Category Archives: Primavera

Planter – Almàixera en porexpan 2013

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Planter de porexpan (Font: aventurasenlapalmadebre.blogspot.com)

Breu resum del que vam aprendre el 2012:

  • El que ens va moure l’any passat a provar a fer el nostre planter va ésser les pastanagues (les que sembraven anaven desapareixent a mida que brotaven)
  • Com a terra pot ésser qualsevol que estigui força airejada i solta, no cal que estigui gaire adobada (de vegades ho fan amb meitat terra i meitat sorra) ja que la llavor ja té tot el que necessita per a germinar i un excés d’aliment pot fer malbé les arrels primerenques. Però la nostra terra és molt dura i per això acabem comprant una saca de terra
  • Atès que el principal problema dels planters són els fongs cal no plantar gaire compacte (aclarir de seguida que es pugui) i per a molts a més empren terra “nova” i desinfecten els recipients amb aigua de llegiu (nosaltres ho estem desinfectant deixant-les al sol)
  • Usualment se sembra un terç més del que es necessita ja que hi ha pèrdues de llavors, i en el nostre cas posem forces llavors (de 4 a 8) per planter perquè n’hi ha que no germinen i així podem triar les més sanotes.
  • El lloc ha d’ésser càlid sense sol directe i sense gaires corrents d’aire... Però per sobretot per evitar la manca de reg (sovint ens hi oblidem i és desastrós) les deixem flotant a la bassa (des de que l’1 d’abril ens va donar una bona idea el nostre amic permacultor)… i així també evitem tots els tipus de reg (quan no és estricament per aspersió) que no els va bé ja que desplacen les llavors i trenquen les mini-arrels primerenques.
Brots de pastanaga (Font: www.edujardin.es)

Brots de pastanaga (Font: http://www.edujardin.es)

Sembres

  • 10 d’abril 2013:
    • 120 parelles d’espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de sobre marca Can Morera
  • 6 de maig 2013:
    • 8×13 parelles de pastanagues
  • 13 maig 2013:
    • pastanagues de dos tipus: Cenoura Nantesa 2 BIO (daucus carota) de sobre de marca Rocabruna i Chantenay (daucus carota) de sobre de marca Morera
    • espinacs gegants d’hivern (spinacia Oleracea) de Can Morera
    • de sobres ja oberts i antics i no neixen bé

Rega de carbasseres 2013

Flor de carbassera (Font: blog.blanespergambia.org)

Flor femenina de carbassera (Font: blog.blanespergambia.org)

Breu experiència 2012:

  • Carbasses molt bona experiència (l’origen de les carbasses de les que vam menjar és un xic confús ja que hi va haver una barreja de planter i de carbasses espontànies nascudes de llavors d’uns amics)
  • Melons no dolços: van sortir bons melons de mida però gens dolços… ens han comentant posteriorment que no es poden barrejar amb les carbasses ja que de vegades es fertilitzen mútuament i empitjoren (potser milloren les carbasses) el gust dels melons
  • Síndries petites i insípides: un desastre, petites i amb poc gust
  • Collita de carbasses normalment a partir de mitjans de setembre (les primeres carbasses comencen a créixer a mitjans de juliol, enguany sembla que tot va més tard per la manca de calor)
  • Després d’un fruit quallat (carbassa) despuntem la branca deixant-hi com a mínim 3 o 4 fulles per evitar fruits de més que s’assequin
  • Carbassa distingir la flor masculina de la femenina (hi porta ja una petita carbasseta que si no es fecunda acaba caient assecada)

Rega 2013:

  • Preparació i actuacions:
    • 7 de maig del 2013: Preparació d’una rega amb motoaixada amb vàries passades i rega falsa per arrencar totes les adventícies que sorgeixin
    • 21 de maig: arrenquem totes les adventícies de la rega de carbasseres i hi afegim un llit de compost i reguem, ho necessitaven de debò per fer una crescudeta
  • Sembra:
    • Optem per fer només carbasses (ja tornarem a provar els melons i les síndries una altre any però allunyades de les carbasses – mirar experiència 2012-)
    • 21 d’abril del 2013: Posem llavors d’una carbassa que ens mengem llançades sobre un test gran (per veure si quallen espontàniament)
    • 22 d’abril del 2013: Almàixera amb 150 llavors de carbassa
  • Trasplantament:
    • 20 de juny 2013: trobem que ha crescut una carbassera espontània al piló del compost, la deixem ja sembla molt sanota i més “avançada” que les sembrades expressament
    • 21 de juny: sobren moltes carbasseres que han crescut a l’almàixera, en trasplantem 6 en un racó de l’hort sense treballar (dies meś tard els hi posem un llit de palla al voltant)
    • 10 de maig?: trasplantem carbasseres que van néixer espontàniament al test, finalment no podem emprar les de l’almàixera sinó només les del test
  • Brots:
    • Les llançades al test comencen a créixer als 4 dies!
  • Esdeveniments remarcables:
    • 13 de juliol: Fem llit de palla a les dues minúscules carbasses que sembla que han quallat

Més informació:

Bancal E (2013) – Umbel·líferes i liliàcies

Bancal E – 2013 (Umbel·líferes i liliàcies) (2012 era de descans i galliner) (2014 serà …)

Iniciat: 9 de març Acabat:

Iniciem bancal que abans havia estat de descans i del galliner (prèviament hem l’hem regat generosament, per fer sembra falsa, un parell de cops… i ha estat bancal pel galliner i el corral també un parell de cops). Aquest no ha estat mai treballat amb la motoaixada (serà el primer que no s’ha fet mai) i en canvi sí l’hem treballat durant una hora amb la forca de doble mànec (9 de març)

Alls germinats (Font: www.ojodigital.com)

Alls germinats (Font: http://www.ojodigital.com)

Bancal:

  • 9 de març: treballem el bancal amb forca de doble mànec durant una hora
  • 17 de març: remenem de nou 1/3 del bancal (on hi sembrarem alls) amb la forca de doble mànec i hi posem a sobre compost.
  • 31 de març: hi posem cendra al terç dels alls (a la resta no hi posem ja que la cendra és només pels alls i les cebes)

Plantacions i sembra:

  • 17 de març: sembrem tard (i no seguim la màxima de “l’all per St Blai” que és a principis de febrer) i gràcies (ja que no n’hem trobat que no hagin passat per càmera… els que així es venen ja s’havien acabat) als amics Mariela-Patrícia-Raimon que ens en donen uns quants del seus (estaven un xic ja brotats!). De la desena que ens va donar han sortit 80 grans d’alls que sembrem.
  • 13 de maig: sembrem a l’almàixera llavors de pastanaga bio Chateau
Brot d'all (Font: 2.bp.blogspot.com)

Brot d’all (Font: 2.bp.blogspot.com)

Actuacions i esdeveniments:

  • 21 de març 2013: després de 4 dies de sembrats hi apunten 20
  • 23 de març 2013: ja han brotat la meitat, 45 alls
  • 31 març 2013: seguint la màxima “Si vols un bon aller planta’l en un cendrer” que el bon amic BPermacultor (podeu veure el seu article al respecte) ens va “xivatar” vam córrer a l’endemà a posar-hi cendres (amb restes de carbó de branques) al voltant dels alls sembrats. Ja estan tots brotats i més de 10 cm.

Més informació:

Regues de patateres 2013

Patatera (Font: www.agroatlas.ru)

Patatera (Font: http://www.agroatlas.ru)

Preparació:

  • Compra de les patates per a sembrar: Enguany les comprem el 4 de març, concretament 3.30 kg de patates kennebec (unes 40 mitjanes i petites) i 1.70kg de patates red pontiac (unes 14 mitjanes)
  • Fer les regues: 10 de març (enguany, a diferència de l’any passat només ha calgut passar un parell de cops la motoaixada, no ha calgut ni regar el terra ni passar la fang prèviament – va ploure fa poc -) en fem 3, dos al sud de la tanca de canyes i 1 al nord d’aquesta. El 2012 les vam fer 2 regues el 14 de març.
  • Llit de compost: El 2012 el 14 de març, enguany esperarem que passin les pluges que es pronostiquen… i enguany el posarem a l’hora que sembrem.
  • Sembra de patates: Sobre el llit de compost, en un solc d’uns 10 a 15 cm, i posteriorment colgades de terra de les motes d’ambdues bandes (fent-hi un cavalló, un llom de terra). A meitats les patates més grosses, i senceres amb el cul tallat les més petites. Sembres:
    • 19 de març: la 1a rega de patates (nord de la tanca de canyes) on sembrem 12 red pontiac i 16 kennebeck sobre llit de compost i 2 regadores (4 regadores més el 16 d’abril)
    • 20 de març: 2a rega de patates (sud de les canyes) , 29 kennebeck sobre llit de compost i semienterrades i 2 regadores
    • 4 d’abril: 3a rega de patates (la del mig, també al sud de les canyes), 16 kennebeck i 12 red pontiac sobre llit de compñost i semienterrades 2 o 3 regadores (reguem 4 regadores el 16 d’abril)
    • 12 d’abril: posem una segona aportació de compost a les patateres del sud i del nord.
    • El 2012 en vam sembrar el 14 de març.
  • 1r reg per inundació: Un cop regat tornar-hi a posar més compost per sobre les motes, els cavallons de terra i regar-ho amb regadora perquè hi quedi fixat el compost. Enguany no ho fem ja que plou força els dies posteriors. La primera rega la fem el 21 d’abril (un mes més tard).
  • Reg: al principi es rega poc (si plogués ni caldria), fins que arriba la floració quan s’ha de començar a regar un xic més perquè les patates engreixin (hem trobat que algunes persones escateixen fulles i fins i tot tallen les flors perquè s’hi dediquin a les patates i no pas a fer fruits tòxics, nosaltres només tallàvem les flors, cap escateix)… i finalment regar-hi poc fins que les mates es moren… no fos que les patates es podreixin per excés d’aigua.
  • Calçar: a mida que van creixent s’han d’anar calçant, per tenir la terra més remoguda, per evitar les adventícies i per evitar sobretot que les patates a mida que creixen els hi toqui el sol.
    • 1a calçada a la rega del nord i del sud el 16 d’abril.
    • Calcem per 2n cop la rega del sud i del nord (les primeres plantades) el dilluns 6 de maig (i de pas netegem adventícies).
    • El 13 de maig calcem al darrera rega, la del mig.
  • Neteja d’adventícies: El 2012 el 27 d’abril, 3 i 18 de maig (va ser poc i en algun moment tard… ja que són fortes competidores i les patateres s’hi ressenten…)
  • Desflorar (no sabem del tot per què ho fem però tenim la “sensació” que la planta no s’haurà de dedicar a fer flors i fruits i pot dedicar-se a engreixar els tubercles):
    • 1a desflorada el 7 de maig a 6 de la rega del nord-est.
    • 2a desflorada el 13 de maig a 10 patateres de la rega del nord i a 6 del mig.
    • 3a desflorada el 18 de maig (a 6 del sud, a 20 del mig i a 32 del nord)
    • 4a desflorada el 26 de maig (a 5 del nord, 13 del mig i 3 del sud)
Escarbat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Escarabat de la patata (Font: zoology.fns.uniba.sk)

Esdeveniments destacables:

  • Primeres fullades: El 12 d’abril han brotat 25 patateres de la rega del nord i 16 del sud (fa prou feines 20 dies de sembrades). El 24 d’abril broten 24 patateres de la rega del nord (també fa uns 22 dies de sembrades). El 2012 el 2 d’abril (als 19 dies de la sembra)
  • Primeres florides: el 2013 (mirar apartat anterior de desflorar) primeres flors el 7 de maig… i la més forta el 18 de maig. El 2012 el 31 de maig (als 2 mesos i 17 dies de la sembra) i les vam anar tallant per evitar que la patatera s’hi dediqui als fruits en comptes dels tubercles.
  • Plagues, els escarabats de la patata: el 2012 van veure els primers escarabats de la patatera el 31 de maig (rabassuts, groguencs i ratlles marró i taronja, 5 o 6), larves (vermelles i granes, una desena) i nius d’ous (grocs, grups d’una trentena), els matem aixafant-los amb els dits (si es desmadra mirar de fer servir l’oli de nim). Tornem a veure’n l’1 de juny (dotzena de larves), el 5 de juny (2 escarabats i una trentena de larves), 7 de juny (vintena de larves, dos nius d’ous), 10 de juny (10 larves), 11 de juny (4 larves grosses i una vintena de petites), 13 de juny (vintena de petites)
  • Larves i ous de l'escarabat de la patatera (Font: www.macro-world.cz)

    Larves i ous de l’escarabat de la patatera (Font: macro-world.cz)

    Primera collita (quan la mata encara és viua): el 2012 el 13 de juny en collim de petites, el 21 de juny ja són més grosses

  • Collita (de seguida que la mata s’asseca): el 2012 el 2 de juliol collim les patates de les mates ja mortes… la gran collita el 10 de juliol i les darreres el 15 de juliol.
  • Menjar-les (a partir de Tot Sants poden començar a grillar-se ja que no emprem cap mena de pols per emmagatzemar): Els grills i les patates verdes són tòxiques (per la solanina), en principi si es treu el grill i es talla la part verda la patata no és tòxica. Però si la patata ha esdevingut arrugada i tova, ja n’ha perdut molts dels nutrients i el midó s’ha convertit en sucre.

Més informació:

Cura dels cogombres

Cogombre (Font: viquipèdia.org)

Cogombre (Font: viquipèdia.org)

El primer cop (2 d’abril) que vam plantar cogombres, vam llegir tard que els hi agrada els tutors per enfilar-s’hi (i que els fruits no toquin a terra), i el que és més important, que segons en Seymour, cada 6 o 7 fulles vertaderes (no cotiledons) cal tallar l’àpex per fomentar ramificacions…

Aquest segon cop (19 de juliol) que n’hem plantat, el tutor (ja que bona part dels pagesos del voltant no ho fan i tenen bons resultats) no l’hem fet… però sí que hem tallat els àpex quan tenien (bé algun ja tenia més de 10 fulles i 3 o 4 flors femelles amb cogombrets).

A veure si donen més bon resultat que ja els primers han tingut resultats força pobres.

Saltamartinets

Saltamartins (Font: lh5.ggpht.com)

Saltamartins (Font: lh5.ggpht.com)

Avui  29 d’abril és dels dies on a l’hort trobem per tot arreu cries de saltamartins (marrons i d’antenes curtes) i de llagostes verdes (antenes molt llargues… i es veu que els adults fan xerricar les seves potes… segons viquipèdia són ensífers i els primers celífers… i ambdós ortòpters com els grills) ben petitones i les que són verdes d’un verd molt clar i brillant.

També ahir, 28 d’abril, va ésser el dia en que ens van picar per primer cop varis mosquits (avui però com feia molt de sol i vent, els mosquits no els hem notat) i creiem que ahir atès que tot el dia estigués nuvolat els va ajudar… El 19 de novembre 2012, encara hi ha mosquits (semblava que ja havien desaparegut, però les darreres pluges i la millora de les temperatures sembla que els ha revifat).

Bancal B (2012) – Umbel·líferes i liliàcies

Bancal B – 2012 (Umbel·líferes i liliàcies) (2013 serà de solanàcies)

Iniciat: 12 d’abril Acabat: 14 d’abril

Plantacions:

  • 25 d’abril: 78 cebes de Figueres per a secar (de 22 planters a 10x10cm), 40 cebes bavoses per tendres (d’11 planters a 10x10cm) i 30 porros (d’11 planters a 10x10cm)
  • aprox 25 de maig: reguem i cuidem una ortiga adventícia
  • 30 de maig: 50 cebes bavoses per tendres (de 20 planters de cebes) a 10x10cm
  • 7 de juny: 60 cebes bavoses? de tendres (de 20 planters de cebes) a 10x10cm
  • 11 de juny: sembrem 25 grans d’alls vells alguns grillats i d’altres força fets malbé, tous, a 10 x10cm
  • 14  de juny: sembrem 6 regueretes de llavors de pastanagues (a les puntes posem llavors de ravenets com a indicadors de rega ja que pel que hem sentit a dir les llavors de pastanagues són molt lentes i els ravenets molt ràpids i sabrem on regar…). No funciona gens bé, no creixem (o bé són depredades o bé les llavors estaven en mal estat): només va sobreviure 1 i lletja i tornem a sembrar el 9 de setembre.
  • 2 de juliol: sembrem unes 6 regueretes més de llavors de pastanagues amb llavors de ravenets a les puntes a veure si entre les dues plantacions sobreviuen als cargols. Aquest cop provem un mini-encoixinament d’herbes adventícies per sobre. No funciona gens bé, no creixem (o bé són depredades o bé les llavors estaven en mal estat): només han sobreviscut 2 i lletges i hi trasplantem de l’almàixera el 9 de setembre.
  • Mirar bancal de rega dels calçots plantats el 27 d’agost
  • 9 de setembre: hi trasplantem 30 grups de pastanagues de l’almàixera blanca (aquestes són molt més crescudes que els que vam trasplantar una setmana més tard també des de l’almàixera)
  • 9 de setembre: hi sembrem 8 fileres de pastanaga bio tipus Batavia Pierre Benite (Latuca sativa) de marca Rocaba biològic (comencen a brotar el 17.09.2012 i el 8.10.2012 n’hi ha forces)
  • 4 d’octubre: preparem tros del bancal (bé ho vam fer fa una setmana) i hi sembrem 48 cebes de tendres (sortides de 20 planters, i al tros hi caben una dotzena més) 10x10cm capiculades força enterrades i en comptes de amb forat, regueretes regades prèviament i enterrant-hi les cebes.
  • 11 d’octubre: plantem 35 cebes tendres (sortides de 14 planters) a 10x10cm aproximament en regueretes regades prèviament
  • 28 d’octubre: plantem 12 cebes amb falca (amb 2 o 3 cebetes cadascuna)

Interbancal:

  • 14 de maig: 1 clavell de moro (tagete patula)

Actuacions i esdeveniments:

  • 10 de juny: collim 2 cebes tendres (1’5 mesos)
  • 15 de juny: Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades. L’ortiga adventícia està ben formosa.
  • 17 de juny: apunten una desena d’alls (una setmana de plantats)
  • 24 de juny: veiem algun ravanet ben grossot, molts ni han crescut… però també hem vist sortir i apuntar algunes, poques, de les llavors de la pastanaga (10 dies un cop sembrades)
  • 26 de juny: els cargols s’han menjat tots els brots de pastanagues, avui mateix fem una barrera amb cendra que no hi puguin entrar-hi, ja no hi ha cap pastanaga de les que van créixer…
  • 28 de juny: ahir vam veure que en regar les llavors de pastanaga, la cendra també queda molla, i els cargols hi passen a sobre… ara només hi reguem ben bé al centre que no toqui la cendra i a més avui hi hem posat un got amb cervesa al centre… a veure què descobrim demà (a les 6 o 7 del matí encara pots enxarpar els cargols… a les 10h ja no hi trobes cap dels que hi han entrat). No hi veiem cap brot de pastanaga.
  • 2 de juliol: encara mengem pastanagues del bancalet a banda dels profunds que vam fer fa forces mesos
  • 11 de juliol: el 2n bancalet de pastanagues comencen a brotar (als 9 dies, i creiem que aquest cop gràcies al mini encoixinat d’herbes seques els cargols no els han atacat tant)
  • 15 de juliol: collim 3 cebes d’assecar i 3 de tendres. Confirmem que les llavors del 2n bancalet amb petit encoixinat d’herbes estan creixent a bon ritme… a diferència del primer que no n’hi ha (hi sembrarem de nou llavors en el primer al vol o bé remourem el terra i tornarem a sembrar-les al mes de setembre i així tenir collites un xic separades)
  • 23 de juliol: collim 9 cebes de Figueres i 11 de bavoses (no són ni de bon tros tant grans com les de l’hivern… no sé si hem estat poc generosos amb l’aigua i les hem regat massa poc).
  • 23 de juliol: les pastanagues prou feines n’han brotat 5 o 6 al 2n bancal i només 1 al primer… mirarem de fer prova amb sembra a banda protegida i a veure si així millorem…
  • 25 de juliol: collim 12 pastanagues de l’hivern (en llancem també unes quantes d’espigades i esquerdades, però ens sorprèn la bona collita i com dura!)
  • 27 de juliol: collim 30 pastanagues de l’hivern… de tant en tant algunes són massa fibroses…
  • 30 de juliol: collim 16 cebes i 6 porros (ambdós molt petits, no sabem si és que els hem regat massa poc però no tenen res a veure amb les cebes de l’hivern que es van fer precioses) i ja han passat 3 mesos des que els vam plantar
  • 12 d’agost: collim 4 cebes seques
  • 18 d’agost: collim 12 cebes seques (8 de les quals són molt petites)
  • 20 d’agost: ja hem collit les darreres, una trentena, de pastanagues de l’hivern (tot un rècord ja que em sembla que les vam plantar cap el mes de març)
  • 20 d’agost: collim obligats 2 cebes bavoses petites perquè s’han arrencat en regar-les…
  • 24 d’agost: collim 3 porrus… no creiem que creixin més del que ja ho han fet
  • 1 de setembre: collim 3 porrus i 30 cebes minúscules que no han crescut gaire
  • 13 de setembre: collim 15 minicebes bavoses per obligació perquè estaven desfullades
  • 17 de setembre: comencen els primers brots de pastanagues de la sembrada del 7 de setembre
  • 23 de setembre: collim 2 pastanagues mitjanetes, les dues que van sobreviure de la sembrada del 2 de juliol
  • 4 d’octubre: collim les dues pastanagues que van sobreviure a la sembrada del 2 de juliol, fa tres mesos, i són prou maques
  • 8 d’octubre: collim 6 porrus mitjanets (trasplantats el 25 d’abril)
  • 15 de novembre: collim 3 cebes tendres (alguna ja mitjaneta i això que són de principis de l’estiu)
  • 24 de novembre: collim 8 pastanagues que malgrat encara eren petites-mitjanes són molt bones (foren trasplantades al bancal el 9 de setembre i sembrades a l’almàixera el 18 d’agost)
  • 28 de novembre: collim 3 cebes tendres i 2 porros
  • 9 de desembre: collim 5 porros, els darreres, trasplantats el 25 d’abril
  • 14 de desembre: collim 3 cebes tendres
  • 15 de desembre: collim per accident (trevent adventícies) 2 pastanagues petites
  • 22 de desembre: collim 1 ceba tendra
  • 27 de desembre: collim una ceba tendra
  • 11 de febrer 2013: collim 4 cebes tendres
  • 14 de febrer: collim 40 pastanagues (la majoria petites-mitjanes) i 3 cebes tendres
  • 11 de març: collim 4 cebes tendres i 9 pastanagues
  • 18 de març: collim 11 cebes
  • 25 de març: collim 8 pastanagues
  • 4 d’abril: collim 12 cebes i 10 pastanagues
  • 7 d’abril: collim 11 cebes tendres i 14 calçots espigats per coure’ls com a cebes
  • 25 d’abril: collim 11 cebes espigaes, 2 porrus i 7 pastanagues que començaven a espigar-se
  • 26 d’abril: fem tard… collim 15 pastanagues grans i bones i 30 de petites i fibroses
  • 31 de maig: collim 28 pastanagues grans i 16 de mitjanes  i 100 minipastanagues però fem tard ja que totes ja són fibroses

Malura blanca al perer

Malura blanca en brot de pomer (Font: www.efa-dip.org)

Malura blanca en brot de pomer (Font: http://www.efa-dip.org)

Divendres 11 de maig vam aplicar un remei casolà un xic personalitzat, en 11 litres d’aigua hi vam diluir 1 litre de llet sencera i 1 iogurt natural de 150gr i amb aquesta barreja vam ruixar els pomers i perers.

Tot va iniciar-se en detectar un borrissó blanc sobre fulles del perer (la majoria eren fulles joves i a les puntes de les branques, els brots…). Aquest borrissó es treu si li passes els dits però es veien malaltes les fulles.

Vam investigar un xic arreu de la xarxa i sembla que l’únic fong que s’hi pot semblar és l’oïdi, també anomenat oídium, cendrada o malura blanca. I dels tractaments, a banda del sofre, és amb sèrum de llet al 5% o bé amb llet a 10% i per això li vam afegir iogurt… això sí, hem vist que es recomana que la llet sigui desnatada… pel greix que potser no és el millor per la terra…

Bé, com diumenge ha plogut segurament haurem de tornar a fer el tractament preventiu (es veu que genera una pel·lícula protectora sobre les fulles que fa que les espores no s’hi puguin enganxar quan volen estendre’s)… i per això ara hem descobert que el fet de sucar amb iogurt les fulles afectades segurament no hi haurà fet res ja que no “el combat directament” i el millor hagués estat destruir-les i/o llançar-les lluny del cultiu.

Més informació sobre l’oïdi:

Remei contra pugó

Pugó (Font: ca.wikipedia.org)

Pugó (Font: ca.wikipedia.org)

A partir de diferents llibres i consultes (i proposta d’algun lector del bloc) hem provat, amb èxit a les carxofes plenes de pugó pastorat per formigues, a finals d’abril el remei casolà i ecològic:

  • 125 gr d’oli de gira-sol (en comptes d’oli suau)
  • 125 gr. d’oli d’oliva
  • 50 gr. de sabó ecològic rentaplats (en comptes de sabó tou)
  • 5 litres d’aigua
  • 50 gr d’oli de gira-sol (en comptes d’oli suau)
  • 50 gr. d’oli d’oliva
  • 100 gr. de vinagre (en el nostre cas en teníem de poma)
  • 20 gr. de sabó ecològic rentaplats (en comptes de sabó tou)
  • 2 litres d’aigua

Els ingredients, menys l’aigua ho posem en una ampolla de mig litre… la qual tenim emmagatzemada i ens permet sacsejar-lo fort just abans de posar-lo amb el sulfatador ple amb 5  2 litres d’aigua.

A banda de tractar els pugons també és aconsellat per àcars, trips i mosca blanca, però sovint s’en parla millor del sabó potàssic i sovint sense oli però segurament el “fa més permanent” i a banda d’eliminar al protecció cerosa dels artròpodes per contacte també elimina les melasses que hi generen.

Altres remeis:

  • En Josep Cortiella, el 6 de febrer del 2013 ens escriu un remei casolà contra polls, erugues i mosquetes a hortalisses i arbres fruiters: “en un poal posem 5 litres d’aigua i barregem un quart de litre de vinagre i un rajolí abundant de detergent tipus mistol. I polvoritzem les plantes o arbres”. (Gràcies, el provarem)

Aplicacions:

  • Finals d’abril i principis de maig 2012 a les carxofes plenes de pugó negre pastorat de formigues amb èxit
  • Principis i mitjans de maig 2013 a les carxofes plenes de pugó negre pastorat de formigues amb èxit

Síndries i melons… i també carbasses – bancal de rega 2012

Síndria germinada (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

Síndria germinada (Font: plantas-medicinales.servidor-alicante.com)

En Juan-Maria ens explica, a principis d’abril, com plantar les síndries i melons. Els plantarem (si són llavors cap a finals d’abril, si són planter quan els venguin però serà cap a mitjans de maig) fent cercles d’uns 50 cm de diàmetre però separats 1×1 metres… tot i això en Juan-Maria ens recomana fer dues línies de cerques separades per una sola rega per on podrem regar ambdós línies de melons i síndries… i com les síndries necessiten més aigua que els melons, farem les síndries més a l’est i els melons a l’oest.

El cercle on plantarem les llavors s’ha de fer amb erra molt fina… ben remoguda i sense cap terrós… i a sobre el nostre benvolgut compost… com sempre es planten vàries llavors i després es tria la millor.

Les plantarem aprofitant unes llavors especials que la Norma ens va dur (això sí, fa tres anys i a veure si funcionaran!) d’Uzbequistan que segons ella, a banda de ser iguals que els nostres (melons de pell de gripau, i síndries verdes i rodones) eren tan bones com les que menjava quan era petita.

La rega amb dos lloms de melons i síndries a ambdós cantons, l’hem començat a llaurar, com si fos un bancal, tot primer traient males herbes i passant-hi la moto-aixada, el dijous 12 d’abril (la terra estava prou saó, ja que ha plogut la darrera setmana, concretament dissabte 7 d’abril 0’5 litres/m², dimarts 10 d’abril  5 litres/m² i dijous 12 d’abril 1 litre/m²). Caldrà tornar-hi a passar la moto-aixada un cop més barrejant-hi compost (uns 7 o 8 carretons), fer-hi una rega central i a cada cercle de compost superficial enterrar-hi un grapat de llavors… les síndries més a l’est i els melons a l’oest ja que l’aigua per inundació hi arriba de ple a l’est atès que les síndries necessiten més aigua que els melons.

Quan tot s’ha estés i ha crescut molt (cap el 4 de juliol) hem hagut de reestructurar un xic el bancal perquè no es regava bé… així que el pròxim any el que farem és un gran bancal d’1’5 metres d’ample i el llarg que vulguem per regar-lo tot alhora (mentre creixen es pot fer unes mini regues o fer-ho amb regadora).

Enguany fem tard (mirar actuacions del 7 de juliol) però hi ha tot un protocol de despuntar les branques per tal que hi hagi més d’una branca per peu i al final cada peu tingui de 3 a 5 fruits.

Plantacions:a

  • 6 de maig: Finalment anem tard, i plantem les llavors (tenen més de 3 anys i no sabem si creixeran, per això alhora posaré a germinar-les i veure si creixen.. si no ho fan, comprarem planter i estarem encara a temps) diumenge 6 de maig. Les plantem a 2 cm de profunditat, en grups de 6 i separades 70 cm entre elles… sí que fem dues línies separades per una rega, que alhora hi fem a banda i banda, perpendicularment petites mini regues a cada parell de grup de llavors. En el tros que ja teníem desherbat des de feia mesos hem remogut la terra amb la fanga cada 70 cm i després de fer les regues hi hem posat dos manats de compost a sobre, hem fet el forat i hem plantat 10 grups de 6 llavors de síndria a l’est (necessiten més aigua) i 10 més de meló més a l’oest.Fem una bona inundació i posteriorment amb regadora sobre les llavors i el compost.
  • 15 de maig: optem per plantar-hi 5 planters de xíndria rodona fosca i 5 planters de meló de pell de gripau en el mateix lloc que les llavors. Mirarem si els altres 5 de cada surten les llavors (no hi confiem perquè les de casa no surten al germinador) sinó d’aquí un mes hi plantarem nous planters
  • 26 de maig: als espais on no hi vam plantar ni melons ni síndries, i en aquells on no han brotat ni els melons ni les síndries, hi plantem carbasses. Plantem 6 carbasses, dissabte 26 de maig, ja germinades que ens han donat els judithquims i en aquells mateixos llocs (per si es moren) hi plantem un grup de 3 o 4 llavors de carbasses, així com en 5 llocs més on les síndries i melons no han germinat

Actuacions i esdeveniments:

  • 13 de maig: no han brotat (i tampoc les del germinador de casa…) així que comencem a témer que potser les llavors ja eren velles o fetes malbé
  • 16 de maig: Abans ho haguéssim dit/fet… un cop ja no hi confiàvem han començat a brotar, dimecres 16 de maig, com a mínim 3 de les 10 llavors de síndries (als 11 dies de sembra)
  • 30 de maig: impressionant comprovem que les carbasses trasplantades estan ben sanotes i el grup de llavors de carbassa han començat a brotar (als 4 dies de la sembra)… per ara tenen el rècord de velocitat en creixement
  • 11 de juny: ja portem 3 o 4 neteges intensives de plantes adventícies… i és que el sistema de reg per inundació és tant indiscriminats i generós que fa que surtin arreu. Veiem a la punta del bancal una tomatera adventícia… la cuidarem i mantindrem
  • 20 de juny: neteja d’adventícies força intensiva i tornem a regar per inundació… hem de llegir al respecte però estic sospitant que no és bo regar per inundació i que es puguin mullar les fulles i flors… ens temem que haurem de remenar terra i canviar el sistema
  • 24 de juny: tornem a netejar força adventícies i veiem que una de les síndries té un parell de caniques, dues sindrietes ratllades (després de 1 més i 10 dies de trasplantats)
  • 4 de juliol: (gairebé 2 mesos de trasplantats de mitjana) comptabilitzem el que hi hem trobat… a primer cop d’ull les carbasseres són les que s’han estès més arreu i creixen més ràpid, vers els fruits el rànquing és el següent: Melons (4 grossots i 2 mitjans), síndria (2 mitjanes i 3 petites) i carbasses (2 mitjanes).
  • 7 de juliol: ho descobert tard, però les síndries i melons s’han de “despuntar” així: a partir de la 2a fulla despuntar perquè es faci una nova branca, a partir de la 6a fulla despuntar-les de nou… així tindrem 4 branques per peu… i quan qualla un fruit (preveiem llavors tenir-ne de 3 a 4 per planta) despuntar a partir de la 3a després del fruit. En el cas de les carbasses cal tenir en compte si són flors masculines o femenines (amb la carbasseta)… abans de despuntar. Com hem dit, ja que anem tard el que fem és a mida que trobem un fruit ben quallat (també ho hem fet amb alguna de petita) a banda de posar-hi un platet a sota, despuntem la branca (vigilant que com a mínim tinguin 3 fulles, normalment n’hi ha més) d’on hi penja el fruit quallat.
  • 9 de juliol: descobrim 3 carbasses prou grosses, els hi posem platets i les despuntem
  • 11 de juliol: descobrim 1 meló mitjà i una carbassa mitjana. També trobem morta 1 síndria petita
  • 15 de juliol: Descobrim 3 síndries mitjanes més, 2 carbasses  petitones i dues de mitjanes. També descobrim que n’hem perdut, s’han mort 2 xíndries petites
  • 19 de juliol: Descobrim una carbassa molt gran (i que hem perdut, mortes, 2 de mitjanes) i una de petites… cada cop em sembla que tinc més clar que hem d’anar tallant els brots a partir dels fruits sinó potser les perdrem totes… a veure què hi fem… Ja tenim 4 melons força grossots però encara amb el mugró dur
  • 20 de juliol: ens trobem una de les síndries foradades… algun animal l’ha foradat… la tallem i per dins està poc madura… molt de blanc i poc vermell… el forat, malgrat era gros com un bolígraf de diàmetre, no l’havia fet malbé gaire per dins. La provem i malgrat
  • 1 d’agost: està força desmadrat… sobretot les carbasses s’allarguen per tot (per cert, en tenim 6 de molt grans, gegants per nosaltres….)
  • 6 d’agost: als tres mesos de plantats/sembrats collim 2 melons que ja estan grans i fets (trigarem 3 o 4 dies en obrir-los ja que així s’endolceixen més… finalment hem trigat 12 dies a encetar un d’ells i era verd… no s’ha endolcit però creiem que estaven encara verds)… i per obligació collim 3 més 2 d’ells perquè la seva mata s’ha assecat (ells ja tenien un cercle esgrogueït, i de mida mitjana) i un altre perquè estava ferit (creiem que un cargol ha començat a menjar-lo… pel llom de terra on també la humitat començava a fer-lo malbé…, ha sobreviscut fins el 28 de setembre que l’hem provat però és verd)
  • 6 d’agost: collim per obligació una síndria de mida mitjana-petita que està oberta… potser un cop, quan la provem ja escriurem si és prou bona… (és verd)
  • 15 d’agost: collim per obligació 1 meló que tenia la mata seca
  • 16 d’agost: provem el meló que vam collir el 6 d’agost i és totalment verd… així que el fet que tingui un llom esgrogeït no és suficient per saber si ja és bo (ha estat reposant a casa 12 dies…). I llancem una carbassa morta i collim per obligació 1 carbassa que ens hem trobat arrencada de l’arrel i un meló que la seva mata s’havia assecat
  • 17 d’agost: és tard però s’havia de fer… hem fet un llit de palla a cadascuna de les carbasses (n’hi ha 4 que són gegants), síndries i melons (els pocs que queden)
  • 21 d’agost: per obligació (ja que en moure-la, en ésser tan grossa, s’ha trencat la cua) collim una carbassa gran arrodonida de les verdes amb diferents taques taronges… la mengem el 6 de setembre que ha esdevingut força taronja
  • 24 d’agost: hem de collir per obligació (cua assecada) 2 melons petitons
  • 26 d’agost: collim per obligació (és petita) una síndria perquè té la branca ben seca… la tastem i malgrat té bon gust és molt poc feta i al compost s’ha dit…
  • 6 de setembre: provem la carbassa gran que vam collir el 21 d’agost i és boníssima (tipus gegant arrodonida)
  • 9 de setembre: collim 7 carbasses de les quals hi ha 1 de gegantíssima i 3 de molt grans (dos de les quals són molt llargues). Les collim bé perquè han esdevingut grogues o bé perquè tenen la tija seca (i les collim encara que siguin petites)
  • 13 de setembre: collim per obligació 2 síndries petitones (amb branquilló seca, les posem a la nevera i ja les provarem). També collim 2 carbasses grans que ja havien canviat de color.  El dimarts 18 provem una d’elles i té poc gust (si tot hagués anat bé li calia un xic més de maduració i creixement, potser caldrà sembrar abans i potser regar millor) però és bona, i té unes llavors negres molt grosses (segurament són les síndries uzbeques)
  • 19 de setembre: collim 1 carbassa gegant que ja havia s’havia ataronjat del tot
  • 27 de setembre: collim 3 síndries macades i que estan toves (se’ns ha anat de la mà i les hi donem a les gallines), collim 4 síndries no toves i per tant esperem bones, 1 carbassa grossa de les llargues i 2 de petites de les rodones, així com 1 meló.
  • 28 de setembre: mengem el meló collit per obligació el 6 d’agost i malgrat havent-hi esperant tant, encara és verd i amb poc gust
  • 30 de setembre: collim 1 carbassa petitona rodona a la qual vam fer malbé la mata amb la desbrossadora. Regalem una carbassa gegant i ens diuen que és molt bona, nosaltres encetem una altra (que intentem anar-la conservant a la nevera en comptes d’escaldar-la i congelar-la) i és boníssima (a 5 d’octubre encara és bona)
  • 5 d’octubre: collim, perquè les seves mates s’han assecat, 9 mini-síndries i 2 carbasses petites (un de rodona i una d’allargada)
  • 14 d’octubre: mengem una de les síndries que vam collir al setembre i és  prou bona, unes llavors immenses i negres, però no és gaire dolça com si no hagués estat madura del tot
  • 20 d’octubre: provem 3 de les síndries collides fa temps… 2 d’elles de planter són dolentotes, són més taronges que vermelles i amb molt poc gust, només aigua. La de llavor d’Uzbequistan com l’anterior, no del tot bona i amb unes llavors negres i molt grans
  • 20 d’octubre: collim 2 carbasses llargues i 1 de rodona, i 1 mini-carbassa llarga per obligació verda que s’ha assecat la carbassera
  • 5 de novembre: collim 4 carbasses rodones, llancem 1 de foradada, i collim també 4 mini-síndries
  • 8 de novembre: collim 4 carbasses gegants, 5 de petites rodones i 3 de llargues petites
  • 9 de novembre: atès que necessitem espai per unes carxofes que ens donen, collim totes les carbasses que hi ha (també perquè les darreres pluges i les que vindran ens les faran malbé) i desmuntem totes les branques i arrels de carbasseres
  • 9 de novembre: collim carbasses petites, 8 de llargues i 15 de rodones (tant de verd fosc com d’ataronjades)
  • 11 de novembre: collim més carbasses petites, 6 de llargues i 11 de rodones (la gran majoria verdes encara)
  • 24 de febrer 2013: encara mengem carbasses i són boníssimes però això sí hem hagut de llançar 6 de petites que s’han fet malbé a la barraca, les grans aguanten bé
  • 15 de març: les carbasses ja no sobreviuen més, una de gran ja no és bona i altres 2 comencen a podrir-se. Operació congelació del que ens queda.

Un parell de consoldes i una estèvia

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

Consolda florida (Font: gallery.nen.gov.uk)

El 15 d’octubre del 2011, en una fira ecològica, vam comprar dues consoldes i una estèvia. Ens van avisar que a l’hivern tant la consolda com l’estèvia “moren” però que, si més no, la Consolda rebrotarà a la primavera i amb molta sort, si no ha passat gaire fred, també rebrotarà l’estèvia.

El que no sabíem, ni esperàvem és que a 14 d’abril la Consolda, no només ha crescut moltíssim, sinó que ja està fent flor... i això no sabem si vol dir que farà llavors i s’estendrà per l’hort. Per ara l’estèvia no ha donat cap senyal de vida… i ens temem, ja que a 20 d’abril encara no ha donat senyals de vida que ha traspassat del tot (som 13 de maig i ens sembla que rebrota de les arrels… és difícil assegurar-ho però ens fa tanta il·lusió que hem volgut anotar-ho… a més si és veritat triga moltíssim a rebrotar oi?)

Les dues consolda que vam comprar i vam plantar al marge occidental de l’hort, són Consoldes de Rússia (Symphytum x uplandicum). una de les millors plantes considerades com a adob verd a l’agricultura ecològica. Les consoldes, que són un símfit (gènere de plantes amb flor de la família Boraginaceae), són autòctones d’Europa, i segon la santaviquipèdia, compta a 7 espècies i un híbrid.Tenen fulles amples i piloses i les flors acampanades de colors variables entre el blanc i el rosat. El fruit és un aqueni.

No hem pogut aclarir-ho del tot, però sembla difícil aconseguir reproduir-les per llavors i en canvi eś relativament fàcil fer-ho per esqueixos de l’arrel. Un cop n’hagui descobert l’entrellat l’escric (a més he trobat un lloc web on recomanen treure les flors ja que debiliten, si més no el primer any de vida, un xic la planta i això ens desconcerta…).

Altres esdeveniments:

  • 11 de juny del 2012: l’estèvia ja fa un pam i té forces fulles en una sola tija (va començar a rebrotar ara fa un mes)
  • 12 de gener del 2013 rebroten les consoldes, de 3 a 8 brots, i com ens temem que és massa aviat hem decidit arrencar-ne arrels i brots i passar-los a 5 testos. Deixem 2 testos al mateix hort prop de l’almàixera (molt més lents de creixement però un creixement més equilibrat i segur), a recés del fort vent, i els altres 3 testos els duen a casa a veure com funcionen (creixen molt més ràpid, però la transició a l’hort va pitjor ja que en el trasplantament perden la fulla i han de tornar a brotar)
  • 16 de febrer: les  consoldes dels 3 testos de casa han crescut moltíssim i les hem hagut de trasplantar a un test més gran, les de l’hort en test sobreviuen però no creixen gaire, i els brots de les plantes a terra van creixent i morint però segueixen essent molt petits.
  • 15 de març: malgrat la fred que tornem a patir, els brots espontanis són força grans
  • 26 de març: les consoldes de casa van créixer desmesuradament, fulles molt llargues (suposem que buscant el poc sol que tenien ja que les teníem a recés dins el lavabo) i en portar-les a l’hort van patir… i fins que no van perdre aquestes fulles “desmesurades” no van tornar a rebrotar bé
  • 21 de març: trasplantem les dues consoldes que teníem en testos (a partir d’esqueixos dels brots collits el 12 de gener)
  • 1 de maig 2013: consoldes que van brotar per si soles des de les arrels de l’any passat ja estan a 1’30 metres i ben florides… Un bon amic permacultor ens comenta que esperem a que s’obrin les flors i tallar arran de terra i les fulles al compost. Així la planta tornarà a rebrotar i tindrem “més collita de fulles”. Si arribés a fer llavors serien estèrils, per tant no cal esperar per tallar.

Més informació:

 

Recull de pluges 2012

Potser enguany no serà com els darrers mesos de novembre i de desembre però anirem recollint les pluges de l’hort:

HIVERN finals (11 litres – 1 jorn)

  1. Dimarts 17 de gener 2012:  11 litres/m² (un mes després de les darreres pluges)
  2. Diumenge 19 de febrer del 2012: 0’1 litre/m² (ha plogut misèria i per tant gairebé són 2 mesos seguits amb poca pluja)

PRIMAVERA (211 litres – 17 jorns)

  1. Dimecres 21 de març del 2012 fins les 16h: 16 litres/ (2 mesos sense gota pluja, però plou prou bé i sembla que demà hi continuarà)
  2. Dijous 22 de març del 2012 fins les 16h: 22 litres/ (molt bona setmana, i ens salvem de la sequera potser la setmana vinent hi torna)
  3. Dimarts 3 d’abril (molt) i dimecres 4 d’abril (poc): 14 litres/
  4. Dissabte 7 d’abril (gens): 0’5 litres/
  5. Dimarts 10 d’abril:  5 litres/
  6. Dijous 12 d’abril: 1 litre/
  7. Dissabte 14 d’abril: 6 litres/
  8. Dimecres 18 i dijous 19 d’abril: 24 litres/
  9. Dissabte 21 d’abril: 1 litre/
  10. Dimarts 24 d’abril:16 litres/
  11. Dissabte 28 d’abril: 4 litres/
  12. Diumenge 13 de maig: 8 litres/m2
  13. Dilluns 14 de maig: 4 litres/
  14. Diumenge 20 de maig (matinada): 13’5 litres/
  15. Diumenge 20 de maig (tarda) i dilluns 21 de maig (matinada): 55 litres/m2
  16. Dimarts 22 de maig: 12 litres/
  17. Diumenge 3 de juny: 9 litres/m2

ESTIU (70.5 litres – 7 jorns)

  1. Diumenge 1 de juliol: 5.2 litres/ (fa un mes que no plovia)
  2. Dijous 5 de juliol: 17 litres/ (aquesta no l’esperava ningú i va ésser una tempesta forta, a l’Urgell amb pedra i tot)
  3. Dilluns 5 d’agost: 0.8 litres/ (un mes que no plou i n’és ben poca cosa…)
  4. Dissabte 11 d’agost: 2.5 litres/
  5. Dijous 30 d’agost: 10 litres/(feia 3 mesos que no plovia amb aquesta intensitat)
  6. Dimecres 12 de setembre: 32 litres/(feia 6 mesos que no plovia amb aquesta intensitat, i és el dia més plujós d’aquest registre; 27 litres fins el vespre i 5 durant la nit, la meitat de tot l’estiu en un sol dia…)
  7. Dimarts 18 de setembre: 3 litres/

TARDOR  (170’7 litres – 13 jorns)

  1. Dissabte 29 de setembre: 24 litres/ (i només feia 10 dies de la darrera pluja!)
  2. Dijous 11 d’octubre: 0.7 litres/
  3. Divendres 12 d’octubre: 1+1 litres/m² (un durant la matinada i l’altre al migdia)
  4. Dimarts 14 d’octubre: 5 litres/m² (anit i durant el matí)
  5. Dijous 18 d’octubre: 2 litres/m² (i semblen les primeres pluges d’uns quants dies plovent)
  6. Divendres 19 d’octubre: 2 litres/m²
  7. Diumenge 21 d’octubre: 30+10 litres/m² (anit i per la tarda, no plovia tanta quantitat des del 20 de maig, encara que el 12 de setembre també va ploure a bots i barrals. En un mes de tardor ha plogut tant com tot l’estiu)
  8. Divendres 26 d’octubre: 27 litres/m²
  9. Dimecres 31 d’octubre: 33 litres/m²
  10. Dimarts 5 de novembre: 5 litres/m² (a la meitat de l’estació ja ha plogut el doble que en tot l’estiu)
  11. Diumenge 18 de novembre: 5 litres/m² anit i plou durant la tarda i vespre 4 litres/m² més
  12. Dimarts 27 de novembre: 19 litres/m² anit
  13. Dimecres 28 de novembre: 5 litres/m²
  14. Dilluns 3 de desembre: 2 litres/m²

HIVERN  (5’5 litres – 3 jorns)

  1. Diumenge 13 de gener del 2013: 2 litres/ (fa més d’un mes que no plou i ho fa poc)
  2. Diumenge 20 de gener del 2013: 0’5 litres/
  3. Dilluns 21 de gener del 2013: 3 litres/

Nou gessamí per esqueixos

Gessamí florit (Font: floridata.com)

Gessamí florit (Font: floridata.com)

El dilluns 27 de febrer en Jordi ens regala una llarga branca podada d’un gessamí, i ens explica com plantar-la com a esqueixos… bàsicament tallar aquesta branca de prop de 2 metres, en 2 o tres trossos d’uns 40 cm i enterrar-ne més o menys la meitat (vetllant de no oblidar quina és la part superior i l’inferior i no plantar-los a l’inrevés)… tot trobant un equilibri de mida adequada i enterrar bona part sota terra i la part que deixem fora de la terra no sigui ni molt llarga ni molt curta… ja que es preveu que els rebrots seran arrels al llarg de tota la branca enterrada  i a la punta de la branca externa sortiran els rebrots de fulles… i si és massa llarg li demanarem massa esforç, massa treball per fer arribar la sàlvia a la punta. Però és clar si el fem prou curt potser no agafa prou.

El plantem dimecres següent (es veu que no calia córrer ja que un altre amic que es va quedar una altra branca podada, el va plantar dues o tres setmanes més tard i també li va agafar) en un test perquè ens és més fàcil anar-lo regant i vigilant si agafa bé… així que aquests dos darrers mesos l’hem regat igual que els ceps, rosers i tres nespres en testos, les nostres incubadores.

Dubtàvem si ho fèiem bé, i de si el gessamí es podia plantar per esqueixos,  i atès que els sogres no ens en donàven ni cinc… quan avui dissabte 14 d’abril ja apunten, de dues dels 3 esqueixos plantats, un parell de brots vermells… ara a seguir regant-los i cuidant-los fins que arrelin amb força i havem de decidir on posar-los definitivament… però hi ha moltes possibilitats que acabi al jardí al peu del salze gegant… perquè pugui trepar per ell i malgrat no és el lloc més a recés de l’hort, també l’hem de poder posar allà on ens convé més… això sí, entre el novembre i el febrer, que ja ho descobrirem, quan haurem de podar-lo… mirarem de fer noves plantes per si aquesta no ens agafa.

Veces i el reg per aspersió

Veça (Font: wiquipedia.org)

Veça (Font: wiquipedia.org)

Tenim un bon problema. En una part de l’hort on no hi treballem hem plantat veces (val a dir que un xic tard, cap a principis de desembre) i cal regar-les, però a l’hort, amb els dipòsits i les basses prou feines podem regar només amb regues, amb regadora i (aviat) amb el gota a gota… però les veces, amb una extensió considerable cal regar-les per aspersió (o bé que plogui és clar).

I és clar, a l’hort en no tenir ni llum elèctrica ni aigua a pressió… ja tenim un problema. Cercaré arreu i intentarem trobar alguna solució… sinó haurem d’acabar comprant una bomba d’aigua que pouï aigua de la bassa i regar amb un aspersor o pistola difusora.

Ah per cert, plantem veces perquè és una de les bones plantes per fer adob verd… un cop creixi, i abans de florir (que no “gasti” l’energia recollida del terra per a florir i menys per a crear llavors…), cal tallar-la, deixar-la reposar uns dies i llavors enterrar-la al mateix sòl.

Les veces són lleguminoses que poden fixar el nitrogen (es veu que amb simbiosi, de les seves arrels amb bactèries tipus “rhizobia”)… i quan no s’empra com a adob verd, s’empra com a farratge pel ramat ja que és una planta que pot aportar-los-hi una bona quantitat de proteïnes.

Durant el primer mes regàvem per aspersió amb una bomba cutre que teníem però un dia va acabar petant… i després vam començar a regar directament tapant la mànega que surt del motor del pou… i entre aquests regs per aspersió o pluja forta, i les bones pluges creiem que creixeran força.

PD1: Poden tenir una alçada de 30 a 80 cm… i les nostres, a 19 de febrer, tot just fan 5 cm… a veure si comença a ploure i poden fer una estirada!

PD2: A 14 d’abril (i després d’un mes de març i abril prou plujós) les veces tenen ja uns bons 25-30cm i algunes ja comencen a florir aquesta mena d’orquídies liles que fan. Hem de vetllar de tallar-les abans que facin fruit o bé quan la gran majoria estiguin florides.

PD3: a 27 d’abril bona part de les veces estan florides… i això vol dir que ja hem de començar a dallar totes les veces i deixar-les assecar sobre el terra abans d’incorporar-ho al sòl… Per sort vam llegir bé que s’havien de tallar tant bon punt o just abans de florir (perquè no agafin més aliments del compte del sòl) i no pas abans de fer fruit… així que l’endemà mateixa, a 28 d’abril, vam tallar-les totes, primer un primer tall amb la falç (una matada però prou divertida…), després vam fer pilons amb el rasclinet i la resta vam acabar tallant-ho d’arrel (primer vam intentar arrencar-les… però no anàvem enlloc) amb el tràmec anivellador… molta feina i és un tràmec força pesat però no hem trobat millor manera. Després jugant-hi vam repartir els munts per tot el camp.

Potser rebroten les faves

Fava florida (Font: fourlangwebprogram.com)

Fava florida (Font: fourlangwebprogram.com)

Hores d’ara, 19 de febrer, ja podem dir que, i tant que han rebrotat totes les faves que van quedar recremades per les gelades de principis d’any… però els pèsols són una altra història, no en va sobreviure gairebé cap… i malgrat voldríem provar de tornar-ne a plantar per veure si funcionen encara que tardanament… no sabem si hi podrem trobar temps. Així que enguany ens quedarem sense pèsols.

Els troncs i les fulles més ennegrides i recremades per les gelades de les faves, les vam tallar tal i com ens van aconsellar… Ara, a 26 de març són ben florides i esperem poder començar a menjar les primeres faves tendres…

PD1: dilluns 9 d’abril hem descobert que unes quantes faves ja tenen beines, algunes petites però d’altres ja són prou grosses per tenir faves tendres… i ben aviat, potser en dies les beines seran ja madures (ens sembla que quan el filet central està ennegrit vol dir que ja són ben madures).

PD2: dijous 12 d’abril no ens hi hem pogut estar i ja ens hem menjat crues les faves tendres (malgrat són beines ben grosses i amb el filet negre, les faves de dins són ben tendres i petites), i hem agafat un manat per coure-les a casa demà divendres (del bancalet vell no pas de la rega).

PD3: A 28 d’abril tant les faves del bancalet com de la rega són ja molt grosses i les anem collint, això sí les faves són molt més grosses però segueixen essent tendres… per ara creiem que ens agraden més tendres que no pas velles i seques.

PD4: A 21 de maig, ja portàvem dies trobant que algunes de les faves ja començaven a ésser liloses per dins… i avui en veure’n tantes de macades… hem decidit collir-les totes… N’hem espellofat com a mínim la meitat que una part la deixarem a la nevera per coure i l’altra per congelar. L’altre part que no hem acabat d’espellofar ja ho farem en els propers dies (perquè es conserva millor sense la beina). Totes les mates de faves i pèsols els hem arrencat i portat al compostador.

Bancalet de ravenets

Ravenets (Font: recipes.wikia.com)

Ravenets (Font: recipes.wikia.com)

El 27 de desembre vam fer aquest bancalet i vam plantar llavors de ravenets… però atès que era un sobre vell que vam trobar finalment no hi ha crescut res, i dissabte 7 d’abril, havent-hi donat prou temps als ravenets per créixer i sobretot havent-nos donat temps a nosaltres a poder-nos-hi dedicar de nou… vam refer el bancalet, tot removent la terra amb la fanga, posant-hi compost i plantant-hi en 3 regueretes separades per 10 cm tot un seguit de llavors de ravenets vermells.

PD1: Una setmana després, 14 d’abril, ja estan brotant la majoria dels ravenets… puntuals com un llibre (el sobre de les llavors deia que germinaven de 7 a 8 dies) i collita en un mes… a veure si és així (finalment n’hem començat a menjar el 7 de maig… i per tant la collita ha estat en 3 setmanes!)

PD2: Atès que ja no només hi ha les dues primeres fulles germinades sinó que ja comencen a fer-ne de noves… D’aquí una setmana o dues ja sembrarem l’altre mig bancalet.

PD3: Un mes més tard, diumenge 6 fer maig, hi sembrem l’altre meitat… bona part dels que van brotar a mitjans d’abril ja estan a punt per a menjar. La varietat sembrada, segon els sobre són ravenets saxa 2 (sembla ésser una varietat europea que madura força ràpid, en 3 setmanes, de color vermell brillant, suaus, rodons i deliciosos…).

PD4: 10 de juny, una bona part ja són molt grossos… (al mes) aquest sobre però no els fa tant rodonets ni tant brillants… no els hem tastat però semblen més rudes i allargats.

PD5: 3 de juliol… els plantats el 6 de maig, els hem tingut ben abandonats (regant molt de ant en tant) i la majoria s’han fet malbé i els hem perdut.

Nou codonyer

Codonyer (Font:ca.wikipedia.org)

Codonyer (Font: ca.wikipedia.org)

Dilluns de Sant Esteve, els veïns, els Juan-Maria (de veïns tenim un Josep, i tres Juans, aquest amb qui tractem més, en Juan-Isabel i en Juan-Suïssa) avui han podat els seus codonyers i m’han donat branques tallades perquè les planti i tingui un nou codonyer.

M’han donat 6 branques, dues gruixudes poc més que un dit petit i les altres més xicotetes. He decidit plantar-los tots allà mateix i a mida que creixin (poden conviure-hi perfectament 2 o 3 juntes) decidir quina tallem (no sempre sobreviuen totes i a més ells no sabien de quin tipus de codonyer era cadascuna… teòricament en tenim de dos tipus).

Hem fet el forat al voltant d’un arbre fruiter que ja vam trobar mort, tallat a poc més de 15 o 20cm de terra i una circumferència al voltant de 50 a 70cm, la profunditat no gaire uns 25 cm.

Un cop fet el forat hem regat generosament, hem posat una capa de 2 a 3 cm de compost, les branques esteses a dins amb la part gruixuda dins a terra (i el borró terminal (i en aquest cas també apical) surti fora de terra junt amb uns 15cm de tija) perquè dels borrons (o gemmes) adventicis hi creixin fent arrels sota terra.

PD2: a 7 d’abril hem comprovat que dues de les 4 branques han florit i fullat… i això, que malgrat l’anàvem regant, l’hem tingut un xic abandonat. A mida que vagin creixent aquests nous codonyers decidirem si n’he de “sacrificar” algun, ja que hi ha les 6 branques totes força a prop.

Sempre que tenim la sort de poder parlar amb ells, com avui, aprofitem per fer-los un munt de preguntes:

  • Carxoferes: ara sabem que no hem de fer res (i les proves que vam fer amb els fillols no calien…)
  • Patates: s’han de començar a plantar cap al mes de març i a partir de patates de sembra (no pas les normals de menjar que estan tractades perquè no hi creixin els grills). No els hi hem explicat però nosaltres quan ho fem ho provarem amb el sistema de rodes de cotxe. PD3: finalment sí que hem fet la prova i han crescut més ràpid (també eren plantades abans) que les plantades tradicionalment amb lloms de terra… però és que ens hem tirat enrere perquè en algun lloc havíem llegit que les rodes deixen anar substàncies tòxiques… i és clar davant el dubte, les deixarem créixer per veure’n el resultat però no sé si ens les menjarem…
  • Esparregueres: es poden començar ja a plantar, bé amb arrel mare o bé amb llavors. Si és amb arrel mare al febrer i març ja sortiran espàrrecs però no es podran menjar fins l’any vinent (caldria que totes les deixem convertir-se en esparregueres), en canvi si són de llavor, tots els que surtin cal deixar-los créixer un any, facin noves esparregueres i llavors el febrer del 2014 ja poder menjar els que hi surtin. PD1: Bé finalment les arrels d’esparregueres les hem començat a plantar a principis de març amb mata mare… i no, no podrem menjar-ne cap dels que surten fins l’any vinent (snif)…

PD3: ha anat visquent i fullant però no ha sobreviscut a aquest mes d’agost (bé és una manera d’excusar-nos ja que regant-lo més sovint potser l’haguéssim salvat) tant calorós i sec.

Calçotada tardana

Calçots (Font: elscampaners.cat)

Calçots (Font: elscampaners.cat)

Avui dissabte 31 de març hem fet la segona calçotada a l’hort, la primera fou el dissabte passat…
Atès que ens hem trobat calçots gruixuts com un braç hem confirmat la nostra sospita que hem trigat un xic (és que els dissabtes anteriors havia fet fred i havíem tingut forces compromisos i no vam tenir temps per  fer abans calçotades… ni estàvem gens segurs si era bona idea arrencar-los setmanes abans de consumir-los). Amb una bona mida per menjar bé n’hem collit prop del 70% la resta són massa gruixuts, i una dotzena llarga excessivament grans.
Per ara hem menjat calçots suficients per a una dotzena de persones (a raó d’una dotzena per persona) entre els dos dissabtes i calculem que ens queden per una dotzena més. Per ser la nostra primera collita de calçots n’estem força satisfets.
Un altre any hem de començar a menjar-los molt abans… evitarem els supercalçots que només els podem menjar com a verdura (substituint les cebes tendres) i tenir sobredosi de calçotades seguides.

PD: la darrera calçotada l’hem fet dilluns 9 d’abril… i els calçots han aguantat bé dins la barraca aquests dies (collits divendres 30 de març).

Fruiters florint i fullant

Albercoquer florit (Font: infojardin.com)

Albercoquer florit (Font: infojardin.com)

A principis de març, els albercocs estan ben florits, i el codonyer comença a tenir les primeres fulles. En canvi, el cirerer, el perer, el noguer i els pomers encara no.

En principi, i atès que no hem podat gens els fruiters, un cop estiguin ben florits marcarem amb una beta blanca aquelles branques que no floreixen, i amb una beta de color a més si no fa gaires fulles, així detectarem les branques malaltes que valorarem si cal tallar-les abans de l’estiu, i les branques que no floreixen que seran les que escatim a l’estiu (tant el cirerer com els fruiters de pinyol gruixut s’han de podar a l’estiu, cosa que ja consultarem millor).

Cirerer florit i fullant (Font: alkimiaesenciasflorares.com)

Cirerer florit i fullant (Font: alkimiaesenciasflorares.com)

PD1: El joc de les betes no el podrem fer del tot ja que a 30 de març les flors de l’albercoc ja han caigut i per tant com a màxim només podrem marcar amb betes aquells que no tenen fulles. També ens ha estranyat que algunes de les flors ja estan fent albercocs petitons. També hem pensat que les branques que estan pitjor (n’hi ha que hi veiem perfectament que estan atacades per alguan mena de corc… i és clar no ha fullat ni menys florit… i segurament el millor serà que les tallem sense haver d’esperar a l’estiu abans que pogués afectar a la resta de l’arbre… i creiem que si està prou malalta, la branca, tallar-la no farà mal a l’arbre encara que estigui en plena efervescència…).

Codonyer fullat i florint (Font: plantcare.com)

Codonyer fullat i florint (Font: plantcare.com)

PD2: També a 30 de març el cirerer ja està ben florit, amb unes flors ben blanques. El codonyer, a banda de tenir ja moltíssimes fulles, ja apunten flors de color fúcsia, està preciós. Apunten les primeres fulles d’una de les pomeres (la més oriental), alguns brots del noguer gran i les fulles de les puntes de les branques de la figuera.

PD3: M’han deixat una eina boníssima per poder podar (i no les eines cutrilles de les que disposem… m’ho anoto per aconseguir-ne si pot ésser de 2a mà una d’aquestes, sinó ja estem estalviant per tenir-ne una i poder fer podes com Déu mana…) i he aprofitar per tallar totes les branques (només han quedat les principals que són molt gruixudes i que caldrà tallar-les amb xerrac), dissabte 7 d’abril, que no tenen ni fulla ni flor d’un dels albercoquers atès que són ben mortes.

Amb el permís de la riera – Bassa II

Balca (Font:www.erbe.altervista.org)

Balca (Font:www.erbe.altervista.org)

Atès que estem un xic preocupats per la poca vida que hi ha, si més no visible, a la nostra bassa (hores d’ara pensàvem que estaríem preocupats per la invasió d’insectes i d’altres bitxos en aquesta bassa enmig de tans camps conreats sense un punt d’aigua a la seva disposició…)… que hem començat a teoritzar del per què de tot plegat: i la idea estrella del moment és que, no hi ha plantes a la bassa, i és clar això no convida a estar-s’hi ni ajuda a defensar-se un xic de depredadors, en principi ocells, que puguin anar-los eliminant… (som conscients que som capaços de crear un piló de teories totes elles contradictòries…)

Per tant el dissabte, 17 de març, vam visitar l’únic punt d’aigua viu de la zona, la riera… que tenia tots els marges socarrimats per les cremes dels marges que els pagesos van fer, suposem, abans de la prohibició de poder fer foc… I només veiem canyissar sec a la mateixa riera (per cert amb un color negrós que no convidava gens a ficar-s’hi… i que voleu que us digui el canyissar no és pas una de les que busquéssim) i canyes cremades i alguns brots d’aquestes que començaven a sortir als marges… vam caminar pel marge de la riera cap a llevant fins que en una cantonada hi havia un petit rebrot del que semblava una balca… i sí, hem trobat una arrel ben recremada (amb uns quants brots, això sí, campiona…) de balca… i es clar, amb una pala vam intentar treure un bon tros d’arrel… i cap a la bassa.

Lliri groc o flor de lis (Iris pseudacorus - Font: creativelanddesignmd.com)

Lliri groc o flor de lis (Iris pseudacorus – Font: creativelanddesignmd.com)

A la bassa, i atesa una altra teoria potser gratuïta (les arrels del que hi posi poden rebentar el plàstic contenidor de la bassa…), vam fer una mena de contenidor amb plàstic doble a dins la bassa on amb còdols vam fer una mena de contenidor on hi vam posar terra de l’hort i l’arrel… i pel que sembla quatre dies més tard sembla que els brots han crescut i tot, així que creiem que acabarà arrelant.

Aquell mateix matí vam anar primer a un viver on vam poder comprar una planta anomenada per ells com a oxigenant que s’arrela al fons de la bassa i com les balques, nenúfars, papirs… i altres plantes aquàtiques eren molt petites i cares (totes superaven els 6-7 €) és quan vam decidir… potser estaria bé poder posar-ne d’autòctones que no fas cap mal a la riera (està totalment antropitzada i s’empra bàsicament per a regar tots els camps de la zona). I potser sí que és oxigenant, o duia molta fauna microscòpica, ja que els peixos només de tirar-la s’hi van estar tot el matí al voltant d’aquesta…

Espiga d'aigua (Pontederia cordata - Font: critsite.com)

Espiga d’aigua (Pontederia cordata – Font: critsite.com)

PD1: Divendres 23 de març, atès que encara estem preocupats per la poca vida que hi ha a la bassa… hem començat a plantar plantes al voltant de la bassa, i dins de la bassa un lliri d’aigua, concretament un lliri groc o flor de lis (Iris pseudacorus)… a veure si creix i també ens ajuda a “oxigenar” o depurar l’aigua.

PD2: Dilluns 26 de març ampliem la biodiversitat i hi afegim a la bassa, una espiga d’aigua (Pontederia cordata), també cercant l’oxigenació i depuració que puguin fomentar. No sabem si és només una casualitat però avui mateix hem vist de nou un sabater a la bassa… (només un parell de dies més tard, ja broten i treuen el cap de l’aigua).

PD3: de seguida que vam posar la balca a la bassa, va començara créixer… però és que dimecres 27 de març alguna de les fulles ja feien més de 30 cm (i quan la vam trasplantar cap d’elles feina més de 10 cm)… no sé si li agrada molt el lloc o és que són molt sofertes i s’adapten a per tot arreu amb aigua…

PD4: 10 de juny el lliri d’aigua està florint (ha fet moltes tiges i fulles noves… i algunes d’elles s’estiren arran d’aigua)