Category Archives: Solanàcies

Regues de patateres 2013

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Preparació:

  • Compra de les patates per a sembrar: Enguany les comprem el 4 de març, concretament 3.30 kg de patates kennebec (unes 40 mitjanes i petites) i 1.70kg de patates red pontiac (unes 14 mitjanes)
  • Fer les regues: 10 de març (enguany, a diferència de l’any passat només ha calgut passar un parell de cops la motoaixada, no ha calgut ni regar el terra ni passar la fang prèviament – va ploure fa poc -) en fem 3, dos al sud de la tanca de canyes i 1 al nord d’aquesta. El 2012 les vam fer 2 regues el 14 de març.
  • Llit de compost: El 2012 el 14 de març, enguany esperarem que passin les pluges que es pronostiquen… i enguany el posarem a l’hora que sembrem.
  • Sembra de patates: Sobre el llit de compost, en un solc d’uns 10 a 15 cm, i posteriorment colgades de terra de les motes d’ambdues bandes (fent-hi un cavalló, un llom de terra). A meitats les patates més grosses, i senceres amb el cul tallat les més petites. Sembres:
    • 19 de març: la 1a rega de patates (nord de la tanca de canyes) on sembrem 12 red pontiac i 16 kennebeck sobre llit de compost i 2 regadores (4 regadores més el 16 d’abril)
    • 20 de març: 2a rega de patates (sud de les canyes) , 29 kennebeck sobre llit de compost i semienterrades i 2 regadores
    • 4 d’abril: 3a rega de patates (la del mig, també al sud de les canyes), 16 kennebeck i 12 red pontiac sobre llit de compñost i semienterrades 2 o 3 regadores (reguem 4 regadores el 16 d’abril)
    • 12 d’abril: posem una segona aportació de compost a les patateres del sud i del nord.
    • El 2012 en vam sembrar el 14 de març.
  • 1r reg per inundació: Un cop regat tornar-hi a posar més compost per sobre les motes, els cavallons de terra i regar-ho amb regadora perquè hi quedi fixat el compost. Enguany no ho fem ja que plou força els dies posteriors. La primera rega la fem el 21 d’abril (un mes més tard).
  • Reg: al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (hem trobat que algunes persones escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics, nosaltres només tallàvem les flors, cap escateix)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua.
  • Calçar: a mida que van creixent s’han d’anar calçant, per tenir la terra més remoguda, per evitar les adventícies i per evitar sobretot que les patates a mida que creixen els hi toqui el sol.
    • 1a calçada a la rega del nord i del sud el 16 d’abril.
    • Calcem per 2n cop la rega del sud i del nord (les primeres plantades) el dilluns 6 de maig (i de pas netegem adventícies).
    • El 13 de maig calcem al darrera rega, la del mig.
  • Neteja d’adventícies: El 2012 el 27 d’abril, 3 i 18 de maig (va ser poc i en algun moment tard… ja que són fortes competidores i les patateres s’hi ressenten…)
  • Desflorar (no sabem del tot per què ho fem però tenim la “sensació” que la planta no s’haurà de dedicar a fer flors i fruits i pot dedicar-se a engreixar els tubercles):
    • 1a desflorada el 7 de maig a 6 de la rega del nord-est.
    • 2a desflorada el 13 de maig a 10 patateres de la rega del nord i a 6 del mig.
    • 3a desflorada el 18 de maig (a 6 del sud, a 20 del mig i a 32 del nord)
    • 4a desflorada el 26 de maig (a 5 del nord, 13 del mig i 3 del sud)
Escarbat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Escarabat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Esdeveniments destacables:

  • Primeres fullades: El 12 d’abril han brotat 25 patateres de la rega del nord i 16 del sud (fa prou feines 20 dies de sembrades). El 24 d’abril broten 24 patateres de la rega del nord (també fa uns 22 dies de sembrades). El 2012 el 2 d’abril (als 19 dies de la sembra)
  • Primeres florides: el 2013 (mirar apartat anterior de desflorar) primeres flors el 7 de maig… i la més forta el 18 de maig. El 2012 el 31 de maig (als 2 mesos i 17 dies de la sembra) i les vam anar tallant per evitar que la patatera s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.
  • Plagues, els escarabats de la patata: el 2012 van veure els primers escarabats de la patatera el 31 de maig (rabassuts, groguencs i ratlles marró i taronja, 5 o 6), larves (vermelles i granes, una desena) i nius d’ous (grocs, grups d’una trentena), els matem aixafant-los amb els dits (si es desmadra mirar de fer servir l’oli de nim). Tornem a veure’n l’1 de juny (dotzena de larves), el 5 de juny (2 escarabats i una trentena de larves), 7 de juny (vintena de larves, dos nius d’ous), 10 de juny (10 larves), 11 de juny (4 larves grosses i una vintena de petites), 13 de juny (vintena de petites)
  • Larves i ous de l'escarabat de la patatera (Font: www.macro-world.cz)

    Larves i ous de l’escarabat de la patatera (Font: macro-world.cz)

    Primera collita (quan la mata encara és viua): el 2012 el 13 de juny en collim de petites, el 21 de juny ja són més grosses

  • Collita (de seguida que la mata s’asseca): el 2012 el 2 de juliol collim les patates de les mates ja mortes… la gran collita el 10 de juliol i les darreres el 15 de juliol.
  • Menjar-les (a partir de Tot Sants poden començar a grillar-se ja que no emprem cap mena de pols per emmagatzemar): Els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina), en principi si es treu el grill i es talla la part verda la patata no és tòxica. Però si la patata ha esdevingut arrugada i tova, ja n’ha perdut molts dels nutrients i el midó s’ha convertit en sucre.

Més informació:

Rotacions dels bancals

Rotacions recomanades (petita variació amb 5 bancals en comptes dels 4 tradicionals)

El  nostre sistema està fonamentat tant en la proposta de “Parades de crestall” del mallorquí Gaspar Caballero Segovia com en “Els bancals profunds” de l’anglès Jonh Seymour. I en ambdós casos la successió de conreus, o rotacions, és per famílies botàniques:

Parcel·la 1:

  • Umbel·líferes: pastanaga, api, julivert, fonoll
  • Liliàcies: cebes, porros, alls, espàrrecs

Parcel·la 2:

  • Compostes: enciams, escaroles, cards, escarxofes
  • Quenopodiàcies: bledes, espinacs, ravebleda (remolatxa)
  • Cucurbitàcies: cogombres, carbassó, carbasses, melons, síndries

Parcel·la 3:

  • Lleguminoses: mongetes, pèsols, faves, cigrons, soja, cacauets
  • Crucíferes: cols, raves, bròquil, col llombarda, col-i-flor, bròquil, naps

Parcel·la 4:

  • Solanàcies: tomàquets, pebrots, albergínia, patates

Parcel·la 5:

  • Descans (remoure la terra i adobar-la amb compost) o Galliner (deixar que les gallines campin, gratin, mengin herbes, adobin amb excrements, picotegin… tot un exèrcit de motoaixades)
Primer Després
Umbel·líferes i liliàcies Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies
Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies
Lleguminoses i crucíferes o brassicàcies Solanàcies
Solanàcies Descans o Galliner
Descans o Galliner Umbel·líferes i liliàcies

En definitiva, la següent rotació:

  • Umbel·líferes i liliàcies –> Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies –> Lleguminoses i crucíferes –> Solanàcies –> Descans/Galliner

També n’hi ha d’altres tipus de rotacions com la que s’exposa en aquesta pàgina (L’hort del Cairat), que segueix un altra lògica:

  • Milloradores –> Arrels –> Fulles –> Fruits (–> Descans)
  • Lleguminoses i crucíferes –> Umbel·líferes i liliàcies –> Compostes i quenopodiàcies –> Solanàcies i cucurbitàcies –> Descans/Galiner

Rotacions efectuades:

Gener al novembre del 2012

(l’orientació de les parcel·les és lliure, però aquí hi descric la que hem seguit nosaltres on l’esquerra és el sud i a dalt ponent)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012

Bancal Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012

Galliner i corral

Des del 16 d’agost del 2012 fins el 2 de novembre del 2012

Bancal Solanàcies

Des del 28 d’abril fins el 2 de novembre del 2012

Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies

Des del 18 de febrer del 2012

Novembre del 2012 (solanàcies per galliner)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012

Bancal Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012

Bancal de descans

Des del 2 de novembre del 2012

Galliner i corral

Des del 2 de novembre del 2012

Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàcies

Des del 18 de febrer del 2012

Març del 2013 (nou bancal d’umbel·líferes i liliàcies)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012
Bancal vell d’Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012
Bancal nou d’Umbel·líferes i liliàcies
Des del 17 de març del 2013
Galliner i corralDes del 2 de novembre del 2012 Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàciesDes del 18 de febrer del 2012

Abril del 2013 (nou bancal de solanàcies)

Bancal Lleguminoses i crucíferes – Des del 21 de gener del 2012
Bancal vell d’Umbel·líferes i liliàcies – Des del 14 d’abril del 2012
Bancal nou d’Umbel·líferes i liliàcies
Des del 17 de març del 2013
Bancal nou de solanàciesDes del 23 d’abril del 2013 Bancal Compostes o Asteràcies, quenopodiàcies i cucurbitàciesDes del 18 de febrer del 2012

Altres esdeveniments a destacar:

  • Durant el mesos de desembre 2012 i gener del 2013 tenim dos bancals buits i les reguem generosament un parell de cops per fer una sembra falsa (perquè creixin les llavors que hi romanen) i ja decidirem si tallem tot el que creix deixant-lo com a encoixinat o si hi posarem el galliner mòbil.
  • El bancal nou de solanàcies, de l’abril del 2013, és el primer que cobrim amb palla. I també és el primer que per error de càlcul no ens permet fer bé la rotació i repetirem dos cops solanàcies.

Míldiu a les tomateres

Míldiu en una tomata (Font: discoverlife.org)

Míldiu en una tomata (Font: discoverlife.org)

El 20 d’octubre comencem a treure tomateres, i és que hem perdut la collida de les tomateres més tardanes (les 4 plantades el 19 de juliol com a prova si aniria bé) i una petita part, les tomates que encara no havíem collit (sobretot corcades per la tuta), de les 12 que vam trasplantar el 6 de juny.

De les tomateres tardanes, que tenien unes tomates molt grans i precioses, la gran majoria s’han infectat amb míldiu. El Míldiu és una malaltia comú a moltes plantes de l’hort i del jardí i aquest tipus, Phytophthora infestans, la comparteixen especialment les solanàcies, tomateres i patateres.

Símptomes

Inicialment hi ha un seguit de taques de color verd clar que esdevenen grogues i després marró. Sovint al revers de la fulla hi ha com una capa de feltre blanc o gris. Les fulles atacades s’assequen i cauen, primer afecten les fulles i després les branques-tiges i les fruites (en el cas de les tomates, apareixen taques descolorides al principi i fosques ennegrides tot seguit, i les podreix lentament encara que les cullis).

Transmissió

Es transmet ràpidament d’unes espècies a les altres (curcubitàcies, solanàcies…) i les condicions òptimes per la seva propagació i extensió són els períodes plujosos acompanyats per temperatures superiors als 15ºC (la més òptima són els 24ºC)…  És un patogen molt lligat a les condicions climatològiques ja que sobreviu a l’hivern (en estat anomenat oospora) i quan la temperatura assoleix el nivell adequat (uns 12ºC) desperta del letarg i l’oospora genera un esporangi que serà dispersat pel vent… el cicle expansiu continua gràcies a les altes humitats de la primavera (tant per pluges com la rosada) i temperatures suaus. Torna a adormir-se en arribar l’estiu amb altes temperatures i sequetat, i renova l’activitat amb la tardor fins l’hivernació.

No hi ha cura, només prevenció,

Tradcionalment es tracta amb coure (els més “respectuosos” fan servir la fórmula de l’oxiclorur o d´oxid cupros perquè deixen menys coure metall que la clàssica del “caldo bordelès”… tot i així el termini de seguretat mínim pel consum després de l’aplicació, és de 3 dies) ja que aquest mineral pertorba les activitats respiratòries, enzimàtiques i membranàcies del fong. Segons en Mariano Bueno, a l’agricultura biodinàmica (més exigent que l’ecològica) no s’empra el sulfat de coure, ja que aquest en concentracions elevades pot inhibir el desenvolupament de certs organismes del sòl, i l’acumulació d’aquest metall pot afectar mitjançant l’alimentació la salut humana, en especial els ronyons.

Míldiu a les fulles de la tomatera (Font: matyasciprian.hu)

Míldiu a les fulles de la tomatera (Font: matyasciprian.hu)

A l’agricultura ecològica s’hi aplica:

  • Maceració de cua de cavall: per reforçar les plantes i contra (prevenció) el míldiu:
    • S’hi maceren 1kg de cua de cavall per cada 10 litres d’aigua durant 24 hores. Posteriorment es bull tot durant 20 minuts a foc lent. Colar-ho i aplicar-ho diluït en una proporció 1/4 amb aigua. Pulveritzar les fulles i les tiges tant com a reforçant general com per protegir-les del míldiu.
  • Relligada de fil de coure a la tija com a preventiu del míldiu, tractament sistèmic (més informació i experiència en una línia de fòrum d’infojardin). I com a cita d’en Mariano Bueno: “Si col·loquem uns fils fins de coure enrotllats a la tija de les tomateres, els ions de coure, que per osmosi, circularan per la sàlvia de les plantes, tot dificultant o impedint el desenvolupament del míldiu i d’altres problemes criptogàmics…

Més informació:

  • Ecoaldea: tractaments fitosanitaris per a diferents malalties i plagues de l’horta
  • Infojardín: amb una àmplia llista i resum de les principals malalties i plagues de l’horta

Desbrollant les tomateres

Tomatera amb brot a l'aixella (Font: infojardin.net)

Tomatera amb brot a l’aixella (Font: infojardin.net)

Desbrollant les tomateres: Tal i com hem après en diversos vídeos del youtube, el desbrollat de les tomateres, o poda, es fonamenta en treure a mà els brots que creixen a les aixelles de les branques laterals que surten de la tija principal. Corroborat pels nostres veïns els Daunis a qui com no vol la cosa fem una pregunta oberta per veure què ens hi contesten…

Quan la planta ja és prou grossa (de 30 a 40 cm) alguns recomanen  a més treure les branques inferiors per permetre airejar la planta i que el sol escalfi el terra i les arrels (això els Daunis no ho fan). Però sembla que bona part d’elles esgrogueeixen i ja cauen (o els hi ajudem) per sí soles.

I quan hi ha “manats de tomateres” alguns hi poden les branques immediatament inferiors perquè hi pugui més saba a les tomates.

Tomates amb el “cul cagat”, necrosi apical

Dissabte 7 de juliol ens vam trobar una tomata pebrot ben madura… però amb pudrició apical.

Tomata amb el "cul cagat" - Necrosi apical (Font: horturba.com)

Tomata amb el “cul cagat” – Necrosi apical (Font: horturba.com)

La necrosi apical (o “cul cagat”) és una malaltia fisiològica (no la provoca cap agent patògen). I sol ésser per una manca d’assimilació del calci, perquè bé el sòl no n’hi aporta o perquè aquella varietat té dificultats per adaptar-se a aquell terra. També els hi afecta l’estrès hídric i la salinitat.

Possibles solucions i recomanacions que hem trobat a la xarxa:

  • segons http://www.horturba.com s’hi pot afegir una cullaradeta de llet en pols al terra i regar
  • també es recomana arreu afegir-hi gallinassa al compost (no directament perquè és molt fort) ja que és un fem molt ric en nitrogen. Conté grans quantitats de calci (per tant no convé abusar-ne a les terres calcàries) i per això és molt bo per a terres àcides. Si l’utilitzem per a l’hort, cal que estigui ben fermentat i cal usar-lo en molt poques quantitats per evitar cremar les plantes. I sempre és millor no emprar el fem de les granges de producció intensiva (contenen antiparasitaris, antibiòtics, etc.)
  • segons elhuerto20.wordpress.com és millor l’adob foliar que no pas radical (ja que pot haver-hi dificultat en l’assimilació) i també que pot afegir-li òxid de calci (calç viva) però apagat amb aigua (calç apagada o morta)
  • altres:
    • afegir el calci en forma líquida fa més fàcil l’assimilació
    • adob ric en calci
    • dissoldre pastilles de calci efervescents en aigua i rega

No hem trobat una solució adient encara i hem emprat com a prova, moldre 5 pastilles de calci infantil (calci vegetal) que havíem comprat en un herbolari i el vam posar, el 8 de juliol, al peu de la meitat de les solanàcies, concretament les externes del bancal, les tomates més al nord i al sud (deixant-ne sense les del mig) i els pebrots més al nord i les albergínies també més al nord.

Bancal D (2012) – Solanàcies

Bancal D – 2012 (Solanàcies) (2013 descansarà pel galliner o bé serà de lleguminoses i crucíferes)

Iniciat i preparat: 28 d’abril del 2012

Finalitzat: 2 de novembre del 2012 i emprat com a galliner i descans anyal

Plantacions:

  • 14 de març: mirar bancar de rega, plantació de patates 28 patates kennebech escocesa de sembra (no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat
  • 28 d’abril: 14 tomateres (2 xerris, 4 penjar, de pebrot, 3 cor de bou, 2 carmelo), 4 pebrots verds de fregir (producció com a mínim fins el 26 de setembre i en tenim de sobres) i 4 albergínies sense punxes gabon (a finals de setembre poca producció i no n’hem fet prou, n’hauríem de plantar més)
  • 4 de juny: 12-15 tomateres (n’hi havia 3 d’espontànies i les deixem on eren) (comprem 6 de penjar i 6 tomata poma)
  • 14 de juny: trasplantem la tomatera xerri nana que ens han regalat, ve carregada de tomatetes verdes
  • 24 de juny: a les 3 espontànies que han sortit al mateix bancal de les solanàcies hi hem de sumar-hi 3 més al bancal de les cebes i 2 més a la rega de les carbasses i síndries, en total 8 espontànies
  • 19 de juliol: 4 tomateres d’amanir o del carmel (com és tard a veure què hi passa i si li dóna temps a fer fruits)
  • 8 d’agost: 2 esbergínies llargues (finals de setembre i encara no ha fet cap fruit, sí flors, estan molt petites)
  • 10 setembre: al peu de la tanca de canya fem la prova i sembrem 6 meitats de 3 patates que se’ns han grillat
  • 1 d’octubre: creixen espontàniament, mirar bancal de rega de carxoferes i mongeteres, 5 patateres espontànies (que les deixem i anem regant per comprovar si és viable una segona sembra a l’estiu) i 1 d’espontània al compostador que com no la reguem gaire no sabem si sobreviurà

Interbancal:

  • 28 d’abril: julivert (el 2 de novembre desapareix menjat per les gallines)
  • 14 de maig: 1 clavell de moro (el 2 de novembre desapareix menjat per les gallines)

Actuacions i esdeveniments:

  • 16 de maig: posem canyes a les tomateres (algunes ja eren prou altes com per necessitar-ho des de fa dies, i hem de trobar algú que ens ensenyi a desbrollar-les que creiem que són massa frondoses i no faran gaire fruit) (mirar entrada de desbrollant tomateres)
  • 19 de maig: desbrollem les tomateres (mirar entrada de desbrollant tomateres)
  • 1 de juny: les albergínies comencen a treure flor (la primera oberta 10 de juny)
  • 2 de juny: tornem a lligar les tomateres, en trobem de branques petades
  • 4 de juny: posem a l’altra meitat del bancal compost i arrenquem males herbes per poder plantar 12 tomateres. N’hi trobem dues d’espontànies i les deixem allà on han nascut i adaptem la plantació de les altres. Reguem tot seguit
  • 6 de juny: déu n’hi do les tomates de penjar que encara ens queden, val a dir que moltes les hem de llançar perquè s’han fet malbé, però encara en tenim 3 o 4 dotzenes
  • 13 de juny: hi ha dues tomateres espontànies fora del bancal  (una al cantó de les lleguminoses i l’altra al principi del bancal de rega de les síndries, melons i carbasses) que les mantenim, hi clavem una estaca per ajudar-nos a no desbrossar-les.
  • 14 de juny: tornem a lligar les tomateres i posem tutors als 4 pebrots que estaven ben caiguts
  • 15 de juny:  ja han sortit algunes tomates, i una d’elles ben grossota. Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades.
  • 15 de juny: hi pengem a cada banda de les canyes trampes de mosques (amb suc de fruites i vinagre i a mida que tinguem restes de tomata també les hi afegirem…). Desbrollem un xic les noves tomateres i acabem de lligar algunes branques de tomatera que estaven caigudes.
  • 17 de juny: comença a haver-hi dues tomates vermelles de la cherry nana.
  • 17 de juny: els veïns (en juan-isabel, i ens comenta que en Manolo i els juan-maria també) tenen una plaga a les tomateres (malgrat hi posen cada 15 dies coure i sulfaten insecticida pel brotulisme, etc…) que sembla que és míldiu (a ell li van dir que era del “temps”, ha fet fred per l’època que estem… però per internet ha vist que era míldiu). Ens ho hem mirat i nosaltres tenim una afectació molt petita (un parell de branques, poques fulles i flors) comparat amb ell (moltes branques afectades, moltes fulles i algunes flors) i per si de cas els hem ruixat amb dissolució de llet semidesnatada i un iogurt (aprox 1litres i 1 iogurt per a 5 litres d’aigua)… però només hem ruixat la part afectada i potser havíem d’haver ruixat tota la tomatera perquè no mata el míldiu sinó que impedeix que les espores s’hi propaguin…
  • 18 de juny: les formigues, sí, les formigues estan atacant dues esbergínies… no hi ha cap pugó i gairebé que puc assegurar que les ferides d’on estan menjant (una aixella, àpex i flor) les han fet elles… La planta en sí està bé però coneixent les formigues poden acabar amb ella en dies. Així que atès que no en sabíem res, és tot una sorpresa per nosaltres, l’únic que se m’ocorre és posar all matxucat a les ferides (si més no ajudarà a curar… i amb sort allunyarà les formigues)
  • 19 de juny: les formigues encara hi són i presumim que s’han menjat l’all que han passat olímpicament de l’all així que les bufem perquè caiguin i posem dos collarets de cotó sucats en greix (hi hem posat margarina) a veure si hi fan barrera… també hi hem posat arròs trencat que diuen que els fongs d’aquest les fan marxar del lloc (ja que de vegades envaeixen el seu cau…). Doncs, 20 de juny, mesures totalment ineficaces… el cotó fluix estava ple a vessar de formigues, els hi ha encantat i els grans d’arròs per ara no s’han endut cap les molt llestes… així que provo un altre remei que és dur terra d’un altre formiguer perquè el considerin que no és seu… però l’únic que he provocat és un terrabastall de corredissa de formigues amunt i avall (amb el terra hi venia alguna formiga de l’altre formiguer) i crec que se barallaven… Per tant cap remei ha funcionat ni de lluny però sembla que les albergínies van cicatritzant alguna de les ferides… encara que en té algunes d’obertes.
  • 19 de juny: com a prevenció del míldiu (encara que més endavant hem vist que és un tractament per l’oïdi i no pas el míldiu) pel matí a primera hora hem sulfatat aigua amb llet semi i iogurt i al vespre hem tallat i llençat al compost totes les fulles i branques afectades. A veure com funciona. El proper pas és, a banda de no fer-hi res, recargolar-li fil de coure…
  • 20 de juny: en dues de les plantes hi trobem que estan naixent 4 alberginietes en dues d’elles.
  • 20 de juny: les pebroteres comencen a tenir flors (es trasplantaren gairebé fa dos mesos) i el 22 de juny veiem el primer pebrotet que està creixent.
  • 22 de juny: les tomateres plantades fa prop de 20 dies ja necessiten ser tutoritzades i així ho fem, i les lliguem a les canyes. També aprofitem per menjar dues tomates ben madures de la cherry nana.
  • 22 de juny: aprofitem per posar a les dues trampes de les tomateres un parell de tomates podrides de les de penjar. A veure si millora l’atracció de bitxos.
  • 24 de juny: tutoritzem totes espontànies que hem trobat i “salvat”
  • 2 de juliol: cal una segona lligada als tutors a la majoria de les tomateres plantades fa un mes, el 4 de juny  i continuem desbrollant-les i desherbant-les
  • 3 de juliol: ja tenim un parell dels pebrots de fregir força grossots (després de poc més de 2 mesos)
  • 7 de juliol: collim una dotzena de xèrries  i trobem una tomata del pebrot madura amb el “cul cagat”, necrosi apical que sembla que és pel mal reg o aigua salinitzada, o el que ens temem, manca d’assimilació del calci (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 8 de juliol: provem de posar-hi pols de calci (pastilles d’herbolari de la nostra filla de  calci d’origen vegetal, n’hi molem 5 i ho repartim entre les albergínies, pebrots i tomateres exteriors (lineal més al nord i el més al sud dels 4 lineals) del bancal per poder comparar, acte seguit hi reguem. Poc després, ja que també ens hem adonat ara, hi afegim compost al peu de totes les solanàcies.
  • 8 de juliol: trobem dos pebrotets caiguts
  • 9 de juliol: collim la primera tomata de carmelo, boníssima
  • 10 de juliol: collim 7 xerries més, per ara és la més primerenca i productiva
  • 12 de juliol: 4 xerries més
  • 12 de juliol: la 2a tongada de tomateres (a les 5 setmanes), i que encara són petites, ja estan prou carregades de tomates verdes. Se n’ha mort una de les de planter.
  • 15 de juliol: collim 14 xèrries i 2 d’amanir “carmelo”. També collim 6 pebrots (gran collita a les 2’5 mesos de trasplant) i 5 albergínies (2’5 mesos de trasplant)
  • 15 de juliol: Hem d’arranjar (i no és pas el primer dia) les canyes mig caigudes. Encara no hem descobert si ha estat algun animaló (gros és clar), el vent o que no les vam clavar del tot bé
  • 16 de juliol: trobem morta una de les tomateres (plantada el 4 de juny ) que ja veiem venir que estava malament
  • 16 de juliol: descobrim dues tomates tipus carmel que tenen una taca semblant al cul cagat i està plena de marietes negres petites amb 4 línies de punts blancs… tot un misteri ja que d’entrada els escarbats són bons depredador i no fan malbé les tomates… potser les hauríem d’haver llençat…
  • 17 de juliol: Collim 1 pebrot, 2 tomates carmel i 3 de xerris
  • 20 de juliol: trobem en una de les tomateres, quan ja marxàvem una eruga verda mengant-s’hi una fulla… la vam veure perquè hi havia tot de cagallons negres en una fulla… no hem descobert què és (ja que només menja fulles, no pas fruits) però demà hem de vetllar perquè no n’hi hagin més, no n’hi hagin ous… etc…
  • 23 de juliol: collim 20 xerries i 2 del carmel
  • 23 de juliol: collim 3 esbergínies i 7 pebrots verds de fregir (perdem 5 de petits que han caigut i 1 de gros foradat)
  • 25 de juliol: hem perdut 2 enciams (segurament els meravella) després de 6 dies de trasplantats, collim 3 tomates del carmel i 10 xerris
  • 27 de juliol: collim 3 tomates del carmel, 12 xerris i 2 pebrots
  • 30 de juliol: collim 7 tomates del carmel i 16 xerris
  • 31 de juliol: collim 4 tomates xerris i una del pebrot
  • 2 d’agost: collim 4 tomates del carmel
  • 4 d’agost: collim 1 tomata del carmel, 8 xerris i 1 del pebrot. També collim 4 albergínies.
  • 6 d’agost: collim 1 tomata del carmel, 5 xèrries i 1 del pebrot. I hem de llançar 2 tomates del carmel (de la 2a tongada de tomates plantades, secció interna del bancal) amb el cul cagat i forada com “la tuta” ambdues ben verdes (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 6 d’agost: collim, per obligació i poc més després d’un mes, perquè encara eren petits, 1 enciam meravella que s’està espigant i la meitat (la part superior) d’un altre que encara és més petit i també comença a espigar-se
  • 8 d’agost: collim 7 xerris (i hauríem d’haver collit algunes de les tomates de penjar… que algunes ja són vermelles)
  • 11 d’agost: 1 tomata del pebrot i 50 de penjar (7 de les quals soltes) no les pengem encara ja que hem de treure velles i endreçar la barraca (el 12 d’agost ens mengem les 7 soltes)
  • 12 d’agost: collim 1 tomata del pebrot i 1 cor de bou i 1 de Montserrat
  • 15 d’agost: collim 30 xerris i 2 del pebrot
  • 17 d’agost: collim 1 tomata del pebrot (tenia cul cagat però ens hem menjat bona part), 2 cor de bou (1 d’elles també amb cul cagat però que hem pogut aprofitar una part)
  • 18 d’agost: collim 3 tomates de cor de bou i 2 de pebrot, 6 xerris, 2 albergínies (una d’elles marró en comptes de blanca!) i llancem dues tomates de penjar amb el cul cagat (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 20 d’agost: collim 4 tomates del carmel, 1 del pebrot, 4 xerris i 3 cor de bou (que han quedat petitones)
  • 22 d’agost: collim 2 cor de bou i 1 del pebrot amb el cul cagat però l’aprofitem, esclar
  • 27 d’agost: llencem 2 albergínies que estaven malament (una de marró i una d’arrugada)
  • 27 d’agost: collim 14 xerris, 8 carmel…
  • 30 d’agost: collim 1 carmel i 6 xerris
  • 1 de setembre:  collim 1 albergínia, 1 pebrot i 10 tomates del carmel i 1 del pebrot i 4 xèrries
  • 3 de setembre: llencem 2 tomates cor de bou podrides de cul cagat, collim 1 bona de cor de bou i 1 xerri i ens trobem 2 de cul cagat de les noves del carmel
  • 6 de setembre: collim 2 albergínies, 2 pebrots i 2 tomates del pebrot, 1 del cor de bou i 5 xèrries
  • 9 de setembre: collim 2 albergínies i 6 tomates del carmel
  • 9 de setembre: fa la 1a flor una de les albergínies plantades fa un mes
  • 13 de setembre: collim 15 pebrots verds, 31 tomates de carmel i matem una tomatera espontània (les de les liliàcies)
  • 17 de setembre: collim 4 carmel  i 3 carbassons
  • 21 de setembre: arrenquem 5 tomateres que ja són improductives i collim bona part de les tomates (70 de xucar i 10 verdes de les noves)
  • 22 de setembre: arrenquem una de les 4 alberginieres que ja feia dies que estava malament, tota seca i gairebé morta, collim 3 tomates de les noves (de les noves del 19 de juliol)
  • 23 de setembre: collim 1 pebrot verd
  • 26 de setembre: collim 1 albergínia i 6 pebrots verds
  • 26 de setembre: collim una tomata gegant de les noves tomateres (plantades 19 de juliol)
  • 28 de setembre: una de les dues noves alberginieres (després de més d’un mes i mig) té dues albergínies petites penjant-hi
  • 5 d’octubre: acabem amb la tomatera espontània que va créixer al bancal de les síndries, melons i carbasseres i només n’hem extret 8 minitomates (no sabem encara si bones) però pel que hem pogut comprovar totes les espontànies no han patit gaires malalties però tampoc han produït gaire…
  • 8 d’octubre: collim 1 tomata força grossa (de les darreres del 19 de juliol)
  • 10 d’octubre: collim 3 tomates petitones i 13 pebrots verds (bé 3 d’ells estaven envermellint)
  • 20 d’octubre: arrenquem bona part de les tomateres que quedaven ja que hem començat a patir un atac de míldiu (tant a les poques tomates que  quedaven de la 2a plantada del 6 de juny, com la gran majoria de totes les tomates, precioses cal dir-ho, de la 3a plantada del 19 de juliol). Mirar entrada específica de míldiu a les tomateres.
  • 24 d’octubre: collim 5 albergínies de mida petitona, 2 de les quals són de les noves albergínies (trasplantades 8 d’agost, més de 2 mesos i mig) i la resta de les trasplantades el 28 d’abril (fa 5 mesos)
  • 2 de novembre: la tramuntanada de fa dies ha fet malbé tant els pebrots com les alberginieres (malgrat encara feien flor, un parell cadascuna) i hem decidit trencar-ho tot i dur-lo al compostador, i convertir aquest bancal en galiner

Altres:

Nou codonyer

Codonyer (Font:ca.wikipedia.org)

Codonyer (Font: ca.wikipedia.org)

Dilluns de Sant Esteve, els veïns, els Juan-Maria (de veïns tenim un Josep, i tres Juans, aquest amb qui tractem més, en Juan-Isabel i en Juan-Suïssa) avui han podat els seus codonyers i m’han donat branques tallades perquè les planti i tingui un nou codonyer.

M’han donat 6 branques, dues gruixudes poc més que un dit petit i les altres més xicotetes. He decidit plantar-los tots allà mateix i a mida que creixin (poden conviure-hi perfectament 2 o 3 juntes) decidir quina tallem (no sempre sobreviuen totes i a més ells no sabien de quin tipus de codonyer era cadascuna… teòricament en tenim de dos tipus).

Hem fet el forat al voltant d’un arbre fruiter que ja vam trobar mort, tallat a poc més de 15 o 20cm de terra i una circumferència al voltant de 50 a 70cm, la profunditat no gaire uns 25 cm.

Un cop fet el forat hem regat generosament, hem posat una capa de 2 a 3 cm de compost, les branques esteses a dins amb la part gruixuda dins a terra (i el borró terminal (i en aquest cas també apical) surti fora de terra junt amb uns 15cm de tija) perquè dels borrons (o gemmes) adventicis hi creixin fent arrels sota terra.

PD2: a 7 d’abril hem comprovat que dues de les 4 branques han florit i fullat… i això, que malgrat l’anàvem regant, l’hem tingut un xic abandonat. A mida que vagin creixent aquests nous codonyers decidirem si n’he de “sacrificar” algun, ja que hi ha les 6 branques totes força a prop.

Sempre que tenim la sort de poder parlar amb ells, com avui, aprofitem per fer-los un munt de preguntes:

  • Carxoferes: ara sabem que no hem de fer res (i les proves que vam fer amb els fillols no calien…)
  • Patates: s’han de començar a plantar cap al mes de març i a partir de patates de sembra (no pas les normals de menjar que estan tractades perquè no hi creixin els grills). No els hi hem explicat però nosaltres quan ho fem ho provarem amb el sistema de rodes de cotxe. PD3: finalment sí que hem fet la prova i han crescut més ràpid (també eren plantades abans) que les plantades tradicionalment amb lloms de terra… però és que ens hem tirat enrere perquè en algun lloc havíem llegit que les rodes deixen anar substàncies tòxiques… i és clar davant el dubte, les deixarem créixer per veure’n el resultat però no sé si ens les menjarem…
  • Esparregueres: es poden començar ja a plantar, bé amb arrel mare o bé amb llavors. Si és amb arrel mare al febrer i març ja sortiran espàrrecs però no es podran menjar fins l’any vinent (caldria que totes les deixem convertir-se en esparregueres), en canvi si són de llavor, tots els que surtin cal deixar-los créixer un any, facin noves esparregueres i llavors el febrer del 2014 ja poder menjar els que hi surtin. PD1: Bé finalment les arrels d’esparregueres les hem començat a plantar a principis de març amb mata mare… i no, no podrem menjar-ne cap dels que surten fins l’any vinent (snif)…

PD3: ha anat visquent i fullant però no ha sobreviscut a aquest mes d’agost (bé és una manera d’excusar-nos ja que regant-lo més sovint potser l’haguéssim salvat) tant calorós i sec.

Dues regues de patates – Bancal de rega

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Després de varis dies treballant-hi (passant-hi primer la fanga, després la motoaixada moltes passades, regar el terra, i tornar-hi amb la motoaixada per fer la terra més fina i arribar-hi el més profund possible) ja hem fet (el 14 de març) les dues regues on sobre un llit de compost hi hem plantat 28 patates kennebech escocesa de sembra (1’69kg, no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat (que ens van donar els saó). Les primeres molt poc grillades i plantades a la rega sud, les segones amb molt grills i fins i tot amb forces d’ells (algun amb arrel i tot) caiguts, els quals hem enterrat també un pilonet d’aquests a veure si arrelen. Hem fet cas al vídeo adjunt a sota i les petites els hi hem tallat el cul i les grosses com les hem plantat per la meitat ja no ha calgut (d’entrada pensem que no pot fer res dolent ja que és tradició plantar-les a trossos, i per tant fer un tall al cul no pot anar malament ni per podrir-se ni malalties, etc…)

Totes les hem plantat en un solc d’uns 10 a 15 cm sobre un llit de compost. Que després hem enterrat i hem fet regues a ambdós cantons al mig, i tapant les patates hi ha quedat un llom de terra, el cavalló… la intenció és que demà regarem per inundació i un regat per inundació hi tirarem més compost per sobre de les motes i regarem perquè el compost quedi fixat …

Pel que hem entès al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (en algun que altre lloc, i ja ho consultarem millor escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua. Tenim temps per consultar el tema de reg i anotar-ho (bé sempre se’ns tira el temps a sobre però hi estarem a temps…)

Hem seguit les instruccions d’en Seymour i el vídeo tradicional (tutorial d’alta definició i d’alta qualitat), no bio ni eco, però sí tradicional, d’en @miquera73 d’Osca, Aragó:

PD1: A 2 d’abril hem comprovat que ja fullen una desena de les patateres… i hem d’acabar d’aclarir si cal regar (pel que sabem s’ha de regar poc fins que floreix per afavorir que s’arreli bé) quan comencen a créixer… si cal calçar-les a mida que creixin (es veu que s’han de calçar i fer els cavallons ben amples quan la planta ja té un pam o 20 cm)… (El dubte finalment no té gaire importància ja que plou el 3 d’abril)

PD2: A 27 d’abril no hem regat cap cop, des que les vam plantar a mitjans de març, i estan maquíssimes… això sí des de llavors ha plogut força i per tant no hem sigut tant valents no regant… I si tot va bé i va plovent no regarem fins que comencin a florir. Per cert, les pluges també han fet que sortissin moltes plantes adventícies que avui 27 d’abril i el 3 de maig hem tallat i arrencat.

PD3: A 18 de maig vam, encara que tard, haver de treure de nou tot de males herbes de les regues de les patateres… i vam aprofitar per calçar les patates que vam veure que estaven emergint… i vam traslladar les proves de patateres que vam fer créixer en uns pneumàtics. A 28 de maig van sobreviure només 3 d’aquests 4 trasplantaments.

PD4: Avui 31 de maig hem trobat unes 4 patateres estan florint, l’espontània que neix fora del bancal ja les tenia ben crescudes, les altres no. Com encara no havíem descobert què s’ha de fer quan surten les flores… per ara les hem tallat ja que no té sentit que la planta s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

Escarbat de la patata (Font: viquipèdia.org)

PD5: també avui 31 de maig sense conèixer-ho, hem aixafat 5 o 6 escarbats rabassuts i ratllats, groguencs i marró-taronja, sense saber si realment eren els escarbats de les patateres… I un cop hem arribat a casa hem vist que sí… i que d’altres de petits i vermellosos granes són les larves. També hem aixafat tres nius d’ous grocs… i que ens semblen que eren d’aquests escarbats. Més informació d’aquest menja fulles de patates: Fitxa de fauna de la Generalitat, Fitxa de fauna del Regió 7, l’oli de nim (neem) per controlar les plagues,

Mirarem d’aixafar els adults que anem veient amb els dits… així com les larves i les postes dels ous… però si no ens ensortim comprarem nim que és molt efectiu per les larves i els ous (tractament ecològic que els impedeix menjar i s’acaben morint) i fins i tot fa que les femelles no puguin reproduir-se.

PD6: A 31 de maig reguem les patateres i aprofitem, un cop regat (a diferència de les altres vegades) hem arrencat les adventícies i les hem deixat com a encoixinat a la mateixa rega. (Algunes de les plantes del voltant eren veces i ja començaven a fer beines amb veces planeres…)

Larva de l'escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

Larva de l’escarabat de la patata (Font: fifthseasongardening.com)

PD7: 1 de juny, no veiem cap altre escarbat de la patata… però sí dos grups de mitja dotzena de larves (escarbats petitons vermellosos) i els hem aixafat… també hem començat a veure mosqueta blanca però per ara no li donem importància.

PD8: 5 de juny trobem 2 escarbats i una trentena de larves vermelles escampades arreu (les aixafem totes), i 7 de juny trobem una vintena de larves vermelles (algunes d’elles minúscules i d’altres gegants, tant o més que els mateixos escarabats) i dos grups d’ous grocs taronja (un d’ells molt petits). També veiem per primer cop una pudenta marró gris i 3 o 4 aranyes (totes de diferents tipologies) que potser mengen les larves dels escarbats de la patata (a veure si hi tenim sort i són bons depredadors). A 10 de juny hi trobem 10 larves (2 de grossotes i 8 de petitones) totes escampades per la banda septentrional al mig (fins a la la majoria eren tant a la banda septenrional com la meridional però cap a l’oest). A 11 de juny matem unes 4 larves grosses i una vintena de petites. I el 13 de juny matem mitja  dotzena de petites que estaven al mig de la rega septentrional.

PD9: 12 de juny, provem, aprofitant que necessitarem patates aviat, amb la fanga arrencar la patatera més a l’oest de la rega septentrional… i sorpresa, malgrat era una patatera petitona n’hem tret 4 patates ben maques, una de grossota i 3 mitjanes. Tornem a deixar la patatera enterrada a veure si sobreviu. A veure si són bones les patates. Són una mica farinosses i molt dolces, molt consistents, però molt bones.

PD10: 15 de juny hem revisat les patateres adventícies que hem trobat arreu del terreny (2 al verger, i a prop de la rega de les patateres i 4 a prop dels llentiscles) i amb la fanga les hem desenterrat (hem sentit a dir que les que surten espontàniament normalment no fan gaire producció i poden ésser transmissió de malalties cròniques) i la majoria d’elles eren de patates vermelles (algunes  ben arrugades, totes ben petites i poca quantitat) i una tipus kennebec ben llisa però molt petita i només una… així que les hem llençat totes al compost i comprovat que no fan bona producció.

PD11: 21 de juny, necessitem patates i seguim per l’oest, clavem la fanga i trevem 10 patates, un parell mitjanes i les altres petites, una amb un trosset verdós que tallarem ja que és tòxic. Són molt bones.

PD12: 2 i 3 de juliol, desenterrem les patates de les patateres que ja estan ben seques… i la tònica general és treure’n forces patates, algunes amb tall verd (recordar de calçar-les molt millor el proper cop… també enterrar-les un xic més a l’hora de sembrar-les i fer els lloms més amples i les regues més primes), algunes molt petitones (potser hauríem d’haver regat un xic més les patates quan encara eren viues perquè aquestes petites haguessin crescut) i alguna, poques, podrides (això ens indica que un cop seques s’han de desenterrar de seguida ja que sinó se’ns fan malbé). Alguna té algun foradet però que en tallar el tros no hi ha cap cuc ni res de res… s’ha assecat ben bé el forat. Collim entre el dos dies (després de 3 mesos i mig de sembrar) d’unes 8 de la cinquantena de patateres uns 8 kg.

PD13: 2 de juliol separem les patates macades que netegem per coure-les, les verdes que les posem en una caixa petita a banda tapades amb diaris i les que estan bé en una caixa de cartró i tapades i separades amb diaris. Tenim 5 caixes més que ens han donat a FruitesNomdeMuntanya i veient la collita potser ens sobraran. Fem tres tipus de classificació, les que estan millor (l’encaixem tapades amb paper de  diari i són les darreres a ésser consumides), les macades o amb forats (en una caixa per ésser les primeres a consumir), i les verdes i grillades (per consumir en 2n lloc)

PD14: 10 de juliol (després de fa 5 dies que va ploure força i tement-nos que es podreixin més patates… en comptes de que creixin) optem per collir bona part de totes les patateres (les que ens van donar els saó, les grillades ecològiques) que quedaven i per sorpresa nostra no n’hi havia gairebé cap de  podrida ni de verda… Aquestes ens han resultat millor que les altres… hem deixat, per cansanci però també per provar, algunes que ja les traurem més endavant

PD15: diumenge 15 de juliol agafem les darreres 3 o 4 patateres que hi quedaven, uns 6kg, i com les vam collir amb els amics saó que ens van donar les patates grillades se les van quedar… vam quedar com a bons pagesos ja que són realment les 4 mates més productives i patates més sanotes, sense forats, cap de podrida… per tant les certificades kennebeck no arriben a l’alçada d’aquestes ecològiques grillades i tovetes que ens van regalar…

PD16: dilluns 10 de setembre, seguim menjant (i regalant) patates… n’hem trobat 3 de grillades i decidim provar de plantar-les al peu de la tanca de canya.

PD17: 1 d’octubre, seguim menjant-ne i totes bones (hem de revisar la caixa que no toquem mai) i han sortit 5 patateres espontànies a la rega de carxofes i 1 al compostador d’herba seca… mirarem si el desembre hi ha patates per saber si aniria bé una segona tongada de sembra…  Però al primer dia que fa fred (més o menys per St Narcís) acaben mortes (normalment tocades de mort amb la primera Tramuntanada acompanyada de baixada de temperatures)

PD18: Les patates, a 14 de desembre, se’ns han grillat del tot (i no petits grills, sinó llargs grills que fan més d’un pam (cercaven la llum…). I atès que els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina) hem decidit provar de plantar-ne alguna (no tenim gaires esperances ja que totes les patates que es sembrin abans de St. Josep tenen moltes possibilitats d’acabar mortes…) i la resta al compost. Pe cert, el grill és tòxic però la patata un cop li arrenques no, sempre hi quan es mantingui no arrugada i dura, sinó és que ha perdut molts dels nutrients (s’explica que el midó s’ha convertit en sucre…)