Category Archives: Compostes (asteràcies)

Bancal B (2013) – Compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies

Bancal B – 2013 (Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies)

(2012 fou liliàcies i umbel·líferes i el 2014 serà Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

Breu resum del 2012:

Bancal:

  • Iniciat l’11 de maig del 2013: agafem un tros del bancal on hi havien estat plantades les cebes i porrus i treballem el terra amb fanga de doble mànec, reg per sembra falsa, cobertura de compost i cobertura de palla. Decidim per manca de temps anar treballant cada tros
  • 27 de juny treballem un xic més bancal amb la forca de doble mànec
  • 1 de juliol cobertura de palla: atès que no podem controlar les males herbes i que no podem anar treballant el terra decidim cobrir de palla tot el bancal i anar-lo regant a l’igual que la part plantada i així a veure si millora el terra i es moren les adventícies.
Flor d'enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

Flor d’enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

Plantacions i sembres:

  • 11 de maig del 2013 trasplantament enciams: 9 de bio i 2 de llargs que havien estat sembrats a l’almàixera el febrer!
    • 20 de juny collim 2 enciams bio grossos (a les 5 setmanes es poden collir grossos)
    • 28 de juny collim 3 enciams bio que s’espigaven, 1 d’ells ja era gegant (a les 6 setmanes espiguen)
  • 18 de maig del 2013 comprem i trasplantem 4 carbassons
    • 31 de maig els han anat menjant (no serveix ni barreres de cendra, ni trampa de cervesa de cargols…) i finalment són morts als 13 dies
  • 26 de maig del 2013 comprem i trasplantem 4 carbassons
    • 31 de maig, 4 dies i ja estan atacats tots i menjades la majoria de fulles (decidim fer planter nostre)
    • 14 de juliol: només ha sobreviscut 1 de gros que ja té 2 carbassonets petits
  • 2 de juny comprem 4 i trasplantem 4 carbassons
    • Són els últims que comprem, només està sobrevivint el que plantem en test en comptes de al bancal
  • 21 de juny sembrem a l’almàixera 3×13 llavors de carbassó bio Black beauty (a 1cm a l’almàixera i a uns 3 cm en trasplantar-ho). Sobre de 5 gr.
    • 1 de juliol, als 9 dies, ja broten 20 carbassoneres amb només fulles dicotiledònies
    • 11 de juliol, als 20 dies de sembrar-les, trasplantem 10 carbassoneres de l’almàixera
  • 21 de juny sembrem a l’almàixera 2×5 parelles i trios d’espinacs gegants d’hivern a 1-2cm de profunditat
    • 1 de juiol, als 9 dies, broten 7 espinacs fulles només dicotiledònies

Planter – Almàixera en porexpan 2013

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Breu resum del que vam aprendre el 2012:

  • El que ens va moure l’any passat a provar a fer el nostre planter va ésser les pastanagues (les que sembraven anaven desapareixent a mida que brotaven)
  • Com a terra pot ésser qualsevol que estigui força airejada i solta, no cal que estigui gaire adobada (de vegades ho fan amb meitat terra i meitat sorra) ja que la llavor ja té tot el que necessita per a germinar i un excés d’aliment pot fer malbé les arrels primerenques. Però la nostra terra és molt dura i per això acabem comprant una saca de terra
  • Atès que el principal problema dels planters són els fongs cal no plantar gaire compacte (aclarir de seguida que es pugui) i per a molts a més empren terra “nova” i desinfecten els recipients amb aigua de llegiu (nosaltres ho estem desinfectant deixant-les al sol)
  • Usualment se sembra un terç més del que es necessita ja que hi ha pèrdues de llavors, i en el nostre cas posem forces llavors (de 4 a 8) per planter perquè n’hi ha que no germinen i així podem triar les més sanotes.
  • El lloc ha d’ésser càlid sense sol directe i sense gaires corrents d’aire... Però per sobretot per evitar la manca de reg (sovint ens hi oblidem i és desastrós) les deixem flotant a la bassa (des de que l’1 d’abril ens va donar una bona idea el nostre amic permacultor)… i així també evitem tots els tipus de reg (quan no és estricament per aspersió) que no els va bé ja que desplacen les llavors i trenquen les mini-arrels primerenques.
Brots de pastanaga (Font: www.edujardin.es)

Brots de pastanaga (Font: http://www.edujardin.es)

Sembres

  • 10 d’abril 2013:
    • 120 parelles d’espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de sobre marca Can Morera
  • 6 de maig 2013:
    • 8×13 parelles de pastanagues
  • 13 maig 2013:
    • pastanagues de dos tipus: Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna i Chantenay (daucus carota) de sobre de marca Morera
    • espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de Can Morera
    • de sobres ja oberts i antics i no neixen bé

Rotacions dels bancals

Rotacions recomanades (petita variació amb 5 bancals en comptes dels 4 tradicionals)

El  nostre sistema està fonamentat tant en la proposta de “Parades de crestall” del mallorquí Gaspar Caballero Segovia com en “Els bancals profunds” de l’anglès Jonh Seymour. I en ambdós casos la successió de conreus, o rotacions, és per famílies botàniques:

Parcel·la 1:

  • Umbel·líferes: pastanaga, api, julivert, fonoll
  • Liliàcies: cebes, porros, alls, espàrrecs

Parcel·la 2:

  • Compostes: enciams, escaroles, cards, escarxofes
  • Quenopodiàcies: bledes, espinacs, ravebleda (remolatxa)
  • Cucurbitàcies: cogombres, carbassó, carbasses, melons, síndries

Parcel·la 3:

  • Lleguminoses: mongetes, pèsols, faves, cigrons, soja, cacauets
  • Crucíferes: cols, raves, bròquil, col llombarda, col-i-flor, bròquil, naps

Parcel·la 4:

  • Solanàcies: tomàquets, pebrots, albergínia, patates

Parcel·la 5:

  • Descans (remoure la terra i adobar-la amb compost) o Galliner (deixar que les gallines campin, gratin, mengin herbes, adobin amb excrements, picotegin… tot un exèrcit de motoaixades)
Primer Després
Umbel·líferes i liliàcies Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies
Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies
Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies Solanàcies
Solanàcies Descans o Galliner
Descans o Galliner Umbel·líferes i liliàcies

En definitiva, la següent rotació:

  • Umbel·líferes i liliàcies –> Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies –> Lleguminoses i crucíferes –> Solanàcies –> Descans/Galliner

També n’hi ha d’altres tipus de rotacions com la que s’exposa en aquesta pàgina (L’hort del Cairat), que segueix un altra lògica:

  • Milloradores –> Arrels –> Fulles –> Fruits (–> Descans)
  • Lleguminoses i crucíferes –> Umbel·líferes i liliàcies –> Compostes i quenopodiàcies –> Solanàcies i cucurbitàcies –> Descans/Galiner

Rotacions efectuades:

Gener al novembre del 2012

(l’orientació de les parcel·les és lliure, però aquí hi descric la que hem seguit nosaltres on l’esquerra és el sud i a dalt ponent)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012

Bancal Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012

Galliner i corral

Des del 16 d’agost del 2012 fins el 2 de novembre del 2012

Bancal Solanàcies

Des del 28 d’abril fins el 2 de novembre del 2012

Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies

Des del 18 de febrer del 2012

Novembre del 2012 (solanàcies per galliner)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012

Bancal Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012

Bancal de descans

Des del 2 de novembre del 2012

Galliner i corral

Des del 2 de novembre del 2012

Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies

Des del 18 de febrer del 2012

Març del 2013 (nou bancal d’umbel·líferes i liliàcies)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012
Bancal vell d’Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012
Bancal nou d’Umbel·líferes i liliàcies
Des del 17 de març del 2013
Galliner i corralDes del 2 de novembre del 2012 Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàciesDes del 18 de febrer del 2012

Abril del 2013 (nou bancal de solanàcies)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012
Bancal vell d’Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012
Bancal nou d’Umbel·líferes i liliàcies
Des del 17 de març del 2013
Bancal nou de solanàciesDes del 23 d’abril del 2013 Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàciesDes del 18 de febrer del 2012

Altres esdeveniments a destacar:

  • Durant el mesos de desembre 2012 i gener del 2013 tenim dos bancals buits i les reguem generosament un parell de cops per fer una sembra falsa (perquè creixin les llavors que hi romanen) i ja decidirem si tallem tot el que creix deixant-lo com a encoixinat o si hi posarem el galliner mòbil.
  • El bancal nou de solanàcies, de l’abril del 2013, és el primer que cobrim amb palla. I també és el primer que per error de càlcul no ens permet fer bé la rotació i repetirem dos cops solanàcies.

Bancals de rega de carxoferes (al sud abans de patateres i més al nord abans de carbasses)

Soques de carxoferes (Font: www.magrama.gob.es)

Soques de carxoferes (Font: http://www.magrama.gob.es)

Avui 8 d’agost hem trobat a la botiga que podíem comprar soques de carxoferes i n’hem comprat quatre. Aquests dies mirarem si de les carxoferes mortes velles hi podem recuperar alguna soca i trasplantar-les.

A l’hora de plantar no hem tingut temps de mirar si es podien plantar les carxoferes (composta) en l’antic bancal de les patateres (solanàcia)… entre d’altres coses perquè no sabíem que eren compostes i perquè no teníem gaires alternatives més on posar-les (s’hi quedaran un bon munt de temps).

Després a casa hem comprovat que on s’han plantat solanàcies el millor és plantar després crucíferes i/o lleguminoses (i l’any següent sí que hi poden anar les compostes i cucurbitàcies) i no pas unes compostes però si més no no hem repetit la tipologia…

1r bancal més al sud

Acabat: 8 d’agost 1a tongada i 13 d’agost la 2a tongada

Plantacions:

  • 8 d’agost:  4 soques de carxofera
  • 13 d’agost: plantem 6 planters de carxofera comprades el dia anterior (el 26 d’octubre per fortes pluges i tramuntana, en perdem 2)
  • 1 d’octubre: han sortit 5 patateres espontànies arreu del bancal de carxofes (patateres totes mortes per la forta tramuntana i dies de baixades de temperatura aprox 26 d’octubre)
  • 2 de novembre: trasplantem 4 carxoferes, però en 3 grups, que van rebrotar de les arrels de l’antiga rega de carxoferes

Esdeveniments:

  • 8 d’agost: Passem per tot el bancalet el motocultor però com la terra estava duríssim l’hem regat prèviament. Un cop la terra començava a ésser un xic fina i saó… l’hem cobert tot de compost i hem fet una rega a tot volt. Al forat on hem de plantar l’hem ben regat amb regadora i hi hem plantat les soques. Hem tornat a regar amb la regadora i a meś per inundació a tot volt. Les hem plantat més o menys a 50cm de distància cadascuna.
  • 13 d’agost: fem un sistema semblant per l’altra meitat del bancalet de carxofes, al sud de l’hortet: motoaixada, bancal, compost, reg i plantació.
  • 18 d’agost: 2 de les 4 soques (ens han dit, i no ho sabem, que les soques solen ésser carxofes liles) han començat a brotar, després de 10 dies de plantades
  • 20 d’agost: les 4 soques estan brotades (12 dies després de trasplantar-les)
  • 26 al 30 d’octubre: perdrem 2 carxoferes (creiem que per les fortes pluges i forta tramuntana) de planter… les de soca estan tocades però sobreviuen prou bé. També es perden les patateres espontànies.
  • 2 de novembre: en els dos espais lliures (un d’ells molt ampliable) hi plantem 4 carxofes (en 3 grups, dues d’elles nascudes juntes) que hem tret de l’antiga rega de carxoferes que van rebrotar a l’octubre
  • 3 desembre: apunta la primera carxofa (de les soques plantades el 8 d’agost, després de gairebé 4 mesos)
  • 17 de desembre: apunten 3 carxofes més petitones (de les soques plantades el 8 d’agost)
  • 18 de gener del 2013: collim les 3 carxofes, no són gaire grans, però és que ja les hi volem fer a la nostra filla (total 3)
  • 4 de febrer del 2013: collim dues carxofes (aquest cop són més grossotes). Encara les úniques que han fet carxofes són les plantades de soca, ni planter ni les trasplantades més al nord. (total 5)
  • 17 de febrer del 2013: collim 3 carxofes força maques (de les soques plantades el 8 d’agost, a la resta encara no n’han fet, total 8 carxofes)
  • 21 de febrer: ens avancem a la forta fred i collim 5 carxofes mitjanes (total 13 carxofes)
  • 10 de març: 1 carxofa de les soques (total 14) i la 1a de les de planter (total 1)
  • 11 de març: 1 carxofa de les de soques (total 15)
  • 18 de març: collim 4 carxofes soques (total 19)
  • 25 de març: collim 2 carxofes de les soques (total 21) i les 2 primeres de les carxoferes de planter (total 3)
  • 1 d’abril: se’ns descontrolen els adventícies i hem de fer una bona atacada i aprofitem per regar
  • 4 d’abril: collim 4 carxofes de soca (total 25) i 2 de planter (total 5)
  • 10 d’abril: collim 4 carxofes maquíssimes de planter (total 9) i hem de llençar per assecades i ennegrides 4 de les de soca (total 29 -4)
  • 18 d’abril: collim 6 de planer (15) i 1 de soca (30-4)
  • 22 d’abril: collim 4 carxofes de planter (total 19) i 1 de soca (total 31 – 4)
  • 1 de maig: collim 8 carxofes de planter (total 27) i 4 de soca (35-4)
  • 11 de maig: collim 11 carxofes de planter (total 38) i 4 de soca (39-4)
  • 11 de maig: hem de tractar més o menys a la meitat contra plaga de pugó (mirar recepta contra pugó)
  • 17 de maig: el tractament contra pugó ha funcionat però fem una segona tongada (ja que els que queden no sabem si són nous o dels anteriors que van desaparèixer) (mirar recepta contra pugó)
  • 17 de maig: collim 4 carxofes de planter (total 42) i 5 de soca (44-4)
  • 21 de maig: no estan funcionant les “trampes cerveseres” pels cargols… no hi cauen gaires (no sabem si és per la tramuntana que fa que no es moguin del lloc on estan enfilats, a les fulles de les carxoferes…
  • 21 de maig: collim 3 carxofes de soca i una de morta assecada (total 47-5) i 4 de planter (total 46)
  • 26 de maig: fart que no funcionin les trampes cerveseres pels cargols… decidim fer la caça tradicional a mà… que trinxats els hi tirem a les gallines (els hi agraden molt xafats) i els que ens queden per terra els eliminem a mà
  • 26 de maig: collim 2 carxofes de soca (49-5) i 6 de planer (52)

2n bancal més al nord

Acabat: 11 de novembre

Plantacions:

  • 11 d’agost:  ens han donat carxofes (amb un pam de terra) que es veu que són d’una varietat antiga de carxofes vermelles petites i molt tendres. En plantem 9 (algunes de les quals són dobles) en un bancal fet amb la motoaixada i amb compost remenat amb el tràmec

Esdeveniments:

  • 25 de març 2013: Collim la 1a carxofa (aquestes neixen ja obertes i a mida que van creixent encara s’obren més… les hem de provar a veure que tal) (després de 5 mesos de trasplantades)
  • 18 d’abril: collim 2 carxofes (total 3)
  • 1 de maig: collim 4 carxofes del nord (total 7)
  • 11 de maig: hem de tractar més o menys a la meitat contra plaga de pugó (mirar recepta contra pugó)
  • 17 de maig: collim 2 carxofes (total 9)
  • 17 de maig: el tractament contra pugó ha funcionat però fem una segona tongada (ja que els que queden no sabem si són nous o dels anteriors que van desaparèixer) (mirar recepta contra pugó)
  • 21 de maig: no estan funcionant les “trampes cerveseres” pels cargols… no hi cauen gaires (no sabem si és per la tramuntana que fa que no es moguin del lloc on estan enfilats, a les fulles de les carxoferes…
  • 21 de maig: collim 5 carxofes (total 14)
  • 26 de maig: fart que no funcionin les trampes cerveseres pels cargols… decidim fer la caça tradicional a mà… que trinxats els hi tirem a les gallines (els hi agraden molt xafats) i els que ens queden per terra els eliminem a mà… realment en aquestes del nord són una plaga… i per poder-los treure tots a mà fem una bona escabetxinada de les fulles (es tronxen molt fàcilment)
  • 26 de maig: collim 2 carxofes (total 16)

Planter – Almàixera en porexpan 2012

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Dimarts 30 de juliol, atès que les dues tongades de sembra de pastanagues no ens hagi funcionat ens ha mogut a decidir-nos a fer d’una vegada una prova en un planter de porexpan de l’antic propietari i hi sembrem.

Utilitzem meitat terra i meitat de compost, però hem sapigut tard que no cal que la terra sigui gaire adobada (de vegades ho fan amb meitat terra i meitat sorra), i que fins i tot és contraproduent, ja que la llavor ja té tot el que necessita per a germinar i un excés d’aliment pot fer malbé les arrels primerenques…

Atès que el principal problema dels planters són els fongs cal no plantar gaire compacte (aclarir de seguida que es pugui) i per a molts a més empren terra “nova” i desinfecten els recipients amb aigua de llegiu. Nosaltres no sabem si per vagància o desconeixement… ho hem fet a sac com tot el que provem… així s’aprèn oi? (m’encanta fer-ne virtuts de les macances… jejejejej).

Usualment se sembra un terç més del que es necessita ja que hi ha pèrdues de llavors, i en el nostre cas posem forces llavors (de 4 a 8) per planter perquè n’hi ha que no germinen i així podem triar les més sanotes (i que en els sobres n’hi ha moltíssimes i sospitem que això de tenir els sobres oberts durant mesos no ajuda tampoc…). Ja anirem agafant ritme.

El lloc ha d’ésser càlid sense sol directe (aquest error hi hem caigut de quatre grapes… al sud de l’hort l’hem posat, a ple sol… avui mateix ho rectifiquem) i sense gaires corrents d’aire... sort que encara no han germinat…

El reg ha d’ésser per aspersió perquè el “xorro” d’aigua no desplaci les llavors ni trenqui les arrels… s’ha d’intentar que mai s’assequi el terra.

Brots de pastanaga (Font: www.edujardin.es)

Brots de pastanaga (Font: http://www.edujardin.es)

1. Almàixera blava (10×13=130)

Plantacions:

  • 30 de juliol:
    • 70 pastanagues (7 fileres): a 1mm de profunditat tipus Chantenay (daucus carota) de sobre de marca Morera
    • 30 raves blancs de taula “martell” (3 fileres): a 2mm de profunditat tipus “Martillo” (brassica rapa) de sobre de marca Morera (sobre no obert però comprat fa temps)
    • 30 xicòria silvestre (3 fileres): a 2mm de profunditat de sobre de marca Vilmorin (sobre vell ja obert fa temps)
  • 28 d’agost:
    • 30 enciams bio (3 fileres, 30): a 2 mm de profunditat tipus Batavia Pierre Benite (Latuca sativa) de marca Rocaba biològic (en sobreviuen i trasplantem el 28 de setembre 20)
    • 30 enciams cogoll (3 fileres, 30): 2mm de profunditat tipus Cogoll marca Batlle (en sobreviuen només 6 i trasplantem 1 el 28 de setmbre). Prou feines han nascut 4 o 5 i les trasplantem al bancal el 15 d’octubre
    • 40 naps (4 fileres, 40): a 2mm de profunditat tipus “Martillo” (brassica rapa) de sobre de marca Morera (sobre no obert però comprat fa temps)
    • 30 xicoira silvestre (3 fileres, 30): a 2mm de profunditat de sobre de marca Vilmorin (sobre vell ja obert fa temps)
  • 16 de setembre(atès que no han nascut ni els inicials raves blancs ni els darrers naps i xicoira):
    • 50 ravenets (5 fileres, 50): ravenets tipus saxa 2  de sobre de Can Morera (obert avui), (ens sembla que ara que no hi ha tants depredadors, el millor és semblar-los directament al bancal). Trasplantem uns 15 el 15 d’octubre. Trasplantem 33 el 5 de novembre.
  • 5 de novembre:
    • 60 pèsols (6 fileres, en grup de 2): comprats el 19 d’octubre 2011 i oberts l’hivern passat
    • 70 faves (7 fileres, en grup d’1): comprats el 19 d’octubre 2011 i oberts l’hivern passat
  • 5 de febrer del 2013: (aprofitem la terra que hi ha i que no hi havia crescut res… a veure si funciona bé… és que la fred i la tramuntana no convidaven gaire a quedar-s’hi)
    • 30 enciams cogoll  de marca batlle
    • 30 enciams bio de marca rocalba
    • 30 xicoies de marca vilmorin

Esdeveniments:

  • 4 d’agost: després de tenir-lo al sol a la façana del sud de l’hort uns cinc dies… descobrim (tot llegint per la xarxa) que no ha d’estar al sol, només en un lloc amb llum però no llum directa… així que el duem a la barraca de les graelles i allà el reguem a diari amb polvorització (i més endavant també amb regadora… però tornem a la sulfatadora un cop arranjada)… quan comencin a ésser més grans s’han d’anar aclimatant al lloc on s’hi trasplantaran…
  • 4 d’agost: sembla que hi brota un rave (menys d’una setmana després de la sembra) però potser és falsa alarma…
  • 6 d’agost: veiem apuntar 8 llavors de pastanaga (després d’una setmana)… 8 d’agost, semblen falsa alarma ja que són un parell de cotiledons arrodonits i ens sembla recordar que les pastanagues són dues fulles ben primes i allargades (sí confirmat 10 d’agost, mirar imatge annexa)…
  • 10 d’agost: descobrim dues llavors germinades que potser sí  (confirmat, veure imatge annexa) són de raves ja que són dos cotiledons dobles (com un trèvol de 4 fulles)
  • 28 d’agost: vist que ha anat molt bé les noves llavors a l’almàixera blanca, deixem aquest que ha estat un martiri i no surt res (no sabem si per la terra, l’altre vam emprar una de comprada, o bé per les llavors velles)
  • 31 d’agost: a la 2a tongada ja broten els enciams (fa 3 dies que els vam sembrar) bio (la resta encara no)
  • 12 de setembre: els enciams bio van molt bé, ja tenen fulles de veritat. Els enciams cogoll encara han de créixer, són més lents. Però no han sortit cap nap i cap xicoira… segurament és perquè són llavors velles (com ens havia passat amb les pastanagues…)
  • 20 de setembre: broten (després de 4 dies) alguns ravenets sembrats
  • 22 de setembre: han brotat (fulles dicotiledònies) gairebé tots els ravenets sembrats fa 6 dies
  • 28 de setembre: hi trasplantem un 20 enciams “batavia pierre” bio que havien estat sembrats fa un mes, també un, però hem vist que encara són massa petits i les arrels no han quallat, un enciam tipus cogoll
  • 15 d’octubre: trasplantem 3 enciams cogolls (n’han nascut molt pocs d’aquests, sembrats el 28 d’agost)
  • 15 d’octubre: trasplantem 15 ravenets sembrats el 16 de setembre (van néixer ràpid però a l’almàixera no han engreixat gens). Deixem la resta per trasplantar-los un altre dia a veure si hi ha diferència (ens sembla que ara que no hi ha tants depredadors, el millor és semblar-los directament al bancal)
  • 4 de novembre: comencem a sospitar que els ravenets que hem deixat a l’almàixera sense trasplantar-los (sensiblement molt més petits que els que estan al bancal i foren trasplantats fa 20 dies) es poden fer malbé… a veure si els trasplantem
  • 5 de novembre: trasplantem 33 ravenets sembrats el 16 de setembre (van néixer igual que els trasplantats el 15 d’octubre i aquests creiem que pel fet d’haver trigat tant s’han quedat petits i potser envellits… són molt diferents dels que fan 20 dies ja es van plantar)
  • 18 de novembre: després de 13 dies comencen a apuntar 10 dels 60 pèsols i 14 de les 70 faves
  • 9 de desembre: després de poc més d’un mes ja tenim 32 faves prou grosses i 9 pesoleres no gaire grans
  • 16 de desembre: trasplantem 25 faves de l’almàixera (sembrades del 5 de novembre, un mes i 10 dies), les més grosses, i hem vist, ja que la falca de les almàixeres són petites que les hem fet patir un xic, s’haurien d’haver trasplantat abans. Els pèsols no han sortit gaires i són petits.
  • 24 de desembre: trasplantem 5 pèsols al bancal (després d’un mes i 20 dies de plantats i havent-hi sobreviscut molt pocs)
  • 27 de desembre: trasplantem les 13 faves que quedaven i que, atès que hem trigat molt, ara fan molt mala cara… no hem d’esperar tant (sembrades fa 1 mes i 20 dies)… dies meś tard veiem que es recuperen però que sempre són més petites que les trasplantades fa 10 dies…
  • 11 de maig 2013: sembrem al bancal 9 enciams bio i 2 de cogolls (sembrats el 5 de febrer, això no ha funcionat ni en temps ni en quantitat)

2. Almàixera blanca (8×13=104):

Brots germinats d'espinacs (Font: chiotsrun.com)

Brots germinats d’espinacs (Font: chiotsrun.com)

Plantacions:

  • 18 d’agost:
    • 64 pastanagues (8 fileres): de  5 a 12 llavors a 1mm de profunditat tipus Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna
    • 40 mongetes de mata baixa (5 fileres): 2 llavors a 5-20mm de profunditat tipus “Contender” de manta baixa de caixa de marca Morera
  • 30 de setembre:
    • 48 pastanagues (6 fileres): de  5 a 12 llavors a 1mm de profunditat tipus Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna
    • 56 espinacs gegants (7 fileres): de 2 a 4 llavors a 10mm de profunditat tipus espinac gegant d’hivern de paquet de caixa vella de Can Morera (té més d’un any de comprada i quasi d’oberta). El 15 d’octubre només han crescut 3, comprem un altre sobre i fem una nova sembrada a l’almàixera blava de 150 falques. 2 de novembre segueix sense haver crescut res de res.

Esdeveniments:

  • 18 d’agost: atès que l’almàixera blava no ens està anant bé i no sabem si és pel terra (meitat nostra i meitat compost però que segueix essent força argilosa) o perquè les llavors s’han fet malbé (encara que només fa uns 8 mesos que són oberts els sobres…), hem comprat terra de la plana de Vic (terra universal) i un nou paquet de llavors de pastanagues
  • 23 d’agost: broten forces mongetes i 8 dicotiledons de pastanaga (fa 5 dies que van ésser sembrades)
  • 27 d’agost: tenen forces fulles la majoria de mongetes i han brotat la majoria de pastanagues. Ara comencem a témer que no ho tindrem fàcil per trasplantar ni les mongetes ni les pastanagues i que per això es sembra directa al sòl.
  • 4 de setembre: trasplantem d’urgència 10 mongetes al bancal de les fabàcies (perquè se’ns ha fet tard, després de 18 dies de sembrades) i ja sobresortien les arrels per sota. Demà intentarem plantar-ne la resta.
  • 5 de setembre: trasplantem 22 parelles de mongetes i les pastanagues comencen a tenir fulles de veritat
  • 9 de setembre:  hi trasplantem de l’almàixera 30 grups de pastanagues (sembrades el 18 d’agost) al bancal de les umbel·líferes i dies més tard sembla que els hi ha anat bé… la majoria ja tenien fulles de veritat (des del 5 de setembre, just 17 dies de sembrades) i més o menys la meitat de la terra estava arrelada (les travem amb una cullera de postres)
  • 24 de setembre: hi trasplantem, anem tard!, 31 pastanagues que quedaven a l’almàixera (sembrades el 18 d’agost i dues setmanes més tard que les seves “companyes” amb les quals hi ha una gran diferència de mida, són més del doble de grans)
  • 15 d’octubre: només han nascut 3 de les 56 grups de llavors d’espinacs gegants (el paquet és de l’agost de l’any passat i obert l’octubre de l’any passat). Comprem un altre paquet i Sant Tornem-hi
  • 24 d’octubre: als 24 dies la meitat de les pastanagues ja han brotat i tenen fulles vertaderes.
  • 3 de novembre: han crescut 34 de les 48 pastanagues, moltes amb fulles vertaderes però tot plegat molt petites encara (34 dies de sembrades)
  • 9 de desembre: hi ha 24 pastanagues, petites però totes amb fulles vertaderes (40 dies de sembrades) i sembla que hi ha 4 espinacs dels que no creixien (sembrats el 30 de setembre, fa 2 mesos i 9 dies)
  • 16 de desembre: trasplantem 25 grups de pastanagues que ja s’envermellien i no milloraven… creiem que en general triguem massa a trasplantar-les als bancals (porten 2’5 mesos)

3. Almàixera blava 2 (15×10=150):

Brots germinats de naps (Font: digginfood.com)

Brots germinats de naps (Font: digginfood.com)

Plantacions:

  • 15 d’octubre: sembrem
    • 50 grups d’espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea 5 fileres) (més o menys 2 o 4 llavors a uns 2 cm) d’un sobre nou ja que els sembrats el 30 de setembre de la caixa gran de l’any passat només han crescut 3 (dels 56 grups). La resta de llavors velles les tirem entre la tanca de canyes seques i al galliner… per veure si creixen i alimentem les gallines
  • 20 d’octubre:
    • 30 xirivies (3 fileres): de  5 a 12 llavors de xirivia mig llarga Guernesey (pastinaca sativa) marca Rocalba
    • 30 naps bola de neu (3 fileres): de 5 a 12 llavors de nap de taula tipus bola de neu (brassica rapa) de marca Rocalba
  • 11 de novembre:
    • 40 enciams bio (4 fileres): a 1mm o superficial, l’enterrem molt poc, enciams tipus Batavia Pierre Benite (Latuca sativa) de marca Rocaba biològic

Esdeveniments:

  • 24 d’octubre  del 2012: als 4 dies comencen a brotar els naps de bola de neu (fulles dicotiledònies dobles)
  • 24 d’octubre: als 9 dies han brotat 3 espinacs (fulles dicotiledònies llargues)
  • 3 de novembre: als 20 dies han  brotat 14 de les 50 espinacs
  • 3 de novembre: als 14 dies ja hi ha 29 dels 30 naps de bola de neu (fulles dicotiledònies només però) i cap xirivia!
  • 8 de novembre: als 19 dies apunten (fulles falses dicotiledònies) 10 de les 30 xirivies
  • 13 de novembre: als 24 dies apunten ja 23 de les 30 xirivies
  • 15 de novembre: apunten, als 4 dies de sembres, els enciams bio
  • 9 de desembre: recompte, hi ha 20 espinacs (als 56 dies), 33 enciams bio (als 24 dies), 25 xirivies (als 50 dies) i 29 naps (als 50 dies)
  • 16 de desembre: trasplantem de l’almàixera 32 grups d’enciams bio (sembrats fa 1 mes i 5 dies) i és el moment perfecte, un xic petits però com hi havia moltes llavors les arrels són molt llargues i més temps haguessin patit.
  • 16 de desembre: trasplantem 20 grups de naps i 16 de xirivies (sembrats gairebé 2 mesos!) i és un bon moment, no les hem vist patir ni són excessivament grans… però potser no han crescut perquè la falca és petitona…
  • 16 de desembre: trasplantem 22 grups d’espinacs, són molt petitons, però és que van molt a poc a poc (són plantats del 15 d’octubre, 2 mesos)

Més informació

Bancal C (2012) – Compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies

Bancal C – 2012 (Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i curcubitàcies) (2013 serà d’umbelíferes i liliàcies)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

 

Acabat: 18 de febrer
Plantacions:

  • 3 de març: 10 remolatxes (planter a 10x10cm) i 14 enciams (roure blanc, llargs i iceberg, planters a 20x20cm) i escaroles (planter a 20x20cm).
  • 2 d’abril: 12 bledes (6 blanques i 6 verdes, planters a 20x20cm), 10 enciams (2 de vermells d’Ullà, 4 meravelles i 4 icebergs), 6 carbassons (planters aparellats creuats a 50x40cm) i 6 cogombres (planter aparellats i creuats a 50x30cm) i 11 rave-bledes (planter a 10x10cm). L’agost i el setembre només han sobreviscut 3 cogombres.
  • Mirar bancal de rega de síndries, melons i carbasses plantades el 5, 15 i 26 de maig.
  • 30 de maig: 2 enciams meravella i 2 roures (a l’endemà estan molt pansits, i només portem un dia de sol fort… no sobreviu cap!)
  • 5 de juny: 3 enciams meravella i 2 enciams llargs
  • 19 de juliol: plantem 4 carbassons (un d’ells fet caldo però regalat), 2 cogombres, 9 enciams (3 de roure, 3 de meravella i 3 de llargs)
  • 8 d’agost: 3 escaroles, 3 bledes, 2 cogolls enciams i 2 enciams trocadero francès
  • Mirar bancal de rega de carxoferes plantades el 8 i el 13 d’agost
  • 28 de setembre: hi trasplantem de l’almàixera blava  20 enciams bio tipus “batavia pierre” sembrats el 28 d’agost, i un enciam “cogoll” però hem vist 15 15 de novembre:de novembre:que encara són petits malgrat també foren sembrats fa un mes
  • 7 d’octubre: 4 bledes i 4 escaroles
  • 15 d’octubre: Mirar almàixera: sembrem 50 espinacs (ja que els 56 sembrats de paquet vell de llavors no han nascut)
  • 15 d’octubre: trasplantem 3 enciams cogolls de l’almàixera (la resta no han nascut! i això que el sobre era nou)
  • 2 de novembre: cansats d’esperar que naixessin els espinacs de l’almàixera, comprem i plantem 12 espinacs de planter (en línies de 3 i de 2 alternats)
  • 16 de desembre: trasplantem de l’almàixera 32 grups d’enciams bio (sembrats fa 1 mes i 5 dies) i és el moment perfecte, un xic petits però com hi havia moltes llavors les arrels són molt llargues i més temps haguessin patit.

Interbancal:

  • 10 de març: 2 mates d’esparreguera
  • 24 de març: 1 sàlvia (28 de setembre està esplèndida)
  • 2 d’abril: 1 orenga (un cop ja ha florit i mig assecat ara el 28 de setembre hi estan brotant amb molta força i noves fulles)
  • 14 d’abril: 1 orangina (s’ha mort, no va quallar)

Actuacions o esdeveniments:

  • 11 de maig: comencen a haver-hi una mitjana de 3 o 4 carbassonets (de 4 cm) per mata amb flor… no veiem mai les flors obertes (crec que només s’obren si fa molt de sol) per provar de “pol·linitzar-les” amb un pinzell
  • 14 de maig:mengem la primera rave-bleda (ja fa dies que mengem tot tipus d’enciam arrencant-hi les fulles però sencer en el cas de l’iceberg)
  • 25 de maig: hi ha dues remolatxes gegants (de fet ja tenen 2’5 mesos) i ens les mengem
  • 25 de maig: surt el primer carbassó de mida gran i el tallem (1 mes i 23 dies) , també en tallem un de petit que s’estava podrint
  • 25 de maig: dues bledes que s’estan espigant (amb 1 mes i 23 dies), i malgrat no m’agraden gaire les hem de començar a menjar…
  • 25 de maig: posem platets perquè els carbassons no toquin el terra i agafin alguna podridura… potser ho hauríem d’haver fet abans ja que han estat reposant força temps a terra alguns d’ells
  • 28 de maig: n’hem de treure tres carbassons petis que s’estan fent malbé, un altre sembla que hi podrem salvar la meitat i també el tallem. N’hi ha un de mitjà que aviat serà gran per tallar-lo.
  • 30 de maig: collim 2 carbassons, ja portem 4 però també n’he hagut de llançar 4 o 5 de petitons podrits. A veure si la història dels platets fa que sobrevisquin més i millor.
  • 30 de maig: els cogombres s’estan estenent per terra i ja fan flor… i els enciams meravella que vam plantar sembla que no sobreviuran… ni tampoc (constatat 5 de juny) els altres 2 de roure… no sabem què ha passat
  • 1 i 2 de juny: collim 9 carbassons de mida gran.. s’engreixen, literalment, d’un dia per l’altre… no en tenim cap altre de podrit

    Flor d'enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

    Flor d’enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

  • 5 de juny: un parell de carbassons de podrits petits (i rossegats) i 10 de juny tornem a collir 3 carbassons, un d’ells gegantí, i tallem 3 de podridots, dos d’ells rossegats ens sembla que per cargols.
  • 10 de juny: trobem mort, bé tallat ja que l’enciam feia molt bona pinta, un enciam meravella (cargols?)
  • 10 de juny: dels enciams de sucre sembrats a principis de gener (i que el 2 de febrer estaven poc crescudets) hem deixat una 1/2 dotzena per espigar… i avui un d’ells, el més alt ha tret un parell de flors liles ben maques.
  • 11 de juny: hi ha un cogombre prou grossot (això sí ben corbat)
  • 15 de juny: Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades. El cogombre està igual, no creixen ni de lluny com els carbassons… Collim un altre carbassó.
  • 17 de juny: encara que un xic tard, fem un sistema d’entramat pels cogombres  (més informació abaix)
  • 20 de juny: tallem 4 àpex de cada planta (moltes tenien més de 10 fulles…)  (més informació abaix). N’hi ha forces cogombrets i d’aquest 2 de mitjans i 2 de grans.
  • 24 de juny: collim 2 carbassons més
  • 26 de juny: els enciams que vam deixar espigar estan ben florits, unes flors blaves-liles precioses arreu (mirar 10 de juny primera flor) de la planta… flors que cap a les 10h o 11h del matí es tanquen i no s’obren fins la matinada de l’endemà. A 1 de juliol encara n’hi ha.
  • 3 de juliol: collim 1 carbassó gran molt maco i hem de llançar dos de petits que estaven mig podrits… n’hi ha un de mitjà que la punta grogueja i sembla que és mala senyal…
  • 3 de juliol: collim el cogombre més gros (el primer després de 3 mesos des del trasplant) que està perdent el color verd fosc i es torna groc… no sabem si és el moment però si més no ha patit un canvi i no semblava que volgués créixer més. Llancem un de petit rossegat creiem que per cargols.
  • 12 de juliol: collim el 2n cogombre i un carbassó gros més
  • 15 de juliol: collim 2 carbassons grans (un d’ell la punta estava groga… sinó no l’haguéssim collit encara…). Potser fora hora de posar-li un xic de compost a la terra (més tard es veu que una bona explicació dels que groguegen i es fan malbé és que no han estat pol·linitzats)
  • 23 de juliol: collim 2 carbassons, un d’ells un xic groc (i hem perdut 2 o 3 de petits per grocs i podrits). Llancem un cogombre esgrogueït i ressec… i  en collim 1.
  • 23 de juliol: collim 2 remolatxes
  • 30 de juliol: collim 2 carbassons
  • 2 d’agost: collim 1 cogombre (un xic esgrogueït) i 1 carbassó
  • 6 d’agost: collim 1 carbassó gros i 2 de petits que estaven un xic fets malbé
  • 7 d’agost: hem descobert un parell d’espàrrecs gegants a l’interbancal, prop dels carbassons, que no hi hem estat al cas i un d’ells ja està ben espigat (de fet no volem menjar-ne cap fins l’any vinent tal i com preveiem…)
  • 8 d’agost: collim 1 carbassó gros, 1 cogombre (que s’estava aclarint) i 1 remolatxa (de fet la majoria s’haurien ja de menjar però preferim deixar que es mantinguin a l’hort en comptes de la nevera a casa…)
  • 9 d’agost: tallem l’àpex als dos nous cogombres (després de d’uns 20 dies de trasplantats, ja tenien més de 6 fulles i de mitjana 2 o 3 flors femelles amb cogombrets)
  • 11 d’agost: collim 1 carbassó
  • 12 d’agost: collim 3 carbassons
  • 18 d’agost: collim mig enciam llarg (dels plantats el 5 de juny, fa 1’5 mesos), 2 carbassons, 1 remolatxa i fulles d’una bleda
  • 20 d’agost: collim un cogombre que està groguenc (potser hem trigat un xic a collir-lo)
  • 20 d’agost: a les cogombreres noves hi ha un parell de cogombres petits amb molt bona cara (un mes després de trasplantar-los)
  • 23 d’agost: collim el primer cogombre de la nova cogombrera (plantat fa un mes prou feines)
  • 24 d’agost: collim el primer carbassó dels nous (plantat fa un mes prou feines) i un altre dels vells
  • 27 d’agost: collim 1 carbassó i un cogombre (del vell) i una remolatxa vella (ara en mengem poques i encara mengem les plantades fa gairebé 5 mesos!
  • 30 d’agost: collim 3 carbassons i 1 cogombre, així com les fulles de mig enciam (2’5 mesos un cop plantats, ens sembla)
  • 3 de setembre: collim 1 carbassó i 1 cogombre
  • 5 de setembre: encara mengem fulles de bleda i alguna remolatxa (també n’hem hagut de llençar alguna que estava feta malbé…) plantades el 2 d’abril
  • 6 de setembre: collim 3 carbassons (1 dels vells plantats el 2 d’abril, i els altres 2 dels plantats el 19 de juliol)
  • 6 de setembre: collim 2 cogombres (1 dels vells plantats el 2 d’abril, i l’altre el 19 de juliol)
  • 9 de setembre: collim 1 carbassó
  • 23 de setembre: collim 2 remolatxes i mig enciam de tots els nous
  • 24 de setembre: les  bledes velles (plantades el 2 d’abril) encara van donant-hi fulles (anem tallant fulles grosses i/o lletges,  per les gallines, i les més tendres per nosaltres…) i vetllem per tallar el primer símptoma d’espigada. En canvi les bledes plantades fa més d’un mes (8 d’agost) res de res… quatre fulles petites i que es van assecant (i les mengen les gallines)
  • 26 de setembre: collim 2 carbassons dels nous i 1 dels vells
  • 28 de setembre: collim 1 remolatxa (hi haviem de fer lloc pel trasplantament d’enciams de l’almàixera)
  • 3 d’octubre: collim un cogombre lletjot i petitot que ja s’esgrogueia (s’està morint la mata trasplantada a l’abril)
  • 4 d’octubre: collim 2 enciams mitjans de cogoll (no estàvem segurs si eren enciams de cogoll i pensàvem que estaven a punt d’espigar-se comels trocadero però ara pensem que n’és el tipus) trasplantats fa 2 mesos
  • 8 d’octubre: collim 4 carbassons ben macos (3 són de les carbassoneres velles, trasplantades el 2 d’abril, i 1 de les noves del 19 de juliol)
  • 18 d’octubre: collim 4 carbassons ben grossots (2 de les carbassoneres noves del 19 de juliol i les altres de les velles del 2 d’abril)
  • 24 d’octubre: trobem la primera carbassonera morta, plantada el 2 d’abril (6 mesos i 20 dies)
  • 24 d’octubre: collim, encara que no són gaire grans però sí preciosos, 2 enciams bio (sembrats finals d’agost i trasplantats finals de setembre)
  • 29 d’octubre: collim 2 cogombres petitons, els últims… ja que totes les cogombreres són ben seques
  • 5 de novembre: collim 1 enciam bio dels trasplantats el 28 setembre (fa 1 mes i 1 setmana) i sembrats a l’almàixera el 28 d’agost (2 mesos i 1 setmana)
  • 8 de novembre: collim, el que creiem que serà el darrer carbassó, que és un xic deforme (amb una cintura ben prima)
  • 15 de novembre: encara fan flor els carbassons
  • 15 de novembre: collim 3 enciams bio (sembrats almàixera 28 d’agost, i trasplantats el 28 de setembre)
  • 16 de novembre: collim de tant en tant fulles de bledes (tant de les velles com de les noves) per menjar les boniques i tendres i gairebé cada dia les macades per a les gallines
  • 22 de novembre: collim 3 enciams bio i arrenquem una carbassonera totalment morta (les altres fan intents de fer flor i un carbassó però en la majoria de casos acaba caient el carbassonet)
  • 26 de novembre: collim 3 enciams bio més
  • 29 de novembre: collim 2 enciams bio
  • 2 de desembre: collim per obligació 4 mini-carbassons que feien pinta (de fet vam llençar un parell de tous com “recongelats”) de no sobreviure
  • 4 de desembre: collim 2 enciams bio més
  • 9 de desembre: arrenquem les 5 carbassoneres que quedaven, ja no hi feien res i estaven cremades per la fred
  • 14 de desembre: collim 2 enciams bio
  • 22 de desembre: collim 1 enciam bio
  • 27 de desembre: collim 3 enciams bio i 2 de llargs (que no han crescut gaire i això que són del mateix temps que els bio)
  • 25 de març 2013: collim 1 escarola i creiem que ja són velles (són trasplantades del 10 d’octubre, fa 5 mesos però ple hivern)
  • 1 de maig 2013: encara podem anar aprofitant bledes
  • 21 de maig del 2013: arrenquem per a les gallines 5 enciams (els darrers, els primers els hem menjat molt bons i mitjans) i 6 espinacs ben espigats (han estat molt petits i esquifits)
  • 10 de juny 2013: fa un parell de setmanes que són ben espigades i ara només són aliment per les gallines

Nou codonyer

Codonyer (Font:ca.wikipedia.org)

Codonyer (Font: ca.wikipedia.org)

Dilluns de Sant Esteve, els veïns, els Juan-Maria (de veïns tenim un Josep, i tres Juans, aquest amb qui tractem més, en Juan-Isabel i en Juan-Suïssa) avui han podat els seus codonyers i m’han donat branques tallades perquè les planti i tingui un nou codonyer.

M’han donat 6 branques, dues gruixudes poc més que un dit petit i les altres més xicotetes. He decidit plantar-los tots allà mateix i a mida que creixin (poden conviure-hi perfectament 2 o 3 juntes) decidir quina tallem (no sempre sobreviuen totes i a més ells no sabien de quin tipus de codonyer era cadascuna… teòricament en tenim de dos tipus).

Hem fet el forat al voltant d’un arbre fruiter que ja vam trobar mort, tallat a poc més de 15 o 20cm de terra i una circumferència al voltant de 50 a 70cm, la profunditat no gaire uns 25 cm.

Un cop fet el forat hem regat generosament, hem posat una capa de 2 a 3 cm de compost, les branques esteses a dins amb la part gruixuda dins a terra (i el borró terminal (i en aquest cas també apical) surti fora de terra junt amb uns 15cm de tija) perquè dels borrons (o gemmes) adventicis hi creixin fent arrels sota terra.

PD2: a 7 d’abril hem comprovat que dues de les 4 branques han florit i fullat… i això, que malgrat l’anàvem regant, l’hem tingut un xic abandonat. A mida que vagin creixent aquests nous codonyers decidirem si n’he de “sacrificar” algun, ja que hi ha les 6 branques totes força a prop.

Sempre que tenim la sort de poder parlar amb ells, com avui, aprofitem per fer-los un munt de preguntes:

  • Carxoferes: ara sabem que no hem de fer res (i les proves que vam fer amb els fillols no calien…)
  • Patates: s’han de començar a plantar cap al mes de març i a partir de patates de sembra (no pas les normals de menjar que estan tractades perquè no hi creixin els grills). No els hi hem explicat però nosaltres quan ho fem ho provarem amb el sistema de rodes de cotxe. PD3: finalment sí que hem fet la prova i han crescut més ràpid (també eren plantades abans) que les plantades tradicionalment amb lloms de terra… però és que ens hem tirat enrere perquè en algun lloc havíem llegit que les rodes deixen anar substàncies tòxiques… i és clar davant el dubte, les deixarem créixer per veure’n el resultat però no sé si ens les menjarem…
  • Esparregueres: es poden començar ja a plantar, bé amb arrel mare o bé amb llavors. Si és amb arrel mare al febrer i març ja sortiran espàrrecs però no es podran menjar fins l’any vinent (caldria que totes les deixem convertir-se en esparregueres), en canvi si són de llavor, tots els que surtin cal deixar-los créixer un any, facin noves esparregueres i llavors el febrer del 2014 ja poder menjar els que hi surtin. PD1: Bé finalment les arrels d’esparregueres les hem començat a plantar a principis de març amb mata mare… i no, no podrem menjar-ne cap dels que surten fins l’any vinent (snif)…

PD3: ha anat visquent i fullant però no ha sobreviscut a aquest mes d’agost (bé és una manera d’excusar-nos ja que regant-lo més sovint potser l’haguéssim salvat) tant calorós i sec.

2n bancal profund – terra com a pedra

Terra argilosa clivellaa (Font: viquipèdia)

Terra argilosa clivellada (Font: viquipèdia)

El 18 de febrer vam acabar el 2n bancal (Bancal C enguany de compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies) i vam arranjar el primer (Bancal A  enguany de lleguminoses i crucíferes ).

Doncs la manera que hem trobat per fer el 2n bancal (a diferència del primer que vam començar a fer-lo quan la terra estava saó) ha sigut aixecar tot el terra amb la fanga (no hi ha cap altra eina que ens hagi funcionat per trencar aquesta terra clivellada i dura…) de dalt a baix… moment en el que aprofitem per treure totes les plantes adventícies (fem un esforç per no dir-lis males herbes) ja que d’aquesta manera s’arrenquen molt fàcilment amb arrel i tot (el rècord és una arrel de prop de 50 cm de llarg i 4 de diàmetre per una adventícia del tipus bleda borda que per cert al nostre conill, un cop seques li agraden molt). Tot seguit amb la motoaixada hi hem fet més d’un desena de passades profundes fins que mitja motoaixada hi quedava ben enterrat.

L’hem regat i hem descansat fins l’endemà que és quan hi hem repartit pel bancal 5 carretades de compost que hem tornat a trinxar i remenar amb la motoaixada fins que la terra ha quedat més fina. Fins que avui mateix hi hem repartit pel mig 7 rajoles per fer els passos (ja que una de les principal lleis dels bancals és que no es trepitgi mai més el terra) i hem cobert les dues bandes del bancal amb 6 carretades ben grosses de compost crivellat que hem repartit amb tràmec anivellador.

I ja que havíem acabat un bancal i mig hem anat a comprar planter, que hem plantat seguint les normes de rotació i d’associació que un dia explicarem més detalladament.

Quan ja marxàvem, un cop el sol ja s’havia post, començaven a caure quatre gotes… a veure si plou prou i ho anotem al full de pluges anyals.

PD1: 3 de març ja hi hem plantat la primera tongada, en el bancal horitzontal (Bancal C que enguany és de compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies) nord escaroles (6), ravebledes (10) i enciams (12) de roure blanc, iceberg i llargs. I al bancal vertical (n’hi haurà dos) de l’oest 6 bròquils blancs i 6 cols de 7 setmanes. Hem seguit les instruccions d’en Caballero i les hem plantat molt juntetes… fa un xic de mal d’ulls tant a prop però a veure com funciona.

PD2: planta adventícia (que es fan espontàniament a qualsevol lloc): no només és substituir “males herbes” per “plantes adventícies” sinó també començar a aprendre que no són plantes perjudicials… i que hem de deixar de veure-les com a competència… ja que fins i tot poden arribar a ésser beneficioses pels nostres conreus malgrat són plantes per necessitat de creixement i reproducció ràpids i d’alta adaptació. Doncs per què poden ésser beneficioses al nostre hort?

  • Millora de la qualitat del sòl: aporten matèria orgànica, eviten la radiació solar intensa, protegeixen l’humus i els microorganismes, coberta que evita l’erosió del sòl (genèrica i per gelades)…
  • Les lleguminoses fixen el nitrogen atmosfèric
  • Font de recursos genètics i biodiversitat
  • Bioindicadors del tipus de sòl (ortigues: sòl ric en nitrogen, verdolaga: desequilibri potàssic, cards: terra massa compacta)
  • Impedeix l’aparició d’altres plantes que poden ésser més perjudicials
  • Poden tenir una utilització de benefici secundari (plantes medicinals, aliment de ferratge animal, adob verd…)

PD4: ens n’hem d’informar millor, i saber-ho explicar, però no es poden enterrar les plantes, sigui adob verd o adventícies, mentre són verdes perquè la provocaria una descomposició anaeròbica. Cal deixar-les assecar sobre el mateix sòl (si tenim prou cucs de terra aquests ja les aniran enterrant poc a poc) i a les dues o tres setmanes quan són ben seques, fer una primera enterrada superficial (si es vol) i també opcionalment més endavant barrejar-ho amb el terra (però hi ha el perill que si es fa amb motoaixada matem molta de la vida del subsòl).

Carxoferes congelades

Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)

Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)

De la desena de carxoferes que tenim a la banda nord de l’hort, han sobreviscut prou feines un parell, una, la més al nord però a prop d’una tanca que segurament l’ha protegit del vent gèlid del nord que ha bufat durant més de tres setmanes durant l’onada siberiana, i les dues següents més septentrionals.

La resta estan ben cremades per la fred. Per si de cas les vam regar ahir dissabte i ara esperarem a veure si rebroten. I això que estàvem ben contents ja que al desembre vam poder menjar dues carxofes (que malgrat una d’elles encara era molt petita les vam tallar en previsió de les gelades que venien… però esperàvem que morissin els fruits, no pas la planta sencera…) i esperàvem que a partir de llavors seria un no parar.

Pel que he pogut veure arreu per internet… si no ha mort l’ull segurament hi rebrotaran i només caldrà llençar les penques, les tiges que s’han cremat i acabaran assecant-se. Tant de bo sigui així…

PD: 1 de març del 2012, després d’alguns dies de bonança hem vist que la meitat sembla que es recuperen… per si de cas, i atès que no plou gens, hi fem una bona regada perquè si més no no pateixin sed… a veure si les recuperem del tot i podem gaudir d’alguna carxofa… sense d’haver d’esperar a l’estiu vinent.

PD2: 13 de març del 2012 s’han recuperat el 70% i ja tenim dues mini carxofetes que estan creixent… per ara estem regant amb regadora i mànega… a veure si podem aconseguir tres horetes lliures per poder bé fer les regues als cantons… o un sistema de reg de degoteig.

PD3: Som 29 d’abril, i de les dues carxoferes que van sobreviure ja n’hem aconseguit 10 carxofes (i vénen de camí mitja dotzena)… les altres que prou feines tenen temps per sobreviure res de res… Avui però hem vist la nostra primera plaga (pugó, tot pastorat per formigues) i l’hem tractat de seguida amb aigua amb sabó ecològic (l’hem fumigat a raó d’un tap per litre). Més tranquil·lament a casa hem pogut consultat un parell de llibres i ens quedem amb la següent fórmula: 1/4 de litre d’oli suau (provarem girasol)  bullit amb 50gr. de sabó tou, que s’ha de transvasat forces cops (o sacsejar dins un pot fortament) perquè quedi ben barrejat… s’aplica diluït amb 5 litres d’aigua i es “sulfata” al moment. A veure si avui podem preparar-ho, tenir un pot a punt i demà si el remei d’urgència no ha funcionat aplicar-hi aquest.

PD4: 8 d’agost, les carxofes finalment són mortes... (mirar PD5) ara hem de mirar si han sobreviscut alguna soca… Tenim sort i podem comprar soques noves… mirar nova entrada.

PD5: el 5 d’octubre (sota la prova de plàstic negre per matar adventícies) vam descobrir que havien rebrotat 3 carxoferes que pensàvem que eren mortes i hi han nascut 4 carxoferes noves que finalment el 2 de novembres trasplantem a la rega de carxoferes “aprofitant” que l’excés de pluges, fred i tramuntana ha matat 2 carxoferes de planter.