Category Archives: plagues i malalties

Míldiu a les tomateres

Míldiu en una tomata (Font: discoverlife.org)

Míldiu en una tomata (Font: discoverlife.org)

El 20 d’octubre comencem a treure tomateres, i és que hem perdut la collida de les tomateres més tardanes (les 4 plantades el 19 de juliol com a prova si aniria bé) i una petita part, les tomates que encara no havíem collit (sobretot corcades per la tuta), de les 12 que vam trasplantar el 6 de juny.

De les tomateres tardanes, que tenien unes tomates molt grans i precioses, la gran majoria s’han infectat amb míldiu. El Míldiu és una malaltia comú a moltes plantes de l’hort i del jardí i aquest tipus, Phytophthora infestans, la comparteixen especialment les solanàcies, tomateres i patateres.

Símptomes

Inicialment hi ha un seguit de taques de color verd clar que esdevenen grogues i després marró. Sovint al revers de la fulla hi ha com una capa de feltre blanc o gris. Les fulles atacades s’assequen i cauen, primer afecten les fulles i després les branques-tiges i les fruites (en el cas de les tomates, apareixen taques descolorides al principi i fosques ennegrides tot seguit, i les podreix lentament encara que les cullis).

Transmissió

Es transmet ràpidament d’unes espècies a les altres (curcubitàcies, solanàcies…) i les condicions òptimes per la seva propagació i extensió són els períodes plujosos acompanyats per temperatures superiors als 15ºC (la més òptima són els 24ºC)…  És un patogen molt lligat a les condicions climatològiques ja que sobreviu a l’hivern (en estat anomenat oospora) i quan la temperatura assoleix el nivell adequat (uns 12ºC) desperta del letarg i l’oospora genera un esporangi que serà dispersat pel vent… el cicle expansiu continua gràcies a les altes humitats de la primavera (tant per pluges com la rosada) i temperatures suaus. Torna a adormir-se en arribar l’estiu amb altes temperatures i sequetat, i renova l’activitat amb la tardor fins l’hivernació.

No hi ha cura, només prevenció,

Tradcionalment es tracta amb coure (els més “respectuosos” fan servir la fórmula de l’oxiclorur o d´oxid cupros perquè deixen menys coure metall que la clàssica del “caldo bordelès”… tot i així el termini de seguretat mínim pel consum després de l’aplicació, és de 3 dies) ja que aquest mineral pertorba les activitats respiratòries, enzimàtiques i membranàcies del fong. Segons en Mariano Bueno, a l’agricultura biodinàmica (més exigent que l’ecològica) no s’empra el sulfat de coure, ja que aquest en concentracions elevades pot inhibir el desenvolupament de certs organismes del sòl, i l’acumulació d’aquest metall pot afectar mitjançant l’alimentació la salut humana, en especial els ronyons.

Míldiu a les fulles de la tomatera (Font: matyasciprian.hu)

Míldiu a les fulles de la tomatera (Font: matyasciprian.hu)

A l’agricultura ecològica s’hi aplica:

  • Maceració de cua de cavall: per reforçar les plantes i contra (prevenció) el míldiu:
    • S’hi maceren 1kg de cua de cavall per cada 10 litres d’aigua durant 24 hores. Posteriorment es bull tot durant 20 minuts a foc lent. Colar-ho i aplicar-ho diluït en una proporció 1/4 amb aigua. Pulveritzar les fulles i les tiges tant com a reforçant general com per protegir-les del míldiu.
  • Relligada de fil de coure a la tija com a preventiu del míldiu, tractament sistèmic (més informació i experiència en una línia de fòrum d’infojardin). I com a cita d’en Mariano Bueno: “Si col·loquem uns fils fins de coure enrotllats a la tija de les tomateres, els ions de coure, que per osmosi, circularan per la sàlvia de les plantes, tot dificultant o impedint el desenvolupament del míldiu i d’altres problemes criptogàmics…

Més informació:

  • Ecoaldea: tractaments fitosanitaris per a diferents malalties i plagues de l’horta
  • Infojardín: amb una àmplia llista i resum de les principals malalties i plagues de l’horta

Tomates amb el “cul cagat”, necrosi apical

Dissabte 7 de juliol ens vam trobar una tomata pebrot ben madura… però amb pudrició apical.

Tomata amb el "cul cagat" - Necrosi apical (Font: horturba.com)

Tomata amb el “cul cagat” – Necrosi apical (Font: horturba.com)

La necrosi apical (o “cul cagat”) és una malaltia fisiològica (no la provoca cap agent patògen). I sol ésser per una manca d’assimilació del calci, perquè bé el sòl no n’hi aporta o perquè aquella varietat té dificultats per adaptar-se a aquell terra. També els hi afecta l’estrès hídric i la salinitat.

Possibles solucions i recomanacions que hem trobat a la xarxa:

  • segons http://www.horturba.com s’hi pot afegir una cullaradeta de llet en pols al terra i regar
  • també es recomana arreu afegir-hi gallinassa al compost (no directament perquè és molt fort) ja que és un fem molt ric en nitrogen. Conté grans quantitats de calci (per tant no convé abusar-ne a les terres calcàries) i per això és molt bo per a terres àcides. Si l’utilitzem per a l’hort, cal que estigui ben fermentat i cal usar-lo en molt poques quantitats per evitar cremar les plantes. I sempre és millor no emprar el fem de les granges de producció intensiva (contenen antiparasitaris, antibiòtics, etc.)
  • segons elhuerto20.wordpress.com és millor l’adob foliar que no pas radical (ja que pot haver-hi dificultat en l’assimilació) i també que pot afegir-li òxid de calci (calç viva) però apagat amb aigua (calç apagada o morta)
  • altres:
    • afegir el calci en forma líquida fa més fàcil l’assimilació
    • adob ric en calci
    • dissoldre pastilles de calci efervescents en aigua i rega

No hem trobat una solució adient encara i hem emprat com a prova, moldre 5 pastilles de calci infantil (calci vegetal) que havíem comprat en un herbolari i el vam posar, el 8 de juliol, al peu de la meitat de les solanàcies, concretament les externes del bancal, les tomates més al nord i al sud (deixant-ne sense les del mig) i els pebrots més al nord i les albergínies també més al nord.

Bancal D (2012) – Solanàcies

Bancal D – 2012 (Solanàcies) (2013 descansarà pel galliner o bé serà de lleguminoses i crucíferes)

Iniciat i preparat: 28 d’abril del 2012

Finalitzat: 2 de novembre del 2012 i emprat com a galliner i descans anyal

Plantacions:

  • 14 de març: mirar bancar de rega, plantació de patates 28 patates kennebech escocesa de sembra (no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat
  • 28 d’abril: 14 tomateres (2 xerris, 4 penjar, de pebrot, 3 cor de bou, 2 carmelo), 4 pebrots verds de fregir (producció com a mínim fins el 26 de setembre i en tenim de sobres) i 4 albergínies sense punxes gabon (a finals de setembre poca producció i no n’hem fet prou, n’hauríem de plantar més)
  • 4 de juny: 12-15 tomateres (n’hi havia 3 d’espontànies i les deixem on eren) (comprem 6 de penjar i 6 tomata poma)
  • 14 de juny: trasplantem la tomatera xerri nana que ens han regalat, ve carregada de tomatetes verdes
  • 24 de juny: a les 3 espontànies que han sortit al mateix bancal de les solanàcies hi hem de sumar-hi 3 més al bancal de les cebes i 2 més a la rega de les carbasses i síndries, en total 8 espontànies
  • 19 de juliol: 4 tomateres d’amanir o del carmel (com és tard a veure què hi passa i si li dóna temps a fer fruits)
  • 8 d’agost: 2 esbergínies llargues (finals de setembre i encara no ha fet cap fruit, sí flors, estan molt petites)
  • 10 setembre: al peu de la tanca de canya fem la prova i sembrem 6 meitats de 3 patates que se’ns han grillat
  • 1 d’octubre: creixen espontàniament, mirar bancal de rega de carxoferes i mongeteres, 5 patateres espontànies (que les deixem i anem regant per comprovar si és viable una segona sembra a l’estiu) i 1 d’espontània al compostador que com no la reguem gaire no sabem si sobreviurà

Interbancal:

  • 28 d’abril: julivert (el 2 de novembre desapareix menjat per les gallines)
  • 14 de maig: 1 clavell de moro (el 2 de novembre desapareix menjat per les gallines)

Actuacions i esdeveniments:

  • 16 de maig: posem canyes a les tomateres (algunes ja eren prou altes com per necessitar-ho des de fa dies, i hem de trobar algú que ens ensenyi a desbrollar-les que creiem que són massa frondoses i no faran gaire fruit) (mirar entrada de desbrollant tomateres)
  • 19 de maig: desbrollem les tomateres (mirar entrada de desbrollant tomateres)
  • 1 de juny: les albergínies comencen a treure flor (la primera oberta 10 de juny)
  • 2 de juny: tornem a lligar les tomateres, en trobem de branques petades
  • 4 de juny: posem a l’altra meitat del bancal compost i arrenquem males herbes per poder plantar 12 tomateres. N’hi trobem dues d’espontànies i les deixem allà on han nascut i adaptem la plantació de les altres. Reguem tot seguit
  • 6 de juny: déu n’hi do les tomates de penjar que encara ens queden, val a dir que moltes les hem de llançar perquè s’han fet malbé, però encara en tenim 3 o 4 dotzenes
  • 13 de juny: hi ha dues tomateres espontànies fora del bancal  (una al cantó de les lleguminoses i l’altra al principi del bancal de rega de les síndries, melons i carbasses) que les mantenim, hi clavem una estaca per ajudar-nos a no desbrossar-les.
  • 14 de juny: tornem a lligar les tomateres i posem tutors als 4 pebrots que estaven ben caiguts
  • 15 de juny:  ja han sortit algunes tomates, i una d’elles ben grossota. Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades.
  • 15 de juny: hi pengem a cada banda de les canyes trampes de mosques (amb suc de fruites i vinagre i a mida que tinguem restes de tomata també les hi afegirem…). Desbrollem un xic les noves tomateres i acabem de lligar algunes branques de tomatera que estaven caigudes.
  • 17 de juny: comença a haver-hi dues tomates vermelles de la cherry nana.
  • 17 de juny: els veïns (en juan-isabel, i ens comenta que en Manolo i els juan-maria també) tenen una plaga a les tomateres (malgrat hi posen cada 15 dies coure i sulfaten insecticida pel brotulisme, etc…) que sembla que és míldiu (a ell li van dir que era del “temps”, ha fet fred per l’època que estem… però per internet ha vist que era míldiu). Ens ho hem mirat i nosaltres tenim una afectació molt petita (un parell de branques, poques fulles i flors) comparat amb ell (moltes branques afectades, moltes fulles i algunes flors) i per si de cas els hem ruixat amb dissolució de llet semidesnatada i un iogurt (aprox 1litres i 1 iogurt per a 5 litres d’aigua)… però només hem ruixat la part afectada i potser havíem d’haver ruixat tota la tomatera perquè no mata el míldiu sinó que impedeix que les espores s’hi propaguin…
  • 18 de juny: les formigues, sí, les formigues estan atacant dues esbergínies… no hi ha cap pugó i gairebé que puc assegurar que les ferides d’on estan menjant (una aixella, àpex i flor) les han fet elles… La planta en sí està bé però coneixent les formigues poden acabar amb ella en dies. Així que atès que no en sabíem res, és tot una sorpresa per nosaltres, l’únic que se m’ocorre és posar all matxucat a les ferides (si més no ajudarà a curar… i amb sort allunyarà les formigues)
  • 19 de juny: les formigues encara hi són i presumim que s’han menjat l’all que han passat olímpicament de l’all així que les bufem perquè caiguin i posem dos collarets de cotó sucats en greix (hi hem posat margarina) a veure si hi fan barrera… també hi hem posat arròs trencat que diuen que els fongs d’aquest les fan marxar del lloc (ja que de vegades envaeixen el seu cau…). Doncs, 20 de juny, mesures totalment ineficaces… el cotó fluix estava ple a vessar de formigues, els hi ha encantat i els grans d’arròs per ara no s’han endut cap les molt llestes… així que provo un altre remei que és dur terra d’un altre formiguer perquè el considerin que no és seu… però l’únic que he provocat és un terrabastall de corredissa de formigues amunt i avall (amb el terra hi venia alguna formiga de l’altre formiguer) i crec que se barallaven… Per tant cap remei ha funcionat ni de lluny però sembla que les albergínies van cicatritzant alguna de les ferides… encara que en té algunes d’obertes.
  • 19 de juny: com a prevenció del míldiu (encara que més endavant hem vist que és un tractament per l’oïdi i no pas el míldiu) pel matí a primera hora hem sulfatat aigua amb llet semi i iogurt i al vespre hem tallat i llençat al compost totes les fulles i branques afectades. A veure com funciona. El proper pas és, a banda de no fer-hi res, recargolar-li fil de coure…
  • 20 de juny: en dues de les plantes hi trobem que estan naixent 4 alberginietes en dues d’elles.
  • 20 de juny: les pebroteres comencen a tenir flors (es trasplantaren gairebé fa dos mesos) i el 22 de juny veiem el primer pebrotet que està creixent.
  • 22 de juny: les tomateres plantades fa prop de 20 dies ja necessiten ser tutoritzades i així ho fem, i les lliguem a les canyes. També aprofitem per menjar dues tomates ben madures de la cherry nana.
  • 22 de juny: aprofitem per posar a les dues trampes de les tomateres un parell de tomates podrides de les de penjar. A veure si millora l’atracció de bitxos.
  • 24 de juny: tutoritzem totes espontànies que hem trobat i “salvat”
  • 2 de juliol: cal una segona lligada als tutors a la majoria de les tomateres plantades fa un mes, el 4 de juny  i continuem desbrollant-les i desherbant-les
  • 3 de juliol: ja tenim un parell dels pebrots de fregir força grossots (després de poc més de 2 mesos)
  • 7 de juliol: collim una dotzena de xèrries  i trobem una tomata del pebrot madura amb el “cul cagat”, necrosi apical que sembla que és pel mal reg o aigua salinitzada, o el que ens temem, manca d’assimilació del calci (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 8 de juliol: provem de posar-hi pols de calci (pastilles d’herbolari de la nostra filla de  calci d’origen vegetal, n’hi molem 5 i ho repartim entre les albergínies, pebrots i tomateres exteriors (lineal més al nord i el més al sud dels 4 lineals) del bancal per poder comparar, acte seguit hi reguem. Poc després, ja que també ens hem adonat ara, hi afegim compost al peu de totes les solanàcies.
  • 8 de juliol: trobem dos pebrotets caiguts
  • 9 de juliol: collim la primera tomata de carmelo, boníssima
  • 10 de juliol: collim 7 xerries més, per ara és la més primerenca i productiva
  • 12 de juliol: 4 xerries més
  • 12 de juliol: la 2a tongada de tomateres (a les 5 setmanes), i que encara són petites, ja estan prou carregades de tomates verdes. Se n’ha mort una de les de planter.
  • 15 de juliol: collim 14 xèrries i 2 d’amanir “carmelo”. També collim 6 pebrots (gran collita a les 2’5 mesos de trasplant) i 5 albergínies (2’5 mesos de trasplant)
  • 15 de juliol: Hem d’arranjar (i no és pas el primer dia) les canyes mig caigudes. Encara no hem descobert si ha estat algun animaló (gros és clar), el vent o que no les vam clavar del tot bé
  • 16 de juliol: trobem morta una de les tomateres (plantada el 4 de juny ) que ja veiem venir que estava malament
  • 16 de juliol: descobrim dues tomates tipus carmel que tenen una taca semblant al cul cagat i està plena de marietes negres petites amb 4 línies de punts blancs… tot un misteri ja que d’entrada els escarbats són bons depredador i no fan malbé les tomates… potser les hauríem d’haver llençat…
  • 17 de juliol: Collim 1 pebrot, 2 tomates carmel i 3 de xerris
  • 20 de juliol: trobem en una de les tomateres, quan ja marxàvem una eruga verda mengant-s’hi una fulla… la vam veure perquè hi havia tot de cagallons negres en una fulla… no hem descobert què és (ja que només menja fulles, no pas fruits) però demà hem de vetllar perquè no n’hi hagin més, no n’hi hagin ous… etc…
  • 23 de juliol: collim 20 xerries i 2 del carmel
  • 23 de juliol: collim 3 esbergínies i 7 pebrots verds de fregir (perdem 5 de petits que han caigut i 1 de gros foradat)
  • 25 de juliol: hem perdut 2 enciams (segurament els meravella) després de 6 dies de trasplantats, collim 3 tomates del carmel i 10 xerris
  • 27 de juliol: collim 3 tomates del carmel, 12 xerris i 2 pebrots
  • 30 de juliol: collim 7 tomates del carmel i 16 xerris
  • 31 de juliol: collim 4 tomates xerris i una del pebrot
  • 2 d’agost: collim 4 tomates del carmel
  • 4 d’agost: collim 1 tomata del carmel, 8 xerris i 1 del pebrot. També collim 4 albergínies.
  • 6 d’agost: collim 1 tomata del carmel, 5 xèrries i 1 del pebrot. I hem de llançar 2 tomates del carmel (de la 2a tongada de tomates plantades, secció interna del bancal) amb el cul cagat i forada com “la tuta” ambdues ben verdes (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 6 d’agost: collim, per obligació i poc més després d’un mes, perquè encara eren petits, 1 enciam meravella que s’està espigant i la meitat (la part superior) d’un altre que encara és més petit i també comença a espigar-se
  • 8 d’agost: collim 7 xerris (i hauríem d’haver collit algunes de les tomates de penjar… que algunes ja són vermelles)
  • 11 d’agost: 1 tomata del pebrot i 50 de penjar (7 de les quals soltes) no les pengem encara ja que hem de treure velles i endreçar la barraca (el 12 d’agost ens mengem les 7 soltes)
  • 12 d’agost: collim 1 tomata del pebrot i 1 cor de bou i 1 de Montserrat
  • 15 d’agost: collim 30 xerris i 2 del pebrot
  • 17 d’agost: collim 1 tomata del pebrot (tenia cul cagat però ens hem menjat bona part), 2 cor de bou (1 d’elles també amb cul cagat però que hem pogut aprofitar una part)
  • 18 d’agost: collim 3 tomates de cor de bou i 2 de pebrot, 6 xerris, 2 albergínies (una d’elles marró en comptes de blanca!) i llancem dues tomates de penjar amb el cul cagat (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 20 d’agost: collim 4 tomates del carmel, 1 del pebrot, 4 xerris i 3 cor de bou (que han quedat petitones)
  • 22 d’agost: collim 2 cor de bou i 1 del pebrot amb el cul cagat però l’aprofitem, esclar
  • 27 d’agost: llencem 2 albergínies que estaven malament (una de marró i una d’arrugada)
  • 27 d’agost: collim 14 xerris, 8 carmel…
  • 30 d’agost: collim 1 carmel i 6 xerris
  • 1 de setembre:  collim 1 albergínia, 1 pebrot i 10 tomates del carmel i 1 del pebrot i 4 xèrries
  • 3 de setembre: llencem 2 tomates cor de bou podrides de cul cagat, collim 1 bona de cor de bou i 1 xerri i ens trobem 2 de cul cagat de les noves del carmel
  • 6 de setembre: collim 2 albergínies, 2 pebrots i 2 tomates del pebrot, 1 del cor de bou i 5 xèrries
  • 9 de setembre: collim 2 albergínies i 6 tomates del carmel
  • 9 de setembre: fa la 1a flor una de les albergínies plantades fa un mes
  • 13 de setembre: collim 15 pebrots verds, 31 tomates de carmel i matem una tomatera espontània (les de les liliàcies)
  • 17 de setembre: collim 4 carmel  i 3 carbassons
  • 21 de setembre: arrenquem 5 tomateres que ja són improductives i collim bona part de les tomates (70 de xucar i 10 verdes de les noves)
  • 22 de setembre: arrenquem una de les 4 alberginieres que ja feia dies que estava malament, tota seca i gairebé morta, collim 3 tomates de les noves (de les noves del 19 de juliol)
  • 23 de setembre: collim 1 pebrot verd
  • 26 de setembre: collim 1 albergínia i 6 pebrots verds
  • 26 de setembre: collim una tomata gegant de les noves tomateres (plantades 19 de juliol)
  • 28 de setembre: una de les dues noves alberginieres (després de més d’un mes i mig) té dues albergínies petites penjant-hi
  • 5 d’octubre: acabem amb la tomatera espontània que va créixer al bancal de les síndries, melons i carbasseres i només n’hem extret 8 minitomates (no sabem encara si bones) però pel que hem pogut comprovar totes les espontànies no han patit gaires malalties però tampoc han produït gaire…
  • 8 d’octubre: collim 1 tomata força grossa (de les darreres del 19 de juliol)
  • 10 d’octubre: collim 3 tomates petitones i 13 pebrots verds (bé 3 d’ells estaven envermellint)
  • 20 d’octubre: arrenquem bona part de les tomateres que quedaven ja que hem començat a patir un atac de míldiu (tant a les poques tomates que  quedaven de la 2a plantada del 6 de juny, com la gran majoria de totes les tomates, precioses cal dir-ho, de la 3a plantada del 19 de juliol). Mirar entrada específica de míldiu a les tomateres.
  • 24 d’octubre: collim 5 albergínies de mida petitona, 2 de les quals són de les noves albergínies (trasplantades 8 d’agost, més de 2 mesos i mig) i la resta de les trasplantades el 28 d’abril (fa 5 mesos)
  • 2 de novembre: la tramuntanada de fa dies ha fet malbé tant els pebrots com les alberginieres (malgrat encara feien flor, un parell cadascuna) i hem decidit trencar-ho tot i dur-lo al compostador, i convertir aquest bancal en galiner

Altres:

Carxoferes congelades

Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)

Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)

De la desena de carxoferes que tenim a la banda nord de l’hort, han sobreviscut prou feines un parell, una, la més al nord però a prop d’una tanca que segurament l’ha protegit del vent gèlid del nord que ha bufat durant més de tres setmanes durant l’onada siberiana, i les dues següents més septentrionals.

La resta estan ben cremades per la fred. Per si de cas les vam regar ahir dissabte i ara esperarem a veure si rebroten. I això que estàvem ben contents ja que al desembre vam poder menjar dues carxofes (que malgrat una d’elles encara era molt petita les vam tallar en previsió de les gelades que venien… però esperàvem que morissin els fruits, no pas la planta sencera…) i esperàvem que a partir de llavors seria un no parar.

Pel que he pogut veure arreu per internet… si no ha mort l’ull segurament hi rebrotaran i només caldrà llençar les penques, les tiges que s’han cremat i acabaran assecant-se. Tant de bo sigui així…

PD: 1 de març del 2012, després d’alguns dies de bonança hem vist que la meitat sembla que es recuperen… per si de cas, i atès que no plou gens, hi fem una bona regada perquè si més no no pateixin sed… a veure si les recuperem del tot i podem gaudir d’alguna carxofa… sense d’haver d’esperar a l’estiu vinent.

PD2: 13 de març del 2012 s’han recuperat el 70% i ja tenim dues mini carxofetes que estan creixent… per ara estem regant amb regadora i mànega… a veure si podem aconseguir tres horetes lliures per poder bé fer les regues als cantons… o un sistema de reg de degoteig.

PD3: Som 29 d’abril, i de les dues carxoferes que van sobreviure ja n’hem aconseguit 10 carxofes (i vénen de camí mitja dotzena)… les altres que prou feines tenen temps per sobreviure res de res… Avui però hem vist la nostra primera plaga (pugó, tot pastorat per formigues) i l’hem tractat de seguida amb aigua amb sabó ecològic (l’hem fumigat a raó d’un tap per litre). Més tranquil·lament a casa hem pogut consultat un parell de llibres i ens quedem amb la següent fórmula: 1/4 de litre d’oli suau (provarem girasol)  bullit amb 50gr. de sabó tou, que s’ha de transvasat forces cops (o sacsejar dins un pot fortament) perquè quedi ben barrejat… s’aplica diluït amb 5 litres d’aigua i es “sulfata” al moment. A veure si avui podem preparar-ho, tenir un pot a punt i demà si el remei d’urgència no ha funcionat aplicar-hi aquest.

PD4: 8 d’agost, les carxofes finalment són mortes... (mirar PD5) ara hem de mirar si han sobreviscut alguna soca… Tenim sort i podem comprar soques noves… mirar nova entrada.

PD5: el 5 d’octubre (sota la prova de plàstic negre per matar adventícies) vam descobrir que havien rebrotat 3 carxoferes que pensàvem que eren mortes i hi han nascut 4 carxoferes noves que finalment el 2 de novembres trasplantem a la rega de carxoferes “aprofitant” que l’excés de pluges, fred i tramuntana ha matat 2 carxoferes de planter.