Monthly Archives: Juny 2012

Mantenint la gespa dels jardins i les herbes del verger

Atesa la feina que ens du hem pensat que seria interessant anar-hi anotant quan hi hem de dedicar-hi esforços… i poder valorar-ho seriosament.

Actuacions i esdeveniments:

  • Dimarts 13 de juny: hem de tallar-la que s’han espigat moltes de les herbes. És molt dura, i alta, pel tallagespa manual, també és tant dures les tiges de les espigues que amb la dalla tampoc funciona. Finalment fem servir el volant, la falç, tallant-la a mà. Definitivament és la manera més pràctica. Hem aprofitat per esmolar les tres eines que hem emprat.
  • Dissabte 23 de juny: no tenim la dalla i hem hagut de tallar la gespa de la zona de jocs… i finalment hem optat per fer-ho, fins on hem pogut, amb el talla gespes manual
  • 5 d’agost: ens hem passat al cantó fosc i amb una desbrossadora a motor, i amb navalla en comptes de fil, en 20 minuts hem tallat bona part de totes les adventícies del verger del nord i el del mig… en un moment!
  • 15 d’agost: desbrossem el jardí del mig i el jardí del sud, així com la passera cap a la bassa (18 d’agost) i amb màquina elèctrica i fil
  • 22 de setembre: fem una prova/invent amb dos plàstics grans (18m2) negres per cobrir espais no cultivats per veure si es “moren” les plantes adventícies i no en creixen (i potser amb el sol i les altes temperatures renovi el sòl…)
  • 1 d’octubre: desbrossem tot el jardí del mig, el jardí del sud, l’entorn de l’hort i sota la morera
  • 5 d’octubre: el plàstic negre que vam posar al verger del nord sobre sòl no cultivat i ple d’adventícies l’hem canviat de lloc (a les dues setmanes de posat) i ha funcionat prou bé ja que moltes de les plantes han desaparegut i les que volien créixer són força blanques. El proper cop hi deixarem més temps
  • 16 de novembre: passem el tallagespes manual pel jardinet d’herba que ja es començava a passar-se de la ratlla
  • 17 de novembre: passem la desbrossadora pel jardí i pel bancal de la carxofera, l’antic bancal de rega de les mongetes i pels ambdós cantons de la tanca de canyes
  • 3 de març del 2013: tallem amb el tallagespes manual pel jardinet d’herba i un xic pel verger del sud.

Composició:

  • Trèvol
  • Grama
  • Digitària (cabgrass, potadegall)

Click here to see a large version
Click here to see a large version

El verger II – 2012

Al juny trobem a faltar no tenir una entrada específica pel verger, així que a partir d’ara anirem recollint aquí les incidències. (Podeu consultar l’entrada de Verger 2013)

Verger nord

  • Albercoc: 3 de grans, 1 de mitjà i 1 de petit
  • Cirerer: 1 de gran
  • Perer: 1 de mitjà
  • Codonyer: 1 de petit (1 intentant que arreli un brot)
  • Figuera: 1 de petita
  • Pomer: 4 de petites
  • Noguera: 1 de gran i 1 de petita
  • Xiprers: 10? de mitjans
  • Arbre sec (finalment cau amb les fortes tramuntanades del 26 al 28 d’octubre 2012)
  • Saula: mitjana

Actuacions i esdeveniments:

  • 29 d’abril: amb totes les adventícies del voltant dels arbres del verger nord les posem com a escocells dels arbres fruiters… dies més tard veiem que és una bona idea, serveix de encoixinat, d’adob lent i segurament hi dóna resguard a animalons que segurament són depredadors d’altres…
  • 15 de juny: hem menjat, de l’albercoc gran del mig, el primer prou madur… fins ara tots els que havíem menjat eren verdots (sobretot de l’albercoc mitjà). Hem recollit del terra una vintena d’albercocs caiguts pel vent i els llancem al compost (desconeixem si els de terra poden atraure fàcilment insectes que posin ous i “infestin” la resta…)
  • 15 de juny: renovem les trampes sucoses:
    • Travem del perer l’antiga trampa de mosca d’olivera reconvertida a fruiters amb sucs de fruita. El nou hi ha suc de fruites, vinagre i una pera verda trossejada.
    • Travem dels albercocs (un de gran i el mitjà) les trampes que hi havia (buidem tot el moscam podrit i suc al compost) i posem nous sucs (multifruites i raïm-pinya) amb vinagre i trossos d’albercocs caiguts.
    • Travem una trampa vella dels pomers i posem la nova, però amb suc de poma i trossos de poma verda a banda del vinagre. El moscam antic podrit i suc vell al compost.
    • Posem nou, no n’hi havia, trampa a la noguera grossa amb sucs (multifruites i raïm-pinya) i vinagre com a prova.
  • 15 de juny: una part de la noguera grossa, la resta no, les fulles estan totes tacades a piguets així com les nous verdes d’aquell indret. Hem de descobrir però no sabem si la manca de temps ens hi ajuda…
  • 17 de juny: collim uns 5 kg (sort que ha vingut la mare-sogra i ens ha ajudat a decidir-nos que els hem de collir ja i que madurin un xic a casa i no perdre’ls fent-se malbé a l’arbre) que repartim entre la família. En queda un collita semblant a la que ja hem fet madurant als albercocs.
  • 17 de juny: muntem un sistema de reg, encara que rudimentari, que ens estalvia molta feina… 1 reguem per primer cop en mesos…
  • 19 de juny: collim uns 3 kg més d’albercocs… els que vam collir i emmagatzemats a casa amb paper de diari han madurat d’allò més bé
  • 24 de juny: collim uns 5kg més d’albercocs i segueixen boníssims, val a dir que una part han madurat i caigut a terra
  • 27 de juny: collita finalitzada, collim uns 3kg més d’albercocs bons (un xic massa madurs) i uns 6kg per llençar directament al compost (bé perquè han caigut, menjat per insectes o bé totalment podrits)
  • 27 de juny: agafem una trentena de nous verdes per fer “aigua de nous” (mirar l’entrada específica)
  • 27 de juny: hi ha forces nous verdes que tenen un forat amb penjoll negre que ens indica que un bitxo hi ha entrat i generalment trobem la nou, bé el projecte de nou, ben podrida per dins
  • 2 de juliol: agafem 22 nous verdes més per augmentar fins a 3’5 litres de rom l’aigua de “nodes”
  • 23 de juliol: queden pocs codonys però molt macos (la majoria cauen per la tramuntana) i sembla que aviat podrem menjar les primeres pomes vermelles tipus “fugi” (per cert més del doble que de les que queden han caigut per l’efecte del vent del nord)
  • 1 de juliol: tant el cirerer com el perer estan infestats d’unes erugues llefiscoses (veure entrada del llimac del perer) que es mengen les fulles i només hi deixen un tel transparent
  • 20 d’agost: les peres aviat estaran (malgrat, mirar entrada del dia 1 de juliol i “llimac del perer”, les fulles estan totes fetes malbé) i són molt sanotes. El perer és de peres d’un tipus aspre però sofertes.
  • 20 d’agost: les pomes tipus fugi són boníssimes, petites però molt bones, el problema és que el 90% han caigut i només queden 5 o 6 al pomer… Potser hem arribat tard… però la gran majoria han caigut fins i tot fa mesos… i és que la tramuntana fa destrosses…
  • 26 d’agost: moltes peres ja han caigut, i collim les més madures que encara hi són al perer, unes 16, són prou bones però és d’un tipus (peres del ciri?) que són un xic aspres
  • 15 de setembre: la immensa majoria de nous (ara gairebé totes caigues pel fort vent i pluges i de fa uns dies) estan totes picades (sospitem que l’insecte havia entrat ja quan era verda abans de forçar la clova)
  • 16 de setembre: totes les peres i tots els codonys a terra i fent-se malbé (vent, pluja, etc…) i només podem salvar dues peres (una encara un xic verda i l’altre prou bona però petitones) i 2 codonys força grossos però encara, creiem, força verds..
  • 26 al 28 d’octubre: amb les tramuntanades fortes (i després de fortes pluges que reblaneixen el terra) cau l’arbre sec
  • 14 de novembre: les nogueres han perdut bona part de les fulles (la petita ja està tota ben pelada)

Verger mig

Falguera de jardí (Font: www.thegardenhelper.co

Falguera de jardí (Font: http://www.thegardenhelper.co

  • Oliveres arbequines (ens és més fàcil d’organitzar si les incorporem al control del verger del sud): 2 petites
  • Figuera: 1 de gran
  • Moreres: 2 de mitjanes
  • Pruneres (velles) desconegut: 6 de velles mitjanes desconegudes
  • Jardí d’herba: 
    • ficus benjamí trasplantat de test de casa,
    • 3 plantes plantades 17 d’agost: 1 planta crassa Bulbine sputescans, 1 Aspidistra elatior i 1 falguera Polystichum polyblepharum)
    • 3 plantetes d’hivern plantades el 24 de setembre del 2012: prunella lychnis, viscaria campanula i glomerata dahurica
Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com)

Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com

Actuacions i esdeveniments:

  • 20 de juny: reguem, que també feia una eternitat que no ho fèiem, les 2 oliveres petites
  • 24 de juny: hem vist a la figuera algunes figues diminutes
  • 2 de juliol:alguna de les figues ja és més gran (potser la gran regada del 29 de juny que vam fer i les pluges de l’1 de juliol hi han ajudat…)
  • 7 d’agost:es comencen a veure figues, de mida petita i verdes, però comencen a estar-ne farcides… Decidim, atès que fa molta calor i no plou regar-la de tant en tant (cada 15 o 20 dies)
  • 17 d’agost: hi plantem 1 planta crassa Bulbine Frutescens que posem al cantó de la porta del magatzem (necessita poca aigua, i molt de sol… i en tindrà molt a l’hivern quan la morera no tingui fulla)
  • 17 d’agost: hi plantem a la pared nord 1 Aspidistra elatior i 1 falguera (Polystichum polyblepharum, que no és cap de les 3 autòctones catalanes: Polystichum lonchitis, Polysticum aculeatum i Polystichum setiferum), la darrera necessita molta aigua però ambdues poden viure amb poc sol…
  • 23 d’agost: provem la primera figa, ja és bona però li faltava un xic (i de fet és de les poques grossotes i fosques, la gran majoria encara són petites i mitjanes i verdes) però ens ha fet molta il·lusió
  • 28 d’agost: mengem la 2a figa…
  • 3 de setembre: collim 11 figues
  • 6 de setembre: collim 24 figues
  • 10 de setembre: de cop i volta han madurat moltíssimes i collim bona part (cansa molt i al final agafarem mal de coll de tant mirar amunt i intentar pescar-les amb la canya) de les madures, més de noranta. A partir d’ara no comptem (i el 12 de setembre amb les pluges la majoria de figues madures han caigut totes a terra fent-se malbé)
  • 13 de setembre: trobem i llencem 250 figues que s’han fet malbé al terra per les pluges fortes i vent fort del nord i en podem salvar 48 que les collim
  • 15 de setembre: collim 150 figues per a repartir ja que estan al punt
  • 16 de setembre: semblava que no hi quedaven gaires i tornem a collir 100 figues més
  • 21 de setembre: collim 9 figues
  • 22 de setembre: collim 54 figues
  • 24 de setembre: plantem 3 plantetes d’hivern: prunella lychnis, viscaria campanula i glomerata dahurica
  • 4 d’octubre: collim 1/2 de galleda d’olives arbequines però falta molt per collir, potser una galleda sencera més
  • 7 d’octubre: collim 20 figues (i portem dies menjant-ne de 3 a 6 diàries…)
  • 10 d’octubre: collim 16 figues ben madures (i n’hem de llençar unes altres 15 a les gallines perquè estan trencades i comencen a fermentar) i a partir d’avui es poden menjar molt poques i el 24 d’octubre cap de les que queden
  • 14 de novembre: la figuera ja està ben pelada (a diferència de les moreres que només s’han enfosquit les fulles sense perdre’n gaires)
  • 12 de desembre: encara que les mitjanes van començar a perdre alguna fulla abans que la gran totes tres es van posar d’acord a quedar-se ben pelades de cop aquest dia…
  • 15 de desembre: collim bona part de les fulles de les moreres per dur-les als compostadors (amb el que hi ha fems d’ovella)
Aspidistra o Pilistra (Font: www.jardinesdesevilla.es)

Aspidistra o Pilistra (Font: http://www.jardinesdesevilla.es)

Verger sud

  • Desconegut: 1 de mitjà
  • Negundo: 1 de mitjà
  • Moreres: 1 de gran
  • Acàcia: 1 de mitjana
  • Oliveres: 3 mitjanes: dues piqual i 1 d’arbequina, i 2 de petites (que en realitat estan al verger del mig) arbequines
  • Saula: 1 de gran
  • Ficus: 1 de petit
  • Llentiscles: 3? de petits
  • Arbustos: 5 al nord (red robin pontia?), i 7? a l’est
  • Xiprer: 1 de petit
  • Noguera: 1 de petita
  • Jardinet de plantes aromàtiques:
    • bala de palla amb micèl·lid de gírgoles
  • Jardí de la bassa: 1 estèvia, 1 falguera de jardí, 1 cinta? i 1 x?

Actuacions i esdeveniments:

  • 15 de juny:renovem les trampes sucoses:
    • Travem de l’olivera petita l’antiga trampa de mosca d’olivera (amb un gran fong esponjós blanc!) i posem una de nova amb sucs de fruita amb oli d’oliva i vinagre (a veure si funciona)
  • 20 de juny: reguem, que també feia una eternitat que no ho fèiem, les 3 oliveres mitjanes
  • 11 de juliol: feia una eternitat que no regàvem els arbustos i avui ho fem amb regadora (aprox. 5 litres per planta)
  • 24 de setembre: plantem 3 plantetes resistents a l’hivern a la cara nord de la barraca (ens han costat només 50 cèntims cada unitat, a veure quin resultat donen)
  • 30 de setembre: collim totes les olives de la piqual (4’5 kg aprox) mitjana més al sud del jardí (l’altra només ha fet 2 olives!, l’hem de trasplantar aquest hivern a un altre indret) i són força maques (2/3 de galleda) i també totes les arbequines (1/3 de galleda)
  • 4 d’octubre: collim 1/4 galleda d’olives arbequines (avancem la collita abans que ens ataqui la mosca de l’olivera) i acabem de collir totes les arbequines el 5 d’octubre. En Total: 4’5kg de piqual (1 olivera) i 9’5kg d’arbequina (3 oliveres la que dóna més és la més propera a la bassa, després la de prop de la pila de compost i per últim la de prop de la piqual). L’olivera gran piqual no en fa res (bé 3 olives només) però és que cal traslladar-la a un millor indret, ara està sota l’ombra de la morera gran i el negundo
  • Preparació de les olives (collides: 30 setembre i 4/5 d’octubre, posades i canvi diari d’aigua: 30 set i 4/5 oct, posades en sal 10 nov): Mirar entrada específica
  • 14 de novembre: els 2 negundos ben pelats
  • 12 de desembre: de cop la morera ha quedat ben pelada, li han caigut la majoria de fulles
  • 15 de desembre: collim bona part de les fulles de les moreres per dur-les als compostadors (amb el que hi ha fems d’ovella)
  • 15 de desembre: comencem a fer el forat per l’olivera piqual que volem traslladar aquest hivern (ara està al jardí, on molesta, i està sota l’ombra del negundo, de l’acàcia i de la morera… i és clar no ha fet cap oliva enguany)
  • 11 de gener del 1013: els arbustos del nord i est estan florint

Ens entra la primera perdiu

Perdiu (Font: eol.org)

Perdiu (Font: eol.org)

El dissabte 3 de març al matí vam veure la primera perdiu que entrava a corre-cuita al nostre hort… ha pujat al damunt del piló de compost i s’ha marxat hort cap al Nord… ja ens agradaria que niés i a la primavera veiem de tant en tant la mare amb els pollets tot darrera.

PD1: Som 13 de juny i no n’hem vist cap altra prop de l’hort.

PD2: El dissabte 23 de juny que vam entrar per l’altra banda a l’hort, vam veure una parella amb tot de polles que caminaven pel camí i en veure’ns s’hi van endinsar al camp

PD3: Dissabte 29 de setembre, plovent a bots i barrals, en arribar a l’hort veiem sortir espantades una perdiu (o dues?) amb tot de polletes corrent al darrera (3 o 4). Estaven amagades o aixoplugades als arbustos del nostre jardí.

PD4: L’endemà vam veure un faisà que vam “confondre amb una perdiu mascle” (mirar entrada de faisà comú)

Saltamartinets

Saltamartins (Font: lh5.ggpht.com)

Saltamartins (Font: lh5.ggpht.com)

Avui  29 d’abril és dels dies on a l’hort trobem per tot arreu cries de saltamartins (marrons i d’antenes curtes) i de llagostes verdes (antenes molt llargues… i es veu que els adults fan xerricar les seves potes… segons viquipèdia són ensífers i els primers celífers… i ambdós ortòpters com els grills) ben petitones i les que són verdes d’un verd molt clar i brillant.

També ahir, 28 d’abril, va ésser el dia en que ens van picar per primer cop varis mosquits (avui però com feia molt de sol i vent, els mosquits no els hem notat) i creiem que ahir atès que tot el dia estigués nuvolat els va ajudar… El 19 de novembre 2012, encara hi ha mosquits (semblava que ja havien desaparegut, però les darreres pluges i la millora de les temperatures sembla que els ha revifat).

Trasllat del ficus

Ficus elastica amb fulles noves vermelloses (Font: pakagriculture.com)

Ficus elastica amb fulles noves vermelloses (Font: pakagriculture.com)

Dilluns 7 de maig, per fi hem trobat la manera de portar fins l’hort el ficus que teníem a la terrassa… necessitava urgentment un test més gran o un bon trasplantament… les arrels estaven totes per fora i fins i tot una havia pujat de nou des de sota fins a dalt (l’hem hagut de tallar per poder treure el test).

L’hem trasplantat seguint la línia dels arbustos i al cantó de la bassa… potser la bassa amb més ombra tindrem menys algues.

A aquest ficus (que ens el va donar fa molt de temps l’amic Albert que en un dels seus molts trasllats no se’l podia endur) li ha anat de meravella, ja que a 6 de juny té forces fulles noves vermelloses i sembla que li ha agradat. Això sí, com a bon arbre (es veu que poden arribar als 30 metres, i en el cas del nostre ficus hi ha a l’Índia i a Indonèsia arbres de 60 metres!) tropical, a veure com sobreviu al nostre hivern.

També val a dir que plantat prop de la bassa… i atès que les seves arrels poden fer força mal a canonades i instal·lacions i per això no recomanen que estiguin prop de les cases, ara patim un xic pel plàstic de la bassa… però suposem que tenim força temps abans que això passi.

Eruga papallona rei a les pastanagues

Eruga de la papallona rei (Font: viquipedia.org)

Eruga de la papallona rei (Font: viquipedia.org)

Diumenge 3 de juny ens va  sorprendre una visita espectacular, eren un parell d’erugues de papallona rei (o papallona tigre o papilló) entre les fulles de les pastanagues.

És, com ens diu la viquipèdia, una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans, però també és una de les erugues més espectaculars, són grans, tranquil·les (bé es veu que poden deixar anar un líquid pudent si les molestes) i d’un color verd jardí brillant amb franges negres i grans punts taronges distribuïts simètricament arreu del cos.

La papallona no l’hem vist encara, però pel que hem consultat, té franges de colors vius, groc i negre amb unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques roges al costat de les “cues”. Aquestes prolongacions de les ales són característiques de les papilionidae.

Papallona tigre (Font: caragolporuc.blogspot.com.es)

Papallona tigre (Font: caragolporuc.blogspot.com.es)

Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l’anís i del fonoll, sobre les quals de vegades se la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera a la tardor. És una papallona molt comuna a l’estiu.

Les erugues mengen, preferentment, les fulles de les plantes apiàcies o umbel·líferes, com la pastanaga borda, la pastanaga, l’anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s’alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies. Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.

Les crisàlides de la papallona rei es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l’extrem de l’abdomen.