Category Archives: Hort

Bancal B (2013) – Compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies

Bancal B – 2013 (Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies)

(2012 fou liliàcies i umbel·líferes i el 2014 serà Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

Breu resum del 2012:

Bancal:

  • Iniciat l’11 de maig del 2013: agafem un tros del bancal on hi havien estat plantades les cebes i porrus i treballem el terra amb fanga de doble mànec, reg per sembra falsa, cobertura de compost i cobertura de palla. Decidim per manca de temps anar treballant cada tros
  • 27 de juny treballem un xic més bancal amb la forca de doble mànec
  • 1 de juliol cobertura de palla: atès que no podem controlar les males herbes i que no podem anar treballant el terra decidim cobrir de palla tot el bancal i anar-lo regant a l’igual que la part plantada i així a veure si millora el terra i es moren les adventícies.
Flor d'enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

Flor d’enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

Plantacions i sembres:

  • 11 de maig del 2013 trasplantament enciams: 9 de bio i 2 de llargs que havien estat sembrats a l’almàixera el febrer!
    • 20 de juny collim 2 enciams bio grossos (a les 5 setmanes es poden collir grossos)
    • 28 de juny collim 3 enciams bio que s’espigaven, 1 d’ells ja era gegant (a les 6 setmanes espiguen)
  • 18 de maig del 2013 comprem i trasplantem 4 carbassons
    • 31 de maig els han anat menjant (no serveix ni barreres de cendra, ni trampa de cervesa de cargols…) i finalment són morts als 13 dies
  • 26 de maig del 2013 comprem i trasplantem 4 carbassons
    • 31 de maig, 4 dies i ja estan atacats tots i menjades la majoria de fulles (decidim fer planter nostre)
    • 14 de juliol: només ha sobreviscut 1 de gros que ja té 2 carbassonets petits
  • 2 de juny comprem 4 i trasplantem 4 carbassons
    • Són els últims que comprem, només està sobrevivint el que plantem en test en comptes de al bancal
  • 21 de juny sembrem a l’almàixera 3×13 llavors de carbassó bio Black beauty (a 1cm a l’almàixera i a uns 3 cm en trasplantar-ho). Sobre de 5 gr.
    • 1 de juliol, als 9 dies, ja broten 20 carbassoneres amb només fulles dicotiledònies
    • 11 de juliol, als 20 dies de sembrar-les, trasplantem 10 carbassoneres de l’almàixera
  • 21 de juny sembrem a l’almàixera 2×5 parelles i trios d’espinacs gegants d’hivern a 1-2cm de profunditat
    • 1 de juiol, als 9 dies, broten 7 espinacs fulles només dicotiledònies

Planter – Almàixera en porexpan 2013

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Breu resum del que vam aprendre el 2012:

  • El que ens va moure l’any passat a provar a fer el nostre planter va ésser les pastanagues (les que sembraven anaven desapareixent a mida que brotaven)
  • Com a terra pot ésser qualsevol que estigui força airejada i solta, no cal que estigui gaire adobada (de vegades ho fan amb meitat terra i meitat sorra) ja que la llavor ja té tot el que necessita per a germinar i un excés d’aliment pot fer malbé les arrels primerenques. Però la nostra terra és molt dura i per això acabem comprant una saca de terra
  • Atès que el principal problema dels planters són els fongs cal no plantar gaire compacte (aclarir de seguida que es pugui) i per a molts a més empren terra “nova” i desinfecten els recipients amb aigua de llegiu (nosaltres ho estem desinfectant deixant-les al sol)
  • Usualment se sembra un terç més del que es necessita ja que hi ha pèrdues de llavors, i en el nostre cas posem forces llavors (de 4 a 8) per planter perquè n’hi ha que no germinen i així podem triar les més sanotes.
  • El lloc ha d’ésser càlid sense sol directe i sense gaires corrents d’aire... Però per sobretot per evitar la manca de reg (sovint ens hi oblidem i és desastrós) les deixem flotant a la bassa (des de que l’1 d’abril ens va donar una bona idea el nostre amic permacultor)… i així també evitem tots els tipus de reg (quan no és estricament per aspersió) que no els va bé ja que desplacen les llavors i trenquen les mini-arrels primerenques.
Brots de pastanaga (Font: www.edujardin.es)

Brots de pastanaga (Font: http://www.edujardin.es)

Sembres

  • 10 d’abril 2013:
    • 120 parelles d’espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de sobre marca Can Morera
  • 6 de maig 2013:
    • 8×13 parelles de pastanagues
  • 13 maig 2013:
    • pastanagues de dos tipus: Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna i Chantenay (daucus carota) de sobre de marca Morera
    • espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de Can Morera
    • de sobres ja oberts i antics i no neixen bé

Rega de carbasseres 2013

Flor de carbassera (Font: blog.blanespergambia.org)

Flor femenina de carbassera (Font: blog.blanespergambia.org)

Breu experiència 2012:

  • Carbasses molt bona experiència (l’origen de les carbasses de les que vam menjar és un xic confús ja que hi va haver una barreja de planter i de carbasses espontànies nascudes de llavors d’uns amics)
  • Melons no dolços: van sortir bons melons de mida però gens dolços… ens han comentant posteriorment que no es poden barrejar amb les carbasses ja que de vegades es fertilitzen mútuament i empitjoren (potser milloren les carbasses) el gust dels melons
  • Síndries petites i insípides: un desastre, petites i amb poc gust
  • Collita de carbasses normalment a partir de mitjans de setembre (les primeres carbasses comencen a créixer a mitjans de juliol, enguany sembla que tot va més tard per la manca de calor)
  • Després d’un fruit quallat (carbassa) despuntem la branca deixant-hi com a mínim 3 o 4 fulles per evitar fruits de més que s’assequin
  • Carbassa distingir la flor masculina de la femenina (hi porta ja una petita carbasseta que si no es fecunda acaba caient assecada)

Rega 2013:

  • Preparació i actuacions:
    • 7 de maig del 2013: Preparació d’una rega amb motoaixada amb vàries passades i rega falsa per arrencar totes les adventícies que sorgeixin
    • 21 de maig: arrenquem totes les adventícies de la rega de carbasseres i hi afegim un llit de compost i reguem, ho necessitaven de debò per fer una crescudeta
  • Sembra:
    • Optem per fer només carbasses (ja tornarem a provar els melons i les síndries una altre any però allunyades de les carbasses – mirar experiència 2012-)
    • 21 d’abril del 2013: Posem llavors d’una carbassa que ens mengem llançades sobre un test gran (per veure si quallen espontàniament)
    • 22 d’abril del 2013: Almàixera amb 150 llavors de carbassa
  • Trasplantament:
    • 20 de juny 2013: trobem que ha crescut una carbassera espontània al piló del compost, la deixem ja sembla molt sanota i més “avançada” que les sembrades expressament
    • 21 de juny: sobren moltes carbasseres que han crescut a l’almàixera, en trasplantem 6 en un racó de l’hort sense treballar (dies meś tard els hi posem un llit de palla al voltant)
    • 10 de maig?: trasplantem carbasseres que van néixer espontàniament al test, finalment no podem emprar les de l’almàixera sinó només les del test
  • Brots:
    • Les llançades al test comencen a créixer als 4 dies!
  • Esdeveniments remarcables:
    • 13 de juliol: Fem llit de palla a les dues minúscules carbasses que sembla que han quallat

Més informació:

Bancal E (2013) – Umbel·líferes i liliàcies

Bancal E – 2013 (Umbel·líferes i liliàcies) (2012 era de descans i galliner) (2014 serà …)

Iniciat: 9 de març Acabat:

Iniciem bancal que abans havia estat de descans i del galliner (prèviament hem l’hem regat generosament, per fer sembra falsa, un parell de cops… i ha estat bancal pel galliner i el corral també un parell de cops). Aquest no ha estat mai treballat amb la motoaixada (serà el primer que no s’ha fet mai) i en canvi sí l’hem treballat durant una hora amb la forca de doble mànec (9 de març)

Alls germinats (Font: www.ojodigital.com)

Alls germinats (Font: http://www.ojodigital.com)

Bancal:

  • 9 de març: treballem el bancal amb forca de doble mànec durant una hora
  • 17 de març: remenem de nou 1/3 del bancal (on hi sembrarem alls) amb la forca de doble mànec i hi posem a sobre compost.
  • 31 de març: hi posem cendra al terç dels alls (a la resta no hi posem ja que la cendra és només pels alls i les cebes)

Plantacions i sembra:

  • 17 de març: sembrem tard (i no seguim la màxima de “l’all per St Blai” que és a principis de febrer) i gràcies (ja que no n’hem trobat que no hagin passat per càmera… els que així es venen ja s’havien acabat) als amics Mariela-Patrícia-Raimon que ens en donen uns quants del seus (estaven un xic ja brotats!). De la desena que ens va donar han sortit 80 grans d’alls que sembrem.
  • 13 de maig: sembrem a l’almàixera llavors de pastanaga bio Chateau
Brot d'all (Font: 2.bp.blogspot.com)

Brot d’all (Font: 2.bp.blogspot.com)

Actuacions i esdeveniments:

  • 21 de març 2013: després de 4 dies de sembrats hi apunten 20
  • 23 de març 2013: ja han brotat la meitat, 45 alls
  • 31 març 2013: seguint la màxima “Si vols un bon aller planta’l en un cendrer” que el bon amic BPermacultor (podeu veure el seu article al respecte) ens va “xivatar” vam córrer a l’endemà a posar-hi cendres (amb restes de carbó de branques) al voltant dels alls sembrats. Ja estan tots brotats i més de 10 cm.

Més informació:

Regues de patateres 2013

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Preparació:

  • Compra de les patates per a sembrar: Enguany les comprem el 4 de març, concretament 3.30 kg de patates kennebec (unes 40 mitjanes i petites) i 1.70kg de patates red pontiac (unes 14 mitjanes)
  • Fer les regues: 10 de març (enguany, a diferència de l’any passat només ha calgut passar un parell de cops la motoaixada, no ha calgut ni regar el terra ni passar la fang prèviament – va ploure fa poc -) en fem 3, dos al sud de la tanca de canyes i 1 al nord d’aquesta. El 2012 les vam fer 2 regues el 14 de març.
  • Llit de compost: El 2012 el 14 de març, enguany esperarem que passin les pluges que es pronostiquen… i enguany el posarem a l’hora que sembrem.
  • Sembra de patates: Sobre el llit de compost, en un solc d’uns 10 a 15 cm, i posteriorment colgades de terra de les motes d’ambdues bandes (fent-hi un cavalló, un llom de terra). A meitats les patates més grosses, i senceres amb el cul tallat les més petites. Sembres:
    • 19 de març: la 1a rega de patates (nord de la tanca de canyes) on sembrem 12 red pontiac i 16 kennebeck sobre llit de compost i 2 regadores (4 regadores més el 16 d’abril)
    • 20 de març: 2a rega de patates (sud de les canyes) , 29 kennebeck sobre llit de compost i semienterrades i 2 regadores
    • 4 d’abril: 3a rega de patates (la del mig, també al sud de les canyes), 16 kennebeck i 12 red pontiac sobre llit de compñost i semienterrades 2 o 3 regadores (reguem 4 regadores el 16 d’abril)
    • 12 d’abril: posem una segona aportació de compost a les patateres del sud i del nord.
    • El 2012 en vam sembrar el 14 de març.
  • 1r reg per inundació: Un cop regat tornar-hi a posar més compost per sobre les motes, els cavallons de terra i regar-ho amb regadora perquè hi quedi fixat el compost. Enguany no ho fem ja que plou força els dies posteriors. La primera rega la fem el 21 d’abril (un mes més tard).
  • Reg: al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (hem trobat que algunes persones escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics, nosaltres només tallàvem les flors, cap escateix)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua.
  • Calçar: a mida que van creixent s’han d’anar calçant, per tenir la terra més remoguda, per evitar les adventícies i per evitar sobretot que les patates a mida que creixen els hi toqui el sol.
    • 1a calçada a la rega del nord i del sud el 16 d’abril.
    • Calcem per 2n cop la rega del sud i del nord (les primeres plantades) el dilluns 6 de maig (i de pas netegem adventícies).
    • El 13 de maig calcem al darrera rega, la del mig.
  • Neteja d’adventícies: El 2012 el 27 d’abril, 3 i 18 de maig (va ser poc i en algun moment tard… ja que són fortes competidores i les patateres s’hi ressenten…)
  • Desflorar (no sabem del tot per què ho fem però tenim la “sensació” que la planta no s’haurà de dedicar a fer flors i fruits i pot dedicar-se a engreixar els tubercles):
    • 1a desflorada el 7 de maig a 6 de la rega del nord-est.
    • 2a desflorada el 13 de maig a 10 patateres de la rega del nord i a 6 del mig.
    • 3a desflorada el 18 de maig (a 6 del sud, a 20 del mig i a 32 del nord)
    • 4a desflorada el 26 de maig (a 5 del nord, 13 del mig i 3 del sud)
Escarbat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Escarabat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Esdeveniments destacables:

  • Primeres fullades: El 12 d’abril han brotat 25 patateres de la rega del nord i 16 del sud (fa prou feines 20 dies de sembrades). El 24 d’abril broten 24 patateres de la rega del nord (també fa uns 22 dies de sembrades). El 2012 el 2 d’abril (als 19 dies de la sembra)
  • Primeres florides: el 2013 (mirar apartat anterior de desflorar) primeres flors el 7 de maig… i la més forta el 18 de maig. El 2012 el 31 de maig (als 2 mesos i 17 dies de la sembra) i les vam anar tallant per evitar que la patatera s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.
  • Plagues, els escarabats de la patata: el 2012 van veure els primers escarabats de la patatera el 31 de maig (rabassuts, groguencs i ratlles marró i taronja, 5 o 6), larves (vermelles i granes, una desena) i nius d’ous (grocs, grups d’una trentena), els matem aixafant-los amb els dits (si es desmadra mirar de fer servir l’oli de nim). Tornem a veure’n l’1 de juny (dotzena de larves), el 5 de juny (2 escarabats i una trentena de larves), 7 de juny (vintena de larves, dos nius d’ous), 10 de juny (10 larves), 11 de juny (4 larves grosses i una vintena de petites), 13 de juny (vintena de petites)
  • Larves i ous de l'escarabat de la patatera (Font: www.macro-world.cz)

    Larves i ous de l’escarabat de la patatera (Font: macro-world.cz)

    Primera collita (quan la mata encara és viua): el 2012 el 13 de juny en collim de petites, el 21 de juny ja són més grosses

  • Collita (de seguida que la mata s’asseca): el 2012 el 2 de juliol collim les patates de les mates ja mortes… la gran collita el 10 de juliol i les darreres el 15 de juliol.
  • Menjar-les (a partir de Tot Sants poden començar a grillar-se ja que no emprem cap mena de pols per emmagatzemar): Els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina), en principi si es treu el grill i es talla la part verda la patata no és tòxica. Però si la patata ha esdevingut arrugada i tova, ja n’ha perdut molts dels nutrients i el midó s’ha convertit en sucre.

Més informació:

Fems, adobs i compost

El 23 de novembre el veí Juan-Isabel ens dóna una parell de carretades de fems d’ovella que tenia acumulats des de feia prop d’un any… nosaltres no l’emprem directament a l’hort sinó que els hem posat en el compost (el de branquillons del 1r i 2n compost) perquè madurin alhora.

Malgrat ens basem en el compost (restes orgàniques i vegetals descompostos de manera aeròbia) per adobar el nostre hort, de tant en tant és bo incorporar-ne d’animal dels quals destaquem (hem manllevat, de manera ben intencionada, textos dels documents que especifiquem, i agraïm, a l’apartat de més informació d’aquest document) els més comuns:

Segons la tipologia de l’origen animal:

Fems de cavall (Font: elhuertodetatay.blogspot.com)

Fems de cavall (Font: elhuertodetatay.blogspot.com)

  • Ovella:  Fem molt ric i equilibrat pel que fa als nutrients, sobretot si prové de ramats que pasturen regularment. És considerat un fem fort que solen produir un augment considerable de la temperatura de la pila atesa la seva riquesa en nitrogen (se’n recomana una dosi de 5-20 Tn/ha o 0’5-2kg/m2)
    • Cal fermentar-lo abans de posar-lo a l’hort per eliminar les llavors de males herbes i altres patògens, a més el fem fresc ens pot cremar les plantes.
  • Cabra: Semblant al de les ovelles però més fort encara. Conté més minerals i oligoelements i a més acostuma a portar grans quantitats de pèls cosa que el fa més ric en nitrogen.
    • També cal fermentar-lo en un munt abans de posar-lo a l’hort, o bé barrejar-lo amb fems de mula o cavall per a fer-lo més suau.
  • Vaca: No és tan ric ni intens com el d’ovella o cabra, conté poc nitrogen i per tant és poc fèrtil (molt ric en aigua, se’n recomana 10-50Tn/ha o 1-5kg/m2)
    • És molt adequat per a terres fredes o terres sorrenques i atès que conté molta aigua, cal airejar-lo molt quan està amuntegat.
  • Porc: Normalment el trobem en forma de purins (ja que és molt difícil tenir per separat els fems de porc i els pixats, entre d’altres líquids), que contenen molt nitrogen i altres elements com ara metalls pesants que el fan desaconsellable per a l’hort.
    • Abans es barrejava amb altres fems de cavalls i vaques per a enriquir-los, però amb el sistema actual de cria cal vigilar el contingut d’antibiòtics, metalls pesants,  etc.
  • Gallinassa: Fem molt ric en nitrogen i molt fort. Conté  grans quantitats de calci, per tant no convé  abusar-ne a les nostres terres calcàries (i bàsics). Molt bo per a terres àcides (se’n recomana  0’5-3 Tn/ha o 0’05-0’3Kg/m2).
    • Si l’utilitzem per a l’hort cal que estigui ben fermentat i cal usar-lo en molt poques quantitats per evitar cremar les plantes. Millor NO usar el fem de les  granges de producció intensiva (contenen antiparasitaris, antibiòtics, etc.).
  • Conill: També es considera un fem fort si l’utilitzem fresc i força àcid. Hi ha qui l’anomena “cherri” (se’n recomana 1-4Tn/ha o 0’1-0’4Kg/m2)
    • Cal que estigui ben fermentat per utilitzar-lo a l’hort,  si podem barrejar-lo amb palla o fulles fermentarà  millor. Si el posem sol, millor posar-lo a l’hort a la tardor per plantar-hi a la primavera.
  • Cavall, mula o ase: És un bon fem, té grans quantitats de microorganismes i fermenta amb molta força i rapidesa, però és una mica pobre en nutrients (molt ric en aigua) a causa de l’alimentació dels cavalls i a les grans quantitats de palla que porta (se’n recomana 10-50Tn/ha o 1-5kg/m2)
    • És ideal per a barrejar-lo amb altres fems com el d’ovella o gallinassa. Va molt bé per a les terres més argiloses, els dóna esponjositat.
  • Coloms i altres ocells: És semblant a la gallinassa però encara més fort i concentrat, per tant alerta en posar-lo a l’hort. Ric en potassi i per tant bo per a la fase de floració.
    • Cal usar-lo barrejat amb altres fems o bé tirar-lo en molt petites quantitats en un moment concret del cultiu, sobretot abans del moment de floració.

Segons la “frescor” dels fems:

  • Frescos: quan es treuen directament del corral
  • Poc compostats: compostats menys de 6 meos
  • Ben compostats, quan es volen emprar com a compost
Compostador casolà (Font: trashcandiaries.wordpress.com)

Compostador casolà (Font: trashcandiaries.wordpress.com)

“Adobs vegetals”:

  • Compost: És el producte que s’obté de la descomposició aeròbia de la matèria orgànica, (amb un grau mitjà de descomposició, i quan és anaeròbica, sense aire, es produeix una metanització). El compostatge es produeix d’una manera més ràpida quan hi ha una relació carboni/nitrogen (en sec) d’entre 25-30 / 1, per això convé mesclar diferents components amb un equilibri entre matèria seca (carboni) i verda/humida (nitrogen).
    • Els materials orgànics rics en carboni (matèria seca) i pobres en nitrogensón la palla, el fenc sec, les fulles, les branques, la torba iles serradures.
    • Els pobres en carboni i rics en nitrogen (matèria verda) són els vegetals joves i fulles (i és clar també les dejeccions animals i els residus d’escorxador…)
    • Temperatura: entre 20 i 40 ºC. La temperatura ideal està al voltant dels 60 ºC, per a destruir la majoria de patògens i llavors indesitjades, a més de generar un ambient ideal per als bacteris termofílics (el centre de la pila hauria d’estar prou calenta com per arribar a cremar al tocar-lo
      amb la mà).
    • Dimensions: les piles de compost han de tenir, com a mínim, 1 m d’ample per 1 m d’alt i la longitud que sigui possible.
    • Oxigen: la ventilació passiva s’executa per mitjà d’un pis fals. Si s’observen baixes temperatures convé voltejar (olors).
    • Possibles problemes:
      • La pila no està calenta: pot estar passant alguna de les següents coses (se soluciona bé afegint-hi material, aigua i/o el volteig de la pila):
        • Hi ha massa humitat a la pila per la qual cosa es redueix la quantitat d’oxigen disponible per als bacteris.
        • La pila està molt seca i els bacteris no disposen de la humitat necessària per viure i reproduir-se.
        • No hi ha suficients proteïnes (material ric en nitrogen)
        • L’oxigen s’ha exhaurit.
    • Compost fet: Quan el compost estigui fet, tot i voltejar-lo, la temperatura ja no pujarà. El material serà homogeni, d’un color fosc i sense cap
      semblança amb el producte inicial. Convé tamissar-lo, per retirar restes més grans que encara no s’hagin descompost.
  • Humus: Grau superior de descomposició de la matèria orgànica.
  • Vermicompost (humus de cuc de terra): bàsicament excrements de cucs de terra. S’empra barrejant-lo amb el terra i així enriquirà tant el sòl com les plantes. És un adob natural boníssim.
Vermicompost i els cucs de terra (Font: www.vermicompost.net)

Vermicompost i els cucs de terra (Font: http://www.vermicompost.net)

Més informació:

Rotacions dels bancals

Rotacions recomanades (petita variació amb 5 bancals en comptes dels 4 tradicionals)

El  nostre sistema està fonamentat tant en la proposta de “Parades de crestall” del mallorquí Gaspar Caballero Segovia com en “Els bancals profunds” de l’anglès Jonh Seymour. I en ambdós casos la successió de conreus, o rotacions, és per famílies botàniques:

Parcel·la 1:

  • Umbel·líferes: pastanaga, api, julivert, fonoll
  • Liliàcies: cebes, porros, alls, espàrrecs

Parcel·la 2:

  • Compostes: enciams, escaroles, cards, escarxofes
  • Quenopodiàcies: bledes, espinacs, ravebleda (remolatxa)
  • Cucurbitàcies: cogombres, carbassó, carbasses, melons, síndries

Parcel·la 3:

  • Lleguminoses: mongetes, pèsols, faves, cigrons, soja, cacauets
  • Crucíferes: cols, raves, bròquil, col llombarda, col-i-flor, bròquil, naps

Parcel·la 4:

  • Solanàcies: tomàquets, pebrots, albergínia, patates

Parcel·la 5:

  • Descans (remoure la terra i adobar-la amb compost) o Galliner (deixar que les gallines campin, gratin, mengin herbes, adobin amb excrements, picotegin… tot un exèrcit de motoaixades)
Primer Després
Umbel·líferes i liliàcies Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies
Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies
Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies Solanàcies
Solanàcies Descans o Galliner
Descans o Galliner Umbel·líferes i liliàcies

En definitiva, la següent rotació:

  • Umbel·líferes i liliàcies –> Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies –> Lleguminoses i crucíferes –> Solanàcies –> Descans/Galliner

També n’hi ha d’altres tipus de rotacions com la que s’exposa en aquesta pàgina (L’hort del Cairat), que segueix un altra lògica:

  • Milloradores –> Arrels –> Fulles –> Fruits (–> Descans)
  • Lleguminoses i crucíferes –> Umbel·líferes i liliàcies –> Compostes i quenopodiàcies –> Solanàcies i cucurbitàcies –> Descans/Galiner

Rotacions efectuades:

Gener al novembre del 2012

(l’orientació de les parcel·les és lliure, però aquí hi descric la que hem seguit nosaltres on l’esquerra és el sud i a dalt ponent)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012

Bancal Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012

Galliner i corral

Des del 16 d’agost del 2012 fins el 2 de novembre del 2012

Bancal Solanàcies

Des del 28 d’abril fins el 2 de novembre del 2012

Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies

Des del 18 de febrer del 2012

Novembre del 2012 (solanàcies per galliner)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012

Bancal Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012

Bancal de descans

Des del 2 de novembre del 2012

Galliner i corral

Des del 2 de novembre del 2012

Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies

Des del 18 de febrer del 2012

Març del 2013 (nou bancal d’umbel·líferes i liliàcies)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012
Bancal vell d’Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012
Bancal nou d’Umbel·líferes i liliàcies
Des del 17 de març del 2013
Galliner i corralDes del 2 de novembre del 2012 Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàciesDes del 18 de febrer del 2012

Abril del 2013 (nou bancal de solanàcies)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012
Bancal vell d’Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012
Bancal nou d’Umbel·líferes i liliàcies
Des del 17 de març del 2013
Bancal nou de solanàciesDes del 23 d’abril del 2013 Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàciesDes del 18 de febrer del 2012

Altres esdeveniments a destacar:

  • Durant el mesos de desembre 2012 i gener del 2013 tenim dos bancals buits i les reguem generosament un parell de cops per fer una sembra falsa (perquè creixin les llavors que hi romanen) i ja decidirem si tallem tot el que creix deixant-lo com a encoixinat o si hi posarem el galliner mòbil.
  • El bancal nou de solanàcies, de l’abril del 2013, és el primer que cobrim amb palla. I també és el primer que per error de càlcul no ens permet fer bé la rotació i repetirem dos cops solanàcies.

Veïns de la xarxa – Altres blogs interessantíssims

Aquesta és una entrada que sempre romandrà inacabada… on intentaré recollir blocs i pàgines interessants (i no cal dir que si teniu propostes me les podeu enviar…)

Agricultura i ramaderia, bio i ecològica i permacultura

Paradigma ecològic

Autosuficiència (camí cap a l’):

Míldiu a les tomateres

Míldiu en una tomata (Font: discoverlife.org)

Míldiu en una tomata (Font: discoverlife.org)

El 20 d’octubre comencem a treure tomateres, i és que hem perdut la collida de les tomateres més tardanes (les 4 plantades el 19 de juliol com a prova si aniria bé) i una petita part, les tomates que encara no havíem collit (sobretot corcades per la tuta), de les 12 que vam trasplantar el 6 de juny.

De les tomateres tardanes, que tenien unes tomates molt grans i precioses, la gran majoria s’han infectat amb míldiu. El Míldiu és una malaltia comú a moltes plantes de l’hort i del jardí i aquest tipus, Phytophthora infestans, la comparteixen especialment les solanàcies, tomateres i patateres.

Símptomes

Inicialment hi ha un seguit de taques de color verd clar que esdevenen grogues i després marró. Sovint al revers de la fulla hi ha com una capa de feltre blanc o gris. Les fulles atacades s’assequen i cauen, primer afecten les fulles i després les branques-tiges i les fruites (en el cas de les tomates, apareixen taques descolorides al principi i fosques ennegrides tot seguit, i les podreix lentament encara que les cullis).

Transmissió

Es transmet ràpidament d’unes espècies a les altres (curcubitàcies, solanàcies…) i les condicions òptimes per la seva propagació i extensió són els períodes plujosos acompanyats per temperatures superiors als 15ºC (la més òptima són els 24ºC)…  És un patogen molt lligat a les condicions climatològiques ja que sobreviu a l’hivern (en estat anomenat oospora) i quan la temperatura assoleix el nivell adequat (uns 12ºC) desperta del letarg i l’oospora genera un esporangi que serà dispersat pel vent… el cicle expansiu continua gràcies a les altes humitats de la primavera (tant per pluges com la rosada) i temperatures suaus. Torna a adormir-se en arribar l’estiu amb altes temperatures i sequetat, i renova l’activitat amb la tardor fins l’hivernació.

No hi ha cura, només prevenció,

Tradcionalment es tracta amb coure (els més “respectuosos” fan servir la fórmula de l’oxiclorur o d´oxid cupros perquè deixen menys coure metall que la clàssica del “caldo bordelès”… tot i així el termini de seguretat mínim pel consum després de l’aplicació, és de 3 dies) ja que aquest mineral pertorba les activitats respiratòries, enzimàtiques i membranàcies del fong. Segons en Mariano Bueno, a l’agricultura biodinàmica (més exigent que l’ecològica) no s’empra el sulfat de coure, ja que aquest en concentracions elevades pot inhibir el desenvolupament de certs organismes del sòl, i l’acumulació d’aquest metall pot afectar mitjançant l’alimentació la salut humana, en especial els ronyons.

Míldiu a les fulles de la tomatera (Font: matyasciprian.hu)

Míldiu a les fulles de la tomatera (Font: matyasciprian.hu)

A l’agricultura ecològica s’hi aplica:

  • Maceració de cua de cavall: per reforçar les plantes i contra (prevenció) el míldiu:
    • S’hi maceren 1kg de cua de cavall per cada 10 litres d’aigua durant 24 hores. Posteriorment es bull tot durant 20 minuts a foc lent. Colar-ho i aplicar-ho diluït en una proporció 1/4 amb aigua. Pulveritzar les fulles i les tiges tant com a reforçant general com per protegir-les del míldiu.
  • Relligada de fil de coure a la tija com a preventiu del míldiu, tractament sistèmic (més informació i experiència en una línia de fòrum d’infojardin). I com a cita d’en Mariano Bueno: “Si col·loquem uns fils fins de coure enrotllats a la tija de les tomateres, els ions de coure, que per osmosi, circularan per la sàlvia de les plantes, tot dificultant o impedint el desenvolupament del míldiu i d’altres problemes criptogàmics…

Més informació:

  • Ecoaldea: tractaments fitosanitaris per a diferents malalties i plagues de l’horta
  • Infojardín: amb una àmplia llista i resum de les principals malalties i plagues de l’horta

Festival de papallonetes blaves

Papalloneta blava (Font: blocs.xtec.cat/faunaiflora)

Papalloneta blava (Font: blocs.xtec.cat/faunaiflora)

Dies abans i després, però sobretot el 17 de setembre, l’hort estava ple de papallonetes blaves que s’alimentaven de flors com ara de l’orenga i l’alfàbrega que tenim plantades a l’interbancal dels bancals profunds. El blau es veia sobretot quan obria les ales, però en repòs té un color més marronós.

La veritat és que a l’hort ja ens visiten sovint papallones però mai veiem tantes de cop.

A banda que són bones pol·linitzadores, les papallones són autèntics bioindicadors de la qualitat mediambiental, atesa la seva sensibilitat davant de canvis que hi poden haver a la natura.

Arreu llegim que amb el pas del temps es comprova que el declivi de les papallones és molt alarmant i que posa de manifest una tendència greu de pèrdua de biodiversitat a gran escala. La conservació de les papallones en el seu hàbitat natural és molt important i una forma de conservar-lo és conèixer-lo.

Una manera simple de fomentar-ne és tenir plantes amb flor en llocs assolellats i punts d’aigua, si pot ésser amb llot d’on extreuen minerals.

Galliner mòbil

galliner mòbil estil "Mariano Bueno" i "Seymour (Font: http://hortcal17.wordpress.com)

Galliner mòbil per “bancal profund” estil “Mariano Bueno” (Font: http://hortcal17.wordpress.com)

El galliner és un dels primers projectes que havíem desitjat dur a terme, però també ha estat el que s’ha hagut d’esperar més. I des del primer dia ja somiàvem en tenir-ne un de mòbil que poguéssim anar movent-lo de bancal en bancal.

No ens hi he pogut dedicar fins que hem arribat a l’estiu on amb més temps lliure i tenint l’hort un xic més per la mà hem pogut organitzar-nos. Tot i així hi hem dedicat prop de 3 mesos abans que ha rutllat.

La Construcció del galliner i el corral

  • Dilluns 2 de juliol comencem comprant les fustes per fer el galliner… encara hem de comprar les fustes i xarxa del corral. Els plànols un cop ideats els hem hagut de refer i canviar més d’un cop, de vegades perquè no hem pogut trobar, de bon preu, fustes de 10cm x 1 cm i són de 9.5cm d’ample… però també els canvis i les ofertes que hem anat trobant ens han “regalat” alguna que altra facilitat, com ara que les fustes aquestes fossin “matxambrades” i faciliten el muntatge en forma de paret i sostre.
  • Dilluns 9 de juliol fem el frontal del galliner, el 10 de juliol fem un dels dos laterals, el dimarts 17 de juliol fem el darrera i els caixons ponedors (amb caixes de vi). Finalment el divendres 20 de juliol unim els 4 cantons amb els llistons de 2x2cm. I l’endemà, en veure que no és prou sòlid, reforcem un xic l’estructura cargolant-hi més visos i posant-hi esquadres metàl·liques. Per facilitar la mobilitat hi posem 4 mànecs agafadors, dos per banda.
  • Divendres 27 de juliol comencem a envernissar (veure entrada de vernís biològic amb oli de fregir i trementina) el galliner, l’endemà, 28 de juliol, fem la tapa i acabem d’envernissar l’estructura, i el 29 de juliol, la tapa (falta posar encara el mànec).
  • galliners mòbils per a bancals profunds tipus "Jonh Seymour" (Font: infojardin.com)

    galliners mòbils per a bancals profunds tipus “Jonh Seymour” (Font: infojardin.com)

    Dimecres 1 d’agost posem mànec a la tapa i comencem a enganxar els ponedors… i l’endemà, dijous 2 d’agost, fem dos trapezis per corral (els escaires ens han dut alguns problemes però s’han solucionat tallant a ull, ja que els càlculs eren molt complicats).

  • El dilluns 6 d’agost comencen les rectificacions (la tònica general fins el setembre) ja les caixes ponedores ens semblen molt petites i en fem unes de més grans (amb uns calaixos que ens han donat de fusta macissa) i variem la inclinació, fent-la no tant forta (a veure si ara rodolant trencarem els ous que ponen… ni la inclinació hagués estat forta ni finalment a 5 d’octubre els ous els ponen al terra…)… també fem la tapa i el protector d’ous perquè les gallines no se’ls mengin. Aprofitem i construïm el tercer trapezi. En Juan-Maria ens ajuden a pensar com hem de fer el pal perquè les gallines dormin (ha d’ésser un pal de banda a banda ja que tendeixen a dormir totes juntes arraulides) i que no estigui ni sobre el menjar i beure ni sobre les caixes ponedores.
  • Dijous 9 d’agost: acabem l’estructura del corral (tres trapezis i les corresponents 8 unions travesseres) i l’endemà, 10 d’agost, envernissem l’estructura del corral i posem la tela del galliner (hexàgons de 13mm) pel volt i per dalt… i com fem curt, i sovint intentem fer de les mancances virtuts, posarem una porteta al sostre més proper al galliner, que alhora farà ombra al corral i impedirà que les pluges fortes entrin per la porta del galliner, així com facilitar per on podrem donar menjar de restes de cuina còmodament a les gallines…

Les Gallines

Gallines rosses ponedores (Font: blocdefotos de naciodigital.cat)

Gallines rosses ponedores, com les nostres Mireia i Xirla, però amb la cua clara en comptes de fosca… i des que les vam comprar a l’agost fins l’octubre com a mínim amb cresta molt més petita (Font: blocdefotos de naciodigital.cat)

  • Dijous 16 d’agost: hem anat a buscar les dues gallines ponedores (rosses i joves, d’uns 2 mesos?) que vam encarregar i les hem dut al galliner. Ens han costat 6€ cada gallina… i hem tingut una sorpresa decebedora… tenien el bec tallat! També hem comprat un sac de 10kg de pinso per  a gallines en fase de posta (bé farines per a gallines ponedores) de marca “Cooperativa La Gironina” composat per blat de moro, farina d’extracció de soja torrada (atenció modificades genèticament uf!), carbonat de calç, segones de blat, blat, farina d’extracció de llavors de gira-sol, fosfat bicàlcic, àcids grassos i clour sòdic.
  • Dijous 6 de setembre: atès que no ens en sortim trobant-hi gallines amb bec sencer… comencem a prepar-nos, si més no mentalment, per comprar polletes (normalment de les petites, siguin pintades, negres… i amb molta predisposició a fer-se lloques i no pondre tant…) que durant mesos les haurem de tenir separades de les gallines mentre creixen.  Tallem les branques i herbes de l’antiga tanca del conill… caldrà a més traslladar totes les canyes, branques a un altre lloc i fer-los un “galliner”, menjadora i abeurador. Sort que el seny ens  ajuda a decidir que si fem això ens hem d’esperar a la propera primavera ja que sinó poden morir de fred els pollets.
  • Dimecres 18 de setembre: tenim una gran alegria, un pagès, en Geli, té gallines de les negres i no n’està content (atès que segons ell són menys ponedores i es posen més fàcilment lloques) i sembla que no li importa que li comprem. Les gallines ja tenen uns 6 mesos (les va comprar polletes el mes de maig). I ara tenim 2 gallines més (ja hem superat el nostre càlcul inicial que era d’una gallina per familiar, i a casa només som 3, jejjejeje)

Situació i moviments

  • Bancal de descans (no hi havia hagut cap altre bancal, només regues):del 16 d’agost al 2 de novembre (2’5 mesos)
  • Bancal solanàcies 2012: del 2 de novembre
  • Des del novembre, i un cop les rosses també escarben i mengen com les negres (o s’han fet grans, o s’han espavilat, o n’han après de les seves companyes) cada dues o tres setmanes anem movent el galliner a una nova parcel·la amb plantes adventícies.

Arranjaments i modificacions

  • Divendres 17 d’agost: hem d’arranjar la menjadora (el posem amb una barreja del pinso comprat i grana de menjar de conill que encara ens quedava) que hem fet ja que, entre que les gallines estan un xic aturadetes i els forats no són prou grossos, que el pinso i la grana no surt gaire de dins. L’abeurador casolà (garrafa hermètica amb forats a la base sobre una plata de plàstic) sembla que funciona bé i no hem de fer cap arranjament (el posem amb 3/4 ple de capacitat)
  • Dg 26 d’agost: no ens agrada la plata de l’abeurador perquè les gallines hi pugen i l’embruten… acabem comprant-ne una que sembla que anirà bé (és més alta i ajustada a la base de la garrafa-abeurador).
  • Dilluns 3 de setembre hem de realitzar les primeres reparacions (després d’haver plogut i de 3 dies d’intensos vents del nord) ja que el sostre s’ha bufat un xic i hem hagut d’esperar que s’assequés i reforçar les unions entre llistons de fustes. També hem hagut d’arranjar una de les xarneres posant-hi cargols més gruixuts i profunds… i també la perxa (creiem que l’estructura s’ha acabat d’assentar i s’ha mogut la perxa) que l’hem hagut de clavar de nou. També i atès que el vent fort pot aixecar-les hi hem posat un pes a cadascuna de les dues tapes sostre. També ens hem de fer la idea d’haver de fer un parell més de capes de vernís d’oli i trementina
  • Dimecres 5 de setembre, i un cop s’han assecat les fustes del teulat-porta del galliner que es van botir amb les pluges del 30 d’agost, tornem a envernissar les dues portes-teulat, la del galliner i la del corral. I atès que tenim problemes de nou amb la menjadora (les gallines la tomben a terra sovint) decidim canviar el plat per un de plàstic i el collem al dispensador de la menjadora (12 de setembre, funciona, no l’han tornat a tombar cap cop… això sí el plat hauria de ser un xic més petit i així no s’hi cagarien tant… a 5 d’octubre l’han deixat de fer servir i prefereixen el que tenim a fora, ja no veuen ni mengen dins el galliner…)
  • Dilluns 24 de setembre: malgrat el nostre invent d’abeurador casolà funciona (encara que és de difícil netejar i reemplenar…) hem comprat un abeurador que es neteja i s’emplena molt més fàcilment i de material molt més resistent
  • Dilluns 8 d’octubre: la tapa del galliner pesa massa i per això la tallem a un terç, així ara tenim una tapa petita i fàcil d’obrir per agafar els ous i una tapa més gran que normalment no l’obrim.
  • Divendres 12 d’octubre (a treballar, que no hi ha res a celebrar en aquest dia de festa imposat): un altre dels arranjaments que hem de fer és un accés fàcil al corral… i per això hem de fer una porta al corral. Després de pensar mil i una solucions… bé només unes quantes de possibles, optem per la més fàcil. En el trapezi final hi enganxem dos llistons de dalt a baix on fem el tall a la tela metàl·lica (més endavant perquè les gallines no es puguin enganxar en els filferros tallats hi enganxarem un altre llistó protector) i en un marc de la mateixa mida hi clavem la tela metàl.lica tallada. Ara tenim una porta per accedir-hi… no hi fem xarnera perquè el terreny no permet obrir i tancar fàcilment i per això només fem una tanca que permeti treure i posar la porta
  • Dimecres 17 d’octubre: de cares a les properes pluges que semblen que vindran… posem una lona cordada al sostre del galliner
  • Diumenge 28 d’octubre: la tramuntanada ha estat tant forta aquests dies que hem hagut de fer uns quants arranjaments d’emergència: noves cordes (i nous nusos corredissos) per la lona de la tapa, i recargolament del travesser de la tapa del corral
  • Divendres 2 de novembre:avui és dia de canvis…
    • atès que vam trobar, i ja ho sospitàvem, una rateta al corral… hem decidit que el menjar els hi posarem d’ara en davant a la menjadora i penjada, no a terra com ara, malgrat els hi agrada més menjar en els bols
    • atès que ja hem desmantellat el bancal de les solanàcies… hem canviat el corral i el galliner de lloc (el bancal on han estat fins ara ja estava força desgastat)
    • atès que l’hem mogut i ja havia patit les tramuntanades (i segurament el nostre mal disseny) hem hagut d’arreglar una paret, un xic el corral (no hem acabat i demà hi continuarem) i l’ajocador (avui hem descobert com s’anomenava de debò la perxa de dormir…
  • Dissabte 10 de novembre: decidim canviar la porta d’entrada al galliner (des del corral) per un tros de taula de plàstic que tenim. La tallem a mida perquè tapi el forat i hi hem un forat molt més petit que el teníem amb les fustes. Un cop comprovat que les gallines hi entren i surten bé (ara pesa menys, el forat és més petit i per tant protegeix millor de la fred i la pluja) ara veiem que l’hauríem de pujar un 5 cm de terra perquè hi encaixi millor amb el travesser del trapezi del corral, sinó queda un xic separat el corral del galliner
  • 14 de novembre: atès que volem moure el corral força sovint (ja que són molt bones tallagespes…) hem hagut de construir un nou trapezi (i com no teníem més tela de galliner l’hem fet amb tela, i així pesa menys). Fem diferents proves i la millor manera és lligar-lo amb cordes que permeten posar-lo i treure’l fàcilment
  • 14 de novembre: pugem 5cm la porta nova del galliner que havíem fet el 10 de novembre. Així encaixa millor amb el corral
  • 28 de gener del 2013: el corral no sobreviu a la tramuntanada i està destrossat… ens assabentem el dilluns cap al vespre i amb el poc temps de llum que ens queda, i amb l’ajuda de l’amic saó, estaquem el que queda de corral fins que puguem tornar a pensar una alternativa.
  • dijous 31 de gener del 2013: el bon amic Geli ens proporciona restes de ferro angles que té i cargols (d’una ferreteria tancada fa anys a Barcelona) i amb això divendres 1 i dissabte 2 de febrer fem els dos trapezis nous que substituiran els trencats de fusta.
  • 17 de febrer del 2013: després de les destrosses de la tramuntana, acabem el nou corral tot de metall i amb tela de galliner menys pesada d’hexàgons de 20mm (en comptes de 13mm) i amb 2 trapezis dobles amb ferro-angles (en comptes dels 3 simples de fusta) i sense travessers (en comptes de travessers que unien els 3 trapezis).

Esdeveniments destacables

  • Dissabte 18 d’agost: les gallines surten per primer cop (després de 2 dies i mig) del galliner al corral (mira que arriben a ésser espantadisses) des que les hem comprat. Al corral hi hem posat, com a prova, un tros de meló verd i una fulla d’enciam… i el picotegen.
  • Dl 20 d’agost: per primer cop arriben al final del corral (té 5m de llarg)… però a l’endemà, dimarts no les veiem sortir del galliner. No mengen herbes adventícies, ni picotegen gaire el terra… De fet són poc “salvatges”, massa de granja. Els hi fem una “piscina de sorra i cendra” perquè puguin rentar-se (no veiem que l’emprin gaire…)
  • Dg 26 d’agost: Quan anem a canviar l’aigua de l’abeurador veiem a l’aigua líquid vermell (sembla més un vòmit vermell que no pas res… però dubtem si pot ésser sang, si abans del primer ou “caguen” sang? dubtes que preguntarem o buscarem arreu… i no ho hem trobat – a 5 d’octubre no ha tornat a passar res semblant-)
  • Dimecres 19 de setembre: hem descobert que les gallines rosses dormen a la perxa, al pal, i en canvi les negres dormen a terra (veiem que la costum és més forta que “l’instint o el sentit comú galliner”)
  • Dijous 20 de setembre: ja tenim el primer ou, i és clar són de les nouvingudes, creiem que de la Lluna, un ou gros, ros claret. L’ha post al terra, al cantó de les caixes ponedores, tota una anarca. Avui hem comprovat que van en parelles i normalment s’estan cadascuna, de les parelles, en una banda oposada… si les ponedores passen a prop de les negres ho fan ràpid i saltant i les negres les espanten amb una piconada (amb el pas del temps les negres són més agressives i les rosses més porugues… les negres marquen territori contínuament, sobretot la Lluna, i no les deixen menjar tranquil·les les altres fins que s’han atipat…)
  • Dissabte 22 de setembre: la Lluna pon més matinera, a les 9h, i la Perla en canvi més tard, a les 11h (a 5 d’octubre totes dues a les 9h del matí ja havien post i cada cop la mida dels ous és més semblant)
  • Dimarts 25 de setembre: collim 1 ou de la Lluna i decidim posar l’abeurador fora del galliner, al corral ja que és on s’hi passen totes les hores del dia i ens temem que no beguin gaire (i també poca assimilació del calci?) si l’abeurador continua dins el galliner…
  • Dimecres 26 de setembre: comprem grana (malgrat fins ara ja n’empràvem per donar de menjar, tant blat biològic com grana per a conills i rosegadors): soja (mongeta mungo verda), pipes de gira-sol, mill i blat. N’hem après força del venedor i ens “fa deixar” la civada i l’ordi perquè són grana amb arestes i sovint provoquen que se’ls pugui quedar entravessada i clavada a la gola a les gallines. Per a la proteïna li sembla bé tant la soja com les veces (no tant) però recomana sobretot el segó que és molt proteínic. No recomana gens el blat de moro ja que “només engreixa” i no és la funció de les gallines sinó per a pollastres d’engreix. I les pipes de gira-sol comenta que hi ha gent que l’empra perquè dóna un gust molt especial als ous.
  • Dimecres 26 de setembre: ens trobem avui 1 ou (de la Lluna, com cada dia) i un de totalment trencat i menjat al cantó… però és un xic estrany (més clar com el que fa la Perla) però amb la clova que sembla tova (no ha estat trencat sinó “xuclat” i tota la clova està enganxada pel tel). No tenim cap hipòtesi ja que no pot haver-hi mancança de calç ja que a cada menja n’hi posem i a més en tirem arreu del sòl del corral (trencadís de cloïsses i cloves de mol·luscs), potser ja l’ha post mig trencat i el que han fet és menjar-se’l, potser la Perla està un xic lloca i per tant si posa un nou ou el trenca… Pel que sigui hem posat un obstacle al lloc on fan ara els ous (han decidit no fer-los a les caixes ponedores sinó al terra) i quan puguem cobrirem les caixes ponedores perquè sembla que els agrada ficar-se en un forat a pondre…
  • Dijous 27 de setembre: comprem una menjadora que té més capacitat i està ben dissenyada perquè puguin menjar bé a l’exterior (hi ha tapa per la pluja, a veure si funciona quan hi ha un xàfec). Collim 2 ous de la Lluna i la Perla (fan l’ou en un altre indret, ja que hem tapat, per si de cas, on ens hi vam trobar 1 de sencer i 1 de menjat)
  • 28 de setembre: observem que a 2/4 de 8h del matí les dues gallines negres estan passejant pel corral, són més matineres, i en canvi les rosses encara eren al galliner, una d’elles com a mínim al pal de dormir. Collim 1 ou a la tarda de la Lluna
  • 29 de setembre: plou a bots i barrals i les gallines sota l’aigua, no s’aixopluguen… elles sabran… a nosaltres ens ha estranyat però és decisió seva… (ja buscarem si és que les hi agrada mullar-se)
  • 5 d’octubre: hem pogut comprovar que a les 9h del matí d’avui ja havien post totes dues gallines negres i que des del canvi de lloc no han tornat a l’inicial
  •  8 d’octubre: avui la Lluna ha post l’ou fora del galliner, al corral
  • 16 i 17 d’octubre: avui la Lluna ha post un ou al cantó dret, l’inicial (fins el 26 de setembre), però a l’endemà han tornat a l’esquerra
  • 28 d’octubre: avui collim 4 ous perquè ahir no vam passar per l’hort. És el primer dia que no collim els ous el mateix dia que els posaven… i els hem trobat tots 4 sencers
  • 31 d’octubre: passem a veure les gallines després de les fortes pluges, són les 6 (horari d’hivern) i les gallines roses ja estaven a dins del galliner (són les primeres d’anar a dormir i les últimes d’aixecar-se)
  • 31 d’octubre: hem trobat una rateta dins el corral quieta i arraulida… no hi té cap senyal de violència però ni es mou i la travem i llancem al marge… no ens ho expliquem però és possible que hagi estat enverinada (mirar entrades del canyet)
  • 2 de novembre: posem una ratera (amb pa torrat i macarrons) al cantó del corral i movem el galliner i el corral al bancal de les solanàcies
  • 4 de novembre: han arrasat amb totes les herbes que quedaven al bancal de les solanàcies
  • 5 de novembre: han post per primer cop en la caixa de l’esquerra en comptes de a terra i a l’endemà hi continuen
  • 11 de novembre: no han parat de pondre els ous a la caixa de l’esquerra, però avui per primer cop els han post al calaix de la dreta
  • 14 de novembre: portem el corral a un nou lloc a “pasturar” i més o menys els deixarem una setmana
  • 20 de novembre: a 2/4 de 6h de la tarda ja entren al galliner a descansar (en tirar menjar al corral, les negres surten a picotejar, però no pas les roses)
  • 24 de novembre: avui a les 11h encara no havien posat cap ou (més tard hem vist que no és que els posaven tard, sinó que ja no en posaven i que una de les dues negres ha parat de cop… i no sabem si per la fred, potser perquè els hi posem menys menjar de restes de casa, etc…). I les gallines s’estaven dins el galliner en comptes del corral (les espiem i trobem que hi ha una negra a cada niu, una rossa a l’ajocador i l’altra rossa al terra prop de la piscina de cendra)
  • 25 de novembre: a l’endemà sí que en ponen però només un i segueix al dia següent
  • 2 de desembre: hem estat dues nits i fora i en tornant (sort que vam decidir passar-hi abans d’anar a casa de tornada del viatge) vam veure 3 de les 4 gallines fora del corral!, campant per l’hort… no sabem quan feia que eren fora i l’hort, a primera vista van “fer poc malbé” l’hort (només vam veure els calçots remenjats i dies més tard unes pesoleres sense fulles però no 100% atribuïble a elles…). La hipòtesi és que algun animaló les va espantar (i aixecara la tela de galliner i per allà s’hi van escapar més tard… l’animal que les podria espantar i no matar podria ben bé ésser un dels gossos dels veïns)
  • 6 de desembre: ahir no vam poder passar per l’hort i hem trobat 4 ous, tots a la caixa niu de la dreta
  • 8 de desembre: el 2n cop que trobem un ou trencat… interpretem que és que se’ls trenca per accident (ja que si és per menjar els trobaríem tots 2 buits) però per si de cas els hi posem doble ració de curculles
  • 10 de desembre: una de les rosses posen un ou, per primer cop collim 3 ous, és un xic més petit que els de les negres i més fosc (diuen que els primers ous són més petits i a mida que van fent-se grans també els fan més grans). Creiem que és la Xirla (la rossa més fosca i amb les puntes blanques a les ales) ja que ahir les vam veure com es feien un niu (les rosses) al corral al terra i la Xirla era la que s’estava més temps ajaguda al terra. Els seus ous són més foscos però de mida semblant.
  • 14 de desembre: la Xirla de tant en tant (bé es va estrenar el 10 de desembre) fa l’ou a fora el corral i per ara més aviat que la Lluna, que avui l’hem vist pondre’l a les 10h del matí.
  • 14 de desembre: trobem sota un rajol del bancal tot de cucs grisos d’un a 2 cm molt prims i molt poc mòbils… hem pensat que com la resta de cucs els encantaria a les gallines (i a més no estàvem gens segurs que fossin aliats… hem pensat que potser són els cucs fil-ferro, hem de buscar-ho i assabentar-nos-hi) però els hi hem presentat en un plat i s’han menjat alguns però no sembla que els facin gaire cas… potser van tipes o tenen un gust horrible
  • 19 de desembre: La Mireia s’estrena el 19 de desembre. Portem masses ous trencats aquest desembre i no ho entenem (els dos últims, del dia 19 són trencats per sota, com si s’haguessin aixafat, no picats ni res de res). Tornarem a posar-hi més cloves de curculla (ja n’hi ha en un platet que elles han tombat i a la tolva, però n’afegirem per terra)
  • 1 de gener del 2013: s’han canviat les tornes, ara les “abussadores” són les rosses (suposem que han crescut i han après… i són un xic més grans de mida) i posen a “puesto” les negres…
  • 6 de febrer 2013: ens entren, potser també abans de tenir-lo destrossat, pardals al corral… però tenen dret a menjar oi?
  • 22 de maig del 2013: posem el galliner sota la figuera… a recés de la tramuntana i a l’ombra per aquests dies que de forta calor que han de venir (bé finalment ha estat un maig molt fred i no hagués calgut per la fred)

Postes

Agost: Comprem les gallines ponedores Mireia i Xirla el 16 d’agost, ens avisen que són joves (una més que l’altra) i que trigaran més d’un mes a pondre (en realitat no s’estrenen, la Xirla fins el 10 i la Mireia fins el 19 de desembre).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia  arribada
Xirla  arribada
Lluna
Perla

Setembre: comprem, de “2a mà” el 18 de setembre dues gallines negres, la Perla i la Lluna, a un pagès que en principi no li agraden gaire comparades amb les ponedores (segons ell, ous més petits, menys freqüent i que lloquen més fàcilment). Ell les va comprar polletes més o menys el maig. El primer ou de la Lluna és al 2n matí d’haver arribat i el de la Perla a l’endemà (són un xic més petits i més clars)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Mireia
Xirla
Lluna arribada 1r x 9h x x x x x x x
Perla arribada  1r  11h trenc x x x

Octubre: en una ocasió ponen un ou al corral, i també és el primer cop que en collim 4 perquè no hi vam poder passar durant un matí i estaven bé

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia
Xirla
Lluna x x x x 9h x x x x x x x x x x sep x x x x x x x x x x x x x x x
Perla x x x x 9h x x fora x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x

Novembre: hem canviat el galliner de bancal i a als 3 dies ponen a la caixa ponedora per primer cop i continuen la resta de dies, però a la setmana ho fan a l’altra caixa i hi continuen fins que el 17 de novembre en fan un a cada caixa i així hi continuen durant dos dies. Tornen a pondre els ous juntes a la caixa dreta. Finals de novembre baixa la productivitat d’ous, comencen el dissabte 24 de novembre a no pondre cap i els següents dies només un (entenem que una de les negres ha deixat de pondre i l’altre va tenir una aturada d’un dia…)… fins el 28 de novembre que tornem a trobar-ne dos ous i un d’ells a les 4 de la tarda encara era calentó (l’han post a deshora).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia
Xirla
Lluna x x x x caixa-e x x x x x caixa-d x x x x x separats x caixa-d x x x x  cap x x
Perla x x x x caixa-e x x x x x caixa-d x x x x x separats x caixa-d x x x x  cap x? X? x? x x

desembre: hem estat dues nits i fora i en tornant (sort que vam decidir passar-hi abans d’anar a casa de tornada del viatge) vam veure 3 de les 4 gallines fora del corral!. Segueixen amb una posta bona però irregular. I el 8 de desembre ens trobem un ou trencat (ens sembla que és el de la Lluna que ja n’està deixant de pondre). La xirla que s’ha estrenat el 10 de desembre, els fa un xic més foscos i de tant en tant el pon a terra al corral… La Mireia s’estrena el 19 de desembre. Portem masses ous trencats aquest desembre i no ho entenem (els dos últims, del dia 19 són trencats per sota, com si s’haguessin aixafat, no picats ni res de res)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia 1r cap
Xirla 1r x fora terra trencat trencat x? x? x? x? x? x? x?
Lluna x? x x x x trencat x x x trencat x trencat? x x x x x x x x x x x x x
Perla x? x? x x x x  x x x x x x X x? x x x trencat x x x x x x x x x x? x

gener 2013: No estem segurs, tret d’algun dia concret com ara l’1 de gener que veiem que a les 11:30h pon l’ou la Xirla, de quina de les rosses pon els ous. L’11 a les 10 del matí encara no han post i no podem passar per l’hort fins el dia 12 a les 2h de la tarda i trobem 4 ous i no sabem de quin dia són… El 28 de gener ens trobem el corral totalment destrossat, les gallines han campat per l’hort com a mínim dos dies sueltes… i no és el primer cop ja que un parell de dies més de fortíssimes tramuntanades fa que fins i tot bolqui el galliner (el corral no ja que mentre fem el nou amb ferro angle està ben falcat i no s’ha tornat a enlairar)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x x trencat x  x x x x x
Xirla x x? x? x? x? x x x x?  x x? x x? x? x x x? x x? x? x? x? x? x?
Lluna x x x x x x x x x x  x x x x x x x x x x x x x x x x
Perla x x x x x x x x x x  x x x x x x x? x x? x x? x x x? x x x x x x

febrer 2013: triguem un xic però amb aquest nou sistema de trapezis de ferro angles pel corral, n’estem força contents

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
Mireia x x x x x x x x x
Xirla x? x? x x? x? x x? x x? x x? x? x x? x x? x? x? x x? x x x?
Lluna x x x x x x x x x x x? x x x? x? x x x
Perla x? x x? x x x x? x? x x x x x x x x x x? x? x x x? x? x?

març 2013:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x x x x x x x x x
Xirla x? x? x? x? x? x? x? x? x x? x? x? x? x? x? x? x? x x? x x x x x x x x?
Lluna x x x x x x x x x  x x x x x x x x x x
Perla x? x x x? x? x x x? x x x? x x? x x? x? x? x  x x x? x x x x? x x x x x

abril 2013: el mes on més se’ns han escapat les gallines… primer només era la Mireia (que pel que creiem va aprendre a “ajupir-se” i empènyer per sota la tela metàl·lica i escapar-se…) però darrerament eren totes 4 i és clar vam trigar molt en saber on ponien (les rosses dins un armari, les negres dalt d’un bidó amb la conseqüent caiguda lliure dels ous). Aquestes escapades, malgrat bucòliques criem que eren estressants ja que durant aquests dies una de les negres ponia ous realment deformats (llisos per un cantó, deformats no arrodonits, clova molt feble…). Les escapades s’arregla amb noves piquetes a la tela i alguna totxana on fan solcs.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Mireia x x 11hx x x x? x x?  x?  x x? x x
Xirla x? x? x? trencat trencat x x x x? x? x? x? x? x? trencat x? x x? x? esc x x?  x?  x x? x? x?  x? x x
Lluna x x x x x x x x x x x x x x x x x x apa x x  x  x? x x  x? x trencat
Perla x x x x x x x x x x x x x x x x tarat x x des tarat x x  x? x x x?  x? x

maig 2013: no podem “confiar” en agafar només els ous dels nius… ja que el 10 de maig, en un racó al terra del galliner, ens hem trobat 15 ous de fora dels nius (els acabem llençant ja que aquest cop no podem saber quan de temps tenen… ja que fa temps que no canviem el galliner de lloc i no podem assegurar-nos-hi… una amiga i la nostra filla s’ho passen d’allò més bé trencant ous i llançant-los al compostador). Els repartim arreu dels dies que sembla que han post poc…

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x? x x x x? x? x x x x x  x x
Xirla x? x x x x? x? x? x?  x? x x x x x? x x  x x? x  x?
Lluna x? x x? x?  x? x? x? x? x x x trencat x?  x?  x? x x  x?  x  x? x?  x
Perla x x? x? x? x? x? x? x?  x? x x x x  x x x  x x? x?  x?  x?

juny 2013:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Mireia  x  x x  x  x  x  x  x x  x  x x x  x  x  x  x x  x
Xirla  x  x  x x  x  x  x  x  x  x  x  x?  x  x?  x  x  x?  x x?  x x  x  x x  x x?
Lluna  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x
Perla  x?  x?  x  x  x  x  trencat  x  x  x  x?  x  x?  x  x  x?  x?  x?  x? x?  x?  x x?  x  x

juliol 2013:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Mireia x x x  x x x x x  x
Xirla x?  x  x  x  x x? x?  x  x?  x?  x  x?  x  x?  x?  x? x?  x  x?  trencat  x?  x?
Lluna  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x  x
Perla  x  x x?  x x? x? x? x?  x?  x?  x?  x  x?  x  x?  x x  x?  x  x x  x

 

Menjar

  • Les hi agrada molt: grana (de soja verda, mill, blat, segó i pipes de gira-sol), bledes (fulles i tronc), espaguetis cuits blancs, caragolines aixafades, cucs, bolonyesa de soja, pela de patata, herbes adventícies, fulles de pastanaga, fulles de carbassera i carbassonera, fulles de col?, figues madures, pernil dolç, cloves de cloïsses esmicolades, porquets de sant Antoni (o trugetes, cucs de bola, paneroles), milpeus, galetes reblanides amb aigua, meló, cigrons cuits, tomates, pa sec (sobretot remullat amb aigua), molls de mandarina, farinetes, raïms, brou de verdures amb maizena, paté vegetal de tomata, formatge camembert passat, (no estem segurs si els cucs grisos de terra els hi agraden), salmó tant cru descongelat com cuit, tempeh cru, paté vegetal amb pa i aigua, pastís de carbassa, restes de pizza, magranes, herbes canonges, formatge de cabra, fulles dels ravenets, crema de llet vegetal barrejada amb pinso, faves (velles congelades) bullides, bledes fulles (els troncs no gaire), els agrada dles mongetes seques cuites, els formatges i pela de formatges, pinya, pela de pera
  • No les hi agrada gens: pela de plàtan, blat de moro sencer, síndria, carbassa, remolatxa, tomates?, restes de patates xips i ganxitos, peus de les gírgoles, pebrots, mongetes tendres, fulles de ceba tendra, sembla estrany però les erugues de les cols no els agrada, veces, fulles de col?, calçots cuits,
  • Altres:
    • La grana: decidim finalment, atès que les gallines negres impedeixen que les rosses mengin tranquil.lament, que la grana, que les agrada molt bé la repartirem arreu del corral pel terra i així es mouen més per menjar… o bé en el dos bols de ceràmica (posats en dos llocs diferents del corral) ho barrejarem amb el pinso
    • Menjadora: abandonem, malgrat és on més els agrada menjar, els bols i ara tornem a donar el menjar a la menjadora (tolva). Això sí la pengem, tant per dificultar-li als rosegadors que entren, com per veure si així hi mengen millor les gallines (en arribar-hi millor) i perquè es mantingui més net.

Bancal de rega de calçots (abans camp de veces) 2012

Ceba del calçot amb brot (Font: ricderiure.blogspot.com)

Ceba del calçot amb brot (Font: ricderiure.blogspot.com)

Malgrat el 21 d’agost del 2012 vam comprar 2.5kg de calçots (en voldrem plantar un parell de kg més a finals de setembre), tot just vam plantar-los el 27 d’agost.

El 23 d’agost vam fer el bancal de rega… motoaixada amunt i avall, barrejar-hi 10 carretons de compost, tornar a passar la motoaixada i finalment a l’endemà, el 23 d’agost, vam regar per inundació i l’endemà amb la terra força saó volíem plantar-los.

Finalment no vam poder plantar-los fins el 27 d’agost (6 dies després de comprar-los i 4 després de preparar el bancal i tenir la terra saó) tornem a regar la mini rega (finalment fem una nova mini rega a sobre del llom entre regues) i hi plantem els calçots escapçats més o menys a un pam (ja que eren força petitones), i amb un xic més de separació quan les cebes són grosses (les que va triar la nostra filla…). En total 62 calçots per a les dues regues.

No ens quedem molt tranquils amb aquesta època tan seca i amb tramuntana (encara que el 30 d’agost va ploure…) així que per por, ho reconeixem, hem regat els calçots un xic pel solc del llom… i si hem regat massa o no va bé que es mullin les cebotes de calçot confiem amb el vent del nord tant eixut que tot “ho posarà a puesto”.

Rega de calçots (Font: 3macarrons.blogspot.com)

Rega de calçots (Font: 3macarrons.blogspot.com)

Acabat: 23 d’agost del 2012 (1r bancal de rega) i 5 de setembre (2n bancal)

Plantacions:

  • 2011 – 1 de setembre 2011: en altres regues, vam plantar 5 kg de calçots, regant el mateix dia la rega i enterrant-los del tot sense escapçar trevent només la punta del cebot. No reguem cap dia i plou 5 litres el 20 de setembre. El de 2 de febrer del 2012 (als 5 mesos) tots els calçots estaven del 70 al 90% fets (mirar entrada tants caps tants barrets) i per la fred hem d’esperar a menjar-los entre el 15 de març i 9 d’abril (massa tard en algun cas, mirar entrada calçotades tardanes)
  • 2011 – 23 de setembre 2011: en un altre indret, vam plantar 1’8 kg de calçots, regant el dia anterior la rega i enterrant-los un xic més sortits, gairebé la meitat i sense escapçar. El de 2 de febrer del 2012 (als 4’2 mesos) tots els calçots estaven del 70 al 90% fets (mirar entrada tants caps tants barrets) i per la fred hem d’esperar a menjar-los entre el 15 de març i 9 d’abril (massa tard en algun cas, mirar entrada calçotades tardanes)
  • 27 d’agost del 2012: sembrem 62 calçots (2,5 kg, escapçats i sense enterrar, només “clavar a terra” en dues regues) al 1r bancal de rega
  • 16 de setembre: sembrem 85 calçots (3 kg, poc escapçats per por de tallar algun brot intern) sobre un nou llit de compost, els enterrem i reguem

Actuacions i esdeveniments:

  • 28 i 29 d’agost: forces calçots estaven farcits de formigues menjant-se el suc que traspuaven… però no ens hem preocupat ja que no hi hem previst cap mal gros
  • 31 d’agost: 4 dies després de plantar-los un calçot ja brota, la resta res de res (per cert vam veure moltes cebes infestades de formigues… els hi devia agradar molt el suc de ceba escapçada)
  • 3 de setembre: una setmana més tard, ja apunten una desena de brots
  • El 5 de setembre comprem 3 kg més de calçots petitons… i esperem un bon dia per plantar-los. Qui ens els ven, La Creu, ens comenta que s’han d’escapçar i enterrar del tot (ell sempre ho ha fet així, segurament perquè ho té mecanitzat però sempre li funciona bé), aquesta segona tongada ho farem així. També avui preparem la 2a rega de calçots, amb el multicultor, mullant el terra que està molt sec, posant-hi 10 carretades de compost i tornant-hi a passar la motoaixada, fem dues regues petites on els enterrarem i a mida que els calcem farem les regues de regar
  • 9 de setembre: dues setmanes un cop plantats ja hi ha 8 amb brots força crescuts… i això ens fa pensar que aquests dies de primer molta calor i després de la tramuntana (vent del nord sec) vam fer prou bé regant-los un xic 3 o 4 cops. Ara ens hem de donar pressa i comprar un parell o 3 kg més de calçots per plantar-los a la 2a quinzena de setembre
  • 13 de setembre: hi ha 23 calçots (1a rega, 20 dies de sembrats) molt crescuts
  • 15 de setembre: 1a rega, calcem 17 calçots força crescuts (amb el rasclinet ja que amb el tràmec és impossible)
  • 16 de setembre: abans de sembrar la 2a rega i posem al solc compost i reguem generosament. Un cop sembrats els 85 calçots petits, els enterrem i tornem a regar.
  • 16 de setembre: 1a rega, calcem 9 calçots més (en total 26 dels 62) i reguem de nou
  • 19 de setembre: 1a rega, calcem 11 calçots més (en total 37 dels 62)
  • 23 de setembre: 2a rega, els dos primers brots de calçot enterrat (a la setmana d’ésser sembrats)
  • 26 de setembre: 1a rega, calcem 19 calçots més ( en total 56 dels 62)
  • 26 de setembre: 2a rega hi ha 25 calçots prou grossos (10 dies de sembrats)… no caldrà calçar-los ja que aquests els vam enterrar
  • 30 de setembre: 2a rega, ja hi ha 72 calçots prou grossos (15 dies de sembrats, 72 dels 85)
  • 5 d’octubre: recomptem els calçots que finalment hi ha, a la 1a rega 62 dels 62 i a la 2a 82 dels 85. Calcem tots els de la 1a rega, que són molt més grans i frondosos (aquests els vam escapçar i no els vam enterrar, però porten sembrats 20 dies més que els de la 2a rega)
  • 28 d’octubre: la fortíssima tramuntada dels darrers dos dies els ha pansit força… però eś que el plàstic que teníem prop de la rega els ha maltractat un xic… esperem que no siguin “ferides” fortes
  • 15 de novembre: fa una setmana més o menys vam haver d’arrencar plantes adventícies que van cobrir gairebé tots els calçots, avui hem tornat a calçar-los amb el rasclinet i hem aprofitat per arrencar més adventícies. Tornen a fer patxoca
  • 29 de desembre: fem la 1a calçotada a l’hort, dia preciós, bona companyia i ens mengem (5 adults i 2 nens) uns 150 calçots, tota una rega de les dues sembrades el 27 d’agost
  • 19 de gener del 2013: colim 4 calçots grossos per menjar com a cebes tendres
  • 26 de gener del 2013: collim 7 calçots grossots per menjar amb una truita de patates, com a ceba tendra
  • diumenge 3 de març del 2013: fem la segona calçotada, un bon dia entre setmanes de fred i pluja, un cap de setmana de respir. Collim uns 90 calçots per 6 adults i 3 nenes (i ens queden una dotzena per fer ja que no mengen gaire…). Els calçots, desl plantats a finals d’agost tenen una mida perfecta… però els de la 2a plantada són encara petitons (enguany ha plogut molt poc i potser no els hem regat prou, però encara són petits).
  • divendres 29 de març: fem la 3a calçotada (encara alguns són petits i hem trobat algun que ja espigava i alguns on a dins estava l’espiga creixent-hi…)
  • dimecres 10 d’abril: collim 50 calçots per menjar-los com a cebes perquè ja espiguen
  • divendres 26 d’abril: tots els calçots són espigats, encara però no han fet flor, i portem un mes menjant-ne com a cebes tendres els calçots… la sopa de ceba tradicional feta amb calçots està boníssima… això sí el tronc espigat se’ns fa estrany menjar-lo encara que té bon gust.

Bancal de rega de mongetes (abans camp de veces)

Mongeta florida  (Font: unjardipermenjarsel.blogspot.com)

Mongeta florida (Font: unjardipermenjarsel.blogspot.com)

Dimarts 21 d’agost, encara que un xic tard, decidim plantar (ja que en el bancal profund no ha funcionat gaire bé, i a l’almàixera encara no li hem donat temps per veure si resulta adequat el trasplantament un cop crescudes…) hem fet un parell de lloms de mongetes de mata baixa amb regues als cantons (una d’elles aprofitem la de les carxoferes).

Hem passat la motoaixada varis cops, hi hem afegit compost, i hem tornat a tritura… sabem que les lleguminoses els hi agrada força la calç però encara hem de solucionar aquest aspecte al nostre hort.

Cada 15 o 20 cm hem sembrat 3 llavors de mongeta mata baixa tipus “Contender” (de la marca Can Morera).

Acabat: 21 d’agost

Plantacions:

  • 21 d’agost: 80 sembres de grups de 3 llavors de mongeta de mata baixa (Phasoelus vulgaris Contender) en dos lloms de terra envoltats de regues

Esdeveniments:

  • 27 d’agost: una bona part de les mongetes sembrades han brotat, prou feines però els dicotiledons
  • 1 de setembre: hem ens trobat gairebé totes les mongetes desfullades (no creiem que hagi estat cap animaló ja que són ben tallades… segurament ha estat al tramuntana…)
  • 2 de setembre: hi ha brots nous i no estan menjats… això potser corrobora que no han estat animalons sinó el vent
  • 3 de setembre: els nous brots sembla que sobreviuen al fort ben del nord… però no deixem de regar-les com a mínim cada dos dies ja que l’ambient és molt sec
  • 10 d’octubre: surten les primeres mongetes (després d’un mes i mig)
  • 14 d’octubre: per ara són molt més productives les del bancal que no pas aquí a la rega, collim 4 manats, dels quals només 1 és de la rega
  • 22 d’octubre: collim per igual 50 mongetes tant al bancal com a les dues noves plantacions del bancal
  • 26 d’octubre-30 d’octubre: fortes pluges i sobretot fort vent tramuntanejat i fred… no queda cap mongeta del bancal, només tiges pelades… segurament i seguint normes de rotació, hi sembrarem espinacs a veure si ens hi creixen
  • 3 de novembre: confirmat totes les mongetes mortes

Cura dels cogombres

Cogombre (Font: viquipèdia.org)

Cogombre (Font: viquipèdia.org)

El primer cop (2 d’abril) que vam plantar cogombres, vam llegir tard que els hi agrada els tutors per enfilar-s’hi (i que els fruits no toquin a terra), i el que és més important, que segons en Seymour, cada 6 o 7 fulles vertaderes (no cotiledons) cal tallar l’àpex per fomentar ramificacions…

Aquest segon cop (19 de juliol) que n’hem plantat, el tutor (ja que bona part dels pagesos del voltant no ho fan i tenen bons resultats) no l’hem fet… però sí que hem tallat els àpex quan tenien (bé algun ja tenia més de 10 fulles i 3 o 4 flors femelles amb cogombrets).

A veure si donen més bon resultat que ja els primers han tingut resultats força pobres.

Bancals de rega de carxoferes (al sud abans de patateres i més al nord abans de carbasses)

Soques de carxoferes (Font: www.magrama.gob.es)

Soques de carxoferes (Font: http://www.magrama.gob.es)

Avui 8 d’agost hem trobat a la botiga que podíem comprar soques de carxoferes i n’hem comprat quatre. Aquests dies mirarem si de les carxoferes mortes velles hi podem recuperar alguna soca i trasplantar-les.

A l’hora de plantar no hem tingut temps de mirar si es podien plantar les carxoferes (composta) en l’antic bancal de les patateres (solanàcia)… entre d’altres coses perquè no sabíem que eren compostes i perquè no teníem gaires alternatives més on posar-les (s’hi quedaran un bon munt de temps).

Després a casa hem comprovat que on s’han plantat solanàcies el millor és plantar després crucíferes i/o lleguminoses (i l’any següent sí que hi poden anar les compostes i cucurbitàcies) i no pas unes compostes però si més no no hem repetit la tipologia…

1r bancal més al sud

Acabat: 8 d’agost 1a tongada i 13 d’agost la 2a tongada

Plantacions:

  • 8 d’agost:  4 soques de carxofera
  • 13 d’agost: plantem 6 planters de carxofera comprades el dia anterior (el 26 d’octubre per fortes pluges i tramuntana, en perdem 2)
  • 1 d’octubre: han sortit 5 patateres espontànies arreu del bancal de carxofes (patateres totes mortes per la forta tramuntana i dies de baixades de temperatura aprox 26 d’octubre)
  • 2 de novembre: trasplantem 4 carxoferes, però en 3 grups, que van rebrotar de les arrels de l’antiga rega de carxoferes

Esdeveniments:

  • 8 d’agost: Passem per tot el bancalet el motocultor però com la terra estava duríssim l’hem regat prèviament. Un cop la terra començava a ésser un xic fina i saó… l’hem cobert tot de compost i hem fet una rega a tot volt. Al forat on hem de plantar l’hem ben regat amb regadora i hi hem plantat les soques. Hem tornat a regar amb la regadora i a meś per inundació a tot volt. Les hem plantat més o menys a 50cm de distància cadascuna.
  • 13 d’agost: fem un sistema semblant per l’altra meitat del bancalet de carxofes, al sud de l’hortet: motoaixada, bancal, compost, reg i plantació.
  • 18 d’agost: 2 de les 4 soques (ens han dit, i no ho sabem, que les soques solen ésser carxofes liles) han començat a brotar, després de 10 dies de plantades
  • 20 d’agost: les 4 soques estan brotades (12 dies després de trasplantar-les)
  • 26 al 30 d’octubre: perdrem 2 carxoferes (creiem que per les fortes pluges i forta tramuntana) de planter… les de soca estan tocades però sobreviuen prou bé. També es perden les patateres espontànies.
  • 2 de novembre: en els dos espais lliures (un d’ells molt ampliable) hi plantem 4 carxofes (en 3 grups, dues d’elles nascudes juntes) que hem tret de l’antiga rega de carxoferes que van rebrotar a l’octubre
  • 3 desembre: apunta la primera carxofa (de les soques plantades el 8 d’agost, després de gairebé 4 mesos)
  • 17 de desembre: apunten 3 carxofes més petitones (de les soques plantades el 8 d’agost)
  • 18 de gener del 2013: collim les 3 carxofes, no són gaire grans, però és que ja les hi volem fer a la nostra filla (total 3)
  • 4 de febrer del 2013: collim dues carxofes (aquest cop són més grossotes). Encara les úniques que han fet carxofes són les plantades de soca, ni planter ni les trasplantades més al nord. (total 5)
  • 17 de febrer del 2013: collim 3 carxofes força maques (de les soques plantades el 8 d’agost, a la resta encara no n’han fet, total 8 carxofes)
  • 21 de febrer: ens avancem a la forta fred i collim 5 carxofes mitjanes (total 13 carxofes)
  • 10 de març: 1 carxofa de les soques (total 14) i la 1a de les de planter (total 1)
  • 11 de març: 1 carxofa de les de soques (total 15)
  • 18 de març: collim 4 carxofes soques (total 19)
  • 25 de març: collim 2 carxofes de les soques (total 21) i les 2 primeres de les carxoferes de planter (total 3)
  • 1 d’abril: se’ns descontrolen els adventícies i hem de fer una bona atacada i aprofitem per regar
  • 4 d’abril: collim 4 carxofes de soca (total 25) i 2 de planter (total 5)
  • 10 d’abril: collim 4 carxofes maquíssimes de planter (total 9) i hem de llençar per assecades i ennegrides 4 de les de soca (total 29 -4)
  • 18 d’abril: collim 6 de planer (15) i 1 de soca (30-4)
  • 22 d’abril: collim 4 carxofes de planter (total 19) i 1 de soca (total 31 – 4)
  • 1 de maig: collim 8 carxofes de planter (total 27) i 4 de soca (35-4)
  • 11 de maig: collim 11 carxofes de planter (total 38) i 4 de soca (39-4)
  • 11 de maig: hem de tractar més o menys a la meitat contra plaga de pugó (mirar recepta contra pugó)
  • 17 de maig: el tractament contra pugó ha funcionat però fem una segona tongada (ja que els que queden no sabem si són nous o dels anteriors que van desaparèixer) (mirar recepta contra pugó)
  • 17 de maig: collim 4 carxofes de planter (total 42) i 5 de soca (44-4)
  • 21 de maig: no estan funcionant les “trampes cerveseres” pels cargols… no hi cauen gaires (no sabem si és per la tramuntana que fa que no es moguin del lloc on estan enfilats, a les fulles de les carxoferes…
  • 21 de maig: collim 3 carxofes de soca i una de morta assecada (total 47-5) i 4 de planter (total 46)
  • 26 de maig: fart que no funcionin les trampes cerveseres pels cargols… decidim fer la caça tradicional a mà… que trinxats els hi tirem a les gallines (els hi agraden molt xafats) i els que ens queden per terra els eliminem a mà
  • 26 de maig: collim 2 carxofes de soca (49-5) i 6 de planer (52)

2n bancal més al nord

Acabat: 11 de novembre

Plantacions:

  • 11 d’agost:  ens han donat carxofes (amb un pam de terra) que es veu que són d’una varietat antiga de carxofes vermelles petites i molt tendres. En plantem 9 (algunes de les quals són dobles) en un bancal fet amb la motoaixada i amb compost remenat amb el tràmec

Esdeveniments:

  • 25 de març 2013: Collim la 1a carxofa (aquestes neixen ja obertes i a mida que van creixent encara s’obren més… les hem de provar a veure que tal) (després de 5 mesos de trasplantades)
  • 18 d’abril: collim 2 carxofes (total 3)
  • 1 de maig: collim 4 carxofes del nord (total 7)
  • 11 de maig: hem de tractar més o menys a la meitat contra plaga de pugó (mirar recepta contra pugó)
  • 17 de maig: collim 2 carxofes (total 9)
  • 17 de maig: el tractament contra pugó ha funcionat però fem una segona tongada (ja que els que queden no sabem si són nous o dels anteriors que van desaparèixer) (mirar recepta contra pugó)
  • 21 de maig: no estan funcionant les “trampes cerveseres” pels cargols… no hi cauen gaires (no sabem si és per la tramuntana que fa que no es moguin del lloc on estan enfilats, a les fulles de les carxoferes…
  • 21 de maig: collim 5 carxofes (total 14)
  • 26 de maig: fart que no funcionin les trampes cerveseres pels cargols… decidim fer la caça tradicional a mà… que trinxats els hi tirem a les gallines (els hi agraden molt xafats) i els que ens queden per terra els eliminem a mà… realment en aquestes del nord són una plaga… i per poder-los treure tots a mà fem una bona escabetxinada de les fulles (es tronxen molt fàcilment)
  • 26 de maig: collim 2 carxofes (total 16)

Planter – Almàixera en porexpan 2012

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Dimarts 30 de juliol, atès que les dues tongades de sembra de pastanagues no ens hagi funcionat ens ha mogut a decidir-nos a fer d’una vegada una prova en un planter de porexpan de l’antic propietari i hi sembrem.

Utilitzem meitat terra i meitat de compost, però hem sapigut tard que no cal que la terra sigui gaire adobada (de vegades ho fan amb meitat terra i meitat sorra), i que fins i tot és contraproduent, ja que la llavor ja té tot el que necessita per a germinar i un excés d’aliment pot fer malbé les arrels primerenques…

Atès que el principal problema dels planters són els fongs cal no plantar gaire compacte (aclarir de seguida que es pugui) i per a molts a més empren terra “nova” i desinfecten els recipients amb aigua de llegiu. Nosaltres no sabem si per vagància o desconeixement… ho hem fet a sac com tot el que provem… així s’aprèn oi? (m’encanta fer-ne virtuts de les macances… jejejejej).

Usualment se sembra un terç més del que es necessita ja que hi ha pèrdues de llavors, i en el nostre cas posem forces llavors (de 4 a 8) per planter perquè n’hi ha que no germinen i així podem triar les més sanotes (i que en els sobres n’hi ha moltíssimes i sospitem que això de tenir els sobres oberts durant mesos no ajuda tampoc…). Ja anirem agafant ritme.

El lloc ha d’ésser càlid sense sol directe (aquest error hi hem caigut de quatre grapes… al sud de l’hort l’hem posat, a ple sol… avui mateix ho rectifiquem) i sense gaires corrents d’aire... sort que encara no han germinat…

El reg ha d’ésser per aspersió perquè el “xorro” d’aigua no desplaci les llavors ni trenqui les arrels… s’ha d’intentar que mai s’assequi el terra.

Brots de pastanaga (Font: www.edujardin.es)

Brots de pastanaga (Font: http://www.edujardin.es)

1. Almàixera blava (10×13=130)

Plantacions:

  • 30 de juliol:
    • 70 pastanagues (7 fileres): a 1mm de profunditat tipus Chantenay (daucus carota) de sobre de marca Morera
    • 30 raves blancs de taula “martell” (3 fileres): a 2mm de profunditat tipus “Martillo” (brassica rapa) de sobre de marca Morera (sobre no obert però comprat fa temps)
    • 30 xicòria silvestre (3 fileres): a 2mm de profunditat de sobre de marca Vilmorin (sobre vell ja obert fa temps)
  • 28 d’agost:
    • 30 enciams bio (3 fileres, 30): a 2 mm de profunditat tipus Batavia Pierre Benite (Latuca sativa) de marca Rocaba biològic (en sobreviuen i trasplantem el 28 de setembre 20)
    • 30 enciams cogoll (3 fileres, 30): 2mm de profunditat tipus Cogoll marca Batlle (en sobreviuen només 6 i trasplantem 1 el 28 de setmbre). Prou feines han nascut 4 o 5 i les trasplantem al bancal el 15 d’octubre
    • 40 naps (4 fileres, 40): a 2mm de profunditat tipus “Martillo” (brassica rapa) de sobre de marca Morera (sobre no obert però comprat fa temps)
    • 30 xicoira silvestre (3 fileres, 30): a 2mm de profunditat de sobre de marca Vilmorin (sobre vell ja obert fa temps)
  • 16 de setembre(atès que no han nascut ni els inicials raves blancs ni els darrers naps i xicoira):
    • 50 ravenets (5 fileres, 50): ravenets tipus saxa 2  de sobre de Can Morera (obert avui), (ens sembla que ara que no hi ha tants depredadors, el millor és semblar-los directament al bancal). Trasplantem uns 15 el 15 d’octubre. Trasplantem 33 el 5 de novembre.
  • 5 de novembre:
    • 60 pèsols (6 fileres, en grup de 2): comprats el 19 d’octubre 2011 i oberts l’hivern passat
    • 70 faves (7 fileres, en grup d’1): comprats el 19 d’octubre 2011 i oberts l’hivern passat
  • 5 de febrer del 2013: (aprofitem la terra que hi ha i que no hi havia crescut res… a veure si funciona bé… és que la fred i la tramuntana no convidaven gaire a quedar-s’hi)
    • 30 enciams cogoll  de marca batlle
    • 30 enciams bio de marca rocalba
    • 30 xicoies de marca vilmorin

Esdeveniments:

  • 4 d’agost: després de tenir-lo al sol a la façana del sud de l’hort uns cinc dies… descobrim (tot llegint per la xarxa) que no ha d’estar al sol, només en un lloc amb llum però no llum directa… així que el duem a la barraca de les graelles i allà el reguem a diari amb polvorització (i més endavant també amb regadora… però tornem a la sulfatadora un cop arranjada)… quan comencin a ésser més grans s’han d’anar aclimatant al lloc on s’hi trasplantaran…
  • 4 d’agost: sembla que hi brota un rave (menys d’una setmana després de la sembra) però potser és falsa alarma…
  • 6 d’agost: veiem apuntar 8 llavors de pastanaga (després d’una setmana)… 8 d’agost, semblen falsa alarma ja que són un parell de cotiledons arrodonits i ens sembla recordar que les pastanagues són dues fulles ben primes i allargades (sí confirmat 10 d’agost, mirar imatge annexa)…
  • 10 d’agost: descobrim dues llavors germinades que potser sí  (confirmat, veure imatge annexa) són de raves ja que són dos cotiledons dobles (com un trèvol de 4 fulles)
  • 28 d’agost: vist que ha anat molt bé les noves llavors a l’almàixera blanca, deixem aquest que ha estat un martiri i no surt res (no sabem si per la terra, l’altre vam emprar una de comprada, o bé per les llavors velles)
  • 31 d’agost: a la 2a tongada ja broten els enciams (fa 3 dies que els vam sembrar) bio (la resta encara no)
  • 12 de setembre: els enciams bio van molt bé, ja tenen fulles de veritat. Els enciams cogoll encara han de créixer, són més lents. Però no han sortit cap nap i cap xicoira… segurament és perquè són llavors velles (com ens havia passat amb les pastanagues…)
  • 20 de setembre: broten (després de 4 dies) alguns ravenets sembrats
  • 22 de setembre: han brotat (fulles dicotiledònies) gairebé tots els ravenets sembrats fa 6 dies
  • 28 de setembre: hi trasplantem un 20 enciams “batavia pierre” bio que havien estat sembrats fa un mes, també un, però hem vist que encara són massa petits i les arrels no han quallat, un enciam tipus cogoll
  • 15 d’octubre: trasplantem 3 enciams cogolls (n’han nascut molt pocs d’aquests, sembrats el 28 d’agost)
  • 15 d’octubre: trasplantem 15 ravenets sembrats el 16 de setembre (van néixer ràpid però a l’almàixera no han engreixat gens). Deixem la resta per trasplantar-los un altre dia a veure si hi ha diferència (ens sembla que ara que no hi ha tants depredadors, el millor és semblar-los directament al bancal)
  • 4 de novembre: comencem a sospitar que els ravenets que hem deixat a l’almàixera sense trasplantar-los (sensiblement molt més petits que els que estan al bancal i foren trasplantats fa 20 dies) es poden fer malbé… a veure si els trasplantem
  • 5 de novembre: trasplantem 33 ravenets sembrats el 16 de setembre (van néixer igual que els trasplantats el 15 d’octubre i aquests creiem que pel fet d’haver trigat tant s’han quedat petits i potser envellits… són molt diferents dels que fan 20 dies ja es van plantar)
  • 18 de novembre: després de 13 dies comencen a apuntar 10 dels 60 pèsols i 14 de les 70 faves
  • 9 de desembre: després de poc més d’un mes ja tenim 32 faves prou grosses i 9 pesoleres no gaire grans
  • 16 de desembre: trasplantem 25 faves de l’almàixera (sembrades del 5 de novembre, un mes i 10 dies), les més grosses, i hem vist, ja que la falca de les almàixeres són petites que les hem fet patir un xic, s’haurien d’haver trasplantat abans. Els pèsols no han sortit gaires i són petits.
  • 24 de desembre: trasplantem 5 pèsols al bancal (després d’un mes i 20 dies de plantats i havent-hi sobreviscut molt pocs)
  • 27 de desembre: trasplantem les 13 faves que quedaven i que, atès que hem trigat molt, ara fan molt mala cara… no hem d’esperar tant (sembrades fa 1 mes i 20 dies)… dies meś tard veiem que es recuperen però que sempre són més petites que les trasplantades fa 10 dies…
  • 11 de maig 2013: sembrem al bancal 9 enciams bio i 2 de cogolls (sembrats el 5 de febrer, això no ha funcionat ni en temps ni en quantitat)

2. Almàixera blanca (8×13=104):

Brots germinats d'espinacs (Font: chiotsrun.com)

Brots germinats d’espinacs (Font: chiotsrun.com)

Plantacions:

  • 18 d’agost:
    • 64 pastanagues (8 fileres): de  5 a 12 llavors a 1mm de profunditat tipus Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna
    • 40 mongetes de mata baixa (5 fileres): 2 llavors a 5-20mm de profunditat tipus “Contender” de manta baixa de caixa de marca Morera
  • 30 de setembre:
    • 48 pastanagues (6 fileres): de  5 a 12 llavors a 1mm de profunditat tipus Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna
    • 56 espinacs gegants (7 fileres): de 2 a 4 llavors a 10mm de profunditat tipus espinac gegant d’hivern de paquet de caixa vella de Can Morera (té més d’un any de comprada i quasi d’oberta). El 15 d’octubre només han crescut 3, comprem un altre sobre i fem una nova sembrada a l’almàixera blava de 150 falques. 2 de novembre segueix sense haver crescut res de res.

Esdeveniments:

  • 18 d’agost: atès que l’almàixera blava no ens està anant bé i no sabem si és pel terra (meitat nostra i meitat compost però que segueix essent força argilosa) o perquè les llavors s’han fet malbé (encara que només fa uns 8 mesos que són oberts els sobres…), hem comprat terra de la plana de Vic (terra universal) i un nou paquet de llavors de pastanagues
  • 23 d’agost: broten forces mongetes i 8 dicotiledons de pastanaga (fa 5 dies que van ésser sembrades)
  • 27 d’agost: tenen forces fulles la majoria de mongetes i han brotat la majoria de pastanagues. Ara comencem a témer que no ho tindrem fàcil per trasplantar ni les mongetes ni les pastanagues i que per això es sembra directa al sòl.
  • 4 de setembre: trasplantem d’urgència 10 mongetes al bancal de les fabàcies (perquè se’ns ha fet tard, després de 18 dies de sembrades) i ja sobresortien les arrels per sota. Demà intentarem plantar-ne la resta.
  • 5 de setembre: trasplantem 22 parelles de mongetes i les pastanagues comencen a tenir fulles de veritat
  • 9 de setembre:  hi trasplantem de l’almàixera 30 grups de pastanagues (sembrades el 18 d’agost) al bancal de les umbel·líferes i dies més tard sembla que els hi ha anat bé… la majoria ja tenien fulles de veritat (des del 5 de setembre, just 17 dies de sembrades) i més o menys la meitat de la terra estava arrelada (les travem amb una cullera de postres)
  • 24 de setembre: hi trasplantem, anem tard!, 31 pastanagues que quedaven a l’almàixera (sembrades el 18 d’agost i dues setmanes més tard que les seves “companyes” amb les quals hi ha una gran diferència de mida, són més del doble de grans)
  • 15 d’octubre: només han nascut 3 de les 56 grups de llavors d’espinacs gegants (el paquet és de l’agost de l’any passat i obert l’octubre de l’any passat). Comprem un altre paquet i Sant Tornem-hi
  • 24 d’octubre: als 24 dies la meitat de les pastanagues ja han brotat i tenen fulles vertaderes.
  • 3 de novembre: han crescut 34 de les 48 pastanagues, moltes amb fulles vertaderes però tot plegat molt petites encara (34 dies de sembrades)
  • 9 de desembre: hi ha 24 pastanagues, petites però totes amb fulles vertaderes (40 dies de sembrades) i sembla que hi ha 4 espinacs dels que no creixien (sembrats el 30 de setembre, fa 2 mesos i 9 dies)
  • 16 de desembre: trasplantem 25 grups de pastanagues que ja s’envermellien i no milloraven… creiem que en general triguem massa a trasplantar-les als bancals (porten 2’5 mesos)

3. Almàixera blava 2 (15×10=150):

Brots germinats de naps (Font: digginfood.com)

Brots germinats de naps (Font: digginfood.com)

Plantacions:

  • 15 d’octubre: sembrem
    • 50 grups d’espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea 5 fileres) (més o menys 2 o 4 llavors a uns 2 cm) d’un sobre nou ja que els sembrats el 30 de setembre de la caixa gran de l’any passat només han crescut 3 (dels 56 grups). La resta de llavors velles les tirem entre la tanca de canyes seques i al galliner… per veure si creixen i alimentem les gallines
  • 20 d’octubre:
    • 30 xirivies (3 fileres): de  5 a 12 llavors de xirivia mig llarga Guernesey (pastinaca sativa) marca Rocalba
    • 30 naps bola de neu (3 fileres): de 5 a 12 llavors de nap de taula tipus bola de neu (brassica rapa) de marca Rocalba
  • 11 de novembre:
    • 40 enciams bio (4 fileres): a 1mm o superficial, l’enterrem molt poc, enciams tipus Batavia Pierre Benite (Latuca sativa) de marca Rocaba biològic

Esdeveniments:

  • 24 d’octubre  del 2012: als 4 dies comencen a brotar els naps de bola de neu (fulles dicotiledònies dobles)
  • 24 d’octubre: als 9 dies han brotat 3 espinacs (fulles dicotiledònies llargues)
  • 3 de novembre: als 20 dies han  brotat 14 de les 50 espinacs
  • 3 de novembre: als 14 dies ja hi ha 29 dels 30 naps de bola de neu (fulles dicotiledònies només però) i cap xirivia!
  • 8 de novembre: als 19 dies apunten (fulles falses dicotiledònies) 10 de les 30 xirivies
  • 13 de novembre: als 24 dies apunten ja 23 de les 30 xirivies
  • 15 de novembre: apunten, als 4 dies de sembres, els enciams bio
  • 9 de desembre: recompte, hi ha 20 espinacs (als 56 dies), 33 enciams bio (als 24 dies), 25 xirivies (als 50 dies) i 29 naps (als 50 dies)
  • 16 de desembre: trasplantem de l’almàixera 32 grups d’enciams bio (sembrats fa 1 mes i 5 dies) i és el moment perfecte, un xic petits però com hi havia moltes llavors les arrels són molt llargues i més temps haguessin patit.
  • 16 de desembre: trasplantem 20 grups de naps i 16 de xirivies (sembrats gairebé 2 mesos!) i és un bon moment, no les hem vist patir ni són excessivament grans… però potser no han crescut perquè la falca és petitona…
  • 16 de desembre: trasplantem 22 grups d’espinacs, són molt petitons, però és que van molt a poc a poc (són plantats del 15 d’octubre, 2 mesos)

Més informació

Desbrollant les tomateres

Tomatera amb brot a l'aixella (Font: infojardin.net)

Tomatera amb brot a l’aixella (Font: infojardin.net)

Desbrollant les tomateres: Tal i com hem après en diversos vídeos del youtube, el desbrollat de les tomateres, o poda, es fonamenta en treure a mà els brots que creixen a les aixelles de les branques laterals que surten de la tija principal. Corroborat pels nostres veïns els Daunis a qui com no vol la cosa fem una pregunta oberta per veure què ens hi contesten…

Quan la planta ja és prou grossa (de 30 a 40 cm) alguns recomanen  a més treure les branques inferiors per permetre airejar la planta i que el sol escalfi el terra i les arrels (això els Daunis no ho fan). Però sembla que bona part d’elles esgrogueeixen i ja cauen (o els hi ajudem) per sí soles.

I quan hi ha “manats de tomateres” alguns hi poden les branques immediatament inferiors perquè hi pugui més saba a les tomates.

Tomates amb el “cul cagat”, necrosi apical

Dissabte 7 de juliol ens vam trobar una tomata pebrot ben madura… però amb pudrició apical.

Tomata amb el "cul cagat" - Necrosi apical (Font: horturba.com)

Tomata amb el “cul cagat” – Necrosi apical (Font: horturba.com)

La necrosi apical (o “cul cagat”) és una malaltia fisiològica (no la provoca cap agent patògen). I sol ésser per una manca d’assimilació del calci, perquè bé el sòl no n’hi aporta o perquè aquella varietat té dificultats per adaptar-se a aquell terra. També els hi afecta l’estrès hídric i la salinitat.

Possibles solucions i recomanacions que hem trobat a la xarxa:

  • segons http://www.horturba.com s’hi pot afegir una cullaradeta de llet en pols al terra i regar
  • també es recomana arreu afegir-hi gallinassa al compost (no directament perquè és molt fort) ja que és un fem molt ric en nitrogen. Conté grans quantitats de calci (per tant no convé abusar-ne a les terres calcàries) i per això és molt bo per a terres àcides. Si l’utilitzem per a l’hort, cal que estigui ben fermentat i cal usar-lo en molt poques quantitats per evitar cremar les plantes. I sempre és millor no emprar el fem de les granges de producció intensiva (contenen antiparasitaris, antibiòtics, etc.)
  • segons elhuerto20.wordpress.com és millor l’adob foliar que no pas radical (ja que pot haver-hi dificultat en l’assimilació) i també que pot afegir-li òxid de calci (calç viva) però apagat amb aigua (calç apagada o morta)
  • altres:
    • afegir el calci en forma líquida fa més fàcil l’assimilació
    • adob ric en calci
    • dissoldre pastilles de calci efervescents en aigua i rega

No hem trobat una solució adient encara i hem emprat com a prova, moldre 5 pastilles de calci infantil (calci vegetal) que havíem comprat en un herbolari i el vam posar, el 8 de juliol, al peu de la meitat de les solanàcies, concretament les externes del bancal, les tomates més al nord i al sud (deixant-ne sense les del mig) i els pebrots més al nord i les albergínies també més al nord.

Rata pinyada, per fi, el primer rat-penat que veiem a l’hort

Ratpenat (Font: jadecristi.wordpress.com)

Ratpenat empaitant una arna (Font: jadecristi.wordpress.com)

El dimarts 26 de juny ens vam quedar a dormir per primer cop a l’hort i vam poder veure els nostre primer ratpenat a l’hort. I això ens fa pensar en una altra feina pendent que tenim, fer caixes nius pels ratpenats.

I creiem, bé confiem i esperem que com la majoria de les rates-pinyades de les nostres contrades sigui insectívor. La gran quantitat d’insectes fan que siguin un aliment abundant i divers pels ratpenats i atès que que surten de nit, quan els ocells insectívors estan inactius, els ratpenats no tenen competència per caçar els molts insectes que surten després de la posta de sol.

Segons la viquipèdia, el 70% de les espècies de quiròpters són insectívores i gairebé totes les famílies d’insectes poden ser les seves preses. A més d’insectes, els ratpenats es mengen altres tipus d’artròpodes com ara aranyes, crustacis, escorpins o escolopendres. Els ratpenats no cacen les seves preses únicament a l’aire, sinó que a vegades també les cacen a terra. Els ritus nupcials d’alguns insectes representen una oportunitat fàcil pels quiròpters.

Saltamartinets

Saltamartins (Font: lh5.ggpht.com)

Saltamartins (Font: lh5.ggpht.com)

Avui  29 d’abril és dels dies on a l’hort trobem per tot arreu cries de saltamartins (marrons i d’antenes curtes) i de llagostes verdes (antenes molt llargues… i es veu que els adults fan xerricar les seves potes… segons viquipèdia són ensífers i els primers celífers… i ambdós ortòpters com els grills) ben petitones i les que són verdes d’un verd molt clar i brillant.

També ahir, 28 d’abril, va ésser el dia en que ens van picar per primer cop varis mosquits (avui però com feia molt de sol i vent, els mosquits no els hem notat) i creiem que ahir atès que tot el dia estigués nuvolat els va ajudar… El 19 de novembre 2012, encara hi ha mosquits (semblava que ja havien desaparegut, però les darreres pluges i la millora de les temperatures sembla que els ha revifat).