Category Archives: Hivern

Carxoferes congelades

Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)

Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)

De la desena de carxoferes que tenim a la banda nord de l’hort, han sobreviscut prou feines un parell, una, la més al nord però a prop d’una tanca que segurament l’ha protegit del vent gèlid del nord que ha bufat durant més de tres setmanes durant l’onada siberiana, i les dues següents més septentrionals.

La resta estan ben cremades per la fred. Per si de cas les vam regar ahir dissabte i ara esperarem a veure si rebroten. I això que estàvem ben contents ja que al desembre vam poder menjar dues carxofes (que malgrat una d’elles encara era molt petita les vam tallar en previsió de les gelades que venien… però esperàvem que morissin els fruits, no pas la planta sencera…) i esperàvem que a partir de llavors seria un no parar.

Pel que he pogut veure arreu per internet… si no ha mort l’ull segurament hi rebrotaran i només caldrà llençar les penques, les tiges que s’han cremat i acabaran assecant-se. Tant de bo sigui així…

PD: 1 de març del 2012, després d’alguns dies de bonança hem vist que la meitat sembla que es recuperen… per si de cas, i atès que no plou gens, hi fem una bona regada perquè si més no no pateixin sed… a veure si les recuperem del tot i podem gaudir d’alguna carxofa… sense d’haver d’esperar a l’estiu vinent.

PD2: 13 de març del 2012 s’han recuperat el 70% i ja tenim dues mini carxofetes que estan creixent… per ara estem regant amb regadora i mànega… a veure si podem aconseguir tres horetes lliures per poder bé fer les regues als cantons… o un sistema de reg de degoteig.

PD3: Som 29 d’abril, i de les dues carxoferes que van sobreviure ja n’hem aconseguit 10 carxofes (i vénen de camí mitja dotzena)… les altres que prou feines tenen temps per sobreviure res de res… Avui però hem vist la nostra primera plaga (pugó, tot pastorat per formigues) i l’hem tractat de seguida amb aigua amb sabó ecològic (l’hem fumigat a raó d’un tap per litre). Més tranquil·lament a casa hem pogut consultat un parell de llibres i ens quedem amb la següent fórmula: 1/4 de litre d’oli suau (provarem girasol)  bullit amb 50gr. de sabó tou, que s’ha de transvasat forces cops (o sacsejar dins un pot fortament) perquè quedi ben barrejat… s’aplica diluït amb 5 litres d’aigua i es “sulfata” al moment. A veure si avui podem preparar-ho, tenir un pot a punt i demà si el remei d’urgència no ha funcionat aplicar-hi aquest.

PD4: 8 d’agost, les carxofes finalment són mortes... (mirar PD5) ara hem de mirar si han sobreviscut alguna soca… Tenim sort i podem comprar soques noves… mirar nova entrada.

PD5: el 5 d’octubre (sota la prova de plàstic negre per matar adventícies) vam descobrir que havien rebrotat 3 carxoferes que pensàvem que eren mortes i hi han nascut 4 carxoferes noves que finalment el 2 de novembres trasplantem a la rega de carxoferes “aprofitant” que l’excés de pluges, fred i tramuntana ha matat 2 carxoferes de planter.

Tants caps tants horts (i cebes i espinacs)

Gelada - Quadre d'en Camille Pissarro del 1873 (Font: recursos.educarex.es)

Gelada – Quadre d’en Camille Pissarro del 1873 (Font: recursos.educarex.es)

A 2 de febrer, en veure que s’acosta aquesta onada de fred (que no pas gaire neu…) hem preguntat a diferents hortalans… i com sempre en els temes d’horta, quan preguntem, rebem respostes totalment contradictòries… i sovint només (bé no és pas només si no més aviat molt) basades en l’experiència però gens fonamentades… i sovint penso, ja que nosaltres fem el mateix, que sovint la nostra experiència s’argumenta un xic supersticiosament.

Així, que sense fonamentar, uns m’han dit que s’hauria de regar per minimitzar el mal que farà la onada de frled seca (per això el fet que nevi, en el nostre cas és una bona notícia…) i continuada… i d’altres que ni se m’ocurreixi regar pas.

Així que no sabent per quina banda decantar-me he optat pel camí del mig per no regar ni les veces (calia fer-ho amb aspersor i contra el vent del nord, i és clar… no convidava gens…)ni les plantes ja crescudes (els calçots (70 a 90% fets), les cols (75%),les cebes (50%, són només cebes tendres gruixudes) però sí regar la meitat de tot el que està petit i creixent com són, la meitat occidental de les pastanagues (10 a 20% crescudes), meitat occidental de les faves i pèsols (5 a 10% crescudes), meitat sud de cebes tendres (20 a 40% crescudes), meitat occidental de faves i pèsols (50 a 60%), meitat occidental dels enciams de sucre (5 a 10% crescuts), meitat occidental d’espinacs (5 a 10% crescuts).

No vol dir que d’aquesta experiència en puguem extreure cap conclusió (perquè deu haver molts més variables que les que puc controlar… ja que no tenim controlat la humitat ja existent del terra, etc…)… però confio que si més no es podrà “salvar” la meitat de la futura collita…

Això sí, hem tancat a la barraca en piguet, el conill de la nostra filla… no fos que el trobem congelat… I una altra reflexió és si hem podat massa aviat (encara que la tradició així ho marqui…) ja que encara que normalment en la nostra zona no sol gelar gaire, aquestes gelades poden fer molt de mal a les ferides de les podes (i en llocs on fa més fred que aquí solen podar cap a la primavera…).

Ja anirem relatant què passa aquesta nit, si neva, si fa molta més fred… com els veiem el dia que puguem anar a l’hort…

PD1: al vespre ha començat a nevar… sembla que durarà unes 3 o 4 horetes… però si fem cas a les previsions cap a la matinada nevarà molt fort, així que demà, el poc blanc que veiem avui dins les ciutats (a les afores ja deu ésser tot ben enfarinat) serà d’un gruix considerable (per les nostres contrades si més no… que al·lucinem amb poquets centímetres…). Finalment de nevada no gaire… però de fred i de tramuntana moltíssim.

PD2: encara mengem de les cebes tendres, bé ja no són tant tendres (25 d’abril 2012), plantades a finals del mes d’octubre… Ara ja comencen a espigar i ens han recomanat que tallem l’espiga abans que faci la flor i l’hi dediqui massa energia. Hem començat a menjar-les tard perquè també hem menjat forces calçots com si fossin cebes tendres…

PD3: els espinacs són ben agraïts, les dues tongades d’hivern que hem plantat ens han donat molt de fruït… i hem pogut anar menjant, congelant i regalant tot de fulles d’espinacs fins el mes de maig. Val a dir que cap el 23 d’abril, per Sant Jordi, els espinacs han començat a espigar i hem optat per trencar el tronc sencer que s’espiga… i ens han comentat que si en comptes d’arrencar fulles només arrenquéssim també tot el tronc de la fulla s’haguessin espigat menys… A  7de maig ja els hem arrencat tots i els hem emprat com a encoixinat del bancal B, tots s’estaven espigant.

PD4: dilluns 21 de maig hem collit tots els pèsols que van sobreviure a les gelades i finalment hi ha hagut un grapadet… justament 350gr un cop espellofats i que hem cuit avui mateix amb la nostra especial recepta de crema de ceba i pèsols.

Adoptem 4 llentiscles

Llentiscle (Font:www.iaeden.cat)

Llentiscle (Font:www.iaeden.cat)

Divendres 13 de gener els amics Ambientòloga-Hum ens regalen 4 formosos llentiscles que posarem a l’extrem sud del jardinet… Un cop acabem de fer la gran poda de l’arbre gegant, “la sela” (un salze), que allà s’hi troba, esquerdat per un llamp, fent de mota, de marca de marge del nostre hort amb el de la veïna francesa.

Pel que hem pogut descobrir, el llentiscle és un pistatxer però de fulla perenne, que els festucs que fa són massa petits per ésser comestibles… però que de las seva sàvia se’n fa el màstic… I a més, que generalment el considerem un arbust de fins uns 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres (segons santa viquipèdia).

PD: Finalment els hem trasplantat, divendres 6 d’abril 2012, a la banda sud-oest del jardí, un d’ell però se li ha assecat (això creim ja que les fulles eren totes taronja seques) un parell de branques. Hem aprofitat i entre els llentiscles i la tanca perimetral hi anirem plantant les ortigues (que en tenim poquíssimes) que anem trobant per l’hort (per tenir-les controlades i per tenir-ne un xic de cura i el dia que les necessitem estiguin a l’abast). N’afegim un parell més d’ortigues que ens van donar en Jordi-Marta dijous 3 de maig (ells flipaven que ens enduguéssim ortiga negra i ortiga blanca del seu hort…).

Anem a provar un entapissant

Trèvol blanc - ferratge bord, forratge bord, tréfola i trevolet de prat- (Font:herbarivirtual.uib.es)

Trèvol blanc – ferratge bord, forratge bord, tréfola i trevolet de prat- (Font:herbarivirtual.uib.es)

Divendres 13 ens acostem a un viver per preguntar pel trèvol japonès (es veu que en realitat s’anomena trèvol blanc) com a entapissant de les zones del jardí i de jocs que el sòl és pelat… i no només perquè sigui més maco sinó perquè quan plou no s’enfanga tant.

Com sempre però, atesa la feina que hi ha contínuament decidim només aplicar-ho, no allà on hi havíem pensat sinó en el camí de la bassa que està sempre obac pels arbustos del jardí… així que hi passem la motoaixada, el diumenge 22 de gener, i sembrem el trèvol al vol… i ara a esperar a què brotin i hi creixin.

És una herba interessant perquè té fulla perenne i és de creixement lent (uns 20cm a l’any com a màxim) i tolera bé el tall arran de terra… A més, no és que calgui, però és una bona planta farratgera d’alt contingut proteïnic (bé pels humans no és digestible tret que es cogui de 5 a 10 minuts…). Diuen però que les flors seques i les llavors poden fer una nutritiva farina per barrejar amb d’altres aliments, així com se’n pot fer una infusió molt saludable.

Ah, i floreix d’abril a novembre… i viu arreu dels països catalans (bé només els peninsulars), què més hi volem.

PD: som 21 de març i no ha crescut gens… també és veritat que no ha plogut gens… i és clar l’hem regat poc… Atès que avui ha plogut molt i és possible que demà continuï potser això farà que comencin a sortir…

PD2: havent-hi plogut i regat… som 30 de març i encara no n’ha brotat cap…

PD3: a 1 de juny estan prou crescudets però són més alts del que esperàvem…

Motobomba que falla… 2012

Motomba del pou (Font: santiago.olx.cl)

Motomba del pou (Font: santiago.olx.cl)

El primer cop que no va funcionar la motobomba, ens sembla recordar que era pel mes d’octubre o novembre... inexplicablement hi havia aigua al dipòsit de gasolina (en deixar que es buidés la gasolina, l”aigua que hi havia, que normalment flota… va entrar al carburador... i és clar va caldre netejar-lo del tot al mecànic). Ens va costar força el mecànic… però vam aconseguir que en JoanMecànic ens ensenyés quatre coses sobre el funcionament de la motobomba, si més no entendre-la un xic.

El diumenge 22 de gener no vam poder engegar la motobomba del pou… i com sempre s’espatlla just quan tenim els dipòsits buits. Feia prop d’un mes que no l’engegàvem…però per sort vam recordar una de les lliçons d’en JoanMecànic: mira que no estigui negat (pels diferents i insistents intents d’engegar-la). Però és clar, vam necessitar que en JuanIsabel ens deixés una clau de bugies (de 17, ja que la de 21 és de tipus motocicleta…) la vaig treure, vaig cremar-la i un cop eixuta… va engegar! visca! i no sabem si és perquè la vaig collar poc, només amb els dits, que ara l’he d’engegar amb l’estàrter a mig obert i tancat… misteris… i ara que ho dius i si el collo per veure si s’ha de seguir engegant així… i li entra massa aire?

Bé, ja som dissabte 28 de gener i he aconseguit al mercat de 2a mà una clau de bugies del 17… el proper cop collaré més la bugia…. i som l’estiu i no hem tingut cap altre problema més per engegar-lo fins…

El 5 d’agost per primer cop la motobomba no pouava aigua malgrat estava engegada… i en  veure que la bomba manual tampoc treia aigua ens vam témer el pitjor… el pou assecat… però si tenim 12 metres de profunditat, com es pot acabar… vam encebar primer la bomba manual… i en veure que va ésser una solució (per cert l’hem d’endreçar sempre amb el mànec per avall i així es produeix menys pèrdua d’aigua) per la manual, vam produir també l’encebament a la motobomba, i va funcionar.

29 d’octubre, un cop més quan el necessitem s’espatlla (bé de fet és normal, ja que no s’espatllarà quan no l’emprem… ens n’adonem o s’espatlla just quan el necessitem… i com sempre esperem a emprar-lo quan hem de fer més d’una feina). Aquest cop quan intentàvem engegar-lo hem sentit un cloc i ja no roda per engegar-lo… i no ha estat la corda ja que s’estira i retorna, però el gir no el transmet al motor… 2 de novembre ja la tenim arreglada, han hagut de canviar tot el quadre lateral d’arranc i ens ha costat 67€… i nosaltres que estàvem estalviant per una desbrossadora. Per cert, no pouava i hem hagut d’encebar no només el motor sinó també la mànega que ve del pou.

30 de desembre, el motor no poua… funciona però no surt aigua, només un ridícul rajolí. Hem provat de tot, encebar-lo mil-i-una vegades, posar-lo més alt que la sortida de la canonada inferior, desmuntar la part frontal per si està obstruït… i finalment, de tant fer-lo servir sense que poués, segurament hem fet malbé el reten (que en el nostre cas és de ceràmica). Finalment el problema és que la mànega d’entrada d’aigua no era hermètica, i si entre el pou i la motobomba no s’hi fa buit no funciona bé… la pregunta del mecànic és com hem aconseguit que funcionés fins ara! Així que la tanca de ròtula cap al pou l’hem deixat, encara que el mecànic troba que és una tanca de les antigues i que potser algun dia ens deixarà de funcionar bé, ens posa un nova mànega que no estigui tant resseca i ens solda en calent una tanca de ròtula a la mànega i la corresponent ròtula metàl·lica a la sortida de la motobomba… que sumats a la reparació del reten… puja a 90€.

Serp blanca o ratllada

Serp blanca (Font: www.dragnatura.org)

Serp blanca jov (Font: http://www.dragnatura.org)

Avui diumenge 22 de generentre unes rajoles a la pared oest de la barraca hem trobat, amb gran sorpresa, la nostra primera serp de prop… (ja sabíem que havíem de treure aquestes restes de rajoles de la zona de jocs…)

En Juan-Isabel i en Roc tampoc hi entenien gaire i hi deien que era una “culebrilla”, amb això és com no dir res però ja era més del que nosaltres sabíem… si més no hem pogut deduir que era una colobra i per tant no era pas un escurçó… i el diminutiu ens deia que era una cria no gaire gran…

Això sí, devia estar molt espantada, més que nosaltres, perquè no feia més que expirar aire i obrir la boca, i de tant en tant fent una finta com si ens volgués mossegar a distància…

Finalment l’hem caçat amb un pot i l’hem anat a deixar molt enllà, lluny de l’hort… no la volíem pas matar… que per cert era el que ens recomanaven, bé més aviat insistien, en Juan-Isabel i en Roc… que si pot mossegar la nena, que aquesta es fa gran i farà el niu aquí a prop, etc… finalment, per si de cas l’hem dut lluny del nostre hort… però ara que hem buscat per internet (Rhinechis scalaris, serp blanca o ratllada) podem veure que pot ésser un bon aliat contra els ratolins, talps i musaranyes a l’hort… i per tant no cal matar-les i dur-les lluny de l’hort, simplement a un lloc on no ens les trobem gaire…

Serp blanca adulta (Font: viquipedia.org)

Serp blanca adulta (Font: viquipedia.org)

La nostra era un exemplar jove, molt groguenc i amb taques negres fent unes H i en conjunt com si fossin una escala. Es veu que de grans poden arribar a 150-180 cm. Estem contents del que hem après i sobretot per no haver caigut a les pressions de mata-la, només cal aixafar-li el cap ens deien…

El 23 d’agost, al compost (de fet ha sortit en un palada de terra) ha sortit una serp, creiem que de les anomenades blanques, adulta de més d’un metre. No ens hi hem pogut fixar bé ja que de seguida s’ha escapolit.

Se’ns tira a sobre la poda! – El verger I

Doncs això, divendres 6 de gener ja no vam poder mantenir-nos en el nostre engany… i hem de començar a podar ja…

I aprofitant que tant en Juan-Maria com en Juan-Isabel estaven pel seu hort podant les oliveres, vaig convidar-los, crec que no gaire subtilment que em donessin alguns consells… com sempre qui es va acostar al nostre hort va ésser en Juan-Maria i vam fer un repàs de 10 minuts pels arbres i el verger:

  • Oliveres (5):
    Olivera (Font:tvperu.gob.pe)

    Olivera (Font:tvperu.gob.pe)

    són els més difícils de podar… cal ésser tot i un expert… i malgrat en Juan-Maria no ho és, és el que tinc més a prop i accessible… i pel poc que sé d’ell es fonamenta, si més no, amb la seva intuïció i experiència d’uns 10 anys i amb molt del necessari i difós assaig-error. Així que endavant amb l’estil de poda perquè doni forces fruits, deixar el centre de l’olivera amb com a màxim 3 branques mare i ben obert perquè li entri el sol… tallar les puntes a tots els nous brots que volguem mantenir, tallar els que no volem mantenir perquè són molt a prop d’altres o es fan la competència pel sol… i tallar els mamadors (“xupons”, branques anyelles molt llargues que només creixen i no donen fruit… amb un color verd més fosc i viu que les altres branques i molt llises, sense clivelles ni arrugues) i les branques seques o que tenen molt poques fulles (interpretàvem que estaven malaltes). Vaig dedicar-me a l’olivera que tenim pitjor però no essent gaire valent i tallant poquet… perquè també, amb la fred que feia (estava ben núvol) preferia dedicar-me a feines més dures: tallar branques gruixudes. PD: durant l’hivern les hem anat podant i ara comencen a brotar les branques amb menys fulles… les que no acabin estant ben plenes de fulles mirarem de veure si es poden podar… i a 20 d’abril les 3 oliveres del jardí les hem aclarit de males herbes (ja era hora) que les hem deixat d’adob verd i encoixinat (però encara falta posar-hi el compost).

  • Moreres (3):
    Morera (Font:www.floresyplantes.net)

    Morera (Font:www.floresyplantes.net)

    atès que només les volem per fer ombra, la idea és que la deixem ben pelada, tallar totes les noves branques (quin respecte!) d’enguany… i això que algunes són molt més gruixudes que un dit gros molt gros… ja m’avanço que em costarà fer aquesta esquilada i abans consultaré per internet… el que sí que tinc clar és que tallaré totes aquelles que molesten al pas (la necessitat em fa ser molt valent…) i deixaré aquelles branques que segons el disseny mental que hi tinc em serviran per fer ombra on no hi ha o quedi més bonic… o s’abraci amb l’altra morera…

PD1: Finalment he  sigut força prudent encara que la majoria de moreres de jardí, zones verdes i carrers les poden arran de “munyocs” els llibes seriosos de podes recomanen en termes generals que es podi només si és necessari ja que no deixa de ser una agressió i cal que la podi sigui justificada… i per tant només “he tallat les que he pogut justificar” com ara les que creixien cap a una banda equivocada, quan n’hi havia masses de juntes, les que semblaven un xic malaltes o si més no no tant sanes com els de a prop, etc… A veure com resulta aquesta temporada amb aquest tipus de poda conservadora.

PD2: a 9 d’abril és dels pocs arbres que encara no han fullat… esperem que no sigui per haver-los podat poc…

PD3: ja apunten, ambdues moreres, els brots a 15 d’abril… I a 12 de juny ja fa molt de temps que mengem mores (les negres, les més bones gairebé que no arribem mai a temps i cauen…) i que estan ben fullades les moreres… i si al principi els veïns deien que per no haver-les podat farien les fulles petites (i es veritat que eren petites les fulles que feien) ara que ja s’ha ben emplenat han anat creixent i n’hi ha de ben grosses. Així que si no descobrim altres motius, em sembla que cada any les podarem poc.

Auró americà (Acer Negundo) - Flor masculina (Font: chalk.richmond.edu)

Auró americà (Acer Negundo) – Flor masculina (Font: chalk.richmond.edu)

  • Arbre sense nom Negundo (2): vaig indicar-li, com qui no vol la cosa, que aquell arbre em sobrava de la zona del jardí propera a la bassa… i ell també va veure que és un arbre que fa ombra excessiva a la bassa i a dues oliveres i part de l’hort… i que si pot haver-hi “males plantes” també pot haver-hi “mals arbres”… el tallarem a l’alçada d’un tamboret… per reconvertir-lo en un seient rústic a prop de la bassa… PD1: som 14 d’abril i no l’hem tallat… així que com a mínim haurem d’esperar un altre any tret que ens faci més nosa del que ara pensem i decidim acabar amb ell abans de l’hivern vinent. PD2: a 20 d’abril fem “poda de manteniment” manual treient totes les brots de branques que surten pel tronc i que acabarien essent molt molestos si els deixem créixer.
  • Noguer (2):
    Noguera - Nous (Font: 2.bp.blogspot.com)

    Noguera – Nous (Font: 2.bp.blogspot.com)

    en principi no s’ha de remenar gaire, només tallar les branques molestes i aquelles seques (d’un color marronós fosc i més apagades… i que es trenquen només de manipular-les)… a banda de tallar algunes on n’hi ha varies sortint d’allà mateix formant un nus. Vaig fer just les que em molestaven i les seques del gros.. ja que del petit no veia tant clar què hi havia de fer… i entre d’altres no recordo si va dir que les puntes de les noves branques també… a consultar-ho de nou toca. PD: Amb el que vam tallar sembla que ho hem fet prou bé ja que a 14 d’abril gairebé totes (cal mirar-ho més detingudament) les branques han fullat (el noguer gran va començar a apuntar cap el 30 de març) i florit (els hi penja un ramillet força gruixut verd). Val a dir que el noguer gran fulla i floreix abans i amb més força que el petit.

  • Pomeres (5):
    Pomera (Font:esjardineria.com)

    Pomera (Font:esjardineria.com)

    no vaig entendre res… recordo però que em va explicar que la flor i fulles surten de cada gemma i que les escatís de seguida que sortissin perquè no em passés com vaig trobar els pomers a l’agost… ple de milers de mini-pomes fetes malbé (per manca de cura i per créixer tant apretades). Ara, segurament no escatiré les flors, el que escatiré seran els fruits quan hagin crescut un xic i pugui destriar els més febles-petits-lletjos (espero que no sigui una metàfora de l’eugenèsia dels dictadors que hem patit a la nostra història…). PD: són dels darrers arbres en fullar i florir… (molt després dels albercocs, codonyers, perers i alhora amb els noguers i figueres) però quan ho fan són tan macos com els altres.

  • Codonyer (1):
    Codonyer (Font: http://dragonwood.org/2009/11/10/quinces/)

    Codonyer (Font: dragonwood.org)

    ara mateix no recordo que en parléssim… i és molt petitó… no sé si no s’ha de tocar… perquè de fruits ja en va fer aquesta tardor… simplement que el fort vent del nord, la tramunana, els va fer caure tots de cop i abans de temps… així que no sé si se soluciona ni s’arranja res podant… (Fullant i florent mirar aquí i aquí on també s’explica reproducció per esqueix)

  • Cirerer (1): es poda quan ja ha donat fruit, a l’agost (perquè ja és un arbre adult… si fos jove he sentit dir que es poda a l’hivern)… perquè ara al gener i febrer ja millor deixar-lo tranquil perquè un dia d’aquests farà flor i a principis d’estiu esperar que faci cireres (que per cert, a diferència d’altres fruits no s’ha d’escatir ni les flors ni els fruits…). PD1: Dissabte 19 de maig vam collir les poques cireres que vam trobar… no sabem si han estat els ocells (hi havia forces cireres menjades… però no tantes com esperàvem) o algun espavilat (que durant aquests dies mentre esperàvem que maduressin) se’n va aprofitar… Sigui com sigui hem de posar la xarxa a principis de maig (i fins i tot a finals d’abril) per protegir les cireres.
  • Perer (1): en principi s’ha de tractar igual que les pomeres… i de podar no recordo gaire què en vam parlar (és impossible retenir tantes coses alhora! I tant subjectives i abstractes!). Caldrà una navegació per internet i convidar-lo a visitar l’hortet un cop més.
  • Albercocs (4):  a veure si en tindrem d’”abricocs” enguany… i aquí la meva memòria em falla i no recordo gaire a banda de diagnosticar que estan un xic malalts per la sàlvia que supuren per algun nus… a investigar… (la llista de feines és tant llarga que malgrat no sóc així… n’aprendré… només podré anar fent una cosa cada cop, poc a poc i amb bona lletra…). PD1: el dijous 12 de gener hem vist que una de les branques més llargues ja ha començat a florir... hi ha un brots florits d’un color fucsia molt brillant… Pobres albercocs si ja estan florint i arriba un dia d’aquests una gelada… és ben bé que aquest hivern tant bo farà tornar boges les plantes… PD2: dissabte 18 de febrer i aquest mateix albercoc ja treu fulles a la branca més nord. Les flors anteriors han desaparegut, segurament per les intenses gelades que aquesta onada de fred siberiana que hem patit gairebé un mes seguit. PD3: som a 1 de maig i n’hi ha un piló d’albercocs de mida més gran que les ametlles amb pellofa de pell. Hem hagut de fer una poda de sanejament tallant totes les branques malaltes a l’albercoc més oriental… a veure si li va bé (nota mental: he d’acabar descobrint perquè supura tanta sàvia…).
  • Arbre sec (6): bona part d’ells més que arbres creiem que són arbustos... i que de les arrels cada any torna a intentar créixer un de nou… en tenim varis de secs… un però protegeix el sobreeixidor del pou i te lligada la mànega principal del pou perquè no surti del motor d’una estrebada… doncs aquest concretament mentre l’intentàvem tallar un xic… s’ha esberlat del tronc i hem pogut descobrir un niu, jo diria que de formigues… ja que recordo que les termites són diferents i no hi ha les larves blanques tant comunes dels nius i galeries de tèrmits. Així que aquest finalment el vam acabar d’arrencar i cap al piló de branques i troncs… PD: són arbres secs i amb molt mala pinta… però a 14 d’abril han florit forces branques i estan apuntant noves fulles i nous rebrots arreu (també per les arrels), tota una sorpresa… però això no vol dir que ens agradin i tendim a treure-nos-els de sobre quan puguem.
Salze blanc (Font: www.bomengids.nl)

Salze blanc (Font: http://www.bomengids.nl)

  • Arbre gegant (1) – Saula (Salze blanc?): podat durant l’hivern fins allà on hem pogut… va ésser un dels primers en fer flor i fulles… i hem trigat en conèixer la seva tipologia d’arbre ja que el nom que ens deien el veí autòcton de la zona (saula) no hi havia manera d’identificar-lo. Ara sabem que és un salix alba (o qualsevol d’altres sàlixs) i era el típic arbre de marge entre camps… però el veí ens ha comentat que a mida que la gent els va anar tallant per cremar ara el nostre és dels pocs que queden a tota la contrada.
  • Figueres (2): a 10 de gener podem les dues figuers (bé la gran només les branques que molestaven i que veiem que estaven força seques, i la petita li reduïm les branques principals deixant-ne només 3).

Val a dir que no hi ha res com tenir bones eines... els veïns tenen tot de podalls de totes les mides… uns fins i tot semblen super alicates de tallar cadenats com a les pelis… i nosaltres només tenim unes tisores de podar i dos xerracs, un de dents llargues i un altre de petitones… que fan el tall més net… cosa que s’ha de vigilar la poda, que el tall sigui net perquè pugui cicatritzar millor.

PD: Som ja 10 de gener i prou feines he fet les dues figueres, la gran i la petita (fàcils), la noguera gran (també fàcil) i dues oliveres (difícils). I hi alterno ésser poruc a ésser valent i irresponsable… tant em costa tallar moltes branques com quan m’animo escabetxino a tort i a dret… a veure què passarà a la propera collita (de fet com encara no hem tingut cap collita no podrem comparar… i “ushujuru” que miraré què fa cada branca, les molt pelades, les que he deixat, les carregades de branquetes, la neta de branquetes per si puc entendre la poda i les seves funcions…

La primera granota (bé amb trampa)…

Dimarts 3 de gener els Juan-Maria ens van fer arribar una granota (de les anomenades verdes però marró, amb taques… potser és el color de quan hivernen…).

Així, tal i com vam quedar amb ells quan van veure que teníem una bassa… tota granota que trobin ens la faran arribar… i no ens ho esperàvem que en ple hivern n’hi trobessin.

La vam acostar a la bassa, va saltar a la vora i allà s’hi va quedar fins que finalment va desaparèixer… suposem que amagada entre arbustos, o colgada entre les pedres del voltant.

Tenim pendent ajudar a créixer plantes tot voltant de la bassa… sinó pocs animalons s’hi quedaran a viure durant l’hivern. Però  malgrat la trampa, és la primera granota que arriba a la bassa.

Descobrint la mallerenga

Des del mes d’octubre, que fent cas de l’amiga tècnica mediambiental, que vam penjar, d’un arbre del jardí, una menjadora especial per les mallerengues.

Mallerenga mascle (Font: ca.wikipedia.org)

Mallerenga mascle (Font: ca.wikipedia.org)

L’invent casolà és un filferro llarg on hi clavem cacauets (am pela és clar) i corbant ambdós caps, un per penjar la menjadora d’una branca i l’altre perquè no caiguin. Doncs el primer cop vam trigar en començar a trobar-los menjats, prop d’un mes… però aquest  segon cop als pocs dies ja vam trobar que n’hi havien d’oberts.. És un tipus de menjadora especial per a ocells molt àgils que poden menjar mentre fan equilibris.

Menjadora (Font; criatures.ara.cat)

Menjadora per a mallerengues (Font; criatures.ara.cat)

I no és fins avui, dimarts 27 de desembre, que hem pogut veure de cua d’ull (mentre estàvem fent el bancalet pels ravenets, hem sentit fressa de com els estaven pelant) i no hem pogut, de cap de les maneres poder identificar-lo. Només sabem que l’hem vist de color blanc i negre (o negre i clar) i ja que pocs ocells tenen l’habilitat de poder menjar-los podríem assegurar que és una mallerenga… i potser carbonera… però ja ho acabarem descobrint.

Costarà però, ja que és un ocell esquiu, tímid i molt poruc… de lluny mentre dinava amb els prismàtics no ha aparegut (però sí que he pogut veure un altre petit ocell que no he pogut identificar i que podria ésser un mosquiter, una boscarla o bosqueta, etc… i he pogut comprovar que el “nostre” pit-roig ve sovint i li agrada amagar-se als arbustos del jardí) ja que mentre estava a la barraca l’he tornat a sentir i ell m’ha vist a dins per la finestra i ha marxat de seguida.Paga la pena tenir-hi cura durant l’hivern (que li manca aliment) perquè és un bon aliat ja que menja tot tipus d’insectes, així com fruits silvestres i llavors riques en olis. S’acostuma fàcilment a les menjadores d’on si pot seleccionarà les pipes. I ja em temo que la nostra amiga tècnica mediambiental (mira que és llarg…) ens dirà que estaria bé fer i penjar un parell de caixes niu perquè s’hi acabin instal·lant a l’hort…

Quan l’identifiqui en ferm, us ho explico aquí mateix. PD: Dissabte 14 de gener vam poder identificar-la, i és una carbonera, amb pit grogenc i una llarga corbata negra que li travessa el pit.

Bancals profunds (parades de crestall)

Compostador (Font: edu.jccm.es)

Compostador (Font: edu.jccm.es)

Una altra de les tasques que tenim pendents (aquest hivern hem de fer compostadors de fusta, galliner mòbil i un sistema de reg soterrat entre d’altres) és l’hort de bancals profunds.

Les referències bibliogràfiques pels bancals profunds són en Seymour, en Caballero (que en realitat n’és una versió anomenada parades de crestall) i en Bueno -imatge-.

Bancal sg Seymour (Font: huertoparatodos.blogspot.com)

Bancal sg Seymour (Font: huertoparatodos.blogspot.com)

Bàsicament s’han de fer 4 bancals profunds de 1’5x6m separats per 50cm de passadís (l’únic lloc on es pot trepitjar… el bancal mai ja que és una forma de cultiu intensiu que necessita que estigui molt airejat i gens compactat). Nosaltres però en farem 5, dos de verticals (de nord a sud) i tres d’horitzontals (d’est a oest).

Avui, dilluns 26 de desembre, tot just hem marcat l’espai amb branques d’arbust al terra de l’hort i hem pogut decidir la ubicació definitiva tot deixant espai per la instal·lació dels compostadors.

Dades tècniques de les parades de crestall (més adequades per a climes on no plou gaire i l’ambient pot ésser molt sec com quan bufa el nostre vent del nord):

  1. No es pot trepitjar la terra cultivable: els organismes vius i arrels de les plantes faran una bona estructura al terra, remouran el sòl i construiran gal·leries per a que l’aire i l’aigua circulin de forma correcta… i per tal d’evitar alterar el medi on viuen, no es trepitjarà ni es treballarà la zona cultivada.
  2. Humitat constant: es recomana cinta exudant, o també gota a  gota que consegueix un reg constant i molt estalviador d’aigua. La humitat constant afavoreix l’activitat dels cucs de terra i altres éssers del sòl.
  3. Cicle rotatiu de 4 anys: Després d’una tipologia de cultiu no es tornarà a plantar el mateix fins que han transcorregut 4 anys. Per aquest motiu cal  com a mínim 4 bancals (o 5 si es vol deixar descansar un i fer per exemple adob verd).
  4. Compost: És una transformació controlada d’una barreja de residus orgànics, imitant el que fa la natura a la superfície del sòl, per tal d’obtenir un adob d’alta qualitat. Cal afegir-ne cada any per sobre de tota la superfície de les parades.
  5. Sembra i trasplants: Es fa de manera més densa que a l’horta tradicional. Així es perd menys la humitat del terra i s’eviten més males herbes.
Bancal sg en Bueno (Font: edu.jccm.es)

Bancal sg en Bueno (Font: edu.jccm.es)

Quan puguem posar-nos a fer els bancals de la parada de Crestall caldrà fer els següent passos:

  1. Marcar amb un metre i 4 estaques un rectangle d’1’5x6m (i així són 10m2)
  2. Es col·loca un cordill al voltant de les estaques i així tindrem una guia. Cal treballar la terra de l’interior fins a una profunditat de 20-30cm bé amb la fanga o bé amb la motoaixada.
  3. Quan la terra està saó, cal passar-li el rasclinet i s’eliminen pedres i es desfan els terrors de terra.
  4. Amb quatre estaques i un cordill marcarem a l’interior dos rectangles de 30cmx6m que és on conrearem.
  5. Es deixen al centre del rectangle pedres planeres o rajoles per a l’espai de pas per accedir al centre de la parada, tot separades per 60cm, espai on hi plantarem plantes aromàtiques i flors.
  6. En aquests rectangles cultivables s’afegeix una capa de 2 a 4cm de compost.
  7. Per sobre el compost es col·loca el reg exudant o sistema de reg gota a gota.
  8. I per sobre d’ambdós es col·loca una mantell, un encoixinat o mulching de palla, serradures de fusta, escorça d’arbre, etc…
  9. Ara ja es poden plantar les hortalisses (el planter al sòl separant el mantell i el compost, i les llavors entre el sòl i el compost).

Més informació:

 

 

Bassa I – Peixos

Des del principi de tenir hort que hem tingut clar que havíem de tenir una bassa… però no ens hi hem pogut dedicar fins el mes de novembre… abans teníem una feinada de por per deixar l’hort en condicions (i nosaltres no tenim tampoc gaire temps lliure: entre setmana a partir de les 5h i amb cada cop menys llum solar… i el cap de setmana compartit amb les obligacions familiars extenses).

Així que el forat no vam poder iniciar-lo fins ja el mes d’octubre… era un forat interminable i això que només era de 2×3 metres. Inicialment el vam dissenyar que en una banda hi hauria 50cm de profunditat, al mig 1 m i a l’altre extrem 1’5 m però la realitat, un cop més ens va obligar a canviar de plans… A 70cm ja vam trobar aigua (també val a dir que va ser després d’una època de llargues i intensíssimes pluges… i potser el nivell freàtic era molt alt) i allà vam haver de parar. Així que tenim bassa des de dimarts 6 de desembre amb tres peixets des del dimecres 7 de desembre (sí sabem que no vam deixar reposar l’aigua… però és que, encara que no us ho cregueu teníem mosquits al desembre (els darrers els vam patir el 23 26 de desembre!), molts a l’hort i no volíem que la nostra bassa fos un focus més d’extensió.

Vam estudiar totes les maneres d’impermeabilitzar… maneres molt cares (com ara un plàstic que s’empra per impermeabilitzar els terrats…) i finalment vam triar l’opció més econòmica: al fons capa geotèxtil i plàstic simple… però com vam acabar la bassa molt més aviat del que pensàvem (al ritme que anàvem no la teníem fins el mes de gener o febrer…) ja que a 70cm vam trobar aigua… i com ens feia il·lusió no vam poder esperar i vam posar el plàstic que teníem per cobrir la llenya i la vam emplenar d’aigua (des del dipòsit del jardí… emplenant-se poc a poc i deixant temps perquè el plàstic s’hi adaptés… i al final directament del motor del pou).

Carpí daurat (carassius auratus)

Carpí daurat (carassius auratus, Font: ca.wikipedia.org)

I ja portem tres setmanes i aguanta bé… i els peixos estan estupends. Són petits, això sí, vam triar les típiques carpetes daurades, bé millor dit carpí daurat (sí, vam intentar de tenir-ne d’autòctons… però bé estaven protegits o bé no es comercialitzen… i posats a fer proves… triàrem els més soferts…).

Els anem alimentant també amb el pot de “paperets” típics d’aquaris… però sabem que cada cop caldrà menys aliment afegit i podran viure del mateix que generi la bassa amb microalgues, larves d’insectes, cucs, etc…

Doncs la bassa inicialment és per tenir un biòtop que generi i ajudi a tenir a l’hort tot d’aliats (peixos, amfibis, insectes carnívors, ocells insectívors…) però cada cop li trobem més utilitat com a punt de suport de reg (amb regadora pels bancalets petits, i amb motoret bomba d’aigua per poder regar amb aspersió el que hi sembrem al vol) i així un cop a la setmana hi afegim l’aigua que hem tret i es va regenerant.

Vers la bassa tenim com a mínim dos temes pendents:

  • hem de trobar la manera d‘oxigenar l’aigua (per ara només hi hem pogut posar una planta que ens van dir que era oxigenadora… ja que la resta de plantes aquàtiques: balques, papirs, nenúfars, joncs, canyissar… a l’hivern no hi viuen gaire…)
  • així com una bomba manual d’aigua que no ens obligui a engegar el generador per poder connectar la bomba elèctrica

PD1: a 10 de gener ja hem començat a programar, perquè l’emprem molt com a suport de reg… , una de nova, i en comptes de tenir-la a en una banda de l’hort (al sud de l’hort i nord del jardí) voldríem tenir-la al bell-mig de l’hort per no haver de fer tants de viatges amb la regadora… així que un dia d’aquests en farem una altra… bé quan la resta de prioritats s’hagin assolit. Això sí, quan la fem hi posarem com a mínim dues o 3 capes de plàstic… perquè ara patim que qualsevol branca, potes de gos (que hi entren quan no hi som), potes d’ànec (si mai en tenim), etc… poden foradar fàcilment el plàstic i perdre l’aigua emmagatzemada.

PD2: Tot el gener hem estat sense veure els peixos, s’amagaven al fons sota restes de fulles i entre pedres que hi ha a la bassa… i ja ens temíem el pitjor. Però avui 24.02.2012 n’hem vist 2 dels 3 i estaven prou bé… i és que la fred no convidava a sortir a passejar.

PD3: Dissabte 21 d’abril comprem 11 peixos cometa blanca (els més barats, 1€) que els introduïm a la bassa… l’endemà i cap altre dia els veiem atès que la bassa és ben verda… però tenim entès que si haguessin mort, flotarien i per tant ja els haguéssim vist… així que entenem que viuen i mengen la vida que hi ha a la bassa.

PD4: Dissabte 28 d’abril trobem el primer peix (dels actuals 14) mort, un dels blancs sarasa o cometa blanca… Un bon amic ens ha explicat que el fet que hi hagi forces algues a la bassa fa que oxigeni molt durant el dia però a la nit és al contrari, les mateixes algues poden  deixar sense oxigen l’aigua… potser sí que és veritat… però segurament ara que el negundo comença a tenir més fulla… farà més ombra i hauran menys algues (a banda de seguir buscant millors maneres d’oxigenar l’aigua de la bassa).

PD5: Avui, 3 de maig, la família en ple hem anat a pescar capgrossos… primer ho hem provat a les vores d’un riu, però finalment hem hagut d’anar a una bassa on coneixíem, de quan érem petits que n’hi havia molts… i així ha estat, fins i tot la petita els ha pogut caçar amb les mans… els hem posat en un pot i finalment, al vespre els hem “alliberat” a la bassa… en total n’hem posat una seixantena.

PD6: I hem arrodonit la introducció dels capgrossos amb la introducció d’una granota verda que vam caçar dissabte 5 de maig d’una altra superbassa. A veure si decideix quedar-s’hi… potser prefereix anar-se’n a viure al reg. A l’endemà, malgrat ens va costar tot el dia poder-la veure, al final, al vespre vam comprovar que encara hi era. Dels capgrossos no n’hem vist cap. Som 14 de maig i no l’hem tornat a veure… o surt només de nit, cosa que no hi som, o ha marxat… Hi ha com a mínim un capgròs que ja li han sortit les potes de darrera.

PD7: A 12 i 13 de maig hem pogut veure algun dels peixos, com a mínim ja hem pogut veure el taronja (el que s’ha fet més gran de tots), un de groc i com a mínim 3 dels darrers blancs, un d’ell però la boineta rosa-taronja ara l’hem vist negra.

PD8: Hem vist la primera granoteta metamorfosada dels capgrossos que hi van introduir… a veure si s’hi queda i n’apareixen més. També, i estem flipant, hem vist peixos nadons (posaria la mà al foc que no és cap mena de larva, neden com els peixos, ullarros grossos, de diferents mides, s’escapen i s’amaguen en veure’ns… tot això no ho fan les larves ni altres insectes aquàtics, oi…)

PD9: confirmat són cries de peixos, 30 de maig, a banda que n’hi ha molts, es comporten i neden junts… n’hi ha de moltes mides, des dels 4 mm x 1mm transparents amb un parell d’ulls negres als d’1cm x 3mm amb panxona i aletes que són inconfusiblement peixets. Ara a saber si van venir ous amb la darrera compra de St Jordi o si els més antics, els de l’octubre passat que s’han fet més grans s’han reproduït.

PD10: 8 de juny, coincidint que vam treure forces algues cabells-de-bruixa i que ahir vam emplenar de nou la bassa (per cert vam poder veure una petita granoteta totalment formada i fora de l’aigua en una pedra) i aquesta era força més transparent i vam poder veure el fons de la bassa, i en algun moment de despiste dels peixos vam poder veure un grup de peixos blancs, com a mínim 8, així que podem dir que com a mínim aquests 8 i els 3 inicials (que normalment els anem veient) encara sobreviuen… i potser han criat i tot segons el gran nombre de cries que hi estem trobant.

PD11: 31 de juliol? trobem al bancal de les cucurbitàcies una granoteta mitjana (anomenada verda, però que és marró amb taques fosques) que la duem a la bassa… Amb el munt de capgrossos que hi vam introduir no entenem perquè de seguida vam deixar de  veure’ls i no n’hi ha granotes (segurament els peixos s’hi van donar tot un festí). També en aquest sentit dubtem si els mateixos peixos es mengen les seves cries ja que de cop i volta en veiem molts i de cop i volta amb molt de temps no en tornem a veure… ni tampoc de mitjans… així que sembla que crien i no acaben de fer-se grans…

PD12: 22 de setembre tenim l’aigua clara i quan els hi donem menjar podem comptar-los i comprovem que n’hi ha 13 (3 de més grans, vermell-blanc, taronja i blanc) peixos… a banda d’aquell que va morir estan tots vius i també veiem que no han prosperat cap dels que van criar…

PD13: durant dies, i després de les fortes tramuntanades, els peixos no els hem vist per enlloc però ahir dijous 1 de novembre van sortir a menjar (vam veure com a mínim el vermell i el blanc dels grossos i uns 5 dels petits) i avui 2 de novembre n’hem vist, sense poder comptar-los però, molts

Núvol d’estornells

Divendres 24 de desembre 11h.

Estornell vulgar amb plomatge hivernal (Font:ca.wiquipedia.org)

De sempre… bé si més no els darrers 15 anys, que al nostre entorn, sobretot a l’hivern grans núvols d’estornells

Però fins ara no els havíem vist tan a prop… primer els vam veure a l’est de l’hort… fent formes variades i canviants… fins que es van separar en dos grans grups… i un d’aquests van travessar d’est a oest l’hort, per sobre nostre… patíem per si la mala sort ens dugués un regal…

No podem assegurar-ho però de ben segur que són estornells vulgars, i quan els hem pogut veure de més a prop (hi havien poquets en una olivera del veí) són ben pigallats (després vam descobrir que era la muda d’hivern).

Aquests sí que sabem que d’aliats de l’hort res de res… més aviat són depredadors de l’hort… però crec que no tenim gaires coses… i sobretot res amb prou abundància com per atraure’ls.

Pit-roig

Pit-roig mascle (Font: ca.wikipedia.org)

Dimarts 21 de desembre a les 16:30h, visualitzem per primer cop, des de que tenim hort, un pit-roig que travessa d’oest a est i es para a la pre-tanca oriental.

Tant de bo es quedés… ja que és un bon aliat de l’hortet (menja principalment  invertebrats que viuen pel terra com ara  insectes, sobretot coleòpters, cargols, aranyes…  i a l’hivern baies i petits fruits).