Category Archives: Hort

Trasllat del ficus

Ficus elastica amb fulles noves vermelloses (Font: pakagriculture.com)

Ficus elastica amb fulles noves vermelloses (Font: pakagriculture.com)

Dilluns 7 de maig, per fi hem trobat la manera de portar fins l’hort el ficus que teníem a la terrassa… necessitava urgentment un test més gran o un bon trasplantament… les arrels estaven totes per fora i fins i tot una havia pujat de nou des de sota fins a dalt (l’hem hagut de tallar per poder treure el test).

L’hem trasplantat seguint la línia dels arbustos i al cantó de la bassa… potser la bassa amb més ombra tindrem menys algues.

A aquest ficus (que ens el va donar fa molt de temps l’amic Albert que en un dels seus molts trasllats no se’l podia endur) li ha anat de meravella, ja que a 6 de juny té forces fulles noves vermelloses i sembla que li ha agradat. Això sí, com a bon arbre (es veu que poden arribar als 30 metres, i en el cas del nostre ficus hi ha a l’Índia i a Indonèsia arbres de 60 metres!) tropical, a veure com sobreviu al nostre hivern.

També val a dir que plantat prop de la bassa… i atès que les seves arrels poden fer força mal a canonades i instal·lacions i per això no recomanen que estiguin prop de les cases, ara patim un xic pel plàstic de la bassa… però suposem que tenim força temps abans que això passi.

Eruga papallona rei a les pastanagues

Eruga de la papallona rei (Font: viquipedia.org)

Eruga de la papallona rei (Font: viquipedia.org)

Diumenge 3 de juny ens va  sorprendre una visita espectacular, eren un parell d’erugues de papallona rei (o papallona tigre o papilló) entre les fulles de les pastanagues.

És, com ens diu la viquipèdia, una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans, però també és una de les erugues més espectaculars, són grans, tranquil·les (bé es veu que poden deixar anar un líquid pudent si les molestes) i d’un color verd jardí brillant amb franges negres i grans punts taronges distribuïts simètricament arreu del cos.

La papallona no l’hem vist encara, però pel que hem consultat, té franges de colors vius, groc i negre amb unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques roges al costat de les “cues”. Aquestes prolongacions de les ales són característiques de les papilionidae.

Papallona tigre (Font: caragolporuc.blogspot.com.es)

Papallona tigre (Font: caragolporuc.blogspot.com.es)

Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l’anís i del fonoll, sobre les quals de vegades se la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera a la tardor. És una papallona molt comuna a l’estiu.

Les erugues mengen, preferentment, les fulles de les plantes apiàcies o umbel·líferes, com la pastanaga borda, la pastanaga, l’anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s’alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies. Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.

Les crisàlides de la papallona rei es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l’extrem de l’abdomen.

Gerds i regalèsia

Dijous 3 de maig en Jordi-Marta ens van donar gerds i regalèssia del seu hort.

Els gerds vam intentar arrencar-ne amb arrel i de seguida vam plantar-los al peu de les dues nogueres i els hem anat regant des de llavors.

A 20 de maig sembla que alguns han arrelat bé i tenen bona pinta. Tan de bo s’escampin i puguem menjar-ne algunes llavors aquest estiu.

Fullatge de regalèssia (Font: viquipèdia.org)

Fullatge de regalèssia (Font: viquipèdia.org)

En el cas de la regalèssia vam intentar arrencar una bona arrel llarga del seu hort i finalment les hem plantat a prop del dipòsit més septentrional, prop de la figuera petita. És un lloc on gaudirà de força aigua, cosa que esperem que ajudi que s’arreli i s’escampi.

Les vam enterrar del llarg i l’hem anat regant força sovint des  de que l’hem plantat. A 19 de maig, un dels trossos, el més oriental sembla que està brotant.

Bancal D (2012) – Solanàcies

Bancal D – 2012 (Solanàcies) (2013 descansarà pel galliner o bé serà de lleguminoses i crucíferes)

Iniciat i preparat: 28 d’abril del 2012

Finalitzat: 2 de novembre del 2012 i emprat com a galliner i descans anyal

Plantacions:

  • 14 de març: mirar bancar de rega, plantació de patates 28 patates kennebech escocesa de sembra (no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat
  • 28 d’abril: 14 tomateres (2 xerris, 4 penjar, de pebrot, 3 cor de bou, 2 carmelo), 4 pebrots verds de fregir (producció com a mínim fins el 26 de setembre i en tenim de sobres) i 4 albergínies sense punxes gabon (a finals de setembre poca producció i no n’hem fet prou, n’hauríem de plantar més)
  • 4 de juny: 12-15 tomateres (n’hi havia 3 d’espontànies i les deixem on eren) (comprem 6 de penjar i 6 tomata poma)
  • 14 de juny: trasplantem la tomatera xerri nana que ens han regalat, ve carregada de tomatetes verdes
  • 24 de juny: a les 3 espontànies que han sortit al mateix bancal de les solanàcies hi hem de sumar-hi 3 més al bancal de les cebes i 2 més a la rega de les carbasses i síndries, en total 8 espontànies
  • 19 de juliol: 4 tomateres d’amanir o del carmel (com és tard a veure què hi passa i si li dóna temps a fer fruits)
  • 8 d’agost: 2 esbergínies llargues (finals de setembre i encara no ha fet cap fruit, sí flors, estan molt petites)
  • 10 setembre: al peu de la tanca de canya fem la prova i sembrem 6 meitats de 3 patates que se’ns han grillat
  • 1 d’octubre: creixen espontàniament, mirar bancal de rega de carxoferes i mongeteres, 5 patateres espontànies (que les deixem i anem regant per comprovar si és viable una segona sembra a l’estiu) i 1 d’espontània al compostador que com no la reguem gaire no sabem si sobreviurà

Interbancal:

  • 28 d’abril: julivert (el 2 de novembre desapareix menjat per les gallines)
  • 14 de maig: 1 clavell de moro (el 2 de novembre desapareix menjat per les gallines)

Actuacions i esdeveniments:

  • 16 de maig: posem canyes a les tomateres (algunes ja eren prou altes com per necessitar-ho des de fa dies, i hem de trobar algú que ens ensenyi a desbrollar-les que creiem que són massa frondoses i no faran gaire fruit) (mirar entrada de desbrollant tomateres)
  • 19 de maig: desbrollem les tomateres (mirar entrada de desbrollant tomateres)
  • 1 de juny: les albergínies comencen a treure flor (la primera oberta 10 de juny)
  • 2 de juny: tornem a lligar les tomateres, en trobem de branques petades
  • 4 de juny: posem a l’altra meitat del bancal compost i arrenquem males herbes per poder plantar 12 tomateres. N’hi trobem dues d’espontànies i les deixem allà on han nascut i adaptem la plantació de les altres. Reguem tot seguit
  • 6 de juny: déu n’hi do les tomates de penjar que encara ens queden, val a dir que moltes les hem de llançar perquè s’han fet malbé, però encara en tenim 3 o 4 dotzenes
  • 13 de juny: hi ha dues tomateres espontànies fora del bancal  (una al cantó de les lleguminoses i l’altra al principi del bancal de rega de les síndries, melons i carbasses) que les mantenim, hi clavem una estaca per ajudar-nos a no desbrossar-les.
  • 14 de juny: tornem a lligar les tomateres i posem tutors als 4 pebrots que estaven ben caiguts
  • 15 de juny:  ja han sortit algunes tomates, i una d’elles ben grossota. Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades.
  • 15 de juny: hi pengem a cada banda de les canyes trampes de mosques (amb suc de fruites i vinagre i a mida que tinguem restes de tomata també les hi afegirem…). Desbrollem un xic les noves tomateres i acabem de lligar algunes branques de tomatera que estaven caigudes.
  • 17 de juny: comença a haver-hi dues tomates vermelles de la cherry nana.
  • 17 de juny: els veïns (en juan-isabel, i ens comenta que en Manolo i els juan-maria també) tenen una plaga a les tomateres (malgrat hi posen cada 15 dies coure i sulfaten insecticida pel brotulisme, etc…) que sembla que és míldiu (a ell li van dir que era del “temps”, ha fet fred per l’època que estem… però per internet ha vist que era míldiu). Ens ho hem mirat i nosaltres tenim una afectació molt petita (un parell de branques, poques fulles i flors) comparat amb ell (moltes branques afectades, moltes fulles i algunes flors) i per si de cas els hem ruixat amb dissolució de llet semidesnatada i un iogurt (aprox 1litres i 1 iogurt per a 5 litres d’aigua)… però només hem ruixat la part afectada i potser havíem d’haver ruixat tota la tomatera perquè no mata el míldiu sinó que impedeix que les espores s’hi propaguin…
  • 18 de juny: les formigues, sí, les formigues estan atacant dues esbergínies… no hi ha cap pugó i gairebé que puc assegurar que les ferides d’on estan menjant (una aixella, àpex i flor) les han fet elles… La planta en sí està bé però coneixent les formigues poden acabar amb ella en dies. Així que atès que no en sabíem res, és tot una sorpresa per nosaltres, l’únic que se m’ocorre és posar all matxucat a les ferides (si més no ajudarà a curar… i amb sort allunyarà les formigues)
  • 19 de juny: les formigues encara hi són i presumim que s’han menjat l’all que han passat olímpicament de l’all així que les bufem perquè caiguin i posem dos collarets de cotó sucats en greix (hi hem posat margarina) a veure si hi fan barrera… també hi hem posat arròs trencat que diuen que els fongs d’aquest les fan marxar del lloc (ja que de vegades envaeixen el seu cau…). Doncs, 20 de juny, mesures totalment ineficaces… el cotó fluix estava ple a vessar de formigues, els hi ha encantat i els grans d’arròs per ara no s’han endut cap les molt llestes… així que provo un altre remei que és dur terra d’un altre formiguer perquè el considerin que no és seu… però l’únic que he provocat és un terrabastall de corredissa de formigues amunt i avall (amb el terra hi venia alguna formiga de l’altre formiguer) i crec que se barallaven… Per tant cap remei ha funcionat ni de lluny però sembla que les albergínies van cicatritzant alguna de les ferides… encara que en té algunes d’obertes.
  • 19 de juny: com a prevenció del míldiu (encara que més endavant hem vist que és un tractament per l’oïdi i no pas el míldiu) pel matí a primera hora hem sulfatat aigua amb llet semi i iogurt i al vespre hem tallat i llençat al compost totes les fulles i branques afectades. A veure com funciona. El proper pas és, a banda de no fer-hi res, recargolar-li fil de coure…
  • 20 de juny: en dues de les plantes hi trobem que estan naixent 4 alberginietes en dues d’elles.
  • 20 de juny: les pebroteres comencen a tenir flors (es trasplantaren gairebé fa dos mesos) i el 22 de juny veiem el primer pebrotet que està creixent.
  • 22 de juny: les tomateres plantades fa prop de 20 dies ja necessiten ser tutoritzades i així ho fem, i les lliguem a les canyes. També aprofitem per menjar dues tomates ben madures de la cherry nana.
  • 22 de juny: aprofitem per posar a les dues trampes de les tomateres un parell de tomates podrides de les de penjar. A veure si millora l’atracció de bitxos.
  • 24 de juny: tutoritzem totes espontànies que hem trobat i “salvat”
  • 2 de juliol: cal una segona lligada als tutors a la majoria de les tomateres plantades fa un mes, el 4 de juny  i continuem desbrollant-les i desherbant-les
  • 3 de juliol: ja tenim un parell dels pebrots de fregir força grossots (després de poc més de 2 mesos)
  • 7 de juliol: collim una dotzena de xèrries  i trobem una tomata del pebrot madura amb el “cul cagat”, necrosi apical que sembla que és pel mal reg o aigua salinitzada, o el que ens temem, manca d’assimilació del calci (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 8 de juliol: provem de posar-hi pols de calci (pastilles d’herbolari de la nostra filla de  calci d’origen vegetal, n’hi molem 5 i ho repartim entre les albergínies, pebrots i tomateres exteriors (lineal més al nord i el més al sud dels 4 lineals) del bancal per poder comparar, acte seguit hi reguem. Poc després, ja que també ens hem adonat ara, hi afegim compost al peu de totes les solanàcies.
  • 8 de juliol: trobem dos pebrotets caiguts
  • 9 de juliol: collim la primera tomata de carmelo, boníssima
  • 10 de juliol: collim 7 xerries més, per ara és la més primerenca i productiva
  • 12 de juliol: 4 xerries més
  • 12 de juliol: la 2a tongada de tomateres (a les 5 setmanes), i que encara són petites, ja estan prou carregades de tomates verdes. Se n’ha mort una de les de planter.
  • 15 de juliol: collim 14 xèrries i 2 d’amanir “carmelo”. També collim 6 pebrots (gran collita a les 2’5 mesos de trasplant) i 5 albergínies (2’5 mesos de trasplant)
  • 15 de juliol: Hem d’arranjar (i no és pas el primer dia) les canyes mig caigudes. Encara no hem descobert si ha estat algun animaló (gros és clar), el vent o que no les vam clavar del tot bé
  • 16 de juliol: trobem morta una de les tomateres (plantada el 4 de juny ) que ja veiem venir que estava malament
  • 16 de juliol: descobrim dues tomates tipus carmel que tenen una taca semblant al cul cagat i està plena de marietes negres petites amb 4 línies de punts blancs… tot un misteri ja que d’entrada els escarbats són bons depredador i no fan malbé les tomates… potser les hauríem d’haver llençat…
  • 17 de juliol: Collim 1 pebrot, 2 tomates carmel i 3 de xerris
  • 20 de juliol: trobem en una de les tomateres, quan ja marxàvem una eruga verda mengant-s’hi una fulla… la vam veure perquè hi havia tot de cagallons negres en una fulla… no hem descobert què és (ja que només menja fulles, no pas fruits) però demà hem de vetllar perquè no n’hi hagin més, no n’hi hagin ous… etc…
  • 23 de juliol: collim 20 xerries i 2 del carmel
  • 23 de juliol: collim 3 esbergínies i 7 pebrots verds de fregir (perdem 5 de petits que han caigut i 1 de gros foradat)
  • 25 de juliol: hem perdut 2 enciams (segurament els meravella) després de 6 dies de trasplantats, collim 3 tomates del carmel i 10 xerris
  • 27 de juliol: collim 3 tomates del carmel, 12 xerris i 2 pebrots
  • 30 de juliol: collim 7 tomates del carmel i 16 xerris
  • 31 de juliol: collim 4 tomates xerris i una del pebrot
  • 2 d’agost: collim 4 tomates del carmel
  • 4 d’agost: collim 1 tomata del carmel, 8 xerris i 1 del pebrot. També collim 4 albergínies.
  • 6 d’agost: collim 1 tomata del carmel, 5 xèrries i 1 del pebrot. I hem de llançar 2 tomates del carmel (de la 2a tongada de tomates plantades, secció interna del bancal) amb el cul cagat i forada com “la tuta” ambdues ben verdes (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 6 d’agost: collim, per obligació i poc més després d’un mes, perquè encara eren petits, 1 enciam meravella que s’està espigant i la meitat (la part superior) d’un altre que encara és més petit i també comença a espigar-se
  • 8 d’agost: collim 7 xerris (i hauríem d’haver collit algunes de les tomates de penjar… que algunes ja són vermelles)
  • 11 d’agost: 1 tomata del pebrot i 50 de penjar (7 de les quals soltes) no les pengem encara ja que hem de treure velles i endreçar la barraca (el 12 d’agost ens mengem les 7 soltes)
  • 12 d’agost: collim 1 tomata del pebrot i 1 cor de bou i 1 de Montserrat
  • 15 d’agost: collim 30 xerris i 2 del pebrot
  • 17 d’agost: collim 1 tomata del pebrot (tenia cul cagat però ens hem menjat bona part), 2 cor de bou (1 d’elles també amb cul cagat però que hem pogut aprofitar una part)
  • 18 d’agost: collim 3 tomates de cor de bou i 2 de pebrot, 6 xerris, 2 albergínies (una d’elles marró en comptes de blanca!) i llancem dues tomates de penjar amb el cul cagat (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 20 d’agost: collim 4 tomates del carmel, 1 del pebrot, 4 xerris i 3 cor de bou (que han quedat petitones)
  • 22 d’agost: collim 2 cor de bou i 1 del pebrot amb el cul cagat però l’aprofitem, esclar
  • 27 d’agost: llencem 2 albergínies que estaven malament (una de marró i una d’arrugada)
  • 27 d’agost: collim 14 xerris, 8 carmel…
  • 30 d’agost: collim 1 carmel i 6 xerris
  • 1 de setembre:  collim 1 albergínia, 1 pebrot i 10 tomates del carmel i 1 del pebrot i 4 xèrries
  • 3 de setembre: llencem 2 tomates cor de bou podrides de cul cagat, collim 1 bona de cor de bou i 1 xerri i ens trobem 2 de cul cagat de les noves del carmel
  • 6 de setembre: collim 2 albergínies, 2 pebrots i 2 tomates del pebrot, 1 del cor de bou i 5 xèrries
  • 9 de setembre: collim 2 albergínies i 6 tomates del carmel
  • 9 de setembre: fa la 1a flor una de les albergínies plantades fa un mes
  • 13 de setembre: collim 15 pebrots verds, 31 tomates de carmel i matem una tomatera espontània (les de les liliàcies)
  • 17 de setembre: collim 4 carmel  i 3 carbassons
  • 21 de setembre: arrenquem 5 tomateres que ja són improductives i collim bona part de les tomates (70 de xucar i 10 verdes de les noves)
  • 22 de setembre: arrenquem una de les 4 alberginieres que ja feia dies que estava malament, tota seca i gairebé morta, collim 3 tomates de les noves (de les noves del 19 de juliol)
  • 23 de setembre: collim 1 pebrot verd
  • 26 de setembre: collim 1 albergínia i 6 pebrots verds
  • 26 de setembre: collim una tomata gegant de les noves tomateres (plantades 19 de juliol)
  • 28 de setembre: una de les dues noves alberginieres (després de més d’un mes i mig) té dues albergínies petites penjant-hi
  • 5 d’octubre: acabem amb la tomatera espontània que va créixer al bancal de les síndries, melons i carbasseres i només n’hem extret 8 minitomates (no sabem encara si bones) però pel que hem pogut comprovar totes les espontànies no han patit gaires malalties però tampoc han produït gaire…
  • 8 d’octubre: collim 1 tomata força grossa (de les darreres del 19 de juliol)
  • 10 d’octubre: collim 3 tomates petitones i 13 pebrots verds (bé 3 d’ells estaven envermellint)
  • 20 d’octubre: arrenquem bona part de les tomateres que quedaven ja que hem començat a patir un atac de míldiu (tant a les poques tomates que  quedaven de la 2a plantada del 6 de juny, com la gran majoria de totes les tomates, precioses cal dir-ho, de la 3a plantada del 19 de juliol). Mirar entrada específica de míldiu a les tomateres.
  • 24 d’octubre: collim 5 albergínies de mida petitona, 2 de les quals són de les noves albergínies (trasplantades 8 d’agost, més de 2 mesos i mig) i la resta de les trasplantades el 28 d’abril (fa 5 mesos)
  • 2 de novembre: la tramuntanada de fa dies ha fet malbé tant els pebrots com les alberginieres (malgrat encara feien flor, un parell cadascuna) i hem decidit trencar-ho tot i dur-lo al compostador, i convertir aquest bancal en galiner

Altres:

Bancal C (2012) – Compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies

Bancal C – 2012 (Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i curcubitàcies) (2013 serà d’umbelíferes i liliàcies)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

 

Acabat: 18 de febrer
Plantacions:

  • 3 de març: 10 remolatxes (planter a 10x10cm) i 14 enciams (roure blanc, llargs i iceberg, planters a 20x20cm) i escaroles (planter a 20x20cm).
  • 2 d’abril: 12 bledes (6 blanques i 6 verdes, planters a 20x20cm), 10 enciams (2 de vermells d’Ullà, 4 meravelles i 4 icebergs), 6 carbassons (planters aparellats creuats a 50x40cm) i 6 cogombres (planter aparellats i creuats a 50x30cm) i 11 rave-bledes (planter a 10x10cm). L’agost i el setembre només han sobreviscut 3 cogombres.
  • Mirar bancal de rega de síndries, melons i carbasses plantades el 5, 15 i 26 de maig.
  • 30 de maig: 2 enciams meravella i 2 roures (a l’endemà estan molt pansits, i només portem un dia de sol fort… no sobreviu cap!)
  • 5 de juny: 3 enciams meravella i 2 enciams llargs
  • 19 de juliol: plantem 4 carbassons (un d’ells fet caldo però regalat), 2 cogombres, 9 enciams (3 de roure, 3 de meravella i 3 de llargs)
  • 8 d’agost: 3 escaroles, 3 bledes, 2 cogolls enciams i 2 enciams trocadero francès
  • Mirar bancal de rega de carxoferes plantades el 8 i el 13 d’agost
  • 28 de setembre: hi trasplantem de l’almàixera blava  20 enciams bio tipus “batavia pierre” sembrats el 28 d’agost, i un enciam “cogoll” però hem vist 15 15 de novembre:de novembre:que encara són petits malgrat també foren sembrats fa un mes
  • 7 d’octubre: 4 bledes i 4 escaroles
  • 15 d’octubre: Mirar almàixera: sembrem 50 espinacs (ja que els 56 sembrats de paquet vell de llavors no han nascut)
  • 15 d’octubre: trasplantem 3 enciams cogolls de l’almàixera (la resta no han nascut! i això que el sobre era nou)
  • 2 de novembre: cansats d’esperar que naixessin els espinacs de l’almàixera, comprem i plantem 12 espinacs de planter (en línies de 3 i de 2 alternats)
  • 16 de desembre: trasplantem de l’almàixera 32 grups d’enciams bio (sembrats fa 1 mes i 5 dies) i és el moment perfecte, un xic petits però com hi havia moltes llavors les arrels són molt llargues i més temps haguessin patit.

Interbancal:

  • 10 de març: 2 mates d’esparreguera
  • 24 de març: 1 sàlvia (28 de setembre està esplèndida)
  • 2 d’abril: 1 orenga (un cop ja ha florit i mig assecat ara el 28 de setembre hi estan brotant amb molta força i noves fulles)
  • 14 d’abril: 1 orangina (s’ha mort, no va quallar)

Actuacions o esdeveniments:

  • 11 de maig: comencen a haver-hi una mitjana de 3 o 4 carbassonets (de 4 cm) per mata amb flor… no veiem mai les flors obertes (crec que només s’obren si fa molt de sol) per provar de “pol·linitzar-les” amb un pinzell
  • 14 de maig:mengem la primera rave-bleda (ja fa dies que mengem tot tipus d’enciam arrencant-hi les fulles però sencer en el cas de l’iceberg)
  • 25 de maig: hi ha dues remolatxes gegants (de fet ja tenen 2’5 mesos) i ens les mengem
  • 25 de maig: surt el primer carbassó de mida gran i el tallem (1 mes i 23 dies) , també en tallem un de petit que s’estava podrint
  • 25 de maig: dues bledes que s’estan espigant (amb 1 mes i 23 dies), i malgrat no m’agraden gaire les hem de començar a menjar…
  • 25 de maig: posem platets perquè els carbassons no toquin el terra i agafin alguna podridura… potser ho hauríem d’haver fet abans ja que han estat reposant força temps a terra alguns d’ells
  • 28 de maig: n’hem de treure tres carbassons petis que s’estan fent malbé, un altre sembla que hi podrem salvar la meitat i també el tallem. N’hi ha un de mitjà que aviat serà gran per tallar-lo.
  • 30 de maig: collim 2 carbassons, ja portem 4 però també n’he hagut de llançar 4 o 5 de petitons podrits. A veure si la història dels platets fa que sobrevisquin més i millor.
  • 30 de maig: els cogombres s’estan estenent per terra i ja fan flor… i els enciams meravella que vam plantar sembla que no sobreviuran… ni tampoc (constatat 5 de juny) els altres 2 de roure… no sabem què ha passat
  • 1 i 2 de juny: collim 9 carbassons de mida gran.. s’engreixen, literalment, d’un dia per l’altre… no en tenim cap altre de podrit

    Flor d'enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

    Flor d’enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

  • 5 de juny: un parell de carbassons de podrits petits (i rossegats) i 10 de juny tornem a collir 3 carbassons, un d’ells gegantí, i tallem 3 de podridots, dos d’ells rossegats ens sembla que per cargols.
  • 10 de juny: trobem mort, bé tallat ja que l’enciam feia molt bona pinta, un enciam meravella (cargols?)
  • 10 de juny: dels enciams de sucre sembrats a principis de gener (i que el 2 de febrer estaven poc crescudets) hem deixat una 1/2 dotzena per espigar… i avui un d’ells, el més alt ha tret un parell de flors liles ben maques.
  • 11 de juny: hi ha un cogombre prou grossot (això sí ben corbat)
  • 15 de juny: Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades. El cogombre està igual, no creixen ni de lluny com els carbassons… Collim un altre carbassó.
  • 17 de juny: encara que un xic tard, fem un sistema d’entramat pels cogombres  (més informació abaix)
  • 20 de juny: tallem 4 àpex de cada planta (moltes tenien més de 10 fulles…)  (més informació abaix). N’hi ha forces cogombrets i d’aquest 2 de mitjans i 2 de grans.
  • 24 de juny: collim 2 carbassons més
  • 26 de juny: els enciams que vam deixar espigar estan ben florits, unes flors blaves-liles precioses arreu (mirar 10 de juny primera flor) de la planta… flors que cap a les 10h o 11h del matí es tanquen i no s’obren fins la matinada de l’endemà. A 1 de juliol encara n’hi ha.
  • 3 de juliol: collim 1 carbassó gran molt maco i hem de llançar dos de petits que estaven mig podrits… n’hi ha un de mitjà que la punta grogueja i sembla que és mala senyal…
  • 3 de juliol: collim el cogombre més gros (el primer després de 3 mesos des del trasplant) que està perdent el color verd fosc i es torna groc… no sabem si és el moment però si més no ha patit un canvi i no semblava que volgués créixer més. Llancem un de petit rossegat creiem que per cargols.
  • 12 de juliol: collim el 2n cogombre i un carbassó gros més
  • 15 de juliol: collim 2 carbassons grans (un d’ell la punta estava groga… sinó no l’haguéssim collit encara…). Potser fora hora de posar-li un xic de compost a la terra (més tard es veu que una bona explicació dels que groguegen i es fan malbé és que no han estat pol·linitzats)
  • 23 de juliol: collim 2 carbassons, un d’ells un xic groc (i hem perdut 2 o 3 de petits per grocs i podrits). Llancem un cogombre esgrogueït i ressec… i  en collim 1.
  • 23 de juliol: collim 2 remolatxes
  • 30 de juliol: collim 2 carbassons
  • 2 d’agost: collim 1 cogombre (un xic esgrogueït) i 1 carbassó
  • 6 d’agost: collim 1 carbassó gros i 2 de petits que estaven un xic fets malbé
  • 7 d’agost: hem descobert un parell d’espàrrecs gegants a l’interbancal, prop dels carbassons, que no hi hem estat al cas i un d’ells ja està ben espigat (de fet no volem menjar-ne cap fins l’any vinent tal i com preveiem…)
  • 8 d’agost: collim 1 carbassó gros, 1 cogombre (que s’estava aclarint) i 1 remolatxa (de fet la majoria s’haurien ja de menjar però preferim deixar que es mantinguin a l’hort en comptes de la nevera a casa…)
  • 9 d’agost: tallem l’àpex als dos nous cogombres (després de d’uns 20 dies de trasplantats, ja tenien més de 6 fulles i de mitjana 2 o 3 flors femelles amb cogombrets)
  • 11 d’agost: collim 1 carbassó
  • 12 d’agost: collim 3 carbassons
  • 18 d’agost: collim mig enciam llarg (dels plantats el 5 de juny, fa 1’5 mesos), 2 carbassons, 1 remolatxa i fulles d’una bleda
  • 20 d’agost: collim un cogombre que està groguenc (potser hem trigat un xic a collir-lo)
  • 20 d’agost: a les cogombreres noves hi ha un parell de cogombres petits amb molt bona cara (un mes després de trasplantar-los)
  • 23 d’agost: collim el primer cogombre de la nova cogombrera (plantat fa un mes prou feines)
  • 24 d’agost: collim el primer carbassó dels nous (plantat fa un mes prou feines) i un altre dels vells
  • 27 d’agost: collim 1 carbassó i un cogombre (del vell) i una remolatxa vella (ara en mengem poques i encara mengem les plantades fa gairebé 5 mesos!
  • 30 d’agost: collim 3 carbassons i 1 cogombre, així com les fulles de mig enciam (2’5 mesos un cop plantats, ens sembla)
  • 3 de setembre: collim 1 carbassó i 1 cogombre
  • 5 de setembre: encara mengem fulles de bleda i alguna remolatxa (també n’hem hagut de llençar alguna que estava feta malbé…) plantades el 2 d’abril
  • 6 de setembre: collim 3 carbassons (1 dels vells plantats el 2 d’abril, i els altres 2 dels plantats el 19 de juliol)
  • 6 de setembre: collim 2 cogombres (1 dels vells plantats el 2 d’abril, i l’altre el 19 de juliol)
  • 9 de setembre: collim 1 carbassó
  • 23 de setembre: collim 2 remolatxes i mig enciam de tots els nous
  • 24 de setembre: les  bledes velles (plantades el 2 d’abril) encara van donant-hi fulles (anem tallant fulles grosses i/o lletges,  per les gallines, i les més tendres per nosaltres…) i vetllem per tallar el primer símptoma d’espigada. En canvi les bledes plantades fa més d’un mes (8 d’agost) res de res… quatre fulles petites i que es van assecant (i les mengen les gallines)
  • 26 de setembre: collim 2 carbassons dels nous i 1 dels vells
  • 28 de setembre: collim 1 remolatxa (hi haviem de fer lloc pel trasplantament d’enciams de l’almàixera)
  • 3 d’octubre: collim un cogombre lletjot i petitot que ja s’esgrogueia (s’està morint la mata trasplantada a l’abril)
  • 4 d’octubre: collim 2 enciams mitjans de cogoll (no estàvem segurs si eren enciams de cogoll i pensàvem que estaven a punt d’espigar-se comels trocadero però ara pensem que n’és el tipus) trasplantats fa 2 mesos
  • 8 d’octubre: collim 4 carbassons ben macos (3 són de les carbassoneres velles, trasplantades el 2 d’abril, i 1 de les noves del 19 de juliol)
  • 18 d’octubre: collim 4 carbassons ben grossots (2 de les carbassoneres noves del 19 de juliol i les altres de les velles del 2 d’abril)
  • 24 d’octubre: trobem la primera carbassonera morta, plantada el 2 d’abril (6 mesos i 20 dies)
  • 24 d’octubre: collim, encara que no són gaire grans però sí preciosos, 2 enciams bio (sembrats finals d’agost i trasplantats finals de setembre)
  • 29 d’octubre: collim 2 cogombres petitons, els últims… ja que totes les cogombreres són ben seques
  • 5 de novembre: collim 1 enciam bio dels trasplantats el 28 setembre (fa 1 mes i 1 setmana) i sembrats a l’almàixera el 28 d’agost (2 mesos i 1 setmana)
  • 8 de novembre: collim, el que creiem que serà el darrer carbassó, que és un xic deforme (amb una cintura ben prima)
  • 15 de novembre: encara fan flor els carbassons
  • 15 de novembre: collim 3 enciams bio (sembrats almàixera 28 d’agost, i trasplantats el 28 de setembre)
  • 16 de novembre: collim de tant en tant fulles de bledes (tant de les velles com de les noves) per menjar les boniques i tendres i gairebé cada dia les macades per a les gallines
  • 22 de novembre: collim 3 enciams bio i arrenquem una carbassonera totalment morta (les altres fan intents de fer flor i un carbassó però en la majoria de casos acaba caient el carbassonet)
  • 26 de novembre: collim 3 enciams bio més
  • 29 de novembre: collim 2 enciams bio
  • 2 de desembre: collim per obligació 4 mini-carbassons que feien pinta (de fet vam llençar un parell de tous com “recongelats”) de no sobreviure
  • 4 de desembre: collim 2 enciams bio més
  • 9 de desembre: arrenquem les 5 carbassoneres que quedaven, ja no hi feien res i estaven cremades per la fred
  • 14 de desembre: collim 2 enciams bio
  • 22 de desembre: collim 1 enciam bio
  • 27 de desembre: collim 3 enciams bio i 2 de llargs (que no han crescut gaire i això que són del mateix temps que els bio)
  • 25 de març 2013: collim 1 escarola i creiem que ja són velles (són trasplantades del 10 d’octubre, fa 5 mesos però ple hivern)
  • 1 de maig 2013: encara podem anar aprofitant bledes
  • 21 de maig del 2013: arrenquem per a les gallines 5 enciams (els darrers, els primers els hem menjat molt bons i mitjans) i 6 espinacs ben espigats (han estat molt petits i esquifits)
  • 10 de juny 2013: fa un parell de setmanes que són ben espigades i ara només són aliment per les gallines

Bancal B (2012) – Umbel·líferes i liliàcies

Bancal B – 2012 (Umbel·líferes i liliàcies) (2013 serà de solanàcies)

Iniciat: 12 d’abril Acabat: 14 d’abril

Plantacions:

  • 25 d’abril: 78 cebes de Figueres per a secar (de 22 planters a 10x10cm), 40 cebes bavoses per tendres (d’11 planters a 10x10cm) i 30 porros (d’11 planters a 10x10cm)
  • aprox 25 de maig: reguem i cuidem una ortiga adventícia
  • 30 de maig: 50 cebes bavoses per tendres (de 20 planters de cebes) a 10x10cm
  • 7 de juny: 60 cebes bavoses? de tendres (de 20 planters de cebes) a 10x10cm
  • 11 de juny: sembrem 25 grans d’alls vells alguns grillats i d’altres força fets malbé, tous, a 10 x10cm
  • 14  de juny: sembrem 6 regueretes de llavors de pastanagues (a les puntes posem llavors de ravenets com a indicadors de rega ja que pel que hem sentit a dir les llavors de pastanagues són molt lentes i els ravenets molt ràpids i sabrem on regar…). No funciona gens bé, no creixem (o bé són depredades o bé les llavors estaven en mal estat): només va sobreviure 1 i lletja i tornem a sembrar el 9 de setembre.
  • 2 de juliol: sembrem unes 6 regueretes més de llavors de pastanagues amb llavors de ravenets a les puntes a veure si entre les dues plantacions sobreviuen als cargols. Aquest cop provem un mini-encoixinament d’herbes adventícies per sobre. No funciona gens bé, no creixem (o bé són depredades o bé les llavors estaven en mal estat): només han sobreviscut 2 i lletges i hi trasplantem de l’almàixera el 9 de setembre.
  • Mirar bancal de rega dels calçots plantats el 27 d’agost
  • 9 de setembre: hi trasplantem 30 grups de pastanagues de l’almàixera blanca (aquestes són molt més crescudes que els que vam trasplantar una setmana més tard també des de l’almàixera)
  • 9 de setembre: hi sembrem 8 fileres de pastanaga bio tipus Batavia Pierre Benite (Latuca sativa) de marca Rocaba biològic (comencen a brotar el 17.09.2012 i el 8.10.2012 n’hi ha forces)
  • 4 d’octubre: preparem tros del bancal (bé ho vam fer fa una setmana) i hi sembrem 48 cebes de tendres (sortides de 20 planters, i al tros hi caben una dotzena més) 10x10cm capiculades força enterrades i en comptes de amb forat, regueretes regades prèviament i enterrant-hi les cebes.
  • 11 d’octubre: plantem 35 cebes tendres (sortides de 14 planters) a 10x10cm aproximament en regueretes regades prèviament
  • 28 d’octubre: plantem 12 cebes amb falca (amb 2 o 3 cebetes cadascuna)

Interbancal:

  • 14 de maig: 1 clavell de moro (tagete patula)

Actuacions i esdeveniments:

  • 10 de juny: collim 2 cebes tendres (1’5 mesos)
  • 15 de juny: Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades. L’ortiga adventícia està ben formosa.
  • 17 de juny: apunten una desena d’alls (una setmana de plantats)
  • 24 de juny: veiem algun ravanet ben grossot, molts ni han crescut… però també hem vist sortir i apuntar algunes, poques, de les llavors de la pastanaga (10 dies un cop sembrades)
  • 26 de juny: els cargols s’han menjat tots els brots de pastanagues, avui mateix fem una barrera amb cendra que no hi puguin entrar-hi, ja no hi ha cap pastanaga de les que van créixer…
  • 28 de juny: ahir vam veure que en regar les llavors de pastanaga, la cendra també queda molla, i els cargols hi passen a sobre… ara només hi reguem ben bé al centre que no toqui la cendra i a més avui hi hem posat un got amb cervesa al centre… a veure què descobrim demà (a les 6 o 7 del matí encara pots enxarpar els cargols… a les 10h ja no hi trobes cap dels que hi han entrat). No hi veiem cap brot de pastanaga.
  • 2 de juliol: encara mengem pastanagues del bancalet a banda dels profunds que vam fer fa forces mesos
  • 11 de juliol: el 2n bancalet de pastanagues comencen a brotar (als 9 dies, i creiem que aquest cop gràcies al mini encoixinat d’herbes seques els cargols no els han atacat tant)
  • 15 de juliol: collim 3 cebes d’assecar i 3 de tendres. Confirmem que les llavors del 2n bancalet amb petit encoixinat d’herbes estan creixent a bon ritme… a diferència del primer que no n’hi ha (hi sembrarem de nou llavors en el primer al vol o bé remourem el terra i tornarem a sembrar-les al mes de setembre i així tenir collites un xic separades)
  • 23 de juliol: collim 9 cebes de Figueres i 11 de bavoses (no són ni de bon tros tant grans com les de l’hivern… no sé si hem estat poc generosos amb l’aigua i les hem regat massa poc).
  • 23 de juliol: les pastanagues prou feines n’han brotat 5 o 6 al 2n bancal i només 1 al primer… mirarem de fer prova amb sembra a banda protegida i a veure si així millorem…
  • 25 de juliol: collim 12 pastanagues de l’hivern (en llancem també unes quantes d’espigades i esquerdades, però ens sorprèn la bona collita i com dura!)
  • 27 de juliol: collim 30 pastanagues de l’hivern… de tant en tant algunes són massa fibroses…
  • 30 de juliol: collim 16 cebes i 6 porros (ambdós molt petits, no sabem si és que els hem regat massa poc però no tenen res a veure amb les cebes de l’hivern que es van fer precioses) i ja han passat 3 mesos des que els vam plantar
  • 12 d’agost: collim 4 cebes seques
  • 18 d’agost: collim 12 cebes seques (8 de les quals són molt petites)
  • 20 d’agost: ja hem collit les darreres, una trentena, de pastanagues de l’hivern (tot un rècord ja que em sembla que les vam plantar cap el mes de març)
  • 20 d’agost: collim obligats 2 cebes bavoses petites perquè s’han arrencat en regar-les…
  • 24 d’agost: collim 3 porrus… no creiem que creixin més del que ja ho han fet
  • 1 de setembre: collim 3 porrus i 30 cebes minúscules que no han crescut gaire
  • 13 de setembre: collim 15 minicebes bavoses per obligació perquè estaven desfullades
  • 17 de setembre: comencen els primers brots de pastanagues de la sembrada del 7 de setembre
  • 23 de setembre: collim 2 pastanagues mitjanetes, les dues que van sobreviure de la sembrada del 2 de juliol
  • 4 d’octubre: collim les dues pastanagues que van sobreviure a la sembrada del 2 de juliol, fa tres mesos, i són prou maques
  • 8 d’octubre: collim 6 porrus mitjanets (trasplantats el 25 d’abril)
  • 15 de novembre: collim 3 cebes tendres (alguna ja mitjaneta i això que són de principis de l’estiu)
  • 24 de novembre: collim 8 pastanagues que malgrat encara eren petites-mitjanes són molt bones (foren trasplantades al bancal el 9 de setembre i sembrades a l’almàixera el 18 d’agost)
  • 28 de novembre: collim 3 cebes tendres i 2 porros
  • 9 de desembre: collim 5 porros, els darreres, trasplantats el 25 d’abril
  • 14 de desembre: collim 3 cebes tendres
  • 15 de desembre: collim per accident (trevent adventícies) 2 pastanagues petites
  • 22 de desembre: collim 1 ceba tendra
  • 27 de desembre: collim una ceba tendra
  • 11 de febrer 2013: collim 4 cebes tendres
  • 14 de febrer: collim 40 pastanagues (la majoria petites-mitjanes) i 3 cebes tendres
  • 11 de març: collim 4 cebes tendres i 9 pastanagues
  • 18 de març: collim 11 cebes
  • 25 de març: collim 8 pastanagues
  • 4 d’abril: collim 12 cebes i 10 pastanagues
  • 7 d’abril: collim 11 cebes tendres i 14 calçots espigats per coure’ls com a cebes
  • 25 d’abril: collim 11 cebes espigaes, 2 porrus i 7 pastanagues que començaven a espigar-se
  • 26 d’abril: fem tard… collim 15 pastanagues grans i bones i 30 de petites i fibroses
  • 31 de maig: collim 28 pastanagues grans i 16 de mitjanes  i 100 minipastanagues però fem tard ja que totes ja són fibroses

Bancal A (2012) – Lleguminoses i crucíferes

Bancal A – 2012 (Lleguminoses i crucíferes) (el 2013 serà de compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies)

Parades de crestall (Font: sensacionesgastronomicas.blogspot.com.es)

Parades de crestall (Font: sensacionesgastronomicas. blogspot.com.es)

Acabat: 21 de gener
Plantacions:

  • 3 de març: 6 cols i 4 bròquils (planter en parelles a 30cm creuades amb les altres i distribuïdes a 40x30cm)
  • 2 d’abril: 6 cols i 2 bròquils
  • 15 d’abril: 48 (x2) mongetes del ganxet (llavors aparellades a 4 cm profunditat i distribuïdes 10x10cm) [mirar tot seguit]
  • 27 d’abril: 48 (x2) cigrons lletosos ( (llavors aparellades a 4 cm profunditat i distribuïdes 10x10cm… som conscients que segurament no aniran bé ja que es planten bé al novembre o bé al gener/febrer…però com tot el que se sembra al febrer podem esperar a que hagin passat els riscos de gelades a finals de març doncs ho hem provat finals d’abril… finalment al juliol molts no van arrelar bé però la cigronera que va fer-ho està maquíssima i ha fet bons i quantitat de fruits)
  • 7 de maig: 48 (x3) pèsols (llavors a 2 cm profunditat i distribuïdes 10x10cm) (sabem que no toca per tradició però mirem a veure què hi passa…)
  • 28 de maig: 28 (x3) grups de mongeta de mata baixa (conteneder) a 3 cm de profunditat i distribuides 10x10cm
  • 30 de maig: 2 cols de 7 setmanes (acaben mortes! 5 de juny)
  • 6 de juny: 4 cols de 7 setmanes i 2 bròquils (un parell rossegades ja des de l’endemà)
  • 8 d’agost: 6 cols de 7 setmanes (i ja ens han atacat i quasi matat 1 de les cols… i 5 de rossegades, i això que els hi hem fet un cercle de cendres al voltant…)
  • 18 d’agost: 4 cols de 7 setmanes i 2 bròquils (però els plantem en testos a veure si un cop trasplantades sobreviuen millor als animalons) (bona solució ja que han sobreviscult molt bé tots, hem trigat però un xic a trasplantar-los, mirar 26 de setembre a esdeveniments)
  • Mirar almàixera de mongetes sembrades el 18 d’agost
  • Mirar bancal de mongetes de rega de mongetes plantades 21 d’agost
  • 4 de setembre: hi trasplantem de l’almàixera 10 parelles de mongeta de mata baixa (sembrades el 18 d’agost)
  • 5 de setembre: hi trasplantem de l’almàixera 22 parelles de mongeta de mata baixa (sembrades el 18 d’agost)
  • Mirar almàixera de de ravenets del 16 de setembre (sobre obert avui)
    Nap (Font:elhuerto20.wordpress.com)

    Nap (Font:elhuerto20.wordpress.com)


  • 16 de setembre: sembrem en 3 regueretes naps de bola (aprox. 2mm profunditat nap de taula tipus bola de neu (brassica rapa) de sobre de marca Rocalba) i 3 regueretes de xirivies mig llargues (aprox. 2mm de profunditat tipus xirivia mig llarga Guernesey (pastinaca sativa) sobre de marca Rocalba. Avui encetem ambdós sobres i les plantem les regueretes intercalades. 15 d’octubre: No tenim ni idea com són i els confonem i es barregen amb les adventícies, un desastrot.
  • 15 d’octubre: trasplantem 15 ravenets de l’almàixera sembrats el 16 de setembre
  • 28 d’octubre: plantem 6 cols de 7 setmanes
  • 5 de novembre: sembrem a l’almàixera 60 faves i 70 pèsols
  • 5 de novembre: trasplantem 33 ravenets de l’almàixera sembrats el 16 de setembre… però  aquests ens temem que anem tard  i els hem deixat envellir massa a l’almàixera… ja que al cantó dels trasplantats el 15 d’octubre no són ni la meitat de grans…
  • 18 de novembre: trasplantem 10 faves i 10 pèsols comprats avui mateix (més o menys a 10x10cm)
  • 24 de novembre: sembrem 5 regueretes de pèsols, en total 30 grups de pèsols (de 3 a 4 pèsols perquè són d’una caixa oberta l’any passat i potser no hi ha gaires possibilitats que creixin)
  • 26 de setembre: els bròquils i cols trasplantats el 18 d’agost en testos ara els trasplantem al bancal (un mes i 10 dies després)
  • 16 de desembre: trasplantem 25 faves de l’almàixera (sembrades del 5 de novembre, un mes i 10 dies), les més grosses, i hem vist, ja que la falca de les almàixeres són petites que les hem fet patir un xic, s’haurien d’haver trasplantat abans. Els pèsols no han sortit gaires i són petits.
  • 24 de desembre: trasplantem de l’almàixera 5 pesoleres (n’han crescut molt poques de les sembrades el 5 de novembre)
  • 27 de desembre: trasplantem les 13 faves que quedaven i que, atès que hem trigat molt, ara fan molt mala cara… no hem d’esperar tant (sembrades fa 1 mes i 20 dies)… dies meś tard veiem que es recuperen però que sempre són més petites que les trasplantades fa 10 dies…
  • 4 de febrer del 2013: trasplantem 13 cols  de planter (5 de set setmanes i 7 d’hivern). Seran les darreres plantacions que farem ja que aquest bancal ja l’haurem de començar a deixar perquè sigui de Solanàcies per la nova temporada.

Interbancal:

  • 10 de març: 2 mates d’esparreguera
  • 24 de març: 3 maduixeres
  • 2 d’abril: 1 alfàbrega
  • 14 d’abril: 1 tarongina (s’acaba morint ja que no l’hem trasplantat bé)

Actuacions i esdeveniments:

  • 27 d’abril: comencen a germinar les primeres mongetes del ganxet
  • 6 de maig: aixafar amb els dits l’eruga de la col típica (però que curiosament només estava als bròquils i no pas a les cols… i estava en els grans, els plantats primers i no pas en els més joves) [mirar tot seguit]. 7 de maig en matem un parell més. 9 de maig matem un parell més i trobem un grupet de petitones.
  • 9 de maig: a les cols i bròquils petits hem de treure a mà un munt de cargolets petits que estan foradant totes les fulles, no els matem només els llancem lluny… a veure què tal.
  • 12 de maig: comencen a brotar alguns cigrons
  • 13 de maig: infestació de cargols, en travem alguns a mà i enterrem 3 pots de iogurt amb cervesa (problema, cervesa sense alcohol i plou a la tarda i torna a ploure a l’endemà i no han caigut gaires cargols)
  • 14 de maig: comencen a brotar els pèsols
  • 16 de maig: una de les maduixeres té una parell d’estolons llarguíssims, a veure si arrelen (un dels estolons el faig arrelar en un petit test 25 de maig) i l’altre que és molt llarg i té dues pre-arrels el mig enterro a veure si arrela en l’interbancal (28 de maig)
  • 16 de maig: fem estructura amb pals i cordes perquè es puguin enfilar bé les mongeteres…
  • 28 de maig: hem de collir els 4 bròquils perquè s’han fet molt grossos (2 mesos i 25 dies)
  • 28 de maig: els pocs cigrons que han sortit són prou grossos (algun fins i tot té fulles esgrogueïdes)
  • 3 de juny: les mongetes han crescut moltíssim, bona part d’elles a banda de les fulles dicotiledones també n’han tret dues de definitives
  • 5 de juny: descobrim mortes i desaparegudes les 2 darreres cols plantades
  • 10 de juny: tallem un dels bròquils (3 mesos) que ja ha espigat i tot (s’allarguen els ramillets de flors) i un parell dels darrers bròquils-cols estan ben rossegats; a veure si hi sobreviuen.
  • 10 de juny: sembla que han arrelat bé els 3 estolons de la maduixera (la dels maduixots, ja que les maduixes petites no en fan encara d’estolons)
  • 10 de juny: un parell dels cigrons ben grocs i secs… i els altres apunten floretes (1’5 mesos de sembrats)
  • 11 de juny: atès que les darreres cols i bròquils estaven molt menjats hi posem dos pots amb cervesa negra a veure si acabem amb els cargols del voltant… Només hi ha viu un cigró, la resta o bé no han sortit o bé estan ben secs ben grocs… que si tinguessin baines seria el moment de collir-los oi?… (som conscients que segurament no aniran bé ja que es planten bé al novembre o bé al gener/febrer…però com tot el que se sembra al febrer podem esperar a que hagin passat els riscos de gelades a finals de març doncs finals d’abril)
  • 15 de juny: Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades.
  • 15 de juny: Buidem pots i tornem a posar cervesa negra.
  • 17 de juny: tornem a posar cervesa als pots i ens sembla que dues de les cols-bròquils darrers potser no sobreviuen a la menjada dels cargols.
  • 19 de juny: comencen a florir alguns cigrons (després de gairebé 2 mesos)
  • 20 de juny: o ahir no ens hi vam fixar o en un sol dia hi ha forces beines a la cigronera (només n’ha sobreviscut una però de vàries branques o de vàries llavors)
  • 26 de juny: llencem dos bròquils que no han crescut bé (plantats fa gairebé 3 mesos): són petits i estan mig florits… no han s’han fet bé i els llancem al compost
  • 26 de juny: matem unes 25 erugues que estaven principalment en un dels nous bròquils
  • 28 de juny: ho fem un xic tard (als 2 mesos i mig) però hem sabut que les mongetes del ganxet necessitaven tutors per enfilar-s’hi… doncs hi posem cinc canyes, una al centre i les altres quatre a les cantonades, hi lliguem cordes arreu i “obliguem” a les mongetes a enfilar-s’hi (estan ben entortolligades entre elles)
  • 3 de juliol: hem de collir 2 cols (amb tres mesos!) que no creixen, estan força petites i força remenjades les fulles exteriors i algunes d’interiors fent-se malbé
  • 4 de juliol: la cigronera té uns cigrons (les beines en duen només un o dos) molt dolços i bons (més de 2 mesos)…
  • 15 de juliol: els cigrons estan tot grocs i ens temem que ja no són dolços… Avui collim una col grossa (plantada fa 1’5 mesos)
  • 17 de juliol: després de quasi 2 mesos de plantades ja tenim les primeres mongetes de mata baixa
  • 23 de juliol: collim la majoria de mongetes de mata baixa (les del ganxet estan força seques i no sembla que facin fruit), aproximadament 300gr
  • 7 d’agost: matem les dues mini cols que ens quedaven que havíem plantat el 2 d’abril
  • 8 d’agost: collim una dotzena de mongetes (moltes ja s’han assecat) i 1 col que s’ha quedat petitona (es va plantar fa 4 mesos)
  • 10 d’agost: fa 2 dies que hem plantat les cols i ja tenim rossegats la majoria d’elles i una quasi morta… hem fet un cercle de cendra contra cargols i llimacs… i a veure si són les xinxes de les  cols… hem de descobrir-ho…
  • 27 d’agost: l’alfàbrega, florida, està esplèndida, és molt gran… i ja portem un parell d'”espaguetis amb pesto” a la seva salut
  • 1 de setembre: hem de buidar de cargolines les mongetes de mata baixa… les triturem i les tirem al corral (no serveix de res ja que aquestes gallines no mengen res més que pinso)
  • 9 de setembre: collim un parell de grapats de mongeta (mata baixa)
  • 17 de setembre: collim un grapat gros de mongeta baixa i una dotzena de mongeta del ganxet
  • 19 de setembre: es veuen alguns brots de naps i xirivies (3 dies després de sembrats)
  • 19 de setembre: portem un parell de setmanes que els espàrrecs dels bancals A i C estan creixent molt i ben gruixuts…
  • 24 de setembre: les mongetes que vam trasplantar de l’almàixera el 4 de setembre (i s’hi van sembrar el 18 d’agost) ja estan ben florides. Collim de les plantades el 28 de maig un grapadet més de mongetes.
  • 26 de setembre: trasplantem (per fi ja que hi són en testos com a almàixera de testos des del 18 d’agost, fa gairebé un mes i mig) les 4 cols i els 2 bròquils al bancal, un cop remenat amb la forca de doble mànec i posant-hi compost
  • 3 d’octubre: collim 1 grapat de mongeta baixa (del 18 de maig) i 2 grapats de la mongeta del ganxet (del 17 d’abril)
  • 8 d’octubre: collim 2 cols que estan força lletges (deformades), han estat força atacades per les xinxes de la col i són raquítiques (no sabem si són les trasplantades el 6 de juny o el 8 d’agost)
  • 10 d’octubre: comencem a collir (molt tendretes, unes 40 mongetes) les primeres mongetes (sembrades el 18 d’agost, i trasplantades el 4/5 de setembre) més o menys a un mes i mig de sembrades. Estan esplèndides, molt millor que les de la rega
  • 14 d’octubre:per ara són molt més productives les del bancal que no pas la rega, collim 4 manats de mongetes, dels quals només 1 és de la rega

    Fulles de xirivia (Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xirivia)

    Fulles de xirivia (Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xirivia)

  • 22 d’octubre: collim per igual 50 mongetes tant al bancal com a les dues noves plantacions del bancal (trasplantades de l’almàixera el 4 i 5 de setembre)
  • 24 d’octubre: arrenquem les mongetes de mata baixa plantades el 28 de maig, ja estaven ben pelades i mortes (5 mesos)
  • 24 d’octubre: malgrat les mongetes trasplantades a principis de setembre estaven molt més grans i maques que les del 28 de maig, estan ben malaltes, fulles seques “recremades” i amb només els nervis sencers…
  • 24 d’octubre: infestació d’erugues a les cols plantades (en test el 18 d’agost i al bancal el 26 de setembre) que travem i les donem a les gallines (són tant petites que no les veuen)
  • 8 de novembre: collim 3 ravenets que van ésser trasplantats el 15 d’octubre (i sembrats a l’almàixera el 16  de setembre)
  • 14 de novembre: hem trigat a mirar-nos les cols i bròquils i estaven infestades de cargols, cargolines i cargolets acabats de néixer, així com una desena d’erugues… les gallines han gaudit d’una bona menja… però les fulles estan totes ben foradades…
  • 15 de novembre: collim 7 ravenets (sembrats almàixera 14 de setembre i trasplantats el 15 d’octubre)
  • 23 de novembre: collim el primer nap, encara era petit però no ens hi hem pogut estar (sembrat fa més de 2 mesos, el 16 de setembre). Les xirivies encara no sabem com són (les buscarem per la xarxa) només n’ha crescut una (a la primera sembrada del bancal, però en canvi les sembres de l’almàixera van millor)
  • 24 de novembre: collim 8 ravenets gegants (segurament trasplantats el 15 d’octubre al bancal i sembrats a l’almàixera el 14 de setembre)
  • 3 de desembre: comencem a veure apuntar 2 flors de bròquil trasplantats (en test el 18 d’agost i al bancal el 26 de setembre) després de 3’5 mesos
  • 4 de desembre: descobrim 2 pesoleres desfullades (com no creiem que hagin estat els cargols amb la fred que fa, pot ésser que el vent i la fred o bé les gallines que se’ns van escapar fa un parell de dies…)
  • 9 de desembre: collim 5 ravenets
  • 10 de desembre: un dels bròquils té la flor marronosa (quan fa poc que ha aparegut, és petita), fa molt mala pinta però el deixem a veure què hi passa…
  • 16 de desembre: trasplantem 20 grups de naps i 16 de xirivies (sembrats gairebé 2 mesos!) i és un bon moment, no les hem vist patir ni són excessivament grans… però potser no han crescut perquè la falca és petitona…
  • 22 de desembre: collim 1 col i 7 ravenets
  • 22 de desembre: apunten els primers pèsols sembrats el 24 de novembre, fa un mes
  • 23 de desembre: collim 1 bròquil força maco (la resta no han sortit bé)
  • 9 de gener del 2013: collim 1 col
  • 10 de gener: collim 1 col, 1 nap rodó i un bròquil força macos
  • 19 de gener del 2013: collim 1 col mitjana, 1 nap gros i 10 ravenets
  • 23 de gener del 2013: collim un ravenet supergran i maco
  • 3 de febrer del 2013: collim 1 nap rodó mitjà i una col mitjana
  • 13 de febrer del 2013: han crescut només 3 pesoleres dels 30 grups de pèsols (en total 120, agrupats de 3 a 4) sembrats al bancal el 24 de novembre
  • 14 de febrer del 2013: collim 9 ravenets (molt grans)
  • 14 de febrer: fa dies que han començat a florir les primeres faveres
  • 7 de març: collim 1 col
  • 18 de març: collim 2 naps
  • 25 de març: llencem una col que s’ha espigat sense haver-se fet gran (és de les trasplantades el 18 d’agost en test i en  bancal el 26 des setembre… i és que són 7 mesos què preteníem) ni cogollat… En canvi són força maques les d’hivern trasplantades el 4 de febrer
  • 9 d’abril: ja hi ha les primeres faves tendríssemes, no les collim, només en mengem alguna en cru
  • 20 d’abril: 1a collita de faves, unes 80 i la majoria tendres
  • 26 d’abril del 2013: 2a collita de faves tendres (bé cada cop són menys tendres), unes 80
  • 1 de maig del 2013: collim unes 120 faves, ja no gaire tendres
  • 1 de maig: hem de collir per obligació una col, ja que la tallem per accident amb la dalla… jejeje
  • 21 de maig 2013: 4a i última collita, collim unes 150 faves (que ja comencen a ser grans, però no seques, algunes ennegrides però) i només 20 beines de pèsols

Altres:

Mongeta del ganxet (Font: ca.wikipedia.org)

Mongeta del ganxet (Font: ca.wikipedia.org)

Mongeta del ganxet: malgrat tradicionalment es planta cap el mes de juliol, després dels cereals, decidim plantar-la com la resta de mongetes, una primera tongada a mitjans d’abril i una altra a mitjans o principis de maig. Però si no surt bé, per suposat plantarem una tongada a l’adient, per tradició del Vallès, mes de juliol. La principal característica alimentària de la mongeta del ganxet és l’elevada proporció proteica, mentre que a nivell gastronòmic, destaca per la seva pell molt poc perceptible, cremositat elevada i persistent, i sabor extremadament suau i característic (segons viquipèdia).

L’eruga de la col (Pieris brassica) és una plaga molt típica de la tardor i la primavera. Afecta tant la col, com la col-i-flor, bròquil i qualsevol brassicàcia o crucífera (nom que rep la família que recull tot el que seria cols, naps, raves…).

Eruga de la col (Font: www.fotocommunity.es)

Eruga de la col (Font: http://www.fotocommunity.es)

I, d’entrada agraint el text manllevat a ravenegre.wordpress.com: La principal problemàtica que presenta aquesta plaga és la defoliació (es menja les fulles i només en deixa els nervis), la planta no pot fer la fotosíntesi i per tant, té un creixement més lent i a més a més, per les ferides causades és més propensa a agafar malalties. L’altre dany, si en comercialitzes, és estètic, les cagarades de les erugues embruten les cols i les col i flors de manera que no són aptes per vendre-les. És una plaga molt típica a casa nostra i per tant, apareix any rere any. Cal fixar-se en el vol de les papallones que són blanques amb un punt negre a cada ala. Les papallones són les que posen els ous de color groc darrera les fulles. És important fixar-se en el vol i quan comencem a veure adults volant al voltant de les nostres cols, començar a repassar les plantes a veure si hi trobem ous. Un cop detectats, els ous es poden esclafar amb els dits, evitant-ne així l’eclosió i per tant l’aparició de les erugues, que són qui causa els danys directes.

Remei contra pugó

Pugó (Font: ca.wikipedia.org)

Pugó (Font: ca.wikipedia.org)

A partir de diferents llibres i consultes (i proposta d’algun lector del bloc) hem provat, amb èxit a les carxofes plenes de pugó pastorat per formigues, a finals d’abril el remei casolà i ecològic:

  • 125 gr d’oli de gira-sol (en comptes d’oli suau)
  • 125 gr. d’oli d’oliva
  • 50 gr. de sabó ecològic rentaplats (en comptes de sabó tou)
  • 5 litres d’aigua
  • 50 gr d’oli de gira-sol (en comptes d’oli suau)
  • 50 gr. d’oli d’oliva
  • 100 gr. de vinagre (en el nostre cas en teníem de poma)
  • 20 gr. de sabó ecològic rentaplats (en comptes de sabó tou)
  • 2 litres d’aigua

Els ingredients, menys l’aigua ho posem en una ampolla de mig litre… la qual tenim emmagatzemada i ens permet sacsejar-lo fort just abans de posar-lo amb el sulfatador ple amb 5  2 litres d’aigua.

A banda de tractar els pugons també és aconsellat per àcars, trips i mosca blanca, però sovint s’en parla millor del sabó potàssic i sovint sense oli però segurament el “fa més permanent” i a banda d’eliminar al protecció cerosa dels artròpodes per contacte també elimina les melasses que hi generen.

Altres remeis:

  • En Josep Cortiella, el 6 de febrer del 2013 ens escriu un remei casolà contra polls, erugues i mosquetes a hortalisses i arbres fruiters: “en un poal posem 5 litres d’aigua i barregem un quart de litre de vinagre i un rajolí abundant de detergent tipus mistol. I polvoritzem les plantes o arbres”. (Gràcies, el provarem)

Aplicacions:

  • Finals d’abril i principis de maig 2012 a les carxofes plenes de pugó negre pastorat de formigues amb èxit
  • Principis i mitjans de maig 2013 a les carxofes plenes de pugó negre pastorat de formigues amb èxit

Verdolaga – Adventícia de l’hort

Verdalaga, verdolaga o  enciam de patena

Verdolaga (Font: ca.wikipedia.org)

Verdolaga (Font: ca.wikipedia.org)

(verdolaga en castellà, Portulaca oleracea) – comestible crua, fulles i tija preferiblement abans de la floració

És un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes. La tija i les fulles es mengen crues en amanides. Combina bé amb tota mena d’herbes i hortalisses, però especialment amb la pastanaga.

És una de les verdures utilitzades tradicionalment en amanides a les zones rurals que varen ser substituïdes per l’enciam.

A Grècia la verdolaga es menja en amanida amb tomàquet i formatge i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per fer amanides locals. Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.

També es pot menjar cuita, com a verdura o guisada amb patates, o amb llegums.

(Agraïm el text a plantas-medicinales.servidor-alicante.com d’on l’hem manllevat): La verdolaga és una planta herbàcia pertanyent a la família de les portulacàcies. És una herba força comú molt ramosa, amb les branques esteses per terra formant extenses xarxes. Les fulles són oposadesa la part inferior i es van escampant a mesura que ascendim en la  tija . Les flors d’aquesta planta solen passar inadvertides amb molta freqüència, encara que si s’observa a ple sol es pot contemplar tota la planta guarnida de flors molt obertes. El fruit és sec i s’obre mitjançant un opercle o tapadora.

Verdalaga (Font: herbarivirtual.uib.es)

Verdalaga (Font: herbarivirtual.uib.es)

La verdolaga es cria en terrenys incultes de gairebé arreu de la península, generalment en terres baixes.

Floració

Si el temps és bo, la verdolaga comença a florir el maig, perllongant aquesta època fins la tardor. Amb fins medicinals interessen les parts aèries, que s’empren en estat fresc com ara veurem.

Aplicacions

  • Antihelmíntic : Lleu
  • Diürètic : Lleu
  • Laxant : Fort

L’abundància de mucílag és el que predomina en aquesta herba, essent l’única cosa important que cal destacar de la seva composició, encara que també contingui saponines, sals, proteïnes i una mica d’àcid ascòrbic (vitamina C). Aquest mucílag confereix a la planta propietats laxants. Popularment se li atribueixen altres virtuts com a diürètic, demulcent, hipoglucemiant i antihelmíntico , però totes aquestes qualitats no són sinó reflex de la seva principal virtut, que consisteix en afavorir el trànsit intestinal, augmentant així el nombre de deposicions en quantitat i qualitat. Aquest mucílag, al seu pas pels diferents trams de l’aparell digestiu, va arrossegant substàncies nocives per l’organisme a més d’altres substàncies com greixos, colesterol, etc. Però tots aquests efectes no es donarien si al mateix temps que s’ingerís la planta no es consumís aigua en quantitats generoses, ja que l’augment de fibra en la dieta sempre ha d’anar acompanyat d’un augment en la ingesta d’aigua. Si no és així, tot aquests mucílags poden provocar una obstrucció intestinal greu que requeriria una intervenció quirúrgica d’urgència.

A més de ser un bon laxant, aquesta herba es pot menjar-com qualsevol verdura-crua o cuita, i el seu consum està recomanat ja que és un aliment molt saludable. En ús tòpic també té algunes propietats, com per exemple en gingivitis, furóncols i abscessos, conjuntivitis i ferides.

Administració

Verdolaga (Font: herbarivirtual.uib.es)

Verdolaga (Font: herbarivirtual.uib.es)

  • Herba crua. Com si es tractés de qualsevol verdura coneguda. Es pot amanir a gust o experimentar qualsevol exquisit plat, amb això ens beneficiarem de les seves virtuts medicinals i alhora gaudirem d’un deliciós plat. Només hi ha una recomanació: rentar acuradament les fulles .
  • Infusió. Es prepara a raó d’una cullerada de la planta fresca en una tassa d’aigua bullint. Es prenen unes 3 tasses al dia, repartides en els principals àpats.
  • Ús extern. Es prepara una infusió més concentrada que l’anterior i s’aplica de forma tòpica sobre ferides, furóncols, abscessos, etc.

Més informació

Lletsó d’hort – Adventícia de l’hort

Lletsó (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

Lletsó (Font: plantas- medicinales. servidor- alicante.com)

Lletsó d’hort (Cerraja en castellà, Sonchus oleraceus): comestible crua i paramedicinal

(Agraïm el text a plantas-medicinales.servidor-alicante.com d’on l’hem manllevat): És una planta perenne que sol mesurar de tres a quatre pams d’alçada. Les seves fulles estan dividides en segments i tenen les vores dentades, la base està formada per dos grills triangulars que abracen el tija; les seves flors són de color groc i es troben agrupades en ramells de quatre o cinc. Si es trenquen les tiges o les fulles es pot observar que flueix làtex.

La lletsó és originària de l’Orient Mitjà i Europa Oriental. A la península es pot trobar per tot el territori, principalment en hortes i ribassos. Poden créixer en qualsevol part de la ribera d’un riu, tant a la zona pròxima a la vora de la mar com a les muntanyes de 2.000 metres d’altitud.

Floració: La lletsó és una planta que pot florir pràcticament durant tot l’any. Els fruits són molt petits, de color brunenc, i tenen la pell amb nombroses arrugues molt fines.

La recol·lecció de la planta s’efectua a la tardor i es realitza per parts, essent les fulles les primeres a ser recol·lectades per passar després a recollir l’arrel.

S’emmagatzemen a l’ombra, on s’espera per assecar-les, després s’airegen les fulles i l’arrel s’exposa ràpidament al sol.

Aplicacions

  • Diürètic : Lleu
  • Galactogen : Lleu
  • Refrescant : Moderat

Les fulles i tiges de la lletsó contenen al seu interior una substància anomenada làtex, que conté fitosferina; de la resta dels seus component es coneix bastant poc.

Es poden aplicar en forma d’emplastre sobre l’estómac i les ferides infectades amb pus. El suc d’aquesta planta és un bon remei contra els dolors d’estómac.

Antigament era molt comú preparar l’aigua de lletsó en totes les farmàcies, i s’emprava contra tot tipus de malalties. Però a partir del segle XVIII va començar a considerar aquest preparat poc útil, de manera que es va deixar d’utilitzar.

Les lletsó també tenen propietats laxants, diürètiques, depuratives i digestives.

Lletsó (Font: ca.wiquipèdia.org)

Lletsó (Font: ca.wiquipèdia.org)

Algunes fulles de lletsó són comestibles, especialment les més tendres. Es poden utilitzar crues, com substitutes de l’enciam a l’amanida, o cuinant-com qualsevol verdura.

Administració

  • Infusió. Es posa a bullir una mica d’aigua i després s’afegeixen fulles i arrels de lletsó. Es recomana prendre una tassa abans de cada àpat.
  • Decocció. Es cou un grapat de fulles de lletsó, es cola i es deixa refredar el preparat. Prendre tres tasses al dia.
  • Emplastres. S’aplica un cataplasma (fabricada a base de fulles de lletsó) sobre la part afectada de la ferida.
  • Suc. Preparant l’arrel dels lletsons correctament, és a dir, mòlta i torrada,  es pot preparar una beguda semblant al cafè.
  • Menjar. Les fulles es poden menjar crues en amanida o cuites com a verdura.

Més informació

Síndries i melons… i també carbasses – bancal de rega 2012

Síndria germinada (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

Síndria germinada (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

En Juan-Maria ens explica, a principis d’abril, com plantar les síndries i melons. Els plantarem (si són llavors cap a finals d’abril, si són planter quan els venguin però serà cap a mitjans de maig) fent cercles d’uns 50 cm de diàmetre però separats 1×1 metres… tot i això en Juan-Maria ens recomana fer dues línies de cerques separades per una sola rega per on podrem regar ambdós línies de melons i síndries… i com les síndries necessiten més aigua que els melons, farem les síndries més a l’est i els melons a l’oest.

El cercle on plantarem les llavors s’ha de fer amb erra molt fina… ben remoguda i sense cap terrós… i a sobre el nostre benvolgut compost… com sempre es planten vàries llavors i després es tria la millor.

Les plantarem aprofitant unes llavors especials que la Norma ens va dur (això sí, fa tres anys i a veure si funcionaran!) d’Uzbequistan que segons ella, a banda de ser iguals que els nostres (melons de pell de gripau, i síndries verdes i rodones) eren tan bones com les que menjava quan era petita.

La rega amb dos lloms de melons i síndries a ambdós cantons, l’hem començat a llaurar, com si fos un bancal, tot primer traient males herbes i passant-hi la moto-aixada, el dijous 12 d’abril (la terra estava prou saó, ja que ha plogut la darrera setmana, concretament dissabte 7 d’abril 0’5 litres/m², dimarts 10 d’abril  5 litres/m² i dijous 12 d’abril 1 litre/m²). Caldrà tornar-hi a passar la moto-aixada un cop més barrejant-hi compost (uns 7 o 8 carretons), fer-hi una rega central i a cada cercle de compost superficial enterrar-hi un grapat de llavors… les síndries més a l’est i els melons a l’oest ja que l’aigua per inundació hi arriba de ple a l’est atès que les síndries necessiten més aigua que els melons.

Quan tot s’ha estés i ha crescut molt (cap el 4 de juliol) hem hagut de reestructurar un xic el bancal perquè no es regava bé… així que el pròxim any el que farem és un gran bancal d’1’5 metres d’ample i el llarg que vulguem per regar-lo tot alhora (mentre creixen es pot fer unes mini regues o fer-ho amb regadora).

Enguany fem tard (mirar actuacions del 7 de juliol) però hi ha tot un protocol de despuntar les branques per tal que hi hagi més d’una branca per peu i al final cada peu tingui de 3 a 5 fruits.

Plantacions:a

  • 6 de maig: Finalment anem tard, i plantem les llavors (tenen més de 3 anys i no sabem si creixeran, per això alhora posaré a germinar-les i veure si creixen.. si no ho fan, comprarem planter i estarem encara a temps) diumenge 6 de maig. Les plantem a 2 cm de profunditat, en grups de 6 i separades 70 cm entre elles… sí que fem dues línies separades per una rega, que alhora hi fem a banda i banda, perpendicularment petites mini regues a cada parell de grup de llavors. En el tros que ja teníem desherbat des de feia mesos hem remogut la terra amb la fanga cada 70 cm i després de fer les regues hi hem posat dos manats de compost a sobre, hem fet el forat i hem plantat 10 grups de 6 llavors de síndria a l’est (necessiten més aigua) i 10 més de meló més a l’oest.Fem una bona inundació i posteriorment amb regadora sobre les llavors i el compost.
  • 15 de maig: optem per plantar-hi 5 planters de xíndria rodona fosca i 5 planters de meló de pell de gripau en el mateix lloc que les llavors. Mirarem si els altres 5 de cada surten les llavors (no hi confiem perquè les de casa no surten al germinador) sinó d’aquí un mes hi plantarem nous planters
  • 26 de maig: als espais on no hi vam plantar ni melons ni síndries, i en aquells on no han brotat ni els melons ni les síndries, hi plantem carbasses. Plantem 6 carbasses, dissabte 26 de maig, ja germinades que ens han donat els judithquims i en aquells mateixos llocs (per si es moren) hi plantem un grup de 3 o 4 llavors de carbasses, així com en 5 llocs més on les síndries i melons no han germinat

Actuacions i esdeveniments:

  • 13 de maig: no han brotat (i tampoc les del germinador de casa…) així que comencem a témer que potser les llavors ja eren velles o fetes malbé
  • 16 de maig: Abans ho haguéssim dit/fet… un cop ja no hi confiàvem han començat a brotar, dimecres 16 de maig, com a mínim 3 de les 10 llavors de síndries (als 11 dies de sembra)
  • 30 de maig: impressionant comprovem que les carbasses trasplantades estan ben sanotes i el grup de llavors de carbassa han començat a brotar (als 4 dies de la sembra)… per ara tenen el rècord de velocitat en creixement
  • 11 de juny: ja portem 3 o 4 neteges intensives de plantes adventícies… i és que el sistema de reg per inundació és tant indiscriminats i generós que fa que surtin arreu. Veiem a la punta del bancal una tomatera adventícia… la cuidarem i mantindrem
  • 20 de juny: neteja d’adventícies força intensiva i tornem a regar per inundació… hem de llegir al respecte però estic sospitant que no és bo regar per inundació i que es puguin mullar les fulles i flors… ens temem que haurem de remenar terra i canviar el sistema
  • 24 de juny: tornem a netejar força adventícies i veiem que una de les síndries té un parell de caniques, dues sindrietes ratllades (després de 1 més i 10 dies de trasplantats)
  • 4 de juliol: (gairebé 2 mesos de trasplantats de mitjana) comptabilitzem el que hi hem trobat… a primer cop d’ull les carbasseres són les que s’han estès més arreu i creixen més ràpid, vers els fruits el rànquing és el següent: Melons (4 grossots i 2 mitjans), síndria (2 mitjanes i 3 petites) i carbasses (2 mitjanes).
  • 7 de juliol: ho descobert tard, però les síndries i melons s’han de “despuntar” així: a partir de la 2a fulla despuntar perquè es faci una nova branca, a partir de la 6a fulla despuntar-les de nou… així tindrem 4 branques per peu… i quan qualla un fruit (preveiem llavors tenir-ne de 3 a 4 per planta) despuntar a partir de la 3a després del fruit. En el cas de les carbasses cal tenir en compte si són flors masculines o femenines (amb la carbasseta)… abans de despuntar. Com hem dit, ja que anem tard el que fem és a mida que trobem un fruit ben quallat (també ho hem fet amb alguna de petita) a banda de posar-hi un platet a sota, despuntem la branca (vigilant que com a mínim tinguin 3 fulles, normalment n’hi ha més) d’on hi penja el fruit quallat.
  • 9 de juliol: descobrim 3 carbasses prou grosses, els hi posem platets i les despuntem
  • 11 de juliol: descobrim 1 meló mitjà i una carbassa mitjana. També trobem morta 1 síndria petita
  • 15 de juliol: Descobrim 3 síndries mitjanes més, 2 carbasses  petitones i dues de mitjanes. També descobrim que n’hem perdut, s’han mort 2 xíndries petites
  • 19 de juliol: Descobrim una carbassa molt gran (i que hem perdut, mortes, 2 de mitjanes) i una de petites… cada cop em sembla que tinc més clar que hem d’anar tallant els brots a partir dels fruits sinó potser les perdrem totes… a veure què hi fem… Ja tenim 4 melons força grossots però encara amb el mugró dur
  • 20 de juliol: ens trobem una de les síndries foradades… algun animal l’ha foradat… la tallem i per dins està poc madura… molt de blanc i poc vermell… el forat, malgrat era gros com un bolígraf de diàmetre, no l’havia fet malbé gaire per dins. La provem i malgrat
  • 1 d’agost: està força desmadrat… sobretot les carbasses s’allarguen per tot (per cert, en tenim 6 de molt grans, gegants per nosaltres….)
  • 6 d’agost: als tres mesos de plantats/sembrats collim 2 melons que ja estan grans i fets (trigarem 3 o 4 dies en obrir-los ja que així s’endolceixen més… finalment hem trigat 12 dies a encetar un d’ells i era verd… no s’ha endolcit però creiem que estaven encara verds)… i per obligació collim 3 més 2 d’ells perquè la seva mata s’ha assecat (ells ja tenien un cercle esgrogueït, i de mida mitjana) i un altre perquè estava ferit (creiem que un cargol ha començat a menjar-lo… pel llom de terra on també la humitat començava a fer-lo malbé…, ha sobreviscut fins el 28 de setembre que l’hem provat però és verd)
  • 6 d’agost: collim per obligació una síndria de mida mitjana-petita que està oberta… potser un cop, quan la provem ja escriurem si és prou bona… (és verd)
  • 15 d’agost: collim per obligació 1 meló que tenia la mata seca
  • 16 d’agost: provem el meló que vam collir el 6 d’agost i és totalment verd… així que el fet que tingui un llom esgrogeït no és suficient per saber si ja és bo (ha estat reposant a casa 12 dies…). I llancem una carbassa morta i collim per obligació 1 carbassa que ens hem trobat arrencada de l’arrel i un meló que la seva mata s’havia assecat
  • 17 d’agost: és tard però s’havia de fer… hem fet un llit de palla a cadascuna de les carbasses (n’hi ha 4 que són gegants), síndries i melons (els pocs que queden)
  • 21 d’agost: per obligació (ja que en moure-la, en ésser tan grossa, s’ha trencat la cua) collim una carbassa gran arrodonida de les verdes amb diferents taques taronges… la mengem el 6 de setembre que ha esdevingut força taronja
  • 24 d’agost: hem de collir per obligació (cua assecada) 2 melons petitons
  • 26 d’agost: collim per obligació (és petita) una síndria perquè té la branca ben seca… la tastem i malgrat té bon gust és molt poc feta i al compost s’ha dit…
  • 6 de setembre: provem la carbassa gran que vam collir el 21 d’agost i és boníssima (tipus gegant arrodonida)
  • 9 de setembre: collim 7 carbasses de les quals hi ha 1 de gegantíssima i 3 de molt grans (dos de les quals són molt llargues). Les collim bé perquè han esdevingut grogues o bé perquè tenen la tija seca (i les collim encara que siguin petites)
  • 13 de setembre: collim per obligació 2 síndries petitones (amb branquilló seca, les posem a la nevera i ja les provarem). També collim 2 carbasses grans que ja havien canviat de color.  El dimarts 18 provem una d’elles i té poc gust (si tot hagués anat bé li calia un xic més de maduració i creixement, potser caldrà sembrar abans i potser regar millor) però és bona, i té unes llavors negres molt grosses (segurament són les síndries uzbeques)
  • 19 de setembre: collim 1 carbassa gegant que ja havia s’havia ataronjat del tot
  • 27 de setembre: collim 3 síndries macades i que estan toves (se’ns ha anat de la mà i les hi donem a les gallines), collim 4 síndries no toves i per tant esperem bones, 1 carbassa grossa de les llargues i 2 de petites de les rodones, així com 1 meló.
  • 28 de setembre: mengem el meló collit per obligació el 6 d’agost i malgrat havent-hi esperant tant, encara és verd i amb poc gust
  • 30 de setembre: collim 1 carbassa petitona rodona a la qual vam fer malbé la mata amb la desbrossadora. Regalem una carbassa gegant i ens diuen que és molt bona, nosaltres encetem una altra (que intentem anar-la conservant a la nevera en comptes d’escaldar-la i congelar-la) i és boníssima (a 5 d’octubre encara és bona)
  • 5 d’octubre: collim, perquè les seves mates s’han assecat, 9 mini-síndries i 2 carbasses petites (un de rodona i una d’allargada)
  • 14 d’octubre: mengem una de les síndries que vam collir al setembre i és  prou bona, unes llavors immenses i negres, però no és gaire dolça com si no hagués estat madura del tot
  • 20 d’octubre: provem 3 de les síndries collides fa temps… 2 d’elles de planter són dolentotes, són més taronges que vermelles i amb molt poc gust, només aigua. La de llavor d’Uzbequistan com l’anterior, no del tot bona i amb unes llavors negres i molt grans
  • 20 d’octubre: collim 2 carbasses llargues i 1 de rodona, i 1 mini-carbassa llarga per obligació verda que s’ha assecat la carbassera
  • 5 de novembre: collim 4 carbasses rodones, llancem 1 de foradada, i collim també 4 mini-síndries
  • 8 de novembre: collim 4 carbasses gegants, 5 de petites rodones i 3 de llargues petites
  • 9 de novembre: atès que necessitem espai per unes carxofes que ens donen, collim totes les carbasses que hi ha (també perquè les darreres pluges i les que vindran ens les faran malbé) i desmuntem totes les branques i arrels de carbasseres
  • 9 de novembre: collim carbasses petites, 8 de llargues i 15 de rodones (tant de verd fosc com d’ataronjades)
  • 11 de novembre: collim més carbasses petites, 6 de llargues i 11 de rodones (la gran majoria verdes encara)
  • 24 de febrer 2013: encara mengem carbasses i són boníssimes però això sí hem hagut de llançar 6 de petites que s’han fet malbé a la barraca, les grans aguanten bé
  • 15 de març: les carbasses ja no sobreviuen més, una de gran ja no és bona i altres 2 comencen a podrir-se. Operació congelació del que ens queda.

Un parell de consoldes i una estèvia

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

El 15 d’octubre del 2011, en una fira ecològica, vam comprar dues consoldes i una estèvia. Ens van avisar que a l’hivern tant la consolda com l’estèvia “moren” però que, si més no, la Consolda rebrotarà a la primavera i amb molta sort, si no ha passat gaire fred, també rebrotarà l’estèvia.

El que no sabíem, ni esperàvem és que a 14 d’abril la Consolda, no només ha crescut moltíssim, sinó que ja està fent flor... i això no sabem si vol dir que farà llavors i s’estendrà per l’hort. Per ara l’estèvia no ha donat cap senyal de vida… i ens temem, ja que a 20 d’abril encara no ha donat senyals de vida que ha traspassat del tot (som 13 de maig i ens sembla que rebrota de les arrels… és difícil assegurar-ho però ens fa tanta il·lusió que hem volgut anotar-ho… a més si és veritat triga moltíssim a rebrotar oi?)

Les dues consolda que vam comprar i vam plantar al marge occidental de l’hort, són Consoldes de Rússia (Symphytum x uplandicum). una de les millors plantes considerades com a adob verd a l’agricultura ecològica. Les consoldes, que són un símfit (gènere de plantes amb flor de la família Boraginaceae), són autòctones d’Europa, i segon la santaviquipèdia, compta a 7 espècies i un híbrid.Tenen fulles amples i piloses i les flors acampanades de colors variables entre el blanc i el rosat. El fruit és un aqueni.

No hem pogut aclarir-ho del tot, però sembla difícil aconseguir reproduir-les per llavors i en canvi eś relativament fàcil fer-ho per esqueixos de l’arrel. Un cop n’hagui descobert l’entrellat l’escric (a més he trobat un lloc web on recomanen treure les flors ja que debiliten, si més no el primer any de vida, un xic la planta i això ens desconcerta…).

Altres esdeveniments:

  • 11 de juny del 2012: l’estèvia ja fa un pam i té forces fulles en una sola tija (va començar a rebrotar ara fa un mes)
  • 12 de gener del 2013 rebroten les consoldes, de 3 a 8 brots, i com ens temem que és massa aviat hem decidit arrencar-ne arrels i brots i passar-los a 5 testos. Deixem 2 testos al mateix hort prop de l’almàixera (molt més lents de creixement però un creixement més equilibrat i segur), a recés del fort vent, i els altres 3 testos els duen a casa a veure com funcionen (creixen molt més ràpid, però la transició a l’hort va pitjor ja que en el trasplantament perden la fulla i han de tornar a brotar)
  • 16 de febrer: les  consoldes dels 3 testos de casa han crescut moltíssim i les hem hagut de trasplantar a un test més gran, les de l’hort en test sobreviuen però no creixen gaire, i els brots de les plantes a terra van creixent i morint però segueixen essent molt petits.
  • 15 de març: malgrat la fred que tornem a patir, els brots espontanis són força grans
  • 26 de març: les consoldes de casa van créixer desmesuradament, fulles molt llargues (suposem que buscant el poc sol que tenien ja que les teníem a recés dins el lavabo) i en portar-les a l’hort van patir… i fins que no van perdre aquestes fulles “desmesurades” no van tornar a rebrotar bé
  • 21 de març: trasplantem les dues consoldes que teníem en testos (a partir d’esqueixos dels brots collits el 12 de gener)
  • 1 de maig 2013: consoldes que van brotar per si soles des de les arrels de l’any passat ja estan a 1’30 metres i ben florides… Un bon amic permacultor ens comenta que esperem a que s’obrin les flors i tallar arran de terra i les fulles al compost. Així la planta tornarà a rebrotar i tindrem “més collita de fulles”. Si arribés a fer llavors serien estèrils, per tant no cal esperar per tallar.

Més informació:

 

Recull de pluges 2012

Potser enguany no serà com els darrers mesos de novembre i de desembre però anirem recollint les pluges de l’hort:

HIVERN finals (11 litres – 1 jorn)

  1. Dimarts 17 de gener 2012:  11 litres/m² (un mes després de les darreres pluges)
  2. Diumenge 19 de febrer del 2012: 0’1 litre/m² (ha plogut misèria i per tant gairebé són 2 mesos seguits amb poca pluja)

PRIMAVERA (211 litres – 17 jorns)

  1. Dimecres 21 de març del 2012 fins les 16h: 16 litres/ (2 mesos sense gota pluja, però plou prou bé i sembla que demà hi continuarà)
  2. Dijous 22 de març del 2012 fins les 16h: 22 litres/ (molt bona setmana, i ens salvem de la sequera potser la setmana vinent hi torna)
  3. Dimarts 3 d’abril (molt) i dimecres 4 d’abril (poc): 14 litres/
  4. Dissabte 7 d’abril (gens): 0’5 litres/
  5. Dimarts 10 d’abril:  5 litres/
  6. Dijous 12 d’abril: 1 litre/
  7. Dissabte 14 d’abril: 6 litres/
  8. Dimecres 18 i dijous 19 d’abril: 24 litres/
  9. Dissabte 21 d’abril: 1 litre/
  10. Dimarts 24 d’abril:16 litres/
  11. Dissabte 28 d’abril: 4 litres/
  12. Diumenge 13 de maig: 8 litres/m2
  13. Dilluns 14 de maig: 4 litres/
  14. Diumenge 20 de maig (matinada): 13’5 litres/
  15. Diumenge 20 de maig (tarda) i dilluns 21 de maig (matinada): 55 litres/m2
  16. Dimarts 22 de maig: 12 litres/
  17. Diumenge 3 de juny: 9 litres/m2

ESTIU (70.5 litres – 7 jorns)

  1. Diumenge 1 de juliol: 5.2 litres/ (fa un mes que no plovia)
  2. Dijous 5 de juliol: 17 litres/ (aquesta no l’esperava ningú i va ésser una tempesta forta, a l’Urgell amb pedra i tot)
  3. Dilluns 5 d’agost: 0.8 litres/ (un mes que no plou i n’és ben poca cosa…)
  4. Dissabte 11 d’agost: 2.5 litres/
  5. Dijous 30 d’agost: 10 litres/(feia 3 mesos que no plovia amb aquesta intensitat)
  6. Dimecres 12 de setembre: 32 litres/(feia 6 mesos que no plovia amb aquesta intensitat, i és el dia més plujós d’aquest registre; 27 litres fins el vespre i 5 durant la nit, la meitat de tot l’estiu en un sol dia…)
  7. Dimarts 18 de setembre: 3 litres/

TARDOR  (170’7 litres – 13 jorns)

  1. Dissabte 29 de setembre: 24 litres/ (i només feia 10 dies de la darrera pluja!)
  2. Dijous 11 d’octubre: 0.7 litres/
  3. Divendres 12 d’octubre: 1+1 litres/m² (un durant la matinada i l’altre al migdia)
  4. Dimarts 14 d’octubre: 5 litres/m² (anit i durant el matí)
  5. Dijous 18 d’octubre: 2 litres/m² (i semblen les primeres pluges d’uns quants dies plovent)
  6. Divendres 19 d’octubre: 2 litres/m²
  7. Diumenge 21 d’octubre: 30+10 litres/m² (anit i per la tarda, no plovia tanta quantitat des del 20 de maig, encara que el 12 de setembre també va ploure a bots i barrals. En un mes de tardor ha plogut tant com tot l’estiu)
  8. Divendres 26 d’octubre: 27 litres/m²
  9. Dimecres 31 d’octubre: 33 litres/m²
  10. Dimarts 5 de novembre: 5 litres/m² (a la meitat de l’estació ja ha plogut el doble que en tot l’estiu)
  11. Diumenge 18 de novembre: 5 litres/m² anit i plou durant la tarda i vespre 4 litres/m² més
  12. Dimarts 27 de novembre: 19 litres/m² anit
  13. Dimecres 28 de novembre: 5 litres/m²
  14. Dilluns 3 de desembre: 2 litres/m²

HIVERN  (5’5 litres – 3 jorns)

  1. Diumenge 13 de gener del 2013: 2 litres/ (fa més d’un mes que no plou i ho fa poc)
  2. Diumenge 20 de gener del 2013: 0’5 litres/
  3. Dilluns 21 de gener del 2013: 3 litres/

Veces i el reg per aspersió

Veça (Font: wiquipedia.org)

Veça (Font: wiquipedia.org)

Tenim un bon problema. En una part de l’hort on no hi treballem hem plantat veces (val a dir que un xic tard, cap a principis de desembre) i cal regar-les, però a l’hort, amb els dipòsits i les basses prou feines podem regar només amb regues, amb regadora i (aviat) amb el gota a gota… però les veces, amb una extensió considerable cal regar-les per aspersió (o bé que plogui és clar).

I és clar, a l’hort en no tenir ni llum elèctrica ni aigua a pressió… ja tenim un problema. Cercaré arreu i intentarem trobar alguna solució… sinó haurem d’acabar comprant una bomba d’aigua que pouï aigua de la bassa i regar amb un aspersor o pistola difusora.

Ah per cert, plantem veces perquè és una de les bones plantes per fer adob verd… un cop creixi, i abans de florir (que no “gasti” l’energia recollida del terra per a florir i menys per a crear llavors…), cal tallar-la, deixar-la reposar uns dies i llavors enterrar-la al mateix sòl.

Les veces són lleguminoses que poden fixar el nitrogen (es veu que amb simbiosi, de les seves arrels amb bactèries tipus “rhizobia”)… i quan no s’empra com a adob verd, s’empra com a farratge pel ramat ja que és una planta que pot aportar-los-hi una bona quantitat de proteïnes.

Durant el primer mes regàvem per aspersió amb una bomba cutre que teníem però un dia va acabar petant… i després vam començar a regar directament tapant la mànega que surt del motor del pou… i entre aquests regs per aspersió o pluja forta, i les bones pluges creiem que creixeran força.

PD1: Poden tenir una alçada de 30 a 80 cm… i les nostres, a 19 de febrer, tot just fan 5 cm… a veure si comença a ploure i poden fer una estirada!

PD2: A 14 d’abril (i després d’un mes de març i abril prou plujós) les veces tenen ja uns bons 25-30cm i algunes ja comencen a florir aquesta mena d’orquídies liles que fan. Hem de vetllar de tallar-les abans que facin fruit o bé quan la gran majoria estiguin florides.

PD3: a 27 d’abril bona part de les veces estan florides… i això vol dir que ja hem de començar a dallar totes les veces i deixar-les assecar sobre el terra abans d’incorporar-ho al sòl… Per sort vam llegir bé que s’havien de tallar tant bon punt o just abans de florir (perquè no agafin més aliments del compte del sòl) i no pas abans de fer fruit… així que l’endemà mateixa, a 28 d’abril, vam tallar-les totes, primer un primer tall amb la falç (una matada però prou divertida…), després vam fer pilons amb el rasclinet i la resta vam acabar tallant-ho d’arrel (primer vam intentar arrencar-les… però no anàvem enlloc) amb el tràmec anivellador… molta feina i és un tràmec força pesat però no hem trobat millor manera. Després jugant-hi vam repartir els munts per tot el camp.

Potser rebroten les faves

Fava florida (Font: fourlangwebprogram.com)

Fava florida (Font: fourlangwebprogram.com)

Hores d’ara, 19 de febrer, ja podem dir que, i tant que han rebrotat totes les faves que van quedar recremades per les gelades de principis d’any… però els pèsols són una altra història, no en va sobreviure gairebé cap… i malgrat voldríem provar de tornar-ne a plantar per veure si funcionen encara que tardanament… no sabem si hi podrem trobar temps. Així que enguany ens quedarem sense pèsols.

Els troncs i les fulles més ennegrides i recremades per les gelades de les faves, les vam tallar tal i com ens van aconsellar… Ara, a 26 de març són ben florides i esperem poder començar a menjar les primeres faves tendres…

PD1: dilluns 9 d’abril hem descobert que unes quantes faves ja tenen beines, algunes petites però d’altres ja són prou grosses per tenir faves tendres… i ben aviat, potser en dies les beines seran ja madures (ens sembla que quan el filet central està ennegrit vol dir que ja són ben madures).

PD2: dijous 12 d’abril no ens hi hem pogut estar i ja ens hem menjat crues les faves tendres (malgrat són beines ben grosses i amb el filet negre, les faves de dins són ben tendres i petites), i hem agafat un manat per coure-les a casa demà divendres (del bancalet vell no pas de la rega).

PD3: A 28 d’abril tant les faves del bancalet com de la rega són ja molt grosses i les anem collint, això sí les faves són molt més grosses però segueixen essent tendres… per ara creiem que ens agraden més tendres que no pas velles i seques.

PD4: A 21 de maig, ja portàvem dies trobant que algunes de les faves ja començaven a ésser liloses per dins… i avui en veure’n tantes de macades… hem decidit collir-les totes… N’hem espellofat com a mínim la meitat que una part la deixarem a la nevera per coure i l’altra per congelar. L’altre part que no hem acabat d’espellofar ja ho farem en els propers dies (perquè es conserva millor sense la beina). Totes les mates de faves i pèsols els hem arrencat i portat al compostador.

Bancalet de ravenets

Ravenets (Font: recipes.wikia.com)

Ravenets (Font: recipes.wikia.com)

El 27 de desembre vam fer aquest bancalet i vam plantar llavors de ravenets… però atès que era un sobre vell que vam trobar finalment no hi ha crescut res, i dissabte 7 d’abril, havent-hi donat prou temps als ravenets per créixer i sobretot havent-nos donat temps a nosaltres a poder-nos-hi dedicar de nou… vam refer el bancalet, tot removent la terra amb la fanga, posant-hi compost i plantant-hi en 3 regueretes separades per 10 cm tot un seguit de llavors de ravenets vermells.

PD1: Una setmana després, 14 d’abril, ja estan brotant la majoria dels ravenets… puntuals com un llibre (el sobre de les llavors deia que germinaven de 7 a 8 dies) i collita en un mes… a veure si és així (finalment n’hem començat a menjar el 7 de maig… i per tant la collita ha estat en 3 setmanes!)

PD2: Atès que ja no només hi ha les dues primeres fulles germinades sinó que ja comencen a fer-ne de noves… D’aquí una setmana o dues ja sembrarem l’altre mig bancalet.

PD3: Un mes més tard, diumenge 6 fer maig, hi sembrem l’altre meitat… bona part dels que van brotar a mitjans d’abril ja estan a punt per a menjar. La varietat sembrada, segon els sobre són ravenets saxa 2 (sembla ésser una varietat europea que madura força ràpid, en 3 setmanes, de color vermell brillant, suaus, rodons i deliciosos…).

PD4: 10 de juny, una bona part ja són molt grossos… (al mes) aquest sobre però no els fa tant rodonets ni tant brillants… no els hem tastat però semblen més rudes i allargats.

PD5: 3 de juliol… els plantats el 6 de maig, els hem tingut ben abandonats (regant molt de ant en tant) i la majoria s’han fet malbé i els hem perdut.

Nou codonyer

Codonyer (Font:ca.wikipedia.org)

Codonyer (Font: ca.wikipedia.org)

Dilluns de Sant Esteve, els veïns, els Juan-Maria (de veïns tenim un Josep, i tres Juans, aquest amb qui tractem més, en Juan-Isabel i en Juan-Suïssa) avui han podat els seus codonyers i m’han donat branques tallades perquè les planti i tingui un nou codonyer.

M’han donat 6 branques, dues gruixudes poc més que un dit petit i les altres més xicotetes. He decidit plantar-los tots allà mateix i a mida que creixin (poden conviure-hi perfectament 2 o 3 juntes) decidir quina tallem (no sempre sobreviuen totes i a més ells no sabien de quin tipus de codonyer era cadascuna… teòricament en tenim de dos tipus).

Hem fet el forat al voltant d’un arbre fruiter que ja vam trobar mort, tallat a poc més de 15 o 20cm de terra i una circumferència al voltant de 50 a 70cm, la profunditat no gaire uns 25 cm.

Un cop fet el forat hem regat generosament, hem posat una capa de 2 a 3 cm de compost, les branques esteses a dins amb la part gruixuda dins a terra (i el borró terminal (i en aquest cas també apical) surti fora de terra junt amb uns 15cm de tija) perquè dels borrons (o gemmes) adventicis hi creixin fent arrels sota terra.

PD2: a 7 d’abril hem comprovat que dues de les 4 branques han florit i fullat… i això, que malgrat l’anàvem regant, l’hem tingut un xic abandonat. A mida que vagin creixent aquests nous codonyers decidirem si n’he de “sacrificar” algun, ja que hi ha les 6 branques totes força a prop.

Sempre que tenim la sort de poder parlar amb ells, com avui, aprofitem per fer-los un munt de preguntes:

  • Carxoferes: ara sabem que no hem de fer res (i les proves que vam fer amb els fillols no calien…)
  • Patates: s’han de començar a plantar cap al mes de març i a partir de patates de sembra (no pas les normals de menjar que estan tractades perquè no hi creixin els grills). No els hi hem explicat però nosaltres quan ho fem ho provarem amb el sistema de rodes de cotxe. PD3: finalment sí que hem fet la prova i han crescut més ràpid (també eren plantades abans) que les plantades tradicionalment amb lloms de terra… però és que ens hem tirat enrere perquè en algun lloc havíem llegit que les rodes deixen anar substàncies tòxiques… i és clar davant el dubte, les deixarem créixer per veure’n el resultat però no sé si ens les menjarem…
  • Esparregueres: es poden començar ja a plantar, bé amb arrel mare o bé amb llavors. Si és amb arrel mare al febrer i març ja sortiran espàrrecs però no es podran menjar fins l’any vinent (caldria que totes les deixem convertir-se en esparregueres), en canvi si són de llavor, tots els que surtin cal deixar-los créixer un any, facin noves esparregueres i llavors el febrer del 2014 ja poder menjar els que hi surtin. PD1: Bé finalment les arrels d’esparregueres les hem començat a plantar a principis de març amb mata mare… i no, no podrem menjar-ne cap dels que surten fins l’any vinent (snif)…

PD3: ha anat visquent i fullant però no ha sobreviscut a aquest mes d’agost (bé és una manera d’excusar-nos ja que regant-lo més sovint potser l’haguéssim salvat) tant calorós i sec.

Dues regues de patates – Bancal de rega

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Després de varis dies treballant-hi (passant-hi primer la fanga, després la motoaixada moltes passades, regar el terra, i tornar-hi amb la motoaixada per fer la terra més fina i arribar-hi el més profund possible) ja hem fet (el 14 de març) les dues regues on sobre un llit de compost hi hem plantat 28 patates kennebech escocesa de sembra (1’69kg, no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat (que ens van donar els saó). Les primeres molt poc grillades i plantades a la rega sud, les segones amb molt grills i fins i tot amb forces d’ells (algun amb arrel i tot) caiguts, els quals hem enterrat també un pilonet d’aquests a veure si arrelen. Hem fet cas al vídeo adjunt a sota i les petites els hi hem tallat el cul i les grosses com les hem plantat per la meitat ja no ha calgut (d’entrada pensem que no pot fer res dolent ja que és tradició plantar-les a trossos, i per tant fer un tall al cul no pot anar malament ni per podrir-se ni malalties, etc…)

Totes les hem plantat en un solc d’uns 10 a 15 cm sobre un llit de compost. Que després hem enterrat i hem fet regues a ambdós cantons al mig, i tapant les patates hi ha quedat un llom de terra, el cavalló… la intenció és que demà regarem per inundació i un regat per inundació hi tirarem més compost per sobre de les motes i regarem perquè el compost quedi fixat …

Pel que hem entès al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (en algun que altre lloc, i ja ho consultarem millor escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua. Tenim temps per consultar el tema de reg i anotar-ho (bé sempre se’ns tira el temps a sobre però hi estarem a temps…)

Hem seguit les instruccions d’en Seymour i el vídeo tradicional (tutorial d’alta definició i d’alta qualitat), no bio ni eco, però sí tradicional, d’en @miquera73 d’Osca, Aragó:

PD1: A 2 d’abril hem comprovat que ja fullen una desena de les patateres… i hem d’acabar d’aclarir si cal regar (pel que sabem s’ha de regar poc fins que floreix per afavorir que s’arreli bé) quan comencen a créixer… si cal calçar-les a mida que creixin (es veu que s’han de calçar i fer els cavallons ben amples quan la planta ja té un pam o 20 cm)… (El dubte finalment no té gaire importància ja que plou el 3 d’abril)

PD2: A 27 d’abril no hem regat cap cop, des que les vam plantar a mitjans de març, i estan maquíssimes… això sí des de llavors ha plogut força i per tant no hem sigut tant valents no regant… I si tot va bé i va plovent no regarem fins que comencin a florir. Per cert, les pluges també han fet que sortissin moltes plantes adventícies que avui 27 d’abril i el 3 de maig hem tallat i arrencat.

PD3: A 18 de maig vam, encara que tard, haver de treure de nou tot de males herbes de les regues de les patateres… i vam aprofitar per calçar les patates que vam veure que estaven emergint… i vam traslladar les proves de patateres que vam fer créixer en uns pneumàtics. A 28 de maig van sobreviure només 3 d’aquests 4 trasplantaments.

PD4: Avui 31 de maig hem trobat unes 4 patateres estan florint, l’espontània que neix fora del bancal ja les tenia ben crescudes, les altres no. Com encara no havíem descobert què s’ha de fer quan surten les flores… per ara les hem tallat ja que no té sentit que la planta s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

PD5: també avui 31 de maig sense conèixer-ho, hem aixafat 5 o 6 escarbats rabassuts i ratllats, groguencs i marró-taronja, sense saber si realment eren els escarbats de les patateres… I un cop hem arribat a casa hem vist que sí… i que d’altres de petits i vermellosos granes són les larves. També hem aixafat tres nius d’ous grocs… i que ens semblen que eren d’aquests escarbats. Més informació d’aquest menja fulles de patates: Fitxa de fauna de la Generalitat, Fitxa de fauna del Regió 7, l’oli de nim (neem) per controlar les plagues,

Mirarem d’aixafar els adults que anem veient amb els dits… així com les larves i les postes dels ous… però si no ens ensortim comprarem nim que és molt efectiu per les larves i els ous (tractament ecològic que els impedeix menjar i s’acaben morint) i fins i tot fa que les femelles no puguin reproduir-se.

PD6: A 31 de maig reguem les patateres i aprofitem, un cop regat (a diferència de les altres vegades) hem arrencat les adventícies i les hem deixat com a encoixinat a la mateixa rega. (Algunes de les plantes del voltant eren veces i ja començaven a fer beines amb veces planeres…)

Larva de l'escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

Larva de l’escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

PD7: 1 de juny, no veiem cap altre escarbat de la patata… però sí dos grups de mitja dotzena de larves (escarbats petitons vermellosos) i els hem aixafat… també hem començat a veure mosqueta blanca però per ara no li donem importància.

PD8: 5 de juny trobem 2 escarbats i una trentena de larves vermelles escampades arreu (les aixafem totes), i 7 de juny trobem una vintena de larves vermelles (algunes d’elles minúscules i d’altres gegants, tant o més que els mateixos escarabats) i dos grups d’ous grocs taronja (un d’ells molt petits). També veiem per primer cop una pudenta marró gris i 3 o 4 aranyes (totes de diferents tipologies) que potser mengen les larves dels escarbats de la patata (a veure si hi tenim sort i són bons depredadors). A 10 de juny hi trobem 10 larves (2 de grossotes i 8 de petitones) totes escampades per la banda septentrional al mig (fins a la la majoria eren tant a la banda septenrional com la meridional però cap a l’oest). A 11 de juny matem unes 4 larves grosses i una vintena de petites. I el 13 de juny matem mitja  dotzena de petites que estaven al mig de la rega septentrional.

PD9: 12 de juny, provem, aprofitant que necessitarem patates aviat, amb la fanga arrencar la patatera més a l’oest de la rega septentrional… i sorpresa, malgrat era una patatera petitona n’hem tret 4 patates ben maques, una de grossota i 3 mitjanes. Tornem a deixar la patatera enterrada a veure si sobreviu. A veure si són bones les patates. Són una mica farinosses i molt dolces, molt consistents, però molt bones.

PD10: 15 de juny hem revisat les patateres adventícies que hem trobat arreu del terreny (2 al verger, i a prop de la rega de les patateres i 4 a prop dels llentiscles) i amb la fanga les hem desenterrat (hem sentit a dir que les que surten espontàniament normalment no fan gaire producció i poden ésser transmissió de malalties cròniques) i la majoria d’elles eren de patates vermelles (algunes  ben arrugades, totes ben petites i poca quantitat) i una tipus kennebec ben llisa però molt petita i només una… així que les hem llençat totes al compost i comprovat que no fan bona producció.

PD11: 21 de juny, necessitem patates i seguim per l’oest, clavem la fanga i trevem 10 patates, un parell mitjanes i les altres petites, una amb un trosset verdós que tallarem ja que és tòxic. Són molt bones.

PD12: 2 i 3 de juliol, desenterrem les patates de les patateres que ja estan ben seques… i la tònica general és treure’n forces patates, algunes amb tall verd (recordar de calçar-les molt millor el proper cop… també enterrar-les un xic més a l’hora de sembrar-les i fer els lloms més amples i les regues més primes), algunes molt petitones (potser hauríem d’haver regat un xic més les patates quan encara eren viues perquè aquestes petites haguessin crescut) i alguna, poques, podrides (això ens indica que un cop seques s’han de desenterrar de seguida ja que sinó se’ns fan malbé). Alguna té algun foradet però que en tallar el tros no hi ha cap cuc ni res de res… s’ha assecat ben bé el forat. Collim entre el dos dies (després de 3 mesos i mig de sembrar) d’unes 8 de la cinquantena de patateres uns 8 kg.

PD13: 2 de juliol separem les patates macades que netegem per coure-les, les verdes que les posem en una caixa petita a banda tapades amb diaris i les que estan bé en una caixa de cartró i tapades i separades amb diaris. Tenim 5 caixes més que ens han donat a FruitesNomdeMuntanya i veient la collita potser ens sobraran. Fem tres tipus de classificació, les que estan millor (l’encaixem tapades amb paper de  diari i són les darreres a ésser consumides), les macades o amb forats (en una caixa per ésser les primeres a consumir), i les verdes i grillades (per consumir en 2n lloc)

PD14: 10 de juliol (després de fa 5 dies que va ploure força i tement-nos que es podreixin més patates… en comptes de que creixin) optem per collir bona part de totes les patateres (les que ens van donar els saó, les grillades ecològiques) que quedaven i per sorpresa nostra no n’hi havia gairebé cap de  podrida ni de verda… Aquestes ens han resultat millor que les altres… hem deixat, per cansanci però també per provar, algunes que ja les traurem més endavant

PD15: diumenge 15 de juliol agafem les darreres 3 o 4 patateres que hi quedaven, uns 6kg, i com les vam collir amb els amics saó que ens van donar les patates grillades se les van quedar… vam quedar com a bons pagesos ja que són realment les 4 mates més productives i patates més sanotes, sense forats, cap de podrida… per tant les certificades kennebeck no arriben a l’alçada d’aquestes ecològiques grillades i tovetes que ens van regalar…

PD16: dilluns 10 de setembre, seguim menjant (i regalant) patates… n’hem trobat 3 de grillades i decidim provar de plantar-les al peu de la tanca de canya.

PD17: 1 d’octubre, seguim menjant-ne i totes bones (hem de revisar la caixa que no toquem mai) i han sortit 5 patateres espontànies a la rega de carxofes i 1 al compostador d’herba seca… mirarem si el desembre hi ha patates per saber si aniria bé una segona tongada de sembra…  Però al primer dia que fa fred (més o menys per St Narcís) acaben mortes (normalment tocades de mort amb la primera Tramuntanada acompanyada de baixada de temperatures)

PD18: Les patates, a 14 de desembre, se’ns han grillat del tot (i no petits grills, sinó llargs grills que fan més d’un pam (cercaven la llum…). I atès que els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina) hem decidit provar de plantar-ne alguna (no tenim gaires esperances ja que totes les patates que es sembrin abans de St. Josep tenen moltes possibilitats d’acabar mortes…) i la resta al compost. Pe cert, el grill és tòxic però la patata un cop li arrenques no, sempre hi quan es mantingui no arrugada i dura, sinó és que ha perdut molts dels nutrients (s’explica que el midó s’ha convertit en sucre…)

Calçotada tardana

Calçots (Font: elscampaners.cat)

Calçots (Font: elscampaners.cat)

Avui dissabte 31 de març hem fet la segona calçotada a l’hort, la primera fou el dissabte passat…
Atès que ens hem trobat calçots gruixuts com un braç hem confirmat la nostra sospita que hem trigat un xic (és que els dissabtes anteriors havia fet fred i havíem tingut forces compromisos i no vam tenir temps per  fer abans calçotades… ni estàvem gens segurs si era bona idea arrencar-los setmanes abans de consumir-los). Amb una bona mida per menjar bé n’hem collit prop del 70% la resta són massa gruixuts, i una dotzena llarga excessivament grans.
Per ara hem menjat calçots suficients per a una dotzena de persones (a raó d’una dotzena per persona) entre els dos dissabtes i calculem que ens queden per una dotzena més. Per ser la nostra primera collita de calçots n’estem força satisfets.
Un altre any hem de començar a menjar-los molt abans… evitarem els supercalçots que només els podem menjar com a verdura (substituint les cebes tendres) i tenir sobredosi de calçotades seguides.

PD: la darrera calçotada l’hem fet dilluns 9 d’abril… i els calçots han aguantat bé dins la barraca aquests dies (collits divendres 30 de març).

Maduixes per un tub i jardinet

Maduixera (Font: 2.bp.blogspot.com)

Maduixera (Font: 2.bp.blogspot.com)

Avui dissabte hem comprat 18 maduixeres d’estiu i 10 de tot l’any… 15 de les d’estiu les hem plantades en un tub, de 20cm, canalera (amb forats a d’uns 6 cm de diàmetre), les altres 3 entre els rajols del al bancal (A que enguany és de lleguminoses i crucíferes) i les maduixes de tot l’any al jardí que estaran més a recés i a veure si sobreviuen l’hivern.

En principi les plantem en un tub (amb 1 terç de compost i 2 terços de terra) tant perquè les maduixes en néixer sempre siguin netes (no toquin el terra) com per poder-les anar movent allà on ens interessi més en cada moment… Pels estolons, les del jardí no patim ja que aniran fent i rebrotaran i potser faran noves maduixeres… però les del tub haurem d’inventar-nos alguna per veure com arrelen els estolons.

La vida d’una maduixera pot arribar als 5 anys però a partir del 2n any solen tenir molts de problemes amb les plagues i fa poques maduixes… així que és recomanable que es vagin substituint cada 2 o 3 anys… tret que amb l’estoló hagi nascut una nova maduixera.

PD1: A 24 de març, també hem aprofitar per enriquir la varietat d’aromàtiques al jardí, amb una alfàbrega i un espígol. I el 7 d’abril vam intentar salvar d’un test de casa un gerani antimosquits (a 28 d’abril sembla que els troncs pelats tenen brots amb fulles petites).

PD2: A 25 d’abril al jardí, al racó de les aromàtiques, hi plantem 4 rúcules a veure si agafen i s’escampen arreu. I el 28 d’abril hi afegim un julivert i una menta xocolatera.