Category Archives: Adventícies

Malva – Adventícia de l’hort

Malva o vauma o malva de cementiri

Malva (Font; herbarivirtual.uib.es)

Malva (Font; herbarivirtual.uib.es)

(Malva en castellà, Malva sylvestris) – (es pot menjar com a verdura insípida

(Agraïm el següent text a plantas-medicinales.servidor-alicante.com d’on l’hem manllevat):

Planta biennal o perenne que creix en terrenys rurals, vores de camins, horts … desenvolupant-se amb més facilitat en llocs de certa alçada respecte el nivell del mar.

Posseeix un tija que a partir del segon any es torna llenyosa en bona part. Les fulles estan dividides en almenys cinc lòbuls, cadascun dels quals compte al seu torn amb la vora dentada.

A l’antiguitat s’emprava com a aliment, com a verdura cuita, i encara avui segueix tenint aquesta utilitat en certs països àrabs, tot i que resulta bastant insípida.

Floració

La floració es produeix els mesos de primavera i estiu, generant unes flors d’un intens color morat-rosaci, recorregudes per venes més fosques. Presenten nombrosos estams .

La recol·lecció s’efectua en els mesos anteriors a la floració, quan la planta està totalment desenvolupada, assecant-se el més ràpidament possible i sempre amb bona ventilació. En alguns casos poden aparèixer uns punts petits de color marró a les fulles seques; aquests es deuen a l’aparició d’un fong força comú en aquesta espècie – que espatlla el producte, ja que amb l’aparició d’aquestes taques s’ha de rebutjar qualsevol full que les posseeixi.

Per recol·lectar les flors cal operar amb la planta en floració, durant els mesos de juny i juliol, dessecant ràpidament en estufa o a l’ombra a 36ºC, d’aquesta forma s’aconsegueix un bell color blau, garantia d’un assecat en bones condicions.

Malva (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

Malva (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

Aplicacions

  • Balsàmic : Moderat
  • Diürètic : Lleu
  • Laxant : Moderat

Les flors contenen gran quantitat de mucílag -igual que les fulles – que pot arribar fins a la quarta part del pes total de la planta; gràcies a això posseeix qualitats laxants que s’originen per mitjà de la formació d’un bol-generat pel mucílag expandit gràcies a l’aigua-que facilita el seu trànsit intestinal.

Actua així mateix com emol·lient i balsàmic, de manera que s’empra en refredats, bronquitis, faringitis, asma , processos gripals i estomatitis.

Té també vitamines A, B1, B2 i C.

En conjunt, s’observen lleugeres activitats diürètiques, per la qual cosa s’empra en casos d’oligúria, cistitis i obesitat.

Administració

  • Decocció. Tres grams de fulles i flors de malva dessecades s’afegeixen a 300 mil · lilitres d’aigua a temperatura d’ebullició, deixant-lo en aquesta situació durant tres minuts, després dels quals es deixa refredar durant deu minuts més. Es filtra i es pot prendre fins a un total de quatre vegades al dia.
  • Suc de la planta fresca. S’extreu directament, aplicant-lo sobre la pell inflamada per picades d’insectes, aconseguint així alleujar la zona.
  • Decocció ús extern. Es prepara amb quaranta grams de les fulles i flors , que s’afegeixen sobre un litre d’aigua que bull durant quinze minuts. S’empra com col·lutori , per gargarismes, banys oculars, irrigacions vaginals …

Més informació:

Verdolaga – Adventícia de l’hort

Verdalaga, verdolaga o  enciam de patena

Verdolaga (Font: ca.wikipedia.org)

Verdolaga (Font: ca.wikipedia.org)

(verdolaga en castellà, Portulaca oleracea) – comestible crua, fulles i tija preferiblement abans de la floració

És un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes. La tija i les fulles es mengen crues en amanides. Combina bé amb tota mena d’herbes i hortalisses, però especialment amb la pastanaga.

És una de les verdures utilitzades tradicionalment en amanides a les zones rurals que varen ser substituïdes per l’enciam.

A Grècia la verdolaga es menja en amanida amb tomàquet i formatge i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per fer amanides locals. Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.

També es pot menjar cuita, com a verdura o guisada amb patates, o amb llegums.

(Agraïm el text a plantas-medicinales.servidor-alicante.com d’on l’hem manllevat): La verdolaga és una planta herbàcia pertanyent a la família de les portulacàcies. És una herba força comú molt ramosa, amb les branques esteses per terra formant extenses xarxes. Les fulles són oposadesa la part inferior i es van escampant a mesura que ascendim en la  tija . Les flors d’aquesta planta solen passar inadvertides amb molta freqüència, encara que si s’observa a ple sol es pot contemplar tota la planta guarnida de flors molt obertes. El fruit és sec i s’obre mitjançant un opercle o tapadora.

Verdalaga (Font: herbarivirtual.uib.es)

Verdalaga (Font: herbarivirtual.uib.es)

La verdolaga es cria en terrenys incultes de gairebé arreu de la península, generalment en terres baixes.

Floració

Si el temps és bo, la verdolaga comença a florir el maig, perllongant aquesta època fins la tardor. Amb fins medicinals interessen les parts aèries, que s’empren en estat fresc com ara veurem.

Aplicacions

  • Antihelmíntic : Lleu
  • Diürètic : Lleu
  • Laxant : Fort

L’abundància de mucílag és el que predomina en aquesta herba, essent l’única cosa important que cal destacar de la seva composició, encara que també contingui saponines, sals, proteïnes i una mica d’àcid ascòrbic (vitamina C). Aquest mucílag confereix a la planta propietats laxants. Popularment se li atribueixen altres virtuts com a diürètic, demulcent, hipoglucemiant i antihelmíntico , però totes aquestes qualitats no són sinó reflex de la seva principal virtut, que consisteix en afavorir el trànsit intestinal, augmentant així el nombre de deposicions en quantitat i qualitat. Aquest mucílag, al seu pas pels diferents trams de l’aparell digestiu, va arrossegant substàncies nocives per l’organisme a més d’altres substàncies com greixos, colesterol, etc. Però tots aquests efectes no es donarien si al mateix temps que s’ingerís la planta no es consumís aigua en quantitats generoses, ja que l’augment de fibra en la dieta sempre ha d’anar acompanyat d’un augment en la ingesta d’aigua. Si no és així, tot aquests mucílags poden provocar una obstrucció intestinal greu que requeriria una intervenció quirúrgica d’urgència.

A més de ser un bon laxant, aquesta herba es pot menjar-com qualsevol verdura-crua o cuita, i el seu consum està recomanat ja que és un aliment molt saludable. En ús tòpic també té algunes propietats, com per exemple en gingivitis, furóncols i abscessos, conjuntivitis i ferides.

Administració

Verdolaga (Font: herbarivirtual.uib.es)

Verdolaga (Font: herbarivirtual.uib.es)

  • Herba crua. Com si es tractés de qualsevol verdura coneguda. Es pot amanir a gust o experimentar qualsevol exquisit plat, amb això ens beneficiarem de les seves virtuts medicinals i alhora gaudirem d’un deliciós plat. Només hi ha una recomanació: rentar acuradament les fulles .
  • Infusió. Es prepara a raó d’una cullerada de la planta fresca en una tassa d’aigua bullint. Es prenen unes 3 tasses al dia, repartides en els principals àpats.
  • Ús extern. Es prepara una infusió més concentrada que l’anterior i s’aplica de forma tòpica sobre ferides, furóncols, abscessos, etc.

Més informació

Lletsó d’hort – Adventícia de l’hort

Lletsó (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

Lletsó (Font: plantas- medicinales. servidor- alicante.com)

Lletsó d’hort (Cerraja en castellà, Sonchus oleraceus): comestible crua i paramedicinal

(Agraïm el text a plantas-medicinales.servidor-alicante.com d’on l’hem manllevat): És una planta perenne que sol mesurar de tres a quatre pams d’alçada. Les seves fulles estan dividides en segments i tenen les vores dentades, la base està formada per dos grills triangulars que abracen el tija; les seves flors són de color groc i es troben agrupades en ramells de quatre o cinc. Si es trenquen les tiges o les fulles es pot observar que flueix làtex.

La lletsó és originària de l’Orient Mitjà i Europa Oriental. A la península es pot trobar per tot el territori, principalment en hortes i ribassos. Poden créixer en qualsevol part de la ribera d’un riu, tant a la zona pròxima a la vora de la mar com a les muntanyes de 2.000 metres d’altitud.

Floració: La lletsó és una planta que pot florir pràcticament durant tot l’any. Els fruits són molt petits, de color brunenc, i tenen la pell amb nombroses arrugues molt fines.

La recol·lecció de la planta s’efectua a la tardor i es realitza per parts, essent les fulles les primeres a ser recol·lectades per passar després a recollir l’arrel.

S’emmagatzemen a l’ombra, on s’espera per assecar-les, després s’airegen les fulles i l’arrel s’exposa ràpidament al sol.

Aplicacions

  • Diürètic : Lleu
  • Galactogen : Lleu
  • Refrescant : Moderat

Les fulles i tiges de la lletsó contenen al seu interior una substància anomenada làtex, que conté fitosferina; de la resta dels seus component es coneix bastant poc.

Es poden aplicar en forma d’emplastre sobre l’estómac i les ferides infectades amb pus. El suc d’aquesta planta és un bon remei contra els dolors d’estómac.

Antigament era molt comú preparar l’aigua de lletsó en totes les farmàcies, i s’emprava contra tot tipus de malalties. Però a partir del segle XVIII va començar a considerar aquest preparat poc útil, de manera que es va deixar d’utilitzar.

Les lletsó també tenen propietats laxants, diürètiques, depuratives i digestives.

Lletsó (Font: ca.wiquipèdia.org)

Lletsó (Font: ca.wiquipèdia.org)

Algunes fulles de lletsó són comestibles, especialment les més tendres. Es poden utilitzar crues, com substitutes de l’enciam a l’amanida, o cuinant-com qualsevol verdura.

Administració

  • Infusió. Es posa a bullir una mica d’aigua i després s’afegeixen fulles i arrels de lletsó. Es recomana prendre una tassa abans de cada àpat.
  • Decocció. Es cou un grapat de fulles de lletsó, es cola i es deixa refredar el preparat. Prendre tres tasses al dia.
  • Emplastres. S’aplica un cataplasma (fabricada a base de fulles de lletsó) sobre la part afectada de la ferida.
  • Suc. Preparant l’arrel dels lletsons correctament, és a dir, mòlta i torrada,  es pot preparar una beguda semblant al cafè.
  • Menjar. Les fulles es poden menjar crues en amanida o cuites com a verdura.

Més informació

2n bancal profund – terra com a pedra

Terra argilosa clivellaa (Font: viquipèdia)

Terra argilosa clivellada (Font: viquipèdia)

El 18 de febrer vam acabar el 2n bancal (Bancal C enguany de compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies) i vam arranjar el primer (Bancal A  enguany de lleguminoses i crucíferes ).

Doncs la manera que hem trobat per fer el 2n bancal (a diferència del primer que vam començar a fer-lo quan la terra estava saó) ha sigut aixecar tot el terra amb la fanga (no hi ha cap altra eina que ens hagi funcionat per trencar aquesta terra clivellada i dura…) de dalt a baix… moment en el que aprofitem per treure totes les plantes adventícies (fem un esforç per no dir-lis males herbes) ja que d’aquesta manera s’arrenquen molt fàcilment amb arrel i tot (el rècord és una arrel de prop de 50 cm de llarg i 4 de diàmetre per una adventícia del tipus bleda borda que per cert al nostre conill, un cop seques li agraden molt). Tot seguit amb la motoaixada hi hem fet més d’un desena de passades profundes fins que mitja motoaixada hi quedava ben enterrat.

L’hem regat i hem descansat fins l’endemà que és quan hi hem repartit pel bancal 5 carretades de compost que hem tornat a trinxar i remenar amb la motoaixada fins que la terra ha quedat més fina. Fins que avui mateix hi hem repartit pel mig 7 rajoles per fer els passos (ja que una de les principal lleis dels bancals és que no es trepitgi mai més el terra) i hem cobert les dues bandes del bancal amb 6 carretades ben grosses de compost crivellat que hem repartit amb tràmec anivellador.

I ja que havíem acabat un bancal i mig hem anat a comprar planter, que hem plantat seguint les normes de rotació i d’associació que un dia explicarem més detalladament.

Quan ja marxàvem, un cop el sol ja s’havia post, començaven a caure quatre gotes… a veure si plou prou i ho anotem al full de pluges anyals.

PD1: 3 de març ja hi hem plantat la primera tongada, en el bancal horitzontal (Bancal C que enguany és de compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies) nord escaroles (6), ravebledes (10) i enciams (12) de roure blanc, iceberg i llargs. I al bancal vertical (n’hi haurà dos) de l’oest 6 bròquils blancs i 6 cols de 7 setmanes. Hem seguit les instruccions d’en Caballero i les hem plantat molt juntetes… fa un xic de mal d’ulls tant a prop però a veure com funciona.

PD2: planta adventícia (que es fan espontàniament a qualsevol lloc): no només és substituir “males herbes” per “plantes adventícies” sinó també començar a aprendre que no són plantes perjudicials… i que hem de deixar de veure-les com a competència… ja que fins i tot poden arribar a ésser beneficioses pels nostres conreus malgrat són plantes per necessitat de creixement i reproducció ràpids i d’alta adaptació. Doncs per què poden ésser beneficioses al nostre hort?

  • Millora de la qualitat del sòl: aporten matèria orgànica, eviten la radiació solar intensa, protegeixen l’humus i els microorganismes, coberta que evita l’erosió del sòl (genèrica i per gelades)…
  • Les lleguminoses fixen el nitrogen atmosfèric
  • Font de recursos genètics i biodiversitat
  • Bioindicadors del tipus de sòl (ortigues: sòl ric en nitrogen, verdolaga: desequilibri potàssic, cards: terra massa compacta)
  • Impedeix l’aparició d’altres plantes que poden ésser més perjudicials
  • Poden tenir una utilització de benefici secundari (plantes medicinals, aliment de ferratge animal, adob verd…)

PD4: ens n’hem d’informar millor, i saber-ho explicar, però no es poden enterrar les plantes, sigui adob verd o adventícies, mentre són verdes perquè la provocaria una descomposició anaeròbica. Cal deixar-les assecar sobre el mateix sòl (si tenim prou cucs de terra aquests ja les aniran enterrant poc a poc) i a les dues o tres setmanes quan són ben seques, fer una primera enterrada superficial (si es vol) i també opcionalment més endavant barrejar-ho amb el terra (però hi ha el perill que si es fa amb motoaixada matem molta de la vida del subsòl).