Monthly Archives: Juliol 2012

Vernís ecològic (trementina i oli de fregir)

Terebint (Font: viquipèdia.org)

Terebint (Font: viquipèdia.org)

Ara que estem construint el nostre galliner mòbil hem començat a envernissar les parts que ja tenim construïdes (tant per protegir-lo de l’intempèrie com per dificultar que s’hi instal·lin gaires bitxos i fongs).

Atès que volem intentar criar les gallines amb mètodes respectuosos (per elles i nosaltres que ens menjarem els seus ous) hem buscat com fer-nos el vernís… i finalment ens ha agradat molt una idea que ens han dit els amics Saó: aprofitar l’oli de fregir que guardem (en principi per fer sabó però ens feia força mandra posar-nos-hi) que ja està desnaturalitzat rebaixat a parts iguals amb essència de trementina (resina o extracte de l’arbre terebint… o d’algunes coníferes). Així que només cal filtrar un xic l’oli de les impureses que hi puguin haver-s’hi acumulat i barrejar-lo amb l’essència de trementina i ja podem pintar les fustes… més endavant ja veurem si cal fer-ne una segona o tercera capa… o si s’ha d’anar canviant la proporció d’oli en les següents capes.

Un cop més la versió biològica i ecològica també és la més barata… en revaloritzar un residu.

Trementina i aiguarràs: L’aiguarràs tradicional és l’essència de la trementina (encara que actualment  en venen molts de succedanis o símils normalment derivats del petroli)  que és la sàlvia resinosa del terebint, un arbre aromàtic de la família dels festucs. Un cop es destil·la la trementina s’obtenen dos productes, una l’essència, que és volàtil és l’aiguarràs i la resta, resina sòlida també anomenada colofònia és molt preuada pels instruments de corda amb arc (violins, berres…), tacs de billar o perquè no hi rellisquin els gimnastes (halterofília, paral·leles…).

Desbrollant les tomateres

Tomatera amb brot a l'aixella (Font: infojardin.net)

Tomatera amb brot a l’aixella (Font: infojardin.net)

Desbrollant les tomateres: Tal i com hem après en diversos vídeos del youtube, el desbrollat de les tomateres, o poda, es fonamenta en treure a mà els brots que creixen a les aixelles de les branques laterals que surten de la tija principal. Corroborat pels nostres veïns els Daunis a qui com no vol la cosa fem una pregunta oberta per veure què ens hi contesten…

Quan la planta ja és prou grossa (de 30 a 40 cm) alguns recomanen  a més treure les branques inferiors per permetre airejar la planta i que el sol escalfi el terra i les arrels (això els Daunis no ho fan). Però sembla que bona part d’elles esgrogueeixen i ja cauen (o els hi ajudem) per sí soles.

I quan hi ha “manats de tomateres” alguns hi poden les branques immediatament inferiors perquè hi pugui més saba a les tomates.

Tomates amb el “cul cagat”, necrosi apical

Dissabte 7 de juliol ens vam trobar una tomata pebrot ben madura… però amb pudrició apical.

Tomata amb el "cul cagat" - Necrosi apical (Font: horturba.com)

Tomata amb el “cul cagat” – Necrosi apical (Font: horturba.com)

La necrosi apical (o “cul cagat”) és una malaltia fisiològica (no la provoca cap agent patògen). I sol ésser per una manca d’assimilació del calci, perquè bé el sòl no n’hi aporta o perquè aquella varietat té dificultats per adaptar-se a aquell terra. També els hi afecta l’estrès hídric i la salinitat.

Possibles solucions i recomanacions que hem trobat a la xarxa:

  • segons http://www.horturba.com s’hi pot afegir una cullaradeta de llet en pols al terra i regar
  • també es recomana arreu afegir-hi gallinassa al compost (no directament perquè és molt fort) ja que és un fem molt ric en nitrogen. Conté grans quantitats de calci (per tant no convé abusar-ne a les terres calcàries) i per això és molt bo per a terres àcides. Si l’utilitzem per a l’hort, cal que estigui ben fermentat i cal usar-lo en molt poques quantitats per evitar cremar les plantes. I sempre és millor no emprar el fem de les granges de producció intensiva (contenen antiparasitaris, antibiòtics, etc.)
  • segons elhuerto20.wordpress.com és millor l’adob foliar que no pas radical (ja que pot haver-hi dificultat en l’assimilació) i també que pot afegir-li òxid de calci (calç viva) però apagat amb aigua (calç apagada o morta)
  • altres:
    • afegir el calci en forma líquida fa més fàcil l’assimilació
    • adob ric en calci
    • dissoldre pastilles de calci efervescents en aigua i rega

No hem trobat una solució adient encara i hem emprat com a prova, moldre 5 pastilles de calci infantil (calci vegetal) que havíem comprat en un herbolari i el vam posar, el 8 de juliol, al peu de la meitat de les solanàcies, concretament les externes del bancal, les tomates més al nord i al sud (deixant-ne sense les del mig) i els pebrots més al nord i les albergínies també més al nord.

Rata pinyada, per fi, el primer rat-penat que veiem a l’hort

Ratpenat (Font: jadecristi.wordpress.com)

Ratpenat empaitant una arna (Font: jadecristi.wordpress.com)

El dimarts 26 de juny ens vam quedar a dormir per primer cop a l’hort i vam poder veure els nostre primer ratpenat a l’hort. I això ens fa pensar en una altra feina pendent que tenim, fer caixes nius pels ratpenats.

I creiem, bé confiem i esperem que com la majoria de les rates-pinyades de les nostres contrades sigui insectívor. La gran quantitat d’insectes fan que siguin un aliment abundant i divers pels ratpenats i atès que que surten de nit, quan els ocells insectívors estan inactius, els ratpenats no tenen competència per caçar els molts insectes que surten després de la posta de sol.

Segons la viquipèdia, el 70% de les espècies de quiròpters són insectívores i gairebé totes les famílies d’insectes poden ser les seves preses. A més d’insectes, els ratpenats es mengen altres tipus d’artròpodes com ara aranyes, crustacis, escorpins o escolopendres. Els ratpenats no cacen les seves preses únicament a l’aire, sinó que a vegades també les cacen a terra. Els ritus nupcials d’alguns insectes representen una oportunitat fàcil pels quiròpters.

aigua de nous

Nous verdes (Font: sabordefamilia.com)

Nous verdes (Font: sabordefamilia.com)

Entre dilluns 2 i dimarts 3 de juliol hem elaborat l‘aigua de “nodes”, un licor de nous.

A l’igual que la resta de ratafies de la nostra terra, aquest licor es fonamenta en la maceració a sol i serena de nous verdes, collides tradicionalment entre les revetlles de Sant Joan i Sant Pere. Però en aquest amb rom, en comptes de l’aiguardent o l’anís típic de la ratafia.

Els ingredient són pocs (grans de cafè, pell de taronja) però amb forta presència de nous verdes (15 per litre de rom).

Algunes receptes també hi posen arrel de genciana però no n’hem tingut ni sort ni coneixement per trobar-les… així que hem obviat aquest pas i algun dia potser provarem arrel de dent de lleó (pixallits) que potser té una amargor semblant a la de la genciana.

Aquesta barreja l’hem de deixar 41 dies a sol i serena (finalment ho macerem 63 dies, unes 9 setmanes, des del 2 de juliol fins l’1 de setembre) i llavors s’ha de colar i afegir-hi un xarop fet amb aigua i sucre (que també se’n pot haver fet caramel) que deixarem macerar a sol i serena com a mínim 1 setmana o 10 dies més (finalment macerem la 2a tongada 37 dies, unes 5 setmanes, des de l’1 de setembre fins el 7 d’octubre).

Entre el 2 i el 3 de juliol (ho hem fet amb dues tongades) per 5 ampolles de 70 cl. (3’5 litres) de rom dominicà (anyenc anomenat Siroko), 15 grans de cafè (4 per litre), 53 nous verdes aixafades (15 per litre… i si és nombre parell hi afegim una més…), la pell de 3 taronges (mirant de posar poca fibra blanca)  i com a collita pròpia hi afegim 3 fulles (1 per litre) de menta xocolatera, d’orangina i de romaní (no és una ratafia d’herbes i per això hi hem posat molt poques.

Atès que travem les macadures de les nous abans d’aixafar-les (les 3 o 4 primeres hem intentat tallar-les a quarts i ens ha costat molt) amb el martell hem comprovat que el suc groguenc que deixen anar taquen molt més que les faves i les carxofes… així que sembla que tindrem les mans i els dits ennegrits durant com a mínim una setmana.

Ampolla d'aigua de nodes comercialitzada (Font: tiendagalinreiau.com)

Aigua de nodes comercialitzada (Font: tiendagalinreiau.com)

Procés seguit enguany:

  • 6 d’agost, l’hem anat remenant de tant en tant (es veu que això de serena no vol dir que el deixem “en pau”) tal i com ens va aconsellar una filla de la Val d’Aran
  • 27 d’agost, un xic tard duem l’aigua de nous a casa… i fins l’1 de setembre (més de 15 dies tard) el colem ben colat (no espremem perquè trobem que és molt àcid per les nous verdes) i coguem el xarop (200gr de sucre integral i 200gr de sucre blanc afegint-hi aigua fins que queda ben quallat i sense grumolls). Per barrejar-lo bé afegim poc a poc a l’ensat el rom i seguim barrejant… finalment a l’ampolla gran hi afegim la meitat de nou del rom, el xarop, barregem, i la resta del rom i tornem a barrejar. Ara toca descansar a sol i serena com a mínim 1 setmana més (i pel que entenem estaria bé tornar-lo a colar amb un drap)
  • 7 d’octubre, sembla que també anem tard (segons les receptes originals) però el resultat està molt millorat, així que anotarem aquest nou “tempus” de recepta per repetir-lo. Així aquest diumenge per fi hem colat amb un drap el licor de nous i l’hem envasat… ara en principi com més temps passa millor. El resultat, un licor ben negre i dolcet…

Altres:

  • 31 de març del 2013:  encara ens en queda un xic i creiem que a esdevingut un xic més dolç (prop de 6 mesos).