Category Archives: Ocells i aus

Fems, adobs i compost

El 23 de novembre el veí Juan-Isabel ens dóna una parell de carretades de fems d’ovella que tenia acumulats des de feia prop d’un any… nosaltres no l’emprem directament a l’hort sinó que els hem posat en el compost (el de branquillons del 1r i 2n compost) perquè madurin alhora.

Malgrat ens basem en el compost (restes orgàniques i vegetals descompostos de manera aeròbia) per adobar el nostre hort, de tant en tant és bo incorporar-ne d’animal dels quals destaquem (hem manllevat, de manera ben intencionada, textos dels documents que especifiquem, i agraïm, a l’apartat de més informació d’aquest document) els més comuns:

Segons la tipologia de l’origen animal:

Fems de cavall (Font: elhuertodetatay.blogspot.com)

Fems de cavall (Font: elhuertodetatay.blogspot.com)

  • Ovella:  Fem molt ric i equilibrat pel que fa als nutrients, sobretot si prové de ramats que pasturen regularment. És considerat un fem fort que solen produir un augment considerable de la temperatura de la pila atesa la seva riquesa en nitrogen (se’n recomana una dosi de 5-20 Tn/ha o 0’5-2kg/m2)
    • Cal fermentar-lo abans de posar-lo a l’hort per eliminar les llavors de males herbes i altres patògens, a més el fem fresc ens pot cremar les plantes.
  • Cabra: Semblant al de les ovelles però més fort encara. Conté més minerals i oligoelements i a més acostuma a portar grans quantitats de pèls cosa que el fa més ric en nitrogen.
    • També cal fermentar-lo en un munt abans de posar-lo a l’hort, o bé barrejar-lo amb fems de mula o cavall per a fer-lo més suau.
  • Vaca: No és tan ric ni intens com el d’ovella o cabra, conté poc nitrogen i per tant és poc fèrtil (molt ric en aigua, se’n recomana 10-50Tn/ha o 1-5kg/m2)
    • És molt adequat per a terres fredes o terres sorrenques i atès que conté molta aigua, cal airejar-lo molt quan està amuntegat.
  • Porc: Normalment el trobem en forma de purins (ja que és molt difícil tenir per separat els fems de porc i els pixats, entre d’altres líquids), que contenen molt nitrogen i altres elements com ara metalls pesants que el fan desaconsellable per a l’hort.
    • Abans es barrejava amb altres fems de cavalls i vaques per a enriquir-los, però amb el sistema actual de cria cal vigilar el contingut d’antibiòtics, metalls pesants,  etc.
  • Gallinassa: Fem molt ric en nitrogen i molt fort. Conté  grans quantitats de calci, per tant no convé  abusar-ne a les nostres terres calcàries (i bàsics). Molt bo per a terres àcides (se’n recomana  0’5-3 Tn/ha o 0’05-0’3Kg/m2).
    • Si l’utilitzem per a l’hort cal que estigui ben fermentat i cal usar-lo en molt poques quantitats per evitar cremar les plantes. Millor NO usar el fem de les  granges de producció intensiva (contenen antiparasitaris, antibiòtics, etc.).
  • Conill: També es considera un fem fort si l’utilitzem fresc i força àcid. Hi ha qui l’anomena “cherri” (se’n recomana 1-4Tn/ha o 0’1-0’4Kg/m2)
    • Cal que estigui ben fermentat per utilitzar-lo a l’hort,  si podem barrejar-lo amb palla o fulles fermentarà  millor. Si el posem sol, millor posar-lo a l’hort a la tardor per plantar-hi a la primavera.
  • Cavall, mula o ase: És un bon fem, té grans quantitats de microorganismes i fermenta amb molta força i rapidesa, però és una mica pobre en nutrients (molt ric en aigua) a causa de l’alimentació dels cavalls i a les grans quantitats de palla que porta (se’n recomana 10-50Tn/ha o 1-5kg/m2)
    • És ideal per a barrejar-lo amb altres fems com el d’ovella o gallinassa. Va molt bé per a les terres més argiloses, els dóna esponjositat.
  • Coloms i altres ocells: És semblant a la gallinassa però encara més fort i concentrat, per tant alerta en posar-lo a l’hort. Ric en potassi i per tant bo per a la fase de floració.
    • Cal usar-lo barrejat amb altres fems o bé tirar-lo en molt petites quantitats en un moment concret del cultiu, sobretot abans del moment de floració.

Segons la “frescor” dels fems:

  • Frescos: quan es treuen directament del corral
  • Poc compostats: compostats menys de 6 meos
  • Ben compostats, quan es volen emprar com a compost
Compostador casolà (Font: trashcandiaries.wordpress.com)

Compostador casolà (Font: trashcandiaries.wordpress.com)

“Adobs vegetals”:

  • Compost: És el producte que s’obté de la descomposició aeròbia de la matèria orgànica, (amb un grau mitjà de descomposició, i quan és anaeròbica, sense aire, es produeix una metanització). El compostatge es produeix d’una manera més ràpida quan hi ha una relació carboni/nitrogen (en sec) d’entre 25-30 / 1, per això convé mesclar diferents components amb un equilibri entre matèria seca (carboni) i verda/humida (nitrogen).
    • Els materials orgànics rics en carboni (matèria seca) i pobres en nitrogensón la palla, el fenc sec, les fulles, les branques, la torba iles serradures.
    • Els pobres en carboni i rics en nitrogen (matèria verda) són els vegetals joves i fulles (i és clar també les dejeccions animals i els residus d’escorxador…)
    • Temperatura: entre 20 i 40 ºC. La temperatura ideal està al voltant dels 60 ºC, per a destruir la majoria de patògens i llavors indesitjades, a més de generar un ambient ideal per als bacteris termofílics (el centre de la pila hauria d’estar prou calenta com per arribar a cremar al tocar-lo
      amb la mà).
    • Dimensions: les piles de compost han de tenir, com a mínim, 1 m d’ample per 1 m d’alt i la longitud que sigui possible.
    • Oxigen: la ventilació passiva s’executa per mitjà d’un pis fals. Si s’observen baixes temperatures convé voltejar (olors).
    • Possibles problemes:
      • La pila no està calenta: pot estar passant alguna de les següents coses (se soluciona bé afegint-hi material, aigua i/o el volteig de la pila):
        • Hi ha massa humitat a la pila per la qual cosa es redueix la quantitat d’oxigen disponible per als bacteris.
        • La pila està molt seca i els bacteris no disposen de la humitat necessària per viure i reproduir-se.
        • No hi ha suficients proteïnes (material ric en nitrogen)
        • L’oxigen s’ha exhaurit.
    • Compost fet: Quan el compost estigui fet, tot i voltejar-lo, la temperatura ja no pujarà. El material serà homogeni, d’un color fosc i sense cap
      semblança amb el producte inicial. Convé tamissar-lo, per retirar restes més grans que encara no s’hagin descompost.
  • Humus: Grau superior de descomposició de la matèria orgànica.
  • Vermicompost (humus de cuc de terra): bàsicament excrements de cucs de terra. S’empra barrejant-lo amb el terra i així enriquirà tant el sòl com les plantes. És un adob natural boníssim.
Vermicompost i els cucs de terra (Font: www.vermicompost.net)

Vermicompost i els cucs de terra (Font: http://www.vermicompost.net)

Més informació:

El canyet, animals morts a l’hort

Som conscients que a ciutat la mort és molt menys present i amagada, i que quan comences a treballar al camp aquesta és molt present, bé perquè veus i vius la mort d’animals amb qui comparteixes espai, bé perquè pots presenciar de tant en tant algun atac de depredador o bé perquè també se n’ha de sacrificar algun per vell, malalt o per menjar-lo. Però aquest no és el nostre cas i no sabem com han aparegut aquests morts al nostre hort i la veritat, la única explicació viable que trobem per ara és verí… ja que qualsevol altre motiu ens sembla que d’entrada mostra signes de violència (baralles, trampes, accidents…) o bé mors prop del teu cau (així suposem vers la vellesa i la malaltia encara que no la sabem distingir, ni de lluny, en els animals…).

El 31 d’octubre és el 3r o 4t animaló que trobem mort a l’hort… i atès que no deixa de sorprendre’ns hem decidit fer-ne un inventari, llàstima que els primers no els tenim gens controlats temporalment:

    • Colom mort al mig del jardí, sense cap senyal de violència, rígid però sencer, sense verms. Creiem que és per verí. L’enterrem al peu de la saula.
    • Mitjans de juliol 2012: Rata morta, també  cap senyal de violència, rígida i sense verms. Creiem que és per verí. L’enterrem al peu de la saula.
    • 31 d’octubre 2012: Ratolí, o rateta, moribund al corral… sabíem que visitaven la grana de les gallines, també que les gallines potser els atacarien… però aquesta rateta estava arraulida i atemorida al mig del corral i les gallines ni la miraven. Estava sense cap senyal de violència, el portem fora de l’hort, se’l menjarà segurament un depredador… Es mou molt a poc a poc i es deixa agafar. Creiem de nou que és per verí
Ratolinera (Font: gardencenterejea.com)

Ratolinera (Font: gardencenterejea.com)

  • 12 de novembre:un ratolí (1r?) ha caigut a la ratolinera (amb restes de llangonissa) però encara vivia… i l’he posat amb ratolinera i tot sota l’aigua, amb un rajol a sobre (sé que és de badocs però no m’agrada matar els animals però amb la ratolinera com no és directament sap un xic menys de greu)… a l’estona llarga me l’he anat a mirar i el campió no només estava viu sinó que s’havia deslliurat de la trampa i per un foradiu respirava aire sota aigua… així que amb tant d’esforç i ganes de sobreviure… he hagut de donar-li una merescuda llibertat
  • 14 de novembre: endrecem l’armari exterior groc trevent tot possible accés al menjar de les gallines dins de pots de plàstic, a l’endemà ens trobem restes d’un cadàver (1r) al bell mig de l’armari groc… no entenem res, tret que un ratolí hagués pres mal i els mateixos companys se l’acabessin de menjar…
  • 17 de novembre: atès que ens hem trobat una caixa de plàstic dur on hi guardem la grana de les gallines ben foradada, hem hagut de posar de nou la ratolinera. I avui cau un altre ratolinet (2n) a la ratolinera amb xoriço, no els trobem mai morts i uns amics que ens visitaven (i més decidits que nosaltres) el rematen
  • 19 de novembre:seguim amb el serial de matança de ratolinets, avui ha caigut un altre (3r) a la ratolinera i ja era mort, l’hem dut al canyet particular, al peu de la saula gegant

    Ratolí de camp (Font: islandia09.blogspot.com)

    Ratolí de camp (Font: islandia09.blogspot.com)

  • 20 de novembre: avui a 2/4 de 4 hem trobat un ratolí (4t) a la ratolinera, ha mort amb l’esquer a la boca, el duem al peu de la saula i tornem a posar la ratolinera, on a les 5 de la tarda hi ha caigut un altre (5è)
  • 21 de novembre: sembla que algun ja té una bona estratègia ja que en revisar-la la ratolinera a 2/4 de 5h l’hem vist buida, sense esquer ni pressa, la tornem a posar i a les 5h sant tornem-hi… així que hem hagut de cavil.lar quina estratègia té (ens ha semblat que ha après a passar per sobre fins que fa saltar les molles i llavors ja pot menjar el xoriço… així que l’hem muntat amb una tapa a sobre de la ratolinera, i sí a la mitja hora ja n’hem trobat un de mort (6è) i la tornem a muntar
  • 22 de novembre: la ratolinera ha tornat a caçar un ratolí (7è), aquest cop però estava estranyament menjat… se li veia la medul·la òssia… hem sospitat que potser els ratolins amb gana també són caníbals… però i si ha estat una rata… doncs si torna a passar haurem de posar a més de la ratolinera una ratera…
  • 23 de novembre: un altre ratolí a la ratolinera (8è) i atès que el xoriço ha desaparegut (és que n’hi ha com a mínim un altre que ve a menjar un cop el company ha caigut) parem les dues trampes… i a l’hora han caigut dos més (9è i 10è). La tornem a posar però ja no la podrem mirar fins demà
  • 24 de novembre: cauen 2 ratolins (11è i 12è)més (hem fet bé de posar les dues trampes sinó sempre n’alimentàvem com a mínim un que aprofitava la mort del seu company)
  • 25 de novembre: sembla que para (sí a l’endemà no n’ha caigut cap més) la cacera de ratolins, avui només n’hi havia un (13è) i no s’havien menjat l’esquer
  • 2 desembre: aquests dies que hem estat fora, en tornar hem trobat dos ratolins (14è i 15è) caiguts (però els següents dies no en cauen més…)
  • 9 de desembre: trobem un altre ratolí (16è) mort (i això que estàvem convençuts que ja els havíem exterminat…)
  • 19 de desembre: trobem un altre ratolí (17è) mort a la trampa
  • Feia molt que no en trobàvem i avui 1 de febrer del 2013 en trobem un altre mort (18è) a la trampa
  • 20 de febrer: dos ratolins més (20è) a la trampa de l’armari groc, i a més estaven ben menjats cosa que ens fa pensar en què encara hi ha companys seus
  • 21 de febrer: dos ratolins més amb el xoriço menjat (22è)
  • 23 de febrer: seguim amb dos ratolins més (24è) i el xoriço menjat
  • 24 de febrer: dos ratolins més (26è), avui el xoriço no menjat (per tant hi ha possibilitats que ja s’hagin acabat…)
  • 9 de maig: cau un ratolí més a la ratolinera (27è) i en trobem un d’afogat a la bassa (28è, suposem que havia pujat a les almàixeres)
  • 11 de maig: trobem, mentre fem neteja de l’hort nord, una ratera amb 9 cries (la mare ens vigila de lluny) i decidim matar-les, 4 d’elles les donem a les gallines (es tornen boges per menjar-se-les) i les altres 5 les llencem a un camp (9è) on llencem els ratolins caiguts a les tramps

Formes de caçar ratolins de manera més “humana”:

Eplugabous perdut

Esplugabous (Font: christopherfountain.wordpress.com)

Esplugabous (Font: christopherfountain.wordpress.com)

Dimecres 16 d’octubre trobem a l’olivera piqual, un esplugabous… no cal dir que normalment no els podem veure tant a prop, segurament li passava alguna cosa a les ales ja que s’escapa corrents… i a mida que el seguim, relativament de lluny, acaba marxant a altres horts enllà però fent passos i saltirons… mou les ales però no vola…

L’esplugabous (Bubulcus ibis) és un ocell de l’ordre dels Ciconiformes i de la família dels Ardeidae. El seu plomatge és de color blanc i d’alçada pot arribar als 52 cm. La seva aparença és de cos compacte, potes grises, bec de color groc i coll bastant curt (atesa la família on pertany), que sovint du recollit. Segons Sta. Viquipèdia, és una espècie que en els últims anys s’ha estès cap al Nord i que hiverna a Catalunya des dels anys setanta. Fins fa ben poc aquesta espècie era difícil de veure fora del seu hàbitat natural (aiguamolls i albuferes), però en els últims anys el podem veure en pastures, conreus llaurats…

La seva alimentació és en funció de l’hàbitat: en zones humides s’alimenta de granotes i petits peixos mentre que en pastures i conreus, els coleòpters, ortòpters i altres invertebrats formen part de la seva dieta. També menja paràsits, com ara paparres o puces de les vaques i/o animals als quals segueix en busca d’aliments menjant a la vegada insectes que els animals espanten mentre van caminant i pasturant. Per tant és una au que de vegades pot ésser un bon aliat i de vegades depredador d’altres aliats.

Faisà que ens pensàvem que era una perdiu mascle…

Faisà vulgar (Font: flickriver.com de l'Andreu Anguera)

Faisà vulgar (Font: flickriver.com de l’Andreu Anguera)

Com els darrers dies havíem vist forces perdius amb les seves cries a l’entorn de l’hort… quan diumenge vam veure al camí una de gran, acolorida i amb la cua més llarga… vam pensar, mira el mascle i que va tot sol i ben mudat… i ens vam quedar tan amples.

De seguida va marxar corrents, a l’estil de les perdius, tot s’ha de dir, i es va amagar en un marge… quan vam apropar-nos (bé apropar-nos és un dir) per veure’l de nou va arrencar a córrer de nou i en un tres i no res va desaparèixer de la nostra vista.

Però com sempre acabem buscant, més tard o més aviat, els nostres dubtes… ara hem descobert que era un Faisà (vulgar o comú, un Phasianus colchicus) i que és una espècie al·lòctona introduïda (normalment) pel col·lectiu de caçadors… no cal dir que ens fa igualment il·lusió però acompanyada per la tristesa de la certesa, que malgrat no en sabem gaire, sí que puc estar segur que quan se n’alliberen espècies no pròpies provoquen una “contaminació genètica” i sovint la pràctica desaparició de l’espècie pròpia i nativa, sovint més respectuosa i adaptada al medi entès com a biodiversitat.

 

Galliner mòbil

galliner mòbil estil "Mariano Bueno" i "Seymour (Font: http://hortcal17.wordpress.com)

Galliner mòbil per “bancal profund” estil “Mariano Bueno” (Font: http://hortcal17.wordpress.com)

El galliner és un dels primers projectes que havíem desitjat dur a terme, però també ha estat el que s’ha hagut d’esperar més. I des del primer dia ja somiàvem en tenir-ne un de mòbil que poguéssim anar movent-lo de bancal en bancal.

No ens hi he pogut dedicar fins que hem arribat a l’estiu on amb més temps lliure i tenint l’hort un xic més per la mà hem pogut organitzar-nos. Tot i així hi hem dedicat prop de 3 mesos abans que ha rutllat.

La Construcció del galliner i el corral

  • Dilluns 2 de juliol comencem comprant les fustes per fer el galliner… encara hem de comprar les fustes i xarxa del corral. Els plànols un cop ideats els hem hagut de refer i canviar més d’un cop, de vegades perquè no hem pogut trobar, de bon preu, fustes de 10cm x 1 cm i són de 9.5cm d’ample… però també els canvis i les ofertes que hem anat trobant ens han “regalat” alguna que altra facilitat, com ara que les fustes aquestes fossin “matxambrades” i faciliten el muntatge en forma de paret i sostre.
  • Dilluns 9 de juliol fem el frontal del galliner, el 10 de juliol fem un dels dos laterals, el dimarts 17 de juliol fem el darrera i els caixons ponedors (amb caixes de vi). Finalment el divendres 20 de juliol unim els 4 cantons amb els llistons de 2x2cm. I l’endemà, en veure que no és prou sòlid, reforcem un xic l’estructura cargolant-hi més visos i posant-hi esquadres metàl·liques. Per facilitar la mobilitat hi posem 4 mànecs agafadors, dos per banda.
  • Divendres 27 de juliol comencem a envernissar (veure entrada de vernís biològic amb oli de fregir i trementina) el galliner, l’endemà, 28 de juliol, fem la tapa i acabem d’envernissar l’estructura, i el 29 de juliol, la tapa (falta posar encara el mànec).
  • galliners mòbils per a bancals profunds tipus "Jonh Seymour" (Font: infojardin.com)

    galliners mòbils per a bancals profunds tipus “Jonh Seymour” (Font: infojardin.com)

    Dimecres 1 d’agost posem mànec a la tapa i comencem a enganxar els ponedors… i l’endemà, dijous 2 d’agost, fem dos trapezis per corral (els escaires ens han dut alguns problemes però s’han solucionat tallant a ull, ja que els càlculs eren molt complicats).

  • El dilluns 6 d’agost comencen les rectificacions (la tònica general fins el setembre) ja les caixes ponedores ens semblen molt petites i en fem unes de més grans (amb uns calaixos que ens han donat de fusta macissa) i variem la inclinació, fent-la no tant forta (a veure si ara rodolant trencarem els ous que ponen… ni la inclinació hagués estat forta ni finalment a 5 d’octubre els ous els ponen al terra…)… també fem la tapa i el protector d’ous perquè les gallines no se’ls mengin. Aprofitem i construïm el tercer trapezi. En Juan-Maria ens ajuden a pensar com hem de fer el pal perquè les gallines dormin (ha d’ésser un pal de banda a banda ja que tendeixen a dormir totes juntes arraulides) i que no estigui ni sobre el menjar i beure ni sobre les caixes ponedores.
  • Dijous 9 d’agost: acabem l’estructura del corral (tres trapezis i les corresponents 8 unions travesseres) i l’endemà, 10 d’agost, envernissem l’estructura del corral i posem la tela del galliner (hexàgons de 13mm) pel volt i per dalt… i com fem curt, i sovint intentem fer de les mancances virtuts, posarem una porteta al sostre més proper al galliner, que alhora farà ombra al corral i impedirà que les pluges fortes entrin per la porta del galliner, així com facilitar per on podrem donar menjar de restes de cuina còmodament a les gallines…

Les Gallines

Gallines rosses ponedores (Font: blocdefotos de naciodigital.cat)

Gallines rosses ponedores, com les nostres Mireia i Xirla, però amb la cua clara en comptes de fosca… i des que les vam comprar a l’agost fins l’octubre com a mínim amb cresta molt més petita (Font: blocdefotos de naciodigital.cat)

  • Dijous 16 d’agost: hem anat a buscar les dues gallines ponedores (rosses i joves, d’uns 2 mesos?) que vam encarregar i les hem dut al galliner. Ens han costat 6€ cada gallina… i hem tingut una sorpresa decebedora… tenien el bec tallat! També hem comprat un sac de 10kg de pinso per  a gallines en fase de posta (bé farines per a gallines ponedores) de marca “Cooperativa La Gironina” composat per blat de moro, farina d’extracció de soja torrada (atenció modificades genèticament uf!), carbonat de calç, segones de blat, blat, farina d’extracció de llavors de gira-sol, fosfat bicàlcic, àcids grassos i clour sòdic.
  • Dijous 6 de setembre: atès que no ens en sortim trobant-hi gallines amb bec sencer… comencem a prepar-nos, si més no mentalment, per comprar polletes (normalment de les petites, siguin pintades, negres… i amb molta predisposició a fer-se lloques i no pondre tant…) que durant mesos les haurem de tenir separades de les gallines mentre creixen.  Tallem les branques i herbes de l’antiga tanca del conill… caldrà a més traslladar totes les canyes, branques a un altre lloc i fer-los un “galliner”, menjadora i abeurador. Sort que el seny ens  ajuda a decidir que si fem això ens hem d’esperar a la propera primavera ja que sinó poden morir de fred els pollets.
  • Dimecres 18 de setembre: tenim una gran alegria, un pagès, en Geli, té gallines de les negres i no n’està content (atès que segons ell són menys ponedores i es posen més fàcilment lloques) i sembla que no li importa que li comprem. Les gallines ja tenen uns 6 mesos (les va comprar polletes el mes de maig). I ara tenim 2 gallines més (ja hem superat el nostre càlcul inicial que era d’una gallina per familiar, i a casa només som 3, jejjejeje)

Situació i moviments

  • Bancal de descans (no hi havia hagut cap altre bancal, només regues):del 16 d’agost al 2 de novembre (2’5 mesos)
  • Bancal solanàcies 2012: del 2 de novembre
  • Des del novembre, i un cop les rosses també escarben i mengen com les negres (o s’han fet grans, o s’han espavilat, o n’han après de les seves companyes) cada dues o tres setmanes anem movent el galliner a una nova parcel·la amb plantes adventícies.

Arranjaments i modificacions

  • Divendres 17 d’agost: hem d’arranjar la menjadora (el posem amb una barreja del pinso comprat i grana de menjar de conill que encara ens quedava) que hem fet ja que, entre que les gallines estan un xic aturadetes i els forats no són prou grossos, que el pinso i la grana no surt gaire de dins. L’abeurador casolà (garrafa hermètica amb forats a la base sobre una plata de plàstic) sembla que funciona bé i no hem de fer cap arranjament (el posem amb 3/4 ple de capacitat)
  • Dg 26 d’agost: no ens agrada la plata de l’abeurador perquè les gallines hi pugen i l’embruten… acabem comprant-ne una que sembla que anirà bé (és més alta i ajustada a la base de la garrafa-abeurador).
  • Dilluns 3 de setembre hem de realitzar les primeres reparacions (després d’haver plogut i de 3 dies d’intensos vents del nord) ja que el sostre s’ha bufat un xic i hem hagut d’esperar que s’assequés i reforçar les unions entre llistons de fustes. També hem hagut d’arranjar una de les xarneres posant-hi cargols més gruixuts i profunds… i també la perxa (creiem que l’estructura s’ha acabat d’assentar i s’ha mogut la perxa) que l’hem hagut de clavar de nou. També i atès que el vent fort pot aixecar-les hi hem posat un pes a cadascuna de les dues tapes sostre. També ens hem de fer la idea d’haver de fer un parell més de capes de vernís d’oli i trementina
  • Dimecres 5 de setembre, i un cop s’han assecat les fustes del teulat-porta del galliner que es van botir amb les pluges del 30 d’agost, tornem a envernissar les dues portes-teulat, la del galliner i la del corral. I atès que tenim problemes de nou amb la menjadora (les gallines la tomben a terra sovint) decidim canviar el plat per un de plàstic i el collem al dispensador de la menjadora (12 de setembre, funciona, no l’han tornat a tombar cap cop… això sí el plat hauria de ser un xic més petit i així no s’hi cagarien tant… a 5 d’octubre l’han deixat de fer servir i prefereixen el que tenim a fora, ja no veuen ni mengen dins el galliner…)
  • Dilluns 24 de setembre: malgrat el nostre invent d’abeurador casolà funciona (encara que és de difícil netejar i reemplenar…) hem comprat un abeurador que es neteja i s’emplena molt més fàcilment i de material molt més resistent
  • Dilluns 8 d’octubre: la tapa del galliner pesa massa i per això la tallem a un terç, així ara tenim una tapa petita i fàcil d’obrir per agafar els ous i una tapa més gran que normalment no l’obrim.
  • Divendres 12 d’octubre (a treballar, que no hi ha res a celebrar en aquest dia de festa imposat): un altre dels arranjaments que hem de fer és un accés fàcil al corral… i per això hem de fer una porta al corral. Després de pensar mil i una solucions… bé només unes quantes de possibles, optem per la més fàcil. En el trapezi final hi enganxem dos llistons de dalt a baix on fem el tall a la tela metàl·lica (més endavant perquè les gallines no es puguin enganxar en els filferros tallats hi enganxarem un altre llistó protector) i en un marc de la mateixa mida hi clavem la tela metàl.lica tallada. Ara tenim una porta per accedir-hi… no hi fem xarnera perquè el terreny no permet obrir i tancar fàcilment i per això només fem una tanca que permeti treure i posar la porta
  • Dimecres 17 d’octubre: de cares a les properes pluges que semblen que vindran… posem una lona cordada al sostre del galliner
  • Diumenge 28 d’octubre: la tramuntanada ha estat tant forta aquests dies que hem hagut de fer uns quants arranjaments d’emergència: noves cordes (i nous nusos corredissos) per la lona de la tapa, i recargolament del travesser de la tapa del corral
  • Divendres 2 de novembre:avui és dia de canvis…
    • atès que vam trobar, i ja ho sospitàvem, una rateta al corral… hem decidit que el menjar els hi posarem d’ara en davant a la menjadora i penjada, no a terra com ara, malgrat els hi agrada més menjar en els bols
    • atès que ja hem desmantellat el bancal de les solanàcies… hem canviat el corral i el galliner de lloc (el bancal on han estat fins ara ja estava força desgastat)
    • atès que l’hem mogut i ja havia patit les tramuntanades (i segurament el nostre mal disseny) hem hagut d’arreglar una paret, un xic el corral (no hem acabat i demà hi continuarem) i l’ajocador (avui hem descobert com s’anomenava de debò la perxa de dormir…
  • Dissabte 10 de novembre: decidim canviar la porta d’entrada al galliner (des del corral) per un tros de taula de plàstic que tenim. La tallem a mida perquè tapi el forat i hi hem un forat molt més petit que el teníem amb les fustes. Un cop comprovat que les gallines hi entren i surten bé (ara pesa menys, el forat és més petit i per tant protegeix millor de la fred i la pluja) ara veiem que l’hauríem de pujar un 5 cm de terra perquè hi encaixi millor amb el travesser del trapezi del corral, sinó queda un xic separat el corral del galliner
  • 14 de novembre: atès que volem moure el corral força sovint (ja que són molt bones tallagespes…) hem hagut de construir un nou trapezi (i com no teníem més tela de galliner l’hem fet amb tela, i així pesa menys). Fem diferents proves i la millor manera és lligar-lo amb cordes que permeten posar-lo i treure’l fàcilment
  • 14 de novembre: pugem 5cm la porta nova del galliner que havíem fet el 10 de novembre. Així encaixa millor amb el corral
  • 28 de gener del 2013: el corral no sobreviu a la tramuntanada i està destrossat… ens assabentem el dilluns cap al vespre i amb el poc temps de llum que ens queda, i amb l’ajuda de l’amic saó, estaquem el que queda de corral fins que puguem tornar a pensar una alternativa.
  • dijous 31 de gener del 2013: el bon amic Geli ens proporciona restes de ferro angles que té i cargols (d’una ferreteria tancada fa anys a Barcelona) i amb això divendres 1 i dissabte 2 de febrer fem els dos trapezis nous que substituiran els trencats de fusta.
  • 17 de febrer del 2013: després de les destrosses de la tramuntana, acabem el nou corral tot de metall i amb tela de galliner menys pesada d’hexàgons de 20mm (en comptes de 13mm) i amb 2 trapezis dobles amb ferro-angles (en comptes dels 3 simples de fusta) i sense travessers (en comptes de travessers que unien els 3 trapezis).

Esdeveniments destacables

  • Dissabte 18 d’agost: les gallines surten per primer cop (després de 2 dies i mig) del galliner al corral (mira que arriben a ésser espantadisses) des que les hem comprat. Al corral hi hem posat, com a prova, un tros de meló verd i una fulla d’enciam… i el picotegen.
  • Dl 20 d’agost: per primer cop arriben al final del corral (té 5m de llarg)… però a l’endemà, dimarts no les veiem sortir del galliner. No mengen herbes adventícies, ni picotegen gaire el terra… De fet són poc “salvatges”, massa de granja. Els hi fem una “piscina de sorra i cendra” perquè puguin rentar-se (no veiem que l’emprin gaire…)
  • Dg 26 d’agost: Quan anem a canviar l’aigua de l’abeurador veiem a l’aigua líquid vermell (sembla més un vòmit vermell que no pas res… però dubtem si pot ésser sang, si abans del primer ou “caguen” sang? dubtes que preguntarem o buscarem arreu… i no ho hem trobat – a 5 d’octubre no ha tornat a passar res semblant-)
  • Dimecres 19 de setembre: hem descobert que les gallines rosses dormen a la perxa, al pal, i en canvi les negres dormen a terra (veiem que la costum és més forta que “l’instint o el sentit comú galliner”)
  • Dijous 20 de setembre: ja tenim el primer ou, i és clar són de les nouvingudes, creiem que de la Lluna, un ou gros, ros claret. L’ha post al terra, al cantó de les caixes ponedores, tota una anarca. Avui hem comprovat que van en parelles i normalment s’estan cadascuna, de les parelles, en una banda oposada… si les ponedores passen a prop de les negres ho fan ràpid i saltant i les negres les espanten amb una piconada (amb el pas del temps les negres són més agressives i les rosses més porugues… les negres marquen territori contínuament, sobretot la Lluna, i no les deixen menjar tranquil·les les altres fins que s’han atipat…)
  • Dissabte 22 de setembre: la Lluna pon més matinera, a les 9h, i la Perla en canvi més tard, a les 11h (a 5 d’octubre totes dues a les 9h del matí ja havien post i cada cop la mida dels ous és més semblant)
  • Dimarts 25 de setembre: collim 1 ou de la Lluna i decidim posar l’abeurador fora del galliner, al corral ja que és on s’hi passen totes les hores del dia i ens temem que no beguin gaire (i també poca assimilació del calci?) si l’abeurador continua dins el galliner…
  • Dimecres 26 de setembre: comprem grana (malgrat fins ara ja n’empràvem per donar de menjar, tant blat biològic com grana per a conills i rosegadors): soja (mongeta mungo verda), pipes de gira-sol, mill i blat. N’hem après força del venedor i ens “fa deixar” la civada i l’ordi perquè són grana amb arestes i sovint provoquen que se’ls pugui quedar entravessada i clavada a la gola a les gallines. Per a la proteïna li sembla bé tant la soja com les veces (no tant) però recomana sobretot el segó que és molt proteínic. No recomana gens el blat de moro ja que “només engreixa” i no és la funció de les gallines sinó per a pollastres d’engreix. I les pipes de gira-sol comenta que hi ha gent que l’empra perquè dóna un gust molt especial als ous.
  • Dimecres 26 de setembre: ens trobem avui 1 ou (de la Lluna, com cada dia) i un de totalment trencat i menjat al cantó… però és un xic estrany (més clar com el que fa la Perla) però amb la clova que sembla tova (no ha estat trencat sinó “xuclat” i tota la clova està enganxada pel tel). No tenim cap hipòtesi ja que no pot haver-hi mancança de calç ja que a cada menja n’hi posem i a més en tirem arreu del sòl del corral (trencadís de cloïsses i cloves de mol·luscs), potser ja l’ha post mig trencat i el que han fet és menjar-se’l, potser la Perla està un xic lloca i per tant si posa un nou ou el trenca… Pel que sigui hem posat un obstacle al lloc on fan ara els ous (han decidit no fer-los a les caixes ponedores sinó al terra) i quan puguem cobrirem les caixes ponedores perquè sembla que els agrada ficar-se en un forat a pondre…
  • Dijous 27 de setembre: comprem una menjadora que té més capacitat i està ben dissenyada perquè puguin menjar bé a l’exterior (hi ha tapa per la pluja, a veure si funciona quan hi ha un xàfec). Collim 2 ous de la Lluna i la Perla (fan l’ou en un altre indret, ja que hem tapat, per si de cas, on ens hi vam trobar 1 de sencer i 1 de menjat)
  • 28 de setembre: observem que a 2/4 de 8h del matí les dues gallines negres estan passejant pel corral, són més matineres, i en canvi les rosses encara eren al galliner, una d’elles com a mínim al pal de dormir. Collim 1 ou a la tarda de la Lluna
  • 29 de setembre: plou a bots i barrals i les gallines sota l’aigua, no s’aixopluguen… elles sabran… a nosaltres ens ha estranyat però és decisió seva… (ja buscarem si és que les hi agrada mullar-se)
  • 5 d’octubre: hem pogut comprovar que a les 9h del matí d’avui ja havien post totes dues gallines negres i que des del canvi de lloc no han tornat a l’inicial
  •  8 d’octubre: avui la Lluna ha post l’ou fora del galliner, al corral
  • 16 i 17 d’octubre: avui la Lluna ha post un ou al cantó dret, l’inicial (fins el 26 de setembre), però a l’endemà han tornat a l’esquerra
  • 28 d’octubre: avui collim 4 ous perquè ahir no vam passar per l’hort. És el primer dia que no collim els ous el mateix dia que els posaven… i els hem trobat tots 4 sencers
  • 31 d’octubre: passem a veure les gallines després de les fortes pluges, són les 6 (horari d’hivern) i les gallines roses ja estaven a dins del galliner (són les primeres d’anar a dormir i les últimes d’aixecar-se)
  • 31 d’octubre: hem trobat una rateta dins el corral quieta i arraulida… no hi té cap senyal de violència però ni es mou i la travem i llancem al marge… no ens ho expliquem però és possible que hagi estat enverinada (mirar entrades del canyet)
  • 2 de novembre: posem una ratera (amb pa torrat i macarrons) al cantó del corral i movem el galliner i el corral al bancal de les solanàcies
  • 4 de novembre: han arrasat amb totes les herbes que quedaven al bancal de les solanàcies
  • 5 de novembre: han post per primer cop en la caixa de l’esquerra en comptes de a terra i a l’endemà hi continuen
  • 11 de novembre: no han parat de pondre els ous a la caixa de l’esquerra, però avui per primer cop els han post al calaix de la dreta
  • 14 de novembre: portem el corral a un nou lloc a “pasturar” i més o menys els deixarem una setmana
  • 20 de novembre: a 2/4 de 6h de la tarda ja entren al galliner a descansar (en tirar menjar al corral, les negres surten a picotejar, però no pas les roses)
  • 24 de novembre: avui a les 11h encara no havien posat cap ou (més tard hem vist que no és que els posaven tard, sinó que ja no en posaven i que una de les dues negres ha parat de cop… i no sabem si per la fred, potser perquè els hi posem menys menjar de restes de casa, etc…). I les gallines s’estaven dins el galliner en comptes del corral (les espiem i trobem que hi ha una negra a cada niu, una rossa a l’ajocador i l’altra rossa al terra prop de la piscina de cendra)
  • 25 de novembre: a l’endemà sí que en ponen però només un i segueix al dia següent
  • 2 de desembre: hem estat dues nits i fora i en tornant (sort que vam decidir passar-hi abans d’anar a casa de tornada del viatge) vam veure 3 de les 4 gallines fora del corral!, campant per l’hort… no sabem quan feia que eren fora i l’hort, a primera vista van “fer poc malbé” l’hort (només vam veure els calçots remenjats i dies més tard unes pesoleres sense fulles però no 100% atribuïble a elles…). La hipòtesi és que algun animaló les va espantar (i aixecara la tela de galliner i per allà s’hi van escapar més tard… l’animal que les podria espantar i no matar podria ben bé ésser un dels gossos dels veïns)
  • 6 de desembre: ahir no vam poder passar per l’hort i hem trobat 4 ous, tots a la caixa niu de la dreta
  • 8 de desembre: el 2n cop que trobem un ou trencat… interpretem que és que se’ls trenca per accident (ja que si és per menjar els trobaríem tots 2 buits) però per si de cas els hi posem doble ració de curculles
  • 10 de desembre: una de les rosses posen un ou, per primer cop collim 3 ous, és un xic més petit que els de les negres i més fosc (diuen que els primers ous són més petits i a mida que van fent-se grans també els fan més grans). Creiem que és la Xirla (la rossa més fosca i amb les puntes blanques a les ales) ja que ahir les vam veure com es feien un niu (les rosses) al corral al terra i la Xirla era la que s’estava més temps ajaguda al terra. Els seus ous són més foscos però de mida semblant.
  • 14 de desembre: la Xirla de tant en tant (bé es va estrenar el 10 de desembre) fa l’ou a fora el corral i per ara més aviat que la Lluna, que avui l’hem vist pondre’l a les 10h del matí.
  • 14 de desembre: trobem sota un rajol del bancal tot de cucs grisos d’un a 2 cm molt prims i molt poc mòbils… hem pensat que com la resta de cucs els encantaria a les gallines (i a més no estàvem gens segurs que fossin aliats… hem pensat que potser són els cucs fil-ferro, hem de buscar-ho i assabentar-nos-hi) però els hi hem presentat en un plat i s’han menjat alguns però no sembla que els facin gaire cas… potser van tipes o tenen un gust horrible
  • 19 de desembre: La Mireia s’estrena el 19 de desembre. Portem masses ous trencats aquest desembre i no ho entenem (els dos últims, del dia 19 són trencats per sota, com si s’haguessin aixafat, no picats ni res de res). Tornarem a posar-hi més cloves de curculla (ja n’hi ha en un platet que elles han tombat i a la tolva, però n’afegirem per terra)
  • 1 de gener del 2013: s’han canviat les tornes, ara les “abussadores” són les rosses (suposem que han crescut i han après… i són un xic més grans de mida) i posen a “puesto” les negres…
  • 6 de febrer 2013: ens entren, potser també abans de tenir-lo destrossat, pardals al corral… però tenen dret a menjar oi?
  • 22 de maig del 2013: posem el galliner sota la figuera… a recés de la tramuntana i a l’ombra per aquests dies que de forta calor que han de venir (bé finalment ha estat un maig molt fred i no hagués calgut per la fred)

Postes

Agost: Comprem les gallines ponedores Mireia i Xirla el 16 d’agost, ens avisen que són joves (una més que l’altra) i que trigaran més d’un mes a pondre (en realitat no s’estrenen, la Xirla fins el 10 i la Mireia fins el 19 de desembre).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia  arribada
Xirla  arribada
Lluna
Perla

Setembre: comprem, de “2a mà” el 18 de setembre dues gallines negres, la Perla i la Lluna, a un pagès que en principi no li agraden gaire comparades amb les ponedores (segons ell, ous més petits, menys freqüent i que lloquen més fàcilment). Ell les va comprar polletes més o menys el maig. El primer ou de la Lluna és al 2n matí d’haver arribat i el de la Perla a l’endemà (són un xic més petits i més clars)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Mireia
Xirla
Lluna arribada 1r x 9h x x x x x x x
Perla arribada  1r  11h trenc x x x

Octubre: en una ocasió ponen un ou al corral, i també és el primer cop que en collim 4 perquè no hi vam poder passar durant un matí i estaven bé

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia
Xirla
Lluna x x x x 9h x x x x x x x x x x sep x x x x x x x x x x x x x x x
Perla x x x x 9h x x fora x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x

Novembre: hem canviat el galliner de bancal i a als 3 dies ponen a la caixa ponedora per primer cop i continuen la resta de dies, però a la setmana ho fan a l’altra caixa i hi continuen fins que el 17 de novembre en fan un a cada caixa i així hi continuen durant dos dies. Tornen a pondre els ous juntes a la caixa dreta. Finals de novembre baixa la productivitat d’ous, comencen el dissabte 24 de novembre a no pondre cap i els següents dies només un (entenem que una de les negres ha deixat de pondre i l’altre va tenir una aturada d’un dia…)… fins el 28 de novembre que tornem a trobar-ne dos ous i un d’ells a les 4 de la tarda encara era calentó (l’han post a deshora).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia
Xirla
Lluna x x x x caixa-e x x x x x caixa-d x x x x x separats x caixa-d x x x x  cap x x
Perla x x x x caixa-e x x x x x caixa-d x x x x x separats x caixa-d x x x x  cap x? X? x? x x

desembre: hem estat dues nits i fora i en tornant (sort que vam decidir passar-hi abans d’anar a casa de tornada del viatge) vam veure 3 de les 4 gallines fora del corral!. Segueixen amb una posta bona però irregular. I el 8 de desembre ens trobem un ou trencat (ens sembla que és el de la Lluna que ja n’està deixant de pondre). La xirla que s’ha estrenat el 10 de desembre, els fa un xic més foscos i de tant en tant el pon a terra al corral… La Mireia s’estrena el 19 de desembre. Portem masses ous trencats aquest desembre i no ho entenem (els dos últims, del dia 19 són trencats per sota, com si s’haguessin aixafat, no picats ni res de res)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia 1r cap
Xirla 1r x fora terra trencat trencat x? x? x? x? x? x? x?
Lluna x? x x x x trencat x x x trencat x trencat? x x x x x x x x x x x x x
Perla x? x? x x x x  x x x x x x X x? x x x trencat x x x x x x x x x x? x

gener 2013: No estem segurs, tret d’algun dia concret com ara l’1 de gener que veiem que a les 11:30h pon l’ou la Xirla, de quina de les rosses pon els ous. L’11 a les 10 del matí encara no han post i no podem passar per l’hort fins el dia 12 a les 2h de la tarda i trobem 4 ous i no sabem de quin dia són… El 28 de gener ens trobem el corral totalment destrossat, les gallines han campat per l’hort com a mínim dos dies sueltes… i no és el primer cop ja que un parell de dies més de fortíssimes tramuntanades fa que fins i tot bolqui el galliner (el corral no ja que mentre fem el nou amb ferro angle està ben falcat i no s’ha tornat a enlairar)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x x trencat x  x x x x x
Xirla x x? x? x? x? x x x x?  x x? x x? x? x x x? x x? x? x? x? x? x?
Lluna x x x x x x x x x x  x x x x x x x x x x x x x x x x
Perla x x x x x x x x x x  x x x x x x x? x x? x x? x x x? x x x x x x

febrer 2013: triguem un xic però amb aquest nou sistema de trapezis de ferro angles pel corral, n’estem força contents

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
Mireia x x x x x x x x x
Xirla x? x? x x? x? x x? x x? x x? x? x x? x x? x? x? x x? x x x?
Lluna x x x x x x x x x x x? x x x? x? x x x
Perla x? x x? x x x x? x? x x x x x x x x x x? x? x x x? x? x?

març 2013:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x x x x x x x x x
Xirla x? x? x? x? x? x? x? x? x x? x? x? x? x? x? x? x? x x? x x x x x x x x?
Lluna x x x x x x x x x  x x x x x x x x x x
Perla x? x x x? x? x x x? x x x? x x? x x? x? x? x  x x x? x x x x? x x x x x

abril 2013: el mes on més se’ns han escapat les gallines… primer només era la Mireia (que pel que creiem va aprendre a “ajupir-se” i empènyer per sota la tela metàl·lica i escapar-se…) però darrerament eren totes 4 i és clar vam trigar molt en saber on ponien (les rosses dins un armari, les negres dalt d’un bidó amb la conseqüent caiguda lliure dels ous). Aquestes escapades, malgrat bucòliques criem que eren estressants ja que durant aquests dies una de les negres ponia ous realment deformats (llisos per un cantó, deformats no arrodonits, clova molt feble…). Les escapades s’arregla amb noves piquetes a la tela i alguna totxana on fan solcs.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Mireia x x 11hx x x x? x x?  x?  x x? x x
Xirla x? x? x? trencat trencat x x x x? x? x? x? x? x? trencat x? x x? x? esc x x?  x?  x x? x? x?  x? x x
Lluna x x x x x x x x x x x x x x x x x x apa x x  x  x? x x  x? x trencat
Perla x x x x x x x x x x x x x x x x tarat x x des tarat x x  x? x x x?  x? x

maig 2013: no podem “confiar” en agafar només els ous dels nius… ja que el 10 de maig, en un racó al terra del galliner, ens hem trobat 15 ous de fora dels nius (els acabem llençant ja que aquest cop no podem saber quan de temps tenen… ja que fa temps que no canviem el galliner de lloc i no podem assegurar-nos-hi… una amiga i la nostra filla s’ho passen d’allò més bé trencant ous i llançant-los al compostador). Els repartim arreu dels dies que sembla que han post poc…

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x? x x x x? x? x x x x x  x x
Xirla x? x x x x? x? x? x?  x? x x x x x? x x  x x? x  x?
Lluna x? x x? x?  x? x? x? x? x x x trencat x?  x?  x? x x  x?  x  x? x?  x
Perla x x? x? x? x? x? x? x?  x? x x x x  x x x  x x? x?  x?  x?

juny 2013:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Mireia  x  x x  x  x  x  x  x x  x  x x x  x  x  x  x x  x
Xirla  x  x  x x  x  x  x  x  x  x  x  x?  x  x?  x  x  x?  x x?  x x  x  x x  x x?
Lluna  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x
Perla  x?  x?  x  x  x  x  trencat  x  x  x  x?  x  x?  x  x  x?  x?  x?  x? x?  x?  x x?  x  x

juliol 2013:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x x x  x x x x x  x
Xirla x?  x  x  x  x x? x?  x  x?  x?  x  x?  x  x?  x?  x? x?  x  x?  trencat  x?  x?
Lluna  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x
Perla  x  x x?  x x? x? x? x?  x?  x?  x?  x  x?  x  x?  x x  x?  x  x x  x

 

Menjar

  • Les hi agrada molt: grana (de soja verda, mill, blat, segó i pipes de gira-sol), bledes (fulles i tronc), espaguetis cuits blancs, caragolines aixafades, cucs, bolonyesa de soja, pela de patata, herbes adventícies, fulles de pastanaga, fulles de carbassera i carbassonera, fulles de col?, figues madures, pernil dolç, cloves de cloïsses esmicolades, porquets de sant Antoni (o trugetes, cucs de bola, paneroles), milpeus, galetes reblanides amb aigua, meló, cigrons cuits, tomates, pa sec (sobretot remullat amb aigua), molls de mandarina, farinetes, raïms, brou de verdures amb maizena, paté vegetal de tomata, formatge camembert passat, (no estem segurs si els cucs grisos de terra els hi agraden), salmó tant cru descongelat com cuit, tempeh cru, paté vegetal amb pa i aigua, pastís de carbassa, restes de pizza, magranes, herbes canonges, formatge de cabra, fulles dels ravenets, crema de llet vegetal barrejada amb pinso, faves (velles congelades) bullides, bledes fulles (els troncs no gaire), els agrada dles mongetes seques cuites, els formatges i pela de formatges, pinya, pela de pera
  • No les hi agrada gens: pela de plàtan, blat de moro sencer, síndria, carbassa, remolatxa, tomates?, restes de patates xips i ganxitos, peus de les gírgoles, pebrots, mongetes tendres, fulles de ceba tendra, sembla estrany però les erugues de les cols no els agrada, veces, fulles de col?, calçots cuits,
  • Altres:
    • La grana: decidim finalment, atès que les gallines negres impedeixen que les rosses mengin tranquil.lament, que la grana, que les agrada molt bé la repartirem arreu del corral pel terra i així es mouen més per menjar… o bé en el dos bols de ceràmica (posats en dos llocs diferents del corral) ho barrejarem amb el pinso
    • Menjadora: abandonem, malgrat és on més els agrada menjar, els bols i ara tornem a donar el menjar a la menjadora (tolva). Això sí la pengem, tant per dificultar-li als rosegadors que entren, com per veure si així hi mengen millor les gallines (en arribar-hi millor) i perquè es mantingui més net.

Ens entra la primera perdiu

Perdiu (Font: eol.org)

Perdiu (Font: eol.org)

El dissabte 3 de març al matí vam veure la primera perdiu que entrava a corre-cuita al nostre hort… ha pujat al damunt del piló de compost i s’ha marxat hort cap al Nord… ja ens agradaria que niés i a la primavera veiem de tant en tant la mare amb els pollets tot darrera.

PD1: Som 13 de juny i no n’hem vist cap altra prop de l’hort.

PD2: El dissabte 23 de juny que vam entrar per l’altra banda a l’hort, vam veure una parella amb tot de polles que caminaven pel camí i en veure’ns s’hi van endinsar al camp

PD3: Dissabte 29 de setembre, plovent a bots i barrals, en arribar a l’hort veiem sortir espantades una perdiu (o dues?) amb tot de polletes corrent al darrera (3 o 4). Estaven amagades o aixoplugades als arbustos del nostre jardí.

PD4: L’endemà vam veure un faisà que vam “confondre amb una perdiu mascle” (mirar entrada de faisà comú)

Fredelugues gegants

Fredeluga (Font: cyberbirding.uib.no)

Fredeluga (Font: cyberbirding.uib.no)

Enguany, aquest hivern estem veient a l’entorn de l’hort, sobretot de camí cap a casa, unes fredelugues gegant, són gairebé el doble de grosses del que estàvem acostumats a veure’n.

Consultant per internet hem pogut veure que al mida sol ésser de 28 a 31 cm de longitud però que pot arribar a 70 cm, doncs aquestes que estem vient aquest hivern deuen ser les de 70.

Per a l’hort no són pas aliats però tampoc comporten problemes ja que s’alimenten sobretot d’animals del llim, en el sòl fangós… i no solen estar-s’hi mai a l’hort, encara que si ho fessin com els agraden molt les aranyes i els cucs de terra, entre d’altres, acabarien amb uns bons aliats de l’hort.

Trobem a faltar la puput

Puput (Font: ca.wikipedia.org)

Puput (Font: ca.wikipedia.org)

Des de fa cosa d’un mes que ja no trobem, camí de l’hort, una puput cercant aliment pel terra. Suposem que ha emigrat cap a terres més calentes.

Va bé tenir-ne prop de l’hort ja que menja llagostes, formigues, grills, erugues i larves d’insectes, encar que també es menja d’altres aliats com són les aranyes i els cucs de terra.

PD: el 3 de gener, vam poder comprovar que sí que en queda alguna que altra parella… no es deixen veure gaire, ni de lluny n’hi ha tantes com el període primavera-estiu-tardor… però algunes s’han quedat al nostre entorn a passar l’hivern.

Descobrint la mallerenga

Des del mes d’octubre, que fent cas de l’amiga tècnica mediambiental, que vam penjar, d’un arbre del jardí, una menjadora especial per les mallerengues.

Mallerenga mascle (Font: ca.wikipedia.org)

Mallerenga mascle (Font: ca.wikipedia.org)

L’invent casolà és un filferro llarg on hi clavem cacauets (am pela és clar) i corbant ambdós caps, un per penjar la menjadora d’una branca i l’altre perquè no caiguin. Doncs el primer cop vam trigar en començar a trobar-los menjats, prop d’un mes… però aquest  segon cop als pocs dies ja vam trobar que n’hi havien d’oberts.. És un tipus de menjadora especial per a ocells molt àgils que poden menjar mentre fan equilibris.

Menjadora (Font; criatures.ara.cat)

Menjadora per a mallerengues (Font; criatures.ara.cat)

I no és fins avui, dimarts 27 de desembre, que hem pogut veure de cua d’ull (mentre estàvem fent el bancalet pels ravenets, hem sentit fressa de com els estaven pelant) i no hem pogut, de cap de les maneres poder identificar-lo. Només sabem que l’hem vist de color blanc i negre (o negre i clar) i ja que pocs ocells tenen l’habilitat de poder menjar-los podríem assegurar que és una mallerenga… i potser carbonera… però ja ho acabarem descobrint.

Costarà però, ja que és un ocell esquiu, tímid i molt poruc… de lluny mentre dinava amb els prismàtics no ha aparegut (però sí que he pogut veure un altre petit ocell que no he pogut identificar i que podria ésser un mosquiter, una boscarla o bosqueta, etc… i he pogut comprovar que el “nostre” pit-roig ve sovint i li agrada amagar-se als arbustos del jardí) ja que mentre estava a la barraca l’he tornat a sentir i ell m’ha vist a dins per la finestra i ha marxat de seguida.Paga la pena tenir-hi cura durant l’hivern (que li manca aliment) perquè és un bon aliat ja que menja tot tipus d’insectes, així com fruits silvestres i llavors riques en olis. S’acostuma fàcilment a les menjadores d’on si pot seleccionarà les pipes. I ja em temo que la nostra amiga tècnica mediambiental (mira que és llarg…) ens dirà que estaria bé fer i penjar un parell de caixes niu perquè s’hi acabin instal·lant a l’hort…

Quan l’identifiqui en ferm, us ho explico aquí mateix. PD: Dissabte 14 de gener vam poder identificar-la, i és una carbonera, amb pit grogenc i una llarga corbata negra que li travessa el pit.

Núvol d’estornells

Divendres 24 de desembre 11h.

Estornell vulgar amb plomatge hivernal (Font:ca.wiquipedia.org)

De sempre… bé si més no els darrers 15 anys, que al nostre entorn, sobretot a l’hivern grans núvols d’estornells

Però fins ara no els havíem vist tan a prop… primer els vam veure a l’est de l’hort… fent formes variades i canviants… fins que es van separar en dos grans grups… i un d’aquests van travessar d’est a oest l’hort, per sobre nostre… patíem per si la mala sort ens dugués un regal…

No podem assegurar-ho però de ben segur que són estornells vulgars, i quan els hem pogut veure de més a prop (hi havien poquets en una olivera del veí) són ben pigallats (després vam descobrir que era la muda d’hivern).

Aquests sí que sabem que d’aliats de l’hort res de res… més aviat són depredadors de l’hort… però crec que no tenim gaires coses… i sobretot res amb prou abundància com per atraure’ls.

Pit-roig

Pit-roig mascle (Font: ca.wikipedia.org)

Dimarts 21 de desembre a les 16:30h, visualitzem per primer cop, des de que tenim hort, un pit-roig que travessa d’oest a est i es para a la pre-tanca oriental.

Tant de bo es quedés… ja que és un bon aliat de l’hortet (menja principalment  invertebrats que viuen pel terra com ara  insectes, sobretot coleòpters, cargols, aranyes…  i a l’hivern baies i petits fruits).