Matches for: “recull pluges 2012” …

Recull de pluges 2012

Potser enguany no serà com els darrers mesos de novembre i de desembre però anirem recollint les pluges de l’hort:

HIVERN finals (11 litres – 1 jorn)

  1. Dimarts 17 de gener 2012:  11 litres/m² (un mes després de les darreres pluges)
  2. Diumenge 19 de febrer del 2012: 0’1 litre/m² (ha plogut misèria i per tant gairebé són 2 mesos seguits amb poca pluja)

PRIMAVERA (211 litres – 17 jorns)

  1. Dimecres 21 de març del 2012 fins les 16h: 16 litres/ (2 mesos sense gota pluja, però plou prou bé i sembla que demà hi continuarà)
  2. Dijous 22 de març del 2012 fins les 16h: 22 litres/ (molt bona setmana, i ens salvem de la sequera potser la setmana vinent hi torna)
  3. Dimarts 3 d’abril (molt) i dimecres 4 d’abril (poc): 14 litres/
  4. Dissabte 7 d’abril (gens): 0’5 litres/
  5. Dimarts 10 d’abril:  5 litres/
  6. Dijous 12 d’abril: 1 litre/
  7. Dissabte 14 d’abril: 6 litres/
  8. Dimecres 18 i dijous 19 d’abril: 24 litres/
  9. Dissabte 21 d’abril: 1 litre/
  10. Dimarts 24 d’abril:16 litres/
  11. Dissabte 28 d’abril: 4 litres/
  12. Diumenge 13 de maig: 8 litres/m2
  13. Dilluns 14 de maig: 4 litres/
  14. Diumenge 20 de maig (matinada): 13’5 litres/
  15. Diumenge 20 de maig (tarda) i dilluns 21 de maig (matinada): 55 litres/m2
  16. Dimarts 22 de maig: 12 litres/
  17. Diumenge 3 de juny: 9 litres/m2

ESTIU (70.5 litres – 7 jorns)

  1. Diumenge 1 de juliol: 5.2 litres/ (fa un mes que no plovia)
  2. Dijous 5 de juliol: 17 litres/ (aquesta no l’esperava ningú i va ésser una tempesta forta, a l’Urgell amb pedra i tot)
  3. Dilluns 5 d’agost: 0.8 litres/ (un mes que no plou i n’és ben poca cosa…)
  4. Dissabte 11 d’agost: 2.5 litres/
  5. Dijous 30 d’agost: 10 litres/(feia 3 mesos que no plovia amb aquesta intensitat)
  6. Dimecres 12 de setembre: 32 litres/(feia 6 mesos que no plovia amb aquesta intensitat, i és el dia més plujós d’aquest registre; 27 litres fins el vespre i 5 durant la nit, la meitat de tot l’estiu en un sol dia…)
  7. Dimarts 18 de setembre: 3 litres/

TARDOR  (170’7 litres – 13 jorns)

  1. Dissabte 29 de setembre: 24 litres/ (i només feia 10 dies de la darrera pluja!)
  2. Dijous 11 d’octubre: 0.7 litres/
  3. Divendres 12 d’octubre: 1+1 litres/m² (un durant la matinada i l’altre al migdia)
  4. Dimarts 14 d’octubre: 5 litres/m² (anit i durant el matí)
  5. Dijous 18 d’octubre: 2 litres/m² (i semblen les primeres pluges d’uns quants dies plovent)
  6. Divendres 19 d’octubre: 2 litres/m²
  7. Diumenge 21 d’octubre: 30+10 litres/m² (anit i per la tarda, no plovia tanta quantitat des del 20 de maig, encara que el 12 de setembre també va ploure a bots i barrals. En un mes de tardor ha plogut tant com tot l’estiu)
  8. Divendres 26 d’octubre: 27 litres/m²
  9. Dimecres 31 d’octubre: 33 litres/m²
  10. Dimarts 5 de novembre: 5 litres/m² (a la meitat de l’estació ja ha plogut el doble que en tot l’estiu)
  11. Diumenge 18 de novembre: 5 litres/m² anit i plou durant la tarda i vespre 4 litres/m² més
  12. Dimarts 27 de novembre: 19 litres/m² anit
  13. Dimecres 28 de novembre: 5 litres/m²
  14. Dilluns 3 de desembre: 2 litres/m²

HIVERN  (5’5 litres – 3 jorns)

  1. Diumenge 13 de gener del 2013: 2 litres/ (fa més d’un mes que no plou i ho fa poc)
  2. Diumenge 20 de gener del 2013: 0’5 litres/
  3. Dilluns 21 de gener del 2013: 3 litres/

Recull de pluges del 2013

A l’igual que vam fer a l’entrada de recull de pluges 2012, anirem recollint les pluges que es registrin al nostre hort.

A tall de comparativa, l’any passat va ploure:

  • Estiu 2012: 70.5 litres en 7 dies
  • Tardor 2012: 170’7 litres en 13 dies (darrera pluja 3 de desembre 2 litres, darrera pluja forta 27 de novembre, 19 litres)

HIVERN 2013  (122’5 litres – 19 jorns)

Pluja (Font: fwallpapers.com)

Pluja (Font: fwallpapers.com)

Hivern poc plujós comparat amb l’any passat

  1. Diumenge 13 de gener del 2013: 2 litres/ (fa més d’un mes que no plou i ho fa poc)
  2. Diumenge 20 de gener del 2013: 0’5 litres/
  3. Dilluns 21 de gener del 2013: 3 litres/
  4. Dissabte 26 de gener del 2013: 0’5 litres/
  5. Dissabte 2 de febrer del 2013: 3 litres/(l’any passat en un sol dia, el 17 de gener ja va ploure més que tot el que portem d’hivern enguany)
  6. Dijous 7 de febrer del 2013: 4 litres/
  7. Divendres 8 de febrer del 2013: 0’5 litres/
  8. Diumenge 10 de febrer del 2013: 0’5 litres/
  9. Dilluns 18 de febrer del 2013: 2’5 litres/
  10. Dimarts 19 de febrer: 1 litre/
  11. Divendres 22 de febrer: 3 litres/
  12. Dijous 28 de febrer: 6 litres/
  13. Divendres 1 de març: 26 litres/
  14. Dimarts 5 i dimecres 6 de març: 32 litres/
  15. Divendres 8 de març: 1 litre/
  16. Diumenge 17 de març: 2 litres/
  17. Dimarts 12 de març: 31 litres/(i a diferència d’arreu, sembla que no va ésser calamarsada per sort)
  18. Dimarts 19 de març: 4 litres/
Pluja (Font: sodahead.com)

Pluja (Font: sodahead.com)

PRIMAVERA 2013  (161 litres – 21 jorns)

L’any passat en 17 dies va ploure 211 litres, enguany amb els primers 17 dies ha plogut la meitat… Finalment ha estat una primavera menys plujosa (50 litres, el 24% menys de pluja) però més ben repartida, ha plogut durant més dies (4 dies, el 24% més).

  1. Dimecres 27 de març: 1 litre/
  2. Dijous 28 de març: 5 litres/
  3. Dissabte 30 de març: 1 litre/
  4. Dilluns 1 d’abril 2013: 26 litres/
  5. Divendres 5 d’abril: 6 litres/
  6. Dissabte 6 d’abril: 1 litres/
  7. Divendres 19 d’abril: 3 litres/
  8. Dijous 25 d’abril: 11 litres/
  9. Diumenge 28 d’abril: 16 litres/
  10. Dilluns 29 d’abril: 16 litres/
  11. Dimecres 8 de maig: 2 litres/
  12. Dimarts 14 de maig: 0’25 litres/
  13. Dijous 16 de maig: 4 litres/
  14. Divendres 17 de maig: 8 litres/
  15. Diumenge 19 de maig: 10 litres/
  16. Divendres 24 de maig: 2 litres/
  17. Dissabte 25 de maig:2 litres/
  18. 29 de maig: 15 litres/
  19. 30 de maig: 6 litres/
  20. 9 de juny: 22 litres/
  21. 22 de juny: 4 litres/

ESTIU ( 132.75 litres – 17  jorns)

L’any passat va ésser un estiu normal, poc plujós (20 litres en 2 dies)

  1. Dijous 5 de juliol: 17 litres/ (aquesta no l’esperava ningú i va ésser una tempesta forta, a l’Urgell amb pedra i tot)
  2. Diumenge 14 de juliol: 0.25 litres/ (feia més de 3 setmanes que no plovia)
  3. Dimarts 16 de juliol: 15 litres/
  4. Dijous 19 de juliol: 4.5 litres/m²
  5. Divendres 20 de juliol: 17 litres/(plou molt, no el tinc encara mesurat i a molts llocs de prop ha pedregat)
  6. Dimarts 23 de juliol: 2 litres/
  7. Diumenge 29 de juliol: 1 litre/
  8. Dimarts 6 d’agost: 2 litres/
  9. Dimecres 7 d’agost: 1 litre/
  10. Diumenge 18 d’agost: 3.5 litres/
  11. Dissabte 24 d’agost: 28 litres/
  12. Dilluns 26 d’agost: 1 litre/
  13. Dimarts 27 d’agost: 1.5 litres/
  14. Dissabte 7 de setembre: 6 litres/
  15. Diumenge 8 de setembre: 1 litre/
  16. Dimarts 10 de setembre: 17 litres/ (patíem perquè a l’endemà no tinguéssim una via catalana passada per aigua!)
  17. Diumenge 15 de setembre: 15 litres/

TARDOR ( litres –  jorns)

L’any passat va ésser una tardor normaleta, plujosa (170 litres en 13 dies)

  1. Diumenge 29 de setembre: 9 litres/ 

Veces i el reg per aspersió

Veça (Font: wiquipedia.org)

Veça (Font: wiquipedia.org)

Tenim un bon problema. En una part de l’hort on no hi treballem hem plantat veces (val a dir que un xic tard, cap a principis de desembre) i cal regar-les, però a l’hort, amb els dipòsits i les basses prou feines podem regar només amb regues, amb regadora i (aviat) amb el gota a gota… però les veces, amb una extensió considerable cal regar-les per aspersió (o bé que plogui és clar).

I és clar, a l’hort en no tenir ni llum elèctrica ni aigua a pressió… ja tenim un problema. Cercaré arreu i intentarem trobar alguna solució… sinó haurem d’acabar comprant una bomba d’aigua que pouï aigua de la bassa i regar amb un aspersor o pistola difusora.

Ah per cert, plantem veces perquè és una de les bones plantes per fer adob verd… un cop creixi, i abans de florir (que no “gasti” l’energia recollida del terra per a florir i menys per a crear llavors…), cal tallar-la, deixar-la reposar uns dies i llavors enterrar-la al mateix sòl.

Les veces són lleguminoses que poden fixar el nitrogen (es veu que amb simbiosi, de les seves arrels amb bactèries tipus “rhizobia”)… i quan no s’empra com a adob verd, s’empra com a farratge pel ramat ja que és una planta que pot aportar-los-hi una bona quantitat de proteïnes.

Durant el primer mes regàvem per aspersió amb una bomba cutre que teníem però un dia va acabar petant… i després vam començar a regar directament tapant la mànega que surt del motor del pou… i entre aquests regs per aspersió o pluja forta, i les bones pluges creiem que creixeran força.

PD1: Poden tenir una alçada de 30 a 80 cm… i les nostres, a 19 de febrer, tot just fan 5 cm… a veure si comença a ploure i poden fer una estirada!

PD2: A 14 d’abril (i després d’un mes de març i abril prou plujós) les veces tenen ja uns bons 25-30cm i algunes ja comencen a florir aquesta mena d’orquídies liles que fan. Hem de vetllar de tallar-les abans que facin fruit o bé quan la gran majoria estiguin florides.

PD3: a 27 d’abril bona part de les veces estan florides… i això vol dir que ja hem de començar a dallar totes les veces i deixar-les assecar sobre el terra abans d’incorporar-ho al sòl… Per sort vam llegir bé que s’havien de tallar tant bon punt o just abans de florir (perquè no agafin més aliments del compte del sòl) i no pas abans de fer fruit… així que l’endemà mateixa, a 28 d’abril, vam tallar-les totes, primer un primer tall amb la falç (una matada però prou divertida…), després vam fer pilons amb el rasclinet i la resta vam acabar tallant-ho d’arrel (primer vam intentar arrencar-les… però no anàvem enlloc) amb el tràmec anivellador… molta feina i és un tràmec força pesat però no hem trobat millor manera. Després jugant-hi vam repartir els munts per tot el camp.

Dues regues de patates – Bancal de rega

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Després de varis dies treballant-hi (passant-hi primer la fanga, després la motoaixada moltes passades, regar el terra, i tornar-hi amb la motoaixada per fer la terra més fina i arribar-hi el més profund possible) ja hem fet (el 14 de març) les dues regues on sobre un llit de compost hi hem plantat 28 patates kennebech escocesa de sembra (1’69kg, no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat (que ens van donar els saó). Les primeres molt poc grillades i plantades a la rega sud, les segones amb molt grills i fins i tot amb forces d’ells (algun amb arrel i tot) caiguts, els quals hem enterrat també un pilonet d’aquests a veure si arrelen. Hem fet cas al vídeo adjunt a sota i les petites els hi hem tallat el cul i les grosses com les hem plantat per la meitat ja no ha calgut (d’entrada pensem que no pot fer res dolent ja que és tradició plantar-les a trossos, i per tant fer un tall al cul no pot anar malament ni per podrir-se ni malalties, etc…)

Totes les hem plantat en un solc d’uns 10 a 15 cm sobre un llit de compost. Que després hem enterrat i hem fet regues a ambdós cantons al mig, i tapant les patates hi ha quedat un llom de terra, el cavalló… la intenció és que demà regarem per inundació i un regat per inundació hi tirarem més compost per sobre de les motes i regarem perquè el compost quedi fixat …

Pel que hem entès al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (en algun que altre lloc, i ja ho consultarem millor escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua. Tenim temps per consultar el tema de reg i anotar-ho (bé sempre se’ns tira el temps a sobre però hi estarem a temps…)

Hem seguit les instruccions d’en Seymour i el vídeo tradicional (tutorial d’alta definició i d’alta qualitat), no bio ni eco, però sí tradicional, d’en @miquera73 d’Osca, Aragó:

PD1: A 2 d’abril hem comprovat que ja fullen una desena de les patateres… i hem d’acabar d’aclarir si cal regar (pel que sabem s’ha de regar poc fins que floreix per afavorir que s’arreli bé) quan comencen a créixer… si cal calçar-les a mida que creixin (es veu que s’han de calçar i fer els cavallons ben amples quan la planta ja té un pam o 20 cm)… (El dubte finalment no té gaire importància ja que plou el 3 d’abril)

PD2: A 27 d’abril no hem regat cap cop, des que les vam plantar a mitjans de març, i estan maquíssimes… això sí des de llavors ha plogut força i per tant no hem sigut tant valents no regant… I si tot va bé i va plovent no regarem fins que comencin a florir. Per cert, les pluges també han fet que sortissin moltes plantes adventícies que avui 27 d’abril i el 3 de maig hem tallat i arrencat.

PD3: A 18 de maig vam, encara que tard, haver de treure de nou tot de males herbes de les regues de les patateres… i vam aprofitar per calçar les patates que vam veure que estaven emergint… i vam traslladar les proves de patateres que vam fer créixer en uns pneumàtics. A 28 de maig van sobreviure només 3 d’aquests 4 trasplantaments.

PD4: Avui 31 de maig hem trobat unes 4 patateres estan florint, l’espontània que neix fora del bancal ja les tenia ben crescudes, les altres no. Com encara no havíem descobert què s’ha de fer quan surten les flores… per ara les hem tallat ja que no té sentit que la planta s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

PD5: també avui 31 de maig sense conèixer-ho, hem aixafat 5 o 6 escarbats rabassuts i ratllats, groguencs i marró-taronja, sense saber si realment eren els escarbats de les patateres… I un cop hem arribat a casa hem vist que sí… i que d’altres de petits i vermellosos granes són les larves. També hem aixafat tres nius d’ous grocs… i que ens semblen que eren d’aquests escarbats. Més informació d’aquest menja fulles de patates: Fitxa de fauna de la Generalitat, Fitxa de fauna del Regió 7, l’oli de nim (neem) per controlar les plagues,

Mirarem d’aixafar els adults que anem veient amb els dits… així com les larves i les postes dels ous… però si no ens ensortim comprarem nim que és molt efectiu per les larves i els ous (tractament ecològic que els impedeix menjar i s’acaben morint) i fins i tot fa que les femelles no puguin reproduir-se.

PD6: A 31 de maig reguem les patateres i aprofitem, un cop regat (a diferència de les altres vegades) hem arrencat les adventícies i les hem deixat com a encoixinat a la mateixa rega. (Algunes de les plantes del voltant eren veces i ja començaven a fer beines amb veces planeres…)

Larva de l'escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

Larva de l’escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

PD7: 1 de juny, no veiem cap altre escarbat de la patata… però sí dos grups de mitja dotzena de larves (escarbats petitons vermellosos) i els hem aixafat… també hem començat a veure mosqueta blanca però per ara no li donem importància.

PD8: 5 de juny trobem 2 escarbats i una trentena de larves vermelles escampades arreu (les aixafem totes), i 7 de juny trobem una vintena de larves vermelles (algunes d’elles minúscules i d’altres gegants, tant o més que els mateixos escarabats) i dos grups d’ous grocs taronja (un d’ells molt petits). També veiem per primer cop una pudenta marró gris i 3 o 4 aranyes (totes de diferents tipologies) que potser mengen les larves dels escarbats de la patata (a veure si hi tenim sort i són bons depredadors). A 10 de juny hi trobem 10 larves (2 de grossotes i 8 de petitones) totes escampades per la banda septentrional al mig (fins a la la majoria eren tant a la banda septenrional com la meridional però cap a l’oest). A 11 de juny matem unes 4 larves grosses i una vintena de petites. I el 13 de juny matem mitja  dotzena de petites que estaven al mig de la rega septentrional.

PD9: 12 de juny, provem, aprofitant que necessitarem patates aviat, amb la fanga arrencar la patatera més a l’oest de la rega septentrional… i sorpresa, malgrat era una patatera petitona n’hem tret 4 patates ben maques, una de grossota i 3 mitjanes. Tornem a deixar la patatera enterrada a veure si sobreviu. A veure si són bones les patates. Són una mica farinosses i molt dolces, molt consistents, però molt bones.

PD10: 15 de juny hem revisat les patateres adventícies que hem trobat arreu del terreny (2 al verger, i a prop de la rega de les patateres i 4 a prop dels llentiscles) i amb la fanga les hem desenterrat (hem sentit a dir que les que surten espontàniament normalment no fan gaire producció i poden ésser transmissió de malalties cròniques) i la majoria d’elles eren de patates vermelles (algunes  ben arrugades, totes ben petites i poca quantitat) i una tipus kennebec ben llisa però molt petita i només una… així que les hem llençat totes al compost i comprovat que no fan bona producció.

PD11: 21 de juny, necessitem patates i seguim per l’oest, clavem la fanga i trevem 10 patates, un parell mitjanes i les altres petites, una amb un trosset verdós que tallarem ja que és tòxic. Són molt bones.

PD12: 2 i 3 de juliol, desenterrem les patates de les patateres que ja estan ben seques… i la tònica general és treure’n forces patates, algunes amb tall verd (recordar de calçar-les molt millor el proper cop… també enterrar-les un xic més a l’hora de sembrar-les i fer els lloms més amples i les regues més primes), algunes molt petitones (potser hauríem d’haver regat un xic més les patates quan encara eren viues perquè aquestes petites haguessin crescut) i alguna, poques, podrides (això ens indica que un cop seques s’han de desenterrar de seguida ja que sinó se’ns fan malbé). Alguna té algun foradet però que en tallar el tros no hi ha cap cuc ni res de res… s’ha assecat ben bé el forat. Collim entre el dos dies (després de 3 mesos i mig de sembrar) d’unes 8 de la cinquantena de patateres uns 8 kg.

PD13: 2 de juliol separem les patates macades que netegem per coure-les, les verdes que les posem en una caixa petita a banda tapades amb diaris i les que estan bé en una caixa de cartró i tapades i separades amb diaris. Tenim 5 caixes més que ens han donat a FruitesNomdeMuntanya i veient la collita potser ens sobraran. Fem tres tipus de classificació, les que estan millor (l’encaixem tapades amb paper de  diari i són les darreres a ésser consumides), les macades o amb forats (en una caixa per ésser les primeres a consumir), i les verdes i grillades (per consumir en 2n lloc)

PD14: 10 de juliol (després de fa 5 dies que va ploure força i tement-nos que es podreixin més patates… en comptes de que creixin) optem per collir bona part de totes les patateres (les que ens van donar els saó, les grillades ecològiques) que quedaven i per sorpresa nostra no n’hi havia gairebé cap de  podrida ni de verda… Aquestes ens han resultat millor que les altres… hem deixat, per cansanci però també per provar, algunes que ja les traurem més endavant

PD15: diumenge 15 de juliol agafem les darreres 3 o 4 patateres que hi quedaven, uns 6kg, i com les vam collir amb els amics saó que ens van donar les patates grillades se les van quedar… vam quedar com a bons pagesos ja que són realment les 4 mates més productives i patates més sanotes, sense forats, cap de podrida… per tant les certificades kennebeck no arriben a l’alçada d’aquestes ecològiques grillades i tovetes que ens van regalar…

PD16: dilluns 10 de setembre, seguim menjant (i regalant) patates… n’hem trobat 3 de grillades i decidim provar de plantar-les al peu de la tanca de canya.

PD17: 1 d’octubre, seguim menjant-ne i totes bones (hem de revisar la caixa que no toquem mai) i han sortit 5 patateres espontànies a la rega de carxofes i 1 al compostador d’herba seca… mirarem si el desembre hi ha patates per saber si aniria bé una segona tongada de sembra…  Però al primer dia que fa fred (més o menys per St Narcís) acaben mortes (normalment tocades de mort amb la primera Tramuntanada acompanyada de baixada de temperatures)

PD18: Les patates, a 14 de desembre, se’ns han grillat del tot (i no petits grills, sinó llargs grills que fan més d’un pam (cercaven la llum…). I atès que els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina) hem decidit provar de plantar-ne alguna (no tenim gaires esperances ja que totes les patates que es sembrin abans de St. Josep tenen moltes possibilitats d’acabar mortes…) i la resta al compost. Pe cert, el grill és tòxic però la patata un cop li arrenques no, sempre hi quan es mantingui no arrugada i dura, sinó és que ha perdut molts dels nutrients (s’explica que el midó s’ha convertit en sucre…)

2n bancal profund – terra com a pedra

Terra argilosa clivellaa (Font: viquipèdia)

Terra argilosa clivellada (Font: viquipèdia)

El 18 de febrer vam acabar el 2n bancal (Bancal C enguany de compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies) i vam arranjar el primer (Bancal A  enguany de lleguminoses i crucíferes ).

Doncs la manera que hem trobat per fer el 2n bancal (a diferència del primer que vam començar a fer-lo quan la terra estava saó) ha sigut aixecar tot el terra amb la fanga (no hi ha cap altra eina que ens hagi funcionat per trencar aquesta terra clivellada i dura…) de dalt a baix… moment en el que aprofitem per treure totes les plantes adventícies (fem un esforç per no dir-lis males herbes) ja que d’aquesta manera s’arrenquen molt fàcilment amb arrel i tot (el rècord és una arrel de prop de 50 cm de llarg i 4 de diàmetre per una adventícia del tipus bleda borda que per cert al nostre conill, un cop seques li agraden molt). Tot seguit amb la motoaixada hi hem fet més d’un desena de passades profundes fins que mitja motoaixada hi quedava ben enterrat.

L’hem regat i hem descansat fins l’endemà que és quan hi hem repartit pel bancal 5 carretades de compost que hem tornat a trinxar i remenar amb la motoaixada fins que la terra ha quedat més fina. Fins que avui mateix hi hem repartit pel mig 7 rajoles per fer els passos (ja que una de les principal lleis dels bancals és que no es trepitgi mai més el terra) i hem cobert les dues bandes del bancal amb 6 carretades ben grosses de compost crivellat que hem repartit amb tràmec anivellador.

I ja que havíem acabat un bancal i mig hem anat a comprar planter, que hem plantat seguint les normes de rotació i d’associació que un dia explicarem més detalladament.

Quan ja marxàvem, un cop el sol ja s’havia post, començaven a caure quatre gotes… a veure si plou prou i ho anotem al full de pluges anyals.

PD1: 3 de març ja hi hem plantat la primera tongada, en el bancal horitzontal (Bancal C que enguany és de compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies) nord escaroles (6), ravebledes (10) i enciams (12) de roure blanc, iceberg i llargs. I al bancal vertical (n’hi haurà dos) de l’oest 6 bròquils blancs i 6 cols de 7 setmanes. Hem seguit les instruccions d’en Caballero i les hem plantat molt juntetes… fa un xic de mal d’ulls tant a prop però a veure com funciona.

PD2: planta adventícia (que es fan espontàniament a qualsevol lloc): no només és substituir “males herbes” per “plantes adventícies” sinó també començar a aprendre que no són plantes perjudicials… i que hem de deixar de veure-les com a competència… ja que fins i tot poden arribar a ésser beneficioses pels nostres conreus malgrat són plantes per necessitat de creixement i reproducció ràpids i d’alta adaptació. Doncs per què poden ésser beneficioses al nostre hort?

  • Millora de la qualitat del sòl: aporten matèria orgànica, eviten la radiació solar intensa, protegeixen l’humus i els microorganismes, coberta que evita l’erosió del sòl (genèrica i per gelades)…
  • Les lleguminoses fixen el nitrogen atmosfèric
  • Font de recursos genètics i biodiversitat
  • Bioindicadors del tipus de sòl (ortigues: sòl ric en nitrogen, verdolaga: desequilibri potàssic, cards: terra massa compacta)
  • Impedeix l’aparició d’altres plantes que poden ésser més perjudicials
  • Poden tenir una utilització de benefici secundari (plantes medicinals, aliment de ferratge animal, adob verd…)

PD4: ens n’hem d’informar millor, i saber-ho explicar, però no es poden enterrar les plantes, sigui adob verd o adventícies, mentre són verdes perquè la provocaria una descomposició anaeròbica. Cal deixar-les assecar sobre el mateix sòl (si tenim prou cucs de terra aquests ja les aniran enterrant poc a poc) i a les dues o tres setmanes quan són ben seques, fer una primera enterrada superficial (si es vol) i també opcionalment més endavant barrejar-ho amb el terra (però hi ha el perill que si es fa amb motoaixada matem molta de la vida del subsòl).