Category Archives: Adob verd

Un parell de consoldes i una estèvia

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

El 15 d’octubre del 2011, en una fira ecològica, vam comprar dues consoldes i una estèvia. Ens van avisar que a l’hivern tant la consolda com l’estèvia “moren” però que, si més no, la Consolda rebrotarà a la primavera i amb molta sort, si no ha passat gaire fred, també rebrotarà l’estèvia.

El que no sabíem, ni esperàvem és que a 14 d’abril la Consolda, no només ha crescut moltíssim, sinó que ja està fent flor... i això no sabem si vol dir que farà llavors i s’estendrà per l’hort. Per ara l’estèvia no ha donat cap senyal de vida… i ens temem, ja que a 20 d’abril encara no ha donat senyals de vida que ha traspassat del tot (som 13 de maig i ens sembla que rebrota de les arrels… és difícil assegurar-ho però ens fa tanta il·lusió que hem volgut anotar-ho… a més si és veritat triga moltíssim a rebrotar oi?)

Les dues consolda que vam comprar i vam plantar al marge occidental de l’hort, són Consoldes de Rússia (Symphytum x uplandicum). una de les millors plantes considerades com a adob verd a l’agricultura ecològica. Les consoldes, que són un símfit (gènere de plantes amb flor de la família Boraginaceae), són autòctones d’Europa, i segon la santaviquipèdia, compta a 7 espècies i un híbrid.Tenen fulles amples i piloses i les flors acampanades de colors variables entre el blanc i el rosat. El fruit és un aqueni.

No hem pogut aclarir-ho del tot, però sembla difícil aconseguir reproduir-les per llavors i en canvi eś relativament fàcil fer-ho per esqueixos de l’arrel. Un cop n’hagui descobert l’entrellat l’escric (a més he trobat un lloc web on recomanen treure les flors ja que debiliten, si més no el primer any de vida, un xic la planta i això ens desconcerta…).

Altres esdeveniments:

  • 11 de juny del 2012: l’estèvia ja fa un pam i té forces fulles en una sola tija (va començar a rebrotar ara fa un mes)
  • 12 de gener del 2013 rebroten les consoldes, de 3 a 8 brots, i com ens temem que és massa aviat hem decidit arrencar-ne arrels i brots i passar-los a 5 testos. Deixem 2 testos al mateix hort prop de l’almàixera (molt més lents de creixement però un creixement més equilibrat i segur), a recés del fort vent, i els altres 3 testos els duen a casa a veure com funcionen (creixen molt més ràpid, però la transició a l’hort va pitjor ja que en el trasplantament perden la fulla i han de tornar a brotar)
  • 16 de febrer: les  consoldes dels 3 testos de casa han crescut moltíssim i les hem hagut de trasplantar a un test més gran, les de l’hort en test sobreviuen però no creixen gaire, i els brots de les plantes a terra van creixent i morint però segueixen essent molt petits.
  • 15 de març: malgrat la fred que tornem a patir, els brots espontanis són força grans
  • 26 de març: les consoldes de casa van créixer desmesuradament, fulles molt llargues (suposem que buscant el poc sol que tenien ja que les teníem a recés dins el lavabo) i en portar-les a l’hort van patir… i fins que no van perdre aquestes fulles “desmesurades” no van tornar a rebrotar bé
  • 21 de març: trasplantem les dues consoldes que teníem en testos (a partir d’esqueixos dels brots collits el 12 de gener)
  • 1 de maig 2013: consoldes que van brotar per si soles des de les arrels de l’any passat ja estan a 1’30 metres i ben florides… Un bon amic permacultor ens comenta que esperem a que s’obrin les flors i tallar arran de terra i les fulles al compost. Així la planta tornarà a rebrotar i tindrem “més collita de fulles”. Si arribés a fer llavors serien estèrils, per tant no cal esperar per tallar.

Més informació:

 

Veces i el reg per aspersió

Veça (Font: wiquipedia.org)

Veça (Font: wiquipedia.org)

Tenim un bon problema. En una part de l’hort on no hi treballem hem plantat veces (val a dir que un xic tard, cap a principis de desembre) i cal regar-les, però a l’hort, amb els dipòsits i les basses prou feines podem regar només amb regues, amb regadora i (aviat) amb el gota a gota… però les veces, amb una extensió considerable cal regar-les per aspersió (o bé que plogui és clar).

I és clar, a l’hort en no tenir ni llum elèctrica ni aigua a pressió… ja tenim un problema. Cercaré arreu i intentarem trobar alguna solució… sinó haurem d’acabar comprant una bomba d’aigua que pouï aigua de la bassa i regar amb un aspersor o pistola difusora.

Ah per cert, plantem veces perquè és una de les bones plantes per fer adob verd… un cop creixi, i abans de florir (que no “gasti” l’energia recollida del terra per a florir i menys per a crear llavors…), cal tallar-la, deixar-la reposar uns dies i llavors enterrar-la al mateix sòl.

Les veces són lleguminoses que poden fixar el nitrogen (es veu que amb simbiosi, de les seves arrels amb bactèries tipus “rhizobia”)… i quan no s’empra com a adob verd, s’empra com a farratge pel ramat ja que és una planta que pot aportar-los-hi una bona quantitat de proteïnes.

Durant el primer mes regàvem per aspersió amb una bomba cutre que teníem però un dia va acabar petant… i després vam començar a regar directament tapant la mànega que surt del motor del pou… i entre aquests regs per aspersió o pluja forta, i les bones pluges creiem que creixeran força.

PD1: Poden tenir una alçada de 30 a 80 cm… i les nostres, a 19 de febrer, tot just fan 5 cm… a veure si comença a ploure i poden fer una estirada!

PD2: A 14 d’abril (i després d’un mes de març i abril prou plujós) les veces tenen ja uns bons 25-30cm i algunes ja comencen a florir aquesta mena d’orquídies liles que fan. Hem de vetllar de tallar-les abans que facin fruit o bé quan la gran majoria estiguin florides.

PD3: a 27 d’abril bona part de les veces estan florides… i això vol dir que ja hem de començar a dallar totes les veces i deixar-les assecar sobre el terra abans d’incorporar-ho al sòl… Per sort vam llegir bé que s’havien de tallar tant bon punt o just abans de florir (perquè no agafin més aliments del compte del sòl) i no pas abans de fer fruit… així que l’endemà mateixa, a 28 d’abril, vam tallar-les totes, primer un primer tall amb la falç (una matada però prou divertida…), després vam fer pilons amb el rasclinet i la resta vam acabar tallant-ho d’arrel (primer vam intentar arrencar-les… però no anàvem enlloc) amb el tràmec anivellador… molta feina i és un tràmec força pesat però no hem trobat millor manera. Després jugant-hi vam repartir els munts per tot el camp.