Category Archives: Insectes

Regues de patateres 2013

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Preparació:

  • Compra de les patates per a sembrar: Enguany les comprem el 4 de març, concretament 3.30 kg de patates kennebec (unes 40 mitjanes i petites) i 1.70kg de patates red pontiac (unes 14 mitjanes)
  • Fer les regues: 10 de març (enguany, a diferència de l’any passat només ha calgut passar un parell de cops la motoaixada, no ha calgut ni regar el terra ni passar la fang prèviament – va ploure fa poc -) en fem 3, dos al sud de la tanca de canyes i 1 al nord d’aquesta. El 2012 les vam fer 2 regues el 14 de març.
  • Llit de compost: El 2012 el 14 de març, enguany esperarem que passin les pluges que es pronostiquen… i enguany el posarem a l’hora que sembrem.
  • Sembra de patates: Sobre el llit de compost, en un solc d’uns 10 a 15 cm, i posteriorment colgades de terra de les motes d’ambdues bandes (fent-hi un cavalló, un llom de terra). A meitats les patates més grosses, i senceres amb el cul tallat les més petites. Sembres:
    • 19 de març: la 1a rega de patates (nord de la tanca de canyes) on sembrem 12 red pontiac i 16 kennebeck sobre llit de compost i 2 regadores (4 regadores més el 16 d’abril)
    • 20 de març: 2a rega de patates (sud de les canyes) , 29 kennebeck sobre llit de compost i semienterrades i 2 regadores
    • 4 d’abril: 3a rega de patates (la del mig, també al sud de les canyes), 16 kennebeck i 12 red pontiac sobre llit de compñost i semienterrades 2 o 3 regadores (reguem 4 regadores el 16 d’abril)
    • 12 d’abril: posem una segona aportació de compost a les patateres del sud i del nord.
    • El 2012 en vam sembrar el 14 de març.
  • 1r reg per inundació: Un cop regat tornar-hi a posar més compost per sobre les motes, els cavallons de terra i regar-ho amb regadora perquè hi quedi fixat el compost. Enguany no ho fem ja que plou força els dies posteriors. La primera rega la fem el 21 d’abril (un mes més tard).
  • Reg: al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (hem trobat que algunes persones escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics, nosaltres només tallàvem les flors, cap escateix)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua.
  • Calçar: a mida que van creixent s’han d’anar calçant, per tenir la terra més remoguda, per evitar les adventícies i per evitar sobretot que les patates a mida que creixen els hi toqui el sol.
    • 1a calçada a la rega del nord i del sud el 16 d’abril.
    • Calcem per 2n cop la rega del sud i del nord (les primeres plantades) el dilluns 6 de maig (i de pas netegem adventícies).
    • El 13 de maig calcem al darrera rega, la del mig.
  • Neteja d’adventícies: El 2012 el 27 d’abril, 3 i 18 de maig (va ser poc i en algun moment tard… ja que són fortes competidores i les patateres s’hi ressenten…)
  • Desflorar (no sabem del tot per què ho fem però tenim la “sensació” que la planta no s’haurà de dedicar a fer flors i fruits i pot dedicar-se a engreixar els tubercles):
    • 1a desflorada el 7 de maig a 6 de la rega del nord-est.
    • 2a desflorada el 13 de maig a 10 patateres de la rega del nord i a 6 del mig.
    • 3a desflorada el 18 de maig (a 6 del sud, a 20 del mig i a 32 del nord)
    • 4a desflorada el 26 de maig (a 5 del nord, 13 del mig i 3 del sud)
Escarbat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Escarabat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Esdeveniments destacables:

  • Primeres fullades: El 12 d’abril han brotat 25 patateres de la rega del nord i 16 del sud (fa prou feines 20 dies de sembrades). El 24 d’abril broten 24 patateres de la rega del nord (també fa uns 22 dies de sembrades). El 2012 el 2 d’abril (als 19 dies de la sembra)
  • Primeres florides: el 2013 (mirar apartat anterior de desflorar) primeres flors el 7 de maig… i la més forta el 18 de maig. El 2012 el 31 de maig (als 2 mesos i 17 dies de la sembra) i les vam anar tallant per evitar que la patatera s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.
  • Plagues, els escarabats de la patata: el 2012 van veure els primers escarabats de la patatera el 31 de maig (rabassuts, groguencs i ratlles marró i taronja, 5 o 6), larves (vermelles i granes, una desena) i nius d’ous (grocs, grups d’una trentena), els matem aixafant-los amb els dits (si es desmadra mirar de fer servir l’oli de nim). Tornem a veure’n l’1 de juny (dotzena de larves), el 5 de juny (2 escarabats i una trentena de larves), 7 de juny (vintena de larves, dos nius d’ous), 10 de juny (10 larves), 11 de juny (4 larves grosses i una vintena de petites), 13 de juny (vintena de petites)
  • Larves i ous de l'escarabat de la patatera (Font: www.macro-world.cz)

    Larves i ous de l’escarabat de la patatera (Font: macro-world.cz)

    Primera collita (quan la mata encara és viua): el 2012 el 13 de juny en collim de petites, el 21 de juny ja són més grosses

  • Collita (de seguida que la mata s’asseca): el 2012 el 2 de juliol collim les patates de les mates ja mortes… la gran collita el 10 de juliol i les darreres el 15 de juliol.
  • Menjar-les (a partir de Tot Sants poden començar a grillar-se ja que no emprem cap mena de pols per emmagatzemar): Els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina), en principi si es treu el grill i es talla la part verda la patata no és tòxica. Però si la patata ha esdevingut arrugada i tova, ja n’ha perdut molts dels nutrients i el midó s’ha convertit en sucre.

Més informació:

Formigues alades i no pas tèrmits

Formiga alada (Font: www.micafeina.com)

Formiga alada (Font: http://www.micafeina.com)

El 30 de setembre, després de 24 litres de pluja del dia anterior, ens hem trobat com molts altres cops munts i munts de muntanyetes de sorra… la nostra hipòtesi és que les formigues aprofiten la terra molla i tova per fer ampliacions als nius. Però avui a més hem trobat un piló de formigues alades i hem decidit investigar un xic per la xarxa i esclarir alguns dels dubtes, si són noves reines, possibles colinitzadors, diferència amb els tèrmits, etc…

Formigues

  • Composició de la colònia:n’hi ha 4 tipus de formigues:
    • les obreres: les femelles estèrils  que fan de caçadores recol·lectores, de constructores i de cuidadores de la canalla… són les que es veuen arreu
    • els mascles
    • les femelles: que són alimentades especialment perquè generin noves reines
    • i la reina:  que poden haver-hi una o vàreis segons l’espècie i és l’encarregada de la reproducció
  • Alades, poden ésser tant els mascles com les femelles que en arribar a la fertilitat, sovint a l’estiu després de les pluges, abandones la colònia a la recerca d’una parella, normalment d’una altra colònia. L’aparellament el fan a l’aire i un cop fecundades les femelles, els mascles cauen a terra per morir, i les femelles a terra, s’arrenquen les ales (bé amb les mandíbules o altra cosa dura que trobin), i cerquen terra humida per fer un forta i posar els ous i crear una nova colònia
Diferència entre tèrmits i formigues alats (Font:www.termite-pictures.com)

Diferència entre tèrmits i formigues alats (Font:www.termite-pictures.com)

Formigues o tèrmits alats?

És interessant conèixer les diferències ja que no cal “espantar-nos” per unes formigues alades però tampoc seria bona idea no fer cas de les termites alades (sobretot si a casa hi teniu fusta). Malgrat les formigues i els tèrmits tenen un avantpassat comú, l’evolució les ha dut per camins diferenciats, les formigues són Hymenoptera (com les vespes) i els tèrmits són Isoptera.

  • Aspectes comuns, individus socials: Abelles, tèrmits i formigues són insectes socials que viuen en comunitat amb una estructura jerarquitzada i distribució de funcions. Totes 3 tenen una reina encarregada de la reproducció i per tal de crear una nova colònia ha d’abandonar la seva d’origen.
  • Creació d’una nova colònia:
    • Abelles: l’eixam (jove reina acompanyada del seu seguici, centenars d’obreres) cerca un nou indret per establir el nou rusc
    • Formigues i tèrmits: la futura reina no està encara definitiva, ja que centenars o milers de reproductors alats mascles i femelles abandonen les colònies per establir-ne una de nova després de la fecundació
  • Principals diferències visuals:
    • Formigues: com a himenòpter té una cintura estreta, les antenes tenen angle i els dos parells d’ales són desiguals i les mantenen separades del cos
    • Tèrmits: com a isòpter no té pas cintura, les antenes no tenen angle, els dos parells d’ales són iguals i molt llargues (molt més que el cos) i les pleguen sobre el cos

Festival de papallonetes blaves

Papalloneta blava (Font: blocs.xtec.cat/faunaiflora)

Papalloneta blava (Font: blocs.xtec.cat/faunaiflora)

Dies abans i després, però sobretot el 17 de setembre, l’hort estava ple de papallonetes blaves que s’alimentaven de flors com ara de l’orenga i l’alfàbrega que tenim plantades a l’interbancal dels bancals profunds. El blau es veia sobretot quan obria les ales, però en repòs té un color més marronós.

La veritat és que a l’hort ja ens visiten sovint papallones però mai veiem tantes de cop.

A banda que són bones pol·linitzadores, les papallones són autèntics bioindicadors de la qualitat mediambiental, atesa la seva sensibilitat davant de canvis que hi poden haver a la natura.

Arreu llegim que amb el pas del temps es comprova que el declivi de les papallones és molt alarmant i que posa de manifest una tendència greu de pèrdua de biodiversitat a gran escala. La conservació de les papallones en el seu hàbitat natural és molt important i una forma de conservar-lo és conèixer-lo.

Una manera simple de fomentar-ne és tenir plantes amb flor en llocs assolellats i punts d’aigua, si pot ésser amb llot d’on extreuen minerals.

Llimac del perer

Llimac del perer (Font: 3.bp.blogspot.com)

Llimac del perer (Font: 3.bp.blogspot.com)

El llimac del perer o del cirerer és un insecte (Hymenoptera Tenthredinidae, Eriocampocoles limacina o Caliroa Cerasi), un himenòpter del tipus Symphyta on els tentredínids són prop de 6.000 espècies diferents. Les larves majoritàriament són herbívores i sobretot de fullatge d’arbres i arbustos (tenen diferents parells de potes si s’alimenten de l’exterior de les plantes i sense potes si hi viuen a l’interior, a les tiges).

Un cop són adults no necessiten gaire menjar i fins i tot hivernen al sòl i les femelles empren el seu ovipositor (com un xerrac) per dipositar els ous dins de l’escorça, tiges, etc…

Les larves ataquen en períodes de postcollita (cirerers) o la fase final de maduració (el perer)… Durant el primer estadi (1’2mm), les larves són de color negre verdós, allargades, primes i semblants als llimacs amb pocs indicis de potes.
En el darrer estadi (12mm) solen ésser de color verd taronja.

Les larves deterioren les fulles en menjar-les, deixen intactes els nervis i l’epidermis inferior… les fulles s’assquen sense caure de l’arbre (i dóna un aspecte de cremat)… Si la infestació és gran i es produeix en estadis primerencs, la mida de la fruita pot reduir-se per manca de fotoassimilació. Els atacs successius en diferents anys pot causar un afebliment de l’arbre.

Calirosa adulta (Font: www.agf.gov.bc.ca)

Caliroa cerasi adulta (Font: http://www.agf.gov.bc.ca)

Possibles solucions ecològiques:

Nosaltres no hi hem estat a temps però finalment hem trobat que hi ha gent que hi aplica una lletada de calç al 20% (suposem que calç morta en proporció 20:1 tres cops, la segona als 10 dies i la 3a als 21-25 dies (quan pot créixer una 2a generació).

Suposem que també hi podria anar bé una fumigació d’oli de nim ja que és força genèrica i si pots aplicar-la quan la larva està en el primer estadi deixa de menjar i moren sense arribar a ésser un insecte reproductor.

Rata pinyada, per fi, el primer rat-penat que veiem a l’hort

Ratpenat (Font: jadecristi.wordpress.com)

Ratpenat empaitant una arna (Font: jadecristi.wordpress.com)

El dimarts 26 de juny ens vam quedar a dormir per primer cop a l’hort i vam poder veure els nostre primer ratpenat a l’hort. I això ens fa pensar en una altra feina pendent que tenim, fer caixes nius pels ratpenats.

I creiem, bé confiem i esperem que com la majoria de les rates-pinyades de les nostres contrades sigui insectívor. La gran quantitat d’insectes fan que siguin un aliment abundant i divers pels ratpenats i atès que que surten de nit, quan els ocells insectívors estan inactius, els ratpenats no tenen competència per caçar els molts insectes que surten després de la posta de sol.

Segons la viquipèdia, el 70% de les espècies de quiròpters són insectívores i gairebé totes les famílies d’insectes poden ser les seves preses. A més d’insectes, els ratpenats es mengen altres tipus d’artròpodes com ara aranyes, crustacis, escorpins o escolopendres. Els ratpenats no cacen les seves preses únicament a l’aire, sinó que a vegades també les cacen a terra. Els ritus nupcials d’alguns insectes representen una oportunitat fàcil pels quiròpters.

Saltamartinets

Saltamartins (Font: lh5.ggpht.com)

Saltamartins (Font: lh5.ggpht.com)

Avui  29 d’abril és dels dies on a l’hort trobem per tot arreu cries de saltamartins (marrons i d’antenes curtes) i de llagostes verdes (antenes molt llargues… i es veu que els adults fan xerricar les seves potes… segons viquipèdia són ensífers i els primers celífers… i ambdós ortòpters com els grills) ben petitones i les que són verdes d’un verd molt clar i brillant.

També ahir, 28 d’abril, va ésser el dia en que ens van picar per primer cop varis mosquits (avui però com feia molt de sol i vent, els mosquits no els hem notat) i creiem que ahir atès que tot el dia estigués nuvolat els va ajudar… El 19 de novembre 2012, encara hi ha mosquits (semblava que ja havien desaparegut, però les darreres pluges i la millora de les temperatures sembla que els ha revifat).

Eruga papallona rei a les pastanagues

Eruga de la papallona rei (Font: viquipedia.org)

Eruga de la papallona rei (Font: viquipedia.org)

Diumenge 3 de juny ens va  sorprendre una visita espectacular, eren un parell d’erugues de papallona rei (o papallona tigre o papilló) entre les fulles de les pastanagues.

És, com ens diu la viquipèdia, una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans, però també és una de les erugues més espectaculars, són grans, tranquil·les (bé es veu que poden deixar anar un líquid pudent si les molestes) i d’un color verd jardí brillant amb franges negres i grans punts taronges distribuïts simètricament arreu del cos.

La papallona no l’hem vist encara, però pel que hem consultat, té franges de colors vius, groc i negre amb unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques roges al costat de les “cues”. Aquestes prolongacions de les ales són característiques de les papilionidae.

Papallona tigre (Font: caragolporuc.blogspot.com.es)

Papallona tigre (Font: caragolporuc.blogspot.com.es)

Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l’anís i del fonoll, sobre les quals de vegades se la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera a la tardor. És una papallona molt comuna a l’estiu.

Les erugues mengen, preferentment, les fulles de les plantes apiàcies o umbel·líferes, com la pastanaga borda, la pastanaga, l’anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s’alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies. Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.

Les crisàlides de la papallona rei es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l’extrem de l’abdomen.

Bancal D (2012) – Solanàcies

Bancal D – 2012 (Solanàcies) (2013 descansarà pel galliner o bé serà de lleguminoses i crucíferes)

Iniciat i preparat: 28 d’abril del 2012

Finalitzat: 2 de novembre del 2012 i emprat com a galliner i descans anyal

Plantacions:

  • 14 de març: mirar bancar de rega, plantació de patates 28 patates kennebech escocesa de sembra (no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat
  • 28 d’abril: 14 tomateres (2 xerris, 4 penjar, de pebrot, 3 cor de bou, 2 carmelo), 4 pebrots verds de fregir (producció com a mínim fins el 26 de setembre i en tenim de sobres) i 4 albergínies sense punxes gabon (a finals de setembre poca producció i no n’hem fet prou, n’hauríem de plantar més)
  • 4 de juny: 12-15 tomateres (n’hi havia 3 d’espontànies i les deixem on eren) (comprem 6 de penjar i 6 tomata poma)
  • 14 de juny: trasplantem la tomatera xerri nana que ens han regalat, ve carregada de tomatetes verdes
  • 24 de juny: a les 3 espontànies que han sortit al mateix bancal de les solanàcies hi hem de sumar-hi 3 més al bancal de les cebes i 2 més a la rega de les carbasses i síndries, en total 8 espontànies
  • 19 de juliol: 4 tomateres d’amanir o del carmel (com és tard a veure què hi passa i si li dóna temps a fer fruits)
  • 8 d’agost: 2 esbergínies llargues (finals de setembre i encara no ha fet cap fruit, sí flors, estan molt petites)
  • 10 setembre: al peu de la tanca de canya fem la prova i sembrem 6 meitats de 3 patates que se’ns han grillat
  • 1 d’octubre: creixen espontàniament, mirar bancal de rega de carxoferes i mongeteres, 5 patateres espontànies (que les deixem i anem regant per comprovar si és viable una segona sembra a l’estiu) i 1 d’espontània al compostador que com no la reguem gaire no sabem si sobreviurà

Interbancal:

  • 28 d’abril: julivert (el 2 de novembre desapareix menjat per les gallines)
  • 14 de maig: 1 clavell de moro (el 2 de novembre desapareix menjat per les gallines)

Actuacions i esdeveniments:

  • 16 de maig: posem canyes a les tomateres (algunes ja eren prou altes com per necessitar-ho des de fa dies, i hem de trobar algú que ens ensenyi a desbrollar-les que creiem que són massa frondoses i no faran gaire fruit) (mirar entrada de desbrollant tomateres)
  • 19 de maig: desbrollem les tomateres (mirar entrada de desbrollant tomateres)
  • 1 de juny: les albergínies comencen a treure flor (la primera oberta 10 de juny)
  • 2 de juny: tornem a lligar les tomateres, en trobem de branques petades
  • 4 de juny: posem a l’altra meitat del bancal compost i arrenquem males herbes per poder plantar 12 tomateres. N’hi trobem dues d’espontànies i les deixem allà on han nascut i adaptem la plantació de les altres. Reguem tot seguit
  • 6 de juny: déu n’hi do les tomates de penjar que encara ens queden, val a dir que moltes les hem de llançar perquè s’han fet malbé, però encara en tenim 3 o 4 dotzenes
  • 13 de juny: hi ha dues tomateres espontànies fora del bancal  (una al cantó de les lleguminoses i l’altra al principi del bancal de rega de les síndries, melons i carbasses) que les mantenim, hi clavem una estaca per ajudar-nos a no desbrossar-les.
  • 14 de juny: tornem a lligar les tomateres i posem tutors als 4 pebrots que estaven ben caiguts
  • 15 de juny:  ja han sortit algunes tomates, i una d’elles ben grossota. Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades.
  • 15 de juny: hi pengem a cada banda de les canyes trampes de mosques (amb suc de fruites i vinagre i a mida que tinguem restes de tomata també les hi afegirem…). Desbrollem un xic les noves tomateres i acabem de lligar algunes branques de tomatera que estaven caigudes.
  • 17 de juny: comença a haver-hi dues tomates vermelles de la cherry nana.
  • 17 de juny: els veïns (en juan-isabel, i ens comenta que en Manolo i els juan-maria també) tenen una plaga a les tomateres (malgrat hi posen cada 15 dies coure i sulfaten insecticida pel brotulisme, etc…) que sembla que és míldiu (a ell li van dir que era del “temps”, ha fet fred per l’època que estem… però per internet ha vist que era míldiu). Ens ho hem mirat i nosaltres tenim una afectació molt petita (un parell de branques, poques fulles i flors) comparat amb ell (moltes branques afectades, moltes fulles i algunes flors) i per si de cas els hem ruixat amb dissolució de llet semidesnatada i un iogurt (aprox 1litres i 1 iogurt per a 5 litres d’aigua)… però només hem ruixat la part afectada i potser havíem d’haver ruixat tota la tomatera perquè no mata el míldiu sinó que impedeix que les espores s’hi propaguin…
  • 18 de juny: les formigues, sí, les formigues estan atacant dues esbergínies… no hi ha cap pugó i gairebé que puc assegurar que les ferides d’on estan menjant (una aixella, àpex i flor) les han fet elles… La planta en sí està bé però coneixent les formigues poden acabar amb ella en dies. Així que atès que no en sabíem res, és tot una sorpresa per nosaltres, l’únic que se m’ocorre és posar all matxucat a les ferides (si més no ajudarà a curar… i amb sort allunyarà les formigues)
  • 19 de juny: les formigues encara hi són i presumim que s’han menjat l’all que han passat olímpicament de l’all així que les bufem perquè caiguin i posem dos collarets de cotó sucats en greix (hi hem posat margarina) a veure si hi fan barrera… també hi hem posat arròs trencat que diuen que els fongs d’aquest les fan marxar del lloc (ja que de vegades envaeixen el seu cau…). Doncs, 20 de juny, mesures totalment ineficaces… el cotó fluix estava ple a vessar de formigues, els hi ha encantat i els grans d’arròs per ara no s’han endut cap les molt llestes… així que provo un altre remei que és dur terra d’un altre formiguer perquè el considerin que no és seu… però l’únic que he provocat és un terrabastall de corredissa de formigues amunt i avall (amb el terra hi venia alguna formiga de l’altre formiguer) i crec que se barallaven… Per tant cap remei ha funcionat ni de lluny però sembla que les albergínies van cicatritzant alguna de les ferides… encara que en té algunes d’obertes.
  • 19 de juny: com a prevenció del míldiu (encara que més endavant hem vist que és un tractament per l’oïdi i no pas el míldiu) pel matí a primera hora hem sulfatat aigua amb llet semi i iogurt i al vespre hem tallat i llençat al compost totes les fulles i branques afectades. A veure com funciona. El proper pas és, a banda de no fer-hi res, recargolar-li fil de coure…
  • 20 de juny: en dues de les plantes hi trobem que estan naixent 4 alberginietes en dues d’elles.
  • 20 de juny: les pebroteres comencen a tenir flors (es trasplantaren gairebé fa dos mesos) i el 22 de juny veiem el primer pebrotet que està creixent.
  • 22 de juny: les tomateres plantades fa prop de 20 dies ja necessiten ser tutoritzades i així ho fem, i les lliguem a les canyes. També aprofitem per menjar dues tomates ben madures de la cherry nana.
  • 22 de juny: aprofitem per posar a les dues trampes de les tomateres un parell de tomates podrides de les de penjar. A veure si millora l’atracció de bitxos.
  • 24 de juny: tutoritzem totes espontànies que hem trobat i “salvat”
  • 2 de juliol: cal una segona lligada als tutors a la majoria de les tomateres plantades fa un mes, el 4 de juny  i continuem desbrollant-les i desherbant-les
  • 3 de juliol: ja tenim un parell dels pebrots de fregir força grossots (després de poc més de 2 mesos)
  • 7 de juliol: collim una dotzena de xèrries  i trobem una tomata del pebrot madura amb el “cul cagat”, necrosi apical que sembla que és pel mal reg o aigua salinitzada, o el que ens temem, manca d’assimilació del calci (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 8 de juliol: provem de posar-hi pols de calci (pastilles d’herbolari de la nostra filla de  calci d’origen vegetal, n’hi molem 5 i ho repartim entre les albergínies, pebrots i tomateres exteriors (lineal més al nord i el més al sud dels 4 lineals) del bancal per poder comparar, acte seguit hi reguem. Poc després, ja que també ens hem adonat ara, hi afegim compost al peu de totes les solanàcies.
  • 8 de juliol: trobem dos pebrotets caiguts
  • 9 de juliol: collim la primera tomata de carmelo, boníssima
  • 10 de juliol: collim 7 xerries més, per ara és la més primerenca i productiva
  • 12 de juliol: 4 xerries més
  • 12 de juliol: la 2a tongada de tomateres (a les 5 setmanes), i que encara són petites, ja estan prou carregades de tomates verdes. Se n’ha mort una de les de planter.
  • 15 de juliol: collim 14 xèrries i 2 d’amanir “carmelo”. També collim 6 pebrots (gran collita a les 2’5 mesos de trasplant) i 5 albergínies (2’5 mesos de trasplant)
  • 15 de juliol: Hem d’arranjar (i no és pas el primer dia) les canyes mig caigudes. Encara no hem descobert si ha estat algun animaló (gros és clar), el vent o que no les vam clavar del tot bé
  • 16 de juliol: trobem morta una de les tomateres (plantada el 4 de juny ) que ja veiem venir que estava malament
  • 16 de juliol: descobrim dues tomates tipus carmel que tenen una taca semblant al cul cagat i està plena de marietes negres petites amb 4 línies de punts blancs… tot un misteri ja que d’entrada els escarbats són bons depredador i no fan malbé les tomates… potser les hauríem d’haver llençat…
  • 17 de juliol: Collim 1 pebrot, 2 tomates carmel i 3 de xerris
  • 20 de juliol: trobem en una de les tomateres, quan ja marxàvem una eruga verda mengant-s’hi una fulla… la vam veure perquè hi havia tot de cagallons negres en una fulla… no hem descobert què és (ja que només menja fulles, no pas fruits) però demà hem de vetllar perquè no n’hi hagin més, no n’hi hagin ous… etc…
  • 23 de juliol: collim 20 xerries i 2 del carmel
  • 23 de juliol: collim 3 esbergínies i 7 pebrots verds de fregir (perdem 5 de petits que han caigut i 1 de gros foradat)
  • 25 de juliol: hem perdut 2 enciams (segurament els meravella) després de 6 dies de trasplantats, collim 3 tomates del carmel i 10 xerris
  • 27 de juliol: collim 3 tomates del carmel, 12 xerris i 2 pebrots
  • 30 de juliol: collim 7 tomates del carmel i 16 xerris
  • 31 de juliol: collim 4 tomates xerris i una del pebrot
  • 2 d’agost: collim 4 tomates del carmel
  • 4 d’agost: collim 1 tomata del carmel, 8 xerris i 1 del pebrot. També collim 4 albergínies.
  • 6 d’agost: collim 1 tomata del carmel, 5 xèrries i 1 del pebrot. I hem de llançar 2 tomates del carmel (de la 2a tongada de tomates plantades, secció interna del bancal) amb el cul cagat i forada com “la tuta” ambdues ben verdes (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 6 d’agost: collim, per obligació i poc més després d’un mes, perquè encara eren petits, 1 enciam meravella que s’està espigant i la meitat (la part superior) d’un altre que encara és més petit i també comença a espigar-se
  • 8 d’agost: collim 7 xerris (i hauríem d’haver collit algunes de les tomates de penjar… que algunes ja són vermelles)
  • 11 d’agost: 1 tomata del pebrot i 50 de penjar (7 de les quals soltes) no les pengem encara ja que hem de treure velles i endreçar la barraca (el 12 d’agost ens mengem les 7 soltes)
  • 12 d’agost: collim 1 tomata del pebrot i 1 cor de bou i 1 de Montserrat
  • 15 d’agost: collim 30 xerris i 2 del pebrot
  • 17 d’agost: collim 1 tomata del pebrot (tenia cul cagat però ens hem menjat bona part), 2 cor de bou (1 d’elles també amb cul cagat però que hem pogut aprofitar una part)
  • 18 d’agost: collim 3 tomates de cor de bou i 2 de pebrot, 6 xerris, 2 albergínies (una d’elles marró en comptes de blanca!) i llancem dues tomates de penjar amb el cul cagat (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 20 d’agost: collim 4 tomates del carmel, 1 del pebrot, 4 xerris i 3 cor de bou (que han quedat petitones)
  • 22 d’agost: collim 2 cor de bou i 1 del pebrot amb el cul cagat però l’aprofitem, esclar
  • 27 d’agost: llencem 2 albergínies que estaven malament (una de marró i una d’arrugada)
  • 27 d’agost: collim 14 xerris, 8 carmel…
  • 30 d’agost: collim 1 carmel i 6 xerris
  • 1 de setembre:  collim 1 albergínia, 1 pebrot i 10 tomates del carmel i 1 del pebrot i 4 xèrries
  • 3 de setembre: llencem 2 tomates cor de bou podrides de cul cagat, collim 1 bona de cor de bou i 1 xerri i ens trobem 2 de cul cagat de les noves del carmel
  • 6 de setembre: collim 2 albergínies, 2 pebrots i 2 tomates del pebrot, 1 del cor de bou i 5 xèrries
  • 9 de setembre: collim 2 albergínies i 6 tomates del carmel
  • 9 de setembre: fa la 1a flor una de les albergínies plantades fa un mes
  • 13 de setembre: collim 15 pebrots verds, 31 tomates de carmel i matem una tomatera espontània (les de les liliàcies)
  • 17 de setembre: collim 4 carmel  i 3 carbassons
  • 21 de setembre: arrenquem 5 tomateres que ja són improductives i collim bona part de les tomates (70 de xucar i 10 verdes de les noves)
  • 22 de setembre: arrenquem una de les 4 alberginieres que ja feia dies que estava malament, tota seca i gairebé morta, collim 3 tomates de les noves (de les noves del 19 de juliol)
  • 23 de setembre: collim 1 pebrot verd
  • 26 de setembre: collim 1 albergínia i 6 pebrots verds
  • 26 de setembre: collim una tomata gegant de les noves tomateres (plantades 19 de juliol)
  • 28 de setembre: una de les dues noves alberginieres (després de més d’un mes i mig) té dues albergínies petites penjant-hi
  • 5 d’octubre: acabem amb la tomatera espontània que va créixer al bancal de les síndries, melons i carbasseres i només n’hem extret 8 minitomates (no sabem encara si bones) però pel que hem pogut comprovar totes les espontànies no han patit gaires malalties però tampoc han produït gaire…
  • 8 d’octubre: collim 1 tomata força grossa (de les darreres del 19 de juliol)
  • 10 d’octubre: collim 3 tomates petitones i 13 pebrots verds (bé 3 d’ells estaven envermellint)
  • 20 d’octubre: arrenquem bona part de les tomateres que quedaven ja que hem començat a patir un atac de míldiu (tant a les poques tomates que  quedaven de la 2a plantada del 6 de juny, com la gran majoria de totes les tomates, precioses cal dir-ho, de la 3a plantada del 19 de juliol). Mirar entrada específica de míldiu a les tomateres.
  • 24 d’octubre: collim 5 albergínies de mida petitona, 2 de les quals són de les noves albergínies (trasplantades 8 d’agost, més de 2 mesos i mig) i la resta de les trasplantades el 28 d’abril (fa 5 mesos)
  • 2 de novembre: la tramuntanada de fa dies ha fet malbé tant els pebrots com les alberginieres (malgrat encara feien flor, un parell cadascuna) i hem decidit trencar-ho tot i dur-lo al compostador, i convertir aquest bancal en galiner

Altres:

Bancal A (2012) – Lleguminoses i crucíferes

Bancal A – 2012 (Lleguminoses i crucíferes) (el 2013 serà de compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies)

Parades de crestall (Font: sensacionesgastronomicas.blogspot.com.es)

Parades de crestall (Font: sensacionesgastronomicas. blogspot.com.es)

Acabat: 21 de gener
Plantacions:

  • 3 de març: 6 cols i 4 bròquils (planter en parelles a 30cm creuades amb les altres i distribuïdes a 40x30cm)
  • 2 d’abril: 6 cols i 2 bròquils
  • 15 d’abril: 48 (x2) mongetes del ganxet (llavors aparellades a 4 cm profunditat i distribuïdes 10x10cm) [mirar tot seguit]
  • 27 d’abril: 48 (x2) cigrons lletosos ( (llavors aparellades a 4 cm profunditat i distribuïdes 10x10cm… som conscients que segurament no aniran bé ja que es planten bé al novembre o bé al gener/febrer…però com tot el que se sembra al febrer podem esperar a que hagin passat els riscos de gelades a finals de març doncs ho hem provat finals d’abril… finalment al juliol molts no van arrelar bé però la cigronera que va fer-ho està maquíssima i ha fet bons i quantitat de fruits)
  • 7 de maig: 48 (x3) pèsols (llavors a 2 cm profunditat i distribuïdes 10x10cm) (sabem que no toca per tradició però mirem a veure què hi passa…)
  • 28 de maig: 28 (x3) grups de mongeta de mata baixa (conteneder) a 3 cm de profunditat i distribuides 10x10cm
  • 30 de maig: 2 cols de 7 setmanes (acaben mortes! 5 de juny)
  • 6 de juny: 4 cols de 7 setmanes i 2 bròquils (un parell rossegades ja des de l’endemà)
  • 8 d’agost: 6 cols de 7 setmanes (i ja ens han atacat i quasi matat 1 de les cols… i 5 de rossegades, i això que els hi hem fet un cercle de cendres al voltant…)
  • 18 d’agost: 4 cols de 7 setmanes i 2 bròquils (però els plantem en testos a veure si un cop trasplantades sobreviuen millor als animalons) (bona solució ja que han sobreviscult molt bé tots, hem trigat però un xic a trasplantar-los, mirar 26 de setembre a esdeveniments)
  • Mirar almàixera de mongetes sembrades el 18 d’agost
  • Mirar bancal de mongetes de rega de mongetes plantades 21 d’agost
  • 4 de setembre: hi trasplantem de l’almàixera 10 parelles de mongeta de mata baixa (sembrades el 18 d’agost)
  • 5 de setembre: hi trasplantem de l’almàixera 22 parelles de mongeta de mata baixa (sembrades el 18 d’agost)
  • Mirar almàixera de de ravenets del 16 de setembre (sobre obert avui)
    Nap (Font:elhuerto20.wordpress.com)

    Nap (Font:elhuerto20.wordpress.com)


  • 16 de setembre: sembrem en 3 regueretes naps de bola (aprox. 2mm profunditat nap de taula tipus bola de neu (brassica rapa) de sobre de marca Rocalba) i 3 regueretes de xirivies mig llargues (aprox. 2mm de profunditat tipus xirivia mig llarga Guernesey (pastinaca sativa) sobre de marca Rocalba. Avui encetem ambdós sobres i les plantem les regueretes intercalades. 15 d’octubre: No tenim ni idea com són i els confonem i es barregen amb les adventícies, un desastrot.
  • 15 d’octubre: trasplantem 15 ravenets de l’almàixera sembrats el 16 de setembre
  • 28 d’octubre: plantem 6 cols de 7 setmanes
  • 5 de novembre: sembrem a l’almàixera 60 faves i 70 pèsols
  • 5 de novembre: trasplantem 33 ravenets de l’almàixera sembrats el 16 de setembre… però  aquests ens temem que anem tard  i els hem deixat envellir massa a l’almàixera… ja que al cantó dels trasplantats el 15 d’octubre no són ni la meitat de grans…
  • 18 de novembre: trasplantem 10 faves i 10 pèsols comprats avui mateix (més o menys a 10x10cm)
  • 24 de novembre: sembrem 5 regueretes de pèsols, en total 30 grups de pèsols (de 3 a 4 pèsols perquè són d’una caixa oberta l’any passat i potser no hi ha gaires possibilitats que creixin)
  • 26 de setembre: els bròquils i cols trasplantats el 18 d’agost en testos ara els trasplantem al bancal (un mes i 10 dies després)
  • 16 de desembre: trasplantem 25 faves de l’almàixera (sembrades del 5 de novembre, un mes i 10 dies), les més grosses, i hem vist, ja que la falca de les almàixeres són petites que les hem fet patir un xic, s’haurien d’haver trasplantat abans. Els pèsols no han sortit gaires i són petits.
  • 24 de desembre: trasplantem de l’almàixera 5 pesoleres (n’han crescut molt poques de les sembrades el 5 de novembre)
  • 27 de desembre: trasplantem les 13 faves que quedaven i que, atès que hem trigat molt, ara fan molt mala cara… no hem d’esperar tant (sembrades fa 1 mes i 20 dies)… dies meś tard veiem que es recuperen però que sempre són més petites que les trasplantades fa 10 dies…
  • 4 de febrer del 2013: trasplantem 13 cols  de planter (5 de set setmanes i 7 d’hivern). Seran les darreres plantacions que farem ja que aquest bancal ja l’haurem de començar a deixar perquè sigui de Solanàcies per la nova temporada.

Interbancal:

  • 10 de març: 2 mates d’esparreguera
  • 24 de març: 3 maduixeres
  • 2 d’abril: 1 alfàbrega
  • 14 d’abril: 1 tarongina (s’acaba morint ja que no l’hem trasplantat bé)

Actuacions i esdeveniments:

  • 27 d’abril: comencen a germinar les primeres mongetes del ganxet
  • 6 de maig: aixafar amb els dits l’eruga de la col típica (però que curiosament només estava als bròquils i no pas a les cols… i estava en els grans, els plantats primers i no pas en els més joves) [mirar tot seguit]. 7 de maig en matem un parell més. 9 de maig matem un parell més i trobem un grupet de petitones.
  • 9 de maig: a les cols i bròquils petits hem de treure a mà un munt de cargolets petits que estan foradant totes les fulles, no els matem només els llancem lluny… a veure què tal.
  • 12 de maig: comencen a brotar alguns cigrons
  • 13 de maig: infestació de cargols, en travem alguns a mà i enterrem 3 pots de iogurt amb cervesa (problema, cervesa sense alcohol i plou a la tarda i torna a ploure a l’endemà i no han caigut gaires cargols)
  • 14 de maig: comencen a brotar els pèsols
  • 16 de maig: una de les maduixeres té una parell d’estolons llarguíssims, a veure si arrelen (un dels estolons el faig arrelar en un petit test 25 de maig) i l’altre que és molt llarg i té dues pre-arrels el mig enterro a veure si arrela en l’interbancal (28 de maig)
  • 16 de maig: fem estructura amb pals i cordes perquè es puguin enfilar bé les mongeteres…
  • 28 de maig: hem de collir els 4 bròquils perquè s’han fet molt grossos (2 mesos i 25 dies)
  • 28 de maig: els pocs cigrons que han sortit són prou grossos (algun fins i tot té fulles esgrogueïdes)
  • 3 de juny: les mongetes han crescut moltíssim, bona part d’elles a banda de les fulles dicotiledones també n’han tret dues de definitives
  • 5 de juny: descobrim mortes i desaparegudes les 2 darreres cols plantades
  • 10 de juny: tallem un dels bròquils (3 mesos) que ja ha espigat i tot (s’allarguen els ramillets de flors) i un parell dels darrers bròquils-cols estan ben rossegats; a veure si hi sobreviuen.
  • 10 de juny: sembla que han arrelat bé els 3 estolons de la maduixera (la dels maduixots, ja que les maduixes petites no en fan encara d’estolons)
  • 10 de juny: un parell dels cigrons ben grocs i secs… i els altres apunten floretes (1’5 mesos de sembrats)
  • 11 de juny: atès que les darreres cols i bròquils estaven molt menjats hi posem dos pots amb cervesa negra a veure si acabem amb els cargols del voltant… Només hi ha viu un cigró, la resta o bé no han sortit o bé estan ben secs ben grocs… que si tinguessin baines seria el moment de collir-los oi?… (som conscients que segurament no aniran bé ja que es planten bé al novembre o bé al gener/febrer…però com tot el que se sembra al febrer podem esperar a que hagin passat els riscos de gelades a finals de març doncs finals d’abril)
  • 15 de juny: Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades.
  • 15 de juny: Buidem pots i tornem a posar cervesa negra.
  • 17 de juny: tornem a posar cervesa als pots i ens sembla que dues de les cols-bròquils darrers potser no sobreviuen a la menjada dels cargols.
  • 19 de juny: comencen a florir alguns cigrons (després de gairebé 2 mesos)
  • 20 de juny: o ahir no ens hi vam fixar o en un sol dia hi ha forces beines a la cigronera (només n’ha sobreviscut una però de vàries branques o de vàries llavors)
  • 26 de juny: llencem dos bròquils que no han crescut bé (plantats fa gairebé 3 mesos): són petits i estan mig florits… no han s’han fet bé i els llancem al compost
  • 26 de juny: matem unes 25 erugues que estaven principalment en un dels nous bròquils
  • 28 de juny: ho fem un xic tard (als 2 mesos i mig) però hem sabut que les mongetes del ganxet necessitaven tutors per enfilar-s’hi… doncs hi posem cinc canyes, una al centre i les altres quatre a les cantonades, hi lliguem cordes arreu i “obliguem” a les mongetes a enfilar-s’hi (estan ben entortolligades entre elles)
  • 3 de juliol: hem de collir 2 cols (amb tres mesos!) que no creixen, estan força petites i força remenjades les fulles exteriors i algunes d’interiors fent-se malbé
  • 4 de juliol: la cigronera té uns cigrons (les beines en duen només un o dos) molt dolços i bons (més de 2 mesos)…
  • 15 de juliol: els cigrons estan tot grocs i ens temem que ja no són dolços… Avui collim una col grossa (plantada fa 1’5 mesos)
  • 17 de juliol: després de quasi 2 mesos de plantades ja tenim les primeres mongetes de mata baixa
  • 23 de juliol: collim la majoria de mongetes de mata baixa (les del ganxet estan força seques i no sembla que facin fruit), aproximadament 300gr
  • 7 d’agost: matem les dues mini cols que ens quedaven que havíem plantat el 2 d’abril
  • 8 d’agost: collim una dotzena de mongetes (moltes ja s’han assecat) i 1 col que s’ha quedat petitona (es va plantar fa 4 mesos)
  • 10 d’agost: fa 2 dies que hem plantat les cols i ja tenim rossegats la majoria d’elles i una quasi morta… hem fet un cercle de cendra contra cargols i llimacs… i a veure si són les xinxes de les  cols… hem de descobrir-ho…
  • 27 d’agost: l’alfàbrega, florida, està esplèndida, és molt gran… i ja portem un parell d'”espaguetis amb pesto” a la seva salut
  • 1 de setembre: hem de buidar de cargolines les mongetes de mata baixa… les triturem i les tirem al corral (no serveix de res ja que aquestes gallines no mengen res més que pinso)
  • 9 de setembre: collim un parell de grapats de mongeta (mata baixa)
  • 17 de setembre: collim un grapat gros de mongeta baixa i una dotzena de mongeta del ganxet
  • 19 de setembre: es veuen alguns brots de naps i xirivies (3 dies després de sembrats)
  • 19 de setembre: portem un parell de setmanes que els espàrrecs dels bancals A i C estan creixent molt i ben gruixuts…
  • 24 de setembre: les mongetes que vam trasplantar de l’almàixera el 4 de setembre (i s’hi van sembrar el 18 d’agost) ja estan ben florides. Collim de les plantades el 28 de maig un grapadet més de mongetes.
  • 26 de setembre: trasplantem (per fi ja que hi són en testos com a almàixera de testos des del 18 d’agost, fa gairebé un mes i mig) les 4 cols i els 2 bròquils al bancal, un cop remenat amb la forca de doble mànec i posant-hi compost
  • 3 d’octubre: collim 1 grapat de mongeta baixa (del 18 de maig) i 2 grapats de la mongeta del ganxet (del 17 d’abril)
  • 8 d’octubre: collim 2 cols que estan força lletges (deformades), han estat força atacades per les xinxes de la col i són raquítiques (no sabem si són les trasplantades el 6 de juny o el 8 d’agost)
  • 10 d’octubre: comencem a collir (molt tendretes, unes 40 mongetes) les primeres mongetes (sembrades el 18 d’agost, i trasplantades el 4/5 de setembre) més o menys a un mes i mig de sembrades. Estan esplèndides, molt millor que les de la rega
  • 14 d’octubre:per ara són molt més productives les del bancal que no pas la rega, collim 4 manats de mongetes, dels quals només 1 és de la rega

    Fulles de xirivia (Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xirivia)

    Fulles de xirivia (Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xirivia)

  • 22 d’octubre: collim per igual 50 mongetes tant al bancal com a les dues noves plantacions del bancal (trasplantades de l’almàixera el 4 i 5 de setembre)
  • 24 d’octubre: arrenquem les mongetes de mata baixa plantades el 28 de maig, ja estaven ben pelades i mortes (5 mesos)
  • 24 d’octubre: malgrat les mongetes trasplantades a principis de setembre estaven molt més grans i maques que les del 28 de maig, estan ben malaltes, fulles seques “recremades” i amb només els nervis sencers…
  • 24 d’octubre: infestació d’erugues a les cols plantades (en test el 18 d’agost i al bancal el 26 de setembre) que travem i les donem a les gallines (són tant petites que no les veuen)
  • 8 de novembre: collim 3 ravenets que van ésser trasplantats el 15 d’octubre (i sembrats a l’almàixera el 16  de setembre)
  • 14 de novembre: hem trigat a mirar-nos les cols i bròquils i estaven infestades de cargols, cargolines i cargolets acabats de néixer, així com una desena d’erugues… les gallines han gaudit d’una bona menja… però les fulles estan totes ben foradades…
  • 15 de novembre: collim 7 ravenets (sembrats almàixera 14 de setembre i trasplantats el 15 d’octubre)
  • 23 de novembre: collim el primer nap, encara era petit però no ens hi hem pogut estar (sembrat fa més de 2 mesos, el 16 de setembre). Les xirivies encara no sabem com són (les buscarem per la xarxa) només n’ha crescut una (a la primera sembrada del bancal, però en canvi les sembres de l’almàixera van millor)
  • 24 de novembre: collim 8 ravenets gegants (segurament trasplantats el 15 d’octubre al bancal i sembrats a l’almàixera el 14 de setembre)
  • 3 de desembre: comencem a veure apuntar 2 flors de bròquil trasplantats (en test el 18 d’agost i al bancal el 26 de setembre) després de 3’5 mesos
  • 4 de desembre: descobrim 2 pesoleres desfullades (com no creiem que hagin estat els cargols amb la fred que fa, pot ésser que el vent i la fred o bé les gallines que se’ns van escapar fa un parell de dies…)
  • 9 de desembre: collim 5 ravenets
  • 10 de desembre: un dels bròquils té la flor marronosa (quan fa poc que ha aparegut, és petita), fa molt mala pinta però el deixem a veure què hi passa…
  • 16 de desembre: trasplantem 20 grups de naps i 16 de xirivies (sembrats gairebé 2 mesos!) i és un bon moment, no les hem vist patir ni són excessivament grans… però potser no han crescut perquè la falca és petitona…
  • 22 de desembre: collim 1 col i 7 ravenets
  • 22 de desembre: apunten els primers pèsols sembrats el 24 de novembre, fa un mes
  • 23 de desembre: collim 1 bròquil força maco (la resta no han sortit bé)
  • 9 de gener del 2013: collim 1 col
  • 10 de gener: collim 1 col, 1 nap rodó i un bròquil força macos
  • 19 de gener del 2013: collim 1 col mitjana, 1 nap gros i 10 ravenets
  • 23 de gener del 2013: collim un ravenet supergran i maco
  • 3 de febrer del 2013: collim 1 nap rodó mitjà i una col mitjana
  • 13 de febrer del 2013: han crescut només 3 pesoleres dels 30 grups de pèsols (en total 120, agrupats de 3 a 4) sembrats al bancal el 24 de novembre
  • 14 de febrer del 2013: collim 9 ravenets (molt grans)
  • 14 de febrer: fa dies que han començat a florir les primeres faveres
  • 7 de març: collim 1 col
  • 18 de març: collim 2 naps
  • 25 de març: llencem una col que s’ha espigat sense haver-se fet gran (és de les trasplantades el 18 d’agost en test i en  bancal el 26 des setembre… i és que són 7 mesos què preteníem) ni cogollat… En canvi són força maques les d’hivern trasplantades el 4 de febrer
  • 9 d’abril: ja hi ha les primeres faves tendríssemes, no les collim, només en mengem alguna en cru
  • 20 d’abril: 1a collita de faves, unes 80 i la majoria tendres
  • 26 d’abril del 2013: 2a collita de faves tendres (bé cada cop són menys tendres), unes 80
  • 1 de maig del 2013: collim unes 120 faves, ja no gaire tendres
  • 1 de maig: hem de collir per obligació una col, ja que la tallem per accident amb la dalla… jejeje
  • 21 de maig 2013: 4a i última collita, collim unes 150 faves (que ja comencen a ser grans, però no seques, algunes ennegrides però) i només 20 beines de pèsols

Altres:

Mongeta del ganxet (Font: ca.wikipedia.org)

Mongeta del ganxet (Font: ca.wikipedia.org)

Mongeta del ganxet: malgrat tradicionalment es planta cap el mes de juliol, després dels cereals, decidim plantar-la com la resta de mongetes, una primera tongada a mitjans d’abril i una altra a mitjans o principis de maig. Però si no surt bé, per suposat plantarem una tongada a l’adient, per tradició del Vallès, mes de juliol. La principal característica alimentària de la mongeta del ganxet és l’elevada proporció proteica, mentre que a nivell gastronòmic, destaca per la seva pell molt poc perceptible, cremositat elevada i persistent, i sabor extremadament suau i característic (segons viquipèdia).

L’eruga de la col (Pieris brassica) és una plaga molt típica de la tardor i la primavera. Afecta tant la col, com la col-i-flor, bròquil i qualsevol brassicàcia o crucífera (nom que rep la família que recull tot el que seria cols, naps, raves…).

Eruga de la col (Font: www.fotocommunity.es)

Eruga de la col (Font: http://www.fotocommunity.es)

I, d’entrada agraint el text manllevat a ravenegre.wordpress.com: La principal problemàtica que presenta aquesta plaga és la defoliació (es menja les fulles i només en deixa els nervis), la planta no pot fer la fotosíntesi i per tant, té un creixement més lent i a més a més, per les ferides causades és més propensa a agafar malalties. L’altre dany, si en comercialitzes, és estètic, les cagarades de les erugues embruten les cols i les col i flors de manera que no són aptes per vendre-les. És una plaga molt típica a casa nostra i per tant, apareix any rere any. Cal fixar-se en el vol de les papallones que són blanques amb un punt negre a cada ala. Les papallones són les que posen els ous de color groc darrera les fulles. És important fixar-se en el vol i quan comencem a veure adults volant al voltant de les nostres cols, començar a repassar les plantes a veure si hi trobem ous. Un cop detectats, els ous es poden esclafar amb els dits, evitant-ne així l’eclosió i per tant l’aparició de les erugues, que són qui causa els danys directes.

Remei contra pugó

Pugó (Font: ca.wikipedia.org)

Pugó (Font: ca.wikipedia.org)

A partir de diferents llibres i consultes (i proposta d’algun lector del bloc) hem provat, amb èxit a les carxofes plenes de pugó pastorat per formigues, a finals d’abril el remei casolà i ecològic:

  • 125 gr d’oli de gira-sol (en comptes d’oli suau)
  • 125 gr. d’oli d’oliva
  • 50 gr. de sabó ecològic rentaplats (en comptes de sabó tou)
  • 5 litres d’aigua
  • 50 gr d’oli de gira-sol (en comptes d’oli suau)
  • 50 gr. d’oli d’oliva
  • 100 gr. de vinagre (en el nostre cas en teníem de poma)
  • 20 gr. de sabó ecològic rentaplats (en comptes de sabó tou)
  • 2 litres d’aigua

Els ingredients, menys l’aigua ho posem en una ampolla de mig litre… la qual tenim emmagatzemada i ens permet sacsejar-lo fort just abans de posar-lo amb el sulfatador ple amb 5  2 litres d’aigua.

A banda de tractar els pugons també és aconsellat per àcars, trips i mosca blanca, però sovint s’en parla millor del sabó potàssic i sovint sense oli però segurament el “fa més permanent” i a banda d’eliminar al protecció cerosa dels artròpodes per contacte també elimina les melasses que hi generen.

Altres remeis:

  • En Josep Cortiella, el 6 de febrer del 2013 ens escriu un remei casolà contra polls, erugues i mosquetes a hortalisses i arbres fruiters: “en un poal posem 5 litres d’aigua i barregem un quart de litre de vinagre i un rajolí abundant de detergent tipus mistol. I polvoritzem les plantes o arbres”. (Gràcies, el provarem)

Aplicacions:

  • Finals d’abril i principis de maig 2012 a les carxofes plenes de pugó negre pastorat de formigues amb èxit
  • Principis i mitjans de maig 2013 a les carxofes plenes de pugó negre pastorat de formigues amb èxit

Dues regues de patates – Bancal de rega

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Després de varis dies treballant-hi (passant-hi primer la fanga, després la motoaixada moltes passades, regar el terra, i tornar-hi amb la motoaixada per fer la terra més fina i arribar-hi el més profund possible) ja hem fet (el 14 de març) les dues regues on sobre un llit de compost hi hem plantat 28 patates kennebech escocesa de sembra (1’69kg, no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat (que ens van donar els saó). Les primeres molt poc grillades i plantades a la rega sud, les segones amb molt grills i fins i tot amb forces d’ells (algun amb arrel i tot) caiguts, els quals hem enterrat també un pilonet d’aquests a veure si arrelen. Hem fet cas al vídeo adjunt a sota i les petites els hi hem tallat el cul i les grosses com les hem plantat per la meitat ja no ha calgut (d’entrada pensem que no pot fer res dolent ja que és tradició plantar-les a trossos, i per tant fer un tall al cul no pot anar malament ni per podrir-se ni malalties, etc…)

Totes les hem plantat en un solc d’uns 10 a 15 cm sobre un llit de compost. Que després hem enterrat i hem fet regues a ambdós cantons al mig, i tapant les patates hi ha quedat un llom de terra, el cavalló… la intenció és que demà regarem per inundació i un regat per inundació hi tirarem més compost per sobre de les motes i regarem perquè el compost quedi fixat …

Pel que hem entès al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (en algun que altre lloc, i ja ho consultarem millor escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua. Tenim temps per consultar el tema de reg i anotar-ho (bé sempre se’ns tira el temps a sobre però hi estarem a temps…)

Hem seguit les instruccions d’en Seymour i el vídeo tradicional (tutorial d’alta definició i d’alta qualitat), no bio ni eco, però sí tradicional, d’en @miquera73 d’Osca, Aragó:

PD1: A 2 d’abril hem comprovat que ja fullen una desena de les patateres… i hem d’acabar d’aclarir si cal regar (pel que sabem s’ha de regar poc fins que floreix per afavorir que s’arreli bé) quan comencen a créixer… si cal calçar-les a mida que creixin (es veu que s’han de calçar i fer els cavallons ben amples quan la planta ja té un pam o 20 cm)… (El dubte finalment no té gaire importància ja que plou el 3 d’abril)

PD2: A 27 d’abril no hem regat cap cop, des que les vam plantar a mitjans de març, i estan maquíssimes… això sí des de llavors ha plogut força i per tant no hem sigut tant valents no regant… I si tot va bé i va plovent no regarem fins que comencin a florir. Per cert, les pluges també han fet que sortissin moltes plantes adventícies que avui 27 d’abril i el 3 de maig hem tallat i arrencat.

PD3: A 18 de maig vam, encara que tard, haver de treure de nou tot de males herbes de les regues de les patateres… i vam aprofitar per calçar les patates que vam veure que estaven emergint… i vam traslladar les proves de patateres que vam fer créixer en uns pneumàtics. A 28 de maig van sobreviure només 3 d’aquests 4 trasplantaments.

PD4: Avui 31 de maig hem trobat unes 4 patateres estan florint, l’espontània que neix fora del bancal ja les tenia ben crescudes, les altres no. Com encara no havíem descobert què s’ha de fer quan surten les flores… per ara les hem tallat ja que no té sentit que la planta s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

PD5: també avui 31 de maig sense conèixer-ho, hem aixafat 5 o 6 escarbats rabassuts i ratllats, groguencs i marró-taronja, sense saber si realment eren els escarbats de les patateres… I un cop hem arribat a casa hem vist que sí… i que d’altres de petits i vermellosos granes són les larves. També hem aixafat tres nius d’ous grocs… i que ens semblen que eren d’aquests escarbats. Més informació d’aquest menja fulles de patates: Fitxa de fauna de la Generalitat, Fitxa de fauna del Regió 7, l’oli de nim (neem) per controlar les plagues,

Mirarem d’aixafar els adults que anem veient amb els dits… així com les larves i les postes dels ous… però si no ens ensortim comprarem nim que és molt efectiu per les larves i els ous (tractament ecològic que els impedeix menjar i s’acaben morint) i fins i tot fa que les femelles no puguin reproduir-se.

PD6: A 31 de maig reguem les patateres i aprofitem, un cop regat (a diferència de les altres vegades) hem arrencat les adventícies i les hem deixat com a encoixinat a la mateixa rega. (Algunes de les plantes del voltant eren veces i ja començaven a fer beines amb veces planeres…)

Larva de l'escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

Larva de l’escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

PD7: 1 de juny, no veiem cap altre escarbat de la patata… però sí dos grups de mitja dotzena de larves (escarbats petitons vermellosos) i els hem aixafat… també hem començat a veure mosqueta blanca però per ara no li donem importància.

PD8: 5 de juny trobem 2 escarbats i una trentena de larves vermelles escampades arreu (les aixafem totes), i 7 de juny trobem una vintena de larves vermelles (algunes d’elles minúscules i d’altres gegants, tant o més que els mateixos escarabats) i dos grups d’ous grocs taronja (un d’ells molt petits). També veiem per primer cop una pudenta marró gris i 3 o 4 aranyes (totes de diferents tipologies) que potser mengen les larves dels escarbats de la patata (a veure si hi tenim sort i són bons depredadors). A 10 de juny hi trobem 10 larves (2 de grossotes i 8 de petitones) totes escampades per la banda septentrional al mig (fins a la la majoria eren tant a la banda septenrional com la meridional però cap a l’oest). A 11 de juny matem unes 4 larves grosses i una vintena de petites. I el 13 de juny matem mitja  dotzena de petites que estaven al mig de la rega septentrional.

PD9: 12 de juny, provem, aprofitant que necessitarem patates aviat, amb la fanga arrencar la patatera més a l’oest de la rega septentrional… i sorpresa, malgrat era una patatera petitona n’hem tret 4 patates ben maques, una de grossota i 3 mitjanes. Tornem a deixar la patatera enterrada a veure si sobreviu. A veure si són bones les patates. Són una mica farinosses i molt dolces, molt consistents, però molt bones.

PD10: 15 de juny hem revisat les patateres adventícies que hem trobat arreu del terreny (2 al verger, i a prop de la rega de les patateres i 4 a prop dels llentiscles) i amb la fanga les hem desenterrat (hem sentit a dir que les que surten espontàniament normalment no fan gaire producció i poden ésser transmissió de malalties cròniques) i la majoria d’elles eren de patates vermelles (algunes  ben arrugades, totes ben petites i poca quantitat) i una tipus kennebec ben llisa però molt petita i només una… així que les hem llençat totes al compost i comprovat que no fan bona producció.

PD11: 21 de juny, necessitem patates i seguim per l’oest, clavem la fanga i trevem 10 patates, un parell mitjanes i les altres petites, una amb un trosset verdós que tallarem ja que és tòxic. Són molt bones.

PD12: 2 i 3 de juliol, desenterrem les patates de les patateres que ja estan ben seques… i la tònica general és treure’n forces patates, algunes amb tall verd (recordar de calçar-les molt millor el proper cop… també enterrar-les un xic més a l’hora de sembrar-les i fer els lloms més amples i les regues més primes), algunes molt petitones (potser hauríem d’haver regat un xic més les patates quan encara eren viues perquè aquestes petites haguessin crescut) i alguna, poques, podrides (això ens indica que un cop seques s’han de desenterrar de seguida ja que sinó se’ns fan malbé). Alguna té algun foradet però que en tallar el tros no hi ha cap cuc ni res de res… s’ha assecat ben bé el forat. Collim entre el dos dies (després de 3 mesos i mig de sembrar) d’unes 8 de la cinquantena de patateres uns 8 kg.

PD13: 2 de juliol separem les patates macades que netegem per coure-les, les verdes que les posem en una caixa petita a banda tapades amb diaris i les que estan bé en una caixa de cartró i tapades i separades amb diaris. Tenim 5 caixes més que ens han donat a FruitesNomdeMuntanya i veient la collita potser ens sobraran. Fem tres tipus de classificació, les que estan millor (l’encaixem tapades amb paper de  diari i són les darreres a ésser consumides), les macades o amb forats (en una caixa per ésser les primeres a consumir), i les verdes i grillades (per consumir en 2n lloc)

PD14: 10 de juliol (després de fa 5 dies que va ploure força i tement-nos que es podreixin més patates… en comptes de que creixin) optem per collir bona part de totes les patateres (les que ens van donar els saó, les grillades ecològiques) que quedaven i per sorpresa nostra no n’hi havia gairebé cap de  podrida ni de verda… Aquestes ens han resultat millor que les altres… hem deixat, per cansanci però també per provar, algunes que ja les traurem més endavant

PD15: diumenge 15 de juliol agafem les darreres 3 o 4 patateres que hi quedaven, uns 6kg, i com les vam collir amb els amics saó que ens van donar les patates grillades se les van quedar… vam quedar com a bons pagesos ja que són realment les 4 mates més productives i patates més sanotes, sense forats, cap de podrida… per tant les certificades kennebeck no arriben a l’alçada d’aquestes ecològiques grillades i tovetes que ens van regalar…

PD16: dilluns 10 de setembre, seguim menjant (i regalant) patates… n’hem trobat 3 de grillades i decidim provar de plantar-les al peu de la tanca de canya.

PD17: 1 d’octubre, seguim menjant-ne i totes bones (hem de revisar la caixa que no toquem mai) i han sortit 5 patateres espontànies a la rega de carxofes i 1 al compostador d’herba seca… mirarem si el desembre hi ha patates per saber si aniria bé una segona tongada de sembra…  Però al primer dia que fa fred (més o menys per St Narcís) acaben mortes (normalment tocades de mort amb la primera Tramuntanada acompanyada de baixada de temperatures)

PD18: Les patates, a 14 de desembre, se’ns han grillat del tot (i no petits grills, sinó llargs grills que fan més d’un pam (cercaven la llum…). I atès que els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina) hem decidit provar de plantar-ne alguna (no tenim gaires esperances ja que totes les patates que es sembrin abans de St. Josep tenen moltes possibilitats d’acabar mortes…) i la resta al compost. Pe cert, el grill és tòxic però la patata un cop li arrenques no, sempre hi quan es mantingui no arrugada i dura, sinó és que ha perdut molts dels nutrients (s’explica que el midó s’ha convertit en sucre…)

Les primeres papallones de l’any

Papallona blanca (Font: baranobad2.persianging.com)

Papallona blanca (Font: baranobad2.persianging.com)

La primera la vam veure el 18 de febrer, però tot el final del febrer, i sobretot ara al principi del mes de març que a l’hort hem tingut les primeres visites de papallones… per ara només n’hem vistes de color blanc… però creguem que arribaran la resta de colors amb la primavera.

Ens fan il·lusió que tinguem aquestes esperades visites, no només perquè comencen a indicar-nos l’arribada del bon temps… sinó perquè són conegudes arreu com a bons bioindicadors… són indicadors biològics perquè com a espècie ens indiquen que el medi té un bon estat biòtic… bé segurament com a bons indicadors, caldria fer un bon estudi i monitoratge per anar avaluant si cada cop n’hi ha més o menys… abans de poder prendre cap valoració positiva o negativa… però el que sí que tenim clar que és un bon senyal que n’hi hagi.

Ja sabem que no són els únics, ni els més importants bioindicadors però sí que són un dels més famosos, si més no a les nostres contrades… De biodindicadors n’hi ha de molts tipus: microbians, vegetals (algues, posidònies, líquens, trèvol…), animals (macroinvertebrats aquàtics, escarbats, formigues, papallones, amfibis, peixos, cigonyes, martinets, llúdrigues…). Com sempre, una ullada la viquipèdia ens pot donar un bon resum dels bioindicadors.

PD: A finals de març ja n’hem vist forces més i no només de blanques sinó també de marrons i moltes d’elles volant aparellades. De taronges-negres encara no n’hem vist.

La bassa torna a la vida – Bassa III

Sabaters sobre l'aigua (Font: viquipèdia)

Sabaters sobre l’aigua (Font: viquipèdia)

Doncs sí, avui 4 de març hem vist de nou els tres carpins daurats… no se n’ha mort cap i avui tots 3, quan emplenàvem de nou la bassa fins dalt de tot, han passejat plegadets.

I a més hi ha més  vida que mai, ja que avui n’hem vist 3 sabaters. Els sabaters, o gèrrids, són insectes depredadors d’altres insectes o petits invertebrats. Es troben sovint en basses, marjals o aigües de corrent dèbil o quiet.

Segurament hem de començar a pensar en augmentar la família de carpins… ja que no faran l’abast de menjar tantes larves de mosquit com esperem que aviat hi hagi… i no cal que siguem un focus de propagació del mosquit… que amb la sort que tenim fins i tot podrà ésser el tigre.

PD1: fa un parell de dies, som dimarts 13 de març, que no hi són enlloc els sabaters… i de vida, a banda dels carpins amagats sota el llot només hi ha unes quantes mosquetes… D’aquí a un parell de setmanes al viver ens han dit que tindrien plantes aquàtiques oxigenadores (a banda de les flotants que ara mig han sobreviscut a l’hivern) que s’estenen pel terra de la bassa.

PD2: diumenge 8 de juliol ha sigut el primer dia que hem pogut veure a la bassa un espiadimonis, ens ha fet molta il·lusió i PD3 en tornem a veure un altre el 25 de juliol dia en el que decidim tornar a rebaixar d’algues cabells de bruixa la bassa ja que començava a cobrir el 60 o 70% de la superfície… i el deixem al 30% com sempre que fem “neteja”

Carxoferes congelades

Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)

Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)

De la desena de carxoferes que tenim a la banda nord de l’hort, han sobreviscut prou feines un parell, una, la més al nord però a prop d’una tanca que segurament l’ha protegit del vent gèlid del nord que ha bufat durant més de tres setmanes durant l’onada siberiana, i les dues següents més septentrionals.

La resta estan ben cremades per la fred. Per si de cas les vam regar ahir dissabte i ara esperarem a veure si rebroten. I això que estàvem ben contents ja que al desembre vam poder menjar dues carxofes (que malgrat una d’elles encara era molt petita les vam tallar en previsió de les gelades que venien… però esperàvem que morissin els fruits, no pas la planta sencera…) i esperàvem que a partir de llavors seria un no parar.

Pel que he pogut veure arreu per internet… si no ha mort l’ull segurament hi rebrotaran i només caldrà llençar les penques, les tiges que s’han cremat i acabaran assecant-se. Tant de bo sigui així…

PD: 1 de març del 2012, després d’alguns dies de bonança hem vist que la meitat sembla que es recuperen… per si de cas, i atès que no plou gens, hi fem una bona regada perquè si més no no pateixin sed… a veure si les recuperem del tot i podem gaudir d’alguna carxofa… sense d’haver d’esperar a l’estiu vinent.

PD2: 13 de març del 2012 s’han recuperat el 70% i ja tenim dues mini carxofetes que estan creixent… per ara estem regant amb regadora i mànega… a veure si podem aconseguir tres horetes lliures per poder bé fer les regues als cantons… o un sistema de reg de degoteig.

PD3: Som 29 d’abril, i de les dues carxoferes que van sobreviure ja n’hem aconseguit 10 carxofes (i vénen de camí mitja dotzena)… les altres que prou feines tenen temps per sobreviure res de res… Avui però hem vist la nostra primera plaga (pugó, tot pastorat per formigues) i l’hem tractat de seguida amb aigua amb sabó ecològic (l’hem fumigat a raó d’un tap per litre). Més tranquil·lament a casa hem pogut consultat un parell de llibres i ens quedem amb la següent fórmula: 1/4 de litre d’oli suau (provarem girasol)  bullit amb 50gr. de sabó tou, que s’ha de transvasat forces cops (o sacsejar dins un pot fortament) perquè quedi ben barrejat… s’aplica diluït amb 5 litres d’aigua i es “sulfata” al moment. A veure si avui podem preparar-ho, tenir un pot a punt i demà si el remei d’urgència no ha funcionat aplicar-hi aquest.

PD4: 8 d’agost, les carxofes finalment són mortes... (mirar PD5) ara hem de mirar si han sobreviscut alguna soca… Tenim sort i podem comprar soques noves… mirar nova entrada.

PD5: el 5 d’octubre (sota la prova de plàstic negre per matar adventícies) vam descobrir que havien rebrotat 3 carxoferes que pensàvem que eren mortes i hi han nascut 4 carxoferes noves que finalment el 2 de novembres trasplantem a la rega de carxoferes “aprofitant” que l’excés de pluges, fred i tramuntana ha matat 2 carxoferes de planter.

Pregadéu pal

Empusa pennata - "Pregadéu pal"

Empusa pennata (Font: ca.wikipedia.org)

Mes de setembre al matí,

Sorpresa majúscula, hem trobat mentre netejàvem el nostre nou hort, una Mantis religiosa “insecte pal”, un pregadéus… Val a dir que una bona amiga tècnica mediambiental ens va aclarir que és força freqüent poder-ne veure (i que s’anomenen Empuses, i de cognom “pennata”), si més no a tot el Mediterrani Occidental… però per nosaltres, veure un Pregadéu verd ja és tota una novetat… i si és com aquest no vegis! Són de ciència ficció, amb una cua d’animal prehistòric, i amb una protuberància al cap de casc imperial invasor.

No sabem si són aliats de l’hort (és carnívora, menja insectes i s’especialitza en insectes voladors… i això sempre va bé), però esperem que s’hi quedi… ens ha fet molta il·lusió… després de passar per les mans de la nostra filla la vam alliberar al romaní, que s’hi pogués amagar.

Segons la mitologia grega, Empusa era una semi-deessa monstruosa i malèvola, capaç d’assolir formes d’animals o dones de gran bellesa per tal de seduir els homes i devorar-los.