Síndries i melons… i també carbasses – bancal de rega 2012

Síndria germinada (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

Síndria germinada (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

En Juan-Maria ens explica, a principis d’abril, com plantar les síndries i melons. Els plantarem (si són llavors cap a finals d’abril, si són planter quan els venguin però serà cap a mitjans de maig) fent cercles d’uns 50 cm de diàmetre però separats 1×1 metres… tot i això en Juan-Maria ens recomana fer dues línies de cerques separades per una sola rega per on podrem regar ambdós línies de melons i síndries… i com les síndries necessiten més aigua que els melons, farem les síndries més a l’est i els melons a l’oest.

El cercle on plantarem les llavors s’ha de fer amb erra molt fina… ben remoguda i sense cap terrós… i a sobre el nostre benvolgut compost… com sempre es planten vàries llavors i després es tria la millor.

Les plantarem aprofitant unes llavors especials que la Norma ens va dur (això sí, fa tres anys i a veure si funcionaran!) d’Uzbequistan que segons ella, a banda de ser iguals que els nostres (melons de pell de gripau, i síndries verdes i rodones) eren tan bones com les que menjava quan era petita.

La rega amb dos lloms de melons i síndries a ambdós cantons, l’hem començat a llaurar, com si fos un bancal, tot primer traient males herbes i passant-hi la moto-aixada, el dijous 12 d’abril (la terra estava prou saó, ja que ha plogut la darrera setmana, concretament dissabte 7 d’abril 0’5 litres/m², dimarts 10 d’abril  5 litres/m² i dijous 12 d’abril 1 litre/m²). Caldrà tornar-hi a passar la moto-aixada un cop més barrejant-hi compost (uns 7 o 8 carretons), fer-hi una rega central i a cada cercle de compost superficial enterrar-hi un grapat de llavors… les síndries més a l’est i els melons a l’oest ja que l’aigua per inundació hi arriba de ple a l’est atès que les síndries necessiten més aigua que els melons.

Quan tot s’ha estés i ha crescut molt (cap el 4 de juliol) hem hagut de reestructurar un xic el bancal perquè no es regava bé… així que el pròxim any el que farem és un gran bancal d’1’5 metres d’ample i el llarg que vulguem per regar-lo tot alhora (mentre creixen es pot fer unes mini regues o fer-ho amb regadora).

Enguany fem tard (mirar actuacions del 7 de juliol) però hi ha tot un protocol de despuntar les branques per tal que hi hagi més d’una branca per peu i al final cada peu tingui de 3 a 5 fruits.

Plantacions:a

  • 6 de maig: Finalment anem tard, i plantem les llavors (tenen més de 3 anys i no sabem si creixeran, per això alhora posaré a germinar-les i veure si creixen.. si no ho fan, comprarem planter i estarem encara a temps) diumenge 6 de maig. Les plantem a 2 cm de profunditat, en grups de 6 i separades 70 cm entre elles… sí que fem dues línies separades per una rega, que alhora hi fem a banda i banda, perpendicularment petites mini regues a cada parell de grup de llavors. En el tros que ja teníem desherbat des de feia mesos hem remogut la terra amb la fanga cada 70 cm i després de fer les regues hi hem posat dos manats de compost a sobre, hem fet el forat i hem plantat 10 grups de 6 llavors de síndria a l’est (necessiten més aigua) i 10 més de meló més a l’oest.Fem una bona inundació i posteriorment amb regadora sobre les llavors i el compost.
  • 15 de maig: optem per plantar-hi 5 planters de xíndria rodona fosca i 5 planters de meló de pell de gripau en el mateix lloc que les llavors. Mirarem si els altres 5 de cada surten les llavors (no hi confiem perquè les de casa no surten al germinador) sinó d’aquí un mes hi plantarem nous planters
  • 26 de maig: als espais on no hi vam plantar ni melons ni síndries, i en aquells on no han brotat ni els melons ni les síndries, hi plantem carbasses. Plantem 6 carbasses, dissabte 26 de maig, ja germinades que ens han donat els judithquims i en aquells mateixos llocs (per si es moren) hi plantem un grup de 3 o 4 llavors de carbasses, així com en 5 llocs més on les síndries i melons no han germinat

Actuacions i esdeveniments:

  • 13 de maig: no han brotat (i tampoc les del germinador de casa…) així que comencem a témer que potser les llavors ja eren velles o fetes malbé
  • 16 de maig: Abans ho haguéssim dit/fet… un cop ja no hi confiàvem han començat a brotar, dimecres 16 de maig, com a mínim 3 de les 10 llavors de síndries (als 11 dies de sembra)
  • 30 de maig: impressionant comprovem que les carbasses trasplantades estan ben sanotes i el grup de llavors de carbassa han començat a brotar (als 4 dies de la sembra)… per ara tenen el rècord de velocitat en creixement
  • 11 de juny: ja portem 3 o 4 neteges intensives de plantes adventícies… i és que el sistema de reg per inundació és tant indiscriminats i generós que fa que surtin arreu. Veiem a la punta del bancal una tomatera adventícia… la cuidarem i mantindrem
  • 20 de juny: neteja d’adventícies força intensiva i tornem a regar per inundació… hem de llegir al respecte però estic sospitant que no és bo regar per inundació i que es puguin mullar les fulles i flors… ens temem que haurem de remenar terra i canviar el sistema
  • 24 de juny: tornem a netejar força adventícies i veiem que una de les síndries té un parell de caniques, dues sindrietes ratllades (després de 1 més i 10 dies de trasplantats)
  • 4 de juliol: (gairebé 2 mesos de trasplantats de mitjana) comptabilitzem el que hi hem trobat… a primer cop d’ull les carbasseres són les que s’han estès més arreu i creixen més ràpid, vers els fruits el rànquing és el següent: Melons (4 grossots i 2 mitjans), síndria (2 mitjanes i 3 petites) i carbasses (2 mitjanes).
  • 7 de juliol: ho descobert tard, però les síndries i melons s’han de “despuntar” així: a partir de la 2a fulla despuntar perquè es faci una nova branca, a partir de la 6a fulla despuntar-les de nou… així tindrem 4 branques per peu… i quan qualla un fruit (preveiem llavors tenir-ne de 3 a 4 per planta) despuntar a partir de la 3a després del fruit. En el cas de les carbasses cal tenir en compte si són flors masculines o femenines (amb la carbasseta)… abans de despuntar. Com hem dit, ja que anem tard el que fem és a mida que trobem un fruit ben quallat (també ho hem fet amb alguna de petita) a banda de posar-hi un platet a sota, despuntem la branca (vigilant que com a mínim tinguin 3 fulles, normalment n’hi ha més) d’on hi penja el fruit quallat.
  • 9 de juliol: descobrim 3 carbasses prou grosses, els hi posem platets i les despuntem
  • 11 de juliol: descobrim 1 meló mitjà i una carbassa mitjana. També trobem morta 1 síndria petita
  • 15 de juliol: Descobrim 3 síndries mitjanes més, 2 carbasses  petitones i dues de mitjanes. També descobrim que n’hem perdut, s’han mort 2 xíndries petites
  • 19 de juliol: Descobrim una carbassa molt gran (i que hem perdut, mortes, 2 de mitjanes) i una de petites… cada cop em sembla que tinc més clar que hem d’anar tallant els brots a partir dels fruits sinó potser les perdrem totes… a veure què hi fem… Ja tenim 4 melons força grossots però encara amb el mugró dur
  • 20 de juliol: ens trobem una de les síndries foradades… algun animal l’ha foradat… la tallem i per dins està poc madura… molt de blanc i poc vermell… el forat, malgrat era gros com un bolígraf de diàmetre, no l’havia fet malbé gaire per dins. La provem i malgrat
  • 1 d’agost: està força desmadrat… sobretot les carbasses s’allarguen per tot (per cert, en tenim 6 de molt grans, gegants per nosaltres….)
  • 6 d’agost: als tres mesos de plantats/sembrats collim 2 melons que ja estan grans i fets (trigarem 3 o 4 dies en obrir-los ja que així s’endolceixen més… finalment hem trigat 12 dies a encetar un d’ells i era verd… no s’ha endolcit però creiem que estaven encara verds)… i per obligació collim 3 més 2 d’ells perquè la seva mata s’ha assecat (ells ja tenien un cercle esgrogueït, i de mida mitjana) i un altre perquè estava ferit (creiem que un cargol ha començat a menjar-lo… pel llom de terra on també la humitat començava a fer-lo malbé…, ha sobreviscut fins el 28 de setembre que l’hem provat però és verd)
  • 6 d’agost: collim per obligació una síndria de mida mitjana-petita que està oberta… potser un cop, quan la provem ja escriurem si és prou bona… (és verd)
  • 15 d’agost: collim per obligació 1 meló que tenia la mata seca
  • 16 d’agost: provem el meló que vam collir el 6 d’agost i és totalment verd… així que el fet que tingui un llom esgrogeït no és suficient per saber si ja és bo (ha estat reposant a casa 12 dies…). I llancem una carbassa morta i collim per obligació 1 carbassa que ens hem trobat arrencada de l’arrel i un meló que la seva mata s’havia assecat
  • 17 d’agost: és tard però s’havia de fer… hem fet un llit de palla a cadascuna de les carbasses (n’hi ha 4 que són gegants), síndries i melons (els pocs que queden)
  • 21 d’agost: per obligació (ja que en moure-la, en ésser tan grossa, s’ha trencat la cua) collim una carbassa gran arrodonida de les verdes amb diferents taques taronges… la mengem el 6 de setembre que ha esdevingut força taronja
  • 24 d’agost: hem de collir per obligació (cua assecada) 2 melons petitons
  • 26 d’agost: collim per obligació (és petita) una síndria perquè té la branca ben seca… la tastem i malgrat té bon gust és molt poc feta i al compost s’ha dit…
  • 6 de setembre: provem la carbassa gran que vam collir el 21 d’agost i és boníssima (tipus gegant arrodonida)
  • 9 de setembre: collim 7 carbasses de les quals hi ha 1 de gegantíssima i 3 de molt grans (dos de les quals són molt llargues). Les collim bé perquè han esdevingut grogues o bé perquè tenen la tija seca (i les collim encara que siguin petites)
  • 13 de setembre: collim per obligació 2 síndries petitones (amb branquilló seca, les posem a la nevera i ja les provarem). També collim 2 carbasses grans que ja havien canviat de color.  El dimarts 18 provem una d’elles i té poc gust (si tot hagués anat bé li calia un xic més de maduració i creixement, potser caldrà sembrar abans i potser regar millor) però és bona, i té unes llavors negres molt grosses (segurament són les síndries uzbeques)
  • 19 de setembre: collim 1 carbassa gegant que ja havia s’havia ataronjat del tot
  • 27 de setembre: collim 3 síndries macades i que estan toves (se’ns ha anat de la mà i les hi donem a les gallines), collim 4 síndries no toves i per tant esperem bones, 1 carbassa grossa de les llargues i 2 de petites de les rodones, així com 1 meló.
  • 28 de setembre: mengem el meló collit per obligació el 6 d’agost i malgrat havent-hi esperant tant, encara és verd i amb poc gust
  • 30 de setembre: collim 1 carbassa petitona rodona a la qual vam fer malbé la mata amb la desbrossadora. Regalem una carbassa gegant i ens diuen que és molt bona, nosaltres encetem una altra (que intentem anar-la conservant a la nevera en comptes d’escaldar-la i congelar-la) i és boníssima (a 5 d’octubre encara és bona)
  • 5 d’octubre: collim, perquè les seves mates s’han assecat, 9 mini-síndries i 2 carbasses petites (un de rodona i una d’allargada)
  • 14 d’octubre: mengem una de les síndries que vam collir al setembre i és  prou bona, unes llavors immenses i negres, però no és gaire dolça com si no hagués estat madura del tot
  • 20 d’octubre: provem 3 de les síndries collides fa temps… 2 d’elles de planter són dolentotes, són més taronges que vermelles i amb molt poc gust, només aigua. La de llavor d’Uzbequistan com l’anterior, no del tot bona i amb unes llavors negres i molt grans
  • 20 d’octubre: collim 2 carbasses llargues i 1 de rodona, i 1 mini-carbassa llarga per obligació verda que s’ha assecat la carbassera
  • 5 de novembre: collim 4 carbasses rodones, llancem 1 de foradada, i collim també 4 mini-síndries
  • 8 de novembre: collim 4 carbasses gegants, 5 de petites rodones i 3 de llargues petites
  • 9 de novembre: atès que necessitem espai per unes carxofes que ens donen, collim totes les carbasses que hi ha (també perquè les darreres pluges i les que vindran ens les faran malbé) i desmuntem totes les branques i arrels de carbasseres
  • 9 de novembre: collim carbasses petites, 8 de llargues i 15 de rodones (tant de verd fosc com d’ataronjades)
  • 11 de novembre: collim més carbasses petites, 6 de llargues i 11 de rodones (la gran majoria verdes encara)
  • 24 de febrer 2013: encara mengem carbasses i són boníssimes però això sí hem hagut de llançar 6 de petites que s’han fet malbé a la barraca, les grans aguanten bé
  • 15 de març: les carbasses ja no sobreviuen més, una de gran ja no és bona i altres 2 comencen a podrir-se. Operació congelació del que ens queda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: