Category Archives: Jardí

Veïns de la xarxa – Altres blogs interessantíssims

Aquesta és una entrada que sempre romandrà inacabada… on intentaré recollir blocs i pàgines interessants (i no cal dir que si teniu propostes me les podeu enviar…)

Agricultura i ramaderia, bio i ecològica i permacultura

Paradigma ecològic

Autosuficiència (camí cap a l’):

Eplugabous perdut

Esplugabous (Font: christopherfountain.wordpress.com)

Esplugabous (Font: christopherfountain.wordpress.com)

Dimecres 16 d’octubre trobem a l’olivera piqual, un esplugabous… no cal dir que normalment no els podem veure tant a prop, segurament li passava alguna cosa a les ales ja que s’escapa corrents… i a mida que el seguim, relativament de lluny, acaba marxant a altres horts enllà però fent passos i saltirons… mou les ales però no vola…

L’esplugabous (Bubulcus ibis) és un ocell de l’ordre dels Ciconiformes i de la família dels Ardeidae. El seu plomatge és de color blanc i d’alçada pot arribar als 52 cm. La seva aparença és de cos compacte, potes grises, bec de color groc i coll bastant curt (atesa la família on pertany), que sovint du recollit. Segons Sta. Viquipèdia, és una espècie que en els últims anys s’ha estès cap al Nord i que hiverna a Catalunya des dels anys setanta. Fins fa ben poc aquesta espècie era difícil de veure fora del seu hàbitat natural (aiguamolls i albuferes), però en els últims anys el podem veure en pastures, conreus llaurats…

La seva alimentació és en funció de l’hàbitat: en zones humides s’alimenta de granotes i petits peixos mentre que en pastures i conreus, els coleòpters, ortòpters i altres invertebrats formen part de la seva dieta. També menja paràsits, com ara paparres o puces de les vaques i/o animals als quals segueix en busca d’aliments menjant a la vegada insectes que els animals espanten mentre van caminant i pasturant. Per tant és una au que de vegades pot ésser un bon aliat i de vegades depredador d’altres aliats.

Gírgoles embalades – Bala de palla

bala de palla amb miscèl·lid de gírgola (Font: temporadasetasguarena.blogspot.com)

Bala de palla amb miscèl·lid de gírgola (Font: temporadasetasguarena.blogspot.com)

El 3 d’octubre comprem una bala de palla amb miscèl·lid de gírgola(els preus oscil·len entre 15 i 16€ entre les agrobotigues). Ens deixen triar i agafem la que ja està fent el moc blanc pel forat. Els venedors ens comenten que que la humitegem cada dia (com sempre som uns cagadubtes, i un cop trobem el lloc idoni sota la morera i en mig del jardinet d’aromàtiques… i la reguem força amb la regadora…).

L’endemà llegim arreu de la xarxa que el que hem de tenir ben moll és un llit de palla sota i per sobre només regar per aspersió (així la palla no es podreix però es manté la humitat). Per tant des del 4 d’octubre que ja no la reguem més amb la regadora sinó amb un difusor (sulfatador amb aigua) i sí reguem el voltant (que aprofitem el llit de fulles seques que ja hi havia).

L’11 d’octubre podem parlar-ne amb algú que sembla que en sap força (però és venedor de bales… i tot sembla molt fàcil) i ens expliquen alguns criteris a tenir en compte… en principi no s’hauria de regar fins que les gírgoles tinguin 2 cm ja que la bala ja està humida i gairebé hermètica (només hi ha 5 forats a dalt de tot), si els peus són molt llargs és que hi ha poca ventilació, si són molt curts és que n’hi manca, si esgrogueeixen és que tenen massa humitat. S’hauria de tenir una temperatura més o menys constant i com a mínim 6 hores de llum, un ambient del 80% d’humitat, i sobretot descansar sobre un terra humit.

Progès del creixement en una setmana (Font: delhortalolla.blogspot.com)

Progès del creixement en una setmana (Font: delhortalolla.blogspot.com)

Ens quedem tranquils en veure que en una pàgina web (de la Lia Casas) trobem un recull sistemàtic de les condicions a tenir en compte i que coincideixen amb els que ens van indicar el 2n cop a l’agrobotiga:

Com cultivar-les?

  1. Llum natural o artificial mínim sis hores al dia
  2. Humitat de 80  a 85% ambient.
  3. Tenir la bossa sobre el terra humit.
  4. Ventilació constant.
  5. Procurar evitar canvis sobtats de temperatura
  6. No regar fins que les gírgoles no assoleixin una alçada mínima de2 cm.

Observacions:

  • Si tenen molta cua és que els falta ventilació, si pel contrari en tenen poca, és que tenen massa ventilació.
  • Si es posen grogues és perquè tenen massa humitat.
  • Si s’assequen és per falta d’humitat.
  • Si es marceixen o s’assequen es pot pulveritzar amb aigua.
Als 2 dies d'apunar (Font: temporadasetasguarena.blogspot.com)

Als 2 dies d’apuntar (Font: temporadasetasguarena.blogspot.com)

Collita:

  • La collita es fa quan la gírgola més gran de cada brot tingui uns 12 centímetres de “diàmetre”. Llavors s’arrenquen els brots sencers, no es tallen pas (nosaltres tossuts anem de tant en tant provant de tallar una de les grans per avançar l’arrencada i sobretot si sembla que no deixa créixer les altres… un cop ens ha anat bé i l’altre no sembla que hi hagi hagut cap canvi des del tall)

Esdeveniments

1a collita (neixen el 10 d’octubre i acabem de collir-les el 21 d’octubre) a la setmana de comprar-la

  • 10 d’octubre: al forat central de la bala hi estan començant a apuntar les gírgoles, són com caps d’agulles gruixudes i rabassonetes
  • 11 d’octubre: avui algunes ja tenen un barret de la mida d’una llentia.
  • 12 i 13 d’octubre: continuen creixent a un ritme molt ràpid (i a més comencen a aparèixer per dos forats més)
  • 14 d’octubre: les gírgoles del mig ja fan uns 2cm
  • 16 d’octubre: el ram més gran de gírgoles, el central la més gran ja fa 6 o 7 cm
  • 17 d’octubre: la mida més gran de cada ramat és, el 3r (el central) 9cm,  el 1r (superior esquerra) 6cm, el 2n (superior dret) 1cm, el 4t cap d’agulla (semblen secs, marrons, avui els polvoritzem) i el 5è pocs però més grans que el cap d’agulla
  • 17 d’octubre: collim una gírgola, que tallem pel peu, per provar-la si és bona… i estava boníssima
  • 18 d’octubre: les gírgoles al voltant del peu tallat d’ahir han fet una crescuda immensa, avui collim el primer ram de gírgoles moltes d’elles molt grans. Com no podrem menjar-nos-les totes en els propers dies, desem una quarta part a la nevera i amb els altres 3 les escaldem (2 minuts amb aigua bullint, 2 minuts en aigua freda i les deixem escórrer) per poder-les congelar
  • 21 d’octubre: atès que ha plogut molt i el segon ram de gírgoles és un xic més tou que el primer que vam collir (interpretem que és degut a la pluja) i la més gran és molt gran. Collim el 2n ram que no és tant gros com el primer però encara és força gran. Les altres 2 són molt petites i una d’elles no acaba de créixer, està marró
  • 28 d’octubre: ha plogut molt aquests darrers dies i a més ahir i avui hem patit una forta tramuntanada. Les petites gírgoles del forat 1 i 5 s’han perdut i ara mateix no n’hi ha cap. Atès que el vent és molt sec hem decidit regar els 5 forats i esperar un temps per la nova collita.

2a collita (neixen el 13 de novembre i acabem de collir-les el 21 de novembre) al mes i 10 dies de comprar-la i després de 22 dies de la 1a collita

  • 13 de novembre: feia forces dies que no ens la miràvem, i de cop hem vist que al 4t forat (on no hi han créixer les gírgoles marrons amb mida de cap d’agulla) ja hi havia un bon grapat de gírgoles creixent (i tenen una mida de mig a 1 cm de diàmetre).
  • 14 de novembre: apareixen gírgoles també al 1r i 2n forat
  • 15 de novembre: creixen molt ràpid, el 4t forat ja tenen 3cm de diàmetre, i 2cm el 1r, mig cm el 2n i el 3r. I descobrim un sisè forat, al lateral amb 2’5cm de diàmetre
  • 16 de novembre: dóna gust anar-les a veure cada dia, avui fan 4cm el 6è del cantó i 1r i 4t forat, i 2cm el 2n i el 3r
  • 19 de novembre: collim 1kg de gírgoles: tot el ram del 6è forat (el del cantó perquè toca el terra humit) i provem de tallar les gírgoles que s’han molt grans (respecte la resta del ram) dels forats 1r i 4t
  • 21 de novembre: collim arrencant la resta de gírgoles que quedaven del 1r forat i 4t forat sobretot, ja que del 3r, el del mig només hi havia una gírgola mitjana
  • 17 de febrer: no és cap collita en sí ja que només han crescut 4 gírgoles (una d’elles gran però les altres petites) desl forats 2, 4 i 5…

 

Enllaços interessants

Mantenint la gespa dels jardins i les herbes del verger

Atesa la feina que ens du hem pensat que seria interessant anar-hi anotant quan hi hem de dedicar-hi esforços… i poder valorar-ho seriosament.

Actuacions i esdeveniments:

  • Dimarts 13 de juny: hem de tallar-la que s’han espigat moltes de les herbes. És molt dura, i alta, pel tallagespa manual, també és tant dures les tiges de les espigues que amb la dalla tampoc funciona. Finalment fem servir el volant, la falç, tallant-la a mà. Definitivament és la manera més pràctica. Hem aprofitat per esmolar les tres eines que hem emprat.
  • Dissabte 23 de juny: no tenim la dalla i hem hagut de tallar la gespa de la zona de jocs… i finalment hem optat per fer-ho, fins on hem pogut, amb el talla gespes manual
  • 5 d’agost: ens hem passat al cantó fosc i amb una desbrossadora a motor, i amb navalla en comptes de fil, en 20 minuts hem tallat bona part de totes les adventícies del verger del nord i el del mig… en un moment!
  • 15 d’agost: desbrossem el jardí del mig i el jardí del sud, així com la passera cap a la bassa (18 d’agost) i amb màquina elèctrica i fil
  • 22 de setembre: fem una prova/invent amb dos plàstics grans (18m2) negres per cobrir espais no cultivats per veure si es “moren” les plantes adventícies i no en creixen (i potser amb el sol i les altes temperatures renovi el sòl…)
  • 1 d’octubre: desbrossem tot el jardí del mig, el jardí del sud, l’entorn de l’hort i sota la morera
  • 5 d’octubre: el plàstic negre que vam posar al verger del nord sobre sòl no cultivat i ple d’adventícies l’hem canviat de lloc (a les dues setmanes de posat) i ha funcionat prou bé ja que moltes de les plantes han desaparegut i les que volien créixer són força blanques. El proper cop hi deixarem més temps
  • 16 de novembre: passem el tallagespes manual pel jardinet d’herba que ja es començava a passar-se de la ratlla
  • 17 de novembre: passem la desbrossadora pel jardí i pel bancal de la carxofera, l’antic bancal de rega de les mongetes i pels ambdós cantons de la tanca de canyes
  • 3 de març del 2013: tallem amb el tallagespes manual pel jardinet d’herba i un xic pel verger del sud.

Composició:

  • Trèvol
  • Grama
  • Digitària (cabgrass, potadegall)

Click here to see a large version
Click here to see a large version

El verger II – 2012

Al juny trobem a faltar no tenir una entrada específica pel verger, així que a partir d’ara anirem recollint aquí les incidències. (Podeu consultar l’entrada de Verger 2013)

Verger nord

  • Albercoc: 3 de grans, 1 de mitjà i 1 de petit
  • Cirerer: 1 de gran
  • Perer: 1 de mitjà
  • Codonyer: 1 de petit (1 intentant que arreli un brot)
  • Figuera: 1 de petita
  • Pomer: 4 de petites
  • Noguera: 1 de gran i 1 de petita
  • Xiprers: 10? de mitjans
  • Arbre sec (finalment cau amb les fortes tramuntanades del 26 al 28 d’octubre 2012)
  • Saula: mitjana

Actuacions i esdeveniments:

  • 29 d’abril: amb totes les adventícies del voltant dels arbres del verger nord les posem com a escocells dels arbres fruiters… dies més tard veiem que és una bona idea, serveix de encoixinat, d’adob lent i segurament hi dóna resguard a animalons que segurament són depredadors d’altres…
  • 15 de juny: hem menjat, de l’albercoc gran del mig, el primer prou madur… fins ara tots els que havíem menjat eren verdots (sobretot de l’albercoc mitjà). Hem recollit del terra una vintena d’albercocs caiguts pel vent i els llancem al compost (desconeixem si els de terra poden atraure fàcilment insectes que posin ous i “infestin” la resta…)
  • 15 de juny: renovem les trampes sucoses:
    • Travem del perer l’antiga trampa de mosca d’olivera reconvertida a fruiters amb sucs de fruita. El nou hi ha suc de fruites, vinagre i una pera verda trossejada.
    • Travem dels albercocs (un de gran i el mitjà) les trampes que hi havia (buidem tot el moscam podrit i suc al compost) i posem nous sucs (multifruites i raïm-pinya) amb vinagre i trossos d’albercocs caiguts.
    • Travem una trampa vella dels pomers i posem la nova, però amb suc de poma i trossos de poma verda a banda del vinagre. El moscam antic podrit i suc vell al compost.
    • Posem nou, no n’hi havia, trampa a la noguera grossa amb sucs (multifruites i raïm-pinya) i vinagre com a prova.
  • 15 de juny: una part de la noguera grossa, la resta no, les fulles estan totes tacades a piguets així com les nous verdes d’aquell indret. Hem de descobrir però no sabem si la manca de temps ens hi ajuda…
  • 17 de juny: collim uns 5 kg (sort que ha vingut la mare-sogra i ens ha ajudat a decidir-nos que els hem de collir ja i que madurin un xic a casa i no perdre’ls fent-se malbé a l’arbre) que repartim entre la família. En queda un collita semblant a la que ja hem fet madurant als albercocs.
  • 17 de juny: muntem un sistema de reg, encara que rudimentari, que ens estalvia molta feina… 1 reguem per primer cop en mesos…
  • 19 de juny: collim uns 3 kg més d’albercocs… els que vam collir i emmagatzemats a casa amb paper de diari han madurat d’allò més bé
  • 24 de juny: collim uns 5kg més d’albercocs i segueixen boníssims, val a dir que una part han madurat i caigut a terra
  • 27 de juny: collita finalitzada, collim uns 3kg més d’albercocs bons (un xic massa madurs) i uns 6kg per llençar directament al compost (bé perquè han caigut, menjat per insectes o bé totalment podrits)
  • 27 de juny: agafem una trentena de nous verdes per fer “aigua de nous” (mirar l’entrada específica)
  • 27 de juny: hi ha forces nous verdes que tenen un forat amb penjoll negre que ens indica que un bitxo hi ha entrat i generalment trobem la nou, bé el projecte de nou, ben podrida per dins
  • 2 de juliol: agafem 22 nous verdes més per augmentar fins a 3’5 litres de rom l’aigua de “nodes”
  • 23 de juliol: queden pocs codonys però molt macos (la majoria cauen per la tramuntana) i sembla que aviat podrem menjar les primeres pomes vermelles tipus “fugi” (per cert més del doble que de les que queden han caigut per l’efecte del vent del nord)
  • 1 de juliol: tant el cirerer com el perer estan infestats d’unes erugues llefiscoses (veure entrada del llimac del perer) que es mengen les fulles i només hi deixen un tel transparent
  • 20 d’agost: les peres aviat estaran (malgrat, mirar entrada del dia 1 de juliol i “llimac del perer”, les fulles estan totes fetes malbé) i són molt sanotes. El perer és de peres d’un tipus aspre però sofertes.
  • 20 d’agost: les pomes tipus fugi són boníssimes, petites però molt bones, el problema és que el 90% han caigut i només queden 5 o 6 al pomer… Potser hem arribat tard… però la gran majoria han caigut fins i tot fa mesos… i és que la tramuntana fa destrosses…
  • 26 d’agost: moltes peres ja han caigut, i collim les més madures que encara hi són al perer, unes 16, són prou bones però és d’un tipus (peres del ciri?) que són un xic aspres
  • 15 de setembre: la immensa majoria de nous (ara gairebé totes caigues pel fort vent i pluges i de fa uns dies) estan totes picades (sospitem que l’insecte havia entrat ja quan era verda abans de forçar la clova)
  • 16 de setembre: totes les peres i tots els codonys a terra i fent-se malbé (vent, pluja, etc…) i només podem salvar dues peres (una encara un xic verda i l’altre prou bona però petitones) i 2 codonys força grossos però encara, creiem, força verds..
  • 26 al 28 d’octubre: amb les tramuntanades fortes (i després de fortes pluges que reblaneixen el terra) cau l’arbre sec
  • 14 de novembre: les nogueres han perdut bona part de les fulles (la petita ja està tota ben pelada)

Verger mig

Falguera de jardí (Font: www.thegardenhelper.co

Falguera de jardí (Font: http://www.thegardenhelper.co

  • Oliveres arbequines (ens és més fàcil d’organitzar si les incorporem al control del verger del sud): 2 petites
  • Figuera: 1 de gran
  • Moreres: 2 de mitjanes
  • Pruneres (velles) desconegut: 6 de velles mitjanes desconegudes
  • Jardí d’herba: 
    • ficus benjamí trasplantat de test de casa,
    • 3 plantes plantades 17 d’agost: 1 planta crassa Bulbine sputescans, 1 Aspidistra elatior i 1 falguera Polystichum polyblepharum)
    • 3 plantetes d’hivern plantades el 24 de setembre del 2012: prunella lychnis, viscaria campanula i glomerata dahurica
Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com)

Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com

Actuacions i esdeveniments:

  • 20 de juny: reguem, que també feia una eternitat que no ho fèiem, les 2 oliveres petites
  • 24 de juny: hem vist a la figuera algunes figues diminutes
  • 2 de juliol:alguna de les figues ja és més gran (potser la gran regada del 29 de juny que vam fer i les pluges de l’1 de juliol hi han ajudat…)
  • 7 d’agost:es comencen a veure figues, de mida petita i verdes, però comencen a estar-ne farcides… Decidim, atès que fa molta calor i no plou regar-la de tant en tant (cada 15 o 20 dies)
  • 17 d’agost: hi plantem 1 planta crassa Bulbine Frutescens que posem al cantó de la porta del magatzem (necessita poca aigua, i molt de sol… i en tindrà molt a l’hivern quan la morera no tingui fulla)
  • 17 d’agost: hi plantem a la pared nord 1 Aspidistra elatior i 1 falguera (Polystichum polyblepharum, que no és cap de les 3 autòctones catalanes: Polystichum lonchitis, Polysticum aculeatum i Polystichum setiferum), la darrera necessita molta aigua però ambdues poden viure amb poc sol…
  • 23 d’agost: provem la primera figa, ja és bona però li faltava un xic (i de fet és de les poques grossotes i fosques, la gran majoria encara són petites i mitjanes i verdes) però ens ha fet molta il·lusió
  • 28 d’agost: mengem la 2a figa…
  • 3 de setembre: collim 11 figues
  • 6 de setembre: collim 24 figues
  • 10 de setembre: de cop i volta han madurat moltíssimes i collim bona part (cansa molt i al final agafarem mal de coll de tant mirar amunt i intentar pescar-les amb la canya) de les madures, més de noranta. A partir d’ara no comptem (i el 12 de setembre amb les pluges la majoria de figues madures han caigut totes a terra fent-se malbé)
  • 13 de setembre: trobem i llencem 250 figues que s’han fet malbé al terra per les pluges fortes i vent fort del nord i en podem salvar 48 que les collim
  • 15 de setembre: collim 150 figues per a repartir ja que estan al punt
  • 16 de setembre: semblava que no hi quedaven gaires i tornem a collir 100 figues més
  • 21 de setembre: collim 9 figues
  • 22 de setembre: collim 54 figues
  • 24 de setembre: plantem 3 plantetes d’hivern: prunella lychnis, viscaria campanula i glomerata dahurica
  • 4 d’octubre: collim 1/2 de galleda d’olives arbequines però falta molt per collir, potser una galleda sencera més
  • 7 d’octubre: collim 20 figues (i portem dies menjant-ne de 3 a 6 diàries…)
  • 10 d’octubre: collim 16 figues ben madures (i n’hem de llençar unes altres 15 a les gallines perquè estan trencades i comencen a fermentar) i a partir d’avui es poden menjar molt poques i el 24 d’octubre cap de les que queden
  • 14 de novembre: la figuera ja està ben pelada (a diferència de les moreres que només s’han enfosquit les fulles sense perdre’n gaires)
  • 12 de desembre: encara que les mitjanes van començar a perdre alguna fulla abans que la gran totes tres es van posar d’acord a quedar-se ben pelades de cop aquest dia…
  • 15 de desembre: collim bona part de les fulles de les moreres per dur-les als compostadors (amb el que hi ha fems d’ovella)
Aspidistra o Pilistra (Font: www.jardinesdesevilla.es)

Aspidistra o Pilistra (Font: http://www.jardinesdesevilla.es)

Verger sud

  • Desconegut: 1 de mitjà
  • Negundo: 1 de mitjà
  • Moreres: 1 de gran
  • Acàcia: 1 de mitjana
  • Oliveres: 3 mitjanes: dues piqual i 1 d’arbequina, i 2 de petites (que en realitat estan al verger del mig) arbequines
  • Saula: 1 de gran
  • Ficus: 1 de petit
  • Llentiscles: 3? de petits
  • Arbustos: 5 al nord (red robin pontia?), i 7? a l’est
  • Xiprer: 1 de petit
  • Noguera: 1 de petita
  • Jardinet de plantes aromàtiques:
    • bala de palla amb micèl·lid de gírgoles
  • Jardí de la bassa: 1 estèvia, 1 falguera de jardí, 1 cinta? i 1 x?

Actuacions i esdeveniments:

  • 15 de juny:renovem les trampes sucoses:
    • Travem de l’olivera petita l’antiga trampa de mosca d’olivera (amb un gran fong esponjós blanc!) i posem una de nova amb sucs de fruita amb oli d’oliva i vinagre (a veure si funciona)
  • 20 de juny: reguem, que també feia una eternitat que no ho fèiem, les 3 oliveres mitjanes
  • 11 de juliol: feia una eternitat que no regàvem els arbustos i avui ho fem amb regadora (aprox. 5 litres per planta)
  • 24 de setembre: plantem 3 plantetes resistents a l’hivern a la cara nord de la barraca (ens han costat només 50 cèntims cada unitat, a veure quin resultat donen)
  • 30 de setembre: collim totes les olives de la piqual (4’5 kg aprox) mitjana més al sud del jardí (l’altra només ha fet 2 olives!, l’hem de trasplantar aquest hivern a un altre indret) i són força maques (2/3 de galleda) i també totes les arbequines (1/3 de galleda)
  • 4 d’octubre: collim 1/4 galleda d’olives arbequines (avancem la collita abans que ens ataqui la mosca de l’olivera) i acabem de collir totes les arbequines el 5 d’octubre. En Total: 4’5kg de piqual (1 olivera) i 9’5kg d’arbequina (3 oliveres la que dóna més és la més propera a la bassa, després la de prop de la pila de compost i per últim la de prop de la piqual). L’olivera gran piqual no en fa res (bé 3 olives només) però és que cal traslladar-la a un millor indret, ara està sota l’ombra de la morera gran i el negundo
  • Preparació de les olives (collides: 30 setembre i 4/5 d’octubre, posades i canvi diari d’aigua: 30 set i 4/5 oct, posades en sal 10 nov): Mirar entrada específica
  • 14 de novembre: els 2 negundos ben pelats
  • 12 de desembre: de cop la morera ha quedat ben pelada, li han caigut la majoria de fulles
  • 15 de desembre: collim bona part de les fulles de les moreres per dur-les als compostadors (amb el que hi ha fems d’ovella)
  • 15 de desembre: comencem a fer el forat per l’olivera piqual que volem traslladar aquest hivern (ara està al jardí, on molesta, i està sota l’ombra del negundo, de l’acàcia i de la morera… i és clar no ha fet cap oliva enguany)
  • 11 de gener del 1013: els arbustos del nord i est estan florint

Saltamartinets

Saltamartins (Font: lh5.ggpht.com)

Saltamartins (Font: lh5.ggpht.com)

Avui  29 d’abril és dels dies on a l’hort trobem per tot arreu cries de saltamartins (marrons i d’antenes curtes) i de llagostes verdes (antenes molt llargues… i es veu que els adults fan xerricar les seves potes… segons viquipèdia són ensífers i els primers celífers… i ambdós ortòpters com els grills) ben petitones i les que són verdes d’un verd molt clar i brillant.

També ahir, 28 d’abril, va ésser el dia en que ens van picar per primer cop varis mosquits (avui però com feia molt de sol i vent, els mosquits no els hem notat) i creiem que ahir atès que tot el dia estigués nuvolat els va ajudar… El 19 de novembre 2012, encara hi ha mosquits (semblava que ja havien desaparegut, però les darreres pluges i la millora de les temperatures sembla que els ha revifat).

Un parell de consoldes i una estèvia

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

El 15 d’octubre del 2011, en una fira ecològica, vam comprar dues consoldes i una estèvia. Ens van avisar que a l’hivern tant la consolda com l’estèvia “moren” però que, si més no, la Consolda rebrotarà a la primavera i amb molta sort, si no ha passat gaire fred, també rebrotarà l’estèvia.

El que no sabíem, ni esperàvem és que a 14 d’abril la Consolda, no només ha crescut moltíssim, sinó que ja està fent flor... i això no sabem si vol dir que farà llavors i s’estendrà per l’hort. Per ara l’estèvia no ha donat cap senyal de vida… i ens temem, ja que a 20 d’abril encara no ha donat senyals de vida que ha traspassat del tot (som 13 de maig i ens sembla que rebrota de les arrels… és difícil assegurar-ho però ens fa tanta il·lusió que hem volgut anotar-ho… a més si és veritat triga moltíssim a rebrotar oi?)

Les dues consolda que vam comprar i vam plantar al marge occidental de l’hort, són Consoldes de Rússia (Symphytum x uplandicum). una de les millors plantes considerades com a adob verd a l’agricultura ecològica. Les consoldes, que són un símfit (gènere de plantes amb flor de la família Boraginaceae), són autòctones d’Europa, i segon la santaviquipèdia, compta a 7 espècies i un híbrid.Tenen fulles amples i piloses i les flors acampanades de colors variables entre el blanc i el rosat. El fruit és un aqueni.

No hem pogut aclarir-ho del tot, però sembla difícil aconseguir reproduir-les per llavors i en canvi eś relativament fàcil fer-ho per esqueixos de l’arrel. Un cop n’hagui descobert l’entrellat l’escric (a més he trobat un lloc web on recomanen treure les flors ja que debiliten, si més no el primer any de vida, un xic la planta i això ens desconcerta…).

Altres esdeveniments:

  • 11 de juny del 2012: l’estèvia ja fa un pam i té forces fulles en una sola tija (va començar a rebrotar ara fa un mes)
  • 12 de gener del 2013 rebroten les consoldes, de 3 a 8 brots, i com ens temem que és massa aviat hem decidit arrencar-ne arrels i brots i passar-los a 5 testos. Deixem 2 testos al mateix hort prop de l’almàixera (molt més lents de creixement però un creixement més equilibrat i segur), a recés del fort vent, i els altres 3 testos els duen a casa a veure com funcionen (creixen molt més ràpid, però la transició a l’hort va pitjor ja que en el trasplantament perden la fulla i han de tornar a brotar)
  • 16 de febrer: les  consoldes dels 3 testos de casa han crescut moltíssim i les hem hagut de trasplantar a un test més gran, les de l’hort en test sobreviuen però no creixen gaire, i els brots de les plantes a terra van creixent i morint però segueixen essent molt petits.
  • 15 de març: malgrat la fred que tornem a patir, els brots espontanis són força grans
  • 26 de març: les consoldes de casa van créixer desmesuradament, fulles molt llargues (suposem que buscant el poc sol que tenien ja que les teníem a recés dins el lavabo) i en portar-les a l’hort van patir… i fins que no van perdre aquestes fulles “desmesurades” no van tornar a rebrotar bé
  • 21 de març: trasplantem les dues consoldes que teníem en testos (a partir d’esqueixos dels brots collits el 12 de gener)
  • 1 de maig 2013: consoldes que van brotar per si soles des de les arrels de l’any passat ja estan a 1’30 metres i ben florides… Un bon amic permacultor ens comenta que esperem a que s’obrin les flors i tallar arran de terra i les fulles al compost. Així la planta tornarà a rebrotar i tindrem “més collita de fulles”. Si arribés a fer llavors serien estèrils, per tant no cal esperar per tallar.

Més informació:

 

Nou gessamí per esqueixos

Gessamí florit (Font: floridata.com)

Gessamí florit (Font: floridata.com)

El dilluns 27 de febrer en Jordi ens regala una llarga branca podada d’un gessamí, i ens explica com plantar-la com a esqueixos… bàsicament tallar aquesta branca de prop de 2 metres, en 2 o tres trossos d’uns 40 cm i enterrar-ne més o menys la meitat (vetllant de no oblidar quina és la part superior i l’inferior i no plantar-los a l’inrevés)… tot trobant un equilibri de mida adequada i enterrar bona part sota terra i la part que deixem fora de la terra no sigui ni molt llarga ni molt curta… ja que es preveu que els rebrots seran arrels al llarg de tota la branca enterrada  i a la punta de la branca externa sortiran els rebrots de fulles… i si és massa llarg li demanarem massa esforç, massa treball per fer arribar la sàlvia a la punta. Però és clar si el fem prou curt potser no agafa prou.

El plantem dimecres següent (es veu que no calia córrer ja que un altre amic que es va quedar una altra branca podada, el va plantar dues o tres setmanes més tard i també li va agafar) en un test perquè ens és més fàcil anar-lo regant i vigilant si agafa bé… així que aquests dos darrers mesos l’hem regat igual que els ceps, rosers i tres nespres en testos, les nostres incubadores.

Dubtàvem si ho fèiem bé, i de si el gessamí es podia plantar per esqueixos,  i atès que els sogres no ens en donàven ni cinc… quan avui dissabte 14 d’abril ja apunten, de dues dels 3 esqueixos plantats, un parell de brots vermells… ara a seguir regant-los i cuidant-los fins que arrelin amb força i havem de decidir on posar-los definitivament… però hi ha moltes possibilitats que acabi al jardí al peu del salze gegant… perquè pugui trepar per ell i malgrat no és el lloc més a recés de l’hort, també l’hem de poder posar allà on ens convé més… això sí, entre el novembre i el febrer, que ja ho descobrirem, quan haurem de podar-lo… mirarem de fer noves plantes per si aquesta no ens agafa.

Maduixes per un tub i jardinet

Maduixera (Font: 2.bp.blogspot.com)

Maduixera (Font: 2.bp.blogspot.com)

Avui dissabte hem comprat 18 maduixeres d’estiu i 10 de tot l’any… 15 de les d’estiu les hem plantades en un tub, de 20cm, canalera (amb forats a d’uns 6 cm de diàmetre), les altres 3 entre els rajols del al bancal (A que enguany és de lleguminoses i crucíferes) i les maduixes de tot l’any al jardí que estaran més a recés i a veure si sobreviuen l’hivern.

En principi les plantem en un tub (amb 1 terç de compost i 2 terços de terra) tant perquè les maduixes en néixer sempre siguin netes (no toquin el terra) com per poder-les anar movent allà on ens interessi més en cada moment… Pels estolons, les del jardí no patim ja que aniran fent i rebrotaran i potser faran noves maduixeres… però les del tub haurem d’inventar-nos alguna per veure com arrelen els estolons.

La vida d’una maduixera pot arribar als 5 anys però a partir del 2n any solen tenir molts de problemes amb les plagues i fa poques maduixes… així que és recomanable que es vagin substituint cada 2 o 3 anys… tret que amb l’estoló hagi nascut una nova maduixera.

PD1: A 24 de març, també hem aprofitar per enriquir la varietat d’aromàtiques al jardí, amb una alfàbrega i un espígol. I el 7 d’abril vam intentar salvar d’un test de casa un gerani antimosquits (a 28 d’abril sembla que els troncs pelats tenen brots amb fulles petites).

PD2: A 25 d’abril al jardí, al racó de les aromàtiques, hi plantem 4 rúcules a veure si agafen i s’escampen arreu. I el 28 d’abril hi afegim un julivert i una menta xocolatera.

20 mates d’esparragueres – Bancalet

Granja d'espàrrecs (Font: kitchenproject.com

Granja d’espàrrecs (Font: kitchenproject.com

Com sempre, la poca previsió ens fa fer les coses a corre-cuita… i és clar no de la millor manera…  Però alhora pensem que si no ens regalem de tant en tant un impuls, espontaneïtat, com ara comprar 20 arrels mare d’esparregueres… què trist seria doncs…

Bé en fi… incialment havíem pensat que les esparregueres podrien créixer molt bé sota les pomeres (és més, seria molt aconsellable ja que és un bon repel·lent de la mosca de la fruita…) però és que ens hem quedat amb un pam de nas quan hem vist que la motoaixada avui no arrencava de cap manera… i tot ho havíem de fer amb una hora i mitja perquè teníem dinar familiar a la capital… és dissabte (10 de març)!

Així que 4 arrels les hem plantat entre les rajoles de dues parades de crestall (n’hem plantat només dues i dues perquè no sabem si és una planta que es comporta com a invasora i ens feia por posar-n’hi més per si després tindríem problemes amb la resta del bancal…). Doncs ens queden encara 16… 3 o 4 cap al jardí... a prop de les plantes medicinals… I la resta on… si no poden anar al verger… ni podem llaurar la terra seca i dura que tenim arreu amb la motoaixada morta.. doncs entre les dues oliveres petites hi hem fet un petit bancalet, que malgrat està dur, no està tant malament com la resta de l’hort no treballat… així que mitja hora de fanga i mitja més picant terrossos amb el tràmec per acabar plantant corre-cuita la dotzena de mates d’esparreguera que ens quedava… i no de la millor manera.

A dins el forat de cada arrel d’esparraguera hi hem posat un grapat de compost madurat, i en el bancalet a sobre per saber on haurem de regar…

Doncs dimarts 13, després de dues regades ja tenim 3 arrels que han fet espàrrecs de prop de 10 cm… fan tan bona pinta i són tan llaminers que esperem que cap passavolant no els agafi i s’espiguin de seguida i facin una bona mata d’esparreguera… que es faci forta i els anys posteriors siguin ben productives…

PD1: a 7 d’abril la majoria d’espàrrecs s’estan espigant i alguns fins i tot apunten les “flors”

PD2: a 13 de juny hem de netejar d’adventícies el bancal d’espàrrecs ja que estava ben “infestat”… segurament amb la neteja ens hem carregat alguna esparreguera però trobem que no és important… creiem vaja.

Adoptem 4 llentiscles

Llentiscle (Font:www.iaeden.cat)

Llentiscle (Font:www.iaeden.cat)

Divendres 13 de gener els amics Ambientòloga-Hum ens regalen 4 formosos llentiscles que posarem a l’extrem sud del jardinet… Un cop acabem de fer la gran poda de l’arbre gegant, “la sela” (un salze), que allà s’hi troba, esquerdat per un llamp, fent de mota, de marca de marge del nostre hort amb el de la veïna francesa.

Pel que hem pogut descobrir, el llentiscle és un pistatxer però de fulla perenne, que els festucs que fa són massa petits per ésser comestibles… però que de las seva sàvia se’n fa el màstic… I a més, que generalment el considerem un arbust de fins uns 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres (segons santa viquipèdia).

PD: Finalment els hem trasplantat, divendres 6 d’abril 2012, a la banda sud-oest del jardí, un d’ell però se li ha assecat (això creim ja que les fulles eren totes taronja seques) un parell de branques. Hem aprofitat i entre els llentiscles i la tanca perimetral hi anirem plantant les ortigues (que en tenim poquíssimes) que anem trobant per l’hort (per tenir-les controlades i per tenir-ne un xic de cura i el dia que les necessitem estiguin a l’abast). N’afegim un parell més d’ortigues que ens van donar en Jordi-Marta dijous 3 de maig (ells flipaven que ens enduguéssim ortiga negra i ortiga blanca del seu hort…).

Anem a provar un entapissant

Trèvol blanc - ferratge bord, forratge bord, tréfola i trevolet de prat- (Font:herbarivirtual.uib.es)

Trèvol blanc – ferratge bord, forratge bord, tréfola i trevolet de prat- (Font:herbarivirtual.uib.es)

Divendres 13 ens acostem a un viver per preguntar pel trèvol japonès (es veu que en realitat s’anomena trèvol blanc) com a entapissant de les zones del jardí i de jocs que el sòl és pelat… i no només perquè sigui més maco sinó perquè quan plou no s’enfanga tant.

Com sempre però, atesa la feina que hi ha contínuament decidim només aplicar-ho, no allà on hi havíem pensat sinó en el camí de la bassa que està sempre obac pels arbustos del jardí… així que hi passem la motoaixada, el diumenge 22 de gener, i sembrem el trèvol al vol… i ara a esperar a què brotin i hi creixin.

És una herba interessant perquè té fulla perenne i és de creixement lent (uns 20cm a l’any com a màxim) i tolera bé el tall arran de terra… A més, no és que calgui, però és una bona planta farratgera d’alt contingut proteïnic (bé pels humans no és digestible tret que es cogui de 5 a 10 minuts…). Diuen però que les flors seques i les llavors poden fer una nutritiva farina per barrejar amb d’altres aliments, així com se’n pot fer una infusió molt saludable.

Ah, i floreix d’abril a novembre… i viu arreu dels països catalans (bé només els peninsulars), què més hi volem.

PD: som 21 de març i no ha crescut gens… també és veritat que no ha plogut gens… i és clar l’hem regat poc… Atès que avui ha plogut molt i és possible que demà continuï potser això farà que comencin a sortir…

PD2: havent-hi plogut i regat… som 30 de març i encara no n’ha brotat cap…

PD3: a 1 de juny estan prou crescudets però són més alts del que esperàvem…

Se’ns tira a sobre la poda! – El verger I

Doncs això, divendres 6 de gener ja no vam poder mantenir-nos en el nostre engany… i hem de començar a podar ja…

I aprofitant que tant en Juan-Maria com en Juan-Isabel estaven pel seu hort podant les oliveres, vaig convidar-los, crec que no gaire subtilment que em donessin alguns consells… com sempre qui es va acostar al nostre hort va ésser en Juan-Maria i vam fer un repàs de 10 minuts pels arbres i el verger:

  • Oliveres (5):
    Olivera (Font:tvperu.gob.pe)

    Olivera (Font:tvperu.gob.pe)

    són els més difícils de podar… cal ésser tot i un expert… i malgrat en Juan-Maria no ho és, és el que tinc més a prop i accessible… i pel poc que sé d’ell es fonamenta, si més no, amb la seva intuïció i experiència d’uns 10 anys i amb molt del necessari i difós assaig-error. Així que endavant amb l’estil de poda perquè doni forces fruits, deixar el centre de l’olivera amb com a màxim 3 branques mare i ben obert perquè li entri el sol… tallar les puntes a tots els nous brots que volguem mantenir, tallar els que no volem mantenir perquè són molt a prop d’altres o es fan la competència pel sol… i tallar els mamadors (“xupons”, branques anyelles molt llargues que només creixen i no donen fruit… amb un color verd més fosc i viu que les altres branques i molt llises, sense clivelles ni arrugues) i les branques seques o que tenen molt poques fulles (interpretàvem que estaven malaltes). Vaig dedicar-me a l’olivera que tenim pitjor però no essent gaire valent i tallant poquet… perquè també, amb la fred que feia (estava ben núvol) preferia dedicar-me a feines més dures: tallar branques gruixudes. PD: durant l’hivern les hem anat podant i ara comencen a brotar les branques amb menys fulles… les que no acabin estant ben plenes de fulles mirarem de veure si es poden podar… i a 20 d’abril les 3 oliveres del jardí les hem aclarit de males herbes (ja era hora) que les hem deixat d’adob verd i encoixinat (però encara falta posar-hi el compost).

  • Moreres (3):
    Morera (Font:www.floresyplantes.net)

    Morera (Font:www.floresyplantes.net)

    atès que només les volem per fer ombra, la idea és que la deixem ben pelada, tallar totes les noves branques (quin respecte!) d’enguany… i això que algunes són molt més gruixudes que un dit gros molt gros… ja m’avanço que em costarà fer aquesta esquilada i abans consultaré per internet… el que sí que tinc clar és que tallaré totes aquelles que molesten al pas (la necessitat em fa ser molt valent…) i deixaré aquelles branques que segons el disseny mental que hi tinc em serviran per fer ombra on no hi ha o quedi més bonic… o s’abraci amb l’altra morera…

PD1: Finalment he  sigut força prudent encara que la majoria de moreres de jardí, zones verdes i carrers les poden arran de “munyocs” els llibes seriosos de podes recomanen en termes generals que es podi només si és necessari ja que no deixa de ser una agressió i cal que la podi sigui justificada… i per tant només “he tallat les que he pogut justificar” com ara les que creixien cap a una banda equivocada, quan n’hi havia masses de juntes, les que semblaven un xic malaltes o si més no no tant sanes com els de a prop, etc… A veure com resulta aquesta temporada amb aquest tipus de poda conservadora.

PD2: a 9 d’abril és dels pocs arbres que encara no han fullat… esperem que no sigui per haver-los podat poc…

PD3: ja apunten, ambdues moreres, els brots a 15 d’abril… I a 12 de juny ja fa molt de temps que mengem mores (les negres, les més bones gairebé que no arribem mai a temps i cauen…) i que estan ben fullades les moreres… i si al principi els veïns deien que per no haver-les podat farien les fulles petites (i es veritat que eren petites les fulles que feien) ara que ja s’ha ben emplenat han anat creixent i n’hi ha de ben grosses. Així que si no descobrim altres motius, em sembla que cada any les podarem poc.

Auró americà (Acer Negundo) - Flor masculina (Font: chalk.richmond.edu)

Auró americà (Acer Negundo) – Flor masculina (Font: chalk.richmond.edu)

  • Arbre sense nom Negundo (2): vaig indicar-li, com qui no vol la cosa, que aquell arbre em sobrava de la zona del jardí propera a la bassa… i ell també va veure que és un arbre que fa ombra excessiva a la bassa i a dues oliveres i part de l’hort… i que si pot haver-hi “males plantes” també pot haver-hi “mals arbres”… el tallarem a l’alçada d’un tamboret… per reconvertir-lo en un seient rústic a prop de la bassa… PD1: som 14 d’abril i no l’hem tallat… així que com a mínim haurem d’esperar un altre any tret que ens faci més nosa del que ara pensem i decidim acabar amb ell abans de l’hivern vinent. PD2: a 20 d’abril fem “poda de manteniment” manual treient totes les brots de branques que surten pel tronc i que acabarien essent molt molestos si els deixem créixer.
  • Noguer (2):
    Noguera - Nous (Font: 2.bp.blogspot.com)

    Noguera – Nous (Font: 2.bp.blogspot.com)

    en principi no s’ha de remenar gaire, només tallar les branques molestes i aquelles seques (d’un color marronós fosc i més apagades… i que es trenquen només de manipular-les)… a banda de tallar algunes on n’hi ha varies sortint d’allà mateix formant un nus. Vaig fer just les que em molestaven i les seques del gros.. ja que del petit no veia tant clar què hi havia de fer… i entre d’altres no recordo si va dir que les puntes de les noves branques també… a consultar-ho de nou toca. PD: Amb el que vam tallar sembla que ho hem fet prou bé ja que a 14 d’abril gairebé totes (cal mirar-ho més detingudament) les branques han fullat (el noguer gran va començar a apuntar cap el 30 de març) i florit (els hi penja un ramillet força gruixut verd). Val a dir que el noguer gran fulla i floreix abans i amb més força que el petit.

  • Pomeres (5):
    Pomera (Font:esjardineria.com)

    Pomera (Font:esjardineria.com)

    no vaig entendre res… recordo però que em va explicar que la flor i fulles surten de cada gemma i que les escatís de seguida que sortissin perquè no em passés com vaig trobar els pomers a l’agost… ple de milers de mini-pomes fetes malbé (per manca de cura i per créixer tant apretades). Ara, segurament no escatiré les flors, el que escatiré seran els fruits quan hagin crescut un xic i pugui destriar els més febles-petits-lletjos (espero que no sigui una metàfora de l’eugenèsia dels dictadors que hem patit a la nostra història…). PD: són dels darrers arbres en fullar i florir… (molt després dels albercocs, codonyers, perers i alhora amb els noguers i figueres) però quan ho fan són tan macos com els altres.

  • Codonyer (1):
    Codonyer (Font: http://dragonwood.org/2009/11/10/quinces/)

    Codonyer (Font: dragonwood.org)

    ara mateix no recordo que en parléssim… i és molt petitó… no sé si no s’ha de tocar… perquè de fruits ja en va fer aquesta tardor… simplement que el fort vent del nord, la tramunana, els va fer caure tots de cop i abans de temps… així que no sé si se soluciona ni s’arranja res podant… (Fullant i florent mirar aquí i aquí on també s’explica reproducció per esqueix)

  • Cirerer (1): es poda quan ja ha donat fruit, a l’agost (perquè ja és un arbre adult… si fos jove he sentit dir que es poda a l’hivern)… perquè ara al gener i febrer ja millor deixar-lo tranquil perquè un dia d’aquests farà flor i a principis d’estiu esperar que faci cireres (que per cert, a diferència d’altres fruits no s’ha d’escatir ni les flors ni els fruits…). PD1: Dissabte 19 de maig vam collir les poques cireres que vam trobar… no sabem si han estat els ocells (hi havia forces cireres menjades… però no tantes com esperàvem) o algun espavilat (que durant aquests dies mentre esperàvem que maduressin) se’n va aprofitar… Sigui com sigui hem de posar la xarxa a principis de maig (i fins i tot a finals d’abril) per protegir les cireres.
  • Perer (1): en principi s’ha de tractar igual que les pomeres… i de podar no recordo gaire què en vam parlar (és impossible retenir tantes coses alhora! I tant subjectives i abstractes!). Caldrà una navegació per internet i convidar-lo a visitar l’hortet un cop més.
  • Albercocs (4):  a veure si en tindrem d’”abricocs” enguany… i aquí la meva memòria em falla i no recordo gaire a banda de diagnosticar que estan un xic malalts per la sàlvia que supuren per algun nus… a investigar… (la llista de feines és tant llarga que malgrat no sóc així… n’aprendré… només podré anar fent una cosa cada cop, poc a poc i amb bona lletra…). PD1: el dijous 12 de gener hem vist que una de les branques més llargues ja ha començat a florir... hi ha un brots florits d’un color fucsia molt brillant… Pobres albercocs si ja estan florint i arriba un dia d’aquests una gelada… és ben bé que aquest hivern tant bo farà tornar boges les plantes… PD2: dissabte 18 de febrer i aquest mateix albercoc ja treu fulles a la branca més nord. Les flors anteriors han desaparegut, segurament per les intenses gelades que aquesta onada de fred siberiana que hem patit gairebé un mes seguit. PD3: som a 1 de maig i n’hi ha un piló d’albercocs de mida més gran que les ametlles amb pellofa de pell. Hem hagut de fer una poda de sanejament tallant totes les branques malaltes a l’albercoc més oriental… a veure si li va bé (nota mental: he d’acabar descobrint perquè supura tanta sàvia…).
  • Arbre sec (6): bona part d’ells més que arbres creiem que són arbustos... i que de les arrels cada any torna a intentar créixer un de nou… en tenim varis de secs… un però protegeix el sobreeixidor del pou i te lligada la mànega principal del pou perquè no surti del motor d’una estrebada… doncs aquest concretament mentre l’intentàvem tallar un xic… s’ha esberlat del tronc i hem pogut descobrir un niu, jo diria que de formigues… ja que recordo que les termites són diferents i no hi ha les larves blanques tant comunes dels nius i galeries de tèrmits. Així que aquest finalment el vam acabar d’arrencar i cap al piló de branques i troncs… PD: són arbres secs i amb molt mala pinta… però a 14 d’abril han florit forces branques i estan apuntant noves fulles i nous rebrots arreu (també per les arrels), tota una sorpresa… però això no vol dir que ens agradin i tendim a treure-nos-els de sobre quan puguem.
Salze blanc (Font: www.bomengids.nl)

Salze blanc (Font: http://www.bomengids.nl)

  • Arbre gegant (1) – Saula (Salze blanc?): podat durant l’hivern fins allà on hem pogut… va ésser un dels primers en fer flor i fulles… i hem trigat en conèixer la seva tipologia d’arbre ja que el nom que ens deien el veí autòcton de la zona (saula) no hi havia manera d’identificar-lo. Ara sabem que és un salix alba (o qualsevol d’altres sàlixs) i era el típic arbre de marge entre camps… però el veí ens ha comentat que a mida que la gent els va anar tallant per cremar ara el nostre és dels pocs que queden a tota la contrada.
  • Figueres (2): a 10 de gener podem les dues figuers (bé la gran només les branques que molestaven i que veiem que estaven força seques, i la petita li reduïm les branques principals deixant-ne només 3).

Val a dir que no hi ha res com tenir bones eines... els veïns tenen tot de podalls de totes les mides… uns fins i tot semblen super alicates de tallar cadenats com a les pelis… i nosaltres només tenim unes tisores de podar i dos xerracs, un de dents llargues i un altre de petitones… que fan el tall més net… cosa que s’ha de vigilar la poda, que el tall sigui net perquè pugui cicatritzar millor.

PD: Som ja 10 de gener i prou feines he fet les dues figueres, la gran i la petita (fàcils), la noguera gran (també fàcil) i dues oliveres (difícils). I hi alterno ésser poruc a ésser valent i irresponsable… tant em costa tallar moltes branques com quan m’animo escabetxino a tort i a dret… a veure què passarà a la propera collita (de fet com encara no hem tingut cap collita no podrem comparar… i “ushujuru” que miraré què fa cada branca, les molt pelades, les que he deixat, les carregades de branquetes, la neta de branquetes per si puc entendre la poda i les seves funcions…