Category Archives: Regues

Rega de carbasseres 2013

Flor de carbassera (Font: blog.blanespergambia.org)

Flor femenina de carbassera (Font: blog.blanespergambia.org)

Breu experiència 2012:

  • Carbasses molt bona experiència (l’origen de les carbasses de les que vam menjar és un xic confús ja que hi va haver una barreja de planter i de carbasses espontànies nascudes de llavors d’uns amics)
  • Melons no dolços: van sortir bons melons de mida però gens dolços… ens han comentant posteriorment que no es poden barrejar amb les carbasses ja que de vegades es fertilitzen mútuament i empitjoren (potser milloren les carbasses) el gust dels melons
  • Síndries petites i insípides: un desastre, petites i amb poc gust
  • Collita de carbasses normalment a partir de mitjans de setembre (les primeres carbasses comencen a créixer a mitjans de juliol, enguany sembla que tot va més tard per la manca de calor)
  • Després d’un fruit quallat (carbassa) despuntem la branca deixant-hi com a mínim 3 o 4 fulles per evitar fruits de més que s’assequin
  • Carbassa distingir la flor masculina de la femenina (hi porta ja una petita carbasseta que si no es fecunda acaba caient assecada)

Rega 2013:

  • Preparació i actuacions:
    • 7 de maig del 2013: Preparació d’una rega amb motoaixada amb vàries passades i rega falsa per arrencar totes les adventícies que sorgeixin
    • 21 de maig: arrenquem totes les adventícies de la rega de carbasseres i hi afegim un llit de compost i reguem, ho necessitaven de debò per fer una crescudeta
  • Sembra:
    • Optem per fer només carbasses (ja tornarem a provar els melons i les síndries una altre any però allunyades de les carbasses – mirar experiència 2012-)
    • 21 d’abril del 2013: Posem llavors d’una carbassa que ens mengem llançades sobre un test gran (per veure si quallen espontàniament)
    • 22 d’abril del 2013: Almàixera amb 150 llavors de carbassa
  • Trasplantament:
    • 20 de juny 2013: trobem que ha crescut una carbassera espontània al piló del compost, la deixem ja sembla molt sanota i més “avançada” que les sembrades expressament
    • 21 de juny: sobren moltes carbasseres que han crescut a l’almàixera, en trasplantem 6 en un racó de l’hort sense treballar (dies meś tard els hi posem un llit de palla al voltant)
    • 10 de maig?: trasplantem carbasseres que van néixer espontàniament al test, finalment no podem emprar les de l’almàixera sinó només les del test
  • Brots:
    • Les llançades al test comencen a créixer als 4 dies!
  • Esdeveniments remarcables:
    • 13 de juliol: Fem llit de palla a les dues minúscules carbasses que sembla que han quallat

Més informació:

Regues de patateres 2013

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Preparació:

  • Compra de les patates per a sembrar: Enguany les comprem el 4 de març, concretament 3.30 kg de patates kennebec (unes 40 mitjanes i petites) i 1.70kg de patates red pontiac (unes 14 mitjanes)
  • Fer les regues: 10 de març (enguany, a diferència de l’any passat només ha calgut passar un parell de cops la motoaixada, no ha calgut ni regar el terra ni passar la fang prèviament – va ploure fa poc -) en fem 3, dos al sud de la tanca de canyes i 1 al nord d’aquesta. El 2012 les vam fer 2 regues el 14 de març.
  • Llit de compost: El 2012 el 14 de març, enguany esperarem que passin les pluges que es pronostiquen… i enguany el posarem a l’hora que sembrem.
  • Sembra de patates: Sobre el llit de compost, en un solc d’uns 10 a 15 cm, i posteriorment colgades de terra de les motes d’ambdues bandes (fent-hi un cavalló, un llom de terra). A meitats les patates més grosses, i senceres amb el cul tallat les més petites. Sembres:
    • 19 de març: la 1a rega de patates (nord de la tanca de canyes) on sembrem 12 red pontiac i 16 kennebeck sobre llit de compost i 2 regadores (4 regadores més el 16 d’abril)
    • 20 de març: 2a rega de patates (sud de les canyes) , 29 kennebeck sobre llit de compost i semienterrades i 2 regadores
    • 4 d’abril: 3a rega de patates (la del mig, també al sud de les canyes), 16 kennebeck i 12 red pontiac sobre llit de compñost i semienterrades 2 o 3 regadores (reguem 4 regadores el 16 d’abril)
    • 12 d’abril: posem una segona aportació de compost a les patateres del sud i del nord.
    • El 2012 en vam sembrar el 14 de març.
  • 1r reg per inundació: Un cop regat tornar-hi a posar més compost per sobre les motes, els cavallons de terra i regar-ho amb regadora perquè hi quedi fixat el compost. Enguany no ho fem ja que plou força els dies posteriors. La primera rega la fem el 21 d’abril (un mes més tard).
  • Reg: al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (hem trobat que algunes persones escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics, nosaltres només tallàvem les flors, cap escateix)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua.
  • Calçar: a mida que van creixent s’han d’anar calçant, per tenir la terra més remoguda, per evitar les adventícies i per evitar sobretot que les patates a mida que creixen els hi toqui el sol.
    • 1a calçada a la rega del nord i del sud el 16 d’abril.
    • Calcem per 2n cop la rega del sud i del nord (les primeres plantades) el dilluns 6 de maig (i de pas netegem adventícies).
    • El 13 de maig calcem al darrera rega, la del mig.
  • Neteja d’adventícies: El 2012 el 27 d’abril, 3 i 18 de maig (va ser poc i en algun moment tard… ja que són fortes competidores i les patateres s’hi ressenten…)
  • Desflorar (no sabem del tot per què ho fem però tenim la “sensació” que la planta no s’haurà de dedicar a fer flors i fruits i pot dedicar-se a engreixar els tubercles):
    • 1a desflorada el 7 de maig a 6 de la rega del nord-est.
    • 2a desflorada el 13 de maig a 10 patateres de la rega del nord i a 6 del mig.
    • 3a desflorada el 18 de maig (a 6 del sud, a 20 del mig i a 32 del nord)
    • 4a desflorada el 26 de maig (a 5 del nord, 13 del mig i 3 del sud)
Escarbat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Escarabat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Esdeveniments destacables:

  • Primeres fullades: El 12 d’abril han brotat 25 patateres de la rega del nord i 16 del sud (fa prou feines 20 dies de sembrades). El 24 d’abril broten 24 patateres de la rega del nord (també fa uns 22 dies de sembrades). El 2012 el 2 d’abril (als 19 dies de la sembra)
  • Primeres florides: el 2013 (mirar apartat anterior de desflorar) primeres flors el 7 de maig… i la més forta el 18 de maig. El 2012 el 31 de maig (als 2 mesos i 17 dies de la sembra) i les vam anar tallant per evitar que la patatera s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.
  • Plagues, els escarabats de la patata: el 2012 van veure els primers escarabats de la patatera el 31 de maig (rabassuts, groguencs i ratlles marró i taronja, 5 o 6), larves (vermelles i granes, una desena) i nius d’ous (grocs, grups d’una trentena), els matem aixafant-los amb els dits (si es desmadra mirar de fer servir l’oli de nim). Tornem a veure’n l’1 de juny (dotzena de larves), el 5 de juny (2 escarabats i una trentena de larves), 7 de juny (vintena de larves, dos nius d’ous), 10 de juny (10 larves), 11 de juny (4 larves grosses i una vintena de petites), 13 de juny (vintena de petites)
  • Larves i ous de l'escarabat de la patatera (Font: www.macro-world.cz)

    Larves i ous de l’escarabat de la patatera (Font: macro-world.cz)

    Primera collita (quan la mata encara és viua): el 2012 el 13 de juny en collim de petites, el 21 de juny ja són més grosses

  • Collita (de seguida que la mata s’asseca): el 2012 el 2 de juliol collim les patates de les mates ja mortes… la gran collita el 10 de juliol i les darreres el 15 de juliol.
  • Menjar-les (a partir de Tot Sants poden començar a grillar-se ja que no emprem cap mena de pols per emmagatzemar): Els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina), en principi si es treu el grill i es talla la part verda la patata no és tòxica. Però si la patata ha esdevingut arrugada i tova, ja n’ha perdut molts dels nutrients i el midó s’ha convertit en sucre.

Més informació:

Bancal de rega de calçots (abans camp de veces) 2012

Ceba del calçot amb brot (Font: ricderiure.blogspot.com)

Ceba del calçot amb brot (Font: ricderiure.blogspot.com)

Malgrat el 21 d’agost del 2012 vam comprar 2.5kg de calçots (en voldrem plantar un parell de kg més a finals de setembre), tot just vam plantar-los el 27 d’agost.

El 23 d’agost vam fer el bancal de rega… motoaixada amunt i avall, barrejar-hi 10 carretons de compost, tornar a passar la motoaixada i finalment a l’endemà, el 23 d’agost, vam regar per inundació i l’endemà amb la terra força saó volíem plantar-los.

Finalment no vam poder plantar-los fins el 27 d’agost (6 dies després de comprar-los i 4 després de preparar el bancal i tenir la terra saó) tornem a regar la mini rega (finalment fem una nova mini rega a sobre del llom entre regues) i hi plantem els calçots escapçats més o menys a un pam (ja que eren força petitones), i amb un xic més de separació quan les cebes són grosses (les que va triar la nostra filla…). En total 62 calçots per a les dues regues.

No ens quedem molt tranquils amb aquesta època tan seca i amb tramuntana (encara que el 30 d’agost va ploure…) així que per por, ho reconeixem, hem regat els calçots un xic pel solc del llom… i si hem regat massa o no va bé que es mullin les cebotes de calçot confiem amb el vent del nord tant eixut que tot “ho posarà a puesto”.

Rega de calçots (Font: 3macarrons.blogspot.com)

Rega de calçots (Font: 3macarrons.blogspot.com)

Acabat: 23 d’agost del 2012 (1r bancal de rega) i 5 de setembre (2n bancal)

Plantacions:

  • 2011 – 1 de setembre 2011: en altres regues, vam plantar 5 kg de calçots, regant el mateix dia la rega i enterrant-los del tot sense escapçar trevent només la punta del cebot. No reguem cap dia i plou 5 litres el 20 de setembre. El de 2 de febrer del 2012 (als 5 mesos) tots els calçots estaven del 70 al 90% fets (mirar entrada tants caps tants barrets) i per la fred hem d’esperar a menjar-los entre el 15 de març i 9 d’abril (massa tard en algun cas, mirar entrada calçotades tardanes)
  • 2011 – 23 de setembre 2011: en un altre indret, vam plantar 1’8 kg de calçots, regant el dia anterior la rega i enterrant-los un xic més sortits, gairebé la meitat i sense escapçar. El de 2 de febrer del 2012 (als 4’2 mesos) tots els calçots estaven del 70 al 90% fets (mirar entrada tants caps tants barrets) i per la fred hem d’esperar a menjar-los entre el 15 de març i 9 d’abril (massa tard en algun cas, mirar entrada calçotades tardanes)
  • 27 d’agost del 2012: sembrem 62 calçots (2,5 kg, escapçats i sense enterrar, només “clavar a terra” en dues regues) al 1r bancal de rega
  • 16 de setembre: sembrem 85 calçots (3 kg, poc escapçats per por de tallar algun brot intern) sobre un nou llit de compost, els enterrem i reguem

Actuacions i esdeveniments:

  • 28 i 29 d’agost: forces calçots estaven farcits de formigues menjant-se el suc que traspuaven… però no ens hem preocupat ja que no hi hem previst cap mal gros
  • 31 d’agost: 4 dies després de plantar-los un calçot ja brota, la resta res de res (per cert vam veure moltes cebes infestades de formigues… els hi devia agradar molt el suc de ceba escapçada)
  • 3 de setembre: una setmana més tard, ja apunten una desena de brots
  • El 5 de setembre comprem 3 kg més de calçots petitons… i esperem un bon dia per plantar-los. Qui ens els ven, La Creu, ens comenta que s’han d’escapçar i enterrar del tot (ell sempre ho ha fet així, segurament perquè ho té mecanitzat però sempre li funciona bé), aquesta segona tongada ho farem així. També avui preparem la 2a rega de calçots, amb el multicultor, mullant el terra que està molt sec, posant-hi 10 carretades de compost i tornant-hi a passar la motoaixada, fem dues regues petites on els enterrarem i a mida que els calcem farem les regues de regar
  • 9 de setembre: dues setmanes un cop plantats ja hi ha 8 amb brots força crescuts… i això ens fa pensar que aquests dies de primer molta calor i després de la tramuntana (vent del nord sec) vam fer prou bé regant-los un xic 3 o 4 cops. Ara ens hem de donar pressa i comprar un parell o 3 kg més de calçots per plantar-los a la 2a quinzena de setembre
  • 13 de setembre: hi ha 23 calçots (1a rega, 20 dies de sembrats) molt crescuts
  • 15 de setembre: 1a rega, calcem 17 calçots força crescuts (amb el rasclinet ja que amb el tràmec és impossible)
  • 16 de setembre: abans de sembrar la 2a rega i posem al solc compost i reguem generosament. Un cop sembrats els 85 calçots petits, els enterrem i tornem a regar.
  • 16 de setembre: 1a rega, calcem 9 calçots més (en total 26 dels 62) i reguem de nou
  • 19 de setembre: 1a rega, calcem 11 calçots més (en total 37 dels 62)
  • 23 de setembre: 2a rega, els dos primers brots de calçot enterrat (a la setmana d’ésser sembrats)
  • 26 de setembre: 1a rega, calcem 19 calçots més ( en total 56 dels 62)
  • 26 de setembre: 2a rega hi ha 25 calçots prou grossos (10 dies de sembrats)… no caldrà calçar-los ja que aquests els vam enterrar
  • 30 de setembre: 2a rega, ja hi ha 72 calçots prou grossos (15 dies de sembrats, 72 dels 85)
  • 5 d’octubre: recomptem els calçots que finalment hi ha, a la 1a rega 62 dels 62 i a la 2a 82 dels 85. Calcem tots els de la 1a rega, que són molt més grans i frondosos (aquests els vam escapçar i no els vam enterrar, però porten sembrats 20 dies més que els de la 2a rega)
  • 28 d’octubre: la fortíssima tramuntada dels darrers dos dies els ha pansit força… però eś que el plàstic que teníem prop de la rega els ha maltractat un xic… esperem que no siguin “ferides” fortes
  • 15 de novembre: fa una setmana més o menys vam haver d’arrencar plantes adventícies que van cobrir gairebé tots els calçots, avui hem tornat a calçar-los amb el rasclinet i hem aprofitat per arrencar més adventícies. Tornen a fer patxoca
  • 29 de desembre: fem la 1a calçotada a l’hort, dia preciós, bona companyia i ens mengem (5 adults i 2 nens) uns 150 calçots, tota una rega de les dues sembrades el 27 d’agost
  • 19 de gener del 2013: colim 4 calçots grossos per menjar com a cebes tendres
  • 26 de gener del 2013: collim 7 calçots grossots per menjar amb una truita de patates, com a ceba tendra
  • diumenge 3 de març del 2013: fem la segona calçotada, un bon dia entre setmanes de fred i pluja, un cap de setmana de respir. Collim uns 90 calçots per 6 adults i 3 nenes (i ens queden una dotzena per fer ja que no mengen gaire…). Els calçots, desl plantats a finals d’agost tenen una mida perfecta… però els de la 2a plantada són encara petitons (enguany ha plogut molt poc i potser no els hem regat prou, però encara són petits).
  • divendres 29 de març: fem la 3a calçotada (encara alguns són petits i hem trobat algun que ja espigava i alguns on a dins estava l’espiga creixent-hi…)
  • dimecres 10 d’abril: collim 50 calçots per menjar-los com a cebes perquè ja espiguen
  • divendres 26 d’abril: tots els calçots són espigats, encara però no han fet flor, i portem un mes menjant-ne com a cebes tendres els calçots… la sopa de ceba tradicional feta amb calçots està boníssima… això sí el tronc espigat se’ns fa estrany menjar-lo encara que té bon gust.

Bancal de rega de mongetes (abans camp de veces)

Mongeta florida  (Font: unjardipermenjarsel.blogspot.com)

Mongeta florida (Font: unjardipermenjarsel.blogspot.com)

Dimarts 21 d’agost, encara que un xic tard, decidim plantar (ja que en el bancal profund no ha funcionat gaire bé, i a l’almàixera encara no li hem donat temps per veure si resulta adequat el trasplantament un cop crescudes…) hem fet un parell de lloms de mongetes de mata baixa amb regues als cantons (una d’elles aprofitem la de les carxoferes).

Hem passat la motoaixada varis cops, hi hem afegit compost, i hem tornat a tritura… sabem que les lleguminoses els hi agrada força la calç però encara hem de solucionar aquest aspecte al nostre hort.

Cada 15 o 20 cm hem sembrat 3 llavors de mongeta mata baixa tipus “Contender” (de la marca Can Morera).

Acabat: 21 d’agost

Plantacions:

  • 21 d’agost: 80 sembres de grups de 3 llavors de mongeta de mata baixa (Phasoelus vulgaris Contender) en dos lloms de terra envoltats de regues

Esdeveniments:

  • 27 d’agost: una bona part de les mongetes sembrades han brotat, prou feines però els dicotiledons
  • 1 de setembre: hem ens trobat gairebé totes les mongetes desfullades (no creiem que hagi estat cap animaló ja que són ben tallades… segurament ha estat al tramuntana…)
  • 2 de setembre: hi ha brots nous i no estan menjats… això potser corrobora que no han estat animalons sinó el vent
  • 3 de setembre: els nous brots sembla que sobreviuen al fort ben del nord… però no deixem de regar-les com a mínim cada dos dies ja que l’ambient és molt sec
  • 10 d’octubre: surten les primeres mongetes (després d’un mes i mig)
  • 14 d’octubre: per ara són molt més productives les del bancal que no pas aquí a la rega, collim 4 manats, dels quals només 1 és de la rega
  • 22 d’octubre: collim per igual 50 mongetes tant al bancal com a les dues noves plantacions del bancal
  • 26 d’octubre-30 d’octubre: fortes pluges i sobretot fort vent tramuntanejat i fred… no queda cap mongeta del bancal, només tiges pelades… segurament i seguint normes de rotació, hi sembrarem espinacs a veure si ens hi creixen
  • 3 de novembre: confirmat totes les mongetes mortes

Bancals de rega de carxoferes (al sud abans de patateres i més al nord abans de carbasses)

Soques de carxoferes (Font: www.magrama.gob.es)

Soques de carxoferes (Font: http://www.magrama.gob.es)

Avui 8 d’agost hem trobat a la botiga que podíem comprar soques de carxoferes i n’hem comprat quatre. Aquests dies mirarem si de les carxoferes mortes velles hi podem recuperar alguna soca i trasplantar-les.

A l’hora de plantar no hem tingut temps de mirar si es podien plantar les carxoferes (composta) en l’antic bancal de les patateres (solanàcia)… entre d’altres coses perquè no sabíem que eren compostes i perquè no teníem gaires alternatives més on posar-les (s’hi quedaran un bon munt de temps).

Després a casa hem comprovat que on s’han plantat solanàcies el millor és plantar després crucíferes i/o lleguminoses (i l’any següent sí que hi poden anar les compostes i cucurbitàcies) i no pas unes compostes però si més no no hem repetit la tipologia…

1r bancal més al sud

Acabat: 8 d’agost 1a tongada i 13 d’agost la 2a tongada

Plantacions:

  • 8 d’agost:  4 soques de carxofera
  • 13 d’agost: plantem 6 planters de carxofera comprades el dia anterior (el 26 d’octubre per fortes pluges i tramuntana, en perdem 2)
  • 1 d’octubre: han sortit 5 patateres espontànies arreu del bancal de carxofes (patateres totes mortes per la forta tramuntana i dies de baixades de temperatura aprox 26 d’octubre)
  • 2 de novembre: trasplantem 4 carxoferes, però en 3 grups, que van rebrotar de les arrels de l’antiga rega de carxoferes

Esdeveniments:

  • 8 d’agost: Passem per tot el bancalet el motocultor però com la terra estava duríssim l’hem regat prèviament. Un cop la terra començava a ésser un xic fina i saó… l’hem cobert tot de compost i hem fet una rega a tot volt. Al forat on hem de plantar l’hem ben regat amb regadora i hi hem plantat les soques. Hem tornat a regar amb la regadora i a meś per inundació a tot volt. Les hem plantat més o menys a 50cm de distància cadascuna.
  • 13 d’agost: fem un sistema semblant per l’altra meitat del bancalet de carxofes, al sud de l’hortet: motoaixada, bancal, compost, reg i plantació.
  • 18 d’agost: 2 de les 4 soques (ens han dit, i no ho sabem, que les soques solen ésser carxofes liles) han començat a brotar, després de 10 dies de plantades
  • 20 d’agost: les 4 soques estan brotades (12 dies després de trasplantar-les)
  • 26 al 30 d’octubre: perdrem 2 carxoferes (creiem que per les fortes pluges i forta tramuntana) de planter… les de soca estan tocades però sobreviuen prou bé. També es perden les patateres espontànies.
  • 2 de novembre: en els dos espais lliures (un d’ells molt ampliable) hi plantem 4 carxofes (en 3 grups, dues d’elles nascudes juntes) que hem tret de l’antiga rega de carxoferes que van rebrotar a l’octubre
  • 3 desembre: apunta la primera carxofa (de les soques plantades el 8 d’agost, després de gairebé 4 mesos)
  • 17 de desembre: apunten 3 carxofes més petitones (de les soques plantades el 8 d’agost)
  • 18 de gener del 2013: collim les 3 carxofes, no són gaire grans, però és que ja les hi volem fer a la nostra filla (total 3)
  • 4 de febrer del 2013: collim dues carxofes (aquest cop són més grossotes). Encara les úniques que han fet carxofes són les plantades de soca, ni planter ni les trasplantades més al nord. (total 5)
  • 17 de febrer del 2013: collim 3 carxofes força maques (de les soques plantades el 8 d’agost, a la resta encara no n’han fet, total 8 carxofes)
  • 21 de febrer: ens avancem a la forta fred i collim 5 carxofes mitjanes (total 13 carxofes)
  • 10 de març: 1 carxofa de les soques (total 14) i la 1a de les de planter (total 1)
  • 11 de març: 1 carxofa de les de soques (total 15)
  • 18 de març: collim 4 carxofes soques (total 19)
  • 25 de març: collim 2 carxofes de les soques (total 21) i les 2 primeres de les carxoferes de planter (total 3)
  • 1 d’abril: se’ns descontrolen els adventícies i hem de fer una bona atacada i aprofitem per regar
  • 4 d’abril: collim 4 carxofes de soca (total 25) i 2 de planter (total 5)
  • 10 d’abril: collim 4 carxofes maquíssimes de planter (total 9) i hem de llençar per assecades i ennegrides 4 de les de soca (total 29 -4)
  • 18 d’abril: collim 6 de planer (15) i 1 de soca (30-4)
  • 22 d’abril: collim 4 carxofes de planter (total 19) i 1 de soca (total 31 – 4)
  • 1 de maig: collim 8 carxofes de planter (total 27) i 4 de soca (35-4)
  • 11 de maig: collim 11 carxofes de planter (total 38) i 4 de soca (39-4)
  • 11 de maig: hem de tractar més o menys a la meitat contra plaga de pugó (mirar recepta contra pugó)
  • 17 de maig: el tractament contra pugó ha funcionat però fem una segona tongada (ja que els que queden no sabem si són nous o dels anteriors que van desaparèixer) (mirar recepta contra pugó)
  • 17 de maig: collim 4 carxofes de planter (total 42) i 5 de soca (44-4)
  • 21 de maig: no estan funcionant les “trampes cerveseres” pels cargols… no hi cauen gaires (no sabem si és per la tramuntana que fa que no es moguin del lloc on estan enfilats, a les fulles de les carxoferes…
  • 21 de maig: collim 3 carxofes de soca i una de morta assecada (total 47-5) i 4 de planter (total 46)
  • 26 de maig: fart que no funcionin les trampes cerveseres pels cargols… decidim fer la caça tradicional a mà… que trinxats els hi tirem a les gallines (els hi agraden molt xafats) i els que ens queden per terra els eliminem a mà
  • 26 de maig: collim 2 carxofes de soca (49-5) i 6 de planer (52)

2n bancal més al nord

Acabat: 11 de novembre

Plantacions:

  • 11 d’agost:  ens han donat carxofes (amb un pam de terra) que es veu que són d’una varietat antiga de carxofes vermelles petites i molt tendres. En plantem 9 (algunes de les quals són dobles) en un bancal fet amb la motoaixada i amb compost remenat amb el tràmec

Esdeveniments:

  • 25 de març 2013: Collim la 1a carxofa (aquestes neixen ja obertes i a mida que van creixent encara s’obren més… les hem de provar a veure que tal) (després de 5 mesos de trasplantades)
  • 18 d’abril: collim 2 carxofes (total 3)
  • 1 de maig: collim 4 carxofes del nord (total 7)
  • 11 de maig: hem de tractar més o menys a la meitat contra plaga de pugó (mirar recepta contra pugó)
  • 17 de maig: collim 2 carxofes (total 9)
  • 17 de maig: el tractament contra pugó ha funcionat però fem una segona tongada (ja que els que queden no sabem si són nous o dels anteriors que van desaparèixer) (mirar recepta contra pugó)
  • 21 de maig: no estan funcionant les “trampes cerveseres” pels cargols… no hi cauen gaires (no sabem si és per la tramuntana que fa que no es moguin del lloc on estan enfilats, a les fulles de les carxoferes…
  • 21 de maig: collim 5 carxofes (total 14)
  • 26 de maig: fart que no funcionin les trampes cerveseres pels cargols… decidim fer la caça tradicional a mà… que trinxats els hi tirem a les gallines (els hi agraden molt xafats) i els que ens queden per terra els eliminem a mà… realment en aquestes del nord són una plaga… i per poder-los treure tots a mà fem una bona escabetxinada de les fulles (es tronxen molt fàcilment)
  • 26 de maig: collim 2 carxofes (total 16)

Síndries i melons… i també carbasses – bancal de rega 2012

Síndria germinada (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

Síndria germinada (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

En Juan-Maria ens explica, a principis d’abril, com plantar les síndries i melons. Els plantarem (si són llavors cap a finals d’abril, si són planter quan els venguin però serà cap a mitjans de maig) fent cercles d’uns 50 cm de diàmetre però separats 1×1 metres… tot i això en Juan-Maria ens recomana fer dues línies de cerques separades per una sola rega per on podrem regar ambdós línies de melons i síndries… i com les síndries necessiten més aigua que els melons, farem les síndries més a l’est i els melons a l’oest.

El cercle on plantarem les llavors s’ha de fer amb erra molt fina… ben remoguda i sense cap terrós… i a sobre el nostre benvolgut compost… com sempre es planten vàries llavors i després es tria la millor.

Les plantarem aprofitant unes llavors especials que la Norma ens va dur (això sí, fa tres anys i a veure si funcionaran!) d’Uzbequistan que segons ella, a banda de ser iguals que els nostres (melons de pell de gripau, i síndries verdes i rodones) eren tan bones com les que menjava quan era petita.

La rega amb dos lloms de melons i síndries a ambdós cantons, l’hem començat a llaurar, com si fos un bancal, tot primer traient males herbes i passant-hi la moto-aixada, el dijous 12 d’abril (la terra estava prou saó, ja que ha plogut la darrera setmana, concretament dissabte 7 d’abril 0’5 litres/m², dimarts 10 d’abril  5 litres/m² i dijous 12 d’abril 1 litre/m²). Caldrà tornar-hi a passar la moto-aixada un cop més barrejant-hi compost (uns 7 o 8 carretons), fer-hi una rega central i a cada cercle de compost superficial enterrar-hi un grapat de llavors… les síndries més a l’est i els melons a l’oest ja que l’aigua per inundació hi arriba de ple a l’est atès que les síndries necessiten més aigua que els melons.

Quan tot s’ha estés i ha crescut molt (cap el 4 de juliol) hem hagut de reestructurar un xic el bancal perquè no es regava bé… així que el pròxim any el que farem és un gran bancal d’1’5 metres d’ample i el llarg que vulguem per regar-lo tot alhora (mentre creixen es pot fer unes mini regues o fer-ho amb regadora).

Enguany fem tard (mirar actuacions del 7 de juliol) però hi ha tot un protocol de despuntar les branques per tal que hi hagi més d’una branca per peu i al final cada peu tingui de 3 a 5 fruits.

Plantacions:a

  • 6 de maig: Finalment anem tard, i plantem les llavors (tenen més de 3 anys i no sabem si creixeran, per això alhora posaré a germinar-les i veure si creixen.. si no ho fan, comprarem planter i estarem encara a temps) diumenge 6 de maig. Les plantem a 2 cm de profunditat, en grups de 6 i separades 70 cm entre elles… sí que fem dues línies separades per una rega, que alhora hi fem a banda i banda, perpendicularment petites mini regues a cada parell de grup de llavors. En el tros que ja teníem desherbat des de feia mesos hem remogut la terra amb la fanga cada 70 cm i després de fer les regues hi hem posat dos manats de compost a sobre, hem fet el forat i hem plantat 10 grups de 6 llavors de síndria a l’est (necessiten més aigua) i 10 més de meló més a l’oest.Fem una bona inundació i posteriorment amb regadora sobre les llavors i el compost.
  • 15 de maig: optem per plantar-hi 5 planters de xíndria rodona fosca i 5 planters de meló de pell de gripau en el mateix lloc que les llavors. Mirarem si els altres 5 de cada surten les llavors (no hi confiem perquè les de casa no surten al germinador) sinó d’aquí un mes hi plantarem nous planters
  • 26 de maig: als espais on no hi vam plantar ni melons ni síndries, i en aquells on no han brotat ni els melons ni les síndries, hi plantem carbasses. Plantem 6 carbasses, dissabte 26 de maig, ja germinades que ens han donat els judithquims i en aquells mateixos llocs (per si es moren) hi plantem un grup de 3 o 4 llavors de carbasses, així com en 5 llocs més on les síndries i melons no han germinat

Actuacions i esdeveniments:

  • 13 de maig: no han brotat (i tampoc les del germinador de casa…) així que comencem a témer que potser les llavors ja eren velles o fetes malbé
  • 16 de maig: Abans ho haguéssim dit/fet… un cop ja no hi confiàvem han començat a brotar, dimecres 16 de maig, com a mínim 3 de les 10 llavors de síndries (als 11 dies de sembra)
  • 30 de maig: impressionant comprovem que les carbasses trasplantades estan ben sanotes i el grup de llavors de carbassa han començat a brotar (als 4 dies de la sembra)… per ara tenen el rècord de velocitat en creixement
  • 11 de juny: ja portem 3 o 4 neteges intensives de plantes adventícies… i és que el sistema de reg per inundació és tant indiscriminats i generós que fa que surtin arreu. Veiem a la punta del bancal una tomatera adventícia… la cuidarem i mantindrem
  • 20 de juny: neteja d’adventícies força intensiva i tornem a regar per inundació… hem de llegir al respecte però estic sospitant que no és bo regar per inundació i que es puguin mullar les fulles i flors… ens temem que haurem de remenar terra i canviar el sistema
  • 24 de juny: tornem a netejar força adventícies i veiem que una de les síndries té un parell de caniques, dues sindrietes ratllades (després de 1 més i 10 dies de trasplantats)
  • 4 de juliol: (gairebé 2 mesos de trasplantats de mitjana) comptabilitzem el que hi hem trobat… a primer cop d’ull les carbasseres són les que s’han estès més arreu i creixen més ràpid, vers els fruits el rànquing és el següent: Melons (4 grossots i 2 mitjans), síndria (2 mitjanes i 3 petites) i carbasses (2 mitjanes).
  • 7 de juliol: ho descobert tard, però les síndries i melons s’han de “despuntar” així: a partir de la 2a fulla despuntar perquè es faci una nova branca, a partir de la 6a fulla despuntar-les de nou… així tindrem 4 branques per peu… i quan qualla un fruit (preveiem llavors tenir-ne de 3 a 4 per planta) despuntar a partir de la 3a després del fruit. En el cas de les carbasses cal tenir en compte si són flors masculines o femenines (amb la carbasseta)… abans de despuntar. Com hem dit, ja que anem tard el que fem és a mida que trobem un fruit ben quallat (també ho hem fet amb alguna de petita) a banda de posar-hi un platet a sota, despuntem la branca (vigilant que com a mínim tinguin 3 fulles, normalment n’hi ha més) d’on hi penja el fruit quallat.
  • 9 de juliol: descobrim 3 carbasses prou grosses, els hi posem platets i les despuntem
  • 11 de juliol: descobrim 1 meló mitjà i una carbassa mitjana. També trobem morta 1 síndria petita
  • 15 de juliol: Descobrim 3 síndries mitjanes més, 2 carbasses  petitones i dues de mitjanes. També descobrim que n’hem perdut, s’han mort 2 xíndries petites
  • 19 de juliol: Descobrim una carbassa molt gran (i que hem perdut, mortes, 2 de mitjanes) i una de petites… cada cop em sembla que tinc més clar que hem d’anar tallant els brots a partir dels fruits sinó potser les perdrem totes… a veure què hi fem… Ja tenim 4 melons força grossots però encara amb el mugró dur
  • 20 de juliol: ens trobem una de les síndries foradades… algun animal l’ha foradat… la tallem i per dins està poc madura… molt de blanc i poc vermell… el forat, malgrat era gros com un bolígraf de diàmetre, no l’havia fet malbé gaire per dins. La provem i malgrat
  • 1 d’agost: està força desmadrat… sobretot les carbasses s’allarguen per tot (per cert, en tenim 6 de molt grans, gegants per nosaltres….)
  • 6 d’agost: als tres mesos de plantats/sembrats collim 2 melons que ja estan grans i fets (trigarem 3 o 4 dies en obrir-los ja que així s’endolceixen més… finalment hem trigat 12 dies a encetar un d’ells i era verd… no s’ha endolcit però creiem que estaven encara verds)… i per obligació collim 3 més 2 d’ells perquè la seva mata s’ha assecat (ells ja tenien un cercle esgrogueït, i de mida mitjana) i un altre perquè estava ferit (creiem que un cargol ha començat a menjar-lo… pel llom de terra on també la humitat començava a fer-lo malbé…, ha sobreviscut fins el 28 de setembre que l’hem provat però és verd)
  • 6 d’agost: collim per obligació una síndria de mida mitjana-petita que està oberta… potser un cop, quan la provem ja escriurem si és prou bona… (és verd)
  • 15 d’agost: collim per obligació 1 meló que tenia la mata seca
  • 16 d’agost: provem el meló que vam collir el 6 d’agost i és totalment verd… així que el fet que tingui un llom esgrogeït no és suficient per saber si ja és bo (ha estat reposant a casa 12 dies…). I llancem una carbassa morta i collim per obligació 1 carbassa que ens hem trobat arrencada de l’arrel i un meló que la seva mata s’havia assecat
  • 17 d’agost: és tard però s’havia de fer… hem fet un llit de palla a cadascuna de les carbasses (n’hi ha 4 que són gegants), síndries i melons (els pocs que queden)
  • 21 d’agost: per obligació (ja que en moure-la, en ésser tan grossa, s’ha trencat la cua) collim una carbassa gran arrodonida de les verdes amb diferents taques taronges… la mengem el 6 de setembre que ha esdevingut força taronja
  • 24 d’agost: hem de collir per obligació (cua assecada) 2 melons petitons
  • 26 d’agost: collim per obligació (és petita) una síndria perquè té la branca ben seca… la tastem i malgrat té bon gust és molt poc feta i al compost s’ha dit…
  • 6 de setembre: provem la carbassa gran que vam collir el 21 d’agost i és boníssima (tipus gegant arrodonida)
  • 9 de setembre: collim 7 carbasses de les quals hi ha 1 de gegantíssima i 3 de molt grans (dos de les quals són molt llargues). Les collim bé perquè han esdevingut grogues o bé perquè tenen la tija seca (i les collim encara que siguin petites)
  • 13 de setembre: collim per obligació 2 síndries petitones (amb branquilló seca, les posem a la nevera i ja les provarem). També collim 2 carbasses grans que ja havien canviat de color.  El dimarts 18 provem una d’elles i té poc gust (si tot hagués anat bé li calia un xic més de maduració i creixement, potser caldrà sembrar abans i potser regar millor) però és bona, i té unes llavors negres molt grosses (segurament són les síndries uzbeques)
  • 19 de setembre: collim 1 carbassa gegant que ja havia s’havia ataronjat del tot
  • 27 de setembre: collim 3 síndries macades i que estan toves (se’ns ha anat de la mà i les hi donem a les gallines), collim 4 síndries no toves i per tant esperem bones, 1 carbassa grossa de les llargues i 2 de petites de les rodones, així com 1 meló.
  • 28 de setembre: mengem el meló collit per obligació el 6 d’agost i malgrat havent-hi esperant tant, encara és verd i amb poc gust
  • 30 de setembre: collim 1 carbassa petitona rodona a la qual vam fer malbé la mata amb la desbrossadora. Regalem una carbassa gegant i ens diuen que és molt bona, nosaltres encetem una altra (que intentem anar-la conservant a la nevera en comptes d’escaldar-la i congelar-la) i és boníssima (a 5 d’octubre encara és bona)
  • 5 d’octubre: collim, perquè les seves mates s’han assecat, 9 mini-síndries i 2 carbasses petites (un de rodona i una d’allargada)
  • 14 d’octubre: mengem una de les síndries que vam collir al setembre i és  prou bona, unes llavors immenses i negres, però no és gaire dolça com si no hagués estat madura del tot
  • 20 d’octubre: provem 3 de les síndries collides fa temps… 2 d’elles de planter són dolentotes, són més taronges que vermelles i amb molt poc gust, només aigua. La de llavor d’Uzbequistan com l’anterior, no del tot bona i amb unes llavors negres i molt grans
  • 20 d’octubre: collim 2 carbasses llargues i 1 de rodona, i 1 mini-carbassa llarga per obligació verda que s’ha assecat la carbassera
  • 5 de novembre: collim 4 carbasses rodones, llancem 1 de foradada, i collim també 4 mini-síndries
  • 8 de novembre: collim 4 carbasses gegants, 5 de petites rodones i 3 de llargues petites
  • 9 de novembre: atès que necessitem espai per unes carxofes que ens donen, collim totes les carbasses que hi ha (també perquè les darreres pluges i les que vindran ens les faran malbé) i desmuntem totes les branques i arrels de carbasseres
  • 9 de novembre: collim carbasses petites, 8 de llargues i 15 de rodones (tant de verd fosc com d’ataronjades)
  • 11 de novembre: collim més carbasses petites, 6 de llargues i 11 de rodones (la gran majoria verdes encara)
  • 24 de febrer 2013: encara mengem carbasses i són boníssimes però això sí hem hagut de llançar 6 de petites que s’han fet malbé a la barraca, les grans aguanten bé
  • 15 de març: les carbasses ja no sobreviuen més, una de gran ja no és bona i altres 2 comencen a podrir-se. Operació congelació del que ens queda.

Veces i el reg per aspersió

Veça (Font: wiquipedia.org)

Veça (Font: wiquipedia.org)

Tenim un bon problema. En una part de l’hort on no hi treballem hem plantat veces (val a dir que un xic tard, cap a principis de desembre) i cal regar-les, però a l’hort, amb els dipòsits i les basses prou feines podem regar només amb regues, amb regadora i (aviat) amb el gota a gota… però les veces, amb una extensió considerable cal regar-les per aspersió (o bé que plogui és clar).

I és clar, a l’hort en no tenir ni llum elèctrica ni aigua a pressió… ja tenim un problema. Cercaré arreu i intentarem trobar alguna solució… sinó haurem d’acabar comprant una bomba d’aigua que pouï aigua de la bassa i regar amb un aspersor o pistola difusora.

Ah per cert, plantem veces perquè és una de les bones plantes per fer adob verd… un cop creixi, i abans de florir (que no “gasti” l’energia recollida del terra per a florir i menys per a crear llavors…), cal tallar-la, deixar-la reposar uns dies i llavors enterrar-la al mateix sòl.

Les veces són lleguminoses que poden fixar el nitrogen (es veu que amb simbiosi, de les seves arrels amb bactèries tipus “rhizobia”)… i quan no s’empra com a adob verd, s’empra com a farratge pel ramat ja que és una planta que pot aportar-los-hi una bona quantitat de proteïnes.

Durant el primer mes regàvem per aspersió amb una bomba cutre que teníem però un dia va acabar petant… i després vam començar a regar directament tapant la mànega que surt del motor del pou… i entre aquests regs per aspersió o pluja forta, i les bones pluges creiem que creixeran força.

PD1: Poden tenir una alçada de 30 a 80 cm… i les nostres, a 19 de febrer, tot just fan 5 cm… a veure si comença a ploure i poden fer una estirada!

PD2: A 14 d’abril (i després d’un mes de març i abril prou plujós) les veces tenen ja uns bons 25-30cm i algunes ja comencen a florir aquesta mena d’orquídies liles que fan. Hem de vetllar de tallar-les abans que facin fruit o bé quan la gran majoria estiguin florides.

PD3: a 27 d’abril bona part de les veces estan florides… i això vol dir que ja hem de començar a dallar totes les veces i deixar-les assecar sobre el terra abans d’incorporar-ho al sòl… Per sort vam llegir bé que s’havien de tallar tant bon punt o just abans de florir (perquè no agafin més aliments del compte del sòl) i no pas abans de fer fruit… així que l’endemà mateixa, a 28 d’abril, vam tallar-les totes, primer un primer tall amb la falç (una matada però prou divertida…), després vam fer pilons amb el rasclinet i la resta vam acabar tallant-ho d’arrel (primer vam intentar arrencar-les… però no anàvem enlloc) amb el tràmec anivellador… molta feina i és un tràmec força pesat però no hem trobat millor manera. Després jugant-hi vam repartir els munts per tot el camp.

Potser rebroten les faves

Fava florida (Font: fourlangwebprogram.com)

Fava florida (Font: fourlangwebprogram.com)

Hores d’ara, 19 de febrer, ja podem dir que, i tant que han rebrotat totes les faves que van quedar recremades per les gelades de principis d’any… però els pèsols són una altra història, no en va sobreviure gairebé cap… i malgrat voldríem provar de tornar-ne a plantar per veure si funcionen encara que tardanament… no sabem si hi podrem trobar temps. Així que enguany ens quedarem sense pèsols.

Els troncs i les fulles més ennegrides i recremades per les gelades de les faves, les vam tallar tal i com ens van aconsellar… Ara, a 26 de març són ben florides i esperem poder començar a menjar les primeres faves tendres…

PD1: dilluns 9 d’abril hem descobert que unes quantes faves ja tenen beines, algunes petites però d’altres ja són prou grosses per tenir faves tendres… i ben aviat, potser en dies les beines seran ja madures (ens sembla que quan el filet central està ennegrit vol dir que ja són ben madures).

PD2: dijous 12 d’abril no ens hi hem pogut estar i ja ens hem menjat crues les faves tendres (malgrat són beines ben grosses i amb el filet negre, les faves de dins són ben tendres i petites), i hem agafat un manat per coure-les a casa demà divendres (del bancalet vell no pas de la rega).

PD3: A 28 d’abril tant les faves del bancalet com de la rega són ja molt grosses i les anem collint, això sí les faves són molt més grosses però segueixen essent tendres… per ara creiem que ens agraden més tendres que no pas velles i seques.

PD4: A 21 de maig, ja portàvem dies trobant que algunes de les faves ja començaven a ésser liloses per dins… i avui en veure’n tantes de macades… hem decidit collir-les totes… N’hem espellofat com a mínim la meitat que una part la deixarem a la nevera per coure i l’altra per congelar. L’altre part que no hem acabat d’espellofar ja ho farem en els propers dies (perquè es conserva millor sense la beina). Totes les mates de faves i pèsols els hem arrencat i portat al compostador.

Dues regues de patates – Bancal de rega

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Després de varis dies treballant-hi (passant-hi primer la fanga, després la motoaixada moltes passades, regar el terra, i tornar-hi amb la motoaixada per fer la terra més fina i arribar-hi el més profund possible) ja hem fet (el 14 de març) les dues regues on sobre un llit de compost hi hem plantat 28 patates kennebech escocesa de sembra (1’69kg, no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat (que ens van donar els saó). Les primeres molt poc grillades i plantades a la rega sud, les segones amb molt grills i fins i tot amb forces d’ells (algun amb arrel i tot) caiguts, els quals hem enterrat també un pilonet d’aquests a veure si arrelen. Hem fet cas al vídeo adjunt a sota i les petites els hi hem tallat el cul i les grosses com les hem plantat per la meitat ja no ha calgut (d’entrada pensem que no pot fer res dolent ja que és tradició plantar-les a trossos, i per tant fer un tall al cul no pot anar malament ni per podrir-se ni malalties, etc…)

Totes les hem plantat en un solc d’uns 10 a 15 cm sobre un llit de compost. Que després hem enterrat i hem fet regues a ambdós cantons al mig, i tapant les patates hi ha quedat un llom de terra, el cavalló… la intenció és que demà regarem per inundació i un regat per inundació hi tirarem més compost per sobre de les motes i regarem perquè el compost quedi fixat …

Pel que hem entès al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (en algun que altre lloc, i ja ho consultarem millor escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua. Tenim temps per consultar el tema de reg i anotar-ho (bé sempre se’ns tira el temps a sobre però hi estarem a temps…)

Hem seguit les instruccions d’en Seymour i el vídeo tradicional (tutorial d’alta definició i d’alta qualitat), no bio ni eco, però sí tradicional, d’en @miquera73 d’Osca, Aragó:

PD1: A 2 d’abril hem comprovat que ja fullen una desena de les patateres… i hem d’acabar d’aclarir si cal regar (pel que sabem s’ha de regar poc fins que floreix per afavorir que s’arreli bé) quan comencen a créixer… si cal calçar-les a mida que creixin (es veu que s’han de calçar i fer els cavallons ben amples quan la planta ja té un pam o 20 cm)… (El dubte finalment no té gaire importància ja que plou el 3 d’abril)

PD2: A 27 d’abril no hem regat cap cop, des que les vam plantar a mitjans de març, i estan maquíssimes… això sí des de llavors ha plogut força i per tant no hem sigut tant valents no regant… I si tot va bé i va plovent no regarem fins que comencin a florir. Per cert, les pluges també han fet que sortissin moltes plantes adventícies que avui 27 d’abril i el 3 de maig hem tallat i arrencat.

PD3: A 18 de maig vam, encara que tard, haver de treure de nou tot de males herbes de les regues de les patateres… i vam aprofitar per calçar les patates que vam veure que estaven emergint… i vam traslladar les proves de patateres que vam fer créixer en uns pneumàtics. A 28 de maig van sobreviure només 3 d’aquests 4 trasplantaments.

PD4: Avui 31 de maig hem trobat unes 4 patateres estan florint, l’espontània que neix fora del bancal ja les tenia ben crescudes, les altres no. Com encara no havíem descobert què s’ha de fer quan surten les flores… per ara les hem tallat ja que no té sentit que la planta s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

PD5: també avui 31 de maig sense conèixer-ho, hem aixafat 5 o 6 escarbats rabassuts i ratllats, groguencs i marró-taronja, sense saber si realment eren els escarbats de les patateres… I un cop hem arribat a casa hem vist que sí… i que d’altres de petits i vermellosos granes són les larves. També hem aixafat tres nius d’ous grocs… i que ens semblen que eren d’aquests escarbats. Més informació d’aquest menja fulles de patates: Fitxa de fauna de la Generalitat, Fitxa de fauna del Regió 7, l’oli de nim (neem) per controlar les plagues,

Mirarem d’aixafar els adults que anem veient amb els dits… així com les larves i les postes dels ous… però si no ens ensortim comprarem nim que és molt efectiu per les larves i els ous (tractament ecològic que els impedeix menjar i s’acaben morint) i fins i tot fa que les femelles no puguin reproduir-se.

PD6: A 31 de maig reguem les patateres i aprofitem, un cop regat (a diferència de les altres vegades) hem arrencat les adventícies i les hem deixat com a encoixinat a la mateixa rega. (Algunes de les plantes del voltant eren veces i ja començaven a fer beines amb veces planeres…)

Larva de l'escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

Larva de l’escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

PD7: 1 de juny, no veiem cap altre escarbat de la patata… però sí dos grups de mitja dotzena de larves (escarbats petitons vermellosos) i els hem aixafat… també hem començat a veure mosqueta blanca però per ara no li donem importància.

PD8: 5 de juny trobem 2 escarbats i una trentena de larves vermelles escampades arreu (les aixafem totes), i 7 de juny trobem una vintena de larves vermelles (algunes d’elles minúscules i d’altres gegants, tant o més que els mateixos escarabats) i dos grups d’ous grocs taronja (un d’ells molt petits). També veiem per primer cop una pudenta marró gris i 3 o 4 aranyes (totes de diferents tipologies) que potser mengen les larves dels escarbats de la patata (a veure si hi tenim sort i són bons depredadors). A 10 de juny hi trobem 10 larves (2 de grossotes i 8 de petitones) totes escampades per la banda septentrional al mig (fins a la la majoria eren tant a la banda septenrional com la meridional però cap a l’oest). A 11 de juny matem unes 4 larves grosses i una vintena de petites. I el 13 de juny matem mitja  dotzena de petites que estaven al mig de la rega septentrional.

PD9: 12 de juny, provem, aprofitant que necessitarem patates aviat, amb la fanga arrencar la patatera més a l’oest de la rega septentrional… i sorpresa, malgrat era una patatera petitona n’hem tret 4 patates ben maques, una de grossota i 3 mitjanes. Tornem a deixar la patatera enterrada a veure si sobreviu. A veure si són bones les patates. Són una mica farinosses i molt dolces, molt consistents, però molt bones.

PD10: 15 de juny hem revisat les patateres adventícies que hem trobat arreu del terreny (2 al verger, i a prop de la rega de les patateres i 4 a prop dels llentiscles) i amb la fanga les hem desenterrat (hem sentit a dir que les que surten espontàniament normalment no fan gaire producció i poden ésser transmissió de malalties cròniques) i la majoria d’elles eren de patates vermelles (algunes  ben arrugades, totes ben petites i poca quantitat) i una tipus kennebec ben llisa però molt petita i només una… així que les hem llençat totes al compost i comprovat que no fan bona producció.

PD11: 21 de juny, necessitem patates i seguim per l’oest, clavem la fanga i trevem 10 patates, un parell mitjanes i les altres petites, una amb un trosset verdós que tallarem ja que és tòxic. Són molt bones.

PD12: 2 i 3 de juliol, desenterrem les patates de les patateres que ja estan ben seques… i la tònica general és treure’n forces patates, algunes amb tall verd (recordar de calçar-les molt millor el proper cop… també enterrar-les un xic més a l’hora de sembrar-les i fer els lloms més amples i les regues més primes), algunes molt petitones (potser hauríem d’haver regat un xic més les patates quan encara eren viues perquè aquestes petites haguessin crescut) i alguna, poques, podrides (això ens indica que un cop seques s’han de desenterrar de seguida ja que sinó se’ns fan malbé). Alguna té algun foradet però que en tallar el tros no hi ha cap cuc ni res de res… s’ha assecat ben bé el forat. Collim entre el dos dies (després de 3 mesos i mig de sembrar) d’unes 8 de la cinquantena de patateres uns 8 kg.

PD13: 2 de juliol separem les patates macades que netegem per coure-les, les verdes que les posem en una caixa petita a banda tapades amb diaris i les que estan bé en una caixa de cartró i tapades i separades amb diaris. Tenim 5 caixes més que ens han donat a FruitesNomdeMuntanya i veient la collita potser ens sobraran. Fem tres tipus de classificació, les que estan millor (l’encaixem tapades amb paper de  diari i són les darreres a ésser consumides), les macades o amb forats (en una caixa per ésser les primeres a consumir), i les verdes i grillades (per consumir en 2n lloc)

PD14: 10 de juliol (després de fa 5 dies que va ploure força i tement-nos que es podreixin més patates… en comptes de que creixin) optem per collir bona part de totes les patateres (les que ens van donar els saó, les grillades ecològiques) que quedaven i per sorpresa nostra no n’hi havia gairebé cap de  podrida ni de verda… Aquestes ens han resultat millor que les altres… hem deixat, per cansanci però també per provar, algunes que ja les traurem més endavant

PD15: diumenge 15 de juliol agafem les darreres 3 o 4 patateres que hi quedaven, uns 6kg, i com les vam collir amb els amics saó que ens van donar les patates grillades se les van quedar… vam quedar com a bons pagesos ja que són realment les 4 mates més productives i patates més sanotes, sense forats, cap de podrida… per tant les certificades kennebeck no arriben a l’alçada d’aquestes ecològiques grillades i tovetes que ens van regalar…

PD16: dilluns 10 de setembre, seguim menjant (i regalant) patates… n’hem trobat 3 de grillades i decidim provar de plantar-les al peu de la tanca de canya.

PD17: 1 d’octubre, seguim menjant-ne i totes bones (hem de revisar la caixa que no toquem mai) i han sortit 5 patateres espontànies a la rega de carxofes i 1 al compostador d’herba seca… mirarem si el desembre hi ha patates per saber si aniria bé una segona tongada de sembra…  Però al primer dia que fa fred (més o menys per St Narcís) acaben mortes (normalment tocades de mort amb la primera Tramuntanada acompanyada de baixada de temperatures)

PD18: Les patates, a 14 de desembre, se’ns han grillat del tot (i no petits grills, sinó llargs grills que fan més d’un pam (cercaven la llum…). I atès que els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina) hem decidit provar de plantar-ne alguna (no tenim gaires esperances ja que totes les patates que es sembrin abans de St. Josep tenen moltes possibilitats d’acabar mortes…) i la resta al compost. Pe cert, el grill és tòxic però la patata un cop li arrenques no, sempre hi quan es mantingui no arrugada i dura, sinó és que ha perdut molts dels nutrients (s’explica que el midó s’ha convertit en sucre…)