Monthly Archives: gener 2012

Adoptem 4 llentiscles

Llentiscle (Font:www.iaeden.cat)

Llentiscle (Font:www.iaeden.cat)

Divendres 13 de gener els amics Ambientòloga-Hum ens regalen 4 formosos llentiscles que posarem a l’extrem sud del jardinet… Un cop acabem de fer la gran poda de l’arbre gegant, “la sela” (un salze), que allà s’hi troba, esquerdat per un llamp, fent de mota, de marca de marge del nostre hort amb el de la veïna francesa.

Pel que hem pogut descobrir, el llentiscle és un pistatxer però de fulla perenne, que els festucs que fa són massa petits per ésser comestibles… però que de las seva sàvia se’n fa el màstic… I a més, que generalment el considerem un arbust de fins uns 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres (segons santa viquipèdia).

PD: Finalment els hem trasplantat, divendres 6 d’abril 2012, a la banda sud-oest del jardí, un d’ell però se li ha assecat (això creim ja que les fulles eren totes taronja seques) un parell de branques. Hem aprofitat i entre els llentiscles i la tanca perimetral hi anirem plantant les ortigues (que en tenim poquíssimes) que anem trobant per l’hort (per tenir-les controlades i per tenir-ne un xic de cura i el dia que les necessitem estiguin a l’abast). N’afegim un parell més d’ortigues que ens van donar en Jordi-Marta dijous 3 de maig (ells flipaven que ens enduguéssim ortiga negra i ortiga blanca del seu hort…).

Anem a provar un entapissant

Trèvol blanc - ferratge bord, forratge bord, tréfola i trevolet de prat- (Font:herbarivirtual.uib.es)

Trèvol blanc – ferratge bord, forratge bord, tréfola i trevolet de prat- (Font:herbarivirtual.uib.es)

Divendres 13 ens acostem a un viver per preguntar pel trèvol japonès (es veu que en realitat s’anomena trèvol blanc) com a entapissant de les zones del jardí i de jocs que el sòl és pelat… i no només perquè sigui més maco sinó perquè quan plou no s’enfanga tant.

Com sempre però, atesa la feina que hi ha contínuament decidim només aplicar-ho, no allà on hi havíem pensat sinó en el camí de la bassa que està sempre obac pels arbustos del jardí… així que hi passem la motoaixada, el diumenge 22 de gener, i sembrem el trèvol al vol… i ara a esperar a què brotin i hi creixin.

És una herba interessant perquè té fulla perenne i és de creixement lent (uns 20cm a l’any com a màxim) i tolera bé el tall arran de terra… A més, no és que calgui, però és una bona planta farratgera d’alt contingut proteïnic (bé pels humans no és digestible tret que es cogui de 5 a 10 minuts…). Diuen però que les flors seques i les llavors poden fer una nutritiva farina per barrejar amb d’altres aliments, així com se’n pot fer una infusió molt saludable.

Ah, i floreix d’abril a novembre… i viu arreu dels països catalans (bé només els peninsulars), què més hi volem.

PD: som 21 de març i no ha crescut gens… també és veritat que no ha plogut gens… i és clar l’hem regat poc… Atès que avui ha plogut molt i és possible que demà continuï potser això farà que comencin a sortir…

PD2: havent-hi plogut i regat… som 30 de març i encara no n’ha brotat cap…

PD3: a 1 de juny estan prou crescudets però són més alts del que esperàvem…

Motobomba que falla… 2012

Motomba del pou (Font: santiago.olx.cl)

Motomba del pou (Font: santiago.olx.cl)

El primer cop que no va funcionar la motobomba, ens sembla recordar que era pel mes d’octubre o novembre... inexplicablement hi havia aigua al dipòsit de gasolina (en deixar que es buidés la gasolina, l”aigua que hi havia, que normalment flota… va entrar al carburador... i és clar va caldre netejar-lo del tot al mecànic). Ens va costar força el mecànic… però vam aconseguir que en JoanMecànic ens ensenyés quatre coses sobre el funcionament de la motobomba, si més no entendre-la un xic.

El diumenge 22 de gener no vam poder engegar la motobomba del pou… i com sempre s’espatlla just quan tenim els dipòsits buits. Feia prop d’un mes que no l’engegàvem…però per sort vam recordar una de les lliçons d’en JoanMecànic: mira que no estigui negat (pels diferents i insistents intents d’engegar-la). Però és clar, vam necessitar que en JuanIsabel ens deixés una clau de bugies (de 17, ja que la de 21 és de tipus motocicleta…) la vaig treure, vaig cremar-la i un cop eixuta… va engegar! visca! i no sabem si és perquè la vaig collar poc, només amb els dits, que ara l’he d’engegar amb l’estàrter a mig obert i tancat… misteris… i ara que ho dius i si el collo per veure si s’ha de seguir engegant així… i li entra massa aire?

Bé, ja som dissabte 28 de gener i he aconseguit al mercat de 2a mà una clau de bugies del 17… el proper cop collaré més la bugia…. i som l’estiu i no hem tingut cap altre problema més per engegar-lo fins…

El 5 d’agost per primer cop la motobomba no pouava aigua malgrat estava engegada… i en  veure que la bomba manual tampoc treia aigua ens vam témer el pitjor… el pou assecat… però si tenim 12 metres de profunditat, com es pot acabar… vam encebar primer la bomba manual… i en veure que va ésser una solució (per cert l’hem d’endreçar sempre amb el mànec per avall i així es produeix menys pèrdua d’aigua) per la manual, vam produir també l’encebament a la motobomba, i va funcionar.

29 d’octubre, un cop més quan el necessitem s’espatlla (bé de fet és normal, ja que no s’espatllarà quan no l’emprem… ens n’adonem o s’espatlla just quan el necessitem… i com sempre esperem a emprar-lo quan hem de fer més d’una feina). Aquest cop quan intentàvem engegar-lo hem sentit un cloc i ja no roda per engegar-lo… i no ha estat la corda ja que s’estira i retorna, però el gir no el transmet al motor… 2 de novembre ja la tenim arreglada, han hagut de canviar tot el quadre lateral d’arranc i ens ha costat 67€… i nosaltres que estàvem estalviant per una desbrossadora. Per cert, no pouava i hem hagut d’encebar no només el motor sinó també la mànega que ve del pou.

30 de desembre, el motor no poua… funciona però no surt aigua, només un ridícul rajolí. Hem provat de tot, encebar-lo mil-i-una vegades, posar-lo més alt que la sortida de la canonada inferior, desmuntar la part frontal per si està obstruït… i finalment, de tant fer-lo servir sense que poués, segurament hem fet malbé el reten (que en el nostre cas és de ceràmica). Finalment el problema és que la mànega d’entrada d’aigua no era hermètica, i si entre el pou i la motobomba no s’hi fa buit no funciona bé… la pregunta del mecànic és com hem aconseguit que funcionés fins ara! Així que la tanca de ròtula cap al pou l’hem deixat, encara que el mecànic troba que és una tanca de les antigues i que potser algun dia ens deixarà de funcionar bé, ens posa un nova mànega que no estigui tant resseca i ens solda en calent una tanca de ròtula a la mànega i la corresponent ròtula metàl·lica a la sortida de la motobomba… que sumats a la reparació del reten… puja a 90€.

Serp blanca o ratllada

Serp blanca (Font: www.dragnatura.org)

Serp blanca jov (Font: http://www.dragnatura.org)

Avui diumenge 22 de generentre unes rajoles a la pared oest de la barraca hem trobat, amb gran sorpresa, la nostra primera serp de prop… (ja sabíem que havíem de treure aquestes restes de rajoles de la zona de jocs…)

En Juan-Isabel i en Roc tampoc hi entenien gaire i hi deien que era una “culebrilla”, amb això és com no dir res però ja era més del que nosaltres sabíem… si més no hem pogut deduir que era una colobra i per tant no era pas un escurçó… i el diminutiu ens deia que era una cria no gaire gran…

Això sí, devia estar molt espantada, més que nosaltres, perquè no feia més que expirar aire i obrir la boca, i de tant en tant fent una finta com si ens volgués mossegar a distància…

Finalment l’hem caçat amb un pot i l’hem anat a deixar molt enllà, lluny de l’hort… no la volíem pas matar… que per cert era el que ens recomanaven, bé més aviat insistien, en Juan-Isabel i en Roc… que si pot mossegar la nena, que aquesta es fa gran i farà el niu aquí a prop, etc… finalment, per si de cas l’hem dut lluny del nostre hort… però ara que hem buscat per internet (Rhinechis scalaris, serp blanca o ratllada) podem veure que pot ésser un bon aliat contra els ratolins, talps i musaranyes a l’hort… i per tant no cal matar-les i dur-les lluny de l’hort, simplement a un lloc on no ens les trobem gaire…

Serp blanca adulta (Font: viquipedia.org)

Serp blanca adulta (Font: viquipedia.org)

La nostra era un exemplar jove, molt groguenc i amb taques negres fent unes H i en conjunt com si fossin una escala. Es veu que de grans poden arribar a 150-180 cm. Estem contents del que hem après i sobretot per no haver caigut a les pressions de mata-la, només cal aixafar-li el cap ens deien…

El 23 d’agost, al compost (de fet ha sortit en un palada de terra) ha sortit una serp, creiem que de les anomenades blanques, adulta de més d’un metre. No ens hi hem pogut fixar bé ja que de seguida s’ha escapolit.

Palets compostadors

Compostadors amb palets (Font: thesmallhousefamily.blogspot.com)

Compostadors amb palets (Font: thesmallhousefamily.blogspot.com)

Doncs, dissabte 14 gener, a partir del dels 6 palets que el bon jan que ens ven el compost ens va regalar per agrupar de manera endreçada la pila… hem decidit llençar veus arreu per veure si podem trobar més palets per finalment muntar també amb aquest sistema els nostres compostadorsi a veure si algun dia som mig autosuficients (en dubto encara perquè la fracció llenyosa, si no es tritura poc que la podrem convertir en compost…).

Hem col·locat inicialment 4 palets drets (del llarg) fent una gran u, i per tant ens ha quedat un espai de 2’4m d’ample per 1’2m de profunditat on hi cap una bona pila de compost… i encara ens queden 2 més per fer un 2’4×2’4 metres… ja que el bon jan ens regala compost vell que té inutilitzat i no vendible des de fa anys perquè hi ha forces impropis (plàstics i d’altres materials no orgànics…) que ja els anirem triant i treient… i així no només no haurem de llogar un transport (amb el nostre remolc i forces viatgets en farem prou…) sinó que tampoc haurem de comprar big-bags per poder transportar el compost a pes, a granel (és més barat que el big-bag ja ple).

I per evitar que el compost surti pels espais entre els travessers, i en comptes d’emprar teles o plàstics com hem vist en altres llocs, hem aprofitat totes les branques que hem podat i que ens sobren per col·locar-los entre les fustes per tal de tapar forats. La col·locació és fàcil, hi hem clavat a les cantonades varetes de ferro al terra i entre els palets els hem entrelligat amb brides perquè facin fort.

Estem contents amb el bon jan… perquè ja ens feia bon preu (aproximadament 20€ el m3, uns 700kg, una mena de preu per professionals…) però regalant-nos aquest d’alta qualitat però “brut”… ja és el súmum.

PD1: amb 8 palets de la deixalleria (que anaven a llençar…) a finals del mes de gener, hem comença a substituir la tanca que separa l’hort del verger… fent petites us.

PD2: i el dimecres 27 de març en joanclaudesol ens va regalar 9 palets més i podrem gairebé substituir tota la tanca i aconseguir tenir-ne una de més integrada (l’altra a banda de ser tanques metàl·liques, perquè fessin resistència al vent estaven plenes de teles, etc…) i força funcional (tret que els palets són un pèl baixos) per reduir l’acció de la tramunana… Doncs som ja el mes de maig, i a banda de fer algun que altre més compostador… finalment emprarem 4 o 5 per fer base per un dipòsit que estigui més a prop dels bancals.

Viatges de compost:

  • 14 de gener: 2 viatges de compost perfecte (madur i sense impropis), 750kg, 20€
  • 21 de gener: 2 viatges de compost (immadur vell i madur bo regalat), 400kg, gratis!
  • 2 de març: 2 viatges de compost (madur brut i vell), 400kg, gratis
  • 7 de juliol: 1 viatge de compost (molta pinassa immadur i sec), 400kg, gratis
  • 22 de setembre (punxem roda del remolc!): 1 viatge de compost moll amb impropis madur, 400kg, gratis
  • 6 d’octubre 2012: 1 viatge de compost del bo i madur, 400 kg, gratis!

Se’ns tira a sobre la poda! – El verger I

Doncs això, divendres 6 de gener ja no vam poder mantenir-nos en el nostre engany… i hem de començar a podar ja…

I aprofitant que tant en Juan-Maria com en Juan-Isabel estaven pel seu hort podant les oliveres, vaig convidar-los, crec que no gaire subtilment que em donessin alguns consells… com sempre qui es va acostar al nostre hort va ésser en Juan-Maria i vam fer un repàs de 10 minuts pels arbres i el verger:

  • Oliveres (5):
    Olivera (Font:tvperu.gob.pe)

    Olivera (Font:tvperu.gob.pe)

    són els més difícils de podar… cal ésser tot i un expert… i malgrat en Juan-Maria no ho és, és el que tinc més a prop i accessible… i pel poc que sé d’ell es fonamenta, si més no, amb la seva intuïció i experiència d’uns 10 anys i amb molt del necessari i difós assaig-error. Així que endavant amb l’estil de poda perquè doni forces fruits, deixar el centre de l’olivera amb com a màxim 3 branques mare i ben obert perquè li entri el sol… tallar les puntes a tots els nous brots que volguem mantenir, tallar els que no volem mantenir perquè són molt a prop d’altres o es fan la competència pel sol… i tallar els mamadors (“xupons”, branques anyelles molt llargues que només creixen i no donen fruit… amb un color verd més fosc i viu que les altres branques i molt llises, sense clivelles ni arrugues) i les branques seques o que tenen molt poques fulles (interpretàvem que estaven malaltes). Vaig dedicar-me a l’olivera que tenim pitjor però no essent gaire valent i tallant poquet… perquè també, amb la fred que feia (estava ben núvol) preferia dedicar-me a feines més dures: tallar branques gruixudes. PD: durant l’hivern les hem anat podant i ara comencen a brotar les branques amb menys fulles… les que no acabin estant ben plenes de fulles mirarem de veure si es poden podar… i a 20 d’abril les 3 oliveres del jardí les hem aclarit de males herbes (ja era hora) que les hem deixat d’adob verd i encoixinat (però encara falta posar-hi el compost).

  • Moreres (3):
    Morera (Font:www.floresyplantes.net)

    Morera (Font:www.floresyplantes.net)

    atès que només les volem per fer ombra, la idea és que la deixem ben pelada, tallar totes les noves branques (quin respecte!) d’enguany… i això que algunes són molt més gruixudes que un dit gros molt gros… ja m’avanço que em costarà fer aquesta esquilada i abans consultaré per internet… el que sí que tinc clar és que tallaré totes aquelles que molesten al pas (la necessitat em fa ser molt valent…) i deixaré aquelles branques que segons el disseny mental que hi tinc em serviran per fer ombra on no hi ha o quedi més bonic… o s’abraci amb l’altra morera…

PD1: Finalment he  sigut força prudent encara que la majoria de moreres de jardí, zones verdes i carrers les poden arran de “munyocs” els llibes seriosos de podes recomanen en termes generals que es podi només si és necessari ja que no deixa de ser una agressió i cal que la podi sigui justificada… i per tant només “he tallat les que he pogut justificar” com ara les que creixien cap a una banda equivocada, quan n’hi havia masses de juntes, les que semblaven un xic malaltes o si més no no tant sanes com els de a prop, etc… A veure com resulta aquesta temporada amb aquest tipus de poda conservadora.

PD2: a 9 d’abril és dels pocs arbres que encara no han fullat… esperem que no sigui per haver-los podat poc…

PD3: ja apunten, ambdues moreres, els brots a 15 d’abril… I a 12 de juny ja fa molt de temps que mengem mores (les negres, les més bones gairebé que no arribem mai a temps i cauen…) i que estan ben fullades les moreres… i si al principi els veïns deien que per no haver-les podat farien les fulles petites (i es veritat que eren petites les fulles que feien) ara que ja s’ha ben emplenat han anat creixent i n’hi ha de ben grosses. Així que si no descobrim altres motius, em sembla que cada any les podarem poc.

Auró americà (Acer Negundo) - Flor masculina (Font: chalk.richmond.edu)

Auró americà (Acer Negundo) – Flor masculina (Font: chalk.richmond.edu)

  • Arbre sense nom Negundo (2): vaig indicar-li, com qui no vol la cosa, que aquell arbre em sobrava de la zona del jardí propera a la bassa… i ell també va veure que és un arbre que fa ombra excessiva a la bassa i a dues oliveres i part de l’hort… i que si pot haver-hi “males plantes” també pot haver-hi “mals arbres”… el tallarem a l’alçada d’un tamboret… per reconvertir-lo en un seient rústic a prop de la bassa… PD1: som 14 d’abril i no l’hem tallat… així que com a mínim haurem d’esperar un altre any tret que ens faci més nosa del que ara pensem i decidim acabar amb ell abans de l’hivern vinent. PD2: a 20 d’abril fem “poda de manteniment” manual treient totes les brots de branques que surten pel tronc i que acabarien essent molt molestos si els deixem créixer.
  • Noguer (2):
    Noguera - Nous (Font: 2.bp.blogspot.com)

    Noguera – Nous (Font: 2.bp.blogspot.com)

    en principi no s’ha de remenar gaire, només tallar les branques molestes i aquelles seques (d’un color marronós fosc i més apagades… i que es trenquen només de manipular-les)… a banda de tallar algunes on n’hi ha varies sortint d’allà mateix formant un nus. Vaig fer just les que em molestaven i les seques del gros.. ja que del petit no veia tant clar què hi havia de fer… i entre d’altres no recordo si va dir que les puntes de les noves branques també… a consultar-ho de nou toca. PD: Amb el que vam tallar sembla que ho hem fet prou bé ja que a 14 d’abril gairebé totes (cal mirar-ho més detingudament) les branques han fullat (el noguer gran va començar a apuntar cap el 30 de març) i florit (els hi penja un ramillet força gruixut verd). Val a dir que el noguer gran fulla i floreix abans i amb més força que el petit.

  • Pomeres (5):
    Pomera (Font:esjardineria.com)

    Pomera (Font:esjardineria.com)

    no vaig entendre res… recordo però que em va explicar que la flor i fulles surten de cada gemma i que les escatís de seguida que sortissin perquè no em passés com vaig trobar els pomers a l’agost… ple de milers de mini-pomes fetes malbé (per manca de cura i per créixer tant apretades). Ara, segurament no escatiré les flors, el que escatiré seran els fruits quan hagin crescut un xic i pugui destriar els més febles-petits-lletjos (espero que no sigui una metàfora de l’eugenèsia dels dictadors que hem patit a la nostra història…). PD: són dels darrers arbres en fullar i florir… (molt després dels albercocs, codonyers, perers i alhora amb els noguers i figueres) però quan ho fan són tan macos com els altres.

  • Codonyer (1):
    Codonyer (Font: http://dragonwood.org/2009/11/10/quinces/)

    Codonyer (Font: dragonwood.org)

    ara mateix no recordo que en parléssim… i és molt petitó… no sé si no s’ha de tocar… perquè de fruits ja en va fer aquesta tardor… simplement que el fort vent del nord, la tramunana, els va fer caure tots de cop i abans de temps… així que no sé si se soluciona ni s’arranja res podant… (Fullant i florent mirar aquí i aquí on també s’explica reproducció per esqueix)

  • Cirerer (1): es poda quan ja ha donat fruit, a l’agost (perquè ja és un arbre adult… si fos jove he sentit dir que es poda a l’hivern)… perquè ara al gener i febrer ja millor deixar-lo tranquil perquè un dia d’aquests farà flor i a principis d’estiu esperar que faci cireres (que per cert, a diferència d’altres fruits no s’ha d’escatir ni les flors ni els fruits…). PD1: Dissabte 19 de maig vam collir les poques cireres que vam trobar… no sabem si han estat els ocells (hi havia forces cireres menjades… però no tantes com esperàvem) o algun espavilat (que durant aquests dies mentre esperàvem que maduressin) se’n va aprofitar… Sigui com sigui hem de posar la xarxa a principis de maig (i fins i tot a finals d’abril) per protegir les cireres.
  • Perer (1): en principi s’ha de tractar igual que les pomeres… i de podar no recordo gaire què en vam parlar (és impossible retenir tantes coses alhora! I tant subjectives i abstractes!). Caldrà una navegació per internet i convidar-lo a visitar l’hortet un cop més.
  • Albercocs (4):  a veure si en tindrem d’”abricocs” enguany… i aquí la meva memòria em falla i no recordo gaire a banda de diagnosticar que estan un xic malalts per la sàlvia que supuren per algun nus… a investigar… (la llista de feines és tant llarga que malgrat no sóc així… n’aprendré… només podré anar fent una cosa cada cop, poc a poc i amb bona lletra…). PD1: el dijous 12 de gener hem vist que una de les branques més llargues ja ha començat a florir... hi ha un brots florits d’un color fucsia molt brillant… Pobres albercocs si ja estan florint i arriba un dia d’aquests una gelada… és ben bé que aquest hivern tant bo farà tornar boges les plantes… PD2: dissabte 18 de febrer i aquest mateix albercoc ja treu fulles a la branca més nord. Les flors anteriors han desaparegut, segurament per les intenses gelades que aquesta onada de fred siberiana que hem patit gairebé un mes seguit. PD3: som a 1 de maig i n’hi ha un piló d’albercocs de mida més gran que les ametlles amb pellofa de pell. Hem hagut de fer una poda de sanejament tallant totes les branques malaltes a l’albercoc més oriental… a veure si li va bé (nota mental: he d’acabar descobrint perquè supura tanta sàvia…).
  • Arbre sec (6): bona part d’ells més que arbres creiem que són arbustos... i que de les arrels cada any torna a intentar créixer un de nou… en tenim varis de secs… un però protegeix el sobreeixidor del pou i te lligada la mànega principal del pou perquè no surti del motor d’una estrebada… doncs aquest concretament mentre l’intentàvem tallar un xic… s’ha esberlat del tronc i hem pogut descobrir un niu, jo diria que de formigues… ja que recordo que les termites són diferents i no hi ha les larves blanques tant comunes dels nius i galeries de tèrmits. Així que aquest finalment el vam acabar d’arrencar i cap al piló de branques i troncs… PD: són arbres secs i amb molt mala pinta… però a 14 d’abril han florit forces branques i estan apuntant noves fulles i nous rebrots arreu (també per les arrels), tota una sorpresa… però això no vol dir que ens agradin i tendim a treure-nos-els de sobre quan puguem.
Salze blanc (Font: www.bomengids.nl)

Salze blanc (Font: http://www.bomengids.nl)

  • Arbre gegant (1) – Saula (Salze blanc?): podat durant l’hivern fins allà on hem pogut… va ésser un dels primers en fer flor i fulles… i hem trigat en conèixer la seva tipologia d’arbre ja que el nom que ens deien el veí autòcton de la zona (saula) no hi havia manera d’identificar-lo. Ara sabem que és un salix alba (o qualsevol d’altres sàlixs) i era el típic arbre de marge entre camps… però el veí ens ha comentat que a mida que la gent els va anar tallant per cremar ara el nostre és dels pocs que queden a tota la contrada.
  • Figueres (2): a 10 de gener podem les dues figuers (bé la gran només les branques que molestaven i que veiem que estaven força seques, i la petita li reduïm les branques principals deixant-ne només 3).

Val a dir que no hi ha res com tenir bones eines... els veïns tenen tot de podalls de totes les mides… uns fins i tot semblen super alicates de tallar cadenats com a les pelis… i nosaltres només tenim unes tisores de podar i dos xerracs, un de dents llargues i un altre de petitones… que fan el tall més net… cosa que s’ha de vigilar la poda, que el tall sigui net perquè pugui cicatritzar millor.

PD: Som ja 10 de gener i prou feines he fet les dues figueres, la gran i la petita (fàcils), la noguera gran (també fàcil) i dues oliveres (difícils). I hi alterno ésser poruc a ésser valent i irresponsable… tant em costa tallar moltes branques com quan m’animo escabetxino a tort i a dret… a veure què passarà a la propera collita (de fet com encara no hem tingut cap collita no podrem comparar… i “ushujuru” que miraré què fa cada branca, les molt pelades, les que he deixat, les carregades de branquetes, la neta de branquetes per si puc entendre la poda i les seves funcions…

La primera granota (bé amb trampa)…

Dimarts 3 de gener els Juan-Maria ens van fer arribar una granota (de les anomenades verdes però marró, amb taques… potser és el color de quan hivernen…).

Així, tal i com vam quedar amb ells quan van veure que teníem una bassa… tota granota que trobin ens la faran arribar… i no ens ho esperàvem que en ple hivern n’hi trobessin.

La vam acostar a la bassa, va saltar a la vora i allà s’hi va quedar fins que finalment va desaparèixer… suposem que amagada entre arbustos, o colgada entre les pedres del voltant.

Tenim pendent ajudar a créixer plantes tot voltant de la bassa… sinó pocs animalons s’hi quedaran a viure durant l’hivern. Però  malgrat la trampa, és la primera granota que arriba a la bassa.