Fems, adobs i compost

El 23 de novembre el veí Juan-Isabel ens dóna una parell de carretades de fems d’ovella que tenia acumulats des de feia prop d’un any… nosaltres no l’emprem directament a l’hort sinó que els hem posat en el compost (el de branquillons del 1r i 2n compost) perquè madurin alhora.

Malgrat ens basem en el compost (restes orgàniques i vegetals descompostos de manera aeròbia) per adobar el nostre hort, de tant en tant és bo incorporar-ne d’animal dels quals destaquem (hem manllevat, de manera ben intencionada, textos dels documents que especifiquem, i agraïm, a l’apartat de més informació d’aquest document) els més comuns:

Segons la tipologia de l’origen animal:

Fems de cavall (Font: elhuertodetatay.blogspot.com)

Fems de cavall (Font: elhuertodetatay.blogspot.com)

  • Ovella:  Fem molt ric i equilibrat pel que fa als nutrients, sobretot si prové de ramats que pasturen regularment. És considerat un fem fort que solen produir un augment considerable de la temperatura de la pila atesa la seva riquesa en nitrogen (se’n recomana una dosi de 5-20 Tn/ha o 0’5-2kg/m2)
    • Cal fermentar-lo abans de posar-lo a l’hort per eliminar les llavors de males herbes i altres patògens, a més el fem fresc ens pot cremar les plantes.
  • Cabra: Semblant al de les ovelles però més fort encara. Conté més minerals i oligoelements i a més acostuma a portar grans quantitats de pèls cosa que el fa més ric en nitrogen.
    • També cal fermentar-lo en un munt abans de posar-lo a l’hort, o bé barrejar-lo amb fems de mula o cavall per a fer-lo més suau.
  • Vaca: No és tan ric ni intens com el d’ovella o cabra, conté poc nitrogen i per tant és poc fèrtil (molt ric en aigua, se’n recomana 10-50Tn/ha o 1-5kg/m2)
    • És molt adequat per a terres fredes o terres sorrenques i atès que conté molta aigua, cal airejar-lo molt quan està amuntegat.
  • Porc: Normalment el trobem en forma de purins (ja que és molt difícil tenir per separat els fems de porc i els pixats, entre d’altres líquids), que contenen molt nitrogen i altres elements com ara metalls pesants que el fan desaconsellable per a l’hort.
    • Abans es barrejava amb altres fems de cavalls i vaques per a enriquir-los, però amb el sistema actual de cria cal vigilar el contingut d’antibiòtics, metalls pesants,  etc.
  • Gallinassa: Fem molt ric en nitrogen i molt fort. Conté  grans quantitats de calci, per tant no convé  abusar-ne a les nostres terres calcàries (i bàsics). Molt bo per a terres àcides (se’n recomana  0’5-3 Tn/ha o 0’05-0’3Kg/m2).
    • Si l’utilitzem per a l’hort cal que estigui ben fermentat i cal usar-lo en molt poques quantitats per evitar cremar les plantes. Millor NO usar el fem de les  granges de producció intensiva (contenen antiparasitaris, antibiòtics, etc.).
  • Conill: També es considera un fem fort si l’utilitzem fresc i força àcid. Hi ha qui l’anomena “cherri” (se’n recomana 1-4Tn/ha o 0’1-0’4Kg/m2)
    • Cal que estigui ben fermentat per utilitzar-lo a l’hort,  si podem barrejar-lo amb palla o fulles fermentarà  millor. Si el posem sol, millor posar-lo a l’hort a la tardor per plantar-hi a la primavera.
  • Cavall, mula o ase: És un bon fem, té grans quantitats de microorganismes i fermenta amb molta força i rapidesa, però és una mica pobre en nutrients (molt ric en aigua) a causa de l’alimentació dels cavalls i a les grans quantitats de palla que porta (se’n recomana 10-50Tn/ha o 1-5kg/m2)
    • És ideal per a barrejar-lo amb altres fems com el d’ovella o gallinassa. Va molt bé per a les terres més argiloses, els dóna esponjositat.
  • Coloms i altres ocells: És semblant a la gallinassa però encara més fort i concentrat, per tant alerta en posar-lo a l’hort. Ric en potassi i per tant bo per a la fase de floració.
    • Cal usar-lo barrejat amb altres fems o bé tirar-lo en molt petites quantitats en un moment concret del cultiu, sobretot abans del moment de floració.

Segons la “frescor” dels fems:

  • Frescos: quan es treuen directament del corral
  • Poc compostats: compostats menys de 6 meos
  • Ben compostats, quan es volen emprar com a compost
Compostador casolà (Font: trashcandiaries.wordpress.com)

Compostador casolà (Font: trashcandiaries.wordpress.com)

“Adobs vegetals”:

  • Compost: És el producte que s’obté de la descomposició aeròbia de la matèria orgànica, (amb un grau mitjà de descomposició, i quan és anaeròbica, sense aire, es produeix una metanització). El compostatge es produeix d’una manera més ràpida quan hi ha una relació carboni/nitrogen (en sec) d’entre 25-30 / 1, per això convé mesclar diferents components amb un equilibri entre matèria seca (carboni) i verda/humida (nitrogen).
    • Els materials orgànics rics en carboni (matèria seca) i pobres en nitrogensón la palla, el fenc sec, les fulles, les branques, la torba iles serradures.
    • Els pobres en carboni i rics en nitrogen (matèria verda) són els vegetals joves i fulles (i és clar també les dejeccions animals i els residus d’escorxador…)
    • Temperatura: entre 20 i 40 ºC. La temperatura ideal està al voltant dels 60 ºC, per a destruir la majoria de patògens i llavors indesitjades, a més de generar un ambient ideal per als bacteris termofílics (el centre de la pila hauria d’estar prou calenta com per arribar a cremar al tocar-lo
      amb la mà).
    • Dimensions: les piles de compost han de tenir, com a mínim, 1 m d’ample per 1 m d’alt i la longitud que sigui possible.
    • Oxigen: la ventilació passiva s’executa per mitjà d’un pis fals. Si s’observen baixes temperatures convé voltejar (olors).
    • Possibles problemes:
      • La pila no està calenta: pot estar passant alguna de les següents coses (se soluciona bé afegint-hi material, aigua i/o el volteig de la pila):
        • Hi ha massa humitat a la pila per la qual cosa es redueix la quantitat d’oxigen disponible per als bacteris.
        • La pila està molt seca i els bacteris no disposen de la humitat necessària per viure i reproduir-se.
        • No hi ha suficients proteïnes (material ric en nitrogen)
        • L’oxigen s’ha exhaurit.
    • Compost fet: Quan el compost estigui fet, tot i voltejar-lo, la temperatura ja no pujarà. El material serà homogeni, d’un color fosc i sense cap
      semblança amb el producte inicial. Convé tamissar-lo, per retirar restes més grans que encara no s’hagin descompost.
  • Humus: Grau superior de descomposició de la matèria orgànica.
  • Vermicompost (humus de cuc de terra): bàsicament excrements de cucs de terra. S’empra barrejant-lo amb el terra i així enriquirà tant el sòl com les plantes. És un adob natural boníssim.
Vermicompost i els cucs de terra (Font: www.vermicompost.net)

Vermicompost i els cucs de terra (Font: http://www.vermicompost.net)

Més informació:

5 thoughts on “Fems, adobs i compost

  1. @picaronablog ha dit:

    Molt interessant aquesta recopilació. I els enllacos. Gracies!

  2. Maln ha dit:

    A moltes granges de porc es pot aconseguir fem de porc (que no purí), podries comentar l’utilitat.

    http://books.google.es/books?id=-K9xgvfdGGYC&pg=PA31&lpg=PA31#v=onepage&q&f=false

  3. Esteve ha dit:

    Molt útil aquesta entrada.
    Tinc una consulta, a casa de mascota tenim un conill, jo vai agafant les fems que va fent i les vaig guardant. No tinc compostador, ni manera de fer-ne cap, el que faig es deixarles assecar durant uns dies i despres les emmagatzem’ho en pots de vidre. De tant en tant en vaig ficant a les plantes.
    Faig bé d’ aquesta manera segons els recursos que tinc? Auría de fer-ho d’una altre manera? que hem recomanes?

    Moltes gràcies.

    • Perdona Esteve per no haver vist el teu missatge… Des de qye tenim mainada que ens hem despenjat un xic, bé molt, del blog.
      Sobre els fems de conill només sé que són millors fermentant-los amb palla (o fulles i herba seca, sense verd, nitrogen) perquè directament són molt forts:

      Conill: També es considera un fem fort si l’utilitzem fresc i força àcid. Hi ha qui l’anomena “cherri” (se’n recomana 1-4Tn/ha o 0’1-0’4Kg/m2)Cal que estigui ben fermentatper utilitzar-lo a l’hort,  si podem barrejar-lo amb palla o fulles fermentarà  millor. Si el posem sol, millor posar-lo a l’hort a la tardor per plantar-hi a la primavera.

      Cim ha passat molt de tempsvdes de que vas escriure el teu dubte, potser ens pots explicar la teva experiència, com t’ha anat? En alguns llocs he sentit dir que el barregen amb aigua i aquesta barrejats l’afegeixen, poca dosi, diluïda a l’aigua de regar.
      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: