Category Archives: Aigua i reg

Planter – Almàixera en porexpan 2013

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Breu resum del que vam aprendre el 2012:

  • El que ens va moure l’any passat a provar a fer el nostre planter va ésser les pastanagues (les que sembraven anaven desapareixent a mida que brotaven)
  • Com a terra pot ésser qualsevol que estigui força airejada i solta, no cal que estigui gaire adobada (de vegades ho fan amb meitat terra i meitat sorra) ja que la llavor ja té tot el que necessita per a germinar i un excés d’aliment pot fer malbé les arrels primerenques. Però la nostra terra és molt dura i per això acabem comprant una saca de terra
  • Atès que el principal problema dels planters són els fongs cal no plantar gaire compacte (aclarir de seguida que es pugui) i per a molts a més empren terra “nova” i desinfecten els recipients amb aigua de llegiu (nosaltres ho estem desinfectant deixant-les al sol)
  • Usualment se sembra un terç més del que es necessita ja que hi ha pèrdues de llavors, i en el nostre cas posem forces llavors (de 4 a 8) per planter perquè n’hi ha que no germinen i així podem triar les més sanotes.
  • El lloc ha d’ésser càlid sense sol directe i sense gaires corrents d’aire... Però per sobretot per evitar la manca de reg (sovint ens hi oblidem i és desastrós) les deixem flotant a la bassa (des de que l’1 d’abril ens va donar una bona idea el nostre amic permacultor)… i així també evitem tots els tipus de reg (quan no és estricament per aspersió) que no els va bé ja que desplacen les llavors i trenquen les mini-arrels primerenques.
Brots de pastanaga (Font: www.edujardin.es)

Brots de pastanaga (Font: http://www.edujardin.es)

Sembres

  • 10 d’abril 2013:
    • 120 parelles d’espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de sobre marca Can Morera
  • 6 de maig 2013:
    • 8×13 parelles de pastanagues
  • 13 maig 2013:
    • pastanagues de dos tipus: Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna i Chantenay (daucus carota) de sobre de marca Morera
    • espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de Can Morera
    • de sobres ja oberts i antics i no neixen bé

Recull de pluges del 2013

A l’igual que vam fer a l’entrada de recull de pluges 2012, anirem recollint les pluges que es registrin al nostre hort.

A tall de comparativa, l’any passat va ploure:

  • Estiu 2012: 70.5 litres en 7 dies
  • Tardor 2012: 170’7 litres en 13 dies (darrera pluja 3 de desembre 2 litres, darrera pluja forta 27 de novembre, 19 litres)

HIVERN 2013  (122’5 litres – 19 jorns)

Pluja (Font: fwallpapers.com)

Pluja (Font: fwallpapers.com)

Hivern poc plujós comparat amb l’any passat

  1. Diumenge 13 de gener del 2013: 2 litres/ (fa més d’un mes que no plou i ho fa poc)
  2. Diumenge 20 de gener del 2013: 0’5 litres/
  3. Dilluns 21 de gener del 2013: 3 litres/
  4. Dissabte 26 de gener del 2013: 0’5 litres/
  5. Dissabte 2 de febrer del 2013: 3 litres/(l’any passat en un sol dia, el 17 de gener ja va ploure més que tot el que portem d’hivern enguany)
  6. Dijous 7 de febrer del 2013: 4 litres/
  7. Divendres 8 de febrer del 2013: 0’5 litres/
  8. Diumenge 10 de febrer del 2013: 0’5 litres/
  9. Dilluns 18 de febrer del 2013: 2’5 litres/
  10. Dimarts 19 de febrer: 1 litre/
  11. Divendres 22 de febrer: 3 litres/
  12. Dijous 28 de febrer: 6 litres/
  13. Divendres 1 de març: 26 litres/
  14. Dimarts 5 i dimecres 6 de març: 32 litres/
  15. Divendres 8 de març: 1 litre/
  16. Diumenge 17 de març: 2 litres/
  17. Dimarts 12 de març: 31 litres/(i a diferència d’arreu, sembla que no va ésser calamarsada per sort)
  18. Dimarts 19 de març: 4 litres/
Pluja (Font: sodahead.com)

Pluja (Font: sodahead.com)

PRIMAVERA 2013  (161 litres – 21 jorns)

L’any passat en 17 dies va ploure 211 litres, enguany amb els primers 17 dies ha plogut la meitat… Finalment ha estat una primavera menys plujosa (50 litres, el 24% menys de pluja) però més ben repartida, ha plogut durant més dies (4 dies, el 24% més).

  1. Dimecres 27 de març: 1 litre/
  2. Dijous 28 de març: 5 litres/
  3. Dissabte 30 de març: 1 litre/
  4. Dilluns 1 d’abril 2013: 26 litres/
  5. Divendres 5 d’abril: 6 litres/
  6. Dissabte 6 d’abril: 1 litres/
  7. Divendres 19 d’abril: 3 litres/
  8. Dijous 25 d’abril: 11 litres/
  9. Diumenge 28 d’abril: 16 litres/
  10. Dilluns 29 d’abril: 16 litres/
  11. Dimecres 8 de maig: 2 litres/
  12. Dimarts 14 de maig: 0’25 litres/
  13. Dijous 16 de maig: 4 litres/
  14. Divendres 17 de maig: 8 litres/
  15. Diumenge 19 de maig: 10 litres/
  16. Divendres 24 de maig: 2 litres/
  17. Dissabte 25 de maig:2 litres/
  18. 29 de maig: 15 litres/
  19. 30 de maig: 6 litres/
  20. 9 de juny: 22 litres/
  21. 22 de juny: 4 litres/

ESTIU ( 132.75 litres – 17  jorns)

L’any passat va ésser un estiu normal, poc plujós (20 litres en 2 dies)

  1. Dijous 5 de juliol: 17 litres/ (aquesta no l’esperava ningú i va ésser una tempesta forta, a l’Urgell amb pedra i tot)
  2. Diumenge 14 de juliol: 0.25 litres/ (feia més de 3 setmanes que no plovia)
  3. Dimarts 16 de juliol: 15 litres/
  4. Dijous 19 de juliol: 4.5 litres/m²
  5. Divendres 20 de juliol: 17 litres/(plou molt, no el tinc encara mesurat i a molts llocs de prop ha pedregat)
  6. Dimarts 23 de juliol: 2 litres/
  7. Diumenge 29 de juliol: 1 litre/
  8. Dimarts 6 d’agost: 2 litres/
  9. Dimecres 7 d’agost: 1 litre/
  10. Diumenge 18 d’agost: 3.5 litres/
  11. Dissabte 24 d’agost: 28 litres/
  12. Dilluns 26 d’agost: 1 litre/
  13. Dimarts 27 d’agost: 1.5 litres/
  14. Dissabte 7 de setembre: 6 litres/
  15. Diumenge 8 de setembre: 1 litre/
  16. Dimarts 10 de setembre: 17 litres/ (patíem perquè a l’endemà no tinguéssim una via catalana passada per aigua!)
  17. Diumenge 15 de setembre: 15 litres/

TARDOR ( litres –  jorns)

L’any passat va ésser una tardor normaleta, plujosa (170 litres en 13 dies)

  1. Diumenge 29 de setembre: 9 litres/ 

Míldiu a les tomateres

Míldiu en una tomata (Font: discoverlife.org)

Míldiu en una tomata (Font: discoverlife.org)

El 20 d’octubre comencem a treure tomateres, i és que hem perdut la collida de les tomateres més tardanes (les 4 plantades el 19 de juliol com a prova si aniria bé) i una petita part, les tomates que encara no havíem collit (sobretot corcades per la tuta), de les 12 que vam trasplantar el 6 de juny.

De les tomateres tardanes, que tenien unes tomates molt grans i precioses, la gran majoria s’han infectat amb míldiu. El Míldiu és una malaltia comú a moltes plantes de l’hort i del jardí i aquest tipus, Phytophthora infestans, la comparteixen especialment les solanàcies, tomateres i patateres.

Símptomes

Inicialment hi ha un seguit de taques de color verd clar que esdevenen grogues i després marró. Sovint al revers de la fulla hi ha com una capa de feltre blanc o gris. Les fulles atacades s’assequen i cauen, primer afecten les fulles i després les branques-tiges i les fruites (en el cas de les tomates, apareixen taques descolorides al principi i fosques ennegrides tot seguit, i les podreix lentament encara que les cullis).

Transmissió

Es transmet ràpidament d’unes espècies a les altres (curcubitàcies, solanàcies…) i les condicions òptimes per la seva propagació i extensió són els períodes plujosos acompanyats per temperatures superiors als 15ºC (la més òptima són els 24ºC)…  És un patogen molt lligat a les condicions climatològiques ja que sobreviu a l’hivern (en estat anomenat oospora) i quan la temperatura assoleix el nivell adequat (uns 12ºC) desperta del letarg i l’oospora genera un esporangi que serà dispersat pel vent… el cicle expansiu continua gràcies a les altes humitats de la primavera (tant per pluges com la rosada) i temperatures suaus. Torna a adormir-se en arribar l’estiu amb altes temperatures i sequetat, i renova l’activitat amb la tardor fins l’hivernació.

No hi ha cura, només prevenció,

Tradcionalment es tracta amb coure (els més “respectuosos” fan servir la fórmula de l’oxiclorur o d´oxid cupros perquè deixen menys coure metall que la clàssica del “caldo bordelès”… tot i així el termini de seguretat mínim pel consum després de l’aplicació, és de 3 dies) ja que aquest mineral pertorba les activitats respiratòries, enzimàtiques i membranàcies del fong. Segons en Mariano Bueno, a l’agricultura biodinàmica (més exigent que l’ecològica) no s’empra el sulfat de coure, ja que aquest en concentracions elevades pot inhibir el desenvolupament de certs organismes del sòl, i l’acumulació d’aquest metall pot afectar mitjançant l’alimentació la salut humana, en especial els ronyons.

Míldiu a les fulles de la tomatera (Font: matyasciprian.hu)

Míldiu a les fulles de la tomatera (Font: matyasciprian.hu)

A l’agricultura ecològica s’hi aplica:

  • Maceració de cua de cavall: per reforçar les plantes i contra (prevenció) el míldiu:
    • S’hi maceren 1kg de cua de cavall per cada 10 litres d’aigua durant 24 hores. Posteriorment es bull tot durant 20 minuts a foc lent. Colar-ho i aplicar-ho diluït en una proporció 1/4 amb aigua. Pulveritzar les fulles i les tiges tant com a reforçant general com per protegir-les del míldiu.
  • Relligada de fil de coure a la tija com a preventiu del míldiu, tractament sistèmic (més informació i experiència en una línia de fòrum d’infojardin). I com a cita d’en Mariano Bueno: “Si col·loquem uns fils fins de coure enrotllats a la tija de les tomateres, els ions de coure, que per osmosi, circularan per la sàlvia de les plantes, tot dificultant o impedint el desenvolupament del míldiu i d’altres problemes criptogàmics…

Més informació:

  • Ecoaldea: tractaments fitosanitaris per a diferents malalties i plagues de l’horta
  • Infojardín: amb una àmplia llista i resum de les principals malalties i plagues de l’horta

Recull de pluges 2012

Potser enguany no serà com els darrers mesos de novembre i de desembre però anirem recollint les pluges de l’hort:

HIVERN finals (11 litres – 1 jorn)

  1. Dimarts 17 de gener 2012:  11 litres/m² (un mes després de les darreres pluges)
  2. Diumenge 19 de febrer del 2012: 0’1 litre/m² (ha plogut misèria i per tant gairebé són 2 mesos seguits amb poca pluja)

PRIMAVERA (211 litres – 17 jorns)

  1. Dimecres 21 de març del 2012 fins les 16h: 16 litres/ (2 mesos sense gota pluja, però plou prou bé i sembla que demà hi continuarà)
  2. Dijous 22 de març del 2012 fins les 16h: 22 litres/ (molt bona setmana, i ens salvem de la sequera potser la setmana vinent hi torna)
  3. Dimarts 3 d’abril (molt) i dimecres 4 d’abril (poc): 14 litres/
  4. Dissabte 7 d’abril (gens): 0’5 litres/
  5. Dimarts 10 d’abril:  5 litres/
  6. Dijous 12 d’abril: 1 litre/
  7. Dissabte 14 d’abril: 6 litres/
  8. Dimecres 18 i dijous 19 d’abril: 24 litres/
  9. Dissabte 21 d’abril: 1 litre/
  10. Dimarts 24 d’abril:16 litres/
  11. Dissabte 28 d’abril: 4 litres/
  12. Diumenge 13 de maig: 8 litres/m2
  13. Dilluns 14 de maig: 4 litres/
  14. Diumenge 20 de maig (matinada): 13’5 litres/
  15. Diumenge 20 de maig (tarda) i dilluns 21 de maig (matinada): 55 litres/m2
  16. Dimarts 22 de maig: 12 litres/
  17. Diumenge 3 de juny: 9 litres/m2

ESTIU (70.5 litres – 7 jorns)

  1. Diumenge 1 de juliol: 5.2 litres/ (fa un mes que no plovia)
  2. Dijous 5 de juliol: 17 litres/ (aquesta no l’esperava ningú i va ésser una tempesta forta, a l’Urgell amb pedra i tot)
  3. Dilluns 5 d’agost: 0.8 litres/ (un mes que no plou i n’és ben poca cosa…)
  4. Dissabte 11 d’agost: 2.5 litres/
  5. Dijous 30 d’agost: 10 litres/(feia 3 mesos que no plovia amb aquesta intensitat)
  6. Dimecres 12 de setembre: 32 litres/(feia 6 mesos que no plovia amb aquesta intensitat, i és el dia més plujós d’aquest registre; 27 litres fins el vespre i 5 durant la nit, la meitat de tot l’estiu en un sol dia…)
  7. Dimarts 18 de setembre: 3 litres/

TARDOR  (170’7 litres – 13 jorns)

  1. Dissabte 29 de setembre: 24 litres/ (i només feia 10 dies de la darrera pluja!)
  2. Dijous 11 d’octubre: 0.7 litres/
  3. Divendres 12 d’octubre: 1+1 litres/m² (un durant la matinada i l’altre al migdia)
  4. Dimarts 14 d’octubre: 5 litres/m² (anit i durant el matí)
  5. Dijous 18 d’octubre: 2 litres/m² (i semblen les primeres pluges d’uns quants dies plovent)
  6. Divendres 19 d’octubre: 2 litres/m²
  7. Diumenge 21 d’octubre: 30+10 litres/m² (anit i per la tarda, no plovia tanta quantitat des del 20 de maig, encara que el 12 de setembre també va ploure a bots i barrals. En un mes de tardor ha plogut tant com tot l’estiu)
  8. Divendres 26 d’octubre: 27 litres/m²
  9. Dimecres 31 d’octubre: 33 litres/m²
  10. Dimarts 5 de novembre: 5 litres/m² (a la meitat de l’estació ja ha plogut el doble que en tot l’estiu)
  11. Diumenge 18 de novembre: 5 litres/m² anit i plou durant la tarda i vespre 4 litres/m² més
  12. Dimarts 27 de novembre: 19 litres/m² anit
  13. Dimecres 28 de novembre: 5 litres/m²
  14. Dilluns 3 de desembre: 2 litres/m²

HIVERN  (5’5 litres – 3 jorns)

  1. Diumenge 13 de gener del 2013: 2 litres/ (fa més d’un mes que no plou i ho fa poc)
  2. Diumenge 20 de gener del 2013: 0’5 litres/
  3. Dilluns 21 de gener del 2013: 3 litres/

Veces i el reg per aspersió

Veça (Font: wiquipedia.org)

Veça (Font: wiquipedia.org)

Tenim un bon problema. En una part de l’hort on no hi treballem hem plantat veces (val a dir que un xic tard, cap a principis de desembre) i cal regar-les, però a l’hort, amb els dipòsits i les basses prou feines podem regar només amb regues, amb regadora i (aviat) amb el gota a gota… però les veces, amb una extensió considerable cal regar-les per aspersió (o bé que plogui és clar).

I és clar, a l’hort en no tenir ni llum elèctrica ni aigua a pressió… ja tenim un problema. Cercaré arreu i intentarem trobar alguna solució… sinó haurem d’acabar comprant una bomba d’aigua que pouï aigua de la bassa i regar amb un aspersor o pistola difusora.

Ah per cert, plantem veces perquè és una de les bones plantes per fer adob verd… un cop creixi, i abans de florir (que no “gasti” l’energia recollida del terra per a florir i menys per a crear llavors…), cal tallar-la, deixar-la reposar uns dies i llavors enterrar-la al mateix sòl.

Les veces són lleguminoses que poden fixar el nitrogen (es veu que amb simbiosi, de les seves arrels amb bactèries tipus “rhizobia”)… i quan no s’empra com a adob verd, s’empra com a farratge pel ramat ja que és una planta que pot aportar-los-hi una bona quantitat de proteïnes.

Durant el primer mes regàvem per aspersió amb una bomba cutre que teníem però un dia va acabar petant… i després vam començar a regar directament tapant la mànega que surt del motor del pou… i entre aquests regs per aspersió o pluja forta, i les bones pluges creiem que creixeran força.

PD1: Poden tenir una alçada de 30 a 80 cm… i les nostres, a 19 de febrer, tot just fan 5 cm… a veure si comença a ploure i poden fer una estirada!

PD2: A 14 d’abril (i després d’un mes de març i abril prou plujós) les veces tenen ja uns bons 25-30cm i algunes ja comencen a florir aquesta mena d’orquídies liles que fan. Hem de vetllar de tallar-les abans que facin fruit o bé quan la gran majoria estiguin florides.

PD3: a 27 d’abril bona part de les veces estan florides… i això vol dir que ja hem de començar a dallar totes les veces i deixar-les assecar sobre el terra abans d’incorporar-ho al sòl… Per sort vam llegir bé que s’havien de tallar tant bon punt o just abans de florir (perquè no agafin més aliments del compte del sòl) i no pas abans de fer fruit… així que l’endemà mateixa, a 28 d’abril, vam tallar-les totes, primer un primer tall amb la falç (una matada però prou divertida…), després vam fer pilons amb el rasclinet i la resta vam acabar tallant-ho d’arrel (primer vam intentar arrencar-les… però no anàvem enlloc) amb el tràmec anivellador… molta feina i és un tràmec força pesat però no hem trobat millor manera. Després jugant-hi vam repartir els munts per tot el camp.

Dues regues de patates – Bancal de rega

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Després de varis dies treballant-hi (passant-hi primer la fanga, després la motoaixada moltes passades, regar el terra, i tornar-hi amb la motoaixada per fer la terra més fina i arribar-hi el més profund possible) ja hem fet (el 14 de març) les dues regues on sobre un llit de compost hi hem plantat 28 patates kennebech escocesa de sembra (1’69kg, no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat (que ens van donar els saó). Les primeres molt poc grillades i plantades a la rega sud, les segones amb molt grills i fins i tot amb forces d’ells (algun amb arrel i tot) caiguts, els quals hem enterrat també un pilonet d’aquests a veure si arrelen. Hem fet cas al vídeo adjunt a sota i les petites els hi hem tallat el cul i les grosses com les hem plantat per la meitat ja no ha calgut (d’entrada pensem que no pot fer res dolent ja que és tradició plantar-les a trossos, i per tant fer un tall al cul no pot anar malament ni per podrir-se ni malalties, etc…)

Totes les hem plantat en un solc d’uns 10 a 15 cm sobre un llit de compost. Que després hem enterrat i hem fet regues a ambdós cantons al mig, i tapant les patates hi ha quedat un llom de terra, el cavalló… la intenció és que demà regarem per inundació i un regat per inundació hi tirarem més compost per sobre de les motes i regarem perquè el compost quedi fixat …

Pel que hem entès al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (en algun que altre lloc, i ja ho consultarem millor escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua. Tenim temps per consultar el tema de reg i anotar-ho (bé sempre se’ns tira el temps a sobre però hi estarem a temps…)

Hem seguit les instruccions d’en Seymour i el vídeo tradicional (tutorial d’alta definició i d’alta qualitat), no bio ni eco, però sí tradicional, d’en @miquera73 d’Osca, Aragó:

PD1: A 2 d’abril hem comprovat que ja fullen una desena de les patateres… i hem d’acabar d’aclarir si cal regar (pel que sabem s’ha de regar poc fins que floreix per afavorir que s’arreli bé) quan comencen a créixer… si cal calçar-les a mida que creixin (es veu que s’han de calçar i fer els cavallons ben amples quan la planta ja té un pam o 20 cm)… (El dubte finalment no té gaire importància ja que plou el 3 d’abril)

PD2: A 27 d’abril no hem regat cap cop, des que les vam plantar a mitjans de març, i estan maquíssimes… això sí des de llavors ha plogut força i per tant no hem sigut tant valents no regant… I si tot va bé i va plovent no regarem fins que comencin a florir. Per cert, les pluges també han fet que sortissin moltes plantes adventícies que avui 27 d’abril i el 3 de maig hem tallat i arrencat.

PD3: A 18 de maig vam, encara que tard, haver de treure de nou tot de males herbes de les regues de les patateres… i vam aprofitar per calçar les patates que vam veure que estaven emergint… i vam traslladar les proves de patateres que vam fer créixer en uns pneumàtics. A 28 de maig van sobreviure només 3 d’aquests 4 trasplantaments.

PD4: Avui 31 de maig hem trobat unes 4 patateres estan florint, l’espontània que neix fora del bancal ja les tenia ben crescudes, les altres no. Com encara no havíem descobert què s’ha de fer quan surten les flores… per ara les hem tallat ja que no té sentit que la planta s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

PD5: també avui 31 de maig sense conèixer-ho, hem aixafat 5 o 6 escarbats rabassuts i ratllats, groguencs i marró-taronja, sense saber si realment eren els escarbats de les patateres… I un cop hem arribat a casa hem vist que sí… i que d’altres de petits i vermellosos granes són les larves. També hem aixafat tres nius d’ous grocs… i que ens semblen que eren d’aquests escarbats. Més informació d’aquest menja fulles de patates: Fitxa de fauna de la Generalitat, Fitxa de fauna del Regió 7, l’oli de nim (neem) per controlar les plagues,

Mirarem d’aixafar els adults que anem veient amb els dits… així com les larves i les postes dels ous… però si no ens ensortim comprarem nim que és molt efectiu per les larves i els ous (tractament ecològic que els impedeix menjar i s’acaben morint) i fins i tot fa que les femelles no puguin reproduir-se.

PD6: A 31 de maig reguem les patateres i aprofitem, un cop regat (a diferència de les altres vegades) hem arrencat les adventícies i les hem deixat com a encoixinat a la mateixa rega. (Algunes de les plantes del voltant eren veces i ja començaven a fer beines amb veces planeres…)

Larva de l'escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

Larva de l’escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

PD7: 1 de juny, no veiem cap altre escarbat de la patata… però sí dos grups de mitja dotzena de larves (escarbats petitons vermellosos) i els hem aixafat… també hem començat a veure mosqueta blanca però per ara no li donem importància.

PD8: 5 de juny trobem 2 escarbats i una trentena de larves vermelles escampades arreu (les aixafem totes), i 7 de juny trobem una vintena de larves vermelles (algunes d’elles minúscules i d’altres gegants, tant o més que els mateixos escarabats) i dos grups d’ous grocs taronja (un d’ells molt petits). També veiem per primer cop una pudenta marró gris i 3 o 4 aranyes (totes de diferents tipologies) que potser mengen les larves dels escarbats de la patata (a veure si hi tenim sort i són bons depredadors). A 10 de juny hi trobem 10 larves (2 de grossotes i 8 de petitones) totes escampades per la banda septentrional al mig (fins a la la majoria eren tant a la banda septenrional com la meridional però cap a l’oest). A 11 de juny matem unes 4 larves grosses i una vintena de petites. I el 13 de juny matem mitja  dotzena de petites que estaven al mig de la rega septentrional.

PD9: 12 de juny, provem, aprofitant que necessitarem patates aviat, amb la fanga arrencar la patatera més a l’oest de la rega septentrional… i sorpresa, malgrat era una patatera petitona n’hem tret 4 patates ben maques, una de grossota i 3 mitjanes. Tornem a deixar la patatera enterrada a veure si sobreviu. A veure si són bones les patates. Són una mica farinosses i molt dolces, molt consistents, però molt bones.

PD10: 15 de juny hem revisat les patateres adventícies que hem trobat arreu del terreny (2 al verger, i a prop de la rega de les patateres i 4 a prop dels llentiscles) i amb la fanga les hem desenterrat (hem sentit a dir que les que surten espontàniament normalment no fan gaire producció i poden ésser transmissió de malalties cròniques) i la majoria d’elles eren de patates vermelles (algunes  ben arrugades, totes ben petites i poca quantitat) i una tipus kennebec ben llisa però molt petita i només una… així que les hem llençat totes al compost i comprovat que no fan bona producció.

PD11: 21 de juny, necessitem patates i seguim per l’oest, clavem la fanga i trevem 10 patates, un parell mitjanes i les altres petites, una amb un trosset verdós que tallarem ja que és tòxic. Són molt bones.

PD12: 2 i 3 de juliol, desenterrem les patates de les patateres que ja estan ben seques… i la tònica general és treure’n forces patates, algunes amb tall verd (recordar de calçar-les molt millor el proper cop… també enterrar-les un xic més a l’hora de sembrar-les i fer els lloms més amples i les regues més primes), algunes molt petitones (potser hauríem d’haver regat un xic més les patates quan encara eren viues perquè aquestes petites haguessin crescut) i alguna, poques, podrides (això ens indica que un cop seques s’han de desenterrar de seguida ja que sinó se’ns fan malbé). Alguna té algun foradet però que en tallar el tros no hi ha cap cuc ni res de res… s’ha assecat ben bé el forat. Collim entre el dos dies (després de 3 mesos i mig de sembrar) d’unes 8 de la cinquantena de patateres uns 8 kg.

PD13: 2 de juliol separem les patates macades que netegem per coure-les, les verdes que les posem en una caixa petita a banda tapades amb diaris i les que estan bé en una caixa de cartró i tapades i separades amb diaris. Tenim 5 caixes més que ens han donat a FruitesNomdeMuntanya i veient la collita potser ens sobraran. Fem tres tipus de classificació, les que estan millor (l’encaixem tapades amb paper de  diari i són les darreres a ésser consumides), les macades o amb forats (en una caixa per ésser les primeres a consumir), i les verdes i grillades (per consumir en 2n lloc)

PD14: 10 de juliol (després de fa 5 dies que va ploure força i tement-nos que es podreixin més patates… en comptes de que creixin) optem per collir bona part de totes les patateres (les que ens van donar els saó, les grillades ecològiques) que quedaven i per sorpresa nostra no n’hi havia gairebé cap de  podrida ni de verda… Aquestes ens han resultat millor que les altres… hem deixat, per cansanci però també per provar, algunes que ja les traurem més endavant

PD15: diumenge 15 de juliol agafem les darreres 3 o 4 patateres que hi quedaven, uns 6kg, i com les vam collir amb els amics saó que ens van donar les patates grillades se les van quedar… vam quedar com a bons pagesos ja que són realment les 4 mates més productives i patates més sanotes, sense forats, cap de podrida… per tant les certificades kennebeck no arriben a l’alçada d’aquestes ecològiques grillades i tovetes que ens van regalar…

PD16: dilluns 10 de setembre, seguim menjant (i regalant) patates… n’hem trobat 3 de grillades i decidim provar de plantar-les al peu de la tanca de canya.

PD17: 1 d’octubre, seguim menjant-ne i totes bones (hem de revisar la caixa que no toquem mai) i han sortit 5 patateres espontànies a la rega de carxofes i 1 al compostador d’herba seca… mirarem si el desembre hi ha patates per saber si aniria bé una segona tongada de sembra…  Però al primer dia que fa fred (més o menys per St Narcís) acaben mortes (normalment tocades de mort amb la primera Tramuntanada acompanyada de baixada de temperatures)

PD18: Les patates, a 14 de desembre, se’ns han grillat del tot (i no petits grills, sinó llargs grills que fan més d’un pam (cercaven la llum…). I atès que els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina) hem decidit provar de plantar-ne alguna (no tenim gaires esperances ja que totes les patates que es sembrin abans de St. Josep tenen moltes possibilitats d’acabar mortes…) i la resta al compost. Pe cert, el grill és tòxic però la patata un cop li arrenques no, sempre hi quan es mantingui no arrugada i dura, sinó és que ha perdut molts dels nutrients (s’explica que el midó s’ha convertit en sucre…)

Tants caps tants horts (i cebes i espinacs)

Gelada - Quadre d'en Camille Pissarro del 1873 (Font: recursos.educarex.es)

Gelada – Quadre d’en Camille Pissarro del 1873 (Font: recursos.educarex.es)

A 2 de febrer, en veure que s’acosta aquesta onada de fred (que no pas gaire neu…) hem preguntat a diferents hortalans… i com sempre en els temes d’horta, quan preguntem, rebem respostes totalment contradictòries… i sovint només (bé no és pas només si no més aviat molt) basades en l’experiència però gens fonamentades… i sovint penso, ja que nosaltres fem el mateix, que sovint la nostra experiència s’argumenta un xic supersticiosament.

Així, que sense fonamentar, uns m’han dit que s’hauria de regar per minimitzar el mal que farà la onada de frled seca (per això el fet que nevi, en el nostre cas és una bona notícia…) i continuada… i d’altres que ni se m’ocurreixi regar pas.

Així que no sabent per quina banda decantar-me he optat pel camí del mig per no regar ni les veces (calia fer-ho amb aspersor i contra el vent del nord, i és clar… no convidava gens…)ni les plantes ja crescudes (els calçots (70 a 90% fets), les cols (75%),les cebes (50%, són només cebes tendres gruixudes) però sí regar la meitat de tot el que està petit i creixent com són, la meitat occidental de les pastanagues (10 a 20% crescudes), meitat occidental de les faves i pèsols (5 a 10% crescudes), meitat sud de cebes tendres (20 a 40% crescudes), meitat occidental de faves i pèsols (50 a 60%), meitat occidental dels enciams de sucre (5 a 10% crescuts), meitat occidental d’espinacs (5 a 10% crescuts).

No vol dir que d’aquesta experiència en puguem extreure cap conclusió (perquè deu haver molts més variables que les que puc controlar… ja que no tenim controlat la humitat ja existent del terra, etc…)… però confio que si més no es podrà “salvar” la meitat de la futura collita…

Això sí, hem tancat a la barraca en piguet, el conill de la nostra filla… no fos que el trobem congelat… I una altra reflexió és si hem podat massa aviat (encara que la tradició així ho marqui…) ja que encara que normalment en la nostra zona no sol gelar gaire, aquestes gelades poden fer molt de mal a les ferides de les podes (i en llocs on fa més fred que aquí solen podar cap a la primavera…).

Ja anirem relatant què passa aquesta nit, si neva, si fa molta més fred… com els veiem el dia que puguem anar a l’hort…

PD1: al vespre ha començat a nevar… sembla que durarà unes 3 o 4 horetes… però si fem cas a les previsions cap a la matinada nevarà molt fort, així que demà, el poc blanc que veiem avui dins les ciutats (a les afores ja deu ésser tot ben enfarinat) serà d’un gruix considerable (per les nostres contrades si més no… que al·lucinem amb poquets centímetres…). Finalment de nevada no gaire… però de fred i de tramuntana moltíssim.

PD2: encara mengem de les cebes tendres, bé ja no són tant tendres (25 d’abril 2012), plantades a finals del mes d’octubre… Ara ja comencen a espigar i ens han recomanat que tallem l’espiga abans que faci la flor i l’hi dediqui massa energia. Hem començat a menjar-les tard perquè també hem menjat forces calçots com si fossin cebes tendres…

PD3: els espinacs són ben agraïts, les dues tongades d’hivern que hem plantat ens han donat molt de fruït… i hem pogut anar menjant, congelant i regalant tot de fulles d’espinacs fins el mes de maig. Val a dir que cap el 23 d’abril, per Sant Jordi, els espinacs han començat a espigar i hem optat per trencar el tronc sencer que s’espiga… i ens han comentat que si en comptes d’arrencar fulles només arrenquéssim també tot el tronc de la fulla s’haguessin espigat menys… A  7de maig ja els hem arrencat tots i els hem emprat com a encoixinat del bancal B, tots s’estaven espigant.

PD4: dilluns 21 de maig hem collit tots els pèsols que van sobreviure a les gelades i finalment hi ha hagut un grapadet… justament 350gr un cop espellofats i que hem cuit avui mateix amb la nostra especial recepta de crema de ceba i pèsols.

Motobomba que falla… 2012

Motomba del pou (Font: santiago.olx.cl)

Motomba del pou (Font: santiago.olx.cl)

El primer cop que no va funcionar la motobomba, ens sembla recordar que era pel mes d’octubre o novembre... inexplicablement hi havia aigua al dipòsit de gasolina (en deixar que es buidés la gasolina, l”aigua que hi havia, que normalment flota… va entrar al carburador... i és clar va caldre netejar-lo del tot al mecànic). Ens va costar força el mecànic… però vam aconseguir que en JoanMecànic ens ensenyés quatre coses sobre el funcionament de la motobomba, si més no entendre-la un xic.

El diumenge 22 de gener no vam poder engegar la motobomba del pou… i com sempre s’espatlla just quan tenim els dipòsits buits. Feia prop d’un mes que no l’engegàvem…però per sort vam recordar una de les lliçons d’en JoanMecànic: mira que no estigui negat (pels diferents i insistents intents d’engegar-la). Però és clar, vam necessitar que en JuanIsabel ens deixés una clau de bugies (de 17, ja que la de 21 és de tipus motocicleta…) la vaig treure, vaig cremar-la i un cop eixuta… va engegar! visca! i no sabem si és perquè la vaig collar poc, només amb els dits, que ara l’he d’engegar amb l’estàrter a mig obert i tancat… misteris… i ara que ho dius i si el collo per veure si s’ha de seguir engegant així… i li entra massa aire?

Bé, ja som dissabte 28 de gener i he aconseguit al mercat de 2a mà una clau de bugies del 17… el proper cop collaré més la bugia…. i som l’estiu i no hem tingut cap altre problema més per engegar-lo fins…

El 5 d’agost per primer cop la motobomba no pouava aigua malgrat estava engegada… i en  veure que la bomba manual tampoc treia aigua ens vam témer el pitjor… el pou assecat… però si tenim 12 metres de profunditat, com es pot acabar… vam encebar primer la bomba manual… i en veure que va ésser una solució (per cert l’hem d’endreçar sempre amb el mànec per avall i així es produeix menys pèrdua d’aigua) per la manual, vam produir també l’encebament a la motobomba, i va funcionar.

29 d’octubre, un cop més quan el necessitem s’espatlla (bé de fet és normal, ja que no s’espatllarà quan no l’emprem… ens n’adonem o s’espatlla just quan el necessitem… i com sempre esperem a emprar-lo quan hem de fer més d’una feina). Aquest cop quan intentàvem engegar-lo hem sentit un cloc i ja no roda per engegar-lo… i no ha estat la corda ja que s’estira i retorna, però el gir no el transmet al motor… 2 de novembre ja la tenim arreglada, han hagut de canviar tot el quadre lateral d’arranc i ens ha costat 67€… i nosaltres que estàvem estalviant per una desbrossadora. Per cert, no pouava i hem hagut d’encebar no només el motor sinó també la mànega que ve del pou.

30 de desembre, el motor no poua… funciona però no surt aigua, només un ridícul rajolí. Hem provat de tot, encebar-lo mil-i-una vegades, posar-lo més alt que la sortida de la canonada inferior, desmuntar la part frontal per si està obstruït… i finalment, de tant fer-lo servir sense que poués, segurament hem fet malbé el reten (que en el nostre cas és de ceràmica). Finalment el problema és que la mànega d’entrada d’aigua no era hermètica, i si entre el pou i la motobomba no s’hi fa buit no funciona bé… la pregunta del mecànic és com hem aconseguit que funcionés fins ara! Així que la tanca de ròtula cap al pou l’hem deixat, encara que el mecànic troba que és una tanca de les antigues i que potser algun dia ens deixarà de funcionar bé, ens posa un nova mànega que no estigui tant resseca i ens solda en calent una tanca de ròtula a la mànega i la corresponent ròtula metàl·lica a la sortida de la motobomba… que sumats a la reparació del reten… puja a 90€.

Bassa I – Peixos

Des del principi de tenir hort que hem tingut clar que havíem de tenir una bassa… però no ens hi hem pogut dedicar fins el mes de novembre… abans teníem una feinada de por per deixar l’hort en condicions (i nosaltres no tenim tampoc gaire temps lliure: entre setmana a partir de les 5h i amb cada cop menys llum solar… i el cap de setmana compartit amb les obligacions familiars extenses).

Així que el forat no vam poder iniciar-lo fins ja el mes d’octubre… era un forat interminable i això que només era de 2×3 metres. Inicialment el vam dissenyar que en una banda hi hauria 50cm de profunditat, al mig 1 m i a l’altre extrem 1’5 m però la realitat, un cop més ens va obligar a canviar de plans… A 70cm ja vam trobar aigua (també val a dir que va ser després d’una època de llargues i intensíssimes pluges… i potser el nivell freàtic era molt alt) i allà vam haver de parar. Així que tenim bassa des de dimarts 6 de desembre amb tres peixets des del dimecres 7 de desembre (sí sabem que no vam deixar reposar l’aigua… però és que, encara que no us ho cregueu teníem mosquits al desembre (els darrers els vam patir el 23 26 de desembre!), molts a l’hort i no volíem que la nostra bassa fos un focus més d’extensió.

Vam estudiar totes les maneres d’impermeabilitzar… maneres molt cares (com ara un plàstic que s’empra per impermeabilitzar els terrats…) i finalment vam triar l’opció més econòmica: al fons capa geotèxtil i plàstic simple… però com vam acabar la bassa molt més aviat del que pensàvem (al ritme que anàvem no la teníem fins el mes de gener o febrer…) ja que a 70cm vam trobar aigua… i com ens feia il·lusió no vam poder esperar i vam posar el plàstic que teníem per cobrir la llenya i la vam emplenar d’aigua (des del dipòsit del jardí… emplenant-se poc a poc i deixant temps perquè el plàstic s’hi adaptés… i al final directament del motor del pou).

Carpí daurat (carassius auratus)

Carpí daurat (carassius auratus, Font: ca.wikipedia.org)

I ja portem tres setmanes i aguanta bé… i els peixos estan estupends. Són petits, això sí, vam triar les típiques carpetes daurades, bé millor dit carpí daurat (sí, vam intentar de tenir-ne d’autòctons… però bé estaven protegits o bé no es comercialitzen… i posats a fer proves… triàrem els més soferts…).

Els anem alimentant també amb el pot de “paperets” típics d’aquaris… però sabem que cada cop caldrà menys aliment afegit i podran viure del mateix que generi la bassa amb microalgues, larves d’insectes, cucs, etc…

Doncs la bassa inicialment és per tenir un biòtop que generi i ajudi a tenir a l’hort tot d’aliats (peixos, amfibis, insectes carnívors, ocells insectívors…) però cada cop li trobem més utilitat com a punt de suport de reg (amb regadora pels bancalets petits, i amb motoret bomba d’aigua per poder regar amb aspersió el que hi sembrem al vol) i així un cop a la setmana hi afegim l’aigua que hem tret i es va regenerant.

Vers la bassa tenim com a mínim dos temes pendents:

  • hem de trobar la manera d‘oxigenar l’aigua (per ara només hi hem pogut posar una planta que ens van dir que era oxigenadora… ja que la resta de plantes aquàtiques: balques, papirs, nenúfars, joncs, canyissar… a l’hivern no hi viuen gaire…)
  • així com una bomba manual d’aigua que no ens obligui a engegar el generador per poder connectar la bomba elèctrica

PD1: a 10 de gener ja hem començat a programar, perquè l’emprem molt com a suport de reg… , una de nova, i en comptes de tenir-la a en una banda de l’hort (al sud de l’hort i nord del jardí) voldríem tenir-la al bell-mig de l’hort per no haver de fer tants de viatges amb la regadora… així que un dia d’aquests en farem una altra… bé quan la resta de prioritats s’hagin assolit. Això sí, quan la fem hi posarem com a mínim dues o 3 capes de plàstic… perquè ara patim que qualsevol branca, potes de gos (que hi entren quan no hi som), potes d’ànec (si mai en tenim), etc… poden foradar fàcilment el plàstic i perdre l’aigua emmagatzemada.

PD2: Tot el gener hem estat sense veure els peixos, s’amagaven al fons sota restes de fulles i entre pedres que hi ha a la bassa… i ja ens temíem el pitjor. Però avui 24.02.2012 n’hem vist 2 dels 3 i estaven prou bé… i és que la fred no convidava a sortir a passejar.

PD3: Dissabte 21 d’abril comprem 11 peixos cometa blanca (els més barats, 1€) que els introduïm a la bassa… l’endemà i cap altre dia els veiem atès que la bassa és ben verda… però tenim entès que si haguessin mort, flotarien i per tant ja els haguéssim vist… així que entenem que viuen i mengen la vida que hi ha a la bassa.

PD4: Dissabte 28 d’abril trobem el primer peix (dels actuals 14) mort, un dels blancs sarasa o cometa blanca… Un bon amic ens ha explicat que el fet que hi hagi forces algues a la bassa fa que oxigeni molt durant el dia però a la nit és al contrari, les mateixes algues poden  deixar sense oxigen l’aigua… potser sí que és veritat… però segurament ara que el negundo comença a tenir més fulla… farà més ombra i hauran menys algues (a banda de seguir buscant millors maneres d’oxigenar l’aigua de la bassa).

PD5: Avui, 3 de maig, la família en ple hem anat a pescar capgrossos… primer ho hem provat a les vores d’un riu, però finalment hem hagut d’anar a una bassa on coneixíem, de quan érem petits que n’hi havia molts… i així ha estat, fins i tot la petita els ha pogut caçar amb les mans… els hem posat en un pot i finalment, al vespre els hem “alliberat” a la bassa… en total n’hem posat una seixantena.

PD6: I hem arrodonit la introducció dels capgrossos amb la introducció d’una granota verda que vam caçar dissabte 5 de maig d’una altra superbassa. A veure si decideix quedar-s’hi… potser prefereix anar-se’n a viure al reg. A l’endemà, malgrat ens va costar tot el dia poder-la veure, al final, al vespre vam comprovar que encara hi era. Dels capgrossos no n’hem vist cap. Som 14 de maig i no l’hem tornat a veure… o surt només de nit, cosa que no hi som, o ha marxat… Hi ha com a mínim un capgròs que ja li han sortit les potes de darrera.

PD7: A 12 i 13 de maig hem pogut veure algun dels peixos, com a mínim ja hem pogut veure el taronja (el que s’ha fet més gran de tots), un de groc i com a mínim 3 dels darrers blancs, un d’ell però la boineta rosa-taronja ara l’hem vist negra.

PD8: Hem vist la primera granoteta metamorfosada dels capgrossos que hi van introduir… a veure si s’hi queda i n’apareixen més. També, i estem flipant, hem vist peixos nadons (posaria la mà al foc que no és cap mena de larva, neden com els peixos, ullarros grossos, de diferents mides, s’escapen i s’amaguen en veure’ns… tot això no ho fan les larves ni altres insectes aquàtics, oi…)

PD9: confirmat són cries de peixos, 30 de maig, a banda que n’hi ha molts, es comporten i neden junts… n’hi ha de moltes mides, des dels 4 mm x 1mm transparents amb un parell d’ulls negres als d’1cm x 3mm amb panxona i aletes que són inconfusiblement peixets. Ara a saber si van venir ous amb la darrera compra de St Jordi o si els més antics, els de l’octubre passat que s’han fet més grans s’han reproduït.

PD10: 8 de juny, coincidint que vam treure forces algues cabells-de-bruixa i que ahir vam emplenar de nou la bassa (per cert vam poder veure una petita granoteta totalment formada i fora de l’aigua en una pedra) i aquesta era força més transparent i vam poder veure el fons de la bassa, i en algun moment de despiste dels peixos vam poder veure un grup de peixos blancs, com a mínim 8, així que podem dir que com a mínim aquests 8 i els 3 inicials (que normalment els anem veient) encara sobreviuen… i potser han criat i tot segons el gran nombre de cries que hi estem trobant.

PD11: 31 de juliol? trobem al bancal de les cucurbitàcies una granoteta mitjana (anomenada verda, però que és marró amb taques fosques) que la duem a la bassa… Amb el munt de capgrossos que hi vam introduir no entenem perquè de seguida vam deixar de  veure’ls i no n’hi ha granotes (segurament els peixos s’hi van donar tot un festí). També en aquest sentit dubtem si els mateixos peixos es mengen les seves cries ja que de cop i volta en veiem molts i de cop i volta amb molt de temps no en tornem a veure… ni tampoc de mitjans… així que sembla que crien i no acaben de fer-se grans…

PD12: 22 de setembre tenim l’aigua clara i quan els hi donem menjar podem comptar-los i comprovem que n’hi ha 13 (3 de més grans, vermell-blanc, taronja i blanc) peixos… a banda d’aquell que va morir estan tots vius i també veiem que no han prosperat cap dels que van criar…

PD13: durant dies, i després de les fortes tramuntanades, els peixos no els hem vist per enlloc però ahir dijous 1 de novembre van sortir a menjar (vam veure com a mínim el vermell i el blanc dels grossos i uns 5 dels petits) i avui 2 de novembre n’hem vist, sense poder comptar-los però, molts