Dues regues de patates – Bancal de rega

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Després de varis dies treballant-hi (passant-hi primer la fanga, després la motoaixada moltes passades, regar el terra, i tornar-hi amb la motoaixada per fer la terra més fina i arribar-hi el més profund possible) ja hem fet (el 14 de març) les dues regues on sobre un llit de compost hi hem plantat 28 patates kennebech escocesa de sembra (1’69kg, no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat (que ens van donar els saó). Les primeres molt poc grillades i plantades a la rega sud, les segones amb molt grills i fins i tot amb forces d’ells (algun amb arrel i tot) caiguts, els quals hem enterrat també un pilonet d’aquests a veure si arrelen. Hem fet cas al vídeo adjunt a sota i les petites els hi hem tallat el cul i les grosses com les hem plantat per la meitat ja no ha calgut (d’entrada pensem que no pot fer res dolent ja que és tradició plantar-les a trossos, i per tant fer un tall al cul no pot anar malament ni per podrir-se ni malalties, etc…)

Totes les hem plantat en un solc d’uns 10 a 15 cm sobre un llit de compost. Que després hem enterrat i hem fet regues a ambdós cantons al mig, i tapant les patates hi ha quedat un llom de terra, el cavalló… la intenció és que demà regarem per inundació i un regat per inundació hi tirarem més compost per sobre de les motes i regarem perquè el compost quedi fixat …

Pel que hem entès al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (en algun que altre lloc, i ja ho consultarem millor escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua. Tenim temps per consultar el tema de reg i anotar-ho (bé sempre se’ns tira el temps a sobre però hi estarem a temps…)

Hem seguit les instruccions d’en Seymour i el vídeo tradicional (tutorial d’alta definició i d’alta qualitat), no bio ni eco, però sí tradicional, d’en @miquera73 d’Osca, Aragó:

PD1: A 2 d’abril hem comprovat que ja fullen una desena de les patateres… i hem d’acabar d’aclarir si cal regar (pel que sabem s’ha de regar poc fins que floreix per afavorir que s’arreli bé) quan comencen a créixer… si cal calçar-les a mida que creixin (es veu que s’han de calçar i fer els cavallons ben amples quan la planta ja té un pam o 20 cm)… (El dubte finalment no té gaire importància ja que plou el 3 d’abril)

PD2: A 27 d’abril no hem regat cap cop, des que les vam plantar a mitjans de març, i estan maquíssimes… això sí des de llavors ha plogut força i per tant no hem sigut tant valents no regant… I si tot va bé i va plovent no regarem fins que comencin a florir. Per cert, les pluges també han fet que sortissin moltes plantes adventícies que avui 27 d’abril i el 3 de maig hem tallat i arrencat.

PD3: A 18 de maig vam, encara que tard, haver de treure de nou tot de males herbes de les regues de les patateres… i vam aprofitar per calçar les patates que vam veure que estaven emergint… i vam traslladar les proves de patateres que vam fer créixer en uns pneumàtics. A 28 de maig van sobreviure només 3 d’aquests 4 trasplantaments.

PD4: Avui 31 de maig hem trobat unes 4 patateres estan florint, l’espontània que neix fora del bancal ja les tenia ben crescudes, les altres no. Com encara no havíem descobert què s’ha de fer quan surten les flores… per ara les hem tallat ja que no té sentit que la planta s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

PD5: també avui 31 de maig sense conèixer-ho, hem aixafat 5 o 6 escarbats rabassuts i ratllats, groguencs i marró-taronja, sense saber si realment eren els escarbats de les patateres… I un cop hem arribat a casa hem vist que sí… i que d’altres de petits i vermellosos granes són les larves. També hem aixafat tres nius d’ous grocs… i que ens semblen que eren d’aquests escarbats. Més informació d’aquest menja fulles de patates: Fitxa de fauna de la Generalitat, Fitxa de fauna del Regió 7, l’oli de nim (neem) per controlar les plagues,

Mirarem d’aixafar els adults que anem veient amb els dits… així com les larves i les postes dels ous… però si no ens ensortim comprarem nim que és molt efectiu per les larves i els ous (tractament ecològic que els impedeix menjar i s’acaben morint) i fins i tot fa que les femelles no puguin reproduir-se.

PD6: A 31 de maig reguem les patateres i aprofitem, un cop regat (a diferència de les altres vegades) hem arrencat les adventícies i les hem deixat com a encoixinat a la mateixa rega. (Algunes de les plantes del voltant eren veces i ja començaven a fer beines amb veces planeres…)

Larva de l'escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

Larva de l’escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

PD7: 1 de juny, no veiem cap altre escarbat de la patata… però sí dos grups de mitja dotzena de larves (escarbats petitons vermellosos) i els hem aixafat… també hem començat a veure mosqueta blanca però per ara no li donem importància.

PD8: 5 de juny trobem 2 escarbats i una trentena de larves vermelles escampades arreu (les aixafem totes), i 7 de juny trobem una vintena de larves vermelles (algunes d’elles minúscules i d’altres gegants, tant o més que els mateixos escarabats) i dos grups d’ous grocs taronja (un d’ells molt petits). També veiem per primer cop una pudenta marró gris i 3 o 4 aranyes (totes de diferents tipologies) que potser mengen les larves dels escarbats de la patata (a veure si hi tenim sort i són bons depredadors). A 10 de juny hi trobem 10 larves (2 de grossotes i 8 de petitones) totes escampades per la banda septentrional al mig (fins a la la majoria eren tant a la banda septenrional com la meridional però cap a l’oest). A 11 de juny matem unes 4 larves grosses i una vintena de petites. I el 13 de juny matem mitja  dotzena de petites que estaven al mig de la rega septentrional.

PD9: 12 de juny, provem, aprofitant que necessitarem patates aviat, amb la fanga arrencar la patatera més a l’oest de la rega septentrional… i sorpresa, malgrat era una patatera petitona n’hem tret 4 patates ben maques, una de grossota i 3 mitjanes. Tornem a deixar la patatera enterrada a veure si sobreviu. A veure si són bones les patates. Són una mica farinosses i molt dolces, molt consistents, però molt bones.

PD10: 15 de juny hem revisat les patateres adventícies que hem trobat arreu del terreny (2 al verger, i a prop de la rega de les patateres i 4 a prop dels llentiscles) i amb la fanga les hem desenterrat (hem sentit a dir que les que surten espontàniament normalment no fan gaire producció i poden ésser transmissió de malalties cròniques) i la majoria d’elles eren de patates vermelles (algunes  ben arrugades, totes ben petites i poca quantitat) i una tipus kennebec ben llisa però molt petita i només una… així que les hem llençat totes al compost i comprovat que no fan bona producció.

PD11: 21 de juny, necessitem patates i seguim per l’oest, clavem la fanga i trevem 10 patates, un parell mitjanes i les altres petites, una amb un trosset verdós que tallarem ja que és tòxic. Són molt bones.

PD12: 2 i 3 de juliol, desenterrem les patates de les patateres que ja estan ben seques… i la tònica general és treure’n forces patates, algunes amb tall verd (recordar de calçar-les molt millor el proper cop… també enterrar-les un xic més a l’hora de sembrar-les i fer els lloms més amples i les regues més primes), algunes molt petitones (potser hauríem d’haver regat un xic més les patates quan encara eren viues perquè aquestes petites haguessin crescut) i alguna, poques, podrides (això ens indica que un cop seques s’han de desenterrar de seguida ja que sinó se’ns fan malbé). Alguna té algun foradet però que en tallar el tros no hi ha cap cuc ni res de res… s’ha assecat ben bé el forat. Collim entre el dos dies (després de 3 mesos i mig de sembrar) d’unes 8 de la cinquantena de patateres uns 8 kg.

PD13: 2 de juliol separem les patates macades que netegem per coure-les, les verdes que les posem en una caixa petita a banda tapades amb diaris i les que estan bé en una caixa de cartró i tapades i separades amb diaris. Tenim 5 caixes més que ens han donat a FruitesNomdeMuntanya i veient la collita potser ens sobraran. Fem tres tipus de classificació, les que estan millor (l’encaixem tapades amb paper de  diari i són les darreres a ésser consumides), les macades o amb forats (en una caixa per ésser les primeres a consumir), i les verdes i grillades (per consumir en 2n lloc)

PD14: 10 de juliol (després de fa 5 dies que va ploure força i tement-nos que es podreixin més patates… en comptes de que creixin) optem per collir bona part de totes les patateres (les que ens van donar els saó, les grillades ecològiques) que quedaven i per sorpresa nostra no n’hi havia gairebé cap de  podrida ni de verda… Aquestes ens han resultat millor que les altres… hem deixat, per cansanci però també per provar, algunes que ja les traurem més endavant

PD15: diumenge 15 de juliol agafem les darreres 3 o 4 patateres que hi quedaven, uns 6kg, i com les vam collir amb els amics saó que ens van donar les patates grillades se les van quedar… vam quedar com a bons pagesos ja que són realment les 4 mates més productives i patates més sanotes, sense forats, cap de podrida… per tant les certificades kennebeck no arriben a l’alçada d’aquestes ecològiques grillades i tovetes que ens van regalar…

PD16: dilluns 10 de setembre, seguim menjant (i regalant) patates… n’hem trobat 3 de grillades i decidim provar de plantar-les al peu de la tanca de canya.

PD17: 1 d’octubre, seguim menjant-ne i totes bones (hem de revisar la caixa que no toquem mai) i han sortit 5 patateres espontànies a la rega de carxofes i 1 al compostador d’herba seca… mirarem si el desembre hi ha patates per saber si aniria bé una segona tongada de sembra…  Però al primer dia que fa fred (més o menys per St Narcís) acaben mortes (normalment tocades de mort amb la primera Tramuntanada acompanyada de baixada de temperatures)

PD18: Les patates, a 14 de desembre, se’ns han grillat del tot (i no petits grills, sinó llargs grills que fan més d’un pam (cercaven la llum…). I atès que els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina) hem decidit provar de plantar-ne alguna (no tenim gaires esperances ja que totes les patates que es sembrin abans de St. Josep tenen moltes possibilitats d’acabar mortes…) i la resta al compost. Pe cert, el grill és tòxic però la patata un cop li arrenques no, sempre hi quan es mantingui no arrugada i dura, sinó és que ha perdut molts dels nutrients (s’explica que el midó s’ha convertit en sucre…)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: