Category Archives: Aliats

Veïns de la xarxa – Altres blogs interessantíssims

Aquesta és una entrada que sempre romandrà inacabada… on intentaré recollir blocs i pàgines interessants (i no cal dir que si teniu propostes me les podeu enviar…)

Agricultura i ramaderia, bio i ecològica i permacultura

Paradigma ecològic

Autosuficiència (camí cap a l’):

Eplugabous perdut

Esplugabous (Font: christopherfountain.wordpress.com)

Esplugabous (Font: christopherfountain.wordpress.com)

Dimecres 16 d’octubre trobem a l’olivera piqual, un esplugabous… no cal dir que normalment no els podem veure tant a prop, segurament li passava alguna cosa a les ales ja que s’escapa corrents… i a mida que el seguim, relativament de lluny, acaba marxant a altres horts enllà però fent passos i saltirons… mou les ales però no vola…

L’esplugabous (Bubulcus ibis) és un ocell de l’ordre dels Ciconiformes i de la família dels Ardeidae. El seu plomatge és de color blanc i d’alçada pot arribar als 52 cm. La seva aparença és de cos compacte, potes grises, bec de color groc i coll bastant curt (atesa la família on pertany), que sovint du recollit. Segons Sta. Viquipèdia, és una espècie que en els últims anys s’ha estès cap al Nord i que hiverna a Catalunya des dels anys setanta. Fins fa ben poc aquesta espècie era difícil de veure fora del seu hàbitat natural (aiguamolls i albuferes), però en els últims anys el podem veure en pastures, conreus llaurats…

La seva alimentació és en funció de l’hàbitat: en zones humides s’alimenta de granotes i petits peixos mentre que en pastures i conreus, els coleòpters, ortòpters i altres invertebrats formen part de la seva dieta. També menja paràsits, com ara paparres o puces de les vaques i/o animals als quals segueix en busca d’aliments menjant a la vegada insectes que els animals espanten mentre van caminant i pasturant. Per tant és una au que de vegades pot ésser un bon aliat i de vegades depredador d’altres aliats.

Festival de papallonetes blaves

Papalloneta blava (Font: blocs.xtec.cat/faunaiflora)

Papalloneta blava (Font: blocs.xtec.cat/faunaiflora)

Dies abans i després, però sobretot el 17 de setembre, l’hort estava ple de papallonetes blaves que s’alimentaven de flors com ara de l’orenga i l’alfàbrega que tenim plantades a l’interbancal dels bancals profunds. El blau es veia sobretot quan obria les ales, però en repòs té un color més marronós.

La veritat és que a l’hort ja ens visiten sovint papallones però mai veiem tantes de cop.

A banda que són bones pol·linitzadores, les papallones són autèntics bioindicadors de la qualitat mediambiental, atesa la seva sensibilitat davant de canvis que hi poden haver a la natura.

Arreu llegim que amb el pas del temps es comprova que el declivi de les papallones és molt alarmant i que posa de manifest una tendència greu de pèrdua de biodiversitat a gran escala. La conservació de les papallones en el seu hàbitat natural és molt important i una forma de conservar-lo és conèixer-lo.

Una manera simple de fomentar-ne és tenir plantes amb flor en llocs assolellats i punts d’aigua, si pot ésser amb llot d’on extreuen minerals.

Galliner mòbil

galliner mòbil estil "Mariano Bueno" i "Seymour (Font: http://hortcal17.wordpress.com)

Galliner mòbil per “bancal profund” estil “Mariano Bueno” (Font: http://hortcal17.wordpress.com)

El galliner és un dels primers projectes que havíem desitjat dur a terme, però també ha estat el que s’ha hagut d’esperar més. I des del primer dia ja somiàvem en tenir-ne un de mòbil que poguéssim anar movent-lo de bancal en bancal.

No ens hi he pogut dedicar fins que hem arribat a l’estiu on amb més temps lliure i tenint l’hort un xic més per la mà hem pogut organitzar-nos. Tot i així hi hem dedicat prop de 3 mesos abans que ha rutllat.

La Construcció del galliner i el corral

  • Dilluns 2 de juliol comencem comprant les fustes per fer el galliner… encara hem de comprar les fustes i xarxa del corral. Els plànols un cop ideats els hem hagut de refer i canviar més d’un cop, de vegades perquè no hem pogut trobar, de bon preu, fustes de 10cm x 1 cm i són de 9.5cm d’ample… però també els canvis i les ofertes que hem anat trobant ens han “regalat” alguna que altra facilitat, com ara que les fustes aquestes fossin “matxambrades” i faciliten el muntatge en forma de paret i sostre.
  • Dilluns 9 de juliol fem el frontal del galliner, el 10 de juliol fem un dels dos laterals, el dimarts 17 de juliol fem el darrera i els caixons ponedors (amb caixes de vi). Finalment el divendres 20 de juliol unim els 4 cantons amb els llistons de 2x2cm. I l’endemà, en veure que no és prou sòlid, reforcem un xic l’estructura cargolant-hi més visos i posant-hi esquadres metàl·liques. Per facilitar la mobilitat hi posem 4 mànecs agafadors, dos per banda.
  • Divendres 27 de juliol comencem a envernissar (veure entrada de vernís biològic amb oli de fregir i trementina) el galliner, l’endemà, 28 de juliol, fem la tapa i acabem d’envernissar l’estructura, i el 29 de juliol, la tapa (falta posar encara el mànec).
  • galliners mòbils per a bancals profunds tipus "Jonh Seymour" (Font: infojardin.com)

    galliners mòbils per a bancals profunds tipus “Jonh Seymour” (Font: infojardin.com)

    Dimecres 1 d’agost posem mànec a la tapa i comencem a enganxar els ponedors… i l’endemà, dijous 2 d’agost, fem dos trapezis per corral (els escaires ens han dut alguns problemes però s’han solucionat tallant a ull, ja que els càlculs eren molt complicats).

  • El dilluns 6 d’agost comencen les rectificacions (la tònica general fins el setembre) ja les caixes ponedores ens semblen molt petites i en fem unes de més grans (amb uns calaixos que ens han donat de fusta macissa) i variem la inclinació, fent-la no tant forta (a veure si ara rodolant trencarem els ous que ponen… ni la inclinació hagués estat forta ni finalment a 5 d’octubre els ous els ponen al terra…)… també fem la tapa i el protector d’ous perquè les gallines no se’ls mengin. Aprofitem i construïm el tercer trapezi. En Juan-Maria ens ajuden a pensar com hem de fer el pal perquè les gallines dormin (ha d’ésser un pal de banda a banda ja que tendeixen a dormir totes juntes arraulides) i que no estigui ni sobre el menjar i beure ni sobre les caixes ponedores.
  • Dijous 9 d’agost: acabem l’estructura del corral (tres trapezis i les corresponents 8 unions travesseres) i l’endemà, 10 d’agost, envernissem l’estructura del corral i posem la tela del galliner (hexàgons de 13mm) pel volt i per dalt… i com fem curt, i sovint intentem fer de les mancances virtuts, posarem una porteta al sostre més proper al galliner, que alhora farà ombra al corral i impedirà que les pluges fortes entrin per la porta del galliner, així com facilitar per on podrem donar menjar de restes de cuina còmodament a les gallines…

Les Gallines

Gallines rosses ponedores (Font: blocdefotos de naciodigital.cat)

Gallines rosses ponedores, com les nostres Mireia i Xirla, però amb la cua clara en comptes de fosca… i des que les vam comprar a l’agost fins l’octubre com a mínim amb cresta molt més petita (Font: blocdefotos de naciodigital.cat)

  • Dijous 16 d’agost: hem anat a buscar les dues gallines ponedores (rosses i joves, d’uns 2 mesos?) que vam encarregar i les hem dut al galliner. Ens han costat 6€ cada gallina… i hem tingut una sorpresa decebedora… tenien el bec tallat! També hem comprat un sac de 10kg de pinso per  a gallines en fase de posta (bé farines per a gallines ponedores) de marca “Cooperativa La Gironina” composat per blat de moro, farina d’extracció de soja torrada (atenció modificades genèticament uf!), carbonat de calç, segones de blat, blat, farina d’extracció de llavors de gira-sol, fosfat bicàlcic, àcids grassos i clour sòdic.
  • Dijous 6 de setembre: atès que no ens en sortim trobant-hi gallines amb bec sencer… comencem a prepar-nos, si més no mentalment, per comprar polletes (normalment de les petites, siguin pintades, negres… i amb molta predisposició a fer-se lloques i no pondre tant…) que durant mesos les haurem de tenir separades de les gallines mentre creixen.  Tallem les branques i herbes de l’antiga tanca del conill… caldrà a més traslladar totes les canyes, branques a un altre lloc i fer-los un “galliner”, menjadora i abeurador. Sort que el seny ens  ajuda a decidir que si fem això ens hem d’esperar a la propera primavera ja que sinó poden morir de fred els pollets.
  • Dimecres 18 de setembre: tenim una gran alegria, un pagès, en Geli, té gallines de les negres i no n’està content (atès que segons ell són menys ponedores i es posen més fàcilment lloques) i sembla que no li importa que li comprem. Les gallines ja tenen uns 6 mesos (les va comprar polletes el mes de maig). I ara tenim 2 gallines més (ja hem superat el nostre càlcul inicial que era d’una gallina per familiar, i a casa només som 3, jejjejeje)

Situació i moviments

  • Bancal de descans (no hi havia hagut cap altre bancal, només regues):del 16 d’agost al 2 de novembre (2’5 mesos)
  • Bancal solanàcies 2012: del 2 de novembre
  • Des del novembre, i un cop les rosses també escarben i mengen com les negres (o s’han fet grans, o s’han espavilat, o n’han après de les seves companyes) cada dues o tres setmanes anem movent el galliner a una nova parcel·la amb plantes adventícies.

Arranjaments i modificacions

  • Divendres 17 d’agost: hem d’arranjar la menjadora (el posem amb una barreja del pinso comprat i grana de menjar de conill que encara ens quedava) que hem fet ja que, entre que les gallines estan un xic aturadetes i els forats no són prou grossos, que el pinso i la grana no surt gaire de dins. L’abeurador casolà (garrafa hermètica amb forats a la base sobre una plata de plàstic) sembla que funciona bé i no hem de fer cap arranjament (el posem amb 3/4 ple de capacitat)
  • Dg 26 d’agost: no ens agrada la plata de l’abeurador perquè les gallines hi pugen i l’embruten… acabem comprant-ne una que sembla que anirà bé (és més alta i ajustada a la base de la garrafa-abeurador).
  • Dilluns 3 de setembre hem de realitzar les primeres reparacions (després d’haver plogut i de 3 dies d’intensos vents del nord) ja que el sostre s’ha bufat un xic i hem hagut d’esperar que s’assequés i reforçar les unions entre llistons de fustes. També hem hagut d’arranjar una de les xarneres posant-hi cargols més gruixuts i profunds… i també la perxa (creiem que l’estructura s’ha acabat d’assentar i s’ha mogut la perxa) que l’hem hagut de clavar de nou. També i atès que el vent fort pot aixecar-les hi hem posat un pes a cadascuna de les dues tapes sostre. També ens hem de fer la idea d’haver de fer un parell més de capes de vernís d’oli i trementina
  • Dimecres 5 de setembre, i un cop s’han assecat les fustes del teulat-porta del galliner que es van botir amb les pluges del 30 d’agost, tornem a envernissar les dues portes-teulat, la del galliner i la del corral. I atès que tenim problemes de nou amb la menjadora (les gallines la tomben a terra sovint) decidim canviar el plat per un de plàstic i el collem al dispensador de la menjadora (12 de setembre, funciona, no l’han tornat a tombar cap cop… això sí el plat hauria de ser un xic més petit i així no s’hi cagarien tant… a 5 d’octubre l’han deixat de fer servir i prefereixen el que tenim a fora, ja no veuen ni mengen dins el galliner…)
  • Dilluns 24 de setembre: malgrat el nostre invent d’abeurador casolà funciona (encara que és de difícil netejar i reemplenar…) hem comprat un abeurador que es neteja i s’emplena molt més fàcilment i de material molt més resistent
  • Dilluns 8 d’octubre: la tapa del galliner pesa massa i per això la tallem a un terç, així ara tenim una tapa petita i fàcil d’obrir per agafar els ous i una tapa més gran que normalment no l’obrim.
  • Divendres 12 d’octubre (a treballar, que no hi ha res a celebrar en aquest dia de festa imposat): un altre dels arranjaments que hem de fer és un accés fàcil al corral… i per això hem de fer una porta al corral. Després de pensar mil i una solucions… bé només unes quantes de possibles, optem per la més fàcil. En el trapezi final hi enganxem dos llistons de dalt a baix on fem el tall a la tela metàl·lica (més endavant perquè les gallines no es puguin enganxar en els filferros tallats hi enganxarem un altre llistó protector) i en un marc de la mateixa mida hi clavem la tela metàl.lica tallada. Ara tenim una porta per accedir-hi… no hi fem xarnera perquè el terreny no permet obrir i tancar fàcilment i per això només fem una tanca que permeti treure i posar la porta
  • Dimecres 17 d’octubre: de cares a les properes pluges que semblen que vindran… posem una lona cordada al sostre del galliner
  • Diumenge 28 d’octubre: la tramuntanada ha estat tant forta aquests dies que hem hagut de fer uns quants arranjaments d’emergència: noves cordes (i nous nusos corredissos) per la lona de la tapa, i recargolament del travesser de la tapa del corral
  • Divendres 2 de novembre:avui és dia de canvis…
    • atès que vam trobar, i ja ho sospitàvem, una rateta al corral… hem decidit que el menjar els hi posarem d’ara en davant a la menjadora i penjada, no a terra com ara, malgrat els hi agrada més menjar en els bols
    • atès que ja hem desmantellat el bancal de les solanàcies… hem canviat el corral i el galliner de lloc (el bancal on han estat fins ara ja estava força desgastat)
    • atès que l’hem mogut i ja havia patit les tramuntanades (i segurament el nostre mal disseny) hem hagut d’arreglar una paret, un xic el corral (no hem acabat i demà hi continuarem) i l’ajocador (avui hem descobert com s’anomenava de debò la perxa de dormir…
  • Dissabte 10 de novembre: decidim canviar la porta d’entrada al galliner (des del corral) per un tros de taula de plàstic que tenim. La tallem a mida perquè tapi el forat i hi hem un forat molt més petit que el teníem amb les fustes. Un cop comprovat que les gallines hi entren i surten bé (ara pesa menys, el forat és més petit i per tant protegeix millor de la fred i la pluja) ara veiem que l’hauríem de pujar un 5 cm de terra perquè hi encaixi millor amb el travesser del trapezi del corral, sinó queda un xic separat el corral del galliner
  • 14 de novembre: atès que volem moure el corral força sovint (ja que són molt bones tallagespes…) hem hagut de construir un nou trapezi (i com no teníem més tela de galliner l’hem fet amb tela, i així pesa menys). Fem diferents proves i la millor manera és lligar-lo amb cordes que permeten posar-lo i treure’l fàcilment
  • 14 de novembre: pugem 5cm la porta nova del galliner que havíem fet el 10 de novembre. Així encaixa millor amb el corral
  • 28 de gener del 2013: el corral no sobreviu a la tramuntanada i està destrossat… ens assabentem el dilluns cap al vespre i amb el poc temps de llum que ens queda, i amb l’ajuda de l’amic saó, estaquem el que queda de corral fins que puguem tornar a pensar una alternativa.
  • dijous 31 de gener del 2013: el bon amic Geli ens proporciona restes de ferro angles que té i cargols (d’una ferreteria tancada fa anys a Barcelona) i amb això divendres 1 i dissabte 2 de febrer fem els dos trapezis nous que substituiran els trencats de fusta.
  • 17 de febrer del 2013: després de les destrosses de la tramuntana, acabem el nou corral tot de metall i amb tela de galliner menys pesada d’hexàgons de 20mm (en comptes de 13mm) i amb 2 trapezis dobles amb ferro-angles (en comptes dels 3 simples de fusta) i sense travessers (en comptes de travessers que unien els 3 trapezis).

Esdeveniments destacables

  • Dissabte 18 d’agost: les gallines surten per primer cop (després de 2 dies i mig) del galliner al corral (mira que arriben a ésser espantadisses) des que les hem comprat. Al corral hi hem posat, com a prova, un tros de meló verd i una fulla d’enciam… i el picotegen.
  • Dl 20 d’agost: per primer cop arriben al final del corral (té 5m de llarg)… però a l’endemà, dimarts no les veiem sortir del galliner. No mengen herbes adventícies, ni picotegen gaire el terra… De fet són poc “salvatges”, massa de granja. Els hi fem una “piscina de sorra i cendra” perquè puguin rentar-se (no veiem que l’emprin gaire…)
  • Dg 26 d’agost: Quan anem a canviar l’aigua de l’abeurador veiem a l’aigua líquid vermell (sembla més un vòmit vermell que no pas res… però dubtem si pot ésser sang, si abans del primer ou “caguen” sang? dubtes que preguntarem o buscarem arreu… i no ho hem trobat – a 5 d’octubre no ha tornat a passar res semblant-)
  • Dimecres 19 de setembre: hem descobert que les gallines rosses dormen a la perxa, al pal, i en canvi les negres dormen a terra (veiem que la costum és més forta que “l’instint o el sentit comú galliner”)
  • Dijous 20 de setembre: ja tenim el primer ou, i és clar són de les nouvingudes, creiem que de la Lluna, un ou gros, ros claret. L’ha post al terra, al cantó de les caixes ponedores, tota una anarca. Avui hem comprovat que van en parelles i normalment s’estan cadascuna, de les parelles, en una banda oposada… si les ponedores passen a prop de les negres ho fan ràpid i saltant i les negres les espanten amb una piconada (amb el pas del temps les negres són més agressives i les rosses més porugues… les negres marquen territori contínuament, sobretot la Lluna, i no les deixen menjar tranquil·les les altres fins que s’han atipat…)
  • Dissabte 22 de setembre: la Lluna pon més matinera, a les 9h, i la Perla en canvi més tard, a les 11h (a 5 d’octubre totes dues a les 9h del matí ja havien post i cada cop la mida dels ous és més semblant)
  • Dimarts 25 de setembre: collim 1 ou de la Lluna i decidim posar l’abeurador fora del galliner, al corral ja que és on s’hi passen totes les hores del dia i ens temem que no beguin gaire (i també poca assimilació del calci?) si l’abeurador continua dins el galliner…
  • Dimecres 26 de setembre: comprem grana (malgrat fins ara ja n’empràvem per donar de menjar, tant blat biològic com grana per a conills i rosegadors): soja (mongeta mungo verda), pipes de gira-sol, mill i blat. N’hem après força del venedor i ens “fa deixar” la civada i l’ordi perquè són grana amb arestes i sovint provoquen que se’ls pugui quedar entravessada i clavada a la gola a les gallines. Per a la proteïna li sembla bé tant la soja com les veces (no tant) però recomana sobretot el segó que és molt proteínic. No recomana gens el blat de moro ja que “només engreixa” i no és la funció de les gallines sinó per a pollastres d’engreix. I les pipes de gira-sol comenta que hi ha gent que l’empra perquè dóna un gust molt especial als ous.
  • Dimecres 26 de setembre: ens trobem avui 1 ou (de la Lluna, com cada dia) i un de totalment trencat i menjat al cantó… però és un xic estrany (més clar com el que fa la Perla) però amb la clova que sembla tova (no ha estat trencat sinó “xuclat” i tota la clova està enganxada pel tel). No tenim cap hipòtesi ja que no pot haver-hi mancança de calç ja que a cada menja n’hi posem i a més en tirem arreu del sòl del corral (trencadís de cloïsses i cloves de mol·luscs), potser ja l’ha post mig trencat i el que han fet és menjar-se’l, potser la Perla està un xic lloca i per tant si posa un nou ou el trenca… Pel que sigui hem posat un obstacle al lloc on fan ara els ous (han decidit no fer-los a les caixes ponedores sinó al terra) i quan puguem cobrirem les caixes ponedores perquè sembla que els agrada ficar-se en un forat a pondre…
  • Dijous 27 de setembre: comprem una menjadora que té més capacitat i està ben dissenyada perquè puguin menjar bé a l’exterior (hi ha tapa per la pluja, a veure si funciona quan hi ha un xàfec). Collim 2 ous de la Lluna i la Perla (fan l’ou en un altre indret, ja que hem tapat, per si de cas, on ens hi vam trobar 1 de sencer i 1 de menjat)
  • 28 de setembre: observem que a 2/4 de 8h del matí les dues gallines negres estan passejant pel corral, són més matineres, i en canvi les rosses encara eren al galliner, una d’elles com a mínim al pal de dormir. Collim 1 ou a la tarda de la Lluna
  • 29 de setembre: plou a bots i barrals i les gallines sota l’aigua, no s’aixopluguen… elles sabran… a nosaltres ens ha estranyat però és decisió seva… (ja buscarem si és que les hi agrada mullar-se)
  • 5 d’octubre: hem pogut comprovar que a les 9h del matí d’avui ja havien post totes dues gallines negres i que des del canvi de lloc no han tornat a l’inicial
  •  8 d’octubre: avui la Lluna ha post l’ou fora del galliner, al corral
  • 16 i 17 d’octubre: avui la Lluna ha post un ou al cantó dret, l’inicial (fins el 26 de setembre), però a l’endemà han tornat a l’esquerra
  • 28 d’octubre: avui collim 4 ous perquè ahir no vam passar per l’hort. És el primer dia que no collim els ous el mateix dia que els posaven… i els hem trobat tots 4 sencers
  • 31 d’octubre: passem a veure les gallines després de les fortes pluges, són les 6 (horari d’hivern) i les gallines roses ja estaven a dins del galliner (són les primeres d’anar a dormir i les últimes d’aixecar-se)
  • 31 d’octubre: hem trobat una rateta dins el corral quieta i arraulida… no hi té cap senyal de violència però ni es mou i la travem i llancem al marge… no ens ho expliquem però és possible que hagi estat enverinada (mirar entrades del canyet)
  • 2 de novembre: posem una ratera (amb pa torrat i macarrons) al cantó del corral i movem el galliner i el corral al bancal de les solanàcies
  • 4 de novembre: han arrasat amb totes les herbes que quedaven al bancal de les solanàcies
  • 5 de novembre: han post per primer cop en la caixa de l’esquerra en comptes de a terra i a l’endemà hi continuen
  • 11 de novembre: no han parat de pondre els ous a la caixa de l’esquerra, però avui per primer cop els han post al calaix de la dreta
  • 14 de novembre: portem el corral a un nou lloc a “pasturar” i més o menys els deixarem una setmana
  • 20 de novembre: a 2/4 de 6h de la tarda ja entren al galliner a descansar (en tirar menjar al corral, les negres surten a picotejar, però no pas les roses)
  • 24 de novembre: avui a les 11h encara no havien posat cap ou (més tard hem vist que no és que els posaven tard, sinó que ja no en posaven i que una de les dues negres ha parat de cop… i no sabem si per la fred, potser perquè els hi posem menys menjar de restes de casa, etc…). I les gallines s’estaven dins el galliner en comptes del corral (les espiem i trobem que hi ha una negra a cada niu, una rossa a l’ajocador i l’altra rossa al terra prop de la piscina de cendra)
  • 25 de novembre: a l’endemà sí que en ponen però només un i segueix al dia següent
  • 2 de desembre: hem estat dues nits i fora i en tornant (sort que vam decidir passar-hi abans d’anar a casa de tornada del viatge) vam veure 3 de les 4 gallines fora del corral!, campant per l’hort… no sabem quan feia que eren fora i l’hort, a primera vista van “fer poc malbé” l’hort (només vam veure els calçots remenjats i dies més tard unes pesoleres sense fulles però no 100% atribuïble a elles…). La hipòtesi és que algun animaló les va espantar (i aixecara la tela de galliner i per allà s’hi van escapar més tard… l’animal que les podria espantar i no matar podria ben bé ésser un dels gossos dels veïns)
  • 6 de desembre: ahir no vam poder passar per l’hort i hem trobat 4 ous, tots a la caixa niu de la dreta
  • 8 de desembre: el 2n cop que trobem un ou trencat… interpretem que és que se’ls trenca per accident (ja que si és per menjar els trobaríem tots 2 buits) però per si de cas els hi posem doble ració de curculles
  • 10 de desembre: una de les rosses posen un ou, per primer cop collim 3 ous, és un xic més petit que els de les negres i més fosc (diuen que els primers ous són més petits i a mida que van fent-se grans també els fan més grans). Creiem que és la Xirla (la rossa més fosca i amb les puntes blanques a les ales) ja que ahir les vam veure com es feien un niu (les rosses) al corral al terra i la Xirla era la que s’estava més temps ajaguda al terra. Els seus ous són més foscos però de mida semblant.
  • 14 de desembre: la Xirla de tant en tant (bé es va estrenar el 10 de desembre) fa l’ou a fora el corral i per ara més aviat que la Lluna, que avui l’hem vist pondre’l a les 10h del matí.
  • 14 de desembre: trobem sota un rajol del bancal tot de cucs grisos d’un a 2 cm molt prims i molt poc mòbils… hem pensat que com la resta de cucs els encantaria a les gallines (i a més no estàvem gens segurs que fossin aliats… hem pensat que potser són els cucs fil-ferro, hem de buscar-ho i assabentar-nos-hi) però els hi hem presentat en un plat i s’han menjat alguns però no sembla que els facin gaire cas… potser van tipes o tenen un gust horrible
  • 19 de desembre: La Mireia s’estrena el 19 de desembre. Portem masses ous trencats aquest desembre i no ho entenem (els dos últims, del dia 19 són trencats per sota, com si s’haguessin aixafat, no picats ni res de res). Tornarem a posar-hi més cloves de curculla (ja n’hi ha en un platet que elles han tombat i a la tolva, però n’afegirem per terra)
  • 1 de gener del 2013: s’han canviat les tornes, ara les “abussadores” són les rosses (suposem que han crescut i han après… i són un xic més grans de mida) i posen a “puesto” les negres…
  • 6 de febrer 2013: ens entren, potser també abans de tenir-lo destrossat, pardals al corral… però tenen dret a menjar oi?
  • 22 de maig del 2013: posem el galliner sota la figuera… a recés de la tramuntana i a l’ombra per aquests dies que de forta calor que han de venir (bé finalment ha estat un maig molt fred i no hagués calgut per la fred)

Postes

Agost: Comprem les gallines ponedores Mireia i Xirla el 16 d’agost, ens avisen que són joves (una més que l’altra) i que trigaran més d’un mes a pondre (en realitat no s’estrenen, la Xirla fins el 10 i la Mireia fins el 19 de desembre).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia  arribada
Xirla  arribada
Lluna
Perla

Setembre: comprem, de “2a mà” el 18 de setembre dues gallines negres, la Perla i la Lluna, a un pagès que en principi no li agraden gaire comparades amb les ponedores (segons ell, ous més petits, menys freqüent i que lloquen més fàcilment). Ell les va comprar polletes més o menys el maig. El primer ou de la Lluna és al 2n matí d’haver arribat i el de la Perla a l’endemà (són un xic més petits i més clars)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Mireia
Xirla
Lluna arribada 1r x 9h x x x x x x x
Perla arribada  1r  11h trenc x x x

Octubre: en una ocasió ponen un ou al corral, i també és el primer cop que en collim 4 perquè no hi vam poder passar durant un matí i estaven bé

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia
Xirla
Lluna x x x x 9h x x x x x x x x x x sep x x x x x x x x x x x x x x x
Perla x x x x 9h x x fora x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x

Novembre: hem canviat el galliner de bancal i a als 3 dies ponen a la caixa ponedora per primer cop i continuen la resta de dies, però a la setmana ho fan a l’altra caixa i hi continuen fins que el 17 de novembre en fan un a cada caixa i així hi continuen durant dos dies. Tornen a pondre els ous juntes a la caixa dreta. Finals de novembre baixa la productivitat d’ous, comencen el dissabte 24 de novembre a no pondre cap i els següents dies només un (entenem que una de les negres ha deixat de pondre i l’altre va tenir una aturada d’un dia…)… fins el 28 de novembre que tornem a trobar-ne dos ous i un d’ells a les 4 de la tarda encara era calentó (l’han post a deshora).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia
Xirla
Lluna x x x x caixa-e x x x x x caixa-d x x x x x separats x caixa-d x x x x  cap x x
Perla x x x x caixa-e x x x x x caixa-d x x x x x separats x caixa-d x x x x  cap x? X? x? x x

desembre: hem estat dues nits i fora i en tornant (sort que vam decidir passar-hi abans d’anar a casa de tornada del viatge) vam veure 3 de les 4 gallines fora del corral!. Segueixen amb una posta bona però irregular. I el 8 de desembre ens trobem un ou trencat (ens sembla que és el de la Lluna que ja n’està deixant de pondre). La xirla que s’ha estrenat el 10 de desembre, els fa un xic més foscos i de tant en tant el pon a terra al corral… La Mireia s’estrena el 19 de desembre. Portem masses ous trencats aquest desembre i no ho entenem (els dos últims, del dia 19 són trencats per sota, com si s’haguessin aixafat, no picats ni res de res)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia 1r cap
Xirla 1r x fora terra trencat trencat x? x? x? x? x? x? x?
Lluna x? x x x x trencat x x x trencat x trencat? x x x x x x x x x x x x x
Perla x? x? x x x x  x x x x x x X x? x x x trencat x x x x x x x x x x? x

gener 2013: No estem segurs, tret d’algun dia concret com ara l’1 de gener que veiem que a les 11:30h pon l’ou la Xirla, de quina de les rosses pon els ous. L’11 a les 10 del matí encara no han post i no podem passar per l’hort fins el dia 12 a les 2h de la tarda i trobem 4 ous i no sabem de quin dia són… El 28 de gener ens trobem el corral totalment destrossat, les gallines han campat per l’hort com a mínim dos dies sueltes… i no és el primer cop ja que un parell de dies més de fortíssimes tramuntanades fa que fins i tot bolqui el galliner (el corral no ja que mentre fem el nou amb ferro angle està ben falcat i no s’ha tornat a enlairar)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x x trencat x  x x x x x
Xirla x x? x? x? x? x x x x?  x x? x x? x? x x x? x x? x? x? x? x? x?
Lluna x x x x x x x x x x  x x x x x x x x x x x x x x x x
Perla x x x x x x x x x x  x x x x x x x? x x? x x? x x x? x x x x x x

febrer 2013: triguem un xic però amb aquest nou sistema de trapezis de ferro angles pel corral, n’estem força contents

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
Mireia x x x x x x x x x
Xirla x? x? x x? x? x x? x x? x x? x? x x? x x? x? x? x x? x x x?
Lluna x x x x x x x x x x x? x x x? x? x x x
Perla x? x x? x x x x? x? x x x x x x x x x x? x? x x x? x? x?

març 2013:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x x x x x x x x x
Xirla x? x? x? x? x? x? x? x? x x? x? x? x? x? x? x? x? x x? x x x x x x x x?
Lluna x x x x x x x x x  x x x x x x x x x x
Perla x? x x x? x? x x x? x x x? x x? x x? x? x? x  x x x? x x x x? x x x x x

abril 2013: el mes on més se’ns han escapat les gallines… primer només era la Mireia (que pel que creiem va aprendre a “ajupir-se” i empènyer per sota la tela metàl·lica i escapar-se…) però darrerament eren totes 4 i és clar vam trigar molt en saber on ponien (les rosses dins un armari, les negres dalt d’un bidó amb la conseqüent caiguda lliure dels ous). Aquestes escapades, malgrat bucòliques criem que eren estressants ja que durant aquests dies una de les negres ponia ous realment deformats (llisos per un cantó, deformats no arrodonits, clova molt feble…). Les escapades s’arregla amb noves piquetes a la tela i alguna totxana on fan solcs.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Mireia x x 11hx x x x? x x?  x?  x x? x x
Xirla x? x? x? trencat trencat x x x x? x? x? x? x? x? trencat x? x x? x? esc x x?  x?  x x? x? x?  x? x x
Lluna x x x x x x x x x x x x x x x x x x apa x x  x  x? x x  x? x trencat
Perla x x x x x x x x x x x x x x x x tarat x x des tarat x x  x? x x x?  x? x

maig 2013: no podem “confiar” en agafar només els ous dels nius… ja que el 10 de maig, en un racó al terra del galliner, ens hem trobat 15 ous de fora dels nius (els acabem llençant ja que aquest cop no podem saber quan de temps tenen… ja que fa temps que no canviem el galliner de lloc i no podem assegurar-nos-hi… una amiga i la nostra filla s’ho passen d’allò més bé trencant ous i llançant-los al compostador). Els repartim arreu dels dies que sembla que han post poc…

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x? x x x x? x? x x x x x  x x
Xirla x? x x x x? x? x? x?  x? x x x x x? x x  x x? x  x?
Lluna x? x x? x?  x? x? x? x? x x x trencat x?  x?  x? x x  x?  x  x? x?  x
Perla x x? x? x? x? x? x? x?  x? x x x x  x x x  x x? x?  x?  x?

juny 2013:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Mireia  x  x x  x  x  x  x  x x  x  x x x  x  x  x  x x  x
Xirla  x  x  x x  x  x  x  x  x  x  x  x?  x  x?  x  x  x?  x x?  x x  x  x x  x x?
Lluna  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x
Perla  x?  x?  x  x  x  x  trencat  x  x  x  x?  x  x?  x  x  x?  x?  x?  x? x?  x?  x x?  x  x

juliol 2013:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x x x  x x x x x  x
Xirla x?  x  x  x  x x? x?  x  x?  x?  x  x?  x  x?  x?  x? x?  x  x?  trencat  x?  x?
Lluna  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x
Perla  x  x x?  x x? x? x? x?  x?  x?  x?  x  x?  x  x?  x x  x?  x  x x  x

 

Menjar

  • Les hi agrada molt: grana (de soja verda, mill, blat, segó i pipes de gira-sol), bledes (fulles i tronc), espaguetis cuits blancs, caragolines aixafades, cucs, bolonyesa de soja, pela de patata, herbes adventícies, fulles de pastanaga, fulles de carbassera i carbassonera, fulles de col?, figues madures, pernil dolç, cloves de cloïsses esmicolades, porquets de sant Antoni (o trugetes, cucs de bola, paneroles), milpeus, galetes reblanides amb aigua, meló, cigrons cuits, tomates, pa sec (sobretot remullat amb aigua), molls de mandarina, farinetes, raïms, brou de verdures amb maizena, paté vegetal de tomata, formatge camembert passat, (no estem segurs si els cucs grisos de terra els hi agraden), salmó tant cru descongelat com cuit, tempeh cru, paté vegetal amb pa i aigua, pastís de carbassa, restes de pizza, magranes, herbes canonges, formatge de cabra, fulles dels ravenets, crema de llet vegetal barrejada amb pinso, faves (velles congelades) bullides, bledes fulles (els troncs no gaire), els agrada dles mongetes seques cuites, els formatges i pela de formatges, pinya, pela de pera
  • No les hi agrada gens: pela de plàtan, blat de moro sencer, síndria, carbassa, remolatxa, tomates?, restes de patates xips i ganxitos, peus de les gírgoles, pebrots, mongetes tendres, fulles de ceba tendra, sembla estrany però les erugues de les cols no els agrada, veces, fulles de col?, calçots cuits,
  • Altres:
    • La grana: decidim finalment, atès que les gallines negres impedeixen que les rosses mengin tranquil.lament, que la grana, que les agrada molt bé la repartirem arreu del corral pel terra i així es mouen més per menjar… o bé en el dos bols de ceràmica (posats en dos llocs diferents del corral) ho barrejarem amb el pinso
    • Menjadora: abandonem, malgrat és on més els agrada menjar, els bols i ara tornem a donar el menjar a la menjadora (tolva). Això sí la pengem, tant per dificultar-li als rosegadors que entren, com per veure si així hi mengen millor les gallines (en arribar-hi millor) i perquè es mantingui més net.

Rata pinyada, per fi, el primer rat-penat que veiem a l’hort

Ratpenat (Font: jadecristi.wordpress.com)

Ratpenat empaitant una arna (Font: jadecristi.wordpress.com)

El dimarts 26 de juny ens vam quedar a dormir per primer cop a l’hort i vam poder veure els nostre primer ratpenat a l’hort. I això ens fa pensar en una altra feina pendent que tenim, fer caixes nius pels ratpenats.

I creiem, bé confiem i esperem que com la majoria de les rates-pinyades de les nostres contrades sigui insectívor. La gran quantitat d’insectes fan que siguin un aliment abundant i divers pels ratpenats i atès que que surten de nit, quan els ocells insectívors estan inactius, els ratpenats no tenen competència per caçar els molts insectes que surten després de la posta de sol.

Segons la viquipèdia, el 70% de les espècies de quiròpters són insectívores i gairebé totes les famílies d’insectes poden ser les seves preses. A més d’insectes, els ratpenats es mengen altres tipus d’artròpodes com ara aranyes, crustacis, escorpins o escolopendres. Els ratpenats no cacen les seves preses únicament a l’aire, sinó que a vegades també les cacen a terra. Els ritus nupcials d’alguns insectes representen una oportunitat fàcil pels quiròpters.

Saltamartinets

Saltamartins (Font: lh5.ggpht.com)

Saltamartins (Font: lh5.ggpht.com)

Avui  29 d’abril és dels dies on a l’hort trobem per tot arreu cries de saltamartins (marrons i d’antenes curtes) i de llagostes verdes (antenes molt llargues… i es veu que els adults fan xerricar les seves potes… segons viquipèdia són ensífers i els primers celífers… i ambdós ortòpters com els grills) ben petitones i les que són verdes d’un verd molt clar i brillant.

També ahir, 28 d’abril, va ésser el dia en que ens van picar per primer cop varis mosquits (avui però com feia molt de sol i vent, els mosquits no els hem notat) i creiem que ahir atès que tot el dia estigués nuvolat els va ajudar… El 19 de novembre 2012, encara hi ha mosquits (semblava que ja havien desaparegut, però les darreres pluges i la millora de les temperatures sembla que els ha revifat).

Eruga papallona rei a les pastanagues

Eruga de la papallona rei (Font: viquipedia.org)

Eruga de la papallona rei (Font: viquipedia.org)

Diumenge 3 de juny ens va  sorprendre una visita espectacular, eren un parell d’erugues de papallona rei (o papallona tigre o papilló) entre les fulles de les pastanagues.

És, com ens diu la viquipèdia, una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans, però també és una de les erugues més espectaculars, són grans, tranquil·les (bé es veu que poden deixar anar un líquid pudent si les molestes) i d’un color verd jardí brillant amb franges negres i grans punts taronges distribuïts simètricament arreu del cos.

La papallona no l’hem vist encara, però pel que hem consultat, té franges de colors vius, groc i negre amb unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques roges al costat de les “cues”. Aquestes prolongacions de les ales són característiques de les papilionidae.

Papallona tigre (Font: caragolporuc.blogspot.com.es)

Papallona tigre (Font: caragolporuc.blogspot.com.es)

Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l’anís i del fonoll, sobre les quals de vegades se la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera a la tardor. És una papallona molt comuna a l’estiu.

Les erugues mengen, preferentment, les fulles de les plantes apiàcies o umbel·líferes, com la pastanaga borda, la pastanaga, l’anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s’alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies. Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.

Les crisàlides de la papallona rei es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l’extrem de l’abdomen.

Un parell de consoldes i una estèvia

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

El 15 d’octubre del 2011, en una fira ecològica, vam comprar dues consoldes i una estèvia. Ens van avisar que a l’hivern tant la consolda com l’estèvia “moren” però que, si més no, la Consolda rebrotarà a la primavera i amb molta sort, si no ha passat gaire fred, també rebrotarà l’estèvia.

El que no sabíem, ni esperàvem és que a 14 d’abril la Consolda, no només ha crescut moltíssim, sinó que ja està fent flor... i això no sabem si vol dir que farà llavors i s’estendrà per l’hort. Per ara l’estèvia no ha donat cap senyal de vida… i ens temem, ja que a 20 d’abril encara no ha donat senyals de vida que ha traspassat del tot (som 13 de maig i ens sembla que rebrota de les arrels… és difícil assegurar-ho però ens fa tanta il·lusió que hem volgut anotar-ho… a més si és veritat triga moltíssim a rebrotar oi?)

Les dues consolda que vam comprar i vam plantar al marge occidental de l’hort, són Consoldes de Rússia (Symphytum x uplandicum). una de les millors plantes considerades com a adob verd a l’agricultura ecològica. Les consoldes, que són un símfit (gènere de plantes amb flor de la família Boraginaceae), són autòctones d’Europa, i segon la santaviquipèdia, compta a 7 espècies i un híbrid.Tenen fulles amples i piloses i les flors acampanades de colors variables entre el blanc i el rosat. El fruit és un aqueni.

No hem pogut aclarir-ho del tot, però sembla difícil aconseguir reproduir-les per llavors i en canvi eś relativament fàcil fer-ho per esqueixos de l’arrel. Un cop n’hagui descobert l’entrellat l’escric (a més he trobat un lloc web on recomanen treure les flors ja que debiliten, si més no el primer any de vida, un xic la planta i això ens desconcerta…).

Altres esdeveniments:

  • 11 de juny del 2012: l’estèvia ja fa un pam i té forces fulles en una sola tija (va començar a rebrotar ara fa un mes)
  • 12 de gener del 2013 rebroten les consoldes, de 3 a 8 brots, i com ens temem que és massa aviat hem decidit arrencar-ne arrels i brots i passar-los a 5 testos. Deixem 2 testos al mateix hort prop de l’almàixera (molt més lents de creixement però un creixement més equilibrat i segur), a recés del fort vent, i els altres 3 testos els duen a casa a veure com funcionen (creixen molt més ràpid, però la transició a l’hort va pitjor ja que en el trasplantament perden la fulla i han de tornar a brotar)
  • 16 de febrer: les  consoldes dels 3 testos de casa han crescut moltíssim i les hem hagut de trasplantar a un test més gran, les de l’hort en test sobreviuen però no creixen gaire, i els brots de les plantes a terra van creixent i morint però segueixen essent molt petits.
  • 15 de març: malgrat la fred que tornem a patir, els brots espontanis són força grans
  • 26 de març: les consoldes de casa van créixer desmesuradament, fulles molt llargues (suposem que buscant el poc sol que tenien ja que les teníem a recés dins el lavabo) i en portar-les a l’hort van patir… i fins que no van perdre aquestes fulles “desmesurades” no van tornar a rebrotar bé
  • 21 de març: trasplantem les dues consoldes que teníem en testos (a partir d’esqueixos dels brots collits el 12 de gener)
  • 1 de maig 2013: consoldes que van brotar per si soles des de les arrels de l’any passat ja estan a 1’30 metres i ben florides… Un bon amic permacultor ens comenta que esperem a que s’obrin les flors i tallar arran de terra i les fulles al compost. Així la planta tornarà a rebrotar i tindrem “més collita de fulles”. Si arribés a fer llavors serien estèrils, per tant no cal esperar per tallar.

Més informació:

 

Veces i el reg per aspersió

Veça (Font: wiquipedia.org)

Veça (Font: wiquipedia.org)

Tenim un bon problema. En una part de l’hort on no hi treballem hem plantat veces (val a dir que un xic tard, cap a principis de desembre) i cal regar-les, però a l’hort, amb els dipòsits i les basses prou feines podem regar només amb regues, amb regadora i (aviat) amb el gota a gota… però les veces, amb una extensió considerable cal regar-les per aspersió (o bé que plogui és clar).

I és clar, a l’hort en no tenir ni llum elèctrica ni aigua a pressió… ja tenim un problema. Cercaré arreu i intentarem trobar alguna solució… sinó haurem d’acabar comprant una bomba d’aigua que pouï aigua de la bassa i regar amb un aspersor o pistola difusora.

Ah per cert, plantem veces perquè és una de les bones plantes per fer adob verd… un cop creixi, i abans de florir (que no “gasti” l’energia recollida del terra per a florir i menys per a crear llavors…), cal tallar-la, deixar-la reposar uns dies i llavors enterrar-la al mateix sòl.

Les veces són lleguminoses que poden fixar el nitrogen (es veu que amb simbiosi, de les seves arrels amb bactèries tipus “rhizobia”)… i quan no s’empra com a adob verd, s’empra com a farratge pel ramat ja que és una planta que pot aportar-los-hi una bona quantitat de proteïnes.

Durant el primer mes regàvem per aspersió amb una bomba cutre que teníem però un dia va acabar petant… i després vam començar a regar directament tapant la mànega que surt del motor del pou… i entre aquests regs per aspersió o pluja forta, i les bones pluges creiem que creixeran força.

PD1: Poden tenir una alçada de 30 a 80 cm… i les nostres, a 19 de febrer, tot just fan 5 cm… a veure si comença a ploure i poden fer una estirada!

PD2: A 14 d’abril (i després d’un mes de març i abril prou plujós) les veces tenen ja uns bons 25-30cm i algunes ja comencen a florir aquesta mena d’orquídies liles que fan. Hem de vetllar de tallar-les abans que facin fruit o bé quan la gran majoria estiguin florides.

PD3: a 27 d’abril bona part de les veces estan florides… i això vol dir que ja hem de començar a dallar totes les veces i deixar-les assecar sobre el terra abans d’incorporar-ho al sòl… Per sort vam llegir bé que s’havien de tallar tant bon punt o just abans de florir (perquè no agafin més aliments del compte del sòl) i no pas abans de fer fruit… així que l’endemà mateixa, a 28 d’abril, vam tallar-les totes, primer un primer tall amb la falç (una matada però prou divertida…), després vam fer pilons amb el rasclinet i la resta vam acabar tallant-ho d’arrel (primer vam intentar arrencar-les… però no anàvem enlloc) amb el tràmec anivellador… molta feina i és un tràmec força pesat però no hem trobat millor manera. Després jugant-hi vam repartir els munts per tot el camp.

20 mates d’esparragueres – Bancalet

Granja d'espàrrecs (Font: kitchenproject.com

Granja d’espàrrecs (Font: kitchenproject.com

Com sempre, la poca previsió ens fa fer les coses a corre-cuita… i és clar no de la millor manera…  Però alhora pensem que si no ens regalem de tant en tant un impuls, espontaneïtat, com ara comprar 20 arrels mare d’esparregueres… què trist seria doncs…

Bé en fi… incialment havíem pensat que les esparregueres podrien créixer molt bé sota les pomeres (és més, seria molt aconsellable ja que és un bon repel·lent de la mosca de la fruita…) però és que ens hem quedat amb un pam de nas quan hem vist que la motoaixada avui no arrencava de cap manera… i tot ho havíem de fer amb una hora i mitja perquè teníem dinar familiar a la capital… és dissabte (10 de març)!

Així que 4 arrels les hem plantat entre les rajoles de dues parades de crestall (n’hem plantat només dues i dues perquè no sabem si és una planta que es comporta com a invasora i ens feia por posar-n’hi més per si després tindríem problemes amb la resta del bancal…). Doncs ens queden encara 16… 3 o 4 cap al jardí... a prop de les plantes medicinals… I la resta on… si no poden anar al verger… ni podem llaurar la terra seca i dura que tenim arreu amb la motoaixada morta.. doncs entre les dues oliveres petites hi hem fet un petit bancalet, que malgrat està dur, no està tant malament com la resta de l’hort no treballat… així que mitja hora de fanga i mitja més picant terrossos amb el tràmec per acabar plantant corre-cuita la dotzena de mates d’esparreguera que ens quedava… i no de la millor manera.

A dins el forat de cada arrel d’esparraguera hi hem posat un grapat de compost madurat, i en el bancalet a sobre per saber on haurem de regar…

Doncs dimarts 13, després de dues regades ja tenim 3 arrels que han fet espàrrecs de prop de 10 cm… fan tan bona pinta i són tan llaminers que esperem que cap passavolant no els agafi i s’espiguin de seguida i facin una bona mata d’esparreguera… que es faci forta i els anys posteriors siguin ben productives…

PD1: a 7 d’abril la majoria d’espàrrecs s’estan espigant i alguns fins i tot apunten les “flors”

PD2: a 13 de juny hem de netejar d’adventícies el bancal d’espàrrecs ja que estava ben “infestat”… segurament amb la neteja ens hem carregat alguna esparreguera però trobem que no és important… creiem vaja.

Amb el permís de la riera – Bassa II

Balca (Font:www.erbe.altervista.org)

Balca (Font:www.erbe.altervista.org)

Atès que estem un xic preocupats per la poca vida que hi ha, si més no visible, a la nostra bassa (hores d’ara pensàvem que estaríem preocupats per la invasió d’insectes i d’altres bitxos en aquesta bassa enmig de tans camps conreats sense un punt d’aigua a la seva disposició…)… que hem començat a teoritzar del per què de tot plegat: i la idea estrella del moment és que, no hi ha plantes a la bassa, i és clar això no convida a estar-s’hi ni ajuda a defensar-se un xic de depredadors, en principi ocells, que puguin anar-los eliminant… (som conscients que som capaços de crear un piló de teories totes elles contradictòries…)

Per tant el dissabte, 17 de març, vam visitar l’únic punt d’aigua viu de la zona, la riera… que tenia tots els marges socarrimats per les cremes dels marges que els pagesos van fer, suposem, abans de la prohibició de poder fer foc… I només veiem canyissar sec a la mateixa riera (per cert amb un color negrós que no convidava gens a ficar-s’hi… i que voleu que us digui el canyissar no és pas una de les que busquéssim) i canyes cremades i alguns brots d’aquestes que començaven a sortir als marges… vam caminar pel marge de la riera cap a llevant fins que en una cantonada hi havia un petit rebrot del que semblava una balca… i sí, hem trobat una arrel ben recremada (amb uns quants brots, això sí, campiona…) de balca… i es clar, amb una pala vam intentar treure un bon tros d’arrel… i cap a la bassa.

Lliri groc o flor de lis (Iris pseudacorus - Font: creativelanddesignmd.com)

Lliri groc o flor de lis (Iris pseudacorus – Font: creativelanddesignmd.com)

A la bassa, i atesa una altra teoria potser gratuïta (les arrels del que hi posi poden rebentar el plàstic contenidor de la bassa…), vam fer una mena de contenidor amb plàstic doble a dins la bassa on amb còdols vam fer una mena de contenidor on hi vam posar terra de l’hort i l’arrel… i pel que sembla quatre dies més tard sembla que els brots han crescut i tot, així que creiem que acabarà arrelant.

Aquell mateix matí vam anar primer a un viver on vam poder comprar una planta anomenada per ells com a oxigenant que s’arrela al fons de la bassa i com les balques, nenúfars, papirs… i altres plantes aquàtiques eren molt petites i cares (totes superaven els 6-7 €) és quan vam decidir… potser estaria bé poder posar-ne d’autòctones que no fas cap mal a la riera (està totalment antropitzada i s’empra bàsicament per a regar tots els camps de la zona). I potser sí que és oxigenant, o duia molta fauna microscòpica, ja que els peixos només de tirar-la s’hi van estar tot el matí al voltant d’aquesta…

Espiga d'aigua (Pontederia cordata - Font: critsite.com)

Espiga d’aigua (Pontederia cordata – Font: critsite.com)

PD1: Divendres 23 de març, atès que encara estem preocupats per la poca vida que hi ha a la bassa… hem començat a plantar plantes al voltant de la bassa, i dins de la bassa un lliri d’aigua, concretament un lliri groc o flor de lis (Iris pseudacorus)… a veure si creix i també ens ajuda a “oxigenar” o depurar l’aigua.

PD2: Dilluns 26 de març ampliem la biodiversitat i hi afegim a la bassa, una espiga d’aigua (Pontederia cordata), també cercant l’oxigenació i depuració que puguin fomentar. No sabem si és només una casualitat però avui mateix hem vist de nou un sabater a la bassa… (només un parell de dies més tard, ja broten i treuen el cap de l’aigua).

PD3: de seguida que vam posar la balca a la bassa, va començara créixer… però és que dimecres 27 de març alguna de les fulles ja feien més de 30 cm (i quan la vam trasplantar cap d’elles feina més de 10 cm)… no sé si li agrada molt el lloc o és que són molt sofertes i s’adapten a per tot arreu amb aigua…

PD4: 10 de juny el lliri d’aigua està florint (ha fet moltes tiges i fulles noves… i algunes d’elles s’estiren arran d’aigua)

Les primeres papallones de l’any

Papallona blanca (Font: baranobad2.persianging.com)

Papallona blanca (Font: baranobad2.persianging.com)

La primera la vam veure el 18 de febrer, però tot el final del febrer, i sobretot ara al principi del mes de març que a l’hort hem tingut les primeres visites de papallones… per ara només n’hem vistes de color blanc… però creguem que arribaran la resta de colors amb la primavera.

Ens fan il·lusió que tinguem aquestes esperades visites, no només perquè comencen a indicar-nos l’arribada del bon temps… sinó perquè són conegudes arreu com a bons bioindicadors… són indicadors biològics perquè com a espècie ens indiquen que el medi té un bon estat biòtic… bé segurament com a bons indicadors, caldria fer un bon estudi i monitoratge per anar avaluant si cada cop n’hi ha més o menys… abans de poder prendre cap valoració positiva o negativa… però el que sí que tenim clar que és un bon senyal que n’hi hagi.

Ja sabem que no són els únics, ni els més importants bioindicadors però sí que són un dels més famosos, si més no a les nostres contrades… De biodindicadors n’hi ha de molts tipus: microbians, vegetals (algues, posidònies, líquens, trèvol…), animals (macroinvertebrats aquàtics, escarbats, formigues, papallones, amfibis, peixos, cigonyes, martinets, llúdrigues…). Com sempre, una ullada la viquipèdia ens pot donar un bon resum dels bioindicadors.

PD: A finals de març ja n’hem vist forces més i no només de blanques sinó també de marrons i moltes d’elles volant aparellades. De taronges-negres encara no n’hem vist.

La bassa torna a la vida – Bassa III

Sabaters sobre l'aigua (Font: viquipèdia)

Sabaters sobre l’aigua (Font: viquipèdia)

Doncs sí, avui 4 de març hem vist de nou els tres carpins daurats… no se n’ha mort cap i avui tots 3, quan emplenàvem de nou la bassa fins dalt de tot, han passejat plegadets.

I a més hi ha més  vida que mai, ja que avui n’hem vist 3 sabaters. Els sabaters, o gèrrids, són insectes depredadors d’altres insectes o petits invertebrats. Es troben sovint en basses, marjals o aigües de corrent dèbil o quiet.

Segurament hem de començar a pensar en augmentar la família de carpins… ja que no faran l’abast de menjar tantes larves de mosquit com esperem que aviat hi hagi… i no cal que siguem un focus de propagació del mosquit… que amb la sort que tenim fins i tot podrà ésser el tigre.

PD1: fa un parell de dies, som dimarts 13 de març, que no hi són enlloc els sabaters… i de vida, a banda dels carpins amagats sota el llot només hi ha unes quantes mosquetes… D’aquí a un parell de setmanes al viver ens han dit que tindrien plantes aquàtiques oxigenadores (a banda de les flotants que ara mig han sobreviscut a l’hivern) que s’estenen pel terra de la bassa.

PD2: diumenge 8 de juliol ha sigut el primer dia que hem pogut veure a la bassa un espiadimonis, ens ha fet molta il·lusió i PD3 en tornem a veure un altre el 25 de juliol dia en el que decidim tornar a rebaixar d’algues cabells de bruixa la bassa ja que començava a cobrir el 60 o 70% de la superfície… i el deixem al 30% com sempre que fem “neteja”

Serp blanca o ratllada

Serp blanca (Font: www.dragnatura.org)

Serp blanca jov (Font: http://www.dragnatura.org)

Avui diumenge 22 de generentre unes rajoles a la pared oest de la barraca hem trobat, amb gran sorpresa, la nostra primera serp de prop… (ja sabíem que havíem de treure aquestes restes de rajoles de la zona de jocs…)

En Juan-Isabel i en Roc tampoc hi entenien gaire i hi deien que era una “culebrilla”, amb això és com no dir res però ja era més del que nosaltres sabíem… si més no hem pogut deduir que era una colobra i per tant no era pas un escurçó… i el diminutiu ens deia que era una cria no gaire gran…

Això sí, devia estar molt espantada, més que nosaltres, perquè no feia més que expirar aire i obrir la boca, i de tant en tant fent una finta com si ens volgués mossegar a distància…

Finalment l’hem caçat amb un pot i l’hem anat a deixar molt enllà, lluny de l’hort… no la volíem pas matar… que per cert era el que ens recomanaven, bé més aviat insistien, en Juan-Isabel i en Roc… que si pot mossegar la nena, que aquesta es fa gran i farà el niu aquí a prop, etc… finalment, per si de cas l’hem dut lluny del nostre hort… però ara que hem buscat per internet (Rhinechis scalaris, serp blanca o ratllada) podem veure que pot ésser un bon aliat contra els ratolins, talps i musaranyes a l’hort… i per tant no cal matar-les i dur-les lluny de l’hort, simplement a un lloc on no ens les trobem gaire…

Serp blanca adulta (Font: viquipedia.org)

Serp blanca adulta (Font: viquipedia.org)

La nostra era un exemplar jove, molt groguenc i amb taques negres fent unes H i en conjunt com si fossin una escala. Es veu que de grans poden arribar a 150-180 cm. Estem contents del que hem après i sobretot per no haver caigut a les pressions de mata-la, només cal aixafar-li el cap ens deien…

El 23 d’agost, al compost (de fet ha sortit en un palada de terra) ha sortit una serp, creiem que de les anomenades blanques, adulta de més d’un metre. No ens hi hem pogut fixar bé ja que de seguida s’ha escapolit.

La primera granota (bé amb trampa)…

Dimarts 3 de gener els Juan-Maria ens van fer arribar una granota (de les anomenades verdes però marró, amb taques… potser és el color de quan hivernen…).

Així, tal i com vam quedar amb ells quan van veure que teníem una bassa… tota granota que trobin ens la faran arribar… i no ens ho esperàvem que en ple hivern n’hi trobessin.

La vam acostar a la bassa, va saltar a la vora i allà s’hi va quedar fins que finalment va desaparèixer… suposem que amagada entre arbustos, o colgada entre les pedres del voltant.

Tenim pendent ajudar a créixer plantes tot voltant de la bassa… sinó pocs animalons s’hi quedaran a viure durant l’hivern. Però  malgrat la trampa, és la primera granota que arriba a la bassa.

Trobem a faltar la puput

Puput (Font: ca.wikipedia.org)

Puput (Font: ca.wikipedia.org)

Des de fa cosa d’un mes que ja no trobem, camí de l’hort, una puput cercant aliment pel terra. Suposem que ha emigrat cap a terres més calentes.

Va bé tenir-ne prop de l’hort ja que menja llagostes, formigues, grills, erugues i larves d’insectes, encar que també es menja d’altres aliats com són les aranyes i els cucs de terra.

PD: el 3 de gener, vam poder comprovar que sí que en queda alguna que altra parella… no es deixen veure gaire, ni de lluny n’hi ha tantes com el període primavera-estiu-tardor… però algunes s’han quedat al nostre entorn a passar l’hivern.

Descobrint la mallerenga

Des del mes d’octubre, que fent cas de l’amiga tècnica mediambiental, que vam penjar, d’un arbre del jardí, una menjadora especial per les mallerengues.

Mallerenga mascle (Font: ca.wikipedia.org)

Mallerenga mascle (Font: ca.wikipedia.org)

L’invent casolà és un filferro llarg on hi clavem cacauets (am pela és clar) i corbant ambdós caps, un per penjar la menjadora d’una branca i l’altre perquè no caiguin. Doncs el primer cop vam trigar en començar a trobar-los menjats, prop d’un mes… però aquest  segon cop als pocs dies ja vam trobar que n’hi havien d’oberts.. És un tipus de menjadora especial per a ocells molt àgils que poden menjar mentre fan equilibris.

Menjadora (Font; criatures.ara.cat)

Menjadora per a mallerengues (Font; criatures.ara.cat)

I no és fins avui, dimarts 27 de desembre, que hem pogut veure de cua d’ull (mentre estàvem fent el bancalet pels ravenets, hem sentit fressa de com els estaven pelant) i no hem pogut, de cap de les maneres poder identificar-lo. Només sabem que l’hem vist de color blanc i negre (o negre i clar) i ja que pocs ocells tenen l’habilitat de poder menjar-los podríem assegurar que és una mallerenga… i potser carbonera… però ja ho acabarem descobrint.

Costarà però, ja que és un ocell esquiu, tímid i molt poruc… de lluny mentre dinava amb els prismàtics no ha aparegut (però sí que he pogut veure un altre petit ocell que no he pogut identificar i que podria ésser un mosquiter, una boscarla o bosqueta, etc… i he pogut comprovar que el “nostre” pit-roig ve sovint i li agrada amagar-se als arbustos del jardí) ja que mentre estava a la barraca l’he tornat a sentir i ell m’ha vist a dins per la finestra i ha marxat de seguida.Paga la pena tenir-hi cura durant l’hivern (que li manca aliment) perquè és un bon aliat ja que menja tot tipus d’insectes, així com fruits silvestres i llavors riques en olis. S’acostuma fàcilment a les menjadores d’on si pot seleccionarà les pipes. I ja em temo que la nostra amiga tècnica mediambiental (mira que és llarg…) ens dirà que estaria bé fer i penjar un parell de caixes niu perquè s’hi acabin instal·lant a l’hort…

Quan l’identifiqui en ferm, us ho explico aquí mateix. PD: Dissabte 14 de gener vam poder identificar-la, i és una carbonera, amb pit grogenc i una llarga corbata negra que li travessa el pit.

Pregadéu pal

Empusa pennata - "Pregadéu pal"

Empusa pennata (Font: ca.wikipedia.org)

Mes de setembre al matí,

Sorpresa majúscula, hem trobat mentre netejàvem el nostre nou hort, una Mantis religiosa “insecte pal”, un pregadéus… Val a dir que una bona amiga tècnica mediambiental ens va aclarir que és força freqüent poder-ne veure (i que s’anomenen Empuses, i de cognom “pennata”), si més no a tot el Mediterrani Occidental… però per nosaltres, veure un Pregadéu verd ja és tota una novetat… i si és com aquest no vegis! Són de ciència ficció, amb una cua d’animal prehistòric, i amb una protuberància al cap de casc imperial invasor.

No sabem si són aliats de l’hort (és carnívora, menja insectes i s’especialitza en insectes voladors… i això sempre va bé), però esperem que s’hi quedi… ens ha fet molta il·lusió… després de passar per les mans de la nostra filla la vam alliberar al romaní, que s’hi pogués amagar.

Segons la mitologia grega, Empusa era una semi-deessa monstruosa i malèvola, capaç d’assolir formes d’animals o dones de gran bellesa per tal de seduir els homes i devorar-los.

Pit-roig

Pit-roig mascle (Font: ca.wikipedia.org)

Dimarts 21 de desembre a les 16:30h, visualitzem per primer cop, des de que tenim hort, un pit-roig que travessa d’oest a est i es para a la pre-tanca oriental.

Tant de bo es quedés… ja que és un bon aliat de l’hortet (menja principalment  invertebrats que viuen pel terra com ara  insectes, sobretot coleòpters, cargols, aranyes…  i a l’hivern baies i petits fruits).