre: hem estat dues nits i fora i en tornant (sort que vam decidir passar-hi abans d’anar a casa de tornada del viatge) vam veure 3 de les 4 gallines fora del corral!, campant per l’hort… no sabem quan feia que eren fora i l’hort, a primera vista van “fer poc malbé” l’hort (només vam veure els calçots remenjats i dies més tard unes pesoleres sense fulles però no 100% atribuïble a elles…). La hipòtesi és que algun animaló les va espantar (i aixecara la tela de galliner i per allà s’hi van escapar més tard… l’animal que les podria espantar i no matar podria ben bé ésser un dels gossos dels veïns)
  • 6 de desembre: ahir no vam poder passar per l’hort i hem trobat 4 ous, tots a la caixa niu de la dreta
  • 8 de desembre: el 2n cop que trobem un ou trencat… interpretem que és que se’ls trenca per accident (ja que si és per menjar els trobaríem tots 2 buits) però per si de cas els hi posem doble ració de curculles
  • 10 de desembre: una de les rosses posen un ou, per primer cop collim 3 ous, és un xic més petit que els de les negres i més fosc (diuen que els primers ous són més petits i a mida que van fent-se grans també els fan més grans). Creiem que és la Xirla (la rossa més fosca i amb les puntes blanques a les ales) ja que ahir les vam veure com es feien un niu (les rosses) al corral al terra i la Xirla era la que s’estava més temps ajaguda al terra. Els seus ous són més foscos però de mida semblant.
  • 14 de desembre: la Xirla de tant en tant (bé es va estrenar el 10 de desembre) fa l’ou a fora el corral i per ara més aviat que la Lluna, que avui l’hem vist pondre’l a les 10h del matí.
  • 14 de desembre: trobem sota un rajol del bancal tot de cucs grisos d’un a 2 cm molt prims i molt poc mòbils… hem pensat que com la resta de cucs els encantaria a les gallines (i a més no estàvem gens segurs que fossin aliats… hem pensat que potser són els cucs fil-ferro, hem de buscar-ho i assabentar-nos-hi) però els hi hem presentat en un plat i s’han menjat alguns però no sembla que els facin gaire cas… potser van tipes o tenen un gust horrible
  • 19 de desembre: La Mireia s’estrena el 19 de desembre. Portem masses ous trencats aquest desembre i no ho entenem (els dos últims, del dia 19 són trencats per sota, com si s’haguessin aixafat, no picats ni res de res). Tornarem a posar-hi més cloves de curculla (ja n’hi ha en un platet que elles han tombat i a la tolva, però n’afegirem per terra)
  • 1 de gener del 2013: s’han canviat les tornes, ara les “abussadores” són les rosses (suposem que han crescut i han après… i són un xic més grans de mida) i posen a “puesto” les negres…
  • 6 de febrer 2013: ens entren, potser també abans de tenir-lo destrossat, pardals al corral… però tenen dret a menjar oi?
  • 22 de maig del 2013: posem el galliner sota la figuera… a recés de la tramuntana i a l’ombra per aquests dies que de forta calor que han de venir (bé finalment ha estat un maig molt fred i no hagués calgut per la fred)

Postes

Agost: Comprem les gallines ponedores Mireia i Xirla el 16 d’agost, ens avisen que són joves (una més que l’altra) i que trigaran més d’un mes a pondre (en realitat no s’estrenen, la Xirla fins el 10 i la Mireia fins el 19 de desembre).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia  arribada
Xirla  arribada
Lluna
Perla

Setembre: comprem, de “2a mà” el 18 de setembre dues gallines negres, la Perla i la Lluna, a un pagès que en principi no li agraden gaire comparades amb les ponedores (segons ell, ous més petits, menys freqüent i que lloquen més fàcilment). Ell les va comprar polletes més o menys el maig. El primer ou de la Lluna és al 2n matí d’haver arribat i el de la Perla a l’endemà (són un xic més petits i més clars)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Mireia
Xirla
Lluna arribada 1r x 9h x x x x x x x
Perla arribada  1r  11h trenc x x x

Octubre: en una ocasió ponen un ou al corral, i també és el primer cop que en collim 4 perquè no hi vam poder passar durant un matí i estaven bé

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia
Xirla
Lluna x x x x 9h x x x x x x x x x x sep x x x x x x x x x x x x x x x
Perla x x x x 9h x x fora x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x

Novembre: hem canviat el galliner de bancal i a als 3 dies ponen a la caixa ponedora per primer cop i continuen la resta de dies, però a la setmana ho fan a l’altra caixa i hi continuen fins que el 17 de novembre en fan un a cada caixa i així hi continuen durant dos dies. Tornen a pondre els ous juntes a la caixa dreta. Finals de novembre baixa la productivitat d’ous, comencen el dissabte 24 de novembre a no pondre cap i els següents dies només un (entenem que una de les negres ha deixat de pondre i l’altre va tenir una aturada d’un dia…)… fins el 28 de novembre que tornem a trobar-ne dos ous i un d’ells a les 4 de la tarda encara era calentó (l’han post a deshora).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia
Xirla
Lluna x x x x caixa-e x x x x x caixa-d x x x x x separats x caixa-d x x x x  cap x x
Perla x x x x caixa-e x x x x x caixa-d x x x x x separats x caixa-d x x x x  cap x? X? x? x x

desembre: hem estat dues nits i fora i en tornant (sort que vam decidir passar-hi abans d’anar a casa de tornada del viatge) vam veure 3 de les 4 gallines fora del corral!. Segueixen amb una posta bona però irregular. I el 8 de desembre ens trobem un ou trencat (ens sembla que és el de la Lluna que ja n’està deixant de pondre). La xirla que s’ha estrenat el 10 de desembre, els fa un xic més foscos i de tant en tant el pon a terra al corral… La Mireia s’estrena el 19 de desembre. Portem masses ous trencats aquest desembre i no ho entenem (els dos últims, del dia 19 són trencats per sota, com si s’haguessin aixafat, no picats ni res de res)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia 1r cap
Xirla 1r x fora terra trencat trencat x? x? x? x? x? x? x?
Lluna x? x x x x trencat x x x trencat x trencat? x x x x x x x x x x x x x
Perla x? x? x x x x  x x x x x x X x? x x x trencat x x x x x x x x x x? x

gener 2013: No estem segurs, tret d’algun dia concret com ara l’1 de gener que veiem que a les 11:30h pon l’ou la Xirla, de quina de les rosses pon els ous. L’11 a les 10 del matí encara no han post i no podem passar per l’hort fins el dia 12 a les 2h de la tarda i trobem 4 ous i no sabem de quin dia són… El 28 de gener ens trobem el corral totalment destrossat, les gallines han campat per l’hort com a mínim dos dies sueltes… i no és el primer cop ja que un parell de dies més de fortíssimes tramuntanades fa que fins i tot bolqui el galliner (el corral no ja que mentre fem el nou amb ferro angle està ben falcat i no s’ha tornat a enlairar)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x x trencat x  x x x x x
Xirla x x? x? x? x? x x x x?  x x? x x? x? x x x? x x? x? x? x? x? x?
Lluna x x x x x x x x x x  x x x x x x x x x x x x x x x x
Perla x x x x x x x x x x  x x x x x x x? x x? x x? x x x? x x x x x x

febrer 2013: triguem un xic però amb aquest nou sistema de trapezis de ferro angles pel corral, n’estem força contents

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
Mireia x x x x x x x x x
Xirla x? x? x x? x? x x? x x? x x? x? x x? x x? x? x? x x? x x x?
Lluna x x x x x x x x x x x? x x x? x? x x x
Perla x? x x? x x x x? x? x x x x x x x x x x? x? x x x? x? x?

març 2013:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x x x x x x x x x
Xirla x? x? x? x? x? x? x? x? x x? x? x? x? x? x? x? x? x x? x x x x x x x x?
Lluna x x x x x x x x x  x x x x x x x x x x
Perla x? x x x? x? x x x? x x x? x x? x x? x? x? x  x x x? x x x x? x x x x x

abril 2013: el mes on més se’ns han escapat les gallines… primer només era la Mireia (que pel que creiem va aprendre a “ajupir-se” i empènyer per sota la tela metàl·lica i escapar-se…) però darrerament eren totes 4 i és clar vam trigar molt en saber on ponien (les rosses dins un armari, les negres dalt d’un bidó amb la conseqüent caiguda lliure dels ous). Aquestes escapades, malgrat bucòliques criem que eren estressants ja que durant aquests dies una de les negres ponia ous realment deformats (llisos per un cantó, deformats no arrodonits, clova molt feble…). Les escapades s’arregla amb noves piquetes a la tela i alguna totxana on fan solcs.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Mireia x x 11hx x x x? x x?  x?  x x? x x
Xirla x? x? x? trencat trencat x x x x? x? x? x? x? x? trencat x? x x? x? esc x x?  x?  x x? x? x?  x? x x
Lluna x x x x x x x x x x x x x x x x x x apa x x  x  x? x x  x? x trencat
Perla x x x x x x x x x x x x x x x x tarat x x des tarat x x  x? x x x?  x? x

maig 2013: no podem “confiar” en agafar només els ous dels nius… ja que el 10 de maig, en un racó al terra del galliner, ens hem trobat 15 ous de fora dels nius (els acabem llençant ja que aquest cop no podem saber quan de temps tenen… ja que fa temps que no canviem el galliner de lloc i no podem assegurar-nos-hi… una amiga i la nostra filla s’ho passen d’allò més bé trencant ous i llançant-los al compostador). Els repartim arreu dels dies que sembla que han post poc…

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x? x x x x? x? x x x x x  x x
Xirla x? x x x x? x? x? x?  x? x x x x x? x x  x x? x  x?
Lluna x? x x? x?  x? x? x? x? x x x trencat x?  x?  x? x x  x?  x  x? x?  x
Perla x x? x? x? x? x? x? x?  x? x x x x  x x x  x x? x?  x?  x?

juny 2013:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Mireia  x  x x  x  x  x  x  x x  x  x x x  x  x  x  x x  x
Xirla  x  x  x x  x  x  x  x  x  x  x  x?  x  x?  x  x  x?  x x?  x x  x  x x  x x?
Lluna  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x
Perla  x?  x?  x  x  x  x  trencat  x  x  x  x?  x  x?  x  x  x?  x?  x?  x? x?  x?  x x?  x  x

juliol 2013:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x x x  x x x x x  x
Xirla x?  x  x  x  x x? x?  x  x?  x?  x  x?  x  x?  x?  x? x?  x  x?  trencat  x?  x?
Lluna  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x
Perla  x  x x?  x x? x? x? x?  x?  x?  x?  x  x?  x  x?  x x  x?  x  x x  x

 

Menjar

  • Les hi agrada molt: grana (de soja verda, mill, blat, segó i pipes de gira-sol), bledes (fulles i tronc), espaguetis cuits blancs, caragolines aixafades, cucs, bolonyesa de soja, pela de patata, herbes adventícies, fulles de pastanaga, fulles de carbassera i carbassonera, fulles de col?, figues madures, pernil dolç, cloves de cloïsses esmicolades, porquets de sant Antoni (o trugetes, cucs de bola, paneroles), milpeus, galetes reblanides amb aigua, meló, cigrons cuits, tomates, pa sec (sobretot remullat amb aigua), molls de mandarina, farinetes, raïms, brou de verdures amb maizena, paté vegetal de tomata, formatge camembert passat, (no estem segurs si els cucs grisos de terra els hi agraden), salmó tant cru descongelat com cuit, tempeh cru, paté vegetal amb pa i aigua, pastís de carbassa, restes de pizza, magranes, herbes canonges, formatge de cabra, fulles dels ravenets, crema de llet vegetal barrejada amb pinso, faves (velles congelades) bullides, bledes fulles (els troncs no gaire), els agrada dles mongetes seques cuites, els formatges i pela de formatges, pinya, pela de pera
  • No les hi agrada gens: pela de plàtan, blat de moro sencer, síndria, carbassa, remolatxa, tomates?, restes de patates xips i ganxitos, peus de les gírgoles, pebrots, mongetes tendres, fulles de ceba tendra, sembla estrany però les erugues de les cols no els agrada, veces, fulles de col?, calçots cuits,
  • Altres:
    • La grana: decidim finalment, atès que les gallines negres impedeixen que les rosses mengin tranquil.lament, que la grana, que les agrada molt bé la repartirem arreu del corral pel terra i així es mouen més per menjar… o bé en el dos bols de ceràmica (posats en dos llocs diferents del corral) ho barrejarem amb el pinso
    • Menjadora: abandonem, malgrat és on més els agrada menjar, els bols i ara tornem a donar el menjar a la menjadora (tolva). Això sí la pengem, tant per dificultar-li als rosegadors que entren, com per veure si així hi mengen millor les gallines (en arribar-hi millor) i perquè es mantingui més net.