Monthly Archives: gener 2013

Recull de pluges del 2013

A l’igual que vam fer a l’entrada de recull de pluges 2012, anirem recollint les pluges que es registrin al nostre hort.

A tall de comparativa, l’any passat va ploure:

  • Estiu 2012: 70.5 litres en 7 dies
  • Tardor 2012: 170’7 litres en 13 dies (darrera pluja 3 de desembre 2 litres, darrera pluja forta 27 de novembre, 19 litres)

HIVERN 2013  (122’5 litres – 19 jorns)

Pluja (Font: fwallpapers.com)

Pluja (Font: fwallpapers.com)

Hivern poc plujós comparat amb l’any passat

  1. Diumenge 13 de gener del 2013: 2 litres/ (fa més d’un mes que no plou i ho fa poc)
  2. Diumenge 20 de gener del 2013: 0’5 litres/
  3. Dilluns 21 de gener del 2013: 3 litres/
  4. Dissabte 26 de gener del 2013: 0’5 litres/
  5. Dissabte 2 de febrer del 2013: 3 litres/(l’any passat en un sol dia, el 17 de gener ja va ploure més que tot el que portem d’hivern enguany)
  6. Dijous 7 de febrer del 2013: 4 litres/
  7. Divendres 8 de febrer del 2013: 0’5 litres/
  8. Diumenge 10 de febrer del 2013: 0’5 litres/
  9. Dilluns 18 de febrer del 2013: 2’5 litres/
  10. Dimarts 19 de febrer: 1 litre/
  11. Divendres 22 de febrer: 3 litres/
  12. Dijous 28 de febrer: 6 litres/
  13. Divendres 1 de març: 26 litres/
  14. Dimarts 5 i dimecres 6 de març: 32 litres/
  15. Divendres 8 de març: 1 litre/
  16. Diumenge 17 de març: 2 litres/
  17. Dimarts 12 de març: 31 litres/(i a diferència d’arreu, sembla que no va ésser calamarsada per sort)
  18. Dimarts 19 de març: 4 litres/
Pluja (Font: sodahead.com)

Pluja (Font: sodahead.com)

PRIMAVERA 2013  (161 litres – 21 jorns)

L’any passat en 17 dies va ploure 211 litres, enguany amb els primers 17 dies ha plogut la meitat… Finalment ha estat una primavera menys plujosa (50 litres, el 24% menys de pluja) però més ben repartida, ha plogut durant més dies (4 dies, el 24% més).

  1. Dimecres 27 de març: 1 litre/
  2. Dijous 28 de març: 5 litres/
  3. Dissabte 30 de març: 1 litre/
  4. Dilluns 1 d’abril 2013: 26 litres/
  5. Divendres 5 d’abril: 6 litres/
  6. Dissabte 6 d’abril: 1 litres/
  7. Divendres 19 d’abril: 3 litres/
  8. Dijous 25 d’abril: 11 litres/
  9. Diumenge 28 d’abril: 16 litres/
  10. Dilluns 29 d’abril: 16 litres/
  11. Dimecres 8 de maig: 2 litres/
  12. Dimarts 14 de maig: 0’25 litres/
  13. Dijous 16 de maig: 4 litres/
  14. Divendres 17 de maig: 8 litres/
  15. Diumenge 19 de maig: 10 litres/
  16. Divendres 24 de maig: 2 litres/
  17. Dissabte 25 de maig:2 litres/
  18. 29 de maig: 15 litres/
  19. 30 de maig: 6 litres/
  20. 9 de juny: 22 litres/
  21. 22 de juny: 4 litres/

ESTIU ( 132.75 litres – 17  jorns)

L’any passat va ésser un estiu normal, poc plujós (20 litres en 2 dies)

  1. Dijous 5 de juliol: 17 litres/ (aquesta no l’esperava ningú i va ésser una tempesta forta, a l’Urgell amb pedra i tot)
  2. Diumenge 14 de juliol: 0.25 litres/ (feia més de 3 setmanes que no plovia)
  3. Dimarts 16 de juliol: 15 litres/
  4. Dijous 19 de juliol: 4.5 litres/m²
  5. Divendres 20 de juliol: 17 litres/(plou molt, no el tinc encara mesurat i a molts llocs de prop ha pedregat)
  6. Dimarts 23 de juliol: 2 litres/
  7. Diumenge 29 de juliol: 1 litre/
  8. Dimarts 6 d’agost: 2 litres/
  9. Dimecres 7 d’agost: 1 litre/
  10. Diumenge 18 d’agost: 3.5 litres/
  11. Dissabte 24 d’agost: 28 litres/
  12. Dilluns 26 d’agost: 1 litre/
  13. Dimarts 27 d’agost: 1.5 litres/
  14. Dissabte 7 de setembre: 6 litres/
  15. Diumenge 8 de setembre: 1 litre/
  16. Dimarts 10 de setembre: 17 litres/ (patíem perquè a l’endemà no tinguéssim una via catalana passada per aigua!)
  17. Diumenge 15 de setembre: 15 litres/

TARDOR ( litres –  jorns)

L’any passat va ésser una tardor normaleta, plujosa (170 litres en 13 dies)

  1. Diumenge 29 de setembre: 9 litres/ 

Fems, adobs i compost

El 23 de novembre el veí Juan-Isabel ens dóna una parell de carretades de fems d’ovella que tenia acumulats des de feia prop d’un any… nosaltres no l’emprem directament a l’hort sinó que els hem posat en el compost (el de branquillons del 1r i 2n compost) perquè madurin alhora.

Malgrat ens basem en el compost (restes orgàniques i vegetals descompostos de manera aeròbia) per adobar el nostre hort, de tant en tant és bo incorporar-ne d’animal dels quals destaquem (hem manllevat, de manera ben intencionada, textos dels documents que especifiquem, i agraïm, a l’apartat de més informació d’aquest document) els més comuns:

Segons la tipologia de l’origen animal:

Fems de cavall (Font: elhuertodetatay.blogspot.com)

Fems de cavall (Font: elhuertodetatay.blogspot.com)

  • Ovella:  Fem molt ric i equilibrat pel que fa als nutrients, sobretot si prové de ramats que pasturen regularment. És considerat un fem fort que solen produir un augment considerable de la temperatura de la pila atesa la seva riquesa en nitrogen (se’n recomana una dosi de 5-20 Tn/ha o 0’5-2kg/m2)
    • Cal fermentar-lo abans de posar-lo a l’hort per eliminar les llavors de males herbes i altres patògens, a més el fem fresc ens pot cremar les plantes.
  • Cabra: Semblant al de les ovelles però més fort encara. Conté més minerals i oligoelements i a més acostuma a portar grans quantitats de pèls cosa que el fa més ric en nitrogen.
    • També cal fermentar-lo en un munt abans de posar-lo a l’hort, o bé barrejar-lo amb fems de mula o cavall per a fer-lo més suau.
  • Vaca: No és tan ric ni intens com el d’ovella o cabra, conté poc nitrogen i per tant és poc fèrtil (molt ric en aigua, se’n recomana 10-50Tn/ha o 1-5kg/m2)
    • És molt adequat per a terres fredes o terres sorrenques i atès que conté molta aigua, cal airejar-lo molt quan està amuntegat.
  • Porc: Normalment el trobem en forma de purins (ja que és molt difícil tenir per separat els fems de porc i els pixats, entre d’altres líquids), que contenen molt nitrogen i altres elements com ara metalls pesants que el fan desaconsellable per a l’hort.
    • Abans es barrejava amb altres fems de cavalls i vaques per a enriquir-los, però amb el sistema actual de cria cal vigilar el contingut d’antibiòtics, metalls pesants,  etc.
  • Gallinassa: Fem molt ric en nitrogen i molt fort. Conté  grans quantitats de calci, per tant no convé  abusar-ne a les nostres terres calcàries (i bàsics). Molt bo per a terres àcides (se’n recomana  0’5-3 Tn/ha o 0’05-0’3Kg/m2).
    • Si l’utilitzem per a l’hort cal que estigui ben fermentat i cal usar-lo en molt poques quantitats per evitar cremar les plantes. Millor NO usar el fem de les  granges de producció intensiva (contenen antiparasitaris, antibiòtics, etc.).
  • Conill: També es considera un fem fort si l’utilitzem fresc i força àcid. Hi ha qui l’anomena “cherri” (se’n recomana 1-4Tn/ha o 0’1-0’4Kg/m2)
    • Cal que estigui ben fermentat per utilitzar-lo a l’hort,  si podem barrejar-lo amb palla o fulles fermentarà  millor. Si el posem sol, millor posar-lo a l’hort a la tardor per plantar-hi a la primavera.
  • Cavall, mula o ase: És un bon fem, té grans quantitats de microorganismes i fermenta amb molta força i rapidesa, però és una mica pobre en nutrients (molt ric en aigua) a causa de l’alimentació dels cavalls i a les grans quantitats de palla que porta (se’n recomana 10-50Tn/ha o 1-5kg/m2)
    • És ideal per a barrejar-lo amb altres fems com el d’ovella o gallinassa. Va molt bé per a les terres més argiloses, els dóna esponjositat.
  • Coloms i altres ocells: És semblant a la gallinassa però encara més fort i concentrat, per tant alerta en posar-lo a l’hort. Ric en potassi i per tant bo per a la fase de floració.
    • Cal usar-lo barrejat amb altres fems o bé tirar-lo en molt petites quantitats en un moment concret del cultiu, sobretot abans del moment de floració.

Segons la “frescor” dels fems:

  • Frescos: quan es treuen directament del corral
  • Poc compostats: compostats menys de 6 meos
  • Ben compostats, quan es volen emprar com a compost
Compostador casolà (Font: trashcandiaries.wordpress.com)

Compostador casolà (Font: trashcandiaries.wordpress.com)

“Adobs vegetals”:

  • Compost: És el producte que s’obté de la descomposició aeròbia de la matèria orgànica, (amb un grau mitjà de descomposició, i quan és anaeròbica, sense aire, es produeix una metanització). El compostatge es produeix d’una manera més ràpida quan hi ha una relació carboni/nitrogen (en sec) d’entre 25-30 / 1, per això convé mesclar diferents components amb un equilibri entre matèria seca (carboni) i verda/humida (nitrogen).
    • Els materials orgànics rics en carboni (matèria seca) i pobres en nitrogensón la palla, el fenc sec, les fulles, les branques, la torba iles serradures.
    • Els pobres en carboni i rics en nitrogen (matèria verda) són els vegetals joves i fulles (i és clar també les dejeccions animals i els residus d’escorxador…)
    • Temperatura: entre 20 i 40 ºC. La temperatura ideal està al voltant dels 60 ºC, per a destruir la majoria de patògens i llavors indesitjades, a més de generar un ambient ideal per als bacteris termofílics (el centre de la pila hauria d’estar prou calenta com per arribar a cremar al tocar-lo
      amb la mà).
    • Dimensions: les piles de compost han de tenir, com a mínim, 1 m d’ample per 1 m d’alt i la longitud que sigui possible.
    • Oxigen: la ventilació passiva s’executa per mitjà d’un pis fals. Si s’observen baixes temperatures convé voltejar (olors).
    • Possibles problemes:
      • La pila no està calenta: pot estar passant alguna de les següents coses (se soluciona bé afegint-hi material, aigua i/o el volteig de la pila):
        • Hi ha massa humitat a la pila per la qual cosa es redueix la quantitat d’oxigen disponible per als bacteris.
        • La pila està molt seca i els bacteris no disposen de la humitat necessària per viure i reproduir-se.
        • No hi ha suficients proteïnes (material ric en nitrogen)
        • L’oxigen s’ha exhaurit.
    • Compost fet: Quan el compost estigui fet, tot i voltejar-lo, la temperatura ja no pujarà. El material serà homogeni, d’un color fosc i sense cap
      semblança amb el producte inicial. Convé tamissar-lo, per retirar restes més grans que encara no s’hagin descompost.
  • Humus: Grau superior de descomposició de la matèria orgànica.
  • Vermicompost (humus de cuc de terra): bàsicament excrements de cucs de terra. S’empra barrejant-lo amb el terra i així enriquirà tant el sòl com les plantes. És un adob natural boníssim.
Vermicompost i els cucs de terra (Font: www.vermicompost.net)

Vermicompost i els cucs de terra (Font: http://www.vermicompost.net)

Més informació: