Category Archives: Lleguminoses (fabaceae, fabàcies)

Planter – Almàixera en porexpan 2013

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Breu resum del que vam aprendre el 2012:

  • El que ens va moure l’any passat a provar a fer el nostre planter va ésser les pastanagues (les que sembraven anaven desapareixent a mida que brotaven)
  • Com a terra pot ésser qualsevol que estigui força airejada i solta, no cal que estigui gaire adobada (de vegades ho fan amb meitat terra i meitat sorra) ja que la llavor ja té tot el que necessita per a germinar i un excés d’aliment pot fer malbé les arrels primerenques. Però la nostra terra és molt dura i per això acabem comprant una saca de terra
  • Atès que el principal problema dels planters són els fongs cal no plantar gaire compacte (aclarir de seguida que es pugui) i per a molts a més empren terra “nova” i desinfecten els recipients amb aigua de llegiu (nosaltres ho estem desinfectant deixant-les al sol)
  • Usualment se sembra un terç més del que es necessita ja que hi ha pèrdues de llavors, i en el nostre cas posem forces llavors (de 4 a 8) per planter perquè n’hi ha que no germinen i així podem triar les més sanotes.
  • El lloc ha d’ésser càlid sense sol directe i sense gaires corrents d’aire... Però per sobretot per evitar la manca de reg (sovint ens hi oblidem i és desastrós) les deixem flotant a la bassa (des de que l’1 d’abril ens va donar una bona idea el nostre amic permacultor)… i així també evitem tots els tipus de reg (quan no és estricament per aspersió) que no els va bé ja que desplacen les llavors i trenquen les mini-arrels primerenques.
Brots de pastanaga (Font: www.edujardin.es)

Brots de pastanaga (Font: http://www.edujardin.es)

Sembres

  • 10 d’abril 2013:
    • 120 parelles d’espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de sobre marca Can Morera
  • 6 de maig 2013:
    • 8×13 parelles de pastanagues
  • 13 maig 2013:
    • pastanagues de dos tipus: Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna i Chantenay (daucus carota) de sobre de marca Morera
    • espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de Can Morera
    • de sobres ja oberts i antics i no neixen bé

Rotacions dels bancals

Rotacions recomanades (petita variació amb 5 bancals en comptes dels 4 tradicionals)

El  nostre sistema està fonamentat tant en la proposta de “Parades de crestall” del mallorquí Gaspar Caballero Segovia com en “Els bancals profunds” de l’anglès Jonh Seymour. I en ambdós casos la successió de conreus, o rotacions, és per famílies botàniques:

Parcel·la 1:

  • Umbel·líferes: pastanaga, api, julivert, fonoll
  • Liliàcies: cebes, porros, alls, espàrrecs

Parcel·la 2:

  • Compostes: enciams, escaroles, cards, escarxofes
  • Quenopodiàcies: bledes, espinacs, ravebleda (remolatxa)
  • Cucurbitàcies: cogombres, carbassó, carbasses, melons, síndries

Parcel·la 3:

  • Lleguminoses: mongetes, pèsols, faves, cigrons, soja, cacauets
  • Crucíferes: cols, raves, bròquil, col llombarda, col-i-flor, bròquil, naps

Parcel·la 4:

  • Solanàcies: tomàquets, pebrots, albergínia, patates

Parcel·la 5:

  • Descans (remoure la terra i adobar-la amb compost) o Galliner (deixar que les gallines campin, gratin, mengin herbes, adobin amb excrements, picotegin… tot un exèrcit de motoaixades)
Primer Després
Umbel·líferes i liliàcies Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies
Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies
Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies Solanàcies
Solanàcies Descans o Galliner
Descans o Galliner Umbel·líferes i liliàcies

En definitiva, la següent rotació:

  • Umbel·líferes i liliàcies –> Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies –> Lleguminoses i crucíferes –> Solanàcies –> Descans/Galliner

També n’hi ha d’altres tipus de rotacions com la que s’exposa en aquesta pàgina (L’hort del Cairat), que segueix un altra lògica:

  • Milloradores –> Arrels –> Fulles –> Fruits (–> Descans)
  • Lleguminoses i crucíferes –> Umbel·líferes i liliàcies –> Compostes i quenopodiàcies –> Solanàcies i cucurbitàcies –> Descans/Galiner

Rotacions efectuades:

Gener al novembre del 2012

(l’orientació de les parcel·les és lliure, però aquí hi descric la que hem seguit nosaltres on l’esquerra és el sud i a dalt ponent)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012

Bancal Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012

Galliner i corral

Des del 16 d’agost del 2012 fins el 2 de novembre del 2012

Bancal Solanàcies

Des del 28 d’abril fins el 2 de novembre del 2012

Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies

Des del 18 de febrer del 2012

Novembre del 2012 (solanàcies per galliner)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012

Bancal Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012

Bancal de descans

Des del 2 de novembre del 2012

Galliner i corral

Des del 2 de novembre del 2012

Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies

Des del 18 de febrer del 2012

Març del 2013 (nou bancal d’umbel·líferes i liliàcies)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012
Bancal vell d’Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012
Bancal nou d’Umbel·líferes i liliàcies
Des del 17 de març del 2013
Galliner i corralDes del 2 de novembre del 2012 Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàciesDes del 18 de febrer del 2012

Abril del 2013 (nou bancal de solanàcies)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012
Bancal vell d’Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012
Bancal nou d’Umbel·líferes i liliàcies
Des del 17 de març del 2013
Bancal nou de solanàciesDes del 23 d’abril del 2013 Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàciesDes del 18 de febrer del 2012

Altres esdeveniments a destacar:

  • Durant el mesos de desembre 2012 i gener del 2013 tenim dos bancals buits i les reguem generosament un parell de cops per fer una sembra falsa (perquè creixin les llavors que hi romanen) i ja decidirem si tallem tot el que creix deixant-lo com a encoixinat o si hi posarem el galliner mòbil.
  • El bancal nou de solanàcies, de l’abril del 2013, és el primer que cobrim amb palla. I també és el primer que per error de càlcul no ens permet fer bé la rotació i repetirem dos cops solanàcies.

Bancal de rega de mongetes (abans camp de veces)

Mongeta florida  (Font: unjardipermenjarsel.blogspot.com)

Mongeta florida (Font: unjardipermenjarsel.blogspot.com)

Dimarts 21 d’agost, encara que un xic tard, decidim plantar (ja que en el bancal profund no ha funcionat gaire bé, i a l’almàixera encara no li hem donat temps per veure si resulta adequat el trasplantament un cop crescudes…) hem fet un parell de lloms de mongetes de mata baixa amb regues als cantons (una d’elles aprofitem la de les carxoferes).

Hem passat la motoaixada varis cops, hi hem afegit compost, i hem tornat a tritura… sabem que les lleguminoses els hi agrada força la calç però encara hem de solucionar aquest aspecte al nostre hort.

Cada 15 o 20 cm hem sembrat 3 llavors de mongeta mata baixa tipus “Contender” (de la marca Can Morera).

Acabat: 21 d’agost

Plantacions:

  • 21 d’agost: 80 sembres de grups de 3 llavors de mongeta de mata baixa (Phasoelus vulgaris Contender) en dos lloms de terra envoltats de regues

Esdeveniments:

  • 27 d’agost: una bona part de les mongetes sembrades han brotat, prou feines però els dicotiledons
  • 1 de setembre: hem ens trobat gairebé totes les mongetes desfullades (no creiem que hagi estat cap animaló ja que són ben tallades… segurament ha estat al tramuntana…)
  • 2 de setembre: hi ha brots nous i no estan menjats… això potser corrobora que no han estat animalons sinó el vent
  • 3 de setembre: els nous brots sembla que sobreviuen al fort ben del nord… però no deixem de regar-les com a mínim cada dos dies ja que l’ambient és molt sec
  • 10 d’octubre: surten les primeres mongetes (després d’un mes i mig)
  • 14 d’octubre: per ara són molt més productives les del bancal que no pas aquí a la rega, collim 4 manats, dels quals només 1 és de la rega
  • 22 d’octubre: collim per igual 50 mongetes tant al bancal com a les dues noves plantacions del bancal
  • 26 d’octubre-30 d’octubre: fortes pluges i sobretot fort vent tramuntanejat i fred… no queda cap mongeta del bancal, només tiges pelades… segurament i seguint normes de rotació, hi sembrarem espinacs a veure si ens hi creixen
  • 3 de novembre: confirmat totes les mongetes mortes

Planter – Almàixera en porexpan 2012

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Dimarts 30 de juliol, atès que les dues tongades de sembra de pastanagues no ens hagi funcionat ens ha mogut a decidir-nos a fer d’una vegada una prova en un planter de porexpan de l’antic propietari i hi sembrem.

Utilitzem meitat terra i meitat de compost, però hem sapigut tard que no cal que la terra sigui gaire adobada (de vegades ho fan amb meitat terra i meitat sorra), i que fins i tot és contraproduent, ja que la llavor ja té tot el que necessita per a germinar i un excés d’aliment pot fer malbé les arrels primerenques…

Atès que el principal problema dels planters són els fongs cal no plantar gaire compacte (aclarir de seguida que es pugui) i per a molts a més empren terra “nova” i desinfecten els recipients amb aigua de llegiu. Nosaltres no sabem si per vagància o desconeixement… ho hem fet a sac com tot el que provem… així s’aprèn oi? (m’encanta fer-ne virtuts de les macances… jejejejej).

Usualment se sembra un terç més del que es necessita ja que hi ha pèrdues de llavors, i en el nostre cas posem forces llavors (de 4 a 8) per planter perquè n’hi ha que no germinen i així podem triar les més sanotes (i que en els sobres n’hi ha moltíssimes i sospitem que això de tenir els sobres oberts durant mesos no ajuda tampoc…). Ja anirem agafant ritme.

El lloc ha d’ésser càlid sense sol directe (aquest error hi hem caigut de quatre grapes… al sud de l’hort l’hem posat, a ple sol… avui mateix ho rectifiquem) i sense gaires corrents d’aire... sort que encara no han germinat…

El reg ha d’ésser per aspersió perquè el “xorro” d’aigua no desplaci les llavors ni trenqui les arrels… s’ha d’intentar que mai s’assequi el terra.

Brots de pastanaga (Font: www.edujardin.es)

Brots de pastanaga (Font: http://www.edujardin.es)

1. Almàixera blava (10×13=130)

Plantacions:

  • 30 de juliol:
    • 70 pastanagues (7 fileres): a 1mm de profunditat tipus Chantenay (daucus carota) de sobre de marca Morera
    • 30 raves blancs de taula “martell” (3 fileres): a 2mm de profunditat tipus “Martillo” (brassica rapa) de sobre de marca Morera (sobre no obert però comprat fa temps)
    • 30 xicòria silvestre (3 fileres): a 2mm de profunditat de sobre de marca Vilmorin (sobre vell ja obert fa temps)
  • 28 d’agost:
    • 30 enciams bio (3 fileres, 30): a 2 mm de profunditat tipus Batavia Pierre Benite (Latuca sativa) de marca Rocaba biològic (en sobreviuen i trasplantem el 28 de setembre 20)
    • 30 enciams cogoll (3 fileres, 30): 2mm de profunditat tipus Cogoll marca Batlle (en sobreviuen només 6 i trasplantem 1 el 28 de setmbre). Prou feines han nascut 4 o 5 i les trasplantem al bancal el 15 d’octubre
    • 40 naps (4 fileres, 40): a 2mm de profunditat tipus “Martillo” (brassica rapa) de sobre de marca Morera (sobre no obert però comprat fa temps)
    • 30 xicoira silvestre (3 fileres, 30): a 2mm de profunditat de sobre de marca Vilmorin (sobre vell ja obert fa temps)
  • 16 de setembre(atès que no han nascut ni els inicials raves blancs ni els darrers naps i xicoira):
    • 50 ravenets (5 fileres, 50): ravenets tipus saxa 2  de sobre de Can Morera (obert avui), (ens sembla que ara que no hi ha tants depredadors, el millor és semblar-los directament al bancal). Trasplantem uns 15 el 15 d’octubre. Trasplantem 33 el 5 de novembre.
  • 5 de novembre:
    • 60 pèsols (6 fileres, en grup de 2): comprats el 19 d’octubre 2011 i oberts l’hivern passat
    • 70 faves (7 fileres, en grup d’1): comprats el 19 d’octubre 2011 i oberts l’hivern passat
  • 5 de febrer del 2013: (aprofitem la terra que hi ha i que no hi havia crescut res… a veure si funciona bé… és que la fred i la tramuntana no convidaven gaire a quedar-s’hi)
    • 30 enciams cogoll  de marca batlle
    • 30 enciams bio de marca rocalba
    • 30 xicoies de marca vilmorin

Esdeveniments:

  • 4 d’agost: després de tenir-lo al sol a la façana del sud de l’hort uns cinc dies… descobrim (tot llegint per la xarxa) que no ha d’estar al sol, només en un lloc amb llum però no llum directa… així que el duem a la barraca de les graelles i allà el reguem a diari amb polvorització (i més endavant també amb regadora… però tornem a la sulfatadora un cop arranjada)… quan comencin a ésser més grans s’han d’anar aclimatant al lloc on s’hi trasplantaran…
  • 4 d’agost: sembla que hi brota un rave (menys d’una setmana després de la sembra) però potser és falsa alarma…
  • 6 d’agost: veiem apuntar 8 llavors de pastanaga (després d’una setmana)… 8 d’agost, semblen falsa alarma ja que són un parell de cotiledons arrodonits i ens sembla recordar que les pastanagues són dues fulles ben primes i allargades (sí confirmat 10 d’agost, mirar imatge annexa)…
  • 10 d’agost: descobrim dues llavors germinades que potser sí  (confirmat, veure imatge annexa) són de raves ja que són dos cotiledons dobles (com un trèvol de 4 fulles)
  • 28 d’agost: vist que ha anat molt bé les noves llavors a l’almàixera blanca, deixem aquest que ha estat un martiri i no surt res (no sabem si per la terra, l’altre vam emprar una de comprada, o bé per les llavors velles)
  • 31 d’agost: a la 2a tongada ja broten els enciams (fa 3 dies que els vam sembrar) bio (la resta encara no)
  • 12 de setembre: els enciams bio van molt bé, ja tenen fulles de veritat. Els enciams cogoll encara han de créixer, són més lents. Però no han sortit cap nap i cap xicoira… segurament és perquè són llavors velles (com ens havia passat amb les pastanagues…)
  • 20 de setembre: broten (després de 4 dies) alguns ravenets sembrats
  • 22 de setembre: han brotat (fulles dicotiledònies) gairebé tots els ravenets sembrats fa 6 dies
  • 28 de setembre: hi trasplantem un 20 enciams “batavia pierre” bio que havien estat sembrats fa un mes, també un, però hem vist que encara són massa petits i les arrels no han quallat, un enciam tipus cogoll
  • 15 d’octubre: trasplantem 3 enciams cogolls (n’han nascut molt pocs d’aquests, sembrats el 28 d’agost)
  • 15 d’octubre: trasplantem 15 ravenets sembrats el 16 de setembre (van néixer ràpid però a l’almàixera no han engreixat gens). Deixem la resta per trasplantar-los un altre dia a veure si hi ha diferència (ens sembla que ara que no hi ha tants depredadors, el millor és semblar-los directament al bancal)
  • 4 de novembre: comencem a sospitar que els ravenets que hem deixat a l’almàixera sense trasplantar-los (sensiblement molt més petits que els que estan al bancal i foren trasplantats fa 20 dies) es poden fer malbé… a veure si els trasplantem
  • 5 de novembre: trasplantem 33 ravenets sembrats el 16 de setembre (van néixer igual que els trasplantats el 15 d’octubre i aquests creiem que pel fet d’haver trigat tant s’han quedat petits i potser envellits… són molt diferents dels que fan 20 dies ja es van plantar)
  • 18 de novembre: després de 13 dies comencen a apuntar 10 dels 60 pèsols i 14 de les 70 faves
  • 9 de desembre: després de poc més d’un mes ja tenim 32 faves prou grosses i 9 pesoleres no gaire grans
  • 16 de desembre: trasplantem 25 faves de l’almàixera (sembrades del 5 de novembre, un mes i 10 dies), les més grosses, i hem vist, ja que la falca de les almàixeres són petites que les hem fet patir un xic, s’haurien d’haver trasplantat abans. Els pèsols no han sortit gaires i són petits.
  • 24 de desembre: trasplantem 5 pèsols al bancal (després d’un mes i 20 dies de plantats i havent-hi sobreviscut molt pocs)
  • 27 de desembre: trasplantem les 13 faves que quedaven i que, atès que hem trigat molt, ara fan molt mala cara… no hem d’esperar tant (sembrades fa 1 mes i 20 dies)… dies meś tard veiem que es recuperen però que sempre són més petites que les trasplantades fa 10 dies…
  • 11 de maig 2013: sembrem al bancal 9 enciams bio i 2 de cogolls (sembrats el 5 de febrer, això no ha funcionat ni en temps ni en quantitat)

2. Almàixera blanca (8×13=104):

Brots germinats d'espinacs (Font: chiotsrun.com)

Brots germinats d’espinacs (Font: chiotsrun.com)

Plantacions:

  • 18 d’agost:
    • 64 pastanagues (8 fileres): de  5 a 12 llavors a 1mm de profunditat tipus Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna
    • 40 mongetes de mata baixa (5 fileres): 2 llavors a 5-20mm de profunditat tipus “Contender” de manta baixa de caixa de marca Morera
  • 30 de setembre:
    • 48 pastanagues (6 fileres): de  5 a 12 llavors a 1mm de profunditat tipus Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna
    • 56 espinacs gegants (7 fileres): de 2 a 4 llavors a 10mm de profunditat tipus espinac gegant d’hivern de paquet de caixa vella de Can Morera (té més d’un any de comprada i quasi d’oberta). El 15 d’octubre només han crescut 3, comprem un altre sobre i fem una nova sembrada a l’almàixera blava de 150 falques. 2 de novembre segueix sense haver crescut res de res.

Esdeveniments:

  • 18 d’agost: atès que l’almàixera blava no ens està anant bé i no sabem si és pel terra (meitat nostra i meitat compost però que segueix essent força argilosa) o perquè les llavors s’han fet malbé (encara que només fa uns 8 mesos que són oberts els sobres…), hem comprat terra de la plana de Vic (terra universal) i un nou paquet de llavors de pastanagues
  • 23 d’agost: broten forces mongetes i 8 dicotiledons de pastanaga (fa 5 dies que van ésser sembrades)
  • 27 d’agost: tenen forces fulles la majoria de mongetes i han brotat la majoria de pastanagues. Ara comencem a témer que no ho tindrem fàcil per trasplantar ni les mongetes ni les pastanagues i que per això es sembra directa al sòl.
  • 4 de setembre: trasplantem d’urgència 10 mongetes al bancal de les fabàcies (perquè se’ns ha fet tard, després de 18 dies de sembrades) i ja sobresortien les arrels per sota. Demà intentarem plantar-ne la resta.
  • 5 de setembre: trasplantem 22 parelles de mongetes i les pastanagues comencen a tenir fulles de veritat
  • 9 de setembre:  hi trasplantem de l’almàixera 30 grups de pastanagues (sembrades el 18 d’agost) al bancal de les umbel·líferes i dies més tard sembla que els hi ha anat bé… la majoria ja tenien fulles de veritat (des del 5 de setembre, just 17 dies de sembrades) i més o menys la meitat de la terra estava arrelada (les travem amb una cullera de postres)
  • 24 de setembre: hi trasplantem, anem tard!, 31 pastanagues que quedaven a l’almàixera (sembrades el 18 d’agost i dues setmanes més tard que les seves “companyes” amb les quals hi ha una gran diferència de mida, són més del doble de grans)
  • 15 d’octubre: només han nascut 3 de les 56 grups de llavors d’espinacs gegants (el paquet és de l’agost de l’any passat i obert l’octubre de l’any passat). Comprem un altre paquet i Sant Tornem-hi
  • 24 d’octubre: als 24 dies la meitat de les pastanagues ja han brotat i tenen fulles vertaderes.
  • 3 de novembre: han crescut 34 de les 48 pastanagues, moltes amb fulles vertaderes però tot plegat molt petites encara (34 dies de sembrades)
  • 9 de desembre: hi ha 24 pastanagues, petites però totes amb fulles vertaderes (40 dies de sembrades) i sembla que hi ha 4 espinacs dels que no creixien (sembrats el 30 de setembre, fa 2 mesos i 9 dies)
  • 16 de desembre: trasplantem 25 grups de pastanagues que ja s’envermellien i no milloraven… creiem que en general triguem massa a trasplantar-les als bancals (porten 2’5 mesos)

3. Almàixera blava 2 (15×10=150):

Brots germinats de naps (Font: digginfood.com)

Brots germinats de naps (Font: digginfood.com)

Plantacions:

  • 15 d’octubre: sembrem
    • 50 grups d’espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea 5 fileres) (més o menys 2 o 4 llavors a uns 2 cm) d’un sobre nou ja que els sembrats el 30 de setembre de la caixa gran de l’any passat només han crescut 3 (dels 56 grups). La resta de llavors velles les tirem entre la tanca de canyes seques i al galliner… per veure si creixen i alimentem les gallines
  • 20 d’octubre:
    • 30 xirivies (3 fileres): de  5 a 12 llavors de xirivia mig llarga Guernesey (pastinaca sativa) marca Rocalba
    • 30 naps bola de neu (3 fileres): de 5 a 12 llavors de nap de taula tipus bola de neu (brassica rapa) de marca Rocalba
  • 11 de novembre:
    • 40 enciams bio (4 fileres): a 1mm o superficial, l’enterrem molt poc, enciams tipus Batavia Pierre Benite (Latuca sativa) de marca Rocaba biològic

Esdeveniments:

  • 24 d’octubre  del 2012: als 4 dies comencen a brotar els naps de bola de neu (fulles dicotiledònies dobles)
  • 24 d’octubre: als 9 dies han brotat 3 espinacs (fulles dicotiledònies llargues)
  • 3 de novembre: als 20 dies han  brotat 14 de les 50 espinacs
  • 3 de novembre: als 14 dies ja hi ha 29 dels 30 naps de bola de neu (fulles dicotiledònies només però) i cap xirivia!
  • 8 de novembre: als 19 dies apunten (fulles falses dicotiledònies) 10 de les 30 xirivies
  • 13 de novembre: als 24 dies apunten ja 23 de les 30 xirivies
  • 15 de novembre: apunten, als 4 dies de sembres, els enciams bio
  • 9 de desembre: recompte, hi ha 20 espinacs (als 56 dies), 33 enciams bio (als 24 dies), 25 xirivies (als 50 dies) i 29 naps (als 50 dies)
  • 16 de desembre: trasplantem de l’almàixera 32 grups d’enciams bio (sembrats fa 1 mes i 5 dies) i és el moment perfecte, un xic petits però com hi havia moltes llavors les arrels són molt llargues i més temps haguessin patit.
  • 16 de desembre: trasplantem 20 grups de naps i 16 de xirivies (sembrats gairebé 2 mesos!) i és un bon moment, no les hem vist patir ni són excessivament grans… però potser no han crescut perquè la falca és petitona…
  • 16 de desembre: trasplantem 22 grups d’espinacs, són molt petitons, però és que van molt a poc a poc (són plantats del 15 d’octubre, 2 mesos)

Més informació

Gerds i regalèsia

Dijous 3 de maig en Jordi-Marta ens van donar gerds i regalèssia del seu hort.

Els gerds vam intentar arrencar-ne amb arrel i de seguida vam plantar-los al peu de les dues nogueres i els hem anat regant des de llavors.

A 20 de maig sembla que alguns han arrelat bé i tenen bona pinta. Tan de bo s’escampin i puguem menjar-ne algunes llavors aquest estiu.

Fullatge de regalèssia (Font: viquipèdia.org)

Fullatge de regalèssia (Font: viquipèdia.org)

En el cas de la regalèssia vam intentar arrencar una bona arrel llarga del seu hort i finalment les hem plantat a prop del dipòsit més septentrional, prop de la figuera petita. És un lloc on gaudirà de força aigua, cosa que esperem que ajudi que s’arreli i s’escampi.

Les vam enterrar del llarg i l’hem anat regant força sovint des  de que l’hem plantat. A 19 de maig, un dels trossos, el més oriental sembla que està brotant.

Bancal A (2012) – Lleguminoses i crucíferes

Bancal A – 2012 (Lleguminoses i crucíferes) (el 2013 serà de compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies)

Parades de crestall (Font: sensacionesgastronomicas.blogspot.com.es)

Parades de crestall (Font: sensacionesgastronomicas. blogspot.com.es)

Acabat: 21 de gener
Plantacions:

  • 3 de març: 6 cols i 4 bròquils (planter en parelles a 30cm creuades amb les altres i distribuïdes a 40x30cm)
  • 2 d’abril: 6 cols i 2 bròquils
  • 15 d’abril: 48 (x2) mongetes del ganxet (llavors aparellades a 4 cm profunditat i distribuïdes 10x10cm) [mirar tot seguit]
  • 27 d’abril: 48 (x2) cigrons lletosos ( (llavors aparellades a 4 cm profunditat i distribuïdes 10x10cm… som conscients que segurament no aniran bé ja que es planten bé al novembre o bé al gener/febrer…però com tot el que se sembra al febrer podem esperar a que hagin passat els riscos de gelades a finals de març doncs ho hem provat finals d’abril… finalment al juliol molts no van arrelar bé però la cigronera que va fer-ho està maquíssima i ha fet bons i quantitat de fruits)
  • 7 de maig: 48 (x3) pèsols (llavors a 2 cm profunditat i distribuïdes 10x10cm) (sabem que no toca per tradició però mirem a veure què hi passa…)
  • 28 de maig: 28 (x3) grups de mongeta de mata baixa (conteneder) a 3 cm de profunditat i distribuides 10x10cm
  • 30 de maig: 2 cols de 7 setmanes (acaben mortes! 5 de juny)
  • 6 de juny: 4 cols de 7 setmanes i 2 bròquils (un parell rossegades ja des de l’endemà)
  • 8 d’agost: 6 cols de 7 setmanes (i ja ens han atacat i quasi matat 1 de les cols… i 5 de rossegades, i això que els hi hem fet un cercle de cendres al voltant…)
  • 18 d’agost: 4 cols de 7 setmanes i 2 bròquils (però els plantem en testos a veure si un cop trasplantades sobreviuen millor als animalons) (bona solució ja que han sobreviscult molt bé tots, hem trigat però un xic a trasplantar-los, mirar 26 de setembre a esdeveniments)
  • Mirar almàixera de mongetes sembrades el 18 d’agost
  • Mirar bancal de mongetes de rega de mongetes plantades 21 d’agost
  • 4 de setembre: hi trasplantem de l’almàixera 10 parelles de mongeta de mata baixa (sembrades el 18 d’agost)
  • 5 de setembre: hi trasplantem de l’almàixera 22 parelles de mongeta de mata baixa (sembrades el 18 d’agost)
  • Mirar almàixera de de ravenets del 16 de setembre (sobre obert avui)
    Nap (Font:elhuerto20.wordpress.com)

    Nap (Font:elhuerto20.wordpress.com)


  • 16 de setembre: sembrem en 3 regueretes naps de bola (aprox. 2mm profunditat nap de taula tipus bola de neu (brassica rapa) de sobre de marca Rocalba) i 3 regueretes de xirivies mig llargues (aprox. 2mm de profunditat tipus xirivia mig llarga Guernesey (pastinaca sativa) sobre de marca Rocalba. Avui encetem ambdós sobres i les plantem les regueretes intercalades. 15 d’octubre: No tenim ni idea com són i els confonem i es barregen amb les adventícies, un desastrot.
  • 15 d’octubre: trasplantem 15 ravenets de l’almàixera sembrats el 16 de setembre
  • 28 d’octubre: plantem 6 cols de 7 setmanes
  • 5 de novembre: sembrem a l’almàixera 60 faves i 70 pèsols
  • 5 de novembre: trasplantem 33 ravenets de l’almàixera sembrats el 16 de setembre… però  aquests ens temem que anem tard  i els hem deixat envellir massa a l’almàixera… ja que al cantó dels trasplantats el 15 d’octubre no són ni la meitat de grans…
  • 18 de novembre: trasplantem 10 faves i 10 pèsols comprats avui mateix (més o menys a 10x10cm)
  • 24 de novembre: sembrem 5 regueretes de pèsols, en total 30 grups de pèsols (de 3 a 4 pèsols perquè són d’una caixa oberta l’any passat i potser no hi ha gaires possibilitats que creixin)
  • 26 de setembre: els bròquils i cols trasplantats el 18 d’agost en testos ara els trasplantem al bancal (un mes i 10 dies després)
  • 16 de desembre: trasplantem 25 faves de l’almàixera (sembrades del 5 de novembre, un mes i 10 dies), les més grosses, i hem vist, ja que la falca de les almàixeres són petites que les hem fet patir un xic, s’haurien d’haver trasplantat abans. Els pèsols no han sortit gaires i són petits.
  • 24 de desembre: trasplantem de l’almàixera 5 pesoleres (n’han crescut molt poques de les sembrades el 5 de novembre)
  • 27 de desembre: trasplantem les 13 faves que quedaven i que, atès que hem trigat molt, ara fan molt mala cara… no hem d’esperar tant (sembrades fa 1 mes i 20 dies)… dies meś tard veiem que es recuperen però que sempre són més petites que les trasplantades fa 10 dies…
  • 4 de febrer del 2013: trasplantem 13 cols  de planter (5 de set setmanes i 7 d’hivern). Seran les darreres plantacions que farem ja que aquest bancal ja l’haurem de començar a deixar perquè sigui de Solanàcies per la nova temporada.

Interbancal:

  • 10 de març: 2 mates d’esparreguera
  • 24 de març: 3 maduixeres
  • 2 d’abril: 1 alfàbrega
  • 14 d’abril: 1 tarongina (s’acaba morint ja que no l’hem trasplantat bé)

Actuacions i esdeveniments:

  • 27 d’abril: comencen a germinar les primeres mongetes del ganxet
  • 6 de maig: aixafar amb els dits l’eruga de la col típica (però que curiosament només estava als bròquils i no pas a les cols… i estava en els grans, els plantats primers i no pas en els més joves) [mirar tot seguit]. 7 de maig en matem un parell més. 9 de maig matem un parell més i trobem un grupet de petitones.
  • 9 de maig: a les cols i bròquils petits hem de treure a mà un munt de cargolets petits que estan foradant totes les fulles, no els matem només els llancem lluny… a veure què tal.
  • 12 de maig: comencen a brotar alguns cigrons
  • 13 de maig: infestació de cargols, en travem alguns a mà i enterrem 3 pots de iogurt amb cervesa (problema, cervesa sense alcohol i plou a la tarda i torna a ploure a l’endemà i no han caigut gaires cargols)
  • 14 de maig: comencen a brotar els pèsols
  • 16 de maig: una de les maduixeres té una parell d’estolons llarguíssims, a veure si arrelen (un dels estolons el faig arrelar en un petit test 25 de maig) i l’altre que és molt llarg i té dues pre-arrels el mig enterro a veure si arrela en l’interbancal (28 de maig)
  • 16 de maig: fem estructura amb pals i cordes perquè es puguin enfilar bé les mongeteres…
  • 28 de maig: hem de collir els 4 bròquils perquè s’han fet molt grossos (2 mesos i 25 dies)
  • 28 de maig: els pocs cigrons que han sortit són prou grossos (algun fins i tot té fulles esgrogueïdes)
  • 3 de juny: les mongetes han crescut moltíssim, bona part d’elles a banda de les fulles dicotiledones també n’han tret dues de definitives
  • 5 de juny: descobrim mortes i desaparegudes les 2 darreres cols plantades
  • 10 de juny: tallem un dels bròquils (3 mesos) que ja ha espigat i tot (s’allarguen els ramillets de flors) i un parell dels darrers bròquils-cols estan ben rossegats; a veure si hi sobreviuen.
  • 10 de juny: sembla que han arrelat bé els 3 estolons de la maduixera (la dels maduixots, ja que les maduixes petites no en fan encara d’estolons)
  • 10 de juny: un parell dels cigrons ben grocs i secs… i els altres apunten floretes (1’5 mesos de sembrats)
  • 11 de juny: atès que les darreres cols i bròquils estaven molt menjats hi posem dos pots amb cervesa negra a veure si acabem amb els cargols del voltant… Només hi ha viu un cigró, la resta o bé no han sortit o bé estan ben secs ben grocs… que si tinguessin baines seria el moment de collir-los oi?… (som conscients que segurament no aniran bé ja que es planten bé al novembre o bé al gener/febrer…però com tot el que se sembra al febrer podem esperar a que hagin passat els riscos de gelades a finals de març doncs finals d’abril)
  • 15 de juny: Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades.
  • 15 de juny: Buidem pots i tornem a posar cervesa negra.
  • 17 de juny: tornem a posar cervesa als pots i ens sembla que dues de les cols-bròquils darrers potser no sobreviuen a la menjada dels cargols.
  • 19 de juny: comencen a florir alguns cigrons (després de gairebé 2 mesos)
  • 20 de juny: o ahir no ens hi vam fixar o en un sol dia hi ha forces beines a la cigronera (només n’ha sobreviscut una però de vàries branques o de vàries llavors)
  • 26 de juny: llencem dos bròquils que no han crescut bé (plantats fa gairebé 3 mesos): són petits i estan mig florits… no han s’han fet bé i els llancem al compost
  • 26 de juny: matem unes 25 erugues que estaven principalment en un dels nous bròquils
  • 28 de juny: ho fem un xic tard (als 2 mesos i mig) però hem sabut que les mongetes del ganxet necessitaven tutors per enfilar-s’hi… doncs hi posem cinc canyes, una al centre i les altres quatre a les cantonades, hi lliguem cordes arreu i “obliguem” a les mongetes a enfilar-s’hi (estan ben entortolligades entre elles)
  • 3 de juliol: hem de collir 2 cols (amb tres mesos!) que no creixen, estan força petites i força remenjades les fulles exteriors i algunes d’interiors fent-se malbé
  • 4 de juliol: la cigronera té uns cigrons (les beines en duen només un o dos) molt dolços i bons (més de 2 mesos)…
  • 15 de juliol: els cigrons estan tot grocs i ens temem que ja no són dolços… Avui collim una col grossa (plantada fa 1’5 mesos)
  • 17 de juliol: després de quasi 2 mesos de plantades ja tenim les primeres mongetes de mata baixa
  • 23 de juliol: collim la majoria de mongetes de mata baixa (les del ganxet estan força seques i no sembla que facin fruit), aproximadament 300gr
  • 7 d’agost: matem les dues mini cols que ens quedaven que havíem plantat el 2 d’abril
  • 8 d’agost: collim una dotzena de mongetes (moltes ja s’han assecat) i 1 col que s’ha quedat petitona (es va plantar fa 4 mesos)
  • 10 d’agost: fa 2 dies que hem plantat les cols i ja tenim rossegats la majoria d’elles i una quasi morta… hem fet un cercle de cendra contra cargols i llimacs… i a veure si són les xinxes de les  cols… hem de descobrir-ho…
  • 27 d’agost: l’alfàbrega, florida, està esplèndida, és molt gran… i ja portem un parell d'”espaguetis amb pesto” a la seva salut
  • 1 de setembre: hem de buidar de cargolines les mongetes de mata baixa… les triturem i les tirem al corral (no serveix de res ja que aquestes gallines no mengen res més que pinso)
  • 9 de setembre: collim un parell de grapats de mongeta (mata baixa)
  • 17 de setembre: collim un grapat gros de mongeta baixa i una dotzena de mongeta del ganxet
  • 19 de setembre: es veuen alguns brots de naps i xirivies (3 dies després de sembrats)
  • 19 de setembre: portem un parell de setmanes que els espàrrecs dels bancals A i C estan creixent molt i ben gruixuts…
  • 24 de setembre: les mongetes que vam trasplantar de l’almàixera el 4 de setembre (i s’hi van sembrar el 18 d’agost) ja estan ben florides. Collim de les plantades el 28 de maig un grapadet més de mongetes.
  • 26 de setembre: trasplantem (per fi ja que hi són en testos com a almàixera de testos des del 18 d’agost, fa gairebé un mes i mig) les 4 cols i els 2 bròquils al bancal, un cop remenat amb la forca de doble mànec i posant-hi compost
  • 3 d’octubre: collim 1 grapat de mongeta baixa (del 18 de maig) i 2 grapats de la mongeta del ganxet (del 17 d’abril)
  • 8 d’octubre: collim 2 cols que estan força lletges (deformades), han estat força atacades per les xinxes de la col i són raquítiques (no sabem si són les trasplantades el 6 de juny o el 8 d’agost)
  • 10 d’octubre: comencem a collir (molt tendretes, unes 40 mongetes) les primeres mongetes (sembrades el 18 d’agost, i trasplantades el 4/5 de setembre) més o menys a un mes i mig de sembrades. Estan esplèndides, molt millor que les de la rega
  • 14 d’octubre:per ara són molt més productives les del bancal que no pas la rega, collim 4 manats de mongetes, dels quals només 1 és de la rega

    Fulles de xirivia (Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xirivia)

    Fulles de xirivia (Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xirivia)

  • 22 d’octubre: collim per igual 50 mongetes tant al bancal com a les dues noves plantacions del bancal (trasplantades de l’almàixera el 4 i 5 de setembre)
  • 24 d’octubre: arrenquem les mongetes de mata baixa plantades el 28 de maig, ja estaven ben pelades i mortes (5 mesos)
  • 24 d’octubre: malgrat les mongetes trasplantades a principis de setembre estaven molt més grans i maques que les del 28 de maig, estan ben malaltes, fulles seques “recremades” i amb només els nervis sencers…
  • 24 d’octubre: infestació d’erugues a les cols plantades (en test el 18 d’agost i al bancal el 26 de setembre) que travem i les donem a les gallines (són tant petites que no les veuen)
  • 8 de novembre: collim 3 ravenets que van ésser trasplantats el 15 d’octubre (i sembrats a l’almàixera el 16  de setembre)
  • 14 de novembre: hem trigat a mirar-nos les cols i bròquils i estaven infestades de cargols, cargolines i cargolets acabats de néixer, així com una desena d’erugues… les gallines han gaudit d’una bona menja… però les fulles estan totes ben foradades…
  • 15 de novembre: collim 7 ravenets (sembrats almàixera 14 de setembre i trasplantats el 15 d’octubre)
  • 23 de novembre: collim el primer nap, encara era petit però no ens hi hem pogut estar (sembrat fa més de 2 mesos, el 16 de setembre). Les xirivies encara no sabem com són (les buscarem per la xarxa) només n’ha crescut una (a la primera sembrada del bancal, però en canvi les sembres de l’almàixera van millor)
  • 24 de novembre: collim 8 ravenets gegants (segurament trasplantats el 15 d’octubre al bancal i sembrats a l’almàixera el 14 de setembre)
  • 3 de desembre: comencem a veure apuntar 2 flors de bròquil trasplantats (en test el 18 d’agost i al bancal el 26 de setembre) després de 3’5 mesos
  • 4 de desembre: descobrim 2 pesoleres desfullades (com no creiem que hagin estat els cargols amb la fred que fa, pot ésser que el vent i la fred o bé les gallines que se’ns van escapar fa un parell de dies…)
  • 9 de desembre: collim 5 ravenets
  • 10 de desembre: un dels bròquils té la flor marronosa (quan fa poc que ha aparegut, és petita), fa molt mala pinta però el deixem a veure què hi passa…
  • 16 de desembre: trasplantem 20 grups de naps i 16 de xirivies (sembrats gairebé 2 mesos!) i és un bon moment, no les hem vist patir ni són excessivament grans… però potser no han crescut perquè la falca és petitona…
  • 22 de desembre: collim 1 col i 7 ravenets
  • 22 de desembre: apunten els primers pèsols sembrats el 24 de novembre, fa un mes
  • 23 de desembre: collim 1 bròquil força maco (la resta no han sortit bé)
  • 9 de gener del 2013: collim 1 col
  • 10 de gener: collim 1 col, 1 nap rodó i un bròquil força macos
  • 19 de gener del 2013: collim 1 col mitjana, 1 nap gros i 10 ravenets
  • 23 de gener del 2013: collim un ravenet supergran i maco
  • 3 de febrer del 2013: collim 1 nap rodó mitjà i una col mitjana
  • 13 de febrer del 2013: han crescut només 3 pesoleres dels 30 grups de pèsols (en total 120, agrupats de 3 a 4) sembrats al bancal el 24 de novembre
  • 14 de febrer del 2013: collim 9 ravenets (molt grans)
  • 14 de febrer: fa dies que han començat a florir les primeres faveres
  • 7 de març: collim 1 col
  • 18 de març: collim 2 naps
  • 25 de març: llencem una col que s’ha espigat sense haver-se fet gran (és de les trasplantades el 18 d’agost en test i en  bancal el 26 des setembre… i és que són 7 mesos què preteníem) ni cogollat… En canvi són força maques les d’hivern trasplantades el 4 de febrer
  • 9 d’abril: ja hi ha les primeres faves tendríssemes, no les collim, només en mengem alguna en cru
  • 20 d’abril: 1a collita de faves, unes 80 i la majoria tendres
  • 26 d’abril del 2013: 2a collita de faves tendres (bé cada cop són menys tendres), unes 80
  • 1 de maig del 2013: collim unes 120 faves, ja no gaire tendres
  • 1 de maig: hem de collir per obligació una col, ja que la tallem per accident amb la dalla… jejeje
  • 21 de maig 2013: 4a i última collita, collim unes 150 faves (que ja comencen a ser grans, però no seques, algunes ennegrides però) i només 20 beines de pèsols

Altres:

Mongeta del ganxet (Font: ca.wikipedia.org)

Mongeta del ganxet (Font: ca.wikipedia.org)

Mongeta del ganxet: malgrat tradicionalment es planta cap el mes de juliol, després dels cereals, decidim plantar-la com la resta de mongetes, una primera tongada a mitjans d’abril i una altra a mitjans o principis de maig. Però si no surt bé, per suposat plantarem una tongada a l’adient, per tradició del Vallès, mes de juliol. La principal característica alimentària de la mongeta del ganxet és l’elevada proporció proteica, mentre que a nivell gastronòmic, destaca per la seva pell molt poc perceptible, cremositat elevada i persistent, i sabor extremadament suau i característic (segons viquipèdia).

L’eruga de la col (Pieris brassica) és una plaga molt típica de la tardor i la primavera. Afecta tant la col, com la col-i-flor, bròquil i qualsevol brassicàcia o crucífera (nom que rep la família que recull tot el que seria cols, naps, raves…).

Eruga de la col (Font: www.fotocommunity.es)

Eruga de la col (Font: http://www.fotocommunity.es)

I, d’entrada agraint el text manllevat a ravenegre.wordpress.com: La principal problemàtica que presenta aquesta plaga és la defoliació (es menja les fulles i només en deixa els nervis), la planta no pot fer la fotosíntesi i per tant, té un creixement més lent i a més a més, per les ferides causades és més propensa a agafar malalties. L’altre dany, si en comercialitzes, és estètic, les cagarades de les erugues embruten les cols i les col i flors de manera que no són aptes per vendre-les. És una plaga molt típica a casa nostra i per tant, apareix any rere any. Cal fixar-se en el vol de les papallones que són blanques amb un punt negre a cada ala. Les papallones són les que posen els ous de color groc darrera les fulles. És important fixar-se en el vol i quan comencem a veure adults volant al voltant de les nostres cols, començar a repassar les plantes a veure si hi trobem ous. Un cop detectats, els ous es poden esclafar amb els dits, evitant-ne així l’eclosió i per tant l’aparició de les erugues, que són qui causa els danys directes.

Veces i el reg per aspersió

Veça (Font: wiquipedia.org)

Veça (Font: wiquipedia.org)

Tenim un bon problema. En una part de l’hort on no hi treballem hem plantat veces (val a dir que un xic tard, cap a principis de desembre) i cal regar-les, però a l’hort, amb els dipòsits i les basses prou feines podem regar només amb regues, amb regadora i (aviat) amb el gota a gota… però les veces, amb una extensió considerable cal regar-les per aspersió (o bé que plogui és clar).

I és clar, a l’hort en no tenir ni llum elèctrica ni aigua a pressió… ja tenim un problema. Cercaré arreu i intentarem trobar alguna solució… sinó haurem d’acabar comprant una bomba d’aigua que pouï aigua de la bassa i regar amb un aspersor o pistola difusora.

Ah per cert, plantem veces perquè és una de les bones plantes per fer adob verd… un cop creixi, i abans de florir (que no “gasti” l’energia recollida del terra per a florir i menys per a crear llavors…), cal tallar-la, deixar-la reposar uns dies i llavors enterrar-la al mateix sòl.

Les veces són lleguminoses que poden fixar el nitrogen (es veu que amb simbiosi, de les seves arrels amb bactèries tipus “rhizobia”)… i quan no s’empra com a adob verd, s’empra com a farratge pel ramat ja que és una planta que pot aportar-los-hi una bona quantitat de proteïnes.

Durant el primer mes regàvem per aspersió amb una bomba cutre que teníem però un dia va acabar petant… i després vam començar a regar directament tapant la mànega que surt del motor del pou… i entre aquests regs per aspersió o pluja forta, i les bones pluges creiem que creixeran força.

PD1: Poden tenir una alçada de 30 a 80 cm… i les nostres, a 19 de febrer, tot just fan 5 cm… a veure si comença a ploure i poden fer una estirada!

PD2: A 14 d’abril (i després d’un mes de març i abril prou plujós) les veces tenen ja uns bons 25-30cm i algunes ja comencen a florir aquesta mena d’orquídies liles que fan. Hem de vetllar de tallar-les abans que facin fruit o bé quan la gran majoria estiguin florides.

PD3: a 27 d’abril bona part de les veces estan florides… i això vol dir que ja hem de començar a dallar totes les veces i deixar-les assecar sobre el terra abans d’incorporar-ho al sòl… Per sort vam llegir bé que s’havien de tallar tant bon punt o just abans de florir (perquè no agafin més aliments del compte del sòl) i no pas abans de fer fruit… així que l’endemà mateixa, a 28 d’abril, vam tallar-les totes, primer un primer tall amb la falç (una matada però prou divertida…), després vam fer pilons amb el rasclinet i la resta vam acabar tallant-ho d’arrel (primer vam intentar arrencar-les… però no anàvem enlloc) amb el tràmec anivellador… molta feina i és un tràmec força pesat però no hem trobat millor manera. Després jugant-hi vam repartir els munts per tot el camp.

Potser rebroten les faves

Fava florida (Font: fourlangwebprogram.com)

Fava florida (Font: fourlangwebprogram.com)

Hores d’ara, 19 de febrer, ja podem dir que, i tant que han rebrotat totes les faves que van quedar recremades per les gelades de principis d’any… però els pèsols són una altra història, no en va sobreviure gairebé cap… i malgrat voldríem provar de tornar-ne a plantar per veure si funcionen encara que tardanament… no sabem si hi podrem trobar temps. Així que enguany ens quedarem sense pèsols.

Els troncs i les fulles més ennegrides i recremades per les gelades de les faves, les vam tallar tal i com ens van aconsellar… Ara, a 26 de març són ben florides i esperem poder començar a menjar les primeres faves tendres…

PD1: dilluns 9 d’abril hem descobert que unes quantes faves ja tenen beines, algunes petites però d’altres ja són prou grosses per tenir faves tendres… i ben aviat, potser en dies les beines seran ja madures (ens sembla que quan el filet central està ennegrit vol dir que ja són ben madures).

PD2: dijous 12 d’abril no ens hi hem pogut estar i ja ens hem menjat crues les faves tendres (malgrat són beines ben grosses i amb el filet negre, les faves de dins són ben tendres i petites), i hem agafat un manat per coure-les a casa demà divendres (del bancalet vell no pas de la rega).

PD3: A 28 d’abril tant les faves del bancalet com de la rega són ja molt grosses i les anem collint, això sí les faves són molt més grosses però segueixen essent tendres… per ara creiem que ens agraden més tendres que no pas velles i seques.

PD4: A 21 de maig, ja portàvem dies trobant que algunes de les faves ja començaven a ésser liloses per dins… i avui en veure’n tantes de macades… hem decidit collir-les totes… N’hem espellofat com a mínim la meitat que una part la deixarem a la nevera per coure i l’altra per congelar. L’altre part que no hem acabat d’espellofar ja ho farem en els propers dies (perquè es conserva millor sense la beina). Totes les mates de faves i pèsols els hem arrencat i portat al compostador.

Les primeres papallones de l’any

Papallona blanca (Font: baranobad2.persianging.com)

Papallona blanca (Font: baranobad2.persianging.com)

La primera la vam veure el 18 de febrer, però tot el final del febrer, i sobretot ara al principi del mes de març que a l’hort hem tingut les primeres visites de papallones… per ara només n’hem vistes de color blanc… però creguem que arribaran la resta de colors amb la primavera.

Ens fan il·lusió que tinguem aquestes esperades visites, no només perquè comencen a indicar-nos l’arribada del bon temps… sinó perquè són conegudes arreu com a bons bioindicadors… són indicadors biològics perquè com a espècie ens indiquen que el medi té un bon estat biòtic… bé segurament com a bons indicadors, caldria fer un bon estudi i monitoratge per anar avaluant si cada cop n’hi ha més o menys… abans de poder prendre cap valoració positiva o negativa… però el que sí que tenim clar que és un bon senyal que n’hi hagi.

Ja sabem que no són els únics, ni els més importants bioindicadors però sí que són un dels més famosos, si més no a les nostres contrades… De biodindicadors n’hi ha de molts tipus: microbians, vegetals (algues, posidònies, líquens, trèvol…), animals (macroinvertebrats aquàtics, escarbats, formigues, papallones, amfibis, peixos, cigonyes, martinets, llúdrigues…). Com sempre, una ullada la viquipèdia ens pot donar un bon resum dels bioindicadors.

PD: A finals de març ja n’hem vist forces més i no només de blanques sinó també de marrons i moltes d’elles volant aparellades. De taronges-negres encara no n’hem vist.

Tants caps tants horts (i cebes i espinacs)

Gelada - Quadre d'en Camille Pissarro del 1873 (Font: recursos.educarex.es)

Gelada – Quadre d’en Camille Pissarro del 1873 (Font: recursos.educarex.es)

A 2 de febrer, en veure que s’acosta aquesta onada de fred (que no pas gaire neu…) hem preguntat a diferents hortalans… i com sempre en els temes d’horta, quan preguntem, rebem respostes totalment contradictòries… i sovint només (bé no és pas només si no més aviat molt) basades en l’experiència però gens fonamentades… i sovint penso, ja que nosaltres fem el mateix, que sovint la nostra experiència s’argumenta un xic supersticiosament.

Així, que sense fonamentar, uns m’han dit que s’hauria de regar per minimitzar el mal que farà la onada de frled seca (per això el fet que nevi, en el nostre cas és una bona notícia…) i continuada… i d’altres que ni se m’ocurreixi regar pas.

Així que no sabent per quina banda decantar-me he optat pel camí del mig per no regar ni les veces (calia fer-ho amb aspersor i contra el vent del nord, i és clar… no convidava gens…)ni les plantes ja crescudes (els calçots (70 a 90% fets), les cols (75%),les cebes (50%, són només cebes tendres gruixudes) però sí regar la meitat de tot el que està petit i creixent com són, la meitat occidental de les pastanagues (10 a 20% crescudes), meitat occidental de les faves i pèsols (5 a 10% crescudes), meitat sud de cebes tendres (20 a 40% crescudes), meitat occidental de faves i pèsols (50 a 60%), meitat occidental dels enciams de sucre (5 a 10% crescuts), meitat occidental d’espinacs (5 a 10% crescuts).

No vol dir que d’aquesta experiència en puguem extreure cap conclusió (perquè deu haver molts més variables que les que puc controlar… ja que no tenim controlat la humitat ja existent del terra, etc…)… però confio que si més no es podrà “salvar” la meitat de la futura collita…

Això sí, hem tancat a la barraca en piguet, el conill de la nostra filla… no fos que el trobem congelat… I una altra reflexió és si hem podat massa aviat (encara que la tradició així ho marqui…) ja que encara que normalment en la nostra zona no sol gelar gaire, aquestes gelades poden fer molt de mal a les ferides de les podes (i en llocs on fa més fred que aquí solen podar cap a la primavera…).

Ja anirem relatant què passa aquesta nit, si neva, si fa molta més fred… com els veiem el dia que puguem anar a l’hort…

PD1: al vespre ha començat a nevar… sembla que durarà unes 3 o 4 horetes… però si fem cas a les previsions cap a la matinada nevarà molt fort, així que demà, el poc blanc que veiem avui dins les ciutats (a les afores ja deu ésser tot ben enfarinat) serà d’un gruix considerable (per les nostres contrades si més no… que al·lucinem amb poquets centímetres…). Finalment de nevada no gaire… però de fred i de tramuntana moltíssim.

PD2: encara mengem de les cebes tendres, bé ja no són tant tendres (25 d’abril 2012), plantades a finals del mes d’octubre… Ara ja comencen a espigar i ens han recomanat que tallem l’espiga abans que faci la flor i l’hi dediqui massa energia. Hem començat a menjar-les tard perquè també hem menjat forces calçots com si fossin cebes tendres…

PD3: els espinacs són ben agraïts, les dues tongades d’hivern que hem plantat ens han donat molt de fruït… i hem pogut anar menjant, congelant i regalant tot de fulles d’espinacs fins el mes de maig. Val a dir que cap el 23 d’abril, per Sant Jordi, els espinacs han començat a espigar i hem optat per trencar el tronc sencer que s’espiga… i ens han comentat que si en comptes d’arrencar fulles només arrenquéssim també tot el tronc de la fulla s’haguessin espigat menys… A  7de maig ja els hem arrencat tots i els hem emprat com a encoixinat del bancal B, tots s’estaven espigant.

PD4: dilluns 21 de maig hem collit tots els pèsols que van sobreviure a les gelades i finalment hi ha hagut un grapadet… justament 350gr un cop espellofats i que hem cuit avui mateix amb la nostra especial recepta de crema de ceba i pèsols.