Monthly Archives: Desembre 2011

Trobem a faltar la puput

Puput (Font: ca.wikipedia.org)

Puput (Font: ca.wikipedia.org)

Des de fa cosa d’un mes que ja no trobem, camí de l’hort, una puput cercant aliment pel terra. Suposem que ha emigrat cap a terres més calentes.

Va bé tenir-ne prop de l’hort ja que menja llagostes, formigues, grills, erugues i larves d’insectes, encar que també es menja d’altres aliats com són les aranyes i els cucs de terra.

PD: el 3 de gener, vam poder comprovar que sí que en queda alguna que altra parella… no es deixen veure gaire, ni de lluny n’hi ha tantes com el període primavera-estiu-tardor… però algunes s’han quedat al nostre entorn a passar l’hivern.

Descobrint la mallerenga

Des del mes d’octubre, que fent cas de l’amiga tècnica mediambiental, que vam penjar, d’un arbre del jardí, una menjadora especial per les mallerengues.

Mallerenga mascle (Font: ca.wikipedia.org)

Mallerenga mascle (Font: ca.wikipedia.org)

L’invent casolà és un filferro llarg on hi clavem cacauets (am pela és clar) i corbant ambdós caps, un per penjar la menjadora d’una branca i l’altre perquè no caiguin. Doncs el primer cop vam trigar en començar a trobar-los menjats, prop d’un mes… però aquest  segon cop als pocs dies ja vam trobar que n’hi havien d’oberts.. És un tipus de menjadora especial per a ocells molt àgils que poden menjar mentre fan equilibris.

Menjadora (Font; criatures.ara.cat)

Menjadora per a mallerengues (Font; criatures.ara.cat)

I no és fins avui, dimarts 27 de desembre, que hem pogut veure de cua d’ull (mentre estàvem fent el bancalet pels ravenets, hem sentit fressa de com els estaven pelant) i no hem pogut, de cap de les maneres poder identificar-lo. Només sabem que l’hem vist de color blanc i negre (o negre i clar) i ja que pocs ocells tenen l’habilitat de poder menjar-los podríem assegurar que és una mallerenga… i potser carbonera… però ja ho acabarem descobrint.

Costarà però, ja que és un ocell esquiu, tímid i molt poruc… de lluny mentre dinava amb els prismàtics no ha aparegut (però sí que he pogut veure un altre petit ocell que no he pogut identificar i que podria ésser un mosquiter, una boscarla o bosqueta, etc… i he pogut comprovar que el “nostre” pit-roig ve sovint i li agrada amagar-se als arbustos del jardí) ja que mentre estava a la barraca l’he tornat a sentir i ell m’ha vist a dins per la finestra i ha marxat de seguida.Paga la pena tenir-hi cura durant l’hivern (que li manca aliment) perquè és un bon aliat ja que menja tot tipus d’insectes, així com fruits silvestres i llavors riques en olis. S’acostuma fàcilment a les menjadores d’on si pot seleccionarà les pipes. I ja em temo que la nostra amiga tècnica mediambiental (mira que és llarg…) ens dirà que estaria bé fer i penjar un parell de caixes niu perquè s’hi acabin instal·lant a l’hort…

Quan l’identifiqui en ferm, us ho explico aquí mateix. PD: Dissabte 14 de gener vam poder identificar-la, i és una carbonera, amb pit grogenc i una llarga corbata negra que li travessa el pit.

Bancals profunds (parades de crestall)

Compostador (Font: edu.jccm.es)

Compostador (Font: edu.jccm.es)

Una altra de les tasques que tenim pendents (aquest hivern hem de fer compostadors de fusta, galliner mòbil i un sistema de reg soterrat entre d’altres) és l’hort de bancals profunds.

Les referències bibliogràfiques pels bancals profunds són en Seymour, en Caballero (que en realitat n’és una versió anomenada parades de crestall) i en Bueno -imatge-.

Bancal sg Seymour (Font: huertoparatodos.blogspot.com)

Bancal sg Seymour (Font: huertoparatodos.blogspot.com)

Bàsicament s’han de fer 4 bancals profunds de 1’5x6m separats per 50cm de passadís (l’únic lloc on es pot trepitjar… el bancal mai ja que és una forma de cultiu intensiu que necessita que estigui molt airejat i gens compactat). Nosaltres però en farem 5, dos de verticals (de nord a sud) i tres d’horitzontals (d’est a oest).

Avui, dilluns 26 de desembre, tot just hem marcat l’espai amb branques d’arbust al terra de l’hort i hem pogut decidir la ubicació definitiva tot deixant espai per la instal·lació dels compostadors.

Dades tècniques de les parades de crestall (més adequades per a climes on no plou gaire i l’ambient pot ésser molt sec com quan bufa el nostre vent del nord):

  1. No es pot trepitjar la terra cultivable: els organismes vius i arrels de les plantes faran una bona estructura al terra, remouran el sòl i construiran gal·leries per a que l’aire i l’aigua circulin de forma correcta… i per tal d’evitar alterar el medi on viuen, no es trepitjarà ni es treballarà la zona cultivada.
  2. Humitat constant: es recomana cinta exudant, o també gota a  gota que consegueix un reg constant i molt estalviador d’aigua. La humitat constant afavoreix l’activitat dels cucs de terra i altres éssers del sòl.
  3. Cicle rotatiu de 4 anys: Després d’una tipologia de cultiu no es tornarà a plantar el mateix fins que han transcorregut 4 anys. Per aquest motiu cal  com a mínim 4 bancals (o 5 si es vol deixar descansar un i fer per exemple adob verd).
  4. Compost: És una transformació controlada d’una barreja de residus orgànics, imitant el que fa la natura a la superfície del sòl, per tal d’obtenir un adob d’alta qualitat. Cal afegir-ne cada any per sobre de tota la superfície de les parades.
  5. Sembra i trasplants: Es fa de manera més densa que a l’horta tradicional. Així es perd menys la humitat del terra i s’eviten més males herbes.
Bancal sg en Bueno (Font: edu.jccm.es)

Bancal sg en Bueno (Font: edu.jccm.es)

Quan puguem posar-nos a fer els bancals de la parada de Crestall caldrà fer els següent passos:

  1. Marcar amb un metre i 4 estaques un rectangle d’1’5x6m (i així són 10m2)
  2. Es col·loca un cordill al voltant de les estaques i així tindrem una guia. Cal treballar la terra de l’interior fins a una profunditat de 20-30cm bé amb la fanga o bé amb la motoaixada.
  3. Quan la terra està saó, cal passar-li el rasclinet i s’eliminen pedres i es desfan els terrors de terra.
  4. Amb quatre estaques i un cordill marcarem a l’interior dos rectangles de 30cmx6m que és on conrearem.
  5. Es deixen al centre del rectangle pedres planeres o rajoles per a l’espai de pas per accedir al centre de la parada, tot separades per 60cm, espai on hi plantarem plantes aromàtiques i flors.
  6. En aquests rectangles cultivables s’afegeix una capa de 2 a 4cm de compost.
  7. Per sobre el compost es col·loca el reg exudant o sistema de reg gota a gota.
  8. I per sobre d’ambdós es col·loca una mantell, un encoixinat o mulching de palla, serradures de fusta, escorça d’arbre, etc…
  9. Ara ja es poden plantar les hortalisses (el planter al sòl separant el mantell i el compost, i les llavors entre el sòl i el compost).

Més informació:

 

 

Bassa I – Peixos

Des del principi de tenir hort que hem tingut clar que havíem de tenir una bassa… però no ens hi hem pogut dedicar fins el mes de novembre… abans teníem una feinada de por per deixar l’hort en condicions (i nosaltres no tenim tampoc gaire temps lliure: entre setmana a partir de les 5h i amb cada cop menys llum solar… i el cap de setmana compartit amb les obligacions familiars extenses).

Així que el forat no vam poder iniciar-lo fins ja el mes d’octubre… era un forat interminable i això que només era de 2×3 metres. Inicialment el vam dissenyar que en una banda hi hauria 50cm de profunditat, al mig 1 m i a l’altre extrem 1’5 m però la realitat, un cop més ens va obligar a canviar de plans… A 70cm ja vam trobar aigua (també val a dir que va ser després d’una època de llargues i intensíssimes pluges… i potser el nivell freàtic era molt alt) i allà vam haver de parar. Així que tenim bassa des de dimarts 6 de desembre amb tres peixets des del dimecres 7 de desembre (sí sabem que no vam deixar reposar l’aigua… però és que, encara que no us ho cregueu teníem mosquits al desembre (els darrers els vam patir el 23 26 de desembre!), molts a l’hort i no volíem que la nostra bassa fos un focus més d’extensió.

Vam estudiar totes les maneres d’impermeabilitzar… maneres molt cares (com ara un plàstic que s’empra per impermeabilitzar els terrats…) i finalment vam triar l’opció més econòmica: al fons capa geotèxtil i plàstic simple… però com vam acabar la bassa molt més aviat del que pensàvem (al ritme que anàvem no la teníem fins el mes de gener o febrer…) ja que a 70cm vam trobar aigua… i com ens feia il·lusió no vam poder esperar i vam posar el plàstic que teníem per cobrir la llenya i la vam emplenar d’aigua (des del dipòsit del jardí… emplenant-se poc a poc i deixant temps perquè el plàstic s’hi adaptés… i al final directament del motor del pou).

Carpí daurat (carassius auratus)

Carpí daurat (carassius auratus, Font: ca.wikipedia.org)

I ja portem tres setmanes i aguanta bé… i els peixos estan estupends. Són petits, això sí, vam triar les típiques carpetes daurades, bé millor dit carpí daurat (sí, vam intentar de tenir-ne d’autòctons… però bé estaven protegits o bé no es comercialitzen… i posats a fer proves… triàrem els més soferts…).

Els anem alimentant també amb el pot de “paperets” típics d’aquaris… però sabem que cada cop caldrà menys aliment afegit i podran viure del mateix que generi la bassa amb microalgues, larves d’insectes, cucs, etc…

Doncs la bassa inicialment és per tenir un biòtop que generi i ajudi a tenir a l’hort tot d’aliats (peixos, amfibis, insectes carnívors, ocells insectívors…) però cada cop li trobem més utilitat com a punt de suport de reg (amb regadora pels bancalets petits, i amb motoret bomba d’aigua per poder regar amb aspersió el que hi sembrem al vol) i així un cop a la setmana hi afegim l’aigua que hem tret i es va regenerant.

Vers la bassa tenim com a mínim dos temes pendents:

  • hem de trobar la manera d‘oxigenar l’aigua (per ara només hi hem pogut posar una planta que ens van dir que era oxigenadora… ja que la resta de plantes aquàtiques: balques, papirs, nenúfars, joncs, canyissar… a l’hivern no hi viuen gaire…)
  • així com una bomba manual d’aigua que no ens obligui a engegar el generador per poder connectar la bomba elèctrica

PD1: a 10 de gener ja hem començat a programar, perquè l’emprem molt com a suport de reg… , una de nova, i en comptes de tenir-la a en una banda de l’hort (al sud de l’hort i nord del jardí) voldríem tenir-la al bell-mig de l’hort per no haver de fer tants de viatges amb la regadora… així que un dia d’aquests en farem una altra… bé quan la resta de prioritats s’hagin assolit. Això sí, quan la fem hi posarem com a mínim dues o 3 capes de plàstic… perquè ara patim que qualsevol branca, potes de gos (que hi entren quan no hi som), potes d’ànec (si mai en tenim), etc… poden foradar fàcilment el plàstic i perdre l’aigua emmagatzemada.

PD2: Tot el gener hem estat sense veure els peixos, s’amagaven al fons sota restes de fulles i entre pedres que hi ha a la bassa… i ja ens temíem el pitjor. Però avui 24.02.2012 n’hem vist 2 dels 3 i estaven prou bé… i és que la fred no convidava a sortir a passejar.

PD3: Dissabte 21 d’abril comprem 11 peixos cometa blanca (els més barats, 1€) que els introduïm a la bassa… l’endemà i cap altre dia els veiem atès que la bassa és ben verda… però tenim entès que si haguessin mort, flotarien i per tant ja els haguéssim vist… així que entenem que viuen i mengen la vida que hi ha a la bassa.

PD4: Dissabte 28 d’abril trobem el primer peix (dels actuals 14) mort, un dels blancs sarasa o cometa blanca… Un bon amic ens ha explicat que el fet que hi hagi forces algues a la bassa fa que oxigeni molt durant el dia però a la nit és al contrari, les mateixes algues poden  deixar sense oxigen l’aigua… potser sí que és veritat… però segurament ara que el negundo comença a tenir més fulla… farà més ombra i hauran menys algues (a banda de seguir buscant millors maneres d’oxigenar l’aigua de la bassa).

PD5: Avui, 3 de maig, la família en ple hem anat a pescar capgrossos… primer ho hem provat a les vores d’un riu, però finalment hem hagut d’anar a una bassa on coneixíem, de quan érem petits que n’hi havia molts… i així ha estat, fins i tot la petita els ha pogut caçar amb les mans… els hem posat en un pot i finalment, al vespre els hem “alliberat” a la bassa… en total n’hem posat una seixantena.

PD6: I hem arrodonit la introducció dels capgrossos amb la introducció d’una granota verda que vam caçar dissabte 5 de maig d’una altra superbassa. A veure si decideix quedar-s’hi… potser prefereix anar-se’n a viure al reg. A l’endemà, malgrat ens va costar tot el dia poder-la veure, al final, al vespre vam comprovar que encara hi era. Dels capgrossos no n’hem vist cap. Som 14 de maig i no l’hem tornat a veure… o surt només de nit, cosa que no hi som, o ha marxat… Hi ha com a mínim un capgròs que ja li han sortit les potes de darrera.

PD7: A 12 i 13 de maig hem pogut veure algun dels peixos, com a mínim ja hem pogut veure el taronja (el que s’ha fet més gran de tots), un de groc i com a mínim 3 dels darrers blancs, un d’ell però la boineta rosa-taronja ara l’hem vist negra.

PD8: Hem vist la primera granoteta metamorfosada dels capgrossos que hi van introduir… a veure si s’hi queda i n’apareixen més. També, i estem flipant, hem vist peixos nadons (posaria la mà al foc que no és cap mena de larva, neden com els peixos, ullarros grossos, de diferents mides, s’escapen i s’amaguen en veure’ns… tot això no ho fan les larves ni altres insectes aquàtics, oi…)

PD9: confirmat són cries de peixos, 30 de maig, a banda que n’hi ha molts, es comporten i neden junts… n’hi ha de moltes mides, des dels 4 mm x 1mm transparents amb un parell d’ulls negres als d’1cm x 3mm amb panxona i aletes que són inconfusiblement peixets. Ara a saber si van venir ous amb la darrera compra de St Jordi o si els més antics, els de l’octubre passat que s’han fet més grans s’han reproduït.

PD10: 8 de juny, coincidint que vam treure forces algues cabells-de-bruixa i que ahir vam emplenar de nou la bassa (per cert vam poder veure una petita granoteta totalment formada i fora de l’aigua en una pedra) i aquesta era força més transparent i vam poder veure el fons de la bassa, i en algun moment de despiste dels peixos vam poder veure un grup de peixos blancs, com a mínim 8, així que podem dir que com a mínim aquests 8 i els 3 inicials (que normalment els anem veient) encara sobreviuen… i potser han criat i tot segons el gran nombre de cries que hi estem trobant.

PD11: 31 de juliol? trobem al bancal de les cucurbitàcies una granoteta mitjana (anomenada verda, però que és marró amb taques fosques) que la duem a la bassa… Amb el munt de capgrossos que hi vam introduir no entenem perquè de seguida vam deixar de  veure’ls i no n’hi ha granotes (segurament els peixos s’hi van donar tot un festí). També en aquest sentit dubtem si els mateixos peixos es mengen les seves cries ja que de cop i volta en veiem molts i de cop i volta amb molt de temps no en tornem a veure… ni tampoc de mitjans… així que sembla que crien i no acaben de fer-se grans…

PD12: 22 de setembre tenim l’aigua clara i quan els hi donem menjar podem comptar-los i comprovem que n’hi ha 13 (3 de més grans, vermell-blanc, taronja i blanc) peixos… a banda d’aquell que va morir estan tots vius i també veiem que no han prosperat cap dels que van criar…

PD13: durant dies, i després de les fortes tramuntanades, els peixos no els hem vist per enlloc però ahir dijous 1 de novembre van sortir a menjar (vam veure com a mínim el vermell i el blanc dels grossos i uns 5 dels petits) i avui 2 de novembre n’hem vist, sense poder comptar-los però, molts

Núvol d’estornells

Divendres 24 de desembre 11h.

Estornell vulgar amb plomatge hivernal (Font:ca.wiquipedia.org)

De sempre… bé si més no els darrers 15 anys, que al nostre entorn, sobretot a l’hivern grans núvols d’estornells

Però fins ara no els havíem vist tan a prop… primer els vam veure a l’est de l’hort… fent formes variades i canviants… fins que es van separar en dos grans grups… i un d’aquests van travessar d’est a oest l’hort, per sobre nostre… patíem per si la mala sort ens dugués un regal…

No podem assegurar-ho però de ben segur que són estornells vulgars, i quan els hem pogut veure de més a prop (hi havien poquets en una olivera del veí) són ben pigallats (després vam descobrir que era la muda d’hivern).

Aquests sí que sabem que d’aliats de l’hort res de res… més aviat són depredadors de l’hort… però crec que no tenim gaires coses… i sobretot res amb prou abundància com per atraure’ls.

Pregadéu pal

Empusa pennata - "Pregadéu pal"

Empusa pennata (Font: ca.wikipedia.org)

Mes de setembre al matí,

Sorpresa majúscula, hem trobat mentre netejàvem el nostre nou hort, una Mantis religiosa “insecte pal”, un pregadéus… Val a dir que una bona amiga tècnica mediambiental ens va aclarir que és força freqüent poder-ne veure (i que s’anomenen Empuses, i de cognom “pennata”), si més no a tot el Mediterrani Occidental… però per nosaltres, veure un Pregadéu verd ja és tota una novetat… i si és com aquest no vegis! Són de ciència ficció, amb una cua d’animal prehistòric, i amb una protuberància al cap de casc imperial invasor.

No sabem si són aliats de l’hort (és carnívora, menja insectes i s’especialitza en insectes voladors… i això sempre va bé), però esperem que s’hi quedi… ens ha fet molta il·lusió… després de passar per les mans de la nostra filla la vam alliberar al romaní, que s’hi pogués amagar.

Segons la mitologia grega, Empusa era una semi-deessa monstruosa i malèvola, capaç d’assolir formes d’animals o dones de gran bellesa per tal de seduir els homes i devorar-los.

Pit-roig

Pit-roig mascle (Font: ca.wikipedia.org)

Dimarts 21 de desembre a les 16:30h, visualitzem per primer cop, des de que tenim hort, un pit-roig que travessa d’oest a est i es para a la pre-tanca oriental.

Tant de bo es quedés… ja que és un bon aliat de l’hortet (menja principalment  invertebrats que viuen pel terra com ara  insectes, sobretot coleòpters, cargols, aranyes…  i a l’hivern baies i petits fruits).