Category Archives: Plaga

Regues de patateres 2013

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Preparació:

  • Compra de les patates per a sembrar: Enguany les comprem el 4 de març, concretament 3.30 kg de patates kennebec (unes 40 mitjanes i petites) i 1.70kg de patates red pontiac (unes 14 mitjanes)
  • Fer les regues: 10 de març (enguany, a diferència de l’any passat només ha calgut passar un parell de cops la motoaixada, no ha calgut ni regar el terra ni passar la fang prèviament – va ploure fa poc -) en fem 3, dos al sud de la tanca de canyes i 1 al nord d’aquesta. El 2012 les vam fer 2 regues el 14 de març.
  • Llit de compost: El 2012 el 14 de març, enguany esperarem que passin les pluges que es pronostiquen… i enguany el posarem a l’hora que sembrem.
  • Sembra de patates: Sobre el llit de compost, en un solc d’uns 10 a 15 cm, i posteriorment colgades de terra de les motes d’ambdues bandes (fent-hi un cavalló, un llom de terra). A meitats les patates més grosses, i senceres amb el cul tallat les més petites. Sembres:
    • 19 de març: la 1a rega de patates (nord de la tanca de canyes) on sembrem 12 red pontiac i 16 kennebeck sobre llit de compost i 2 regadores (4 regadores més el 16 d’abril)
    • 20 de març: 2a rega de patates (sud de les canyes) , 29 kennebeck sobre llit de compost i semienterrades i 2 regadores
    • 4 d’abril: 3a rega de patates (la del mig, també al sud de les canyes), 16 kennebeck i 12 red pontiac sobre llit de compñost i semienterrades 2 o 3 regadores (reguem 4 regadores el 16 d’abril)
    • 12 d’abril: posem una segona aportació de compost a les patateres del sud i del nord.
    • El 2012 en vam sembrar el 14 de març.
  • 1r reg per inundació: Un cop regat tornar-hi a posar més compost per sobre les motes, els cavallons de terra i regar-ho amb regadora perquè hi quedi fixat el compost. Enguany no ho fem ja que plou força els dies posteriors. La primera rega la fem el 21 d’abril (un mes més tard).
  • Reg: al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (hem trobat que algunes persones escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics, nosaltres només tallàvem les flors, cap escateix)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua.
  • Calçar: a mida que van creixent s’han d’anar calçant, per tenir la terra més remoguda, per evitar les adventícies i per evitar sobretot que les patates a mida que creixen els hi toqui el sol.
    • 1a calçada a la rega del nord i del sud el 16 d’abril.
    • Calcem per 2n cop la rega del sud i del nord (les primeres plantades) el dilluns 6 de maig (i de pas netegem adventícies).
    • El 13 de maig calcem al darrera rega, la del mig.
  • Neteja d’adventícies: El 2012 el 27 d’abril, 3 i 18 de maig (va ser poc i en algun moment tard… ja que són fortes competidores i les patateres s’hi ressenten…)
  • Desflorar (no sabem del tot per què ho fem però tenim la “sensació” que la planta no s’haurà de dedicar a fer flors i fruits i pot dedicar-se a engreixar els tubercles):
    • 1a desflorada el 7 de maig a 6 de la rega del nord-est.
    • 2a desflorada el 13 de maig a 10 patateres de la rega del nord i a 6 del mig.
    • 3a desflorada el 18 de maig (a 6 del sud, a 20 del mig i a 32 del nord)
    • 4a desflorada el 26 de maig (a 5 del nord, 13 del mig i 3 del sud)
Escarbat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Escarabat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Esdeveniments destacables:

  • Primeres fullades: El 12 d’abril han brotat 25 patateres de la rega del nord i 16 del sud (fa prou feines 20 dies de sembrades). El 24 d’abril broten 24 patateres de la rega del nord (també fa uns 22 dies de sembrades). El 2012 el 2 d’abril (als 19 dies de la sembra)
  • Primeres florides: el 2013 (mirar apartat anterior de desflorar) primeres flors el 7 de maig… i la més forta el 18 de maig. El 2012 el 31 de maig (als 2 mesos i 17 dies de la sembra) i les vam anar tallant per evitar que la patatera s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.
  • Plagues, els escarabats de la patata: el 2012 van veure els primers escarabats de la patatera el 31 de maig (rabassuts, groguencs i ratlles marró i taronja, 5 o 6), larves (vermelles i granes, una desena) i nius d’ous (grocs, grups d’una trentena), els matem aixafant-los amb els dits (si es desmadra mirar de fer servir l’oli de nim). Tornem a veure’n l’1 de juny (dotzena de larves), el 5 de juny (2 escarabats i una trentena de larves), 7 de juny (vintena de larves, dos nius d’ous), 10 de juny (10 larves), 11 de juny (4 larves grosses i una vintena de petites), 13 de juny (vintena de petites)
  • Larves i ous de l'escarabat de la patatera (Font: www.macro-world.cz)

    Larves i ous de l’escarabat de la patatera (Font: macro-world.cz)

    Primera collita (quan la mata encara és viua): el 2012 el 13 de juny en collim de petites, el 21 de juny ja són més grosses

  • Collita (de seguida que la mata s’asseca): el 2012 el 2 de juliol collim les patates de les mates ja mortes… la gran collita el 10 de juliol i les darreres el 15 de juliol.
  • Menjar-les (a partir de Tot Sants poden començar a grillar-se ja que no emprem cap mena de pols per emmagatzemar): Els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina), en principi si es treu el grill i es talla la part verda la patata no és tòxica. Però si la patata ha esdevingut arrugada i tova, ja n’ha perdut molts dels nutrients i el midó s’ha convertit en sucre.

Més informació:

Llimac del perer

Llimac del perer (Font: 3.bp.blogspot.com)

Llimac del perer (Font: 3.bp.blogspot.com)

El llimac del perer o del cirerer és un insecte (Hymenoptera Tenthredinidae, Eriocampocoles limacina o Caliroa Cerasi), un himenòpter del tipus Symphyta on els tentredínids són prop de 6.000 espècies diferents. Les larves majoritàriament són herbívores i sobretot de fullatge d’arbres i arbustos (tenen diferents parells de potes si s’alimenten de l’exterior de les plantes i sense potes si hi viuen a l’interior, a les tiges).

Un cop són adults no necessiten gaire menjar i fins i tot hivernen al sòl i les femelles empren el seu ovipositor (com un xerrac) per dipositar els ous dins de l’escorça, tiges, etc…

Les larves ataquen en períodes de postcollita (cirerers) o la fase final de maduració (el perer)… Durant el primer estadi (1’2mm), les larves són de color negre verdós, allargades, primes i semblants als llimacs amb pocs indicis de potes.
En el darrer estadi (12mm) solen ésser de color verd taronja.

Les larves deterioren les fulles en menjar-les, deixen intactes els nervis i l’epidermis inferior… les fulles s’assquen sense caure de l’arbre (i dóna un aspecte de cremat)… Si la infestació és gran i es produeix en estadis primerencs, la mida de la fruita pot reduir-se per manca de fotoassimilació. Els atacs successius en diferents anys pot causar un afebliment de l’arbre.

Calirosa adulta (Font: www.agf.gov.bc.ca)

Caliroa cerasi adulta (Font: http://www.agf.gov.bc.ca)

Possibles solucions ecològiques:

Nosaltres no hi hem estat a temps però finalment hem trobat que hi ha gent que hi aplica una lletada de calç al 20% (suposem que calç morta en proporció 20:1 tres cops, la segona als 10 dies i la 3a als 21-25 dies (quan pot créixer una 2a generació).

Suposem que també hi podria anar bé una fumigació d’oli de nim ja que és força genèrica i si pots aplicar-la quan la larva està en el primer estadi deixa de menjar i moren sense arribar a ésser un insecte reproductor.

El verger II – 2012

Al juny trobem a faltar no tenir una entrada específica pel verger, així que a partir d’ara anirem recollint aquí les incidències. (Podeu consultar l’entrada de Verger 2013)

Verger nord

  • Albercoc: 3 de grans, 1 de mitjà i 1 de petit
  • Cirerer: 1 de gran
  • Perer: 1 de mitjà
  • Codonyer: 1 de petit (1 intentant que arreli un brot)
  • Figuera: 1 de petita
  • Pomer: 4 de petites
  • Noguera: 1 de gran i 1 de petita
  • Xiprers: 10? de mitjans
  • Arbre sec (finalment cau amb les fortes tramuntanades del 26 al 28 d’octubre 2012)
  • Saula: mitjana

Actuacions i esdeveniments:

  • 29 d’abril: amb totes les adventícies del voltant dels arbres del verger nord les posem com a escocells dels arbres fruiters… dies més tard veiem que és una bona idea, serveix de encoixinat, d’adob lent i segurament hi dóna resguard a animalons que segurament són depredadors d’altres…
  • 15 de juny: hem menjat, de l’albercoc gran del mig, el primer prou madur… fins ara tots els que havíem menjat eren verdots (sobretot de l’albercoc mitjà). Hem recollit del terra una vintena d’albercocs caiguts pel vent i els llancem al compost (desconeixem si els de terra poden atraure fàcilment insectes que posin ous i “infestin” la resta…)
  • 15 de juny: renovem les trampes sucoses:
    • Travem del perer l’antiga trampa de mosca d’olivera reconvertida a fruiters amb sucs de fruita. El nou hi ha suc de fruites, vinagre i una pera verda trossejada.
    • Travem dels albercocs (un de gran i el mitjà) les trampes que hi havia (buidem tot el moscam podrit i suc al compost) i posem nous sucs (multifruites i raïm-pinya) amb vinagre i trossos d’albercocs caiguts.
    • Travem una trampa vella dels pomers i posem la nova, però amb suc de poma i trossos de poma verda a banda del vinagre. El moscam antic podrit i suc vell al compost.
    • Posem nou, no n’hi havia, trampa a la noguera grossa amb sucs (multifruites i raïm-pinya) i vinagre com a prova.
  • 15 de juny: una part de la noguera grossa, la resta no, les fulles estan totes tacades a piguets així com les nous verdes d’aquell indret. Hem de descobrir però no sabem si la manca de temps ens hi ajuda…
  • 17 de juny: collim uns 5 kg (sort que ha vingut la mare-sogra i ens ha ajudat a decidir-nos que els hem de collir ja i que madurin un xic a casa i no perdre’ls fent-se malbé a l’arbre) que repartim entre la família. En queda un collita semblant a la que ja hem fet madurant als albercocs.
  • 17 de juny: muntem un sistema de reg, encara que rudimentari, que ens estalvia molta feina… 1 reguem per primer cop en mesos…
  • 19 de juny: collim uns 3 kg més d’albercocs… els que vam collir i emmagatzemats a casa amb paper de diari han madurat d’allò més bé
  • 24 de juny: collim uns 5kg més d’albercocs i segueixen boníssims, val a dir que una part han madurat i caigut a terra
  • 27 de juny: collita finalitzada, collim uns 3kg més d’albercocs bons (un xic massa madurs) i uns 6kg per llençar directament al compost (bé perquè han caigut, menjat per insectes o bé totalment podrits)
  • 27 de juny: agafem una trentena de nous verdes per fer “aigua de nous” (mirar l’entrada específica)
  • 27 de juny: hi ha forces nous verdes que tenen un forat amb penjoll negre que ens indica que un bitxo hi ha entrat i generalment trobem la nou, bé el projecte de nou, ben podrida per dins
  • 2 de juliol: agafem 22 nous verdes més per augmentar fins a 3’5 litres de rom l’aigua de “nodes”
  • 23 de juliol: queden pocs codonys però molt macos (la majoria cauen per la tramuntana) i sembla que aviat podrem menjar les primeres pomes vermelles tipus “fugi” (per cert més del doble que de les que queden han caigut per l’efecte del vent del nord)
  • 1 de juliol: tant el cirerer com el perer estan infestats d’unes erugues llefiscoses (veure entrada del llimac del perer) que es mengen les fulles i només hi deixen un tel transparent
  • 20 d’agost: les peres aviat estaran (malgrat, mirar entrada del dia 1 de juliol i “llimac del perer”, les fulles estan totes fetes malbé) i són molt sanotes. El perer és de peres d’un tipus aspre però sofertes.
  • 20 d’agost: les pomes tipus fugi són boníssimes, petites però molt bones, el problema és que el 90% han caigut i només queden 5 o 6 al pomer… Potser hem arribat tard… però la gran majoria han caigut fins i tot fa mesos… i és que la tramuntana fa destrosses…
  • 26 d’agost: moltes peres ja han caigut, i collim les més madures que encara hi són al perer, unes 16, són prou bones però és d’un tipus (peres del ciri?) que són un xic aspres
  • 15 de setembre: la immensa majoria de nous (ara gairebé totes caigues pel fort vent i pluges i de fa uns dies) estan totes picades (sospitem que l’insecte havia entrat ja quan era verda abans de forçar la clova)
  • 16 de setembre: totes les peres i tots els codonys a terra i fent-se malbé (vent, pluja, etc…) i només podem salvar dues peres (una encara un xic verda i l’altre prou bona però petitones) i 2 codonys força grossos però encara, creiem, força verds..
  • 26 al 28 d’octubre: amb les tramuntanades fortes (i després de fortes pluges que reblaneixen el terra) cau l’arbre sec
  • 14 de novembre: les nogueres han perdut bona part de les fulles (la petita ja està tota ben pelada)

Verger mig

Falguera de jardí (Font: www.thegardenhelper.co

Falguera de jardí (Font: http://www.thegardenhelper.co

  • Oliveres arbequines (ens és més fàcil d’organitzar si les incorporem al control del verger del sud): 2 petites
  • Figuera: 1 de gran
  • Moreres: 2 de mitjanes
  • Pruneres (velles) desconegut: 6 de velles mitjanes desconegudes
  • Jardí d’herba: 
    • ficus benjamí trasplantat de test de casa,
    • 3 plantes plantades 17 d’agost: 1 planta crassa Bulbine sputescans, 1 Aspidistra elatior i 1 falguera Polystichum polyblepharum)
    • 3 plantetes d’hivern plantades el 24 de setembre del 2012: prunella lychnis, viscaria campanula i glomerata dahurica
Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com)

Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com

Actuacions i esdeveniments:

  • 20 de juny: reguem, que també feia una eternitat que no ho fèiem, les 2 oliveres petites
  • 24 de juny: hem vist a la figuera algunes figues diminutes
  • 2 de juliol:alguna de les figues ja és més gran (potser la gran regada del 29 de juny que vam fer i les pluges de l’1 de juliol hi han ajudat…)
  • 7 d’agost:es comencen a veure figues, de mida petita i verdes, però comencen a estar-ne farcides… Decidim, atès que fa molta calor i no plou regar-la de tant en tant (cada 15 o 20 dies)
  • 17 d’agost: hi plantem 1 planta crassa Bulbine Frutescens que posem al cantó de la porta del magatzem (necessita poca aigua, i molt de sol… i en tindrà molt a l’hivern quan la morera no tingui fulla)
  • 17 d’agost: hi plantem a la pared nord 1 Aspidistra elatior i 1 falguera (Polystichum polyblepharum, que no és cap de les 3 autòctones catalanes: Polystichum lonchitis, Polysticum aculeatum i Polystichum setiferum), la darrera necessita molta aigua però ambdues poden viure amb poc sol…
  • 23 d’agost: provem la primera figa, ja és bona però li faltava un xic (i de fet és de les poques grossotes i fosques, la gran majoria encara són petites i mitjanes i verdes) però ens ha fet molta il·lusió
  • 28 d’agost: mengem la 2a figa…
  • 3 de setembre: collim 11 figues
  • 6 de setembre: collim 24 figues
  • 10 de setembre: de cop i volta han madurat moltíssimes i collim bona part (cansa molt i al final agafarem mal de coll de tant mirar amunt i intentar pescar-les amb la canya) de les madures, més de noranta. A partir d’ara no comptem (i el 12 de setembre amb les pluges la majoria de figues madures han caigut totes a terra fent-se malbé)
  • 13 de setembre: trobem i llencem 250 figues que s’han fet malbé al terra per les pluges fortes i vent fort del nord i en podem salvar 48 que les collim
  • 15 de setembre: collim 150 figues per a repartir ja que estan al punt
  • 16 de setembre: semblava que no hi quedaven gaires i tornem a collir 100 figues més
  • 21 de setembre: collim 9 figues
  • 22 de setembre: collim 54 figues
  • 24 de setembre: plantem 3 plantetes d’hivern: prunella lychnis, viscaria campanula i glomerata dahurica
  • 4 d’octubre: collim 1/2 de galleda d’olives arbequines però falta molt per collir, potser una galleda sencera més
  • 7 d’octubre: collim 20 figues (i portem dies menjant-ne de 3 a 6 diàries…)
  • 10 d’octubre: collim 16 figues ben madures (i n’hem de llençar unes altres 15 a les gallines perquè estan trencades i comencen a fermentar) i a partir d’avui es poden menjar molt poques i el 24 d’octubre cap de les que queden
  • 14 de novembre: la figuera ja està ben pelada (a diferència de les moreres que només s’han enfosquit les fulles sense perdre’n gaires)
  • 12 de desembre: encara que les mitjanes van començar a perdre alguna fulla abans que la gran totes tres es van posar d’acord a quedar-se ben pelades de cop aquest dia…
  • 15 de desembre: collim bona part de les fulles de les moreres per dur-les als compostadors (amb el que hi ha fems d’ovella)
Aspidistra o Pilistra (Font: www.jardinesdesevilla.es)

Aspidistra o Pilistra (Font: http://www.jardinesdesevilla.es)

Verger sud

  • Desconegut: 1 de mitjà
  • Negundo: 1 de mitjà
  • Moreres: 1 de gran
  • Acàcia: 1 de mitjana
  • Oliveres: 3 mitjanes: dues piqual i 1 d’arbequina, i 2 de petites (que en realitat estan al verger del mig) arbequines
  • Saula: 1 de gran
  • Ficus: 1 de petit
  • Llentiscles: 3? de petits
  • Arbustos: 5 al nord (red robin pontia?), i 7? a l’est
  • Xiprer: 1 de petit
  • Noguera: 1 de petita
  • Jardinet de plantes aromàtiques:
    • bala de palla amb micèl·lid de gírgoles
  • Jardí de la bassa: 1 estèvia, 1 falguera de jardí, 1 cinta? i 1 x?

Actuacions i esdeveniments:

  • 15 de juny:renovem les trampes sucoses:
    • Travem de l’olivera petita l’antiga trampa de mosca d’olivera (amb un gran fong esponjós blanc!) i posem una de nova amb sucs de fruita amb oli d’oliva i vinagre (a veure si funciona)
  • 20 de juny: reguem, que també feia una eternitat que no ho fèiem, les 3 oliveres mitjanes
  • 11 de juliol: feia una eternitat que no regàvem els arbustos i avui ho fem amb regadora (aprox. 5 litres per planta)
  • 24 de setembre: plantem 3 plantetes resistents a l’hivern a la cara nord de la barraca (ens han costat només 50 cèntims cada unitat, a veure quin resultat donen)
  • 30 de setembre: collim totes les olives de la piqual (4’5 kg aprox) mitjana més al sud del jardí (l’altra només ha fet 2 olives!, l’hem de trasplantar aquest hivern a un altre indret) i són força maques (2/3 de galleda) i també totes les arbequines (1/3 de galleda)
  • 4 d’octubre: collim 1/4 galleda d’olives arbequines (avancem la collita abans que ens ataqui la mosca de l’olivera) i acabem de collir totes les arbequines el 5 d’octubre. En Total: 4’5kg de piqual (1 olivera) i 9’5kg d’arbequina (3 oliveres la que dóna més és la més propera a la bassa, després la de prop de la pila de compost i per últim la de prop de la piqual). L’olivera gran piqual no en fa res (bé 3 olives només) però és que cal traslladar-la a un millor indret, ara està sota l’ombra de la morera gran i el negundo
  • Preparació de les olives (collides: 30 setembre i 4/5 d’octubre, posades i canvi diari d’aigua: 30 set i 4/5 oct, posades en sal 10 nov): Mirar entrada específica
  • 14 de novembre: els 2 negundos ben pelats
  • 12 de desembre: de cop la morera ha quedat ben pelada, li han caigut la majoria de fulles
  • 15 de desembre: collim bona part de les fulles de les moreres per dur-les als compostadors (amb el que hi ha fems d’ovella)
  • 15 de desembre: comencem a fer el forat per l’olivera piqual que volem traslladar aquest hivern (ara està al jardí, on molesta, i està sota l’ombra del negundo, de l’acàcia i de la morera… i és clar no ha fet cap oliva enguany)
  • 11 de gener del 1013: els arbustos del nord i est estan florint

Bancal A (2012) – Lleguminoses i crucíferes

Bancal A – 2012 (Lleguminoses i crucíferes) (el 2013 serà de compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies)

Parades de crestall (Font: sensacionesgastronomicas.blogspot.com.es)

Parades de crestall (Font: sensacionesgastronomicas. blogspot.com.es)

Acabat: 21 de gener
Plantacions:

  • 3 de març: 6 cols i 4 bròquils (planter en parelles a 30cm creuades amb les altres i distribuïdes a 40x30cm)
  • 2 d’abril: 6 cols i 2 bròquils
  • 15 d’abril: 48 (x2) mongetes del ganxet (llavors aparellades a 4 cm profunditat i distribuïdes 10x10cm) [mirar tot seguit]
  • 27 d’abril: 48 (x2) cigrons lletosos ( (llavors aparellades a 4 cm profunditat i distribuïdes 10x10cm… som conscients que segurament no aniran bé ja que es planten bé al novembre o bé al gener/febrer…però com tot el que se sembra al febrer podem esperar a que hagin passat els riscos de gelades a finals de març doncs ho hem provat finals d’abril… finalment al juliol molts no van arrelar bé però la cigronera que va fer-ho està maquíssima i ha fet bons i quantitat de fruits)
  • 7 de maig: 48 (x3) pèsols (llavors a 2 cm profunditat i distribuïdes 10x10cm) (sabem que no toca per tradició però mirem a veure què hi passa…)
  • 28 de maig: 28 (x3) grups de mongeta de mata baixa (conteneder) a 3 cm de profunditat i distribuides 10x10cm
  • 30 de maig: 2 cols de 7 setmanes (acaben mortes! 5 de juny)
  • 6 de juny: 4 cols de 7 setmanes i 2 bròquils (un parell rossegades ja des de l’endemà)
  • 8 d’agost: 6 cols de 7 setmanes (i ja ens han atacat i quasi matat 1 de les cols… i 5 de rossegades, i això que els hi hem fet un cercle de cendres al voltant…)
  • 18 d’agost: 4 cols de 7 setmanes i 2 bròquils (però els plantem en testos a veure si un cop trasplantades sobreviuen millor als animalons) (bona solució ja que han sobreviscult molt bé tots, hem trigat però un xic a trasplantar-los, mirar 26 de setembre a esdeveniments)
  • Mirar almàixera de mongetes sembrades el 18 d’agost
  • Mirar bancal de mongetes de rega de mongetes plantades 21 d’agost
  • 4 de setembre: hi trasplantem de l’almàixera 10 parelles de mongeta de mata baixa (sembrades el 18 d’agost)
  • 5 de setembre: hi trasplantem de l’almàixera 22 parelles de mongeta de mata baixa (sembrades el 18 d’agost)
  • Mirar almàixera de de ravenets del 16 de setembre (sobre obert avui)
    Nap (Font:elhuerto20.wordpress.com)

    Nap (Font:elhuerto20.wordpress.com)


  • 16 de setembre: sembrem en 3 regueretes naps de bola (aprox. 2mm profunditat nap de taula tipus bola de neu (brassica rapa) de sobre de marca Rocalba) i 3 regueretes de xirivies mig llargues (aprox. 2mm de profunditat tipus xirivia mig llarga Guernesey (pastinaca sativa) sobre de marca Rocalba. Avui encetem ambdós sobres i les plantem les regueretes intercalades. 15 d’octubre: No tenim ni idea com són i els confonem i es barregen amb les adventícies, un desastrot.
  • 15 d’octubre: trasplantem 15 ravenets de l’almàixera sembrats el 16 de setembre
  • 28 d’octubre: plantem 6 cols de 7 setmanes
  • 5 de novembre: sembrem a l’almàixera 60 faves i 70 pèsols
  • 5 de novembre: trasplantem 33 ravenets de l’almàixera sembrats el 16 de setembre… però  aquests ens temem que anem tard  i els hem deixat envellir massa a l’almàixera… ja que al cantó dels trasplantats el 15 d’octubre no són ni la meitat de grans…
  • 18 de novembre: trasplantem 10 faves i 10 pèsols comprats avui mateix (més o menys a 10x10cm)
  • 24 de novembre: sembrem 5 regueretes de pèsols, en total 30 grups de pèsols (de 3 a 4 pèsols perquè són d’una caixa oberta l’any passat i potser no hi ha gaires possibilitats que creixin)
  • 26 de setembre: els bròquils i cols trasplantats el 18 d’agost en testos ara els trasplantem al bancal (un mes i 10 dies després)
  • 16 de desembre: trasplantem 25 faves de l’almàixera (sembrades del 5 de novembre, un mes i 10 dies), les més grosses, i hem vist, ja que la falca de les almàixeres són petites que les hem fet patir un xic, s’haurien d’haver trasplantat abans. Els pèsols no han sortit gaires i són petits.
  • 24 de desembre: trasplantem de l’almàixera 5 pesoleres (n’han crescut molt poques de les sembrades el 5 de novembre)
  • 27 de desembre: trasplantem les 13 faves que quedaven i que, atès que hem trigat molt, ara fan molt mala cara… no hem d’esperar tant (sembrades fa 1 mes i 20 dies)… dies meś tard veiem que es recuperen però que sempre són més petites que les trasplantades fa 10 dies…
  • 4 de febrer del 2013: trasplantem 13 cols  de planter (5 de set setmanes i 7 d’hivern). Seran les darreres plantacions que farem ja que aquest bancal ja l’haurem de començar a deixar perquè sigui de Solanàcies per la nova temporada.

Interbancal:

  • 10 de març: 2 mates d’esparreguera
  • 24 de març: 3 maduixeres
  • 2 d’abril: 1 alfàbrega
  • 14 d’abril: 1 tarongina (s’acaba morint ja que no l’hem trasplantat bé)

Actuacions i esdeveniments:

  • 27 d’abril: comencen a germinar les primeres mongetes del ganxet
  • 6 de maig: aixafar amb els dits l’eruga de la col típica (però que curiosament només estava als bròquils i no pas a les cols… i estava en els grans, els plantats primers i no pas en els més joves) [mirar tot seguit]. 7 de maig en matem un parell més. 9 de maig matem un parell més i trobem un grupet de petitones.
  • 9 de maig: a les cols i bròquils petits hem de treure a mà un munt de cargolets petits que estan foradant totes les fulles, no els matem només els llancem lluny… a veure què tal.
  • 12 de maig: comencen a brotar alguns cigrons
  • 13 de maig: infestació de cargols, en travem alguns a mà i enterrem 3 pots de iogurt amb cervesa (problema, cervesa sense alcohol i plou a la tarda i torna a ploure a l’endemà i no han caigut gaires cargols)
  • 14 de maig: comencen a brotar els pèsols
  • 16 de maig: una de les maduixeres té una parell d’estolons llarguíssims, a veure si arrelen (un dels estolons el faig arrelar en un petit test 25 de maig) i l’altre que és molt llarg i té dues pre-arrels el mig enterro a veure si arrela en l’interbancal (28 de maig)
  • 16 de maig: fem estructura amb pals i cordes perquè es puguin enfilar bé les mongeteres…
  • 28 de maig: hem de collir els 4 bròquils perquè s’han fet molt grossos (2 mesos i 25 dies)
  • 28 de maig: els pocs cigrons que han sortit són prou grossos (algun fins i tot té fulles esgrogueïdes)
  • 3 de juny: les mongetes han crescut moltíssim, bona part d’elles a banda de les fulles dicotiledones també n’han tret dues de definitives
  • 5 de juny: descobrim mortes i desaparegudes les 2 darreres cols plantades
  • 10 de juny: tallem un dels bròquils (3 mesos) que ja ha espigat i tot (s’allarguen els ramillets de flors) i un parell dels darrers bròquils-cols estan ben rossegats; a veure si hi sobreviuen.
  • 10 de juny: sembla que han arrelat bé els 3 estolons de la maduixera (la dels maduixots, ja que les maduixes petites no en fan encara d’estolons)
  • 10 de juny: un parell dels cigrons ben grocs i secs… i els altres apunten floretes (1’5 mesos de sembrats)
  • 11 de juny: atès que les darreres cols i bròquils estaven molt menjats hi posem dos pots amb cervesa negra a veure si acabem amb els cargols del voltant… Només hi ha viu un cigró, la resta o bé no han sortit o bé estan ben secs ben grocs… que si tinguessin baines seria el moment de collir-los oi?… (som conscients que segurament no aniran bé ja que es planten bé al novembre o bé al gener/febrer…però com tot el que se sembra al febrer podem esperar a que hagin passat els riscos de gelades a finals de març doncs finals d’abril)
  • 15 de juny: Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades.
  • 15 de juny: Buidem pots i tornem a posar cervesa negra.
  • 17 de juny: tornem a posar cervesa als pots i ens sembla que dues de les cols-bròquils darrers potser no sobreviuen a la menjada dels cargols.
  • 19 de juny: comencen a florir alguns cigrons (després de gairebé 2 mesos)
  • 20 de juny: o ahir no ens hi vam fixar o en un sol dia hi ha forces beines a la cigronera (només n’ha sobreviscut una però de vàries branques o de vàries llavors)
  • 26 de juny: llencem dos bròquils que no han crescut bé (plantats fa gairebé 3 mesos): són petits i estan mig florits… no han s’han fet bé i els llancem al compost
  • 26 de juny: matem unes 25 erugues que estaven principalment en un dels nous bròquils
  • 28 de juny: ho fem un xic tard (als 2 mesos i mig) però hem sabut que les mongetes del ganxet necessitaven tutors per enfilar-s’hi… doncs hi posem cinc canyes, una al centre i les altres quatre a les cantonades, hi lliguem cordes arreu i “obliguem” a les mongetes a enfilar-s’hi (estan ben entortolligades entre elles)
  • 3 de juliol: hem de collir 2 cols (amb tres mesos!) que no creixen, estan força petites i força remenjades les fulles exteriors i algunes d’interiors fent-se malbé
  • 4 de juliol: la cigronera té uns cigrons (les beines en duen només un o dos) molt dolços i bons (més de 2 mesos)…
  • 15 de juliol: els cigrons estan tot grocs i ens temem que ja no són dolços… Avui collim una col grossa (plantada fa 1’5 mesos)
  • 17 de juliol: després de quasi 2 mesos de plantades ja tenim les primeres mongetes de mata baixa
  • 23 de juliol: collim la majoria de mongetes de mata baixa (les del ganxet estan força seques i no sembla que facin fruit), aproximadament 300gr
  • 7 d’agost: matem les dues mini cols que ens quedaven que havíem plantat el 2 d’abril
  • 8 d’agost: collim una dotzena de mongetes (moltes ja s’han assecat) i 1 col que s’ha quedat petitona (es va plantar fa 4 mesos)
  • 10 d’agost: fa 2 dies que hem plantat les cols i ja tenim rossegats la majoria d’elles i una quasi morta… hem fet un cercle de cendra contra cargols i llimacs… i a veure si són les xinxes de les  cols… hem de descobrir-ho…
  • 27 d’agost: l’alfàbrega, florida, està esplèndida, és molt gran… i ja portem un parell d'”espaguetis amb pesto” a la seva salut
  • 1 de setembre: hem de buidar de cargolines les mongetes de mata baixa… les triturem i les tirem al corral (no serveix de res ja que aquestes gallines no mengen res més que pinso)
  • 9 de setembre: collim un parell de grapats de mongeta (mata baixa)
  • 17 de setembre: collim un grapat gros de mongeta baixa i una dotzena de mongeta del ganxet
  • 19 de setembre: es veuen alguns brots de naps i xirivies (3 dies després de sembrats)
  • 19 de setembre: portem un parell de setmanes que els espàrrecs dels bancals A i C estan creixent molt i ben gruixuts…
  • 24 de setembre: les mongetes que vam trasplantar de l’almàixera el 4 de setembre (i s’hi van sembrar el 18 d’agost) ja estan ben florides. Collim de les plantades el 28 de maig un grapadet més de mongetes.
  • 26 de setembre: trasplantem (per fi ja que hi són en testos com a almàixera de testos des del 18 d’agost, fa gairebé un mes i mig) les 4 cols i els 2 bròquils al bancal, un cop remenat amb la forca de doble mànec i posant-hi compost
  • 3 d’octubre: collim 1 grapat de mongeta baixa (del 18 de maig) i 2 grapats de la mongeta del ganxet (del 17 d’abril)
  • 8 d’octubre: collim 2 cols que estan força lletges (deformades), han estat força atacades per les xinxes de la col i són raquítiques (no sabem si són les trasplantades el 6 de juny o el 8 d’agost)
  • 10 d’octubre: comencem a collir (molt tendretes, unes 40 mongetes) les primeres mongetes (sembrades el 18 d’agost, i trasplantades el 4/5 de setembre) més o menys a un mes i mig de sembrades. Estan esplèndides, molt millor que les de la rega
  • 14 d’octubre:per ara són molt més productives les del bancal que no pas la rega, collim 4 manats de mongetes, dels quals només 1 és de la rega

    Fulles de xirivia (Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xirivia)

    Fulles de xirivia (Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xirivia)

  • 22 d’octubre: collim per igual 50 mongetes tant al bancal com a les dues noves plantacions del bancal (trasplantades de l’almàixera el 4 i 5 de setembre)
  • 24 d’octubre: arrenquem les mongetes de mata baixa plantades el 28 de maig, ja estaven ben pelades i mortes (5 mesos)
  • 24 d’octubre: malgrat les mongetes trasplantades a principis de setembre estaven molt més grans i maques que les del 28 de maig, estan ben malaltes, fulles seques “recremades” i amb només els nervis sencers…
  • 24 d’octubre: infestació d’erugues a les cols plantades (en test el 18 d’agost i al bancal el 26 de setembre) que travem i les donem a les gallines (són tant petites que no les veuen)
  • 8 de novembre: collim 3 ravenets que van ésser trasplantats el 15 d’octubre (i sembrats a l’almàixera el 16  de setembre)
  • 14 de novembre: hem trigat a mirar-nos les cols i bròquils i estaven infestades de cargols, cargolines i cargolets acabats de néixer, així com una desena d’erugues… les gallines han gaudit d’una bona menja… però les fulles estan totes ben foradades…
  • 15 de novembre: collim 7 ravenets (sembrats almàixera 14 de setembre i trasplantats el 15 d’octubre)
  • 23 de novembre: collim el primer nap, encara era petit però no ens hi hem pogut estar (sembrat fa més de 2 mesos, el 16 de setembre). Les xirivies encara no sabem com són (les buscarem per la xarxa) només n’ha crescut una (a la primera sembrada del bancal, però en canvi les sembres de l’almàixera van millor)
  • 24 de novembre: collim 8 ravenets gegants (segurament trasplantats el 15 d’octubre al bancal i sembrats a l’almàixera el 14 de setembre)
  • 3 de desembre: comencem a veure apuntar 2 flors de bròquil trasplantats (en test el 18 d’agost i al bancal el 26 de setembre) després de 3’5 mesos
  • 4 de desembre: descobrim 2 pesoleres desfullades (com no creiem que hagin estat els cargols amb la fred que fa, pot ésser que el vent i la fred o bé les gallines que se’ns van escapar fa un parell de dies…)
  • 9 de desembre: collim 5 ravenets
  • 10 de desembre: un dels bròquils té la flor marronosa (quan fa poc que ha aparegut, és petita), fa molt mala pinta però el deixem a veure què hi passa…
  • 16 de desembre: trasplantem 20 grups de naps i 16 de xirivies (sembrats gairebé 2 mesos!) i és un bon moment, no les hem vist patir ni són excessivament grans… però potser no han crescut perquè la falca és petitona…
  • 22 de desembre: collim 1 col i 7 ravenets
  • 22 de desembre: apunten els primers pèsols sembrats el 24 de novembre, fa un mes
  • 23 de desembre: collim 1 bròquil força maco (la resta no han sortit bé)
  • 9 de gener del 2013: collim 1 col
  • 10 de gener: collim 1 col, 1 nap rodó i un bròquil força macos
  • 19 de gener del 2013: collim 1 col mitjana, 1 nap gros i 10 ravenets
  • 23 de gener del 2013: collim un ravenet supergran i maco
  • 3 de febrer del 2013: collim 1 nap rodó mitjà i una col mitjana
  • 13 de febrer del 2013: han crescut només 3 pesoleres dels 30 grups de pèsols (en total 120, agrupats de 3 a 4) sembrats al bancal el 24 de novembre
  • 14 de febrer del 2013: collim 9 ravenets (molt grans)
  • 14 de febrer: fa dies que han començat a florir les primeres faveres
  • 7 de març: collim 1 col
  • 18 de març: collim 2 naps
  • 25 de març: llencem una col que s’ha espigat sense haver-se fet gran (és de les trasplantades el 18 d’agost en test i en  bancal el 26 des setembre… i és que són 7 mesos què preteníem) ni cogollat… En canvi són força maques les d’hivern trasplantades el 4 de febrer
  • 9 d’abril: ja hi ha les primeres faves tendríssemes, no les collim, només en mengem alguna en cru
  • 20 d’abril: 1a collita de faves, unes 80 i la majoria tendres
  • 26 d’abril del 2013: 2a collita de faves tendres (bé cada cop són menys tendres), unes 80
  • 1 de maig del 2013: collim unes 120 faves, ja no gaire tendres
  • 1 de maig: hem de collir per obligació una col, ja que la tallem per accident amb la dalla… jejeje
  • 21 de maig 2013: 4a i última collita, collim unes 150 faves (que ja comencen a ser grans, però no seques, algunes ennegrides però) i només 20 beines de pèsols

Altres:

Mongeta del ganxet (Font: ca.wikipedia.org)

Mongeta del ganxet (Font: ca.wikipedia.org)

Mongeta del ganxet: malgrat tradicionalment es planta cap el mes de juliol, després dels cereals, decidim plantar-la com la resta de mongetes, una primera tongada a mitjans d’abril i una altra a mitjans o principis de maig. Però si no surt bé, per suposat plantarem una tongada a l’adient, per tradició del Vallès, mes de juliol. La principal característica alimentària de la mongeta del ganxet és l’elevada proporció proteica, mentre que a nivell gastronòmic, destaca per la seva pell molt poc perceptible, cremositat elevada i persistent, i sabor extremadament suau i característic (segons viquipèdia).

L’eruga de la col (Pieris brassica) és una plaga molt típica de la tardor i la primavera. Afecta tant la col, com la col-i-flor, bròquil i qualsevol brassicàcia o crucífera (nom que rep la família que recull tot el que seria cols, naps, raves…).

Eruga de la col (Font: www.fotocommunity.es)

Eruga de la col (Font: http://www.fotocommunity.es)

I, d’entrada agraint el text manllevat a ravenegre.wordpress.com: La principal problemàtica que presenta aquesta plaga és la defoliació (es menja les fulles i només en deixa els nervis), la planta no pot fer la fotosíntesi i per tant, té un creixement més lent i a més a més, per les ferides causades és més propensa a agafar malalties. L’altre dany, si en comercialitzes, és estètic, les cagarades de les erugues embruten les cols i les col i flors de manera que no són aptes per vendre-les. És una plaga molt típica a casa nostra i per tant, apareix any rere any. Cal fixar-se en el vol de les papallones que són blanques amb un punt negre a cada ala. Les papallones són les que posen els ous de color groc darrera les fulles. És important fixar-se en el vol i quan comencem a veure adults volant al voltant de les nostres cols, començar a repassar les plantes a veure si hi trobem ous. Un cop detectats, els ous es poden esclafar amb els dits, evitant-ne així l’eclosió i per tant l’aparició de les erugues, que són qui causa els danys directes.

Remei contra pugó

Pugó (Font: ca.wikipedia.org)

Pugó (Font: ca.wikipedia.org)

A partir de diferents llibres i consultes (i proposta d’algun lector del bloc) hem provat, amb èxit a les carxofes plenes de pugó pastorat per formigues, a finals d’abril el remei casolà i ecològic:

  • 125 gr d’oli de gira-sol (en comptes d’oli suau)
  • 125 gr. d’oli d’oliva
  • 50 gr. de sabó ecològic rentaplats (en comptes de sabó tou)
  • 5 litres d’aigua
  • 50 gr d’oli de gira-sol (en comptes d’oli suau)
  • 50 gr. d’oli d’oliva
  • 100 gr. de vinagre (en el nostre cas en teníem de poma)
  • 20 gr. de sabó ecològic rentaplats (en comptes de sabó tou)
  • 2 litres d’aigua

Els ingredients, menys l’aigua ho posem en una ampolla de mig litre… la qual tenim emmagatzemada i ens permet sacsejar-lo fort just abans de posar-lo amb el sulfatador ple amb 5  2 litres d’aigua.

A banda de tractar els pugons també és aconsellat per àcars, trips i mosca blanca, però sovint s’en parla millor del sabó potàssic i sovint sense oli però segurament el “fa més permanent” i a banda d’eliminar al protecció cerosa dels artròpodes per contacte també elimina les melasses que hi generen.

Altres remeis:

  • En Josep Cortiella, el 6 de febrer del 2013 ens escriu un remei casolà contra polls, erugues i mosquetes a hortalisses i arbres fruiters: “en un poal posem 5 litres d’aigua i barregem un quart de litre de vinagre i un rajolí abundant de detergent tipus mistol. I polvoritzem les plantes o arbres”. (Gràcies, el provarem)

Aplicacions:

  • Finals d’abril i principis de maig 2012 a les carxofes plenes de pugó negre pastorat de formigues amb èxit
  • Principis i mitjans de maig 2013 a les carxofes plenes de pugó negre pastorat de formigues amb èxit

Dues regues de patates – Bancal de rega

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Després de varis dies treballant-hi (passant-hi primer la fanga, després la motoaixada moltes passades, regar el terra, i tornar-hi amb la motoaixada per fer la terra més fina i arribar-hi el més profund possible) ja hem fet (el 14 de març) les dues regues on sobre un llit de compost hi hem plantat 28 patates kennebech escocesa de sembra (1’69kg, no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat (que ens van donar els saó). Les primeres molt poc grillades i plantades a la rega sud, les segones amb molt grills i fins i tot amb forces d’ells (algun amb arrel i tot) caiguts, els quals hem enterrat també un pilonet d’aquests a veure si arrelen. Hem fet cas al vídeo adjunt a sota i les petites els hi hem tallat el cul i les grosses com les hem plantat per la meitat ja no ha calgut (d’entrada pensem que no pot fer res dolent ja que és tradició plantar-les a trossos, i per tant fer un tall al cul no pot anar malament ni per podrir-se ni malalties, etc…)

Totes les hem plantat en un solc d’uns 10 a 15 cm sobre un llit de compost. Que després hem enterrat i hem fet regues a ambdós cantons al mig, i tapant les patates hi ha quedat un llom de terra, el cavalló… la intenció és que demà regarem per inundació i un regat per inundació hi tirarem més compost per sobre de les motes i regarem perquè el compost quedi fixat …

Pel que hem entès al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (en algun que altre lloc, i ja ho consultarem millor escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua. Tenim temps per consultar el tema de reg i anotar-ho (bé sempre se’ns tira el temps a sobre però hi estarem a temps…)

Hem seguit les instruccions d’en Seymour i el vídeo tradicional (tutorial d’alta definició i d’alta qualitat), no bio ni eco, però sí tradicional, d’en @miquera73 d’Osca, Aragó:

PD1: A 2 d’abril hem comprovat que ja fullen una desena de les patateres… i hem d’acabar d’aclarir si cal regar (pel que sabem s’ha de regar poc fins que floreix per afavorir que s’arreli bé) quan comencen a créixer… si cal calçar-les a mida que creixin (es veu que s’han de calçar i fer els cavallons ben amples quan la planta ja té un pam o 20 cm)… (El dubte finalment no té gaire importància ja que plou el 3 d’abril)

PD2: A 27 d’abril no hem regat cap cop, des que les vam plantar a mitjans de març, i estan maquíssimes… això sí des de llavors ha plogut força i per tant no hem sigut tant valents no regant… I si tot va bé i va plovent no regarem fins que comencin a florir. Per cert, les pluges també han fet que sortissin moltes plantes adventícies que avui 27 d’abril i el 3 de maig hem tallat i arrencat.

PD3: A 18 de maig vam, encara que tard, haver de treure de nou tot de males herbes de les regues de les patateres… i vam aprofitar per calçar les patates que vam veure que estaven emergint… i vam traslladar les proves de patateres que vam fer créixer en uns pneumàtics. A 28 de maig van sobreviure només 3 d’aquests 4 trasplantaments.

PD4: Avui 31 de maig hem trobat unes 4 patateres estan florint, l’espontània que neix fora del bancal ja les tenia ben crescudes, les altres no. Com encara no havíem descobert què s’ha de fer quan surten les flores… per ara les hem tallat ja que no té sentit que la planta s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

PD5: també avui 31 de maig sense conèixer-ho, hem aixafat 5 o 6 escarbats rabassuts i ratllats, groguencs i marró-taronja, sense saber si realment eren els escarbats de les patateres… I un cop hem arribat a casa hem vist que sí… i que d’altres de petits i vermellosos granes són les larves. També hem aixafat tres nius d’ous grocs… i que ens semblen que eren d’aquests escarbats. Més informació d’aquest menja fulles de patates: Fitxa de fauna de la Generalitat, Fitxa de fauna del Regió 7, l’oli de nim (neem) per controlar les plagues,

Mirarem d’aixafar els adults que anem veient amb els dits… així com les larves i les postes dels ous… però si no ens ensortim comprarem nim que és molt efectiu per les larves i els ous (tractament ecològic que els impedeix menjar i s’acaben morint) i fins i tot fa que les femelles no puguin reproduir-se.

PD6: A 31 de maig reguem les patateres i aprofitem, un cop regat (a diferència de les altres vegades) hem arrencat les adventícies i les hem deixat com a encoixinat a la mateixa rega. (Algunes de les plantes del voltant eren veces i ja començaven a fer beines amb veces planeres…)

Larva de l'escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

Larva de l’escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

PD7: 1 de juny, no veiem cap altre escarbat de la patata… però sí dos grups de mitja dotzena de larves (escarbats petitons vermellosos) i els hem aixafat… també hem començat a veure mosqueta blanca però per ara no li donem importància.

PD8: 5 de juny trobem 2 escarbats i una trentena de larves vermelles escampades arreu (les aixafem totes), i 7 de juny trobem una vintena de larves vermelles (algunes d’elles minúscules i d’altres gegants, tant o més que els mateixos escarabats) i dos grups d’ous grocs taronja (un d’ells molt petits). També veiem per primer cop una pudenta marró gris i 3 o 4 aranyes (totes de diferents tipologies) que potser mengen les larves dels escarbats de la patata (a veure si hi tenim sort i són bons depredadors). A 10 de juny hi trobem 10 larves (2 de grossotes i 8 de petitones) totes escampades per la banda septentrional al mig (fins a la la majoria eren tant a la banda septenrional com la meridional però cap a l’oest). A 11 de juny matem unes 4 larves grosses i una vintena de petites. I el 13 de juny matem mitja  dotzena de petites que estaven al mig de la rega septentrional.

PD9: 12 de juny, provem, aprofitant que necessitarem patates aviat, amb la fanga arrencar la patatera més a l’oest de la rega septentrional… i sorpresa, malgrat era una patatera petitona n’hem tret 4 patates ben maques, una de grossota i 3 mitjanes. Tornem a deixar la patatera enterrada a veure si sobreviu. A veure si són bones les patates. Són una mica farinosses i molt dolces, molt consistents, però molt bones.

PD10: 15 de juny hem revisat les patateres adventícies que hem trobat arreu del terreny (2 al verger, i a prop de la rega de les patateres i 4 a prop dels llentiscles) i amb la fanga les hem desenterrat (hem sentit a dir que les que surten espontàniament normalment no fan gaire producció i poden ésser transmissió de malalties cròniques) i la majoria d’elles eren de patates vermelles (algunes  ben arrugades, totes ben petites i poca quantitat) i una tipus kennebec ben llisa però molt petita i només una… així que les hem llençat totes al compost i comprovat que no fan bona producció.

PD11: 21 de juny, necessitem patates i seguim per l’oest, clavem la fanga i trevem 10 patates, un parell mitjanes i les altres petites, una amb un trosset verdós que tallarem ja que és tòxic. Són molt bones.

PD12: 2 i 3 de juliol, desenterrem les patates de les patateres que ja estan ben seques… i la tònica general és treure’n forces patates, algunes amb tall verd (recordar de calçar-les molt millor el proper cop… també enterrar-les un xic més a l’hora de sembrar-les i fer els lloms més amples i les regues més primes), algunes molt petitones (potser hauríem d’haver regat un xic més les patates quan encara eren viues perquè aquestes petites haguessin crescut) i alguna, poques, podrides (això ens indica que un cop seques s’han de desenterrar de seguida ja que sinó se’ns fan malbé). Alguna té algun foradet però que en tallar el tros no hi ha cap cuc ni res de res… s’ha assecat ben bé el forat. Collim entre el dos dies (després de 3 mesos i mig de sembrar) d’unes 8 de la cinquantena de patateres uns 8 kg.

PD13: 2 de juliol separem les patates macades que netegem per coure-les, les verdes que les posem en una caixa petita a banda tapades amb diaris i les que estan bé en una caixa de cartró i tapades i separades amb diaris. Tenim 5 caixes més que ens han donat a FruitesNomdeMuntanya i veient la collita potser ens sobraran. Fem tres tipus de classificació, les que estan millor (l’encaixem tapades amb paper de  diari i són les darreres a ésser consumides), les macades o amb forats (en una caixa per ésser les primeres a consumir), i les verdes i grillades (per consumir en 2n lloc)

PD14: 10 de juliol (després de fa 5 dies que va ploure força i tement-nos que es podreixin més patates… en comptes de que creixin) optem per collir bona part de totes les patateres (les que ens van donar els saó, les grillades ecològiques) que quedaven i per sorpresa nostra no n’hi havia gairebé cap de  podrida ni de verda… Aquestes ens han resultat millor que les altres… hem deixat, per cansanci però també per provar, algunes que ja les traurem més endavant

PD15: diumenge 15 de juliol agafem les darreres 3 o 4 patateres que hi quedaven, uns 6kg, i com les vam collir amb els amics saó que ens van donar les patates grillades se les van quedar… vam quedar com a bons pagesos ja que són realment les 4 mates més productives i patates més sanotes, sense forats, cap de podrida… per tant les certificades kennebeck no arriben a l’alçada d’aquestes ecològiques grillades i tovetes que ens van regalar…

PD16: dilluns 10 de setembre, seguim menjant (i regalant) patates… n’hem trobat 3 de grillades i decidim provar de plantar-les al peu de la tanca de canya.

PD17: 1 d’octubre, seguim menjant-ne i totes bones (hem de revisar la caixa que no toquem mai) i han sortit 5 patateres espontànies a la rega de carxofes i 1 al compostador d’herba seca… mirarem si el desembre hi ha patates per saber si aniria bé una segona tongada de sembra…  Però al primer dia que fa fred (més o menys per St Narcís) acaben mortes (normalment tocades de mort amb la primera Tramuntanada acompanyada de baixada de temperatures)

PD18: Les patates, a 14 de desembre, se’ns han grillat del tot (i no petits grills, sinó llargs grills que fan més d’un pam (cercaven la llum…). I atès que els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina) hem decidit provar de plantar-ne alguna (no tenim gaires esperances ja que totes les patates que es sembrin abans de St. Josep tenen moltes possibilitats d’acabar mortes…) i la resta al compost. Pe cert, el grill és tòxic però la patata un cop li arrenques no, sempre hi quan es mantingui no arrugada i dura, sinó és que ha perdut molts dels nutrients (s’explica que el midó s’ha convertit en sucre…)

Carxoferes congelades

Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)

Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)

De la desena de carxoferes que tenim a la banda nord de l’hort, han sobreviscut prou feines un parell, una, la més al nord però a prop d’una tanca que segurament l’ha protegit del vent gèlid del nord que ha bufat durant més de tres setmanes durant l’onada siberiana, i les dues següents més septentrionals.

La resta estan ben cremades per la fred. Per si de cas les vam regar ahir dissabte i ara esperarem a veure si rebroten. I això que estàvem ben contents ja que al desembre vam poder menjar dues carxofes (que malgrat una d’elles encara era molt petita les vam tallar en previsió de les gelades que venien… però esperàvem que morissin els fruits, no pas la planta sencera…) i esperàvem que a partir de llavors seria un no parar.

Pel que he pogut veure arreu per internet… si no ha mort l’ull segurament hi rebrotaran i només caldrà llençar les penques, les tiges que s’han cremat i acabaran assecant-se. Tant de bo sigui així…

PD: 1 de març del 2012, després d’alguns dies de bonança hem vist que la meitat sembla que es recuperen… per si de cas, i atès que no plou gens, hi fem una bona regada perquè si més no no pateixin sed… a veure si les recuperem del tot i podem gaudir d’alguna carxofa… sense d’haver d’esperar a l’estiu vinent.

PD2: 13 de març del 2012 s’han recuperat el 70% i ja tenim dues mini carxofetes que estan creixent… per ara estem regant amb regadora i mànega… a veure si podem aconseguir tres horetes lliures per poder bé fer les regues als cantons… o un sistema de reg de degoteig.

PD3: Som 29 d’abril, i de les dues carxoferes que van sobreviure ja n’hem aconseguit 10 carxofes (i vénen de camí mitja dotzena)… les altres que prou feines tenen temps per sobreviure res de res… Avui però hem vist la nostra primera plaga (pugó, tot pastorat per formigues) i l’hem tractat de seguida amb aigua amb sabó ecològic (l’hem fumigat a raó d’un tap per litre). Més tranquil·lament a casa hem pogut consultat un parell de llibres i ens quedem amb la següent fórmula: 1/4 de litre d’oli suau (provarem girasol)  bullit amb 50gr. de sabó tou, que s’ha de transvasat forces cops (o sacsejar dins un pot fortament) perquè quedi ben barrejat… s’aplica diluït amb 5 litres d’aigua i es “sulfata” al moment. A veure si avui podem preparar-ho, tenir un pot a punt i demà si el remei d’urgència no ha funcionat aplicar-hi aquest.

PD4: 8 d’agost, les carxofes finalment són mortes... (mirar PD5) ara hem de mirar si han sobreviscut alguna soca… Tenim sort i podem comprar soques noves… mirar nova entrada.

PD5: el 5 d’octubre (sota la prova de plàstic negre per matar adventícies) vam descobrir que havien rebrotat 3 carxoferes que pensàvem que eren mortes i hi han nascut 4 carxoferes noves que finalment el 2 de novembres trasplantem a la rega de carxoferes “aprofitant” que l’excés de pluges, fred i tramuntana ha matat 2 carxoferes de planter.