Category Archives: Flora

El verger – 2013 (actuacions i manteniment)

Es pot consultar les entrades de l’any passat 2012 aquí.

Verger nord

  • Albercoc: 3 de grans, 1 de mitjà i 1 de petit
  • Cirerer: 1 de gran
  • Perer: 1 de mitjà
  • Codonyer: 1 de petit (1 intentant que arreli un brot)
  • Figuera: 1 de petita
  • Pomer: 4 de petites
  • Noguera: 1 de gran i 1 de petita
  • Xiprers: 10? de mitjans
  • Arbre sec (finalment cau amb les fortes tramuntanades del 26 al 28 d’octubre 2012)
  • Saula: mitjana

Actuacions i esdeveniments:

  • 26 de març del 2013: La noguera gran té uns brots ben grossos (la petita en té de petits)
  • Albercocs: Comencen a brotar el 10 de març, i el 26 de març porten dies que 2 dels grossos i el petit ja estan florits i comencen a fullar (el gros més occidental no, i ens temem el pitjor…)
  • Codonyer: 26 de març està ben florit (va començar el 10 de març)
  • Cirerer: 26 de març apunten petits brots
  • 10 d’abril: la noguera gran ja comença a treure fulles
  • 18 d’abril: les 2 pomeres més orientals ben florides i totes les nogueres ben fullades

Verger mig

Falguera de jardí (Font: www.thegardenhelper.co

Falguera de jardí (Font: http://www.thegardenhelper.co

  • Figuera: 1 de gran
  • Moreres: 2 de mitjanes
  • Pruneres (velles) desconegut: 6 de velles mitjanes desconegudes
  • Jardí d’herba:
    • ficus benjamí trasplantat de test de casa (no sobreviu a l’hivern)
    • 3 plantes plantades 17 d’agost: 1 planta crassa Bulbine sputescans, 1 Aspidistra elatior i 1 falguera Polystichum polyblepharum)
    • 3 plantetes d’hivern plantades el 24 de setembre del 2012: prunella lychnis, viscaria campanula i glomerata dahurica
    • 2 vinyes verges (ampelopsis parthenocissus)
Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com)

Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com

Actuacions i esdeveniments:

  • 3 de març del 2013: fem una poda de manteniment molt ràpida a la figuera (bàsicament només tallem, bé de fet en algun cas la trenquem a mà… les branques que molesten en passar-hi per sota) i a una de les moreres petites (poda de manteniment tallant només les branques que apunten cap avall).
  • 3 de març del 2013: passsem el tallagespa manual pel jardinet d’herba
  • 10 d’abril: la figuera ja treu fulles
  • 10 d’abril: comprem (i triguem un parell o 3 de setmanes a plantar-les) dues vinyes verges
  • 18 d’abril: figuera ben fullada
  • 18 d’abril: les 12 pruneres ben florides
Aspidistra o Pilistra (Font: www.jardinesdesevilla.es)

Aspidistra o Pilistra (Font: http://www.jardinesdesevilla.es)

Verger sud

  • Desconegut: 1 de mitjà
  • Negundo: 1 de mitjà
  • Moreres: 1 de gran
  • Acàcia: 1 de mitjana
  • Oliveres: 3 mitjanes: dues piqual i 1 d’arbequina, i 2 de petites (que en realitat estan al verger del mig) arbequines
  • Saula: 1 de gran
  • Ficus: 1 de petit (no sobreviu a l’hivern)
  • Llentiscles: 3? de petits
  • Arbustos: 5 fotínies al nord (fotínia fraseri “red robin”), i 7? a l’est
  • Xiprer: 1 de petit
  • Noguera: 1 de petita
  • Ginjoler nou trasplantat d’esqueix en un test
  • Jardinet de plantes aromàtiques:
    Fotínia fraseri "Red robin" (Font: upload.wikimedia.org)

    Fotínia fraseri “Red robin” (Font: upload.wikimedia.org)

    • bala de palla amb micèl·lid de gírgoles
  • Jardí de la bassa: 1 estèvia, 1 falguera de jardí, 1 cinta? i 1 x?

Actuacions i esdeveniments:

  • 11 de gener del 1013: els arbustos del nord i est estan florint
  • 3 de març del 2013: fem poda de manteniment de les 4 oliveres (la cinquena no ja que és la que hem trasplantat aquest hivern…) tallant les branques sense fulles (malaltes?), els mamadors que neixen rectes a munt i al peu de l’olivera i aquelles noves branques que semblen “innecessàries” i les que apunten cap al centre de l’arbre.
  • 10 de març: tapem per fi el forat de l’olivera gran
  • 20 de març 2013: porten dies que van començar a treure brots vermells els arbustos (red robin?) i avui ja són ben oberts i cada brot amb unes 3 0 5 parelles de fulles vermelles
  • 26 de març 2013: el Negundo està ben florit (raïms penjants) però gens fullat
  • 30 de març: encara no ha brotat res a l’olivera gran trasplantada… ens temem el pitjor… (mirar apunt del 19 d’abril!)
  • 7 d’abril: Negundo ja té fulles
  • 11 d’abril: saula ja floreix (enguany no està sempre ple d’abelles com l’any passat)
  • 18 d’abril: ja brota el ginjoler trasplantat d’esqueix
  • 19 d’abril: ha comença a brotar l’olivera gran piqual trasplantada a finals de l’any passat! brots a les branques de les 3 i les 8
  • 21 d’abril: comencen a brotar les moreres, sobretot la del sud, la gran, i ja hi ha brots i algunes petites fulles (broten una setmaneta més tard… mengem mores el 12 de juny del 2012)
  • 11 de maig: comença a fullar l’acàcia, l’arbre més tardà

Adobar o confitar olives – Arranjament casolà

Manat d'olives piqual (Font: laprendizdechef.blogspot.com)

Manat d’olives piqual (Font: laprendizdechef.blogspot.com)

Les olives per confitar poden collir-se verdes o negres (per oli és millor que siguin negres, encara que llavors hi ha el perill de corcar-se o que els ocells se les mengin).

Nosaltres les vam collir verdes força aviat (30 de setembre les piquals i el 4/5 d’octubre les arbequines). I enguany, a contracor dels nostres gustos, les hem preparat senceres (sense trencar com ens agraden, ni ratllades que és una altra manera de preparar-les).

Bé hem decidit fer les piqual senceres (de fet és una decisió obligada perquè trencar-les ens portava molta feina i com sempre anàvem amb preses) en comptes de trencades que segurament haurien estat més bones. Les arbequines, com sembla lògic per la seva diminuta mida, sempre han d’ésser senceres, ni tan sols ratllades.

El moment de collir-les segons la tradició és en Lluna vella (poc abans de la Lluna nova) per tal que no esdevinguin toves quan les adobes. Nosaltres però les vam collir el 30 de setembre (Lluna plena) les piquals i el 4 i 5 d’octubre (Lluna gibosa minvant, poc abans del quart minvant) les arbequines.

Les olives preparades senceres es conserven més temps però diuen que tenen menys gust (que no pas les trencades que cal consumir-les abans però agafen gustos més intensos).

Fases de la preparació de les olives:

1a fase, l’endolciment (treure’n l’amargor):

Endolciment de les olives en aigua (Font: www.infoaliment.com)

Endolciment de les olives en aigua (Font: http://www.infoaliment.com)

Nosaltres hem optat pel mètode, encara que més llarg (que no pas emprant-hi sosa càustica), tradicional, les hem cobert d’aigua i n’hem fet rentats diaris. El temps mínim i que sovint s’hi recomana és de 10 dies canviant-les diàriament l’aigua.  En el nostre cas, perquè hem volgut que perdessin l’amargor (i les hem anat provant fins que s’ha notat molt el canvi en l’endolciment) ha sigut de prop un mes i mig en aigua.

L’aigua recomanable és que no tingués clor (tradicionalment s’emprava aigua de pluja o de pou) però nosaltres, en tenir-les a casa hem emprat aigua corrent amb clor, és clar.

Vers el recipient només es recomana que no siguin de metall. Nosaltres hem emprat galledes de plàstic i les hi canviàvem l’aigua a la pica colant-les amb una escorredora.

Per cert, alguns darrers estudis científics estan intentant demostrar que l’aigua del rentat de les olives té qualitats plaguicides contra bacteris i fongs patògens, però no n’he trobat gaire informació al respecte.

Esdeveniments:

  • 30 setembre del 2012: un cop collides iniciem el remull de 4.5kg d’olives piqual en la galleda negra i rentat diari
  • 4 d’octubre: un cop collides, iniciem el remull de 6kg d’olives arbequines en la galleda taronja i rentat diari fins el 14 de novembre (39 dies)
  • 5 d’octubre: inici remull 3’5kg d’olives arbequina en la galleda blava i rentat diari fins el 10 de novembre (35 dies)

2a fase, el salat previ a l’adob (remull en salmorra)

Un cop finalitzat el procés d’endolciment, cal posar-les en salmorra. La tradició diu que la quantitat de sal és suficient quan un ou cru hi flota però ens acollim a la recomanació aproximada d’un quart de sal per litre d’aigua (a la segona prova fem 150gr per litre i hi apostem de nou a la 3a prova). Aquest procés s’ha de realitzar uns quants cops (nosaltres només ho fem 3 dies ja que estaven prou salades), però l’aigua salmorra no cal reemplaçar-la diàriament sinó cada 3 dies.

Per saber quan han perdut les olives la seva amargor i per tant estan a punt per passar al següent procés, tan sols cal provar-ne alguna de les més verdes o de les que en estar trencades no han perdut el seu os i si ja no amarguen podem donar pas a l’amanit.

Esdeveniments:

  • 10 de novembre: posem en salmorra els 3’5kg d’olives arbequines de la galleda blava (proporció 250gr de sal/litre) fins el 14 de novembre (és sorprenent com floten les olives en l’aigua saturada de sal), per tant 3’5 dies
  • 14 de novembre: posem en salmorra els 6kg d’olives arbequines de la galleda taronja (proporció 150gr de sal/litre)
  • 17 de novembre: posem en salmorra els 4’5kg d’olives piquals de la galleda negra (proporció 150gr de sal/litre)

3a Fase, l’amaniment:

És la fases  més esperada de totes, i més vistosa, ja que el gust final dependrà dels ingredients de l’amaniment que es posa de manera intercal·lada (essent l’amaniment qui tanca el recipient on s’adobaran les olives) tot cobert amb aigua i sal (amb una proporció de 30 a 90 grams per litre d’aigua). El recipient s’ha de tapar durant tot el procés.

Receptes:

  • Catalana: Farigola, romaní i pebre vermell. Tot en un recipient (tradicionalment orsa de fang) fins que les olives prenguin gust. Tot i això un lector blocaire, en Robert Rué (mireu els comentaris), ens ha comentat que la tradició nostrada d’adobat de les olives sempre ha de dur sajolida, sense farigola (perquè estoven les olives) i mai pebre vermell. Hi deixem les dues versions ja que n’hem vist de tots… i ja se sap, tants caps tants barrets.
  • Amb all: Alls picats, llorer, orenga i trossos de llimona. Tot en un recipient (tradicionalment orsa de fang) fins que les olives s’adobin, prenguin gust
  • Amb ceba: Per a 12 kg d’olives (normalment negres), 1 cullerada plena e pebre vermell picant (o mig de dolç), 2 cullerades soperes de vinagre, oli d’oliva i 2 cebes grans trencades a trossos. Tot en un recipient com a mínim 12 hores
  • La nostra: Farigola, romaní, llorer, alls, pela de taronja, un rajolí d’oli d’oliva… tot en un recipient amb sal i aigua fins que les olives prenguin gust. Des del 2013 comencem a incorporar també orenga (seca perquè verda no en disposem) i mirarem d’incorporar-hi sajolida com ens han recomanat virtualment.
  • Variació de la nostra 1: Com la nostra però amb un quart de ceba, vinagre i oli d’oliva… tot en un recipient amb sal i aigua fins que les olives prenguin gust
  • Variació picant de la nostra 2: Com la nostra però amb pebre vermell dolç i un parell de bitxos… tot en un recipient amb sal i aigua fins que les olives prenguin gust

Esdeveniments:

  • 14 de novembre: amb els 3’5kg d’arbequines (collides el 4 d’octubre, rentades diàriament amb aigua fins el 10 de novembre, en salmorra fins el 14 de novembre) fem 4 pots:
    • 2 pots grans amb recepta nostra: 1/2 fulla de llorer al mig, 4 grans d’all (2 a baix i 2 al mig), 4 brins de romaní (2 al mig i 2 a sobre), 4 grapats de farigola (2 a baix i 2 a sobre), 1 pela de taronja sense macadures (la meitat al mig i l’altra a sobre) i 1 raig d’oli d’oliva a sobre.
    • 1 pot mitjà amb recepta simple (només alls): 2 grans d’all (un a baix i l’altre al mig) i un rajolí d’oli d’oliva a sobre
    • 1 pot mitjà amb recepta picant (nostra amb bitxos i sense taronja): 1/4 de fulla de llorer al mig, 2 grans d’all (1 a baix i 1 al mig), 2 brins de romaní (1 a baix i 1 a sobre), 2 grapats de farigola (1 al mig i 1 a sobre), 2 bitxos (1 a baix i un al mig) i 1 rajolí d’oli d’oliva a sobre. Ens n’hem oblidat del pebre dolç vermell
    • 1 pot petit amb recepta exagerada (com la picant, amb pebre dolç i taronja): 1/4 de fulla de llorer al mig, 2 grans d’all (1 a baix i 1 al mig), 2 brins de romaní (1 a baix i 1 a sobre), 2 grapats de farigola (1 al mig i 1 a sobre), 1/2 pela de taronja (1/4 al mig i 1/4 a sobre), 2 bitxos (1 a baix i un al mig), pebre dolç a baix i al mig, i 1 rajolí d’oli d’oliva a sobre
  • 17 de novembre:amb les 6kg d’arbequines (collides el 4 d’octubre, rentades diàriament amb aigua fins el 14 de novembre, en salmorra fins el 17de novembre) fem 6 pots:
    • 3 pots grans amb recepta nostra: 1/2 fulla de llorer al mig, 4 grans d’all (2 a baix i 2 al mig), 4 brins de romaní (2 al mig i 2 a sobre), 4 grapats de farigola (2 a baix i 2 a sobre), 1 pela de taronja sense macadures (la meitat a baix i l’altra al mig) i 1 bon raig d’oli d’oliva a sobre
    • 3 pots petits amb recepta picant simple (només bitxos, alls i pebre vermell dolç): 2 grans d’all (1 a baix i 1 al mig), 2 bitxos (1 a baix i un al mig), pebre dolç vermell i 1 bon rajolí d’oli d’oliva a sobre
  • 21 de novembre:amb les 4’5kg d’olives piqual (collides el 30 de setembre, rentades diàriament amb aigua fins el 14 de novembre, en salmorra fins el 21 de novembre) fem 6 pots:
    • 2 pots grans amb recepta nostra: 1 fulla de llorer a baix, 4 grans d’all (2 a baix i 2 al mig), 6 brins de romaní (3 al mig i 3 a sobre), 6 grapats de farigola (3 a baix i 3 a sobre), 1 pela de taronja sense macadures (la meitat a baix i l’altra al mig) i 1 bon raig d’oli d’oliva a sobre
    • 1 pot mitjà amb recepta nostra, sense taronja, i picant: 1/2 fulla de llorer a baix, 2 grans d’all (1 a baix i 1 al mig), 3 brins de romaní (2 al mig i 1 a sobre), 2 grapats de farigola (1 a baix i 1 a sobre), 2 bitxos i 1 bon raig d’oli d’oliva a sobre
    • 3 pots petits amb recepta picant simple (només bitxos, alls i pebre vermell dolç) i una se superadobada amb herbetes: 2 grans d’all (1 a baix i 1 al mig), 2 bitxos (1 a baix i un al mig), pebre dolç vermell i 1 bon rajolí d’oli d’oliva a sobre i la superadobada, que en realitat és un pot amb poques olives i moltíssimes herbes i alls

4a Fase, la menja

  • 24 de novembre: donem un pot dels grossos d’arbequines amb recepta nostra i ens diuen que és molt bona (i això que només porten 10 dies…)
  • 28 de novembre: provem el pot petit d’arbequines amb recepta nostra i ens agraden… suaus, però malgrat queda bo, la taronja és força present… podrien fer proves de posar-ne menys taronja i augmentar l’all
  • 6 de desembre: per error (ja que sabíem que les piqual necessiten més temps d’adob) obrir un pot petit picant de piquals (feta el 21 de novembre) i són encara molt amargues
  • 9 de desembre: mengem amb els amicssaó un pot petit d’olives arbequines (fet el 17 de novembre) amb bitxo i pebre dolç vermell i són molt bones, ens agrada el regust d’all i el picant n’és suficient

Més informació:

  • Breu enciclopèdia de les olives:  Biosfera.cat amb una bona entrada amb característiques nutricionals, com arreglar-les a casa, tipologia d’olives, etc…

Festival de papallonetes blaves

Papalloneta blava (Font: blocs.xtec.cat/faunaiflora)

Papalloneta blava (Font: blocs.xtec.cat/faunaiflora)

Dies abans i després, però sobretot el 17 de setembre, l’hort estava ple de papallonetes blaves que s’alimentaven de flors com ara de l’orenga i l’alfàbrega que tenim plantades a l’interbancal dels bancals profunds. El blau es veia sobretot quan obria les ales, però en repòs té un color més marronós.

La veritat és que a l’hort ja ens visiten sovint papallones però mai veiem tantes de cop.

A banda que són bones pol·linitzadores, les papallones són autèntics bioindicadors de la qualitat mediambiental, atesa la seva sensibilitat davant de canvis que hi poden haver a la natura.

Arreu llegim que amb el pas del temps es comprova que el declivi de les papallones és molt alarmant i que posa de manifest una tendència greu de pèrdua de biodiversitat a gran escala. La conservació de les papallones en el seu hàbitat natural és molt important i una forma de conservar-lo és conèixer-lo.

Una manera simple de fomentar-ne és tenir plantes amb flor en llocs assolellats i punts d’aigua, si pot ésser amb llot d’on extreuen minerals.

Llimac del perer

Llimac del perer (Font: 3.bp.blogspot.com)

Llimac del perer (Font: 3.bp.blogspot.com)

El llimac del perer o del cirerer és un insecte (Hymenoptera Tenthredinidae, Eriocampocoles limacina o Caliroa Cerasi), un himenòpter del tipus Symphyta on els tentredínids són prop de 6.000 espècies diferents. Les larves majoritàriament són herbívores i sobretot de fullatge d’arbres i arbustos (tenen diferents parells de potes si s’alimenten de l’exterior de les plantes i sense potes si hi viuen a l’interior, a les tiges).

Un cop són adults no necessiten gaire menjar i fins i tot hivernen al sòl i les femelles empren el seu ovipositor (com un xerrac) per dipositar els ous dins de l’escorça, tiges, etc…

Les larves ataquen en períodes de postcollita (cirerers) o la fase final de maduració (el perer)… Durant el primer estadi (1’2mm), les larves són de color negre verdós, allargades, primes i semblants als llimacs amb pocs indicis de potes.
En el darrer estadi (12mm) solen ésser de color verd taronja.

Les larves deterioren les fulles en menjar-les, deixen intactes els nervis i l’epidermis inferior… les fulles s’assquen sense caure de l’arbre (i dóna un aspecte de cremat)… Si la infestació és gran i es produeix en estadis primerencs, la mida de la fruita pot reduir-se per manca de fotoassimilació. Els atacs successius en diferents anys pot causar un afebliment de l’arbre.

Calirosa adulta (Font: www.agf.gov.bc.ca)

Caliroa cerasi adulta (Font: http://www.agf.gov.bc.ca)

Possibles solucions ecològiques:

Nosaltres no hi hem estat a temps però finalment hem trobat que hi ha gent que hi aplica una lletada de calç al 20% (suposem que calç morta en proporció 20:1 tres cops, la segona als 10 dies i la 3a als 21-25 dies (quan pot créixer una 2a generació).

Suposem que també hi podria anar bé una fumigació d’oli de nim ja que és força genèrica i si pots aplicar-la quan la larva està en el primer estadi deixa de menjar i moren sense arribar a ésser un insecte reproductor.

El verger II – 2012

Al juny trobem a faltar no tenir una entrada específica pel verger, així que a partir d’ara anirem recollint aquí les incidències. (Podeu consultar l’entrada de Verger 2013)

Verger nord

  • Albercoc: 3 de grans, 1 de mitjà i 1 de petit
  • Cirerer: 1 de gran
  • Perer: 1 de mitjà
  • Codonyer: 1 de petit (1 intentant que arreli un brot)
  • Figuera: 1 de petita
  • Pomer: 4 de petites
  • Noguera: 1 de gran i 1 de petita
  • Xiprers: 10? de mitjans
  • Arbre sec (finalment cau amb les fortes tramuntanades del 26 al 28 d’octubre 2012)
  • Saula: mitjana

Actuacions i esdeveniments:

  • 29 d’abril: amb totes les adventícies del voltant dels arbres del verger nord les posem com a escocells dels arbres fruiters… dies més tard veiem que és una bona idea, serveix de encoixinat, d’adob lent i segurament hi dóna resguard a animalons que segurament són depredadors d’altres…
  • 15 de juny: hem menjat, de l’albercoc gran del mig, el primer prou madur… fins ara tots els que havíem menjat eren verdots (sobretot de l’albercoc mitjà). Hem recollit del terra una vintena d’albercocs caiguts pel vent i els llancem al compost (desconeixem si els de terra poden atraure fàcilment insectes que posin ous i “infestin” la resta…)
  • 15 de juny: renovem les trampes sucoses:
    • Travem del perer l’antiga trampa de mosca d’olivera reconvertida a fruiters amb sucs de fruita. El nou hi ha suc de fruites, vinagre i una pera verda trossejada.
    • Travem dels albercocs (un de gran i el mitjà) les trampes que hi havia (buidem tot el moscam podrit i suc al compost) i posem nous sucs (multifruites i raïm-pinya) amb vinagre i trossos d’albercocs caiguts.
    • Travem una trampa vella dels pomers i posem la nova, però amb suc de poma i trossos de poma verda a banda del vinagre. El moscam antic podrit i suc vell al compost.
    • Posem nou, no n’hi havia, trampa a la noguera grossa amb sucs (multifruites i raïm-pinya) i vinagre com a prova.
  • 15 de juny: una part de la noguera grossa, la resta no, les fulles estan totes tacades a piguets així com les nous verdes d’aquell indret. Hem de descobrir però no sabem si la manca de temps ens hi ajuda…
  • 17 de juny: collim uns 5 kg (sort que ha vingut la mare-sogra i ens ha ajudat a decidir-nos que els hem de collir ja i que madurin un xic a casa i no perdre’ls fent-se malbé a l’arbre) que repartim entre la família. En queda un collita semblant a la que ja hem fet madurant als albercocs.
  • 17 de juny: muntem un sistema de reg, encara que rudimentari, que ens estalvia molta feina… 1 reguem per primer cop en mesos…
  • 19 de juny: collim uns 3 kg més d’albercocs… els que vam collir i emmagatzemats a casa amb paper de diari han madurat d’allò més bé
  • 24 de juny: collim uns 5kg més d’albercocs i segueixen boníssims, val a dir que una part han madurat i caigut a terra
  • 27 de juny: collita finalitzada, collim uns 3kg més d’albercocs bons (un xic massa madurs) i uns 6kg per llençar directament al compost (bé perquè han caigut, menjat per insectes o bé totalment podrits)
  • 27 de juny: agafem una trentena de nous verdes per fer “aigua de nous” (mirar l’entrada específica)
  • 27 de juny: hi ha forces nous verdes que tenen un forat amb penjoll negre que ens indica que un bitxo hi ha entrat i generalment trobem la nou, bé el projecte de nou, ben podrida per dins
  • 2 de juliol: agafem 22 nous verdes més per augmentar fins a 3’5 litres de rom l’aigua de “nodes”
  • 23 de juliol: queden pocs codonys però molt macos (la majoria cauen per la tramuntana) i sembla que aviat podrem menjar les primeres pomes vermelles tipus “fugi” (per cert més del doble que de les que queden han caigut per l’efecte del vent del nord)
  • 1 de juliol: tant el cirerer com el perer estan infestats d’unes erugues llefiscoses (veure entrada del llimac del perer) que es mengen les fulles i només hi deixen un tel transparent
  • 20 d’agost: les peres aviat estaran (malgrat, mirar entrada del dia 1 de juliol i “llimac del perer”, les fulles estan totes fetes malbé) i són molt sanotes. El perer és de peres d’un tipus aspre però sofertes.
  • 20 d’agost: les pomes tipus fugi són boníssimes, petites però molt bones, el problema és que el 90% han caigut i només queden 5 o 6 al pomer… Potser hem arribat tard… però la gran majoria han caigut fins i tot fa mesos… i és que la tramuntana fa destrosses…
  • 26 d’agost: moltes peres ja han caigut, i collim les més madures que encara hi són al perer, unes 16, són prou bones però és d’un tipus (peres del ciri?) que són un xic aspres
  • 15 de setembre: la immensa majoria de nous (ara gairebé totes caigues pel fort vent i pluges i de fa uns dies) estan totes picades (sospitem que l’insecte havia entrat ja quan era verda abans de forçar la clova)
  • 16 de setembre: totes les peres i tots els codonys a terra i fent-se malbé (vent, pluja, etc…) i només podem salvar dues peres (una encara un xic verda i l’altre prou bona però petitones) i 2 codonys força grossos però encara, creiem, força verds..
  • 26 al 28 d’octubre: amb les tramuntanades fortes (i després de fortes pluges que reblaneixen el terra) cau l’arbre sec
  • 14 de novembre: les nogueres han perdut bona part de les fulles (la petita ja està tota ben pelada)

Verger mig

Falguera de jardí (Font: www.thegardenhelper.co

Falguera de jardí (Font: http://www.thegardenhelper.co

  • Oliveres arbequines (ens és més fàcil d’organitzar si les incorporem al control del verger del sud): 2 petites
  • Figuera: 1 de gran
  • Moreres: 2 de mitjanes
  • Pruneres (velles) desconegut: 6 de velles mitjanes desconegudes
  • Jardí d’herba: 
    • ficus benjamí trasplantat de test de casa,
    • 3 plantes plantades 17 d’agost: 1 planta crassa Bulbine sputescans, 1 Aspidistra elatior i 1 falguera Polystichum polyblepharum)
    • 3 plantetes d’hivern plantades el 24 de setembre del 2012: prunella lychnis, viscaria campanula i glomerata dahurica
Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com)

Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com

Actuacions i esdeveniments:

  • 20 de juny: reguem, que també feia una eternitat que no ho fèiem, les 2 oliveres petites
  • 24 de juny: hem vist a la figuera algunes figues diminutes
  • 2 de juliol:alguna de les figues ja és més gran (potser la gran regada del 29 de juny que vam fer i les pluges de l’1 de juliol hi han ajudat…)
  • 7 d’agost:es comencen a veure figues, de mida petita i verdes, però comencen a estar-ne farcides… Decidim, atès que fa molta calor i no plou regar-la de tant en tant (cada 15 o 20 dies)
  • 17 d’agost: hi plantem 1 planta crassa Bulbine Frutescens que posem al cantó de la porta del magatzem (necessita poca aigua, i molt de sol… i en tindrà molt a l’hivern quan la morera no tingui fulla)
  • 17 d’agost: hi plantem a la pared nord 1 Aspidistra elatior i 1 falguera (Polystichum polyblepharum, que no és cap de les 3 autòctones catalanes: Polystichum lonchitis, Polysticum aculeatum i Polystichum setiferum), la darrera necessita molta aigua però ambdues poden viure amb poc sol…
  • 23 d’agost: provem la primera figa, ja és bona però li faltava un xic (i de fet és de les poques grossotes i fosques, la gran majoria encara són petites i mitjanes i verdes) però ens ha fet molta il·lusió
  • 28 d’agost: mengem la 2a figa…
  • 3 de setembre: collim 11 figues
  • 6 de setembre: collim 24 figues
  • 10 de setembre: de cop i volta han madurat moltíssimes i collim bona part (cansa molt i al final agafarem mal de coll de tant mirar amunt i intentar pescar-les amb la canya) de les madures, més de noranta. A partir d’ara no comptem (i el 12 de setembre amb les pluges la majoria de figues madures han caigut totes a terra fent-se malbé)
  • 13 de setembre: trobem i llencem 250 figues que s’han fet malbé al terra per les pluges fortes i vent fort del nord i en podem salvar 48 que les collim
  • 15 de setembre: collim 150 figues per a repartir ja que estan al punt
  • 16 de setembre: semblava que no hi quedaven gaires i tornem a collir 100 figues més
  • 21 de setembre: collim 9 figues
  • 22 de setembre: collim 54 figues
  • 24 de setembre: plantem 3 plantetes d’hivern: prunella lychnis, viscaria campanula i glomerata dahurica
  • 4 d’octubre: collim 1/2 de galleda d’olives arbequines però falta molt per collir, potser una galleda sencera més
  • 7 d’octubre: collim 20 figues (i portem dies menjant-ne de 3 a 6 diàries…)
  • 10 d’octubre: collim 16 figues ben madures (i n’hem de llençar unes altres 15 a les gallines perquè estan trencades i comencen a fermentar) i a partir d’avui es poden menjar molt poques i el 24 d’octubre cap de les que queden
  • 14 de novembre: la figuera ja està ben pelada (a diferència de les moreres que només s’han enfosquit les fulles sense perdre’n gaires)
  • 12 de desembre: encara que les mitjanes van començar a perdre alguna fulla abans que la gran totes tres es van posar d’acord a quedar-se ben pelades de cop aquest dia…
  • 15 de desembre: collim bona part de les fulles de les moreres per dur-les als compostadors (amb el que hi ha fems d’ovella)
Aspidistra o Pilistra (Font: www.jardinesdesevilla.es)

Aspidistra o Pilistra (Font: http://www.jardinesdesevilla.es)

Verger sud

  • Desconegut: 1 de mitjà
  • Negundo: 1 de mitjà
  • Moreres: 1 de gran
  • Acàcia: 1 de mitjana
  • Oliveres: 3 mitjanes: dues piqual i 1 d’arbequina, i 2 de petites (que en realitat estan al verger del mig) arbequines
  • Saula: 1 de gran
  • Ficus: 1 de petit
  • Llentiscles: 3? de petits
  • Arbustos: 5 al nord (red robin pontia?), i 7? a l’est
  • Xiprer: 1 de petit
  • Noguera: 1 de petita
  • Jardinet de plantes aromàtiques:
    • bala de palla amb micèl·lid de gírgoles
  • Jardí de la bassa: 1 estèvia, 1 falguera de jardí, 1 cinta? i 1 x?

Actuacions i esdeveniments:

  • 15 de juny:renovem les trampes sucoses:
    • Travem de l’olivera petita l’antiga trampa de mosca d’olivera (amb un gran fong esponjós blanc!) i posem una de nova amb sucs de fruita amb oli d’oliva i vinagre (a veure si funciona)
  • 20 de juny: reguem, que també feia una eternitat que no ho fèiem, les 3 oliveres mitjanes
  • 11 de juliol: feia una eternitat que no regàvem els arbustos i avui ho fem amb regadora (aprox. 5 litres per planta)
  • 24 de setembre: plantem 3 plantetes resistents a l’hivern a la cara nord de la barraca (ens han costat només 50 cèntims cada unitat, a veure quin resultat donen)
  • 30 de setembre: collim totes les olives de la piqual (4’5 kg aprox) mitjana més al sud del jardí (l’altra només ha fet 2 olives!, l’hem de trasplantar aquest hivern a un altre indret) i són força maques (2/3 de galleda) i també totes les arbequines (1/3 de galleda)
  • 4 d’octubre: collim 1/4 galleda d’olives arbequines (avancem la collita abans que ens ataqui la mosca de l’olivera) i acabem de collir totes les arbequines el 5 d’octubre. En Total: 4’5kg de piqual (1 olivera) i 9’5kg d’arbequina (3 oliveres la que dóna més és la més propera a la bassa, després la de prop de la pila de compost i per últim la de prop de la piqual). L’olivera gran piqual no en fa res (bé 3 olives només) però és que cal traslladar-la a un millor indret, ara està sota l’ombra de la morera gran i el negundo
  • Preparació de les olives (collides: 30 setembre i 4/5 d’octubre, posades i canvi diari d’aigua: 30 set i 4/5 oct, posades en sal 10 nov): Mirar entrada específica
  • 14 de novembre: els 2 negundos ben pelats
  • 12 de desembre: de cop la morera ha quedat ben pelada, li han caigut la majoria de fulles
  • 15 de desembre: collim bona part de les fulles de les moreres per dur-les als compostadors (amb el que hi ha fems d’ovella)
  • 15 de desembre: comencem a fer el forat per l’olivera piqual que volem traslladar aquest hivern (ara està al jardí, on molesta, i està sota l’ombra del negundo, de l’acàcia i de la morera… i és clar no ha fet cap oliva enguany)
  • 11 de gener del 1013: els arbustos del nord i est estan florint

Trasllat del ficus

Ficus elastica amb fulles noves vermelloses (Font: pakagriculture.com)

Ficus elastica amb fulles noves vermelloses (Font: pakagriculture.com)

Dilluns 7 de maig, per fi hem trobat la manera de portar fins l’hort el ficus que teníem a la terrassa… necessitava urgentment un test més gran o un bon trasplantament… les arrels estaven totes per fora i fins i tot una havia pujat de nou des de sota fins a dalt (l’hem hagut de tallar per poder treure el test).

L’hem trasplantat seguint la línia dels arbustos i al cantó de la bassa… potser la bassa amb més ombra tindrem menys algues.

A aquest ficus (que ens el va donar fa molt de temps l’amic Albert que en un dels seus molts trasllats no se’l podia endur) li ha anat de meravella, ja que a 6 de juny té forces fulles noves vermelloses i sembla que li ha agradat. Això sí, com a bon arbre (es veu que poden arribar als 30 metres, i en el cas del nostre ficus hi ha a l’Índia i a Indonèsia arbres de 60 metres!) tropical, a veure com sobreviu al nostre hivern.

També val a dir que plantat prop de la bassa… i atès que les seves arrels poden fer força mal a canonades i instal·lacions i per això no recomanen que estiguin prop de les cases, ara patim un xic pel plàstic de la bassa… però suposem que tenim força temps abans que això passi.

Gerds i regalèsia

Dijous 3 de maig en Jordi-Marta ens van donar gerds i regalèssia del seu hort.

Els gerds vam intentar arrencar-ne amb arrel i de seguida vam plantar-los al peu de les dues nogueres i els hem anat regant des de llavors.

A 20 de maig sembla que alguns han arrelat bé i tenen bona pinta. Tan de bo s’escampin i puguem menjar-ne algunes llavors aquest estiu.

Fullatge de regalèssia (Font: viquipèdia.org)

Fullatge de regalèssia (Font: viquipèdia.org)

En el cas de la regalèssia vam intentar arrencar una bona arrel llarga del seu hort i finalment les hem plantat a prop del dipòsit més septentrional, prop de la figuera petita. És un lloc on gaudirà de força aigua, cosa que esperem que ajudi que s’arreli i s’escampi.

Les vam enterrar del llarg i l’hem anat regant força sovint des  de que l’hem plantat. A 19 de maig, un dels trossos, el més oriental sembla que està brotant.

Malva – Adventícia de l’hort

Malva o vauma o malva de cementiri

Malva (Font; herbarivirtual.uib.es)

Malva (Font; herbarivirtual.uib.es)

(Malva en castellà, Malva sylvestris) – (es pot menjar com a verdura insípida

(Agraïm el següent text a plantas-medicinales.servidor-alicante.com d’on l’hem manllevat):

Planta biennal o perenne que creix en terrenys rurals, vores de camins, horts … desenvolupant-se amb més facilitat en llocs de certa alçada respecte el nivell del mar.

Posseeix un tija que a partir del segon any es torna llenyosa en bona part. Les fulles estan dividides en almenys cinc lòbuls, cadascun dels quals compte al seu torn amb la vora dentada.

A l’antiguitat s’emprava com a aliment, com a verdura cuita, i encara avui segueix tenint aquesta utilitat en certs països àrabs, tot i que resulta bastant insípida.

Floració

La floració es produeix els mesos de primavera i estiu, generant unes flors d’un intens color morat-rosaci, recorregudes per venes més fosques. Presenten nombrosos estams .

La recol·lecció s’efectua en els mesos anteriors a la floració, quan la planta està totalment desenvolupada, assecant-se el més ràpidament possible i sempre amb bona ventilació. En alguns casos poden aparèixer uns punts petits de color marró a les fulles seques; aquests es deuen a l’aparició d’un fong força comú en aquesta espècie – que espatlla el producte, ja que amb l’aparició d’aquestes taques s’ha de rebutjar qualsevol full que les posseeixi.

Per recol·lectar les flors cal operar amb la planta en floració, durant els mesos de juny i juliol, dessecant ràpidament en estufa o a l’ombra a 36ºC, d’aquesta forma s’aconsegueix un bell color blau, garantia d’un assecat en bones condicions.

Malva (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

Malva (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

Aplicacions

  • Balsàmic : Moderat
  • Diürètic : Lleu
  • Laxant : Moderat

Les flors contenen gran quantitat de mucílag -igual que les fulles – que pot arribar fins a la quarta part del pes total de la planta; gràcies a això posseeix qualitats laxants que s’originen per mitjà de la formació d’un bol-generat pel mucílag expandit gràcies a l’aigua-que facilita el seu trànsit intestinal.

Actua així mateix com emol·lient i balsàmic, de manera que s’empra en refredats, bronquitis, faringitis, asma , processos gripals i estomatitis.

Té també vitamines A, B1, B2 i C.

En conjunt, s’observen lleugeres activitats diürètiques, per la qual cosa s’empra en casos d’oligúria, cistitis i obesitat.

Administració

  • Decocció. Tres grams de fulles i flors de malva dessecades s’afegeixen a 300 mil · lilitres d’aigua a temperatura d’ebullició, deixant-lo en aquesta situació durant tres minuts, després dels quals es deixa refredar durant deu minuts més. Es filtra i es pot prendre fins a un total de quatre vegades al dia.
  • Suc de la planta fresca. S’extreu directament, aplicant-lo sobre la pell inflamada per picades d’insectes, aconseguint així alleujar la zona.
  • Decocció ús extern. Es prepara amb quaranta grams de les fulles i flors , que s’afegeixen sobre un litre d’aigua que bull durant quinze minuts. S’empra com col·lutori , per gargarismes, banys oculars, irrigacions vaginals …

Més informació:

Verdolaga – Adventícia de l’hort

Verdalaga, verdolaga o  enciam de patena

Verdolaga (Font: ca.wikipedia.org)

Verdolaga (Font: ca.wikipedia.org)

(verdolaga en castellà, Portulaca oleracea) – comestible crua, fulles i tija preferiblement abans de la floració

És un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes. La tija i les fulles es mengen crues en amanides. Combina bé amb tota mena d’herbes i hortalisses, però especialment amb la pastanaga.

És una de les verdures utilitzades tradicionalment en amanides a les zones rurals que varen ser substituïdes per l’enciam.

A Grècia la verdolaga es menja en amanida amb tomàquet i formatge i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per fer amanides locals. Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.

També es pot menjar cuita, com a verdura o guisada amb patates, o amb llegums.

(Agraïm el text a plantas-medicinales.servidor-alicante.com d’on l’hem manllevat): La verdolaga és una planta herbàcia pertanyent a la família de les portulacàcies. És una herba força comú molt ramosa, amb les branques esteses per terra formant extenses xarxes. Les fulles són oposadesa la part inferior i es van escampant a mesura que ascendim en la  tija . Les flors d’aquesta planta solen passar inadvertides amb molta freqüència, encara que si s’observa a ple sol es pot contemplar tota la planta guarnida de flors molt obertes. El fruit és sec i s’obre mitjançant un opercle o tapadora.

Verdalaga (Font: herbarivirtual.uib.es)

Verdalaga (Font: herbarivirtual.uib.es)

La verdolaga es cria en terrenys incultes de gairebé arreu de la península, generalment en terres baixes.

Floració

Si el temps és bo, la verdolaga comença a florir el maig, perllongant aquesta època fins la tardor. Amb fins medicinals interessen les parts aèries, que s’empren en estat fresc com ara veurem.

Aplicacions

  • Antihelmíntic : Lleu
  • Diürètic : Lleu
  • Laxant : Fort

L’abundància de mucílag és el que predomina en aquesta herba, essent l’única cosa important que cal destacar de la seva composició, encara que també contingui saponines, sals, proteïnes i una mica d’àcid ascòrbic (vitamina C). Aquest mucílag confereix a la planta propietats laxants. Popularment se li atribueixen altres virtuts com a diürètic, demulcent, hipoglucemiant i antihelmíntico , però totes aquestes qualitats no són sinó reflex de la seva principal virtut, que consisteix en afavorir el trànsit intestinal, augmentant així el nombre de deposicions en quantitat i qualitat. Aquest mucílag, al seu pas pels diferents trams de l’aparell digestiu, va arrossegant substàncies nocives per l’organisme a més d’altres substàncies com greixos, colesterol, etc. Però tots aquests efectes no es donarien si al mateix temps que s’ingerís la planta no es consumís aigua en quantitats generoses, ja que l’augment de fibra en la dieta sempre ha d’anar acompanyat d’un augment en la ingesta d’aigua. Si no és així, tot aquests mucílags poden provocar una obstrucció intestinal greu que requeriria una intervenció quirúrgica d’urgència.

A més de ser un bon laxant, aquesta herba es pot menjar-com qualsevol verdura-crua o cuita, i el seu consum està recomanat ja que és un aliment molt saludable. En ús tòpic també té algunes propietats, com per exemple en gingivitis, furóncols i abscessos, conjuntivitis i ferides.

Administració

Verdolaga (Font: herbarivirtual.uib.es)

Verdolaga (Font: herbarivirtual.uib.es)

  • Herba crua. Com si es tractés de qualsevol verdura coneguda. Es pot amanir a gust o experimentar qualsevol exquisit plat, amb això ens beneficiarem de les seves virtuts medicinals i alhora gaudirem d’un deliciós plat. Només hi ha una recomanació: rentar acuradament les fulles .
  • Infusió. Es prepara a raó d’una cullerada de la planta fresca en una tassa d’aigua bullint. Es prenen unes 3 tasses al dia, repartides en els principals àpats.
  • Ús extern. Es prepara una infusió més concentrada que l’anterior i s’aplica de forma tòpica sobre ferides, furóncols, abscessos, etc.

Més informació

Lletsó d’hort – Adventícia de l’hort

Lletsó (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

Lletsó (Font: plantas- medicinales. servidor- alicante.com)

Lletsó d’hort (Cerraja en castellà, Sonchus oleraceus): comestible crua i paramedicinal

(Agraïm el text a plantas-medicinales.servidor-alicante.com d’on l’hem manllevat): És una planta perenne que sol mesurar de tres a quatre pams d’alçada. Les seves fulles estan dividides en segments i tenen les vores dentades, la base està formada per dos grills triangulars que abracen el tija; les seves flors són de color groc i es troben agrupades en ramells de quatre o cinc. Si es trenquen les tiges o les fulles es pot observar que flueix làtex.

La lletsó és originària de l’Orient Mitjà i Europa Oriental. A la península es pot trobar per tot el territori, principalment en hortes i ribassos. Poden créixer en qualsevol part de la ribera d’un riu, tant a la zona pròxima a la vora de la mar com a les muntanyes de 2.000 metres d’altitud.

Floració: La lletsó és una planta que pot florir pràcticament durant tot l’any. Els fruits són molt petits, de color brunenc, i tenen la pell amb nombroses arrugues molt fines.

La recol·lecció de la planta s’efectua a la tardor i es realitza per parts, essent les fulles les primeres a ser recol·lectades per passar després a recollir l’arrel.

S’emmagatzemen a l’ombra, on s’espera per assecar-les, després s’airegen les fulles i l’arrel s’exposa ràpidament al sol.

Aplicacions

  • Diürètic : Lleu
  • Galactogen : Lleu
  • Refrescant : Moderat

Les fulles i tiges de la lletsó contenen al seu interior una substància anomenada làtex, que conté fitosferina; de la resta dels seus component es coneix bastant poc.

Es poden aplicar en forma d’emplastre sobre l’estómac i les ferides infectades amb pus. El suc d’aquesta planta és un bon remei contra els dolors d’estómac.

Antigament era molt comú preparar l’aigua de lletsó en totes les farmàcies, i s’emprava contra tot tipus de malalties. Però a partir del segle XVIII va començar a considerar aquest preparat poc útil, de manera que es va deixar d’utilitzar.

Les lletsó també tenen propietats laxants, diürètiques, depuratives i digestives.

Lletsó (Font: ca.wiquipèdia.org)

Lletsó (Font: ca.wiquipèdia.org)

Algunes fulles de lletsó són comestibles, especialment les més tendres. Es poden utilitzar crues, com substitutes de l’enciam a l’amanida, o cuinant-com qualsevol verdura.

Administració

  • Infusió. Es posa a bullir una mica d’aigua i després s’afegeixen fulles i arrels de lletsó. Es recomana prendre una tassa abans de cada àpat.
  • Decocció. Es cou un grapat de fulles de lletsó, es cola i es deixa refredar el preparat. Prendre tres tasses al dia.
  • Emplastres. S’aplica un cataplasma (fabricada a base de fulles de lletsó) sobre la part afectada de la ferida.
  • Suc. Preparant l’arrel dels lletsons correctament, és a dir, mòlta i torrada,  es pot preparar una beguda semblant al cafè.
  • Menjar. Les fulles es poden menjar crues en amanida o cuites com a verdura.

Més informació

Un parell de consoldes i una estèvia

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

El 15 d’octubre del 2011, en una fira ecològica, vam comprar dues consoldes i una estèvia. Ens van avisar que a l’hivern tant la consolda com l’estèvia “moren” però que, si més no, la Consolda rebrotarà a la primavera i amb molta sort, si no ha passat gaire fred, també rebrotarà l’estèvia.

El que no sabíem, ni esperàvem és que a 14 d’abril la Consolda, no només ha crescut moltíssim, sinó que ja està fent flor... i això no sabem si vol dir que farà llavors i s’estendrà per l’hort. Per ara l’estèvia no ha donat cap senyal de vida… i ens temem, ja que a 20 d’abril encara no ha donat senyals de vida que ha traspassat del tot (som 13 de maig i ens sembla que rebrota de les arrels… és difícil assegurar-ho però ens fa tanta il·lusió que hem volgut anotar-ho… a més si és veritat triga moltíssim a rebrotar oi?)

Les dues consolda que vam comprar i vam plantar al marge occidental de l’hort, són Consoldes de Rússia (Symphytum x uplandicum). una de les millors plantes considerades com a adob verd a l’agricultura ecològica. Les consoldes, que són un símfit (gènere de plantes amb flor de la família Boraginaceae), són autòctones d’Europa, i segon la santaviquipèdia, compta a 7 espècies i un híbrid.Tenen fulles amples i piloses i les flors acampanades de colors variables entre el blanc i el rosat. El fruit és un aqueni.

No hem pogut aclarir-ho del tot, però sembla difícil aconseguir reproduir-les per llavors i en canvi eś relativament fàcil fer-ho per esqueixos de l’arrel. Un cop n’hagui descobert l’entrellat l’escric (a més he trobat un lloc web on recomanen treure les flors ja que debiliten, si més no el primer any de vida, un xic la planta i això ens desconcerta…).

Altres esdeveniments:

  • 11 de juny del 2012: l’estèvia ja fa un pam i té forces fulles en una sola tija (va començar a rebrotar ara fa un mes)
  • 12 de gener del 2013 rebroten les consoldes, de 3 a 8 brots, i com ens temem que és massa aviat hem decidit arrencar-ne arrels i brots i passar-los a 5 testos. Deixem 2 testos al mateix hort prop de l’almàixera (molt més lents de creixement però un creixement més equilibrat i segur), a recés del fort vent, i els altres 3 testos els duen a casa a veure com funcionen (creixen molt més ràpid, però la transició a l’hort va pitjor ja que en el trasplantament perden la fulla i han de tornar a brotar)
  • 16 de febrer: les  consoldes dels 3 testos de casa han crescut moltíssim i les hem hagut de trasplantar a un test més gran, les de l’hort en test sobreviuen però no creixen gaire, i els brots de les plantes a terra van creixent i morint però segueixen essent molt petits.
  • 15 de març: malgrat la fred que tornem a patir, els brots espontanis són força grans
  • 26 de març: les consoldes de casa van créixer desmesuradament, fulles molt llargues (suposem que buscant el poc sol que tenien ja que les teníem a recés dins el lavabo) i en portar-les a l’hort van patir… i fins que no van perdre aquestes fulles “desmesurades” no van tornar a rebrotar bé
  • 21 de març: trasplantem les dues consoldes que teníem en testos (a partir d’esqueixos dels brots collits el 12 de gener)
  • 1 de maig 2013: consoldes que van brotar per si soles des de les arrels de l’any passat ja estan a 1’30 metres i ben florides… Un bon amic permacultor ens comenta que esperem a que s’obrin les flors i tallar arran de terra i les fulles al compost. Així la planta tornarà a rebrotar i tindrem “més collita de fulles”. Si arribés a fer llavors serien estèrils, per tant no cal esperar per tallar.

Més informació:

 

Fruiters florint i fullant

Albercoquer florit (Font: infojardin.com)

Albercoquer florit (Font: infojardin.com)

A principis de març, els albercocs estan ben florits, i el codonyer comença a tenir les primeres fulles. En canvi, el cirerer, el perer, el noguer i els pomers encara no.

En principi, i atès que no hem podat gens els fruiters, un cop estiguin ben florits marcarem amb una beta blanca aquelles branques que no floreixen, i amb una beta de color a més si no fa gaires fulles, així detectarem les branques malaltes que valorarem si cal tallar-les abans de l’estiu, i les branques que no floreixen que seran les que escatim a l’estiu (tant el cirerer com els fruiters de pinyol gruixut s’han de podar a l’estiu, cosa que ja consultarem millor).

Cirerer florit i fullant (Font: alkimiaesenciasflorares.com)

Cirerer florit i fullant (Font: alkimiaesenciasflorares.com)

PD1: El joc de les betes no el podrem fer del tot ja que a 30 de març les flors de l’albercoc ja han caigut i per tant com a màxim només podrem marcar amb betes aquells que no tenen fulles. També ens ha estranyat que algunes de les flors ja estan fent albercocs petitons. També hem pensat que les branques que estan pitjor (n’hi ha que hi veiem perfectament que estan atacades per alguan mena de corc… i és clar no ha fullat ni menys florit… i segurament el millor serà que les tallem sense haver d’esperar a l’estiu abans que pogués afectar a la resta de l’arbre… i creiem que si està prou malalta, la branca, tallar-la no farà mal a l’arbre encara que estigui en plena efervescència…).

Codonyer fullat i florint (Font: plantcare.com)

Codonyer fullat i florint (Font: plantcare.com)

PD2: També a 30 de març el cirerer ja està ben florit, amb unes flors ben blanques. El codonyer, a banda de tenir ja moltíssimes fulles, ja apunten flors de color fúcsia, està preciós. Apunten les primeres fulles d’una de les pomeres (la més oriental), alguns brots del noguer gran i les fulles de les puntes de les branques de la figuera.

PD3: M’han deixat una eina boníssima per poder podar (i no les eines cutrilles de les que disposem… m’ho anoto per aconseguir-ne si pot ésser de 2a mà una d’aquestes, sinó ja estem estalviant per tenir-ne una i poder fer podes com Déu mana…) i he aprofitar per tallar totes les branques (només han quedat les principals que són molt gruixudes i que caldrà tallar-les amb xerrac), dissabte 7 d’abril, que no tenen ni fulla ni flor d’un dels albercoquers atès que són ben mortes.

Maduixes per un tub i jardinet

Maduixera (Font: 2.bp.blogspot.com)

Maduixera (Font: 2.bp.blogspot.com)

Avui dissabte hem comprat 18 maduixeres d’estiu i 10 de tot l’any… 15 de les d’estiu les hem plantades en un tub, de 20cm, canalera (amb forats a d’uns 6 cm de diàmetre), les altres 3 entre els rajols del al bancal (A que enguany és de lleguminoses i crucíferes) i les maduixes de tot l’any al jardí que estaran més a recés i a veure si sobreviuen l’hivern.

En principi les plantem en un tub (amb 1 terç de compost i 2 terços de terra) tant perquè les maduixes en néixer sempre siguin netes (no toquin el terra) com per poder-les anar movent allà on ens interessi més en cada moment… Pels estolons, les del jardí no patim ja que aniran fent i rebrotaran i potser faran noves maduixeres… però les del tub haurem d’inventar-nos alguna per veure com arrelen els estolons.

La vida d’una maduixera pot arribar als 5 anys però a partir del 2n any solen tenir molts de problemes amb les plagues i fa poques maduixes… així que és recomanable que es vagin substituint cada 2 o 3 anys… tret que amb l’estoló hagi nascut una nova maduixera.

PD1: A 24 de març, també hem aprofitar per enriquir la varietat d’aromàtiques al jardí, amb una alfàbrega i un espígol. I el 7 d’abril vam intentar salvar d’un test de casa un gerani antimosquits (a 28 d’abril sembla que els troncs pelats tenen brots amb fulles petites).

PD2: A 25 d’abril al jardí, al racó de les aromàtiques, hi plantem 4 rúcules a veure si agafen i s’escampen arreu. I el 28 d’abril hi afegim un julivert i una menta xocolatera.

20 mates d’esparragueres – Bancalet

Granja d'espàrrecs (Font: kitchenproject.com

Granja d’espàrrecs (Font: kitchenproject.com

Com sempre, la poca previsió ens fa fer les coses a corre-cuita… i és clar no de la millor manera…  Però alhora pensem que si no ens regalem de tant en tant un impuls, espontaneïtat, com ara comprar 20 arrels mare d’esparregueres… què trist seria doncs…

Bé en fi… incialment havíem pensat que les esparregueres podrien créixer molt bé sota les pomeres (és més, seria molt aconsellable ja que és un bon repel·lent de la mosca de la fruita…) però és que ens hem quedat amb un pam de nas quan hem vist que la motoaixada avui no arrencava de cap manera… i tot ho havíem de fer amb una hora i mitja perquè teníem dinar familiar a la capital… és dissabte (10 de març)!

Així que 4 arrels les hem plantat entre les rajoles de dues parades de crestall (n’hem plantat només dues i dues perquè no sabem si és una planta que es comporta com a invasora i ens feia por posar-n’hi més per si després tindríem problemes amb la resta del bancal…). Doncs ens queden encara 16… 3 o 4 cap al jardí... a prop de les plantes medicinals… I la resta on… si no poden anar al verger… ni podem llaurar la terra seca i dura que tenim arreu amb la motoaixada morta.. doncs entre les dues oliveres petites hi hem fet un petit bancalet, que malgrat està dur, no està tant malament com la resta de l’hort no treballat… així que mitja hora de fanga i mitja més picant terrossos amb el tràmec per acabar plantant corre-cuita la dotzena de mates d’esparreguera que ens quedava… i no de la millor manera.

A dins el forat de cada arrel d’esparraguera hi hem posat un grapat de compost madurat, i en el bancalet a sobre per saber on haurem de regar…

Doncs dimarts 13, després de dues regades ja tenim 3 arrels que han fet espàrrecs de prop de 10 cm… fan tan bona pinta i són tan llaminers que esperem que cap passavolant no els agafi i s’espiguin de seguida i facin una bona mata d’esparreguera… que es faci forta i els anys posteriors siguin ben productives…

PD1: a 7 d’abril la majoria d’espàrrecs s’estan espigant i alguns fins i tot apunten les “flors”

PD2: a 13 de juny hem de netejar d’adventícies el bancal d’espàrrecs ja que estava ben “infestat”… segurament amb la neteja ens hem carregat alguna esparreguera però trobem que no és important… creiem vaja.

Amb el permís de la riera – Bassa II

Balca (Font:www.erbe.altervista.org)

Balca (Font:www.erbe.altervista.org)

Atès que estem un xic preocupats per la poca vida que hi ha, si més no visible, a la nostra bassa (hores d’ara pensàvem que estaríem preocupats per la invasió d’insectes i d’altres bitxos en aquesta bassa enmig de tans camps conreats sense un punt d’aigua a la seva disposició…)… que hem començat a teoritzar del per què de tot plegat: i la idea estrella del moment és que, no hi ha plantes a la bassa, i és clar això no convida a estar-s’hi ni ajuda a defensar-se un xic de depredadors, en principi ocells, que puguin anar-los eliminant… (som conscients que som capaços de crear un piló de teories totes elles contradictòries…)

Per tant el dissabte, 17 de març, vam visitar l’únic punt d’aigua viu de la zona, la riera… que tenia tots els marges socarrimats per les cremes dels marges que els pagesos van fer, suposem, abans de la prohibició de poder fer foc… I només veiem canyissar sec a la mateixa riera (per cert amb un color negrós que no convidava gens a ficar-s’hi… i que voleu que us digui el canyissar no és pas una de les que busquéssim) i canyes cremades i alguns brots d’aquestes que començaven a sortir als marges… vam caminar pel marge de la riera cap a llevant fins que en una cantonada hi havia un petit rebrot del que semblava una balca… i sí, hem trobat una arrel ben recremada (amb uns quants brots, això sí, campiona…) de balca… i es clar, amb una pala vam intentar treure un bon tros d’arrel… i cap a la bassa.

Lliri groc o flor de lis (Iris pseudacorus - Font: creativelanddesignmd.com)

Lliri groc o flor de lis (Iris pseudacorus – Font: creativelanddesignmd.com)

A la bassa, i atesa una altra teoria potser gratuïta (les arrels del que hi posi poden rebentar el plàstic contenidor de la bassa…), vam fer una mena de contenidor amb plàstic doble a dins la bassa on amb còdols vam fer una mena de contenidor on hi vam posar terra de l’hort i l’arrel… i pel que sembla quatre dies més tard sembla que els brots han crescut i tot, així que creiem que acabarà arrelant.

Aquell mateix matí vam anar primer a un viver on vam poder comprar una planta anomenada per ells com a oxigenant que s’arrela al fons de la bassa i com les balques, nenúfars, papirs… i altres plantes aquàtiques eren molt petites i cares (totes superaven els 6-7 €) és quan vam decidir… potser estaria bé poder posar-ne d’autòctones que no fas cap mal a la riera (està totalment antropitzada i s’empra bàsicament per a regar tots els camps de la zona). I potser sí que és oxigenant, o duia molta fauna microscòpica, ja que els peixos només de tirar-la s’hi van estar tot el matí al voltant d’aquesta…

Espiga d'aigua (Pontederia cordata - Font: critsite.com)

Espiga d’aigua (Pontederia cordata – Font: critsite.com)

PD1: Divendres 23 de març, atès que encara estem preocupats per la poca vida que hi ha a la bassa… hem començat a plantar plantes al voltant de la bassa, i dins de la bassa un lliri d’aigua, concretament un lliri groc o flor de lis (Iris pseudacorus)… a veure si creix i també ens ajuda a “oxigenar” o depurar l’aigua.

PD2: Dilluns 26 de març ampliem la biodiversitat i hi afegim a la bassa, una espiga d’aigua (Pontederia cordata), també cercant l’oxigenació i depuració que puguin fomentar. No sabem si és només una casualitat però avui mateix hem vist de nou un sabater a la bassa… (només un parell de dies més tard, ja broten i treuen el cap de l’aigua).

PD3: de seguida que vam posar la balca a la bassa, va començara créixer… però és que dimecres 27 de març alguna de les fulles ja feien més de 30 cm (i quan la vam trasplantar cap d’elles feina més de 10 cm)… no sé si li agrada molt el lloc o és que són molt sofertes i s’adapten a per tot arreu amb aigua…

PD4: 10 de juny el lliri d’aigua està florint (ha fet moltes tiges i fulles noves… i algunes d’elles s’estiren arran d’aigua)

2n bancal profund – terra com a pedra

Terra argilosa clivellaa (Font: viquipèdia)

Terra argilosa clivellada (Font: viquipèdia)

El 18 de febrer vam acabar el 2n bancal (Bancal C enguany de compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies) i vam arranjar el primer (Bancal A  enguany de lleguminoses i crucíferes ).

Doncs la manera que hem trobat per fer el 2n bancal (a diferència del primer que vam començar a fer-lo quan la terra estava saó) ha sigut aixecar tot el terra amb la fanga (no hi ha cap altra eina que ens hagi funcionat per trencar aquesta terra clivellada i dura…) de dalt a baix… moment en el que aprofitem per treure totes les plantes adventícies (fem un esforç per no dir-lis males herbes) ja que d’aquesta manera s’arrenquen molt fàcilment amb arrel i tot (el rècord és una arrel de prop de 50 cm de llarg i 4 de diàmetre per una adventícia del tipus bleda borda que per cert al nostre conill, un cop seques li agraden molt). Tot seguit amb la motoaixada hi hem fet més d’un desena de passades profundes fins que mitja motoaixada hi quedava ben enterrat.

L’hem regat i hem descansat fins l’endemà que és quan hi hem repartit pel bancal 5 carretades de compost que hem tornat a trinxar i remenar amb la motoaixada fins que la terra ha quedat més fina. Fins que avui mateix hi hem repartit pel mig 7 rajoles per fer els passos (ja que una de les principal lleis dels bancals és que no es trepitgi mai més el terra) i hem cobert les dues bandes del bancal amb 6 carretades ben grosses de compost crivellat que hem repartit amb tràmec anivellador.

I ja que havíem acabat un bancal i mig hem anat a comprar planter, que hem plantat seguint les normes de rotació i d’associació que un dia explicarem més detalladament.

Quan ja marxàvem, un cop el sol ja s’havia post, començaven a caure quatre gotes… a veure si plou prou i ho anotem al full de pluges anyals.

PD1: 3 de març ja hi hem plantat la primera tongada, en el bancal horitzontal (Bancal C que enguany és de compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies) nord escaroles (6), ravebledes (10) i enciams (12) de roure blanc, iceberg i llargs. I al bancal vertical (n’hi haurà dos) de l’oest 6 bròquils blancs i 6 cols de 7 setmanes. Hem seguit les instruccions d’en Caballero i les hem plantat molt juntetes… fa un xic de mal d’ulls tant a prop però a veure com funciona.

PD2: planta adventícia (que es fan espontàniament a qualsevol lloc): no només és substituir “males herbes” per “plantes adventícies” sinó també començar a aprendre que no són plantes perjudicials… i que hem de deixar de veure-les com a competència… ja que fins i tot poden arribar a ésser beneficioses pels nostres conreus malgrat són plantes per necessitat de creixement i reproducció ràpids i d’alta adaptació. Doncs per què poden ésser beneficioses al nostre hort?

  • Millora de la qualitat del sòl: aporten matèria orgànica, eviten la radiació solar intensa, protegeixen l’humus i els microorganismes, coberta que evita l’erosió del sòl (genèrica i per gelades)…
  • Les lleguminoses fixen el nitrogen atmosfèric
  • Font de recursos genètics i biodiversitat
  • Bioindicadors del tipus de sòl (ortigues: sòl ric en nitrogen, verdolaga: desequilibri potàssic, cards: terra massa compacta)
  • Impedeix l’aparició d’altres plantes que poden ésser més perjudicials
  • Poden tenir una utilització de benefici secundari (plantes medicinals, aliment de ferratge animal, adob verd…)

PD4: ens n’hem d’informar millor, i saber-ho explicar, però no es poden enterrar les plantes, sigui adob verd o adventícies, mentre són verdes perquè la provocaria una descomposició anaeròbica. Cal deixar-les assecar sobre el mateix sòl (si tenim prou cucs de terra aquests ja les aniran enterrant poc a poc) i a les dues o tres setmanes quan són ben seques, fer una primera enterrada superficial (si es vol) i també opcionalment més endavant barrejar-ho amb el terra (però hi ha el perill que si es fa amb motoaixada matem molta de la vida del subsòl).

Tants caps tants horts (i cebes i espinacs)

Gelada - Quadre d'en Camille Pissarro del 1873 (Font: recursos.educarex.es)

Gelada – Quadre d’en Camille Pissarro del 1873 (Font: recursos.educarex.es)

A 2 de febrer, en veure que s’acosta aquesta onada de fred (que no pas gaire neu…) hem preguntat a diferents hortalans… i com sempre en els temes d’horta, quan preguntem, rebem respostes totalment contradictòries… i sovint només (bé no és pas només si no més aviat molt) basades en l’experiència però gens fonamentades… i sovint penso, ja que nosaltres fem el mateix, que sovint la nostra experiència s’argumenta un xic supersticiosament.

Així, que sense fonamentar, uns m’han dit que s’hauria de regar per minimitzar el mal que farà la onada de frled seca (per això el fet que nevi, en el nostre cas és una bona notícia…) i continuada… i d’altres que ni se m’ocurreixi regar pas.

Així que no sabent per quina banda decantar-me he optat pel camí del mig per no regar ni les veces (calia fer-ho amb aspersor i contra el vent del nord, i és clar… no convidava gens…)ni les plantes ja crescudes (els calçots (70 a 90% fets), les cols (75%),les cebes (50%, són només cebes tendres gruixudes) però sí regar la meitat de tot el que està petit i creixent com són, la meitat occidental de les pastanagues (10 a 20% crescudes), meitat occidental de les faves i pèsols (5 a 10% crescudes), meitat sud de cebes tendres (20 a 40% crescudes), meitat occidental de faves i pèsols (50 a 60%), meitat occidental dels enciams de sucre (5 a 10% crescuts), meitat occidental d’espinacs (5 a 10% crescuts).

No vol dir que d’aquesta experiència en puguem extreure cap conclusió (perquè deu haver molts més variables que les que puc controlar… ja que no tenim controlat la humitat ja existent del terra, etc…)… però confio que si més no es podrà “salvar” la meitat de la futura collita…

Això sí, hem tancat a la barraca en piguet, el conill de la nostra filla… no fos que el trobem congelat… I una altra reflexió és si hem podat massa aviat (encara que la tradició així ho marqui…) ja que encara que normalment en la nostra zona no sol gelar gaire, aquestes gelades poden fer molt de mal a les ferides de les podes (i en llocs on fa més fred que aquí solen podar cap a la primavera…).

Ja anirem relatant què passa aquesta nit, si neva, si fa molta més fred… com els veiem el dia que puguem anar a l’hort…

PD1: al vespre ha començat a nevar… sembla que durarà unes 3 o 4 horetes… però si fem cas a les previsions cap a la matinada nevarà molt fort, així que demà, el poc blanc que veiem avui dins les ciutats (a les afores ja deu ésser tot ben enfarinat) serà d’un gruix considerable (per les nostres contrades si més no… que al·lucinem amb poquets centímetres…). Finalment de nevada no gaire… però de fred i de tramuntana moltíssim.

PD2: encara mengem de les cebes tendres, bé ja no són tant tendres (25 d’abril 2012), plantades a finals del mes d’octubre… Ara ja comencen a espigar i ens han recomanat que tallem l’espiga abans que faci la flor i l’hi dediqui massa energia. Hem començat a menjar-les tard perquè també hem menjat forces calçots com si fossin cebes tendres…

PD3: els espinacs són ben agraïts, les dues tongades d’hivern que hem plantat ens han donat molt de fruït… i hem pogut anar menjant, congelant i regalant tot de fulles d’espinacs fins el mes de maig. Val a dir que cap el 23 d’abril, per Sant Jordi, els espinacs han començat a espigar i hem optat per trencar el tronc sencer que s’espiga… i ens han comentat que si en comptes d’arrencar fulles només arrenquéssim també tot el tronc de la fulla s’haguessin espigat menys… A  7de maig ja els hem arrencat tots i els hem emprat com a encoixinat del bancal B, tots s’estaven espigant.

PD4: dilluns 21 de maig hem collit tots els pèsols que van sobreviure a les gelades i finalment hi ha hagut un grapadet… justament 350gr un cop espellofats i que hem cuit avui mateix amb la nostra especial recepta de crema de ceba i pèsols.

Adoptem 4 llentiscles

Llentiscle (Font:www.iaeden.cat)

Llentiscle (Font:www.iaeden.cat)

Divendres 13 de gener els amics Ambientòloga-Hum ens regalen 4 formosos llentiscles que posarem a l’extrem sud del jardinet… Un cop acabem de fer la gran poda de l’arbre gegant, “la sela” (un salze), que allà s’hi troba, esquerdat per un llamp, fent de mota, de marca de marge del nostre hort amb el de la veïna francesa.

Pel que hem pogut descobrir, el llentiscle és un pistatxer però de fulla perenne, que els festucs que fa són massa petits per ésser comestibles… però que de las seva sàvia se’n fa el màstic… I a més, que generalment el considerem un arbust de fins uns 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres (segons santa viquipèdia).

PD: Finalment els hem trasplantat, divendres 6 d’abril 2012, a la banda sud-oest del jardí, un d’ell però se li ha assecat (això creim ja que les fulles eren totes taronja seques) un parell de branques. Hem aprofitat i entre els llentiscles i la tanca perimetral hi anirem plantant les ortigues (que en tenim poquíssimes) que anem trobant per l’hort (per tenir-les controlades i per tenir-ne un xic de cura i el dia que les necessitem estiguin a l’abast). N’afegim un parell més d’ortigues que ens van donar en Jordi-Marta dijous 3 de maig (ells flipaven que ens enduguéssim ortiga negra i ortiga blanca del seu hort…).

Anem a provar un entapissant

Trèvol blanc - ferratge bord, forratge bord, tréfola i trevolet de prat- (Font:herbarivirtual.uib.es)

Trèvol blanc – ferratge bord, forratge bord, tréfola i trevolet de prat- (Font:herbarivirtual.uib.es)

Divendres 13 ens acostem a un viver per preguntar pel trèvol japonès (es veu que en realitat s’anomena trèvol blanc) com a entapissant de les zones del jardí i de jocs que el sòl és pelat… i no només perquè sigui més maco sinó perquè quan plou no s’enfanga tant.

Com sempre però, atesa la feina que hi ha contínuament decidim només aplicar-ho, no allà on hi havíem pensat sinó en el camí de la bassa que està sempre obac pels arbustos del jardí… així que hi passem la motoaixada, el diumenge 22 de gener, i sembrem el trèvol al vol… i ara a esperar a què brotin i hi creixin.

És una herba interessant perquè té fulla perenne i és de creixement lent (uns 20cm a l’any com a màxim) i tolera bé el tall arran de terra… A més, no és que calgui, però és una bona planta farratgera d’alt contingut proteïnic (bé pels humans no és digestible tret que es cogui de 5 a 10 minuts…). Diuen però que les flors seques i les llavors poden fer una nutritiva farina per barrejar amb d’altres aliments, així com se’n pot fer una infusió molt saludable.

Ah, i floreix d’abril a novembre… i viu arreu dels països catalans (bé només els peninsulars), què més hi volem.

PD: som 21 de març i no ha crescut gens… també és veritat que no ha plogut gens… i és clar l’hem regat poc… Atès que avui ha plogut molt i és possible que demà continuï potser això farà que comencin a sortir…

PD2: havent-hi plogut i regat… som 30 de març i encara no n’ha brotat cap…

PD3: a 1 de juny estan prou crescudets però són més alts del que esperàvem…