Nou codonyer

Codonyer (Font: ca.wikipedia.org)

Dilluns de Sant Esteve, els veïns, els Juan-Maria (de veïns tenim un Josep, i tres Juans, aquest amb qui tractem més, en Juan-Isabel i en Juan-Suïssa) avui han podat els seus codonyers i m’han donat branques tallades perquè les planti i tingui un nou codonyer.

M’han donat 6 branques, dues gruixudes poc més que un dit petit i les altres més xicotetes. He decidit plantar-los tots allà mateix i a mida que creixin (poden conviure-hi perfectament 2 o 3 juntes) decidir quina tallem (no sempre sobreviuen totes i a més ells no sabien de quin tipus de codonyer era cadascuna… teòricament en tenim de dos tipus).

Hem fet el forat al voltant d’un arbre fruiter que ja vam trobar mort, tallat a poc més de 15 o 20cm de terra i una circumferència al voltant de 50 a 70cm, la profunditat no gaire uns 25 cm.

Un cop fet el forat hem regat generosament, hem posat una capa de 2 a 3 cm de compost, les branques esteses a dins amb la part gruixuda dins a terra (i el borró terminal (i en aquest cas també apical) surti fora de terra junt amb uns 15cm de tija) perquè dels borrons (o gemmes) adventicis hi creixin fent arrels sota terra.

PD2: a 7 d’abril hem comprovat que dues de les 4 branques han florit i fullat… i això, que malgrat l’anàvem regant, l’hem tingut un xic abandonat. A mida que vagin creixent aquests nous codonyers decidirem si n’he de “sacrificar” algun, ja que hi ha les 6 branques totes força a prop.

Sempre que tenim la sort de poder parlar amb ells, com avui, aprofitem per fer-los un munt de preguntes:

• Carxoferes: ara sabem que no hem de fer res (i les proves que vam fer amb els fillols no calien…)
• Patates: s’han de començar a plantar cap al mes de març i a partir de patates de sembra (no pas les normals de menjar que estan tractades perquè no hi creixin els grills). No els hi hem explicat però nosaltres quan ho fem ho provarem amb el sistema de rodes de cotxe. PD3: finalment sí que hem fet la prova i han crescut més ràpid (també eren plantades abans) que les plantades tradicionalment amb lloms de terra… però és que ens hem tirat enrere perquè en algun lloc havíem llegit que les rodes deixen anar substàncies tòxiques… i és clar davant el dubte, les deixarem créixer per veure’n el resultat però no sé si ens les menjarem…
• Esparregueres: es poden començar ja a plantar, bé amb arrel mare o bé amb llavors. Si és amb arrel mare al febrer i març ja sortiran espàrrecs però no es podran menjar fins l’any vinent (caldria que totes les deixem convertir-se en esparregueres), en canvi si són de llavor, tots els que surtin cal deixar-los créixer un any, facin noves esparregueres i llavors el febrer del 2014 ja poder menjar els que hi surtin. PD1: Bé finalment les arrels d’esparregueres les hem començat a plantar a principis de març amb mata mare… i no, no podrem menjar-ne cap dels que surten fins l’any vinent (snif)…

PD3: ha anat visquent i fullant però no ha sobreviscut a aquest mes d’agost (bé és una manera d’excusar-nos ja que regant-lo més sovint potser l’haguéssim salvat) tant calorós i sec.