Category Archives: Quenopodiàcies

Bancal B (2013) – Compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies

Bancal B – 2013 (Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies)

(2012 fou liliàcies i umbel·líferes i el 2014 serà Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

Breu resum del 2012:

Bancal:

  • Iniciat l’11 de maig del 2013: agafem un tros del bancal on hi havien estat plantades les cebes i porrus i treballem el terra amb fanga de doble mànec, reg per sembra falsa, cobertura de compost i cobertura de palla. Decidim per manca de temps anar treballant cada tros
  • 27 de juny treballem un xic més bancal amb la forca de doble mànec
  • 1 de juliol cobertura de palla: atès que no podem controlar les males herbes i que no podem anar treballant el terra decidim cobrir de palla tot el bancal i anar-lo regant a l’igual que la part plantada i així a veure si millora el terra i es moren les adventícies.
Flor d'enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

Flor d’enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

Plantacions i sembres:

  • 11 de maig del 2013 trasplantament enciams: 9 de bio i 2 de llargs que havien estat sembrats a l’almàixera el febrer!
    • 20 de juny collim 2 enciams bio grossos (a les 5 setmanes es poden collir grossos)
    • 28 de juny collim 3 enciams bio que s’espigaven, 1 d’ells ja era gegant (a les 6 setmanes espiguen)
  • 18 de maig del 2013 comprem i trasplantem 4 carbassons
    • 31 de maig els han anat menjant (no serveix ni barreres de cendra, ni trampa de cervesa de cargols…) i finalment són morts als 13 dies
  • 26 de maig del 2013 comprem i trasplantem 4 carbassons
    • 31 de maig, 4 dies i ja estan atacats tots i menjades la majoria de fulles (decidim fer planter nostre)
    • 14 de juliol: només ha sobreviscut 1 de gros que ja té 2 carbassonets petits
  • 2 de juny comprem 4 i trasplantem 4 carbassons
    • Són els últims que comprem, només està sobrevivint el que plantem en test en comptes de al bancal
  • 21 de juny sembrem a l’almàixera 3×13 llavors de carbassó bio Black beauty (a 1cm a l’almàixera i a uns 3 cm en trasplantar-ho). Sobre de 5 gr.
    • 1 de juliol, als 9 dies, ja broten 20 carbassoneres amb només fulles dicotiledònies
    • 11 de juliol, als 20 dies de sembrar-les, trasplantem 10 carbassoneres de l’almàixera
  • 21 de juny sembrem a l’almàixera 2×5 parelles i trios d’espinacs gegants d’hivern a 1-2cm de profunditat
    • 1 de juiol, als 9 dies, broten 7 espinacs fulles només dicotiledònies

Rotacions dels bancals

Rotacions recomanades (petita variació amb 5 bancals en comptes dels 4 tradicionals)

El  nostre sistema està fonamentat tant en la proposta de “Parades de crestall” del mallorquí Gaspar Caballero Segovia com en “Els bancals profunds” de l’anglès Jonh Seymour. I en ambdós casos la successió de conreus, o rotacions, és per famílies botàniques:

Parcel·la 1:

  • Umbel·líferes: pastanaga, api, julivert, fonoll
  • Liliàcies: cebes, porros, alls, espàrrecs

Parcel·la 2:

  • Compostes: enciams, escaroles, cards, escarxofes
  • Quenopodiàcies: bledes, espinacs, ravebleda (remolatxa)
  • Cucurbitàcies: cogombres, carbassó, carbasses, melons, síndries

Parcel·la 3:

  • Lleguminoses: mongetes, pèsols, faves, cigrons, soja, cacauets
  • Crucíferes: cols, raves, bròquil, col llombarda, col-i-flor, bròquil, naps

Parcel·la 4:

  • Solanàcies: tomàquets, pebrots, albergínia, patates

Parcel·la 5:

  • Descans (remoure la terra i adobar-la amb compost) o Galliner (deixar que les gallines campin, gratin, mengin herbes, adobin amb excrements, picotegin… tot un exèrcit de motoaixades)
Primer Després
Umbel·líferes i liliàcies Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies
Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies
Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies Solanàcies
Solanàcies Descans o Galliner
Descans o Galliner Umbel·líferes i liliàcies

En definitiva, la següent rotació:

  • Umbel·líferes i liliàcies –> Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies –> Lleguminoses i crucíferes –> Solanàcies –> Descans/Galliner

També n’hi ha d’altres tipus de rotacions com la que s’exposa en aquesta pàgina (L’hort del Cairat), que segueix un altra lògica:

  • Milloradores –> Arrels –> Fulles –> Fruits (–> Descans)
  • Lleguminoses i crucíferes –> Umbel·líferes i liliàcies –> Compostes i quenopodiàcies –> Solanàcies i cucurbitàcies –> Descans/Galiner

Rotacions efectuades:

Gener al novembre del 2012

(l’orientació de les parcel·les és lliure, però aquí hi descric la que hem seguit nosaltres on l’esquerra és el sud i a dalt ponent)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012

Bancal Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012

Galliner i corral

Des del 16 d’agost del 2012 fins el 2 de novembre del 2012

Bancal Solanàcies

Des del 28 d’abril fins el 2 de novembre del 2012

Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies

Des del 18 de febrer del 2012

Novembre del 2012 (solanàcies per galliner)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012

Bancal Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012

Bancal de descans

Des del 2 de novembre del 2012

Galliner i corral

Des del 2 de novembre del 2012

Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies

Des del 18 de febrer del 2012

Març del 2013 (nou bancal d’umbel·líferes i liliàcies)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012
Bancal vell d’Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012
Bancal nou d’Umbel·líferes i liliàcies
Des del 17 de març del 2013
Galliner i corralDes del 2 de novembre del 2012 Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàciesDes del 18 de febrer del 2012

Abril del 2013 (nou bancal de solanàcies)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012
Bancal vell d’Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012
Bancal nou d’Umbel·líferes i liliàcies
Des del 17 de març del 2013
Bancal nou de solanàciesDes del 23 d’abril del 2013 Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàciesDes del 18 de febrer del 2012

Altres esdeveniments a destacar:

  • Durant el mesos de desembre 2012 i gener del 2013 tenim dos bancals buits i les reguem generosament un parell de cops per fer una sembra falsa (perquè creixin les llavors que hi romanen) i ja decidirem si tallem tot el que creix deixant-lo com a encoixinat o si hi posarem el galliner mòbil.
  • El bancal nou de solanàcies, de l’abril del 2013, és el primer que cobrim amb palla. I també és el primer que per error de càlcul no ens permet fer bé la rotació i repetirem dos cops solanàcies.

Bancal C (2012) – Compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies

Bancal C – 2012 (Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i curcubitàcies) (2013 serà d’umbelíferes i liliàcies)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

Bancal de compostes (Font: sensacionesgastronomicas .blogspot.com.es)

 

Acabat: 18 de febrer
Plantacions:

  • 3 de març: 10 remolatxes (planter a 10x10cm) i 14 enciams (roure blanc, llargs i iceberg, planters a 20x20cm) i escaroles (planter a 20x20cm).
  • 2 d’abril: 12 bledes (6 blanques i 6 verdes, planters a 20x20cm), 10 enciams (2 de vermells d’Ullà, 4 meravelles i 4 icebergs), 6 carbassons (planters aparellats creuats a 50x40cm) i 6 cogombres (planter aparellats i creuats a 50x30cm) i 11 rave-bledes (planter a 10x10cm). L’agost i el setembre només han sobreviscut 3 cogombres.
  • Mirar bancal de rega de síndries, melons i carbasses plantades el 5, 15 i 26 de maig.
  • 30 de maig: 2 enciams meravella i 2 roures (a l’endemà estan molt pansits, i només portem un dia de sol fort… no sobreviu cap!)
  • 5 de juny: 3 enciams meravella i 2 enciams llargs
  • 19 de juliol: plantem 4 carbassons (un d’ells fet caldo però regalat), 2 cogombres, 9 enciams (3 de roure, 3 de meravella i 3 de llargs)
  • 8 d’agost: 3 escaroles, 3 bledes, 2 cogolls enciams i 2 enciams trocadero francès
  • Mirar bancal de rega de carxoferes plantades el 8 i el 13 d’agost
  • 28 de setembre: hi trasplantem de l’almàixera blava  20 enciams bio tipus “batavia pierre” sembrats el 28 d’agost, i un enciam “cogoll” però hem vist 15 15 de novembre:de novembre:que encara són petits malgrat també foren sembrats fa un mes
  • 7 d’octubre: 4 bledes i 4 escaroles
  • 15 d’octubre: Mirar almàixera: sembrem 50 espinacs (ja que els 56 sembrats de paquet vell de llavors no han nascut)
  • 15 d’octubre: trasplantem 3 enciams cogolls de l’almàixera (la resta no han nascut! i això que el sobre era nou)
  • 2 de novembre: cansats d’esperar que naixessin els espinacs de l’almàixera, comprem i plantem 12 espinacs de planter (en línies de 3 i de 2 alternats)
  • 16 de desembre: trasplantem de l’almàixera 32 grups d’enciams bio (sembrats fa 1 mes i 5 dies) i és el moment perfecte, un xic petits però com hi havia moltes llavors les arrels són molt llargues i més temps haguessin patit.

Interbancal:

  • 10 de març: 2 mates d’esparreguera
  • 24 de març: 1 sàlvia (28 de setembre està esplèndida)
  • 2 d’abril: 1 orenga (un cop ja ha florit i mig assecat ara el 28 de setembre hi estan brotant amb molta força i noves fulles)
  • 14 d’abril: 1 orangina (s’ha mort, no va quallar)

Actuacions o esdeveniments:

  • 11 de maig: comencen a haver-hi una mitjana de 3 o 4 carbassonets (de 4 cm) per mata amb flor… no veiem mai les flors obertes (crec que només s’obren si fa molt de sol) per provar de “pol·linitzar-les” amb un pinzell
  • 14 de maig:mengem la primera rave-bleda (ja fa dies que mengem tot tipus d’enciam arrencant-hi les fulles però sencer en el cas de l’iceberg)
  • 25 de maig: hi ha dues remolatxes gegants (de fet ja tenen 2’5 mesos) i ens les mengem
  • 25 de maig: surt el primer carbassó de mida gran i el tallem (1 mes i 23 dies) , també en tallem un de petit que s’estava podrint
  • 25 de maig: dues bledes que s’estan espigant (amb 1 mes i 23 dies), i malgrat no m’agraden gaire les hem de començar a menjar…
  • 25 de maig: posem platets perquè els carbassons no toquin el terra i agafin alguna podridura… potser ho hauríem d’haver fet abans ja que han estat reposant força temps a terra alguns d’ells
  • 28 de maig: n’hem de treure tres carbassons petis que s’estan fent malbé, un altre sembla que hi podrem salvar la meitat i també el tallem. N’hi ha un de mitjà que aviat serà gran per tallar-lo.
  • 30 de maig: collim 2 carbassons, ja portem 4 però també n’he hagut de llançar 4 o 5 de petitons podrits. A veure si la història dels platets fa que sobrevisquin més i millor.
  • 30 de maig: els cogombres s’estan estenent per terra i ja fan flor… i els enciams meravella que vam plantar sembla que no sobreviuran… ni tampoc (constatat 5 de juny) els altres 2 de roure… no sabem què ha passat
  • 1 i 2 de juny: collim 9 carbassons de mida gran.. s’engreixen, literalment, d’un dia per l’altre… no en tenim cap altre de podrit

    Flor d'enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

    Flor d’enciam (Font: fotosdeaquiydealla. wordpress.com)

  • 5 de juny: un parell de carbassons de podrits petits (i rossegats) i 10 de juny tornem a collir 3 carbassons, un d’ells gegantí, i tallem 3 de podridots, dos d’ells rossegats ens sembla que per cargols.
  • 10 de juny: trobem mort, bé tallat ja que l’enciam feia molt bona pinta, un enciam meravella (cargols?)
  • 10 de juny: dels enciams de sucre sembrats a principis de gener (i que el 2 de febrer estaven poc crescudets) hem deixat una 1/2 dotzena per espigar… i avui un d’ells, el més alt ha tret un parell de flors liles ben maques.
  • 11 de juny: hi ha un cogombre prou grossot (això sí ben corbat)
  • 15 de juny: Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades. El cogombre està igual, no creixen ni de lluny com els carbassons… Collim un altre carbassó.
  • 17 de juny: encara que un xic tard, fem un sistema d’entramat pels cogombres  (més informació abaix)
  • 20 de juny: tallem 4 àpex de cada planta (moltes tenien més de 10 fulles…)  (més informació abaix). N’hi ha forces cogombrets i d’aquest 2 de mitjans i 2 de grans.
  • 24 de juny: collim 2 carbassons més
  • 26 de juny: els enciams que vam deixar espigar estan ben florits, unes flors blaves-liles precioses arreu (mirar 10 de juny primera flor) de la planta… flors que cap a les 10h o 11h del matí es tanquen i no s’obren fins la matinada de l’endemà. A 1 de juliol encara n’hi ha.
  • 3 de juliol: collim 1 carbassó gran molt maco i hem de llançar dos de petits que estaven mig podrits… n’hi ha un de mitjà que la punta grogueja i sembla que és mala senyal…
  • 3 de juliol: collim el cogombre més gros (el primer després de 3 mesos des del trasplant) que està perdent el color verd fosc i es torna groc… no sabem si és el moment però si més no ha patit un canvi i no semblava que volgués créixer més. Llancem un de petit rossegat creiem que per cargols.
  • 12 de juliol: collim el 2n cogombre i un carbassó gros més
  • 15 de juliol: collim 2 carbassons grans (un d’ell la punta estava groga… sinó no l’haguéssim collit encara…). Potser fora hora de posar-li un xic de compost a la terra (més tard es veu que una bona explicació dels que groguegen i es fan malbé és que no han estat pol·linitzats)
  • 23 de juliol: collim 2 carbassons, un d’ells un xic groc (i hem perdut 2 o 3 de petits per grocs i podrits). Llancem un cogombre esgrogueït i ressec… i  en collim 1.
  • 23 de juliol: collim 2 remolatxes
  • 30 de juliol: collim 2 carbassons
  • 2 d’agost: collim 1 cogombre (un xic esgrogueït) i 1 carbassó
  • 6 d’agost: collim 1 carbassó gros i 2 de petits que estaven un xic fets malbé
  • 7 d’agost: hem descobert un parell d’espàrrecs gegants a l’interbancal, prop dels carbassons, que no hi hem estat al cas i un d’ells ja està ben espigat (de fet no volem menjar-ne cap fins l’any vinent tal i com preveiem…)
  • 8 d’agost: collim 1 carbassó gros, 1 cogombre (que s’estava aclarint) i 1 remolatxa (de fet la majoria s’haurien ja de menjar però preferim deixar que es mantinguin a l’hort en comptes de la nevera a casa…)
  • 9 d’agost: tallem l’àpex als dos nous cogombres (després de d’uns 20 dies de trasplantats, ja tenien més de 6 fulles i de mitjana 2 o 3 flors femelles amb cogombrets)
  • 11 d’agost: collim 1 carbassó
  • 12 d’agost: collim 3 carbassons
  • 18 d’agost: collim mig enciam llarg (dels plantats el 5 de juny, fa 1’5 mesos), 2 carbassons, 1 remolatxa i fulles d’una bleda
  • 20 d’agost: collim un cogombre que està groguenc (potser hem trigat un xic a collir-lo)
  • 20 d’agost: a les cogombreres noves hi ha un parell de cogombres petits amb molt bona cara (un mes després de trasplantar-los)
  • 23 d’agost: collim el primer cogombre de la nova cogombrera (plantat fa un mes prou feines)
  • 24 d’agost: collim el primer carbassó dels nous (plantat fa un mes prou feines) i un altre dels vells
  • 27 d’agost: collim 1 carbassó i un cogombre (del vell) i una remolatxa vella (ara en mengem poques i encara mengem les plantades fa gairebé 5 mesos!
  • 30 d’agost: collim 3 carbassons i 1 cogombre, així com les fulles de mig enciam (2’5 mesos un cop plantats, ens sembla)
  • 3 de setembre: collim 1 carbassó i 1 cogombre
  • 5 de setembre: encara mengem fulles de bleda i alguna remolatxa (també n’hem hagut de llençar alguna que estava feta malbé…) plantades el 2 d’abril
  • 6 de setembre: collim 3 carbassons (1 dels vells plantats el 2 d’abril, i els altres 2 dels plantats el 19 de juliol)
  • 6 de setembre: collim 2 cogombres (1 dels vells plantats el 2 d’abril, i l’altre el 19 de juliol)
  • 9 de setembre: collim 1 carbassó
  • 23 de setembre: collim 2 remolatxes i mig enciam de tots els nous
  • 24 de setembre: les  bledes velles (plantades el 2 d’abril) encara van donant-hi fulles (anem tallant fulles grosses i/o lletges,  per les gallines, i les més tendres per nosaltres…) i vetllem per tallar el primer símptoma d’espigada. En canvi les bledes plantades fa més d’un mes (8 d’agost) res de res… quatre fulles petites i que es van assecant (i les mengen les gallines)
  • 26 de setembre: collim 2 carbassons dels nous i 1 dels vells
  • 28 de setembre: collim 1 remolatxa (hi haviem de fer lloc pel trasplantament d’enciams de l’almàixera)
  • 3 d’octubre: collim un cogombre lletjot i petitot que ja s’esgrogueia (s’està morint la mata trasplantada a l’abril)
  • 4 d’octubre: collim 2 enciams mitjans de cogoll (no estàvem segurs si eren enciams de cogoll i pensàvem que estaven a punt d’espigar-se comels trocadero però ara pensem que n’és el tipus) trasplantats fa 2 mesos
  • 8 d’octubre: collim 4 carbassons ben macos (3 són de les carbassoneres velles, trasplantades el 2 d’abril, i 1 de les noves del 19 de juliol)
  • 18 d’octubre: collim 4 carbassons ben grossots (2 de les carbassoneres noves del 19 de juliol i les altres de les velles del 2 d’abril)
  • 24 d’octubre: trobem la primera carbassonera morta, plantada el 2 d’abril (6 mesos i 20 dies)
  • 24 d’octubre: collim, encara que no són gaire grans però sí preciosos, 2 enciams bio (sembrats finals d’agost i trasplantats finals de setembre)
  • 29 d’octubre: collim 2 cogombres petitons, els últims… ja que totes les cogombreres són ben seques
  • 5 de novembre: collim 1 enciam bio dels trasplantats el 28 setembre (fa 1 mes i 1 setmana) i sembrats a l’almàixera el 28 d’agost (2 mesos i 1 setmana)
  • 8 de novembre: collim, el que creiem que serà el darrer carbassó, que és un xic deforme (amb una cintura ben prima)
  • 15 de novembre: encara fan flor els carbassons
  • 15 de novembre: collim 3 enciams bio (sembrats almàixera 28 d’agost, i trasplantats el 28 de setembre)
  • 16 de novembre: collim de tant en tant fulles de bledes (tant de les velles com de les noves) per menjar les boniques i tendres i gairebé cada dia les macades per a les gallines
  • 22 de novembre: collim 3 enciams bio i arrenquem una carbassonera totalment morta (les altres fan intents de fer flor i un carbassó però en la majoria de casos acaba caient el carbassonet)
  • 26 de novembre: collim 3 enciams bio més
  • 29 de novembre: collim 2 enciams bio
  • 2 de desembre: collim per obligació 4 mini-carbassons que feien pinta (de fet vam llençar un parell de tous com “recongelats”) de no sobreviure
  • 4 de desembre: collim 2 enciams bio més
  • 9 de desembre: arrenquem les 5 carbassoneres que quedaven, ja no hi feien res i estaven cremades per la fred
  • 14 de desembre: collim 2 enciams bio
  • 22 de desembre: collim 1 enciam bio
  • 27 de desembre: collim 3 enciams bio i 2 de llargs (que no han crescut gaire i això que són del mateix temps que els bio)
  • 25 de març 2013: collim 1 escarola i creiem que ja són velles (són trasplantades del 10 d’octubre, fa 5 mesos però ple hivern)
  • 1 de maig 2013: encara podem anar aprofitant bledes
  • 21 de maig del 2013: arrenquem per a les gallines 5 enciams (els darrers, els primers els hem menjat molt bons i mitjans) i 6 espinacs ben espigats (han estat molt petits i esquifits)
  • 10 de juny 2013: fa un parell de setmanes que són ben espigades i ara només són aliment per les gallines

2n bancal profund – terra com a pedra

Terra argilosa clivellaa (Font: viquipèdia)

Terra argilosa clivellada (Font: viquipèdia)

El 18 de febrer vam acabar el 2n bancal (Bancal C enguany de compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies) i vam arranjar el primer (Bancal A  enguany de lleguminoses i crucíferes ).

Doncs la manera que hem trobat per fer el 2n bancal (a diferència del primer que vam començar a fer-lo quan la terra estava saó) ha sigut aixecar tot el terra amb la fanga (no hi ha cap altra eina que ens hagi funcionat per trencar aquesta terra clivellada i dura…) de dalt a baix… moment en el que aprofitem per treure totes les plantes adventícies (fem un esforç per no dir-lis males herbes) ja que d’aquesta manera s’arrenquen molt fàcilment amb arrel i tot (el rècord és una arrel de prop de 50 cm de llarg i 4 de diàmetre per una adventícia del tipus bleda borda que per cert al nostre conill, un cop seques li agraden molt). Tot seguit amb la motoaixada hi hem fet més d’un desena de passades profundes fins que mitja motoaixada hi quedava ben enterrat.

L’hem regat i hem descansat fins l’endemà que és quan hi hem repartit pel bancal 5 carretades de compost que hem tornat a trinxar i remenar amb la motoaixada fins que la terra ha quedat més fina. Fins que avui mateix hi hem repartit pel mig 7 rajoles per fer els passos (ja que una de les principal lleis dels bancals és que no es trepitgi mai més el terra) i hem cobert les dues bandes del bancal amb 6 carretades ben grosses de compost crivellat que hem repartit amb tràmec anivellador.

I ja que havíem acabat un bancal i mig hem anat a comprar planter, que hem plantat seguint les normes de rotació i d’associació que un dia explicarem més detalladament.

Quan ja marxàvem, un cop el sol ja s’havia post, començaven a caure quatre gotes… a veure si plou prou i ho anotem al full de pluges anyals.

PD1: 3 de març ja hi hem plantat la primera tongada, en el bancal horitzontal (Bancal C que enguany és de compostes, quenopodiàcies i curcubitàcies) nord escaroles (6), ravebledes (10) i enciams (12) de roure blanc, iceberg i llargs. I al bancal vertical (n’hi haurà dos) de l’oest 6 bròquils blancs i 6 cols de 7 setmanes. Hem seguit les instruccions d’en Caballero i les hem plantat molt juntetes… fa un xic de mal d’ulls tant a prop però a veure com funciona.

PD2: planta adventícia (que es fan espontàniament a qualsevol lloc): no només és substituir “males herbes” per “plantes adventícies” sinó també començar a aprendre que no són plantes perjudicials… i que hem de deixar de veure-les com a competència… ja que fins i tot poden arribar a ésser beneficioses pels nostres conreus malgrat són plantes per necessitat de creixement i reproducció ràpids i d’alta adaptació. Doncs per què poden ésser beneficioses al nostre hort?

  • Millora de la qualitat del sòl: aporten matèria orgànica, eviten la radiació solar intensa, protegeixen l’humus i els microorganismes, coberta que evita l’erosió del sòl (genèrica i per gelades)…
  • Les lleguminoses fixen el nitrogen atmosfèric
  • Font de recursos genètics i biodiversitat
  • Bioindicadors del tipus de sòl (ortigues: sòl ric en nitrogen, verdolaga: desequilibri potàssic, cards: terra massa compacta)
  • Impedeix l’aparició d’altres plantes que poden ésser més perjudicials
  • Poden tenir una utilització de benefici secundari (plantes medicinals, aliment de ferratge animal, adob verd…)

PD4: ens n’hem d’informar millor, i saber-ho explicar, però no es poden enterrar les plantes, sigui adob verd o adventícies, mentre són verdes perquè la provocaria una descomposició anaeròbica. Cal deixar-les assecar sobre el mateix sòl (si tenim prou cucs de terra aquests ja les aniran enterrant poc a poc) i a les dues o tres setmanes quan són ben seques, fer una primera enterrada superficial (si es vol) i també opcionalment més endavant barrejar-ho amb el terra (però hi ha el perill que si es fa amb motoaixada matem molta de la vida del subsòl).

Tants caps tants horts (i cebes i espinacs)

Gelada - Quadre d'en Camille Pissarro del 1873 (Font: recursos.educarex.es)

Gelada – Quadre d’en Camille Pissarro del 1873 (Font: recursos.educarex.es)

A 2 de febrer, en veure que s’acosta aquesta onada de fred (que no pas gaire neu…) hem preguntat a diferents hortalans… i com sempre en els temes d’horta, quan preguntem, rebem respostes totalment contradictòries… i sovint només (bé no és pas només si no més aviat molt) basades en l’experiència però gens fonamentades… i sovint penso, ja que nosaltres fem el mateix, que sovint la nostra experiència s’argumenta un xic supersticiosament.

Així, que sense fonamentar, uns m’han dit que s’hauria de regar per minimitzar el mal que farà la onada de frled seca (per això el fet que nevi, en el nostre cas és una bona notícia…) i continuada… i d’altres que ni se m’ocurreixi regar pas.

Així que no sabent per quina banda decantar-me he optat pel camí del mig per no regar ni les veces (calia fer-ho amb aspersor i contra el vent del nord, i és clar… no convidava gens…)ni les plantes ja crescudes (els calçots (70 a 90% fets), les cols (75%),les cebes (50%, són només cebes tendres gruixudes) però sí regar la meitat de tot el que està petit i creixent com són, la meitat occidental de les pastanagues (10 a 20% crescudes), meitat occidental de les faves i pèsols (5 a 10% crescudes), meitat sud de cebes tendres (20 a 40% crescudes), meitat occidental de faves i pèsols (50 a 60%), meitat occidental dels enciams de sucre (5 a 10% crescuts), meitat occidental d’espinacs (5 a 10% crescuts).

No vol dir que d’aquesta experiència en puguem extreure cap conclusió (perquè deu haver molts més variables que les que puc controlar… ja que no tenim controlat la humitat ja existent del terra, etc…)… però confio que si més no es podrà “salvar” la meitat de la futura collita…

Això sí, hem tancat a la barraca en piguet, el conill de la nostra filla… no fos que el trobem congelat… I una altra reflexió és si hem podat massa aviat (encara que la tradició així ho marqui…) ja que encara que normalment en la nostra zona no sol gelar gaire, aquestes gelades poden fer molt de mal a les ferides de les podes (i en llocs on fa més fred que aquí solen podar cap a la primavera…).

Ja anirem relatant què passa aquesta nit, si neva, si fa molta més fred… com els veiem el dia que puguem anar a l’hort…

PD1: al vespre ha començat a nevar… sembla que durarà unes 3 o 4 horetes… però si fem cas a les previsions cap a la matinada nevarà molt fort, així que demà, el poc blanc que veiem avui dins les ciutats (a les afores ja deu ésser tot ben enfarinat) serà d’un gruix considerable (per les nostres contrades si més no… que al·lucinem amb poquets centímetres…). Finalment de nevada no gaire… però de fred i de tramuntana moltíssim.

PD2: encara mengem de les cebes tendres, bé ja no són tant tendres (25 d’abril 2012), plantades a finals del mes d’octubre… Ara ja comencen a espigar i ens han recomanat que tallem l’espiga abans que faci la flor i l’hi dediqui massa energia. Hem començat a menjar-les tard perquè també hem menjat forces calçots com si fossin cebes tendres…

PD3: els espinacs són ben agraïts, les dues tongades d’hivern que hem plantat ens han donat molt de fruït… i hem pogut anar menjant, congelant i regalant tot de fulles d’espinacs fins el mes de maig. Val a dir que cap el 23 d’abril, per Sant Jordi, els espinacs han començat a espigar i hem optat per trencar el tronc sencer que s’espiga… i ens han comentat que si en comptes d’arrencar fulles només arrenquéssim també tot el tronc de la fulla s’haguessin espigat menys… A  7de maig ja els hem arrencat tots i els hem emprat com a encoixinat del bancal B, tots s’estaven espigant.

PD4: dilluns 21 de maig hem collit tots els pèsols que van sobreviure a les gelades i finalment hi ha hagut un grapadet… justament 350gr un cop espellofats i que hem cuit avui mateix amb la nostra especial recepta de crema de ceba i pèsols.