Category Archives: Hivern

Planter – Almàixera en porexpan 2013

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Breu resum del que vam aprendre el 2012:

  • El que ens va moure l’any passat a provar a fer el nostre planter va ésser les pastanagues (les que sembraven anaven desapareixent a mida que brotaven)
  • Com a terra pot ésser qualsevol que estigui força airejada i solta, no cal que estigui gaire adobada (de vegades ho fan amb meitat terra i meitat sorra) ja que la llavor ja té tot el que necessita per a germinar i un excés d’aliment pot fer malbé les arrels primerenques. Però la nostra terra és molt dura i per això acabem comprant una saca de terra
  • Atès que el principal problema dels planters són els fongs cal no plantar gaire compacte (aclarir de seguida que es pugui) i per a molts a més empren terra “nova” i desinfecten els recipients amb aigua de llegiu (nosaltres ho estem desinfectant deixant-les al sol)
  • Usualment se sembra un terç més del que es necessita ja que hi ha pèrdues de llavors, i en el nostre cas posem forces llavors (de 4 a 8) per planter perquè n’hi ha que no germinen i així podem triar les més sanotes.
  • El lloc ha d’ésser càlid sense sol directe i sense gaires corrents d’aire... Però per sobretot per evitar la manca de reg (sovint ens hi oblidem i és desastrós) les deixem flotant a la bassa (des de que l’1 d’abril ens va donar una bona idea el nostre amic permacultor)… i així també evitem tots els tipus de reg (quan no és estricament per aspersió) que no els va bé ja que desplacen les llavors i trenquen les mini-arrels primerenques.
Brots de pastanaga (Font: www.edujardin.es)

Brots de pastanaga (Font: http://www.edujardin.es)

Sembres

  • 10 d’abril 2013:
    • 120 parelles d’espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de sobre marca Can Morera
  • 6 de maig 2013:
    • 8×13 parelles de pastanagues
  • 13 maig 2013:
    • pastanagues de dos tipus: Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna i Chantenay (daucus carota) de sobre de marca Morera
    • espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de Can Morera
    • de sobres ja oberts i antics i no neixen bé

Bancal E (2013) – Umbel·líferes i liliàcies

Bancal E – 2013 (Umbel·líferes i liliàcies) (2012 era de descans i galliner) (2014 serà …)

Iniciat: 9 de març Acabat:

Iniciem bancal que abans havia estat de descans i del galliner (prèviament hem l’hem regat generosament, per fer sembra falsa, un parell de cops… i ha estat bancal pel galliner i el corral també un parell de cops). Aquest no ha estat mai treballat amb la motoaixada (serà el primer que no s’ha fet mai) i en canvi sí l’hem treballat durant una hora amb la forca de doble mànec (9 de març)

Alls germinats (Font: www.ojodigital.com)

Alls germinats (Font: http://www.ojodigital.com)

Bancal:

  • 9 de març: treballem el bancal amb forca de doble mànec durant una hora
  • 17 de març: remenem de nou 1/3 del bancal (on hi sembrarem alls) amb la forca de doble mànec i hi posem a sobre compost.
  • 31 de març: hi posem cendra al terç dels alls (a la resta no hi posem ja que la cendra és només pels alls i les cebes)

Plantacions i sembra:

  • 17 de març: sembrem tard (i no seguim la màxima de “l’all per St Blai” que és a principis de febrer) i gràcies (ja que no n’hem trobat que no hagin passat per càmera… els que així es venen ja s’havien acabat) als amics Mariela-Patrícia-Raimon que ens en donen uns quants del seus (estaven un xic ja brotats!). De la desena que ens va donar han sortit 80 grans d’alls que sembrem.
  • 13 de maig: sembrem a l’almàixera llavors de pastanaga bio Chateau
Brot d'all (Font: 2.bp.blogspot.com)

Brot d’all (Font: 2.bp.blogspot.com)

Actuacions i esdeveniments:

  • 21 de març 2013: després de 4 dies de sembrats hi apunten 20
  • 23 de març 2013: ja han brotat la meitat, 45 alls
  • 31 març 2013: seguint la màxima “Si vols un bon aller planta’l en un cendrer” que el bon amic BPermacultor (podeu veure el seu article al respecte) ens va “xivatar” vam córrer a l’endemà a posar-hi cendres (amb restes de carbó de branques) al voltant dels alls sembrats. Ja estan tots brotats i més de 10 cm.

Més informació:

Ens entra la primera perdiu

Perdiu (Font: eol.org)

Perdiu (Font: eol.org)

El dissabte 3 de març al matí vam veure la primera perdiu que entrava a corre-cuita al nostre hort… ha pujat al damunt del piló de compost i s’ha marxat hort cap al Nord… ja ens agradaria que niés i a la primavera veiem de tant en tant la mare amb els pollets tot darrera.

PD1: Som 13 de juny i no n’hem vist cap altra prop de l’hort.

PD2: El dissabte 23 de juny que vam entrar per l’altra banda a l’hort, vam veure una parella amb tot de polles que caminaven pel camí i en veure’ns s’hi van endinsar al camp

PD3: Dissabte 29 de setembre, plovent a bots i barrals, en arribar a l’hort veiem sortir espantades una perdiu (o dues?) amb tot de polletes corrent al darrera (3 o 4). Estaven amagades o aixoplugades als arbustos del nostre jardí.

PD4: L’endemà vam veure un faisà que vam “confondre amb una perdiu mascle” (mirar entrada de faisà comú)

Bancal B (2012) – Umbel·líferes i liliàcies

Bancal B – 2012 (Umbel·líferes i liliàcies) (2013 serà de solanàcies)

Iniciat: 12 d’abril Acabat: 14 d’abril

Plantacions:

  • 25 d’abril: 78 cebes de Figueres per a secar (de 22 planters a 10x10cm), 40 cebes bavoses per tendres (d’11 planters a 10x10cm) i 30 porros (d’11 planters a 10x10cm)
  • aprox 25 de maig: reguem i cuidem una ortiga adventícia
  • 30 de maig: 50 cebes bavoses per tendres (de 20 planters de cebes) a 10x10cm
  • 7 de juny: 60 cebes bavoses? de tendres (de 20 planters de cebes) a 10x10cm
  • 11 de juny: sembrem 25 grans d’alls vells alguns grillats i d’altres força fets malbé, tous, a 10 x10cm
  • 14  de juny: sembrem 6 regueretes de llavors de pastanagues (a les puntes posem llavors de ravenets com a indicadors de rega ja que pel que hem sentit a dir les llavors de pastanagues són molt lentes i els ravenets molt ràpids i sabrem on regar…). No funciona gens bé, no creixem (o bé són depredades o bé les llavors estaven en mal estat): només va sobreviure 1 i lletja i tornem a sembrar el 9 de setembre.
  • 2 de juliol: sembrem unes 6 regueretes més de llavors de pastanagues amb llavors de ravenets a les puntes a veure si entre les dues plantacions sobreviuen als cargols. Aquest cop provem un mini-encoixinament d’herbes adventícies per sobre. No funciona gens bé, no creixem (o bé són depredades o bé les llavors estaven en mal estat): només han sobreviscut 2 i lletges i hi trasplantem de l’almàixera el 9 de setembre.
  • Mirar bancal de rega dels calçots plantats el 27 d’agost
  • 9 de setembre: hi trasplantem 30 grups de pastanagues de l’almàixera blanca (aquestes són molt més crescudes que els que vam trasplantar una setmana més tard també des de l’almàixera)
  • 9 de setembre: hi sembrem 8 fileres de pastanaga bio tipus Batavia Pierre Benite (Latuca sativa) de marca Rocaba biològic (comencen a brotar el 17.09.2012 i el 8.10.2012 n’hi ha forces)
  • 4 d’octubre: preparem tros del bancal (bé ho vam fer fa una setmana) i hi sembrem 48 cebes de tendres (sortides de 20 planters, i al tros hi caben una dotzena més) 10x10cm capiculades força enterrades i en comptes de amb forat, regueretes regades prèviament i enterrant-hi les cebes.
  • 11 d’octubre: plantem 35 cebes tendres (sortides de 14 planters) a 10x10cm aproximament en regueretes regades prèviament
  • 28 d’octubre: plantem 12 cebes amb falca (amb 2 o 3 cebetes cadascuna)

Interbancal:

  • 14 de maig: 1 clavell de moro (tagete patula)

Actuacions i esdeveniments:

  • 10 de juny: collim 2 cebes tendres (1’5 mesos)
  • 15 de juny: Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades. L’ortiga adventícia està ben formosa.
  • 17 de juny: apunten una desena d’alls (una setmana de plantats)
  • 24 de juny: veiem algun ravanet ben grossot, molts ni han crescut… però també hem vist sortir i apuntar algunes, poques, de les llavors de la pastanaga (10 dies un cop sembrades)
  • 26 de juny: els cargols s’han menjat tots els brots de pastanagues, avui mateix fem una barrera amb cendra que no hi puguin entrar-hi, ja no hi ha cap pastanaga de les que van créixer…
  • 28 de juny: ahir vam veure que en regar les llavors de pastanaga, la cendra també queda molla, i els cargols hi passen a sobre… ara només hi reguem ben bé al centre que no toqui la cendra i a més avui hi hem posat un got amb cervesa al centre… a veure què descobrim demà (a les 6 o 7 del matí encara pots enxarpar els cargols… a les 10h ja no hi trobes cap dels que hi han entrat). No hi veiem cap brot de pastanaga.
  • 2 de juliol: encara mengem pastanagues del bancalet a banda dels profunds que vam fer fa forces mesos
  • 11 de juliol: el 2n bancalet de pastanagues comencen a brotar (als 9 dies, i creiem que aquest cop gràcies al mini encoixinat d’herbes seques els cargols no els han atacat tant)
  • 15 de juliol: collim 3 cebes d’assecar i 3 de tendres. Confirmem que les llavors del 2n bancalet amb petit encoixinat d’herbes estan creixent a bon ritme… a diferència del primer que no n’hi ha (hi sembrarem de nou llavors en el primer al vol o bé remourem el terra i tornarem a sembrar-les al mes de setembre i així tenir collites un xic separades)
  • 23 de juliol: collim 9 cebes de Figueres i 11 de bavoses (no són ni de bon tros tant grans com les de l’hivern… no sé si hem estat poc generosos amb l’aigua i les hem regat massa poc).
  • 23 de juliol: les pastanagues prou feines n’han brotat 5 o 6 al 2n bancal i només 1 al primer… mirarem de fer prova amb sembra a banda protegida i a veure si així millorem…
  • 25 de juliol: collim 12 pastanagues de l’hivern (en llancem també unes quantes d’espigades i esquerdades, però ens sorprèn la bona collita i com dura!)
  • 27 de juliol: collim 30 pastanagues de l’hivern… de tant en tant algunes són massa fibroses…
  • 30 de juliol: collim 16 cebes i 6 porros (ambdós molt petits, no sabem si és que els hem regat massa poc però no tenen res a veure amb les cebes de l’hivern que es van fer precioses) i ja han passat 3 mesos des que els vam plantar
  • 12 d’agost: collim 4 cebes seques
  • 18 d’agost: collim 12 cebes seques (8 de les quals són molt petites)
  • 20 d’agost: ja hem collit les darreres, una trentena, de pastanagues de l’hivern (tot un rècord ja que em sembla que les vam plantar cap el mes de març)
  • 20 d’agost: collim obligats 2 cebes bavoses petites perquè s’han arrencat en regar-les…
  • 24 d’agost: collim 3 porrus… no creiem que creixin més del que ja ho han fet
  • 1 de setembre: collim 3 porrus i 30 cebes minúscules que no han crescut gaire
  • 13 de setembre: collim 15 minicebes bavoses per obligació perquè estaven desfullades
  • 17 de setembre: comencen els primers brots de pastanagues de la sembrada del 7 de setembre
  • 23 de setembre: collim 2 pastanagues mitjanetes, les dues que van sobreviure de la sembrada del 2 de juliol
  • 4 d’octubre: collim les dues pastanagues que van sobreviure a la sembrada del 2 de juliol, fa tres mesos, i són prou maques
  • 8 d’octubre: collim 6 porrus mitjanets (trasplantats el 25 d’abril)
  • 15 de novembre: collim 3 cebes tendres (alguna ja mitjaneta i això que són de principis de l’estiu)
  • 24 de novembre: collim 8 pastanagues que malgrat encara eren petites-mitjanes són molt bones (foren trasplantades al bancal el 9 de setembre i sembrades a l’almàixera el 18 d’agost)
  • 28 de novembre: collim 3 cebes tendres i 2 porros
  • 9 de desembre: collim 5 porros, els darreres, trasplantats el 25 d’abril
  • 14 de desembre: collim 3 cebes tendres
  • 15 de desembre: collim per accident (trevent adventícies) 2 pastanagues petites
  • 22 de desembre: collim 1 ceba tendra
  • 27 de desembre: collim una ceba tendra
  • 11 de febrer 2013: collim 4 cebes tendres
  • 14 de febrer: collim 40 pastanagues (la majoria petites-mitjanes) i 3 cebes tendres
  • 11 de març: collim 4 cebes tendres i 9 pastanagues
  • 18 de març: collim 11 cebes
  • 25 de març: collim 8 pastanagues
  • 4 d’abril: collim 12 cebes i 10 pastanagues
  • 7 d’abril: collim 11 cebes tendres i 14 calçots espigats per coure’ls com a cebes
  • 25 d’abril: collim 11 cebes espigaes, 2 porrus i 7 pastanagues que començaven a espigar-se
  • 26 d’abril: fem tard… collim 15 pastanagues grans i bones i 30 de petites i fibroses
  • 31 de maig: collim 28 pastanagues grans i 16 de mitjanes  i 100 minipastanagues però fem tard ja que totes ja són fibroses

Un parell de consoldes i una estèvia

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

El 15 d’octubre del 2011, en una fira ecològica, vam comprar dues consoldes i una estèvia. Ens van avisar que a l’hivern tant la consolda com l’estèvia “moren” però que, si més no, la Consolda rebrotarà a la primavera i amb molta sort, si no ha passat gaire fred, també rebrotarà l’estèvia.

El que no sabíem, ni esperàvem és que a 14 d’abril la Consolda, no només ha crescut moltíssim, sinó que ja està fent flor... i això no sabem si vol dir que farà llavors i s’estendrà per l’hort. Per ara l’estèvia no ha donat cap senyal de vida… i ens temem, ja que a 20 d’abril encara no ha donat senyals de vida que ha traspassat del tot (som 13 de maig i ens sembla que rebrota de les arrels… és difícil assegurar-ho però ens fa tanta il·lusió que hem volgut anotar-ho… a més si és veritat triga moltíssim a rebrotar oi?)

Les dues consolda que vam comprar i vam plantar al marge occidental de l’hort, són Consoldes de Rússia (Symphytum x uplandicum). una de les millors plantes considerades com a adob verd a l’agricultura ecològica. Les consoldes, que són un símfit (gènere de plantes amb flor de la família Boraginaceae), són autòctones d’Europa, i segon la santaviquipèdia, compta a 7 espècies i un híbrid.Tenen fulles amples i piloses i les flors acampanades de colors variables entre el blanc i el rosat. El fruit és un aqueni.

No hem pogut aclarir-ho del tot, però sembla difícil aconseguir reproduir-les per llavors i en canvi eś relativament fàcil fer-ho per esqueixos de l’arrel. Un cop n’hagui descobert l’entrellat l’escric (a més he trobat un lloc web on recomanen treure les flors ja que debiliten, si més no el primer any de vida, un xic la planta i això ens desconcerta…).

Altres esdeveniments:

  • 11 de juny del 2012: l’estèvia ja fa un pam i té forces fulles en una sola tija (va començar a rebrotar ara fa un mes)
  • 12 de gener del 2013 rebroten les consoldes, de 3 a 8 brots, i com ens temem que és massa aviat hem decidit arrencar-ne arrels i brots i passar-los a 5 testos. Deixem 2 testos al mateix hort prop de l’almàixera (molt més lents de creixement però un creixement més equilibrat i segur), a recés del fort vent, i els altres 3 testos els duen a casa a veure com funcionen (creixen molt més ràpid, però la transició a l’hort va pitjor ja que en el trasplantament perden la fulla i han de tornar a brotar)
  • 16 de febrer: les  consoldes dels 3 testos de casa han crescut moltíssim i les hem hagut de trasplantar a un test més gran, les de l’hort en test sobreviuen però no creixen gaire, i els brots de les plantes a terra van creixent i morint però segueixen essent molt petits.
  • 15 de març: malgrat la fred que tornem a patir, els brots espontanis són força grans
  • 26 de març: les consoldes de casa van créixer desmesuradament, fulles molt llargues (suposem que buscant el poc sol que tenien ja que les teníem a recés dins el lavabo) i en portar-les a l’hort van patir… i fins que no van perdre aquestes fulles “desmesurades” no van tornar a rebrotar bé
  • 21 de març: trasplantem les dues consoldes que teníem en testos (a partir d’esqueixos dels brots collits el 12 de gener)
  • 1 de maig 2013: consoldes que van brotar per si soles des de les arrels de l’any passat ja estan a 1’30 metres i ben florides… Un bon amic permacultor ens comenta que esperem a que s’obrin les flors i tallar arran de terra i les fulles al compost. Així la planta tornarà a rebrotar i tindrem “més collita de fulles”. Si arribés a fer llavors serien estèrils, per tant no cal esperar per tallar.

Més informació:

 

Recull de pluges 2012

Potser enguany no serà com els darrers mesos de novembre i de desembre però anirem recollint les pluges de l’hort:

HIVERN finals (11 litres – 1 jorn)

  1. Dimarts 17 de gener 2012:  11 litres/m² (un mes després de les darreres pluges)
  2. Diumenge 19 de febrer del 2012: 0’1 litre/m² (ha plogut misèria i per tant gairebé són 2 mesos seguits amb poca pluja)

PRIMAVERA (211 litres – 17 jorns)

  1. Dimecres 21 de març del 2012 fins les 16h: 16 litres/ (2 mesos sense gota pluja, però plou prou bé i sembla que demà hi continuarà)
  2. Dijous 22 de març del 2012 fins les 16h: 22 litres/ (molt bona setmana, i ens salvem de la sequera potser la setmana vinent hi torna)
  3. Dimarts 3 d’abril (molt) i dimecres 4 d’abril (poc): 14 litres/
  4. Dissabte 7 d’abril (gens): 0’5 litres/
  5. Dimarts 10 d’abril:  5 litres/
  6. Dijous 12 d’abril: 1 litre/
  7. Dissabte 14 d’abril: 6 litres/
  8. Dimecres 18 i dijous 19 d’abril: 24 litres/
  9. Dissabte 21 d’abril: 1 litre/
  10. Dimarts 24 d’abril:16 litres/
  11. Dissabte 28 d’abril: 4 litres/
  12. Diumenge 13 de maig: 8 litres/m2
  13. Dilluns 14 de maig: 4 litres/
  14. Diumenge 20 de maig (matinada): 13’5 litres/
  15. Diumenge 20 de maig (tarda) i dilluns 21 de maig (matinada): 55 litres/m2
  16. Dimarts 22 de maig: 12 litres/
  17. Diumenge 3 de juny: 9 litres/m2

ESTIU (70.5 litres – 7 jorns)

  1. Diumenge 1 de juliol: 5.2 litres/ (fa un mes que no plovia)
  2. Dijous 5 de juliol: 17 litres/ (aquesta no l’esperava ningú i va ésser una tempesta forta, a l’Urgell amb pedra i tot)
  3. Dilluns 5 d’agost: 0.8 litres/ (un mes que no plou i n’és ben poca cosa…)
  4. Dissabte 11 d’agost: 2.5 litres/
  5. Dijous 30 d’agost: 10 litres/(feia 3 mesos que no plovia amb aquesta intensitat)
  6. Dimecres 12 de setembre: 32 litres/(feia 6 mesos que no plovia amb aquesta intensitat, i és el dia més plujós d’aquest registre; 27 litres fins el vespre i 5 durant la nit, la meitat de tot l’estiu en un sol dia…)
  7. Dimarts 18 de setembre: 3 litres/

TARDOR  (170’7 litres – 13 jorns)

  1. Dissabte 29 de setembre: 24 litres/ (i només feia 10 dies de la darrera pluja!)
  2. Dijous 11 d’octubre: 0.7 litres/
  3. Divendres 12 d’octubre: 1+1 litres/m² (un durant la matinada i l’altre al migdia)
  4. Dimarts 14 d’octubre: 5 litres/m² (anit i durant el matí)
  5. Dijous 18 d’octubre: 2 litres/m² (i semblen les primeres pluges d’uns quants dies plovent)
  6. Divendres 19 d’octubre: 2 litres/m²
  7. Diumenge 21 d’octubre: 30+10 litres/m² (anit i per la tarda, no plovia tanta quantitat des del 20 de maig, encara que el 12 de setembre també va ploure a bots i barrals. En un mes de tardor ha plogut tant com tot l’estiu)
  8. Divendres 26 d’octubre: 27 litres/m²
  9. Dimecres 31 d’octubre: 33 litres/m²
  10. Dimarts 5 de novembre: 5 litres/m² (a la meitat de l’estació ja ha plogut el doble que en tot l’estiu)
  11. Diumenge 18 de novembre: 5 litres/m² anit i plou durant la tarda i vespre 4 litres/m² més
  12. Dimarts 27 de novembre: 19 litres/m² anit
  13. Dimecres 28 de novembre: 5 litres/m²
  14. Dilluns 3 de desembre: 2 litres/m²

HIVERN  (5’5 litres – 3 jorns)

  1. Diumenge 13 de gener del 2013: 2 litres/ (fa més d’un mes que no plou i ho fa poc)
  2. Diumenge 20 de gener del 2013: 0’5 litres/
  3. Dilluns 21 de gener del 2013: 3 litres/

Nou gessamí per esqueixos

Gessamí florit (Font: floridata.com)

Gessamí florit (Font: floridata.com)

El dilluns 27 de febrer en Jordi ens regala una llarga branca podada d’un gessamí, i ens explica com plantar-la com a esqueixos… bàsicament tallar aquesta branca de prop de 2 metres, en 2 o tres trossos d’uns 40 cm i enterrar-ne més o menys la meitat (vetllant de no oblidar quina és la part superior i l’inferior i no plantar-los a l’inrevés)… tot trobant un equilibri de mida adequada i enterrar bona part sota terra i la part que deixem fora de la terra no sigui ni molt llarga ni molt curta… ja que es preveu que els rebrots seran arrels al llarg de tota la branca enterrada  i a la punta de la branca externa sortiran els rebrots de fulles… i si és massa llarg li demanarem massa esforç, massa treball per fer arribar la sàlvia a la punta. Però és clar si el fem prou curt potser no agafa prou.

El plantem dimecres següent (es veu que no calia córrer ja que un altre amic que es va quedar una altra branca podada, el va plantar dues o tres setmanes més tard i també li va agafar) en un test perquè ens és més fàcil anar-lo regant i vigilant si agafa bé… així que aquests dos darrers mesos l’hem regat igual que els ceps, rosers i tres nespres en testos, les nostres incubadores.

Dubtàvem si ho fèiem bé, i de si el gessamí es podia plantar per esqueixos,  i atès que els sogres no ens en donàven ni cinc… quan avui dissabte 14 d’abril ja apunten, de dues dels 3 esqueixos plantats, un parell de brots vermells… ara a seguir regant-los i cuidant-los fins que arrelin amb força i havem de decidir on posar-los definitivament… però hi ha moltes possibilitats que acabi al jardí al peu del salze gegant… perquè pugui trepar per ell i malgrat no és el lloc més a recés de l’hort, també l’hem de poder posar allà on ens convé més… això sí, entre el novembre i el febrer, que ja ho descobrirem, quan haurem de podar-lo… mirarem de fer noves plantes per si aquesta no ens agafa.

Veces i el reg per aspersió

Veça (Font: wiquipedia.org)

Veça (Font: wiquipedia.org)

Tenim un bon problema. En una part de l’hort on no hi treballem hem plantat veces (val a dir que un xic tard, cap a principis de desembre) i cal regar-les, però a l’hort, amb els dipòsits i les basses prou feines podem regar només amb regues, amb regadora i (aviat) amb el gota a gota… però les veces, amb una extensió considerable cal regar-les per aspersió (o bé que plogui és clar).

I és clar, a l’hort en no tenir ni llum elèctrica ni aigua a pressió… ja tenim un problema. Cercaré arreu i intentarem trobar alguna solució… sinó haurem d’acabar comprant una bomba d’aigua que pouï aigua de la bassa i regar amb un aspersor o pistola difusora.

Ah per cert, plantem veces perquè és una de les bones plantes per fer adob verd… un cop creixi, i abans de florir (que no “gasti” l’energia recollida del terra per a florir i menys per a crear llavors…), cal tallar-la, deixar-la reposar uns dies i llavors enterrar-la al mateix sòl.

Les veces són lleguminoses que poden fixar el nitrogen (es veu que amb simbiosi, de les seves arrels amb bactèries tipus “rhizobia”)… i quan no s’empra com a adob verd, s’empra com a farratge pel ramat ja que és una planta que pot aportar-los-hi una bona quantitat de proteïnes.

Durant el primer mes regàvem per aspersió amb una bomba cutre que teníem però un dia va acabar petant… i després vam començar a regar directament tapant la mànega que surt del motor del pou… i entre aquests regs per aspersió o pluja forta, i les bones pluges creiem que creixeran força.

PD1: Poden tenir una alçada de 30 a 80 cm… i les nostres, a 19 de febrer, tot just fan 5 cm… a veure si comença a ploure i poden fer una estirada!

PD2: A 14 d’abril (i després d’un mes de març i abril prou plujós) les veces tenen ja uns bons 25-30cm i algunes ja comencen a florir aquesta mena d’orquídies liles que fan. Hem de vetllar de tallar-les abans que facin fruit o bé quan la gran majoria estiguin florides.

PD3: a 27 d’abril bona part de les veces estan florides… i això vol dir que ja hem de començar a dallar totes les veces i deixar-les assecar sobre el terra abans d’incorporar-ho al sòl… Per sort vam llegir bé que s’havien de tallar tant bon punt o just abans de florir (perquè no agafin més aliments del compte del sòl) i no pas abans de fer fruit… així que l’endemà mateixa, a 28 d’abril, vam tallar-les totes, primer un primer tall amb la falç (una matada però prou divertida…), després vam fer pilons amb el rasclinet i la resta vam acabar tallant-ho d’arrel (primer vam intentar arrencar-les… però no anàvem enlloc) amb el tràmec anivellador… molta feina i és un tràmec força pesat però no hem trobat millor manera. Després jugant-hi vam repartir els munts per tot el camp.

Potser rebroten les faves

Fava florida (Font: fourlangwebprogram.com)

Fava florida (Font: fourlangwebprogram.com)

Hores d’ara, 19 de febrer, ja podem dir que, i tant que han rebrotat totes les faves que van quedar recremades per les gelades de principis d’any… però els pèsols són una altra història, no en va sobreviure gairebé cap… i malgrat voldríem provar de tornar-ne a plantar per veure si funcionen encara que tardanament… no sabem si hi podrem trobar temps. Així que enguany ens quedarem sense pèsols.

Els troncs i les fulles més ennegrides i recremades per les gelades de les faves, les vam tallar tal i com ens van aconsellar… Ara, a 26 de març són ben florides i esperem poder començar a menjar les primeres faves tendres…

PD1: dilluns 9 d’abril hem descobert que unes quantes faves ja tenen beines, algunes petites però d’altres ja són prou grosses per tenir faves tendres… i ben aviat, potser en dies les beines seran ja madures (ens sembla que quan el filet central està ennegrit vol dir que ja són ben madures).

PD2: dijous 12 d’abril no ens hi hem pogut estar i ja ens hem menjat crues les faves tendres (malgrat són beines ben grosses i amb el filet negre, les faves de dins són ben tendres i petites), i hem agafat un manat per coure-les a casa demà divendres (del bancalet vell no pas de la rega).

PD3: A 28 d’abril tant les faves del bancalet com de la rega són ja molt grosses i les anem collint, això sí les faves són molt més grosses però segueixen essent tendres… per ara creiem que ens agraden més tendres que no pas velles i seques.

PD4: A 21 de maig, ja portàvem dies trobant que algunes de les faves ja començaven a ésser liloses per dins… i avui en veure’n tantes de macades… hem decidit collir-les totes… N’hem espellofat com a mínim la meitat que una part la deixarem a la nevera per coure i l’altra per congelar. L’altre part que no hem acabat d’espellofar ja ho farem en els propers dies (perquè es conserva millor sense la beina). Totes les mates de faves i pèsols els hem arrencat i portat al compostador.

Bancalet de ravenets

Ravenets (Font: recipes.wikia.com)

Ravenets (Font: recipes.wikia.com)

El 27 de desembre vam fer aquest bancalet i vam plantar llavors de ravenets… però atès que era un sobre vell que vam trobar finalment no hi ha crescut res, i dissabte 7 d’abril, havent-hi donat prou temps als ravenets per créixer i sobretot havent-nos donat temps a nosaltres a poder-nos-hi dedicar de nou… vam refer el bancalet, tot removent la terra amb la fanga, posant-hi compost i plantant-hi en 3 regueretes separades per 10 cm tot un seguit de llavors de ravenets vermells.

PD1: Una setmana després, 14 d’abril, ja estan brotant la majoria dels ravenets… puntuals com un llibre (el sobre de les llavors deia que germinaven de 7 a 8 dies) i collita en un mes… a veure si és així (finalment n’hem començat a menjar el 7 de maig… i per tant la collita ha estat en 3 setmanes!)

PD2: Atès que ja no només hi ha les dues primeres fulles germinades sinó que ja comencen a fer-ne de noves… D’aquí una setmana o dues ja sembrarem l’altre mig bancalet.

PD3: Un mes més tard, diumenge 6 fer maig, hi sembrem l’altre meitat… bona part dels que van brotar a mitjans d’abril ja estan a punt per a menjar. La varietat sembrada, segon els sobre són ravenets saxa 2 (sembla ésser una varietat europea que madura força ràpid, en 3 setmanes, de color vermell brillant, suaus, rodons i deliciosos…).

PD4: 10 de juny, una bona part ja són molt grossos… (al mes) aquest sobre però no els fa tant rodonets ni tant brillants… no els hem tastat però semblen més rudes i allargats.

PD5: 3 de juliol… els plantats el 6 de maig, els hem tingut ben abandonats (regant molt de ant en tant) i la majoria s’han fet malbé i els hem perdut.

Nous ceps (mallols)

Raïm al cep (Font: wikipedia.org)

Raïm al cep (Font: wikipedia.org)

Dimarts 3 de gener, ens han passat els nostres veïns Juan-Maria, tot de branques dels ceps que han podat.

Ens n’han donat de 3 tipus, de blanc, de negre i de blanc sense llavors.

Per anar bé s’han de tenir en testos (perquè són més fàcils de regar) fins que brotin, moment en el qual s’han de trasplantar al lloc on s’hi estaran definitivament.

Al test cal plantar ben profundament les branques (vetllar per posar-les del dret, amb els brots mirant amunt…) i posar-hi un parell de dits de compost i mantenir-los ben humits fins el moment del trasplantament. Suposadament traurà les arrels pels brots enterrats, i brotarà pels brots (sic)… i aquest mateix any ja tindrem els nostres primers mallols… i al setembre faran els primers raïms que segurament no quallaran fins el 2n any.

PD: a principis d’abril tenim dues branques on arran de terra han començat a fullar i una altra, la campiona, que està brotant arreu de tota la branca. Hem d’esperar que facin més fulles per traslladar-lo al lloc definitiu, cosa que encara no sabem on els posarem.

Nou codonyer

Codonyer (Font:ca.wikipedia.org)

Codonyer (Font: ca.wikipedia.org)

Dilluns de Sant Esteve, els veïns, els Juan-Maria (de veïns tenim un Josep, i tres Juans, aquest amb qui tractem més, en Juan-Isabel i en Juan-Suïssa) avui han podat els seus codonyers i m’han donat branques tallades perquè les planti i tingui un nou codonyer.

M’han donat 6 branques, dues gruixudes poc més que un dit petit i les altres més xicotetes. He decidit plantar-los tots allà mateix i a mida que creixin (poden conviure-hi perfectament 2 o 3 juntes) decidir quina tallem (no sempre sobreviuen totes i a més ells no sabien de quin tipus de codonyer era cadascuna… teòricament en tenim de dos tipus).

Hem fet el forat al voltant d’un arbre fruiter que ja vam trobar mort, tallat a poc més de 15 o 20cm de terra i una circumferència al voltant de 50 a 70cm, la profunditat no gaire uns 25 cm.

Un cop fet el forat hem regat generosament, hem posat una capa de 2 a 3 cm de compost, les branques esteses a dins amb la part gruixuda dins a terra (i el borró terminal (i en aquest cas també apical) surti fora de terra junt amb uns 15cm de tija) perquè dels borrons (o gemmes) adventicis hi creixin fent arrels sota terra.

PD2: a 7 d’abril hem comprovat que dues de les 4 branques han florit i fullat… i això, que malgrat l’anàvem regant, l’hem tingut un xic abandonat. A mida que vagin creixent aquests nous codonyers decidirem si n’he de “sacrificar” algun, ja que hi ha les 6 branques totes força a prop.

Sempre que tenim la sort de poder parlar amb ells, com avui, aprofitem per fer-los un munt de preguntes:

  • Carxoferes: ara sabem que no hem de fer res (i les proves que vam fer amb els fillols no calien…)
  • Patates: s’han de començar a plantar cap al mes de març i a partir de patates de sembra (no pas les normals de menjar que estan tractades perquè no hi creixin els grills). No els hi hem explicat però nosaltres quan ho fem ho provarem amb el sistema de rodes de cotxe. PD3: finalment sí que hem fet la prova i han crescut més ràpid (també eren plantades abans) que les plantades tradicionalment amb lloms de terra… però és que ens hem tirat enrere perquè en algun lloc havíem llegit que les rodes deixen anar substàncies tòxiques… i és clar davant el dubte, les deixarem créixer per veure’n el resultat però no sé si ens les menjarem…
  • Esparregueres: es poden començar ja a plantar, bé amb arrel mare o bé amb llavors. Si és amb arrel mare al febrer i març ja sortiran espàrrecs però no es podran menjar fins l’any vinent (caldria que totes les deixem convertir-se en esparregueres), en canvi si són de llavor, tots els que surtin cal deixar-los créixer un any, facin noves esparregueres i llavors el febrer del 2014 ja poder menjar els que hi surtin. PD1: Bé finalment les arrels d’esparregueres les hem començat a plantar a principis de març amb mata mare… i no, no podrem menjar-ne cap dels que surten fins l’any vinent (snif)…

PD3: ha anat visquent i fullant però no ha sobreviscut a aquest mes d’agost (bé és una manera d’excusar-nos ja que regant-lo més sovint potser l’haguéssim salvat) tant calorós i sec.

Dues regues de patates – Bancal de rega

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Després de varis dies treballant-hi (passant-hi primer la fanga, després la motoaixada moltes passades, regar el terra, i tornar-hi amb la motoaixada per fer la terra més fina i arribar-hi el més profund possible) ja hem fet (el 14 de març) les dues regues on sobre un llit de compost hi hem plantat 28 patates kennebech escocesa de sembra (1’69kg, no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat (que ens van donar els saó). Les primeres molt poc grillades i plantades a la rega sud, les segones amb molt grills i fins i tot amb forces d’ells (algun amb arrel i tot) caiguts, els quals hem enterrat també un pilonet d’aquests a veure si arrelen. Hem fet cas al vídeo adjunt a sota i les petites els hi hem tallat el cul i les grosses com les hem plantat per la meitat ja no ha calgut (d’entrada pensem que no pot fer res dolent ja que és tradició plantar-les a trossos, i per tant fer un tall al cul no pot anar malament ni per podrir-se ni malalties, etc…)

Totes les hem plantat en un solc d’uns 10 a 15 cm sobre un llit de compost. Que després hem enterrat i hem fet regues a ambdós cantons al mig, i tapant les patates hi ha quedat un llom de terra, el cavalló… la intenció és que demà regarem per inundació i un regat per inundació hi tirarem més compost per sobre de les motes i regarem perquè el compost quedi fixat …

Pel que hem entès al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (en algun que altre lloc, i ja ho consultarem millor escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua. Tenim temps per consultar el tema de reg i anotar-ho (bé sempre se’ns tira el temps a sobre però hi estarem a temps…)

Hem seguit les instruccions d’en Seymour i el vídeo tradicional (tutorial d’alta definició i d’alta qualitat), no bio ni eco, però sí tradicional, d’en @miquera73 d’Osca, Aragó:

PD1: A 2 d’abril hem comprovat que ja fullen una desena de les patateres… i hem d’acabar d’aclarir si cal regar (pel que sabem s’ha de regar poc fins que floreix per afavorir que s’arreli bé) quan comencen a créixer… si cal calçar-les a mida que creixin (es veu que s’han de calçar i fer els cavallons ben amples quan la planta ja té un pam o 20 cm)… (El dubte finalment no té gaire importància ja que plou el 3 d’abril)

PD2: A 27 d’abril no hem regat cap cop, des que les vam plantar a mitjans de març, i estan maquíssimes… això sí des de llavors ha plogut força i per tant no hem sigut tant valents no regant… I si tot va bé i va plovent no regarem fins que comencin a florir. Per cert, les pluges també han fet que sortissin moltes plantes adventícies que avui 27 d’abril i el 3 de maig hem tallat i arrencat.

PD3: A 18 de maig vam, encara que tard, haver de treure de nou tot de males herbes de les regues de les patateres… i vam aprofitar per calçar les patates que vam veure que estaven emergint… i vam traslladar les proves de patateres que vam fer créixer en uns pneumàtics. A 28 de maig van sobreviure només 3 d’aquests 4 trasplantaments.

PD4: Avui 31 de maig hem trobat unes 4 patateres estan florint, l’espontània que neix fora del bancal ja les tenia ben crescudes, les altres no. Com encara no havíem descobert què s’ha de fer quan surten les flores… per ara les hem tallat ja que no té sentit que la planta s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

PD5: també avui 31 de maig sense conèixer-ho, hem aixafat 5 o 6 escarbats rabassuts i ratllats, groguencs i marró-taronja, sense saber si realment eren els escarbats de les patateres… I un cop hem arribat a casa hem vist que sí… i que d’altres de petits i vermellosos granes són les larves. També hem aixafat tres nius d’ous grocs… i que ens semblen que eren d’aquests escarbats. Més informació d’aquest menja fulles de patates: Fitxa de fauna de la Generalitat, Fitxa de fauna del Regió 7, l’oli de nim (neem) per controlar les plagues,

Mirarem d’aixafar els adults que anem veient amb els dits… així com les larves i les postes dels ous… però si no ens ensortim comprarem nim que és molt efectiu per les larves i els ous (tractament ecològic que els impedeix menjar i s’acaben morint) i fins i tot fa que les femelles no puguin reproduir-se.

PD6: A 31 de maig reguem les patateres i aprofitem, un cop regat (a diferència de les altres vegades) hem arrencat les adventícies i les hem deixat com a encoixinat a la mateixa rega. (Algunes de les plantes del voltant eren veces i ja començaven a fer beines amb veces planeres…)

Larva de l'escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

Larva de l’escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

PD7: 1 de juny, no veiem cap altre escarbat de la patata… però sí dos grups de mitja dotzena de larves (escarbats petitons vermellosos) i els hem aixafat… també hem començat a veure mosqueta blanca però per ara no li donem importància.

PD8: 5 de juny trobem 2 escarbats i una trentena de larves vermelles escampades arreu (les aixafem totes), i 7 de juny trobem una vintena de larves vermelles (algunes d’elles minúscules i d’altres gegants, tant o més que els mateixos escarabats) i dos grups d’ous grocs taronja (un d’ells molt petits). També veiem per primer cop una pudenta marró gris i 3 o 4 aranyes (totes de diferents tipologies) que potser mengen les larves dels escarbats de la patata (a veure si hi tenim sort i són bons depredadors). A 10 de juny hi trobem 10 larves (2 de grossotes i 8 de petitones) totes escampades per la banda septentrional al mig (fins a la la majoria eren tant a la banda septenrional com la meridional però cap a l’oest). A 11 de juny matem unes 4 larves grosses i una vintena de petites. I el 13 de juny matem mitja  dotzena de petites que estaven al mig de la rega septentrional.

PD9: 12 de juny, provem, aprofitant que necessitarem patates aviat, amb la fanga arrencar la patatera més a l’oest de la rega septentrional… i sorpresa, malgrat era una patatera petitona n’hem tret 4 patates ben maques, una de grossota i 3 mitjanes. Tornem a deixar la patatera enterrada a veure si sobreviu. A veure si són bones les patates. Són una mica farinosses i molt dolces, molt consistents, però molt bones.

PD10: 15 de juny hem revisat les patateres adventícies que hem trobat arreu del terreny (2 al verger, i a prop de la rega de les patateres i 4 a prop dels llentiscles) i amb la fanga les hem desenterrat (hem sentit a dir que les que surten espontàniament normalment no fan gaire producció i poden ésser transmissió de malalties cròniques) i la majoria d’elles eren de patates vermelles (algunes  ben arrugades, totes ben petites i poca quantitat) i una tipus kennebec ben llisa però molt petita i només una… així que les hem llençat totes al compost i comprovat que no fan bona producció.

PD11: 21 de juny, necessitem patates i seguim per l’oest, clavem la fanga i trevem 10 patates, un parell mitjanes i les altres petites, una amb un trosset verdós que tallarem ja que és tòxic. Són molt bones.

PD12: 2 i 3 de juliol, desenterrem les patates de les patateres que ja estan ben seques… i la tònica general és treure’n forces patates, algunes amb tall verd (recordar de calçar-les molt millor el proper cop… també enterrar-les un xic més a l’hora de sembrar-les i fer els lloms més amples i les regues més primes), algunes molt petitones (potser hauríem d’haver regat un xic més les patates quan encara eren viues perquè aquestes petites haguessin crescut) i alguna, poques, podrides (això ens indica que un cop seques s’han de desenterrar de seguida ja que sinó se’ns fan malbé). Alguna té algun foradet però que en tallar el tros no hi ha cap cuc ni res de res… s’ha assecat ben bé el forat. Collim entre el dos dies (després de 3 mesos i mig de sembrar) d’unes 8 de la cinquantena de patateres uns 8 kg.

PD13: 2 de juliol separem les patates macades que netegem per coure-les, les verdes que les posem en una caixa petita a banda tapades amb diaris i les que estan bé en una caixa de cartró i tapades i separades amb diaris. Tenim 5 caixes més que ens han donat a FruitesNomdeMuntanya i veient la collita potser ens sobraran. Fem tres tipus de classificació, les que estan millor (l’encaixem tapades amb paper de  diari i són les darreres a ésser consumides), les macades o amb forats (en una caixa per ésser les primeres a consumir), i les verdes i grillades (per consumir en 2n lloc)

PD14: 10 de juliol (després de fa 5 dies que va ploure força i tement-nos que es podreixin més patates… en comptes de que creixin) optem per collir bona part de totes les patateres (les que ens van donar els saó, les grillades ecològiques) que quedaven i per sorpresa nostra no n’hi havia gairebé cap de  podrida ni de verda… Aquestes ens han resultat millor que les altres… hem deixat, per cansanci però també per provar, algunes que ja les traurem més endavant

PD15: diumenge 15 de juliol agafem les darreres 3 o 4 patateres que hi quedaven, uns 6kg, i com les vam collir amb els amics saó que ens van donar les patates grillades se les van quedar… vam quedar com a bons pagesos ja que són realment les 4 mates més productives i patates més sanotes, sense forats, cap de podrida… per tant les certificades kennebeck no arriben a l’alçada d’aquestes ecològiques grillades i tovetes que ens van regalar…

PD16: dilluns 10 de setembre, seguim menjant (i regalant) patates… n’hem trobat 3 de grillades i decidim provar de plantar-les al peu de la tanca de canya.

PD17: 1 d’octubre, seguim menjant-ne i totes bones (hem de revisar la caixa que no toquem mai) i han sortit 5 patateres espontànies a la rega de carxofes i 1 al compostador d’herba seca… mirarem si el desembre hi ha patates per saber si aniria bé una segona tongada de sembra…  Però al primer dia que fa fred (més o menys per St Narcís) acaben mortes (normalment tocades de mort amb la primera Tramuntanada acompanyada de baixada de temperatures)

PD18: Les patates, a 14 de desembre, se’ns han grillat del tot (i no petits grills, sinó llargs grills que fan més d’un pam (cercaven la llum…). I atès que els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina) hem decidit provar de plantar-ne alguna (no tenim gaires esperances ja que totes les patates que es sembrin abans de St. Josep tenen moltes possibilitats d’acabar mortes…) i la resta al compost. Pe cert, el grill és tòxic però la patata un cop li arrenques no, sempre hi quan es mantingui no arrugada i dura, sinó és que ha perdut molts dels nutrients (s’explica que el midó s’ha convertit en sucre…)

Calçotada tardana

Calçots (Font: elscampaners.cat)

Calçots (Font: elscampaners.cat)

Avui dissabte 31 de març hem fet la segona calçotada a l’hort, la primera fou el dissabte passat…
Atès que ens hem trobat calçots gruixuts com un braç hem confirmat la nostra sospita que hem trigat un xic (és que els dissabtes anteriors havia fet fred i havíem tingut forces compromisos i no vam tenir temps per  fer abans calçotades… ni estàvem gens segurs si era bona idea arrencar-los setmanes abans de consumir-los). Amb una bona mida per menjar bé n’hem collit prop del 70% la resta són massa gruixuts, i una dotzena llarga excessivament grans.
Per ara hem menjat calçots suficients per a una dotzena de persones (a raó d’una dotzena per persona) entre els dos dissabtes i calculem que ens queden per una dotzena més. Per ser la nostra primera collita de calçots n’estem força satisfets.
Un altre any hem de començar a menjar-los molt abans… evitarem els supercalçots que només els podem menjar com a verdura (substituint les cebes tendres) i tenir sobredosi de calçotades seguides.

PD: la darrera calçotada l’hem fet dilluns 9 d’abril… i els calçots han aguantat bé dins la barraca aquests dies (collits divendres 30 de març).

Fruiters florint i fullant

Albercoquer florit (Font: infojardin.com)

Albercoquer florit (Font: infojardin.com)

A principis de març, els albercocs estan ben florits, i el codonyer comença a tenir les primeres fulles. En canvi, el cirerer, el perer, el noguer i els pomers encara no.

En principi, i atès que no hem podat gens els fruiters, un cop estiguin ben florits marcarem amb una beta blanca aquelles branques que no floreixen, i amb una beta de color a més si no fa gaires fulles, així detectarem les branques malaltes que valorarem si cal tallar-les abans de l’estiu, i les branques que no floreixen que seran les que escatim a l’estiu (tant el cirerer com els fruiters de pinyol gruixut s’han de podar a l’estiu, cosa que ja consultarem millor).

Cirerer florit i fullant (Font: alkimiaesenciasflorares.com)

Cirerer florit i fullant (Font: alkimiaesenciasflorares.com)

PD1: El joc de les betes no el podrem fer del tot ja que a 30 de març les flors de l’albercoc ja han caigut i per tant com a màxim només podrem marcar amb betes aquells que no tenen fulles. També ens ha estranyat que algunes de les flors ja estan fent albercocs petitons. També hem pensat que les branques que estan pitjor (n’hi ha que hi veiem perfectament que estan atacades per alguan mena de corc… i és clar no ha fullat ni menys florit… i segurament el millor serà que les tallem sense haver d’esperar a l’estiu abans que pogués afectar a la resta de l’arbre… i creiem que si està prou malalta, la branca, tallar-la no farà mal a l’arbre encara que estigui en plena efervescència…).

Codonyer fullat i florint (Font: plantcare.com)

Codonyer fullat i florint (Font: plantcare.com)

PD2: També a 30 de març el cirerer ja està ben florit, amb unes flors ben blanques. El codonyer, a banda de tenir ja moltíssimes fulles, ja apunten flors de color fúcsia, està preciós. Apunten les primeres fulles d’una de les pomeres (la més oriental), alguns brots del noguer gran i les fulles de les puntes de les branques de la figuera.

PD3: M’han deixat una eina boníssima per poder podar (i no les eines cutrilles de les que disposem… m’ho anoto per aconseguir-ne si pot ésser de 2a mà una d’aquestes, sinó ja estem estalviant per tenir-ne una i poder fer podes com Déu mana…) i he aprofitar per tallar totes les branques (només han quedat les principals que són molt gruixudes i que caldrà tallar-les amb xerrac), dissabte 7 d’abril, que no tenen ni fulla ni flor d’un dels albercoquers atès que són ben mortes.

20 mates d’esparragueres – Bancalet

Granja d'espàrrecs (Font: kitchenproject.com

Granja d’espàrrecs (Font: kitchenproject.com

Com sempre, la poca previsió ens fa fer les coses a corre-cuita… i és clar no de la millor manera…  Però alhora pensem que si no ens regalem de tant en tant un impuls, espontaneïtat, com ara comprar 20 arrels mare d’esparregueres… què trist seria doncs…

Bé en fi… incialment havíem pensat que les esparregueres podrien créixer molt bé sota les pomeres (és més, seria molt aconsellable ja que és un bon repel·lent de la mosca de la fruita…) però és que ens hem quedat amb un pam de nas quan hem vist que la motoaixada avui no arrencava de cap manera… i tot ho havíem de fer amb una hora i mitja perquè teníem dinar familiar a la capital… és dissabte (10 de març)!

Així que 4 arrels les hem plantat entre les rajoles de dues parades de crestall (n’hem plantat només dues i dues perquè no sabem si és una planta que es comporta com a invasora i ens feia por posar-n’hi més per si després tindríem problemes amb la resta del bancal…). Doncs ens queden encara 16… 3 o 4 cap al jardí... a prop de les plantes medicinals… I la resta on… si no poden anar al verger… ni podem llaurar la terra seca i dura que tenim arreu amb la motoaixada morta.. doncs entre les dues oliveres petites hi hem fet un petit bancalet, que malgrat està dur, no està tant malament com la resta de l’hort no treballat… així que mitja hora de fanga i mitja més picant terrossos amb el tràmec per acabar plantant corre-cuita la dotzena de mates d’esparreguera que ens quedava… i no de la millor manera.

A dins el forat de cada arrel d’esparraguera hi hem posat un grapat de compost madurat, i en el bancalet a sobre per saber on haurem de regar…

Doncs dimarts 13, després de dues regades ja tenim 3 arrels que han fet espàrrecs de prop de 10 cm… fan tan bona pinta i són tan llaminers que esperem que cap passavolant no els agafi i s’espiguin de seguida i facin una bona mata d’esparreguera… que es faci forta i els anys posteriors siguin ben productives…

PD1: a 7 d’abril la majoria d’espàrrecs s’estan espigant i alguns fins i tot apunten les “flors”

PD2: a 13 de juny hem de netejar d’adventícies el bancal d’espàrrecs ja que estava ben “infestat”… segurament amb la neteja ens hem carregat alguna esparreguera però trobem que no és important… creiem vaja.

Amb el permís de la riera – Bassa II

Balca (Font:www.erbe.altervista.org)

Balca (Font:www.erbe.altervista.org)

Atès que estem un xic preocupats per la poca vida que hi ha, si més no visible, a la nostra bassa (hores d’ara pensàvem que estaríem preocupats per la invasió d’insectes i d’altres bitxos en aquesta bassa enmig de tans camps conreats sense un punt d’aigua a la seva disposició…)… que hem començat a teoritzar del per què de tot plegat: i la idea estrella del moment és que, no hi ha plantes a la bassa, i és clar això no convida a estar-s’hi ni ajuda a defensar-se un xic de depredadors, en principi ocells, que puguin anar-los eliminant… (som conscients que som capaços de crear un piló de teories totes elles contradictòries…)

Per tant el dissabte, 17 de març, vam visitar l’únic punt d’aigua viu de la zona, la riera… que tenia tots els marges socarrimats per les cremes dels marges que els pagesos van fer, suposem, abans de la prohibició de poder fer foc… I només veiem canyissar sec a la mateixa riera (per cert amb un color negrós que no convidava gens a ficar-s’hi… i que voleu que us digui el canyissar no és pas una de les que busquéssim) i canyes cremades i alguns brots d’aquestes que començaven a sortir als marges… vam caminar pel marge de la riera cap a llevant fins que en una cantonada hi havia un petit rebrot del que semblava una balca… i sí, hem trobat una arrel ben recremada (amb uns quants brots, això sí, campiona…) de balca… i es clar, amb una pala vam intentar treure un bon tros d’arrel… i cap a la bassa.

Lliri groc o flor de lis (Iris pseudacorus - Font: creativelanddesignmd.com)

Lliri groc o flor de lis (Iris pseudacorus – Font: creativelanddesignmd.com)

A la bassa, i atesa una altra teoria potser gratuïta (les arrels del que hi posi poden rebentar el plàstic contenidor de la bassa…), vam fer una mena de contenidor amb plàstic doble a dins la bassa on amb còdols vam fer una mena de contenidor on hi vam posar terra de l’hort i l’arrel… i pel que sembla quatre dies més tard sembla que els brots han crescut i tot, així que creiem que acabarà arrelant.

Aquell mateix matí vam anar primer a un viver on vam poder comprar una planta anomenada per ells com a oxigenant que s’arrela al fons de la bassa i com les balques, nenúfars, papirs… i altres plantes aquàtiques eren molt petites i cares (totes superaven els 6-7 €) és quan vam decidir… potser estaria bé poder posar-ne d’autòctones que no fas cap mal a la riera (està totalment antropitzada i s’empra bàsicament per a regar tots els camps de la zona). I potser sí que és oxigenant, o duia molta fauna microscòpica, ja que els peixos només de tirar-la s’hi van estar tot el matí al voltant d’aquesta…

Espiga d'aigua (Pontederia cordata - Font: critsite.com)

Espiga d’aigua (Pontederia cordata – Font: critsite.com)

PD1: Divendres 23 de març, atès que encara estem preocupats per la poca vida que hi ha a la bassa… hem començat a plantar plantes al voltant de la bassa, i dins de la bassa un lliri d’aigua, concretament un lliri groc o flor de lis (Iris pseudacorus)… a veure si creix i també ens ajuda a “oxigenar” o depurar l’aigua.

PD2: Dilluns 26 de març ampliem la biodiversitat i hi afegim a la bassa, una espiga d’aigua (Pontederia cordata), també cercant l’oxigenació i depuració que puguin fomentar. No sabem si és només una casualitat però avui mateix hem vist de nou un sabater a la bassa… (només un parell de dies més tard, ja broten i treuen el cap de l’aigua).

PD3: de seguida que vam posar la balca a la bassa, va començara créixer… però és que dimecres 27 de març alguna de les fulles ja feien més de 30 cm (i quan la vam trasplantar cap d’elles feina més de 10 cm)… no sé si li agrada molt el lloc o és que són molt sofertes i s’adapten a per tot arreu amb aigua…

PD4: 10 de juny el lliri d’aigua està florint (ha fet moltes tiges i fulles noves… i algunes d’elles s’estiren arran d’aigua)

Les primeres papallones de l’any

Papallona blanca (Font: baranobad2.persianging.com)

Papallona blanca (Font: baranobad2.persianging.com)

La primera la vam veure el 18 de febrer, però tot el final del febrer, i sobretot ara al principi del mes de març que a l’hort hem tingut les primeres visites de papallones… per ara només n’hem vistes de color blanc… però creguem que arribaran la resta de colors amb la primavera.

Ens fan il·lusió que tinguem aquestes esperades visites, no només perquè comencen a indicar-nos l’arribada del bon temps… sinó perquè són conegudes arreu com a bons bioindicadors… són indicadors biològics perquè com a espècie ens indiquen que el medi té un bon estat biòtic… bé segurament com a bons indicadors, caldria fer un bon estudi i monitoratge per anar avaluant si cada cop n’hi ha més o menys… abans de poder prendre cap valoració positiva o negativa… però el que sí que tenim clar que és un bon senyal que n’hi hagi.

Ja sabem que no són els únics, ni els més importants bioindicadors però sí que són un dels més famosos, si més no a les nostres contrades… De biodindicadors n’hi ha de molts tipus: microbians, vegetals (algues, posidònies, líquens, trèvol…), animals (macroinvertebrats aquàtics, escarbats, formigues, papallones, amfibis, peixos, cigonyes, martinets, llúdrigues…). Com sempre, una ullada la viquipèdia ens pot donar un bon resum dels bioindicadors.

PD: A finals de març ja n’hem vist forces més i no només de blanques sinó també de marrons i moltes d’elles volant aparellades. De taronges-negres encara no n’hem vist.

La bassa torna a la vida – Bassa III

Sabaters sobre l'aigua (Font: viquipèdia)

Sabaters sobre l’aigua (Font: viquipèdia)

Doncs sí, avui 4 de març hem vist de nou els tres carpins daurats… no se n’ha mort cap i avui tots 3, quan emplenàvem de nou la bassa fins dalt de tot, han passejat plegadets.

I a més hi ha més  vida que mai, ja que avui n’hem vist 3 sabaters. Els sabaters, o gèrrids, són insectes depredadors d’altres insectes o petits invertebrats. Es troben sovint en basses, marjals o aigües de corrent dèbil o quiet.

Segurament hem de començar a pensar en augmentar la família de carpins… ja que no faran l’abast de menjar tantes larves de mosquit com esperem que aviat hi hagi… i no cal que siguem un focus de propagació del mosquit… que amb la sort que tenim fins i tot podrà ésser el tigre.

PD1: fa un parell de dies, som dimarts 13 de març, que no hi són enlloc els sabaters… i de vida, a banda dels carpins amagats sota el llot només hi ha unes quantes mosquetes… D’aquí a un parell de setmanes al viver ens han dit que tindrien plantes aquàtiques oxigenadores (a banda de les flotants que ara mig han sobreviscut a l’hivern) que s’estenen pel terra de la bassa.

PD2: diumenge 8 de juliol ha sigut el primer dia que hem pogut veure a la bassa un espiadimonis, ens ha fet molta il·lusió i PD3 en tornem a veure un altre el 25 de juliol dia en el que decidim tornar a rebaixar d’algues cabells de bruixa la bassa ja que començava a cobrir el 60 o 70% de la superfície… i el deixem al 30% com sempre que fem “neteja”

2n bancal profund – terra com a pedra

Terra argilosa clivellaa (Font: viquipèdia)

Terra argilosa clivellada (Font: viquipèdia)

El 18 de febrer vam acabar el 2n bancal (Bancal C enguany de compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies) i vam arranjar el primer (Bancal A  enguany de lleguminoses i crucíferes ).

Doncs la manera que hem trobat per fer el 2n bancal (a diferència del primer que vam començar a fer-lo quan la terra estava saó) ha sigut aixecar tot el terra amb la fanga (no hi ha cap altra eina que ens hagi funcionat per trencar aquesta terra clivellada i dura…) de dalt a baix… moment en el que aprofitem per treure totes les plantes adventícies (fem un esforç per no dir-lis males herbes) ja que d’aquesta manera s’arrenquen molt fàcilment amb arrel i tot (el rècord és una arrel de prop de 50 cm de llarg i 4 de diàmetre per una adventícia del tipus bleda borda que per cert al nostre conill, un cop seques li agraden molt). Tot seguit amb la motoaixada hi hem fet més d’un desena de passades profundes fins que mitja motoaixada hi quedava ben enterrat.

L’hem regat i hem descansat fins l’endemà que és quan hi hem repartit pel bancal 5 carretades de compost que hem tornat a trinxar i remenar amb la motoaixada fins que la terra ha quedat més fina. Fins que avui mateix hi hem repartit pel mig 7 rajoles per fer els passos (ja que una de les principal lleis dels bancals és que no es trepitgi mai més el terra) i hem cobert les dues bandes del bancal amb 6 carretades ben grosses de compost crivellat que hem repartit amb tràmec anivellador.

I ja que havíem acabat un bancal i mig hem anat a comprar planter, que hem plantat seguint les normes de rotació i d’associació que un dia explicarem més detalladament.

Quan ja marxàvem, un cop el sol ja s’havia post, començaven a caure quatre gotes… a veure si plou prou i ho anotem al full de pluges anyals.

PD1: 3 de març ja hi hem plantat la primera tongada, en el bancal horitzontal (Bancal C que enguany és de compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies) nord escaroles (6), ravebledes (10) i enciams (12) de roure blanc, iceberg i llargs. I al bancal vertical (n’hi haurà dos) de l’oest 6 bròquils blancs i 6 cols de 7 setmanes. Hem seguit les instruccions d’en Caballero i les hem plantat molt juntetes… fa un xic de mal d’ulls tant a prop però a veure com funciona.

PD2: planta adventícia (que es fan espontàniament a qualsevol lloc): no només és substituir “males herbes” per “plantes adventícies” sinó també començar a aprendre que no són plantes perjudicials… i que hem de deixar de veure-les com a competència… ja que fins i tot poden arribar a ésser beneficioses pels nostres conreus malgrat són plantes per necessitat de creixement i reproducció ràpids i d’alta adaptació. Doncs per què poden ésser beneficioses al nostre hort?

  • Millora de la qualitat del sòl: aporten matèria orgànica, eviten la radiació solar intensa, protegeixen l’humus i els microorganismes, coberta que evita l’erosió del sòl (genèrica i per gelades)…
  • Les lleguminoses fixen el nitrogen atmosfèric
  • Font de recursos genètics i biodiversitat
  • Bioindicadors del tipus de sòl (ortigues: sòl ric en nitrogen, verdolaga: desequilibri potàssic, cards: terra massa compacta)
  • Impedeix l’aparició d’altres plantes que poden ésser més perjudicials
  • Poden tenir una utilització de benefici secundari (plantes medicinals, aliment de ferratge animal, adob verd…)

PD4: ens n’hem d’informar millor, i saber-ho explicar, però no es poden enterrar les plantes, sigui adob verd o adventícies, mentre són verdes perquè la provocaria una descomposició anaeròbica. Cal deixar-les assecar sobre el mateix sòl (si tenim prou cucs de terra aquests ja les aniran enterrant poc a poc) i a les dues o tres setmanes quan són ben seques, fer una primera enterrada superficial (si es vol) i també opcionalment més endavant barrejar-ho amb el terra (però hi ha el perill que si es fa amb motoaixada matem molta de la vida del subsòl).