Category Archives: Mamífers

Fems, adobs i compost

El 23 de novembre el veí Juan-Isabel ens dóna una parell de carretades de fems d’ovella que tenia acumulats des de feia prop d’un any… nosaltres no l’emprem directament a l’hort sinó que els hem posat en el compost (el de branquillons del 1r i 2n compost) perquè madurin alhora.

Malgrat ens basem en el compost (restes orgàniques i vegetals descompostos de manera aeròbia) per adobar el nostre hort, de tant en tant és bo incorporar-ne d’animal dels quals destaquem (hem manllevat, de manera ben intencionada, textos dels documents que especifiquem, i agraïm, a l’apartat de més informació d’aquest document) els més comuns:

Segons la tipologia de l’origen animal:

Fems de cavall (Font: elhuertodetatay.blogspot.com)

Fems de cavall (Font: elhuertodetatay.blogspot.com)

  • Ovella:  Fem molt ric i equilibrat pel que fa als nutrients, sobretot si prové de ramats que pasturen regularment. És considerat un fem fort que solen produir un augment considerable de la temperatura de la pila atesa la seva riquesa en nitrogen (se’n recomana una dosi de 5-20 Tn/ha o 0’5-2kg/m2)
    • Cal fermentar-lo abans de posar-lo a l’hort per eliminar les llavors de males herbes i altres patògens, a més el fem fresc ens pot cremar les plantes.
  • Cabra: Semblant al de les ovelles però més fort encara. Conté més minerals i oligoelements i a més acostuma a portar grans quantitats de pèls cosa que el fa més ric en nitrogen.
    • També cal fermentar-lo en un munt abans de posar-lo a l’hort, o bé barrejar-lo amb fems de mula o cavall per a fer-lo més suau.
  • Vaca: No és tan ric ni intens com el d’ovella o cabra, conté poc nitrogen i per tant és poc fèrtil (molt ric en aigua, se’n recomana 10-50Tn/ha o 1-5kg/m2)
    • És molt adequat per a terres fredes o terres sorrenques i atès que conté molta aigua, cal airejar-lo molt quan està amuntegat.
  • Porc: Normalment el trobem en forma de purins (ja que és molt difícil tenir per separat els fems de porc i els pixats, entre d’altres líquids), que contenen molt nitrogen i altres elements com ara metalls pesants que el fan desaconsellable per a l’hort.
    • Abans es barrejava amb altres fems de cavalls i vaques per a enriquir-los, però amb el sistema actual de cria cal vigilar el contingut d’antibiòtics, metalls pesants,  etc.
  • Gallinassa: Fem molt ric en nitrogen i molt fort. Conté  grans quantitats de calci, per tant no convé  abusar-ne a les nostres terres calcàries (i bàsics). Molt bo per a terres àcides (se’n recomana  0’5-3 Tn/ha o 0’05-0’3Kg/m2).
    • Si l’utilitzem per a l’hort cal que estigui ben fermentat i cal usar-lo en molt poques quantitats per evitar cremar les plantes. Millor NO usar el fem de les  granges de producció intensiva (contenen antiparasitaris, antibiòtics, etc.).
  • Conill: També es considera un fem fort si l’utilitzem fresc i força àcid. Hi ha qui l’anomena “cherri” (se’n recomana 1-4Tn/ha o 0’1-0’4Kg/m2)
    • Cal que estigui ben fermentat per utilitzar-lo a l’hort,  si podem barrejar-lo amb palla o fulles fermentarà  millor. Si el posem sol, millor posar-lo a l’hort a la tardor per plantar-hi a la primavera.
  • Cavall, mula o ase: És un bon fem, té grans quantitats de microorganismes i fermenta amb molta força i rapidesa, però és una mica pobre en nutrients (molt ric en aigua) a causa de l’alimentació dels cavalls i a les grans quantitats de palla que porta (se’n recomana 10-50Tn/ha o 1-5kg/m2)
    • És ideal per a barrejar-lo amb altres fems com el d’ovella o gallinassa. Va molt bé per a les terres més argiloses, els dóna esponjositat.
  • Coloms i altres ocells: És semblant a la gallinassa però encara més fort i concentrat, per tant alerta en posar-lo a l’hort. Ric en potassi i per tant bo per a la fase de floració.
    • Cal usar-lo barrejat amb altres fems o bé tirar-lo en molt petites quantitats en un moment concret del cultiu, sobretot abans del moment de floració.

Segons la “frescor” dels fems:

  • Frescos: quan es treuen directament del corral
  • Poc compostats: compostats menys de 6 meos
  • Ben compostats, quan es volen emprar com a compost
Compostador casolà (Font: trashcandiaries.wordpress.com)

Compostador casolà (Font: trashcandiaries.wordpress.com)

“Adobs vegetals”:

  • Compost: És el producte que s’obté de la descomposició aeròbia de la matèria orgànica, (amb un grau mitjà de descomposició, i quan és anaeròbica, sense aire, es produeix una metanització). El compostatge es produeix d’una manera més ràpida quan hi ha una relació carboni/nitrogen (en sec) d’entre 25-30 / 1, per això convé mesclar diferents components amb un equilibri entre matèria seca (carboni) i verda/humida (nitrogen).
    • Els materials orgànics rics en carboni (matèria seca) i pobres en nitrogensón la palla, el fenc sec, les fulles, les branques, la torba iles serradures.
    • Els pobres en carboni i rics en nitrogen (matèria verda) són els vegetals joves i fulles (i és clar també les dejeccions animals i els residus d’escorxador…)
    • Temperatura: entre 20 i 40 ºC. La temperatura ideal està al voltant dels 60 ºC, per a destruir la majoria de patògens i llavors indesitjades, a més de generar un ambient ideal per als bacteris termofílics (el centre de la pila hauria d’estar prou calenta com per arribar a cremar al tocar-lo
      amb la mà).
    • Dimensions: les piles de compost han de tenir, com a mínim, 1 m d’ample per 1 m d’alt i la longitud que sigui possible.
    • Oxigen: la ventilació passiva s’executa per mitjà d’un pis fals. Si s’observen baixes temperatures convé voltejar (olors).
    • Possibles problemes:
      • La pila no està calenta: pot estar passant alguna de les següents coses (se soluciona bé afegint-hi material, aigua i/o el volteig de la pila):
        • Hi ha massa humitat a la pila per la qual cosa es redueix la quantitat d’oxigen disponible per als bacteris.
        • La pila està molt seca i els bacteris no disposen de la humitat necessària per viure i reproduir-se.
        • No hi ha suficients proteïnes (material ric en nitrogen)
        • L’oxigen s’ha exhaurit.
    • Compost fet: Quan el compost estigui fet, tot i voltejar-lo, la temperatura ja no pujarà. El material serà homogeni, d’un color fosc i sense cap
      semblança amb el producte inicial. Convé tamissar-lo, per retirar restes més grans que encara no s’hagin descompost.
  • Humus: Grau superior de descomposició de la matèria orgànica.
  • Vermicompost (humus de cuc de terra): bàsicament excrements de cucs de terra. S’empra barrejant-lo amb el terra i així enriquirà tant el sòl com les plantes. És un adob natural boníssim.
Vermicompost i els cucs de terra (Font: www.vermicompost.net)

Vermicompost i els cucs de terra (Font: http://www.vermicompost.net)

Més informació:

El canyet, animals morts a l’hort

Som conscients que a ciutat la mort és molt menys present i amagada, i que quan comences a treballar al camp aquesta és molt present, bé perquè veus i vius la mort d’animals amb qui comparteixes espai, bé perquè pots presenciar de tant en tant algun atac de depredador o bé perquè també se n’ha de sacrificar algun per vell, malalt o per menjar-lo. Però aquest no és el nostre cas i no sabem com han aparegut aquests morts al nostre hort i la veritat, la única explicació viable que trobem per ara és verí… ja que qualsevol altre motiu ens sembla que d’entrada mostra signes de violència (baralles, trampes, accidents…) o bé mors prop del teu cau (així suposem vers la vellesa i la malaltia encara que no la sabem distingir, ni de lluny, en els animals…).

El 31 d’octubre és el 3r o 4t animaló que trobem mort a l’hort… i atès que no deixa de sorprendre’ns hem decidit fer-ne un inventari, llàstima que els primers no els tenim gens controlats temporalment:

    • Colom mort al mig del jardí, sense cap senyal de violència, rígid però sencer, sense verms. Creiem que és per verí. L’enterrem al peu de la saula.
    • Mitjans de juliol 2012: Rata morta, també  cap senyal de violència, rígida i sense verms. Creiem que és per verí. L’enterrem al peu de la saula.
    • 31 d’octubre 2012: Ratolí, o rateta, moribund al corral… sabíem que visitaven la grana de les gallines, també que les gallines potser els atacarien… però aquesta rateta estava arraulida i atemorida al mig del corral i les gallines ni la miraven. Estava sense cap senyal de violència, el portem fora de l’hort, se’l menjarà segurament un depredador… Es mou molt a poc a poc i es deixa agafar. Creiem de nou que és per verí
Ratolinera (Font: gardencenterejea.com)

Ratolinera (Font: gardencenterejea.com)

  • 12 de novembre:un ratolí (1r?) ha caigut a la ratolinera (amb restes de llangonissa) però encara vivia… i l’he posat amb ratolinera i tot sota l’aigua, amb un rajol a sobre (sé que és de badocs però no m’agrada matar els animals però amb la ratolinera com no és directament sap un xic menys de greu)… a l’estona llarga me l’he anat a mirar i el campió no només estava viu sinó que s’havia deslliurat de la trampa i per un foradiu respirava aire sota aigua… així que amb tant d’esforç i ganes de sobreviure… he hagut de donar-li una merescuda llibertat
  • 14 de novembre: endrecem l’armari exterior groc trevent tot possible accés al menjar de les gallines dins de pots de plàstic, a l’endemà ens trobem restes d’un cadàver (1r) al bell mig de l’armari groc… no entenem res, tret que un ratolí hagués pres mal i els mateixos companys se l’acabessin de menjar…
  • 17 de novembre: atès que ens hem trobat una caixa de plàstic dur on hi guardem la grana de les gallines ben foradada, hem hagut de posar de nou la ratolinera. I avui cau un altre ratolinet (2n) a la ratolinera amb xoriço, no els trobem mai morts i uns amics que ens visitaven (i més decidits que nosaltres) el rematen
  • 19 de novembre:seguim amb el serial de matança de ratolinets, avui ha caigut un altre (3r) a la ratolinera i ja era mort, l’hem dut al canyet particular, al peu de la saula gegant

    Ratolí de camp (Font: islandia09.blogspot.com)

    Ratolí de camp (Font: islandia09.blogspot.com)

  • 20 de novembre: avui a 2/4 de 4 hem trobat un ratolí (4t) a la ratolinera, ha mort amb l’esquer a la boca, el duem al peu de la saula i tornem a posar la ratolinera, on a les 5 de la tarda hi ha caigut un altre (5è)
  • 21 de novembre: sembla que algun ja té una bona estratègia ja que en revisar-la la ratolinera a 2/4 de 5h l’hem vist buida, sense esquer ni pressa, la tornem a posar i a les 5h sant tornem-hi… així que hem hagut de cavil.lar quina estratègia té (ens ha semblat que ha après a passar per sobre fins que fa saltar les molles i llavors ja pot menjar el xoriço… així que l’hem muntat amb una tapa a sobre de la ratolinera, i sí a la mitja hora ja n’hem trobat un de mort (6è) i la tornem a muntar
  • 22 de novembre: la ratolinera ha tornat a caçar un ratolí (7è), aquest cop però estava estranyament menjat… se li veia la medul·la òssia… hem sospitat que potser els ratolins amb gana també són caníbals… però i si ha estat una rata… doncs si torna a passar haurem de posar a més de la ratolinera una ratera…
  • 23 de novembre: un altre ratolí a la ratolinera (8è) i atès que el xoriço ha desaparegut (és que n’hi ha com a mínim un altre que ve a menjar un cop el company ha caigut) parem les dues trampes… i a l’hora han caigut dos més (9è i 10è). La tornem a posar però ja no la podrem mirar fins demà
  • 24 de novembre: cauen 2 ratolins (11è i 12è)més (hem fet bé de posar les dues trampes sinó sempre n’alimentàvem com a mínim un que aprofitava la mort del seu company)
  • 25 de novembre: sembla que para (sí a l’endemà no n’ha caigut cap més) la cacera de ratolins, avui només n’hi havia un (13è) i no s’havien menjat l’esquer
  • 2 desembre: aquests dies que hem estat fora, en tornar hem trobat dos ratolins (14è i 15è) caiguts (però els següents dies no en cauen més…)
  • 9 de desembre: trobem un altre ratolí (16è) mort (i això que estàvem convençuts que ja els havíem exterminat…)
  • 19 de desembre: trobem un altre ratolí (17è) mort a la trampa
  • Feia molt que no en trobàvem i avui 1 de febrer del 2013 en trobem un altre mort (18è) a la trampa
  • 20 de febrer: dos ratolins més (20è) a la trampa de l’armari groc, i a més estaven ben menjats cosa que ens fa pensar en què encara hi ha companys seus
  • 21 de febrer: dos ratolins més amb el xoriço menjat (22è)
  • 23 de febrer: seguim amb dos ratolins més (24è) i el xoriço menjat
  • 24 de febrer: dos ratolins més (26è), avui el xoriço no menjat (per tant hi ha possibilitats que ja s’hagin acabat…)
  • 9 de maig: cau un ratolí més a la ratolinera (27è) i en trobem un d’afogat a la bassa (28è, suposem que havia pujat a les almàixeres)
  • 11 de maig: trobem, mentre fem neteja de l’hort nord, una ratera amb 9 cries (la mare ens vigila de lluny) i decidim matar-les, 4 d’elles les donem a les gallines (es tornen boges per menjar-se-les) i les altres 5 les llencem a un camp (9è) on llencem els ratolins caiguts a les tramps

Formes de caçar ratolins de manera més “humana”:

Rata pinyada, per fi, el primer rat-penat que veiem a l’hort

Ratpenat (Font: jadecristi.wordpress.com)

Ratpenat empaitant una arna (Font: jadecristi.wordpress.com)

El dimarts 26 de juny ens vam quedar a dormir per primer cop a l’hort i vam poder veure els nostre primer ratpenat a l’hort. I això ens fa pensar en una altra feina pendent que tenim, fer caixes nius pels ratpenats.

I creiem, bé confiem i esperem que com la majoria de les rates-pinyades de les nostres contrades sigui insectívor. La gran quantitat d’insectes fan que siguin un aliment abundant i divers pels ratpenats i atès que que surten de nit, quan els ocells insectívors estan inactius, els ratpenats no tenen competència per caçar els molts insectes que surten després de la posta de sol.

Segons la viquipèdia, el 70% de les espècies de quiròpters són insectívores i gairebé totes les famílies d’insectes poden ser les seves preses. A més d’insectes, els ratpenats es mengen altres tipus d’artròpodes com ara aranyes, crustacis, escorpins o escolopendres. Els ratpenats no cacen les seves preses únicament a l’aire, sinó que a vegades també les cacen a terra. Els ritus nupcials d’alguns insectes representen una oportunitat fàcil pels quiròpters.