Category Archives: Remeis

Llimac del perer

Llimac del perer (Font: 3.bp.blogspot.com)

Llimac del perer (Font: 3.bp.blogspot.com)

El llimac del perer o del cirerer és un insecte (Hymenoptera Tenthredinidae, Eriocampocoles limacina o Caliroa Cerasi), un himenòpter del tipus Symphyta on els tentredínids són prop de 6.000 espècies diferents. Les larves majoritàriament són herbívores i sobretot de fullatge d’arbres i arbustos (tenen diferents parells de potes si s’alimenten de l’exterior de les plantes i sense potes si hi viuen a l’interior, a les tiges).

Un cop són adults no necessiten gaire menjar i fins i tot hivernen al sòl i les femelles empren el seu ovipositor (com un xerrac) per dipositar els ous dins de l’escorça, tiges, etc…

Les larves ataquen en períodes de postcollita (cirerers) o la fase final de maduració (el perer)… Durant el primer estadi (1’2mm), les larves són de color negre verdós, allargades, primes i semblants als llimacs amb pocs indicis de potes.
En el darrer estadi (12mm) solen ésser de color verd taronja.

Les larves deterioren les fulles en menjar-les, deixen intactes els nervis i l’epidermis inferior… les fulles s’assquen sense caure de l’arbre (i dóna un aspecte de cremat)… Si la infestació és gran i es produeix en estadis primerencs, la mida de la fruita pot reduir-se per manca de fotoassimilació. Els atacs successius en diferents anys pot causar un afebliment de l’arbre.

Calirosa adulta (Font: www.agf.gov.bc.ca)

Caliroa cerasi adulta (Font: http://www.agf.gov.bc.ca)

Possibles solucions ecològiques:

Nosaltres no hi hem estat a temps però finalment hem trobat que hi ha gent que hi aplica una lletada de calç al 20% (suposem que calç morta en proporció 20:1 tres cops, la segona als 10 dies i la 3a als 21-25 dies (quan pot créixer una 2a generació).

Suposem que també hi podria anar bé una fumigació d’oli de nim ja que és força genèrica i si pots aplicar-la quan la larva està en el primer estadi deixa de menjar i moren sense arribar a ésser un insecte reproductor.

Tomates amb el “cul cagat”, necrosi apical

Dissabte 7 de juliol ens vam trobar una tomata pebrot ben madura… però amb pudrició apical.

Tomata amb el "cul cagat" - Necrosi apical (Font: horturba.com)

Tomata amb el “cul cagat” – Necrosi apical (Font: horturba.com)

La necrosi apical (o “cul cagat”) és una malaltia fisiològica (no la provoca cap agent patògen). I sol ésser per una manca d’assimilació del calci, perquè bé el sòl no n’hi aporta o perquè aquella varietat té dificultats per adaptar-se a aquell terra. També els hi afecta l’estrès hídric i la salinitat.

Possibles solucions i recomanacions que hem trobat a la xarxa:

  • segons http://www.horturba.com s’hi pot afegir una cullaradeta de llet en pols al terra i regar
  • també es recomana arreu afegir-hi gallinassa al compost (no directament perquè és molt fort) ja que és un fem molt ric en nitrogen. Conté grans quantitats de calci (per tant no convé abusar-ne a les terres calcàries) i per això és molt bo per a terres àcides. Si l’utilitzem per a l’hort, cal que estigui ben fermentat i cal usar-lo en molt poques quantitats per evitar cremar les plantes. I sempre és millor no emprar el fem de les granges de producció intensiva (contenen antiparasitaris, antibiòtics, etc.)
  • segons elhuerto20.wordpress.com és millor l’adob foliar que no pas radical (ja que pot haver-hi dificultat en l’assimilació) i també que pot afegir-li òxid de calci (calç viva) però apagat amb aigua (calç apagada o morta)
  • altres:
    • afegir el calci en forma líquida fa més fàcil l’assimilació
    • adob ric en calci
    • dissoldre pastilles de calci efervescents en aigua i rega

No hem trobat una solució adient encara i hem emprat com a prova, moldre 5 pastilles de calci infantil (calci vegetal) que havíem comprat en un herbolari i el vam posar, el 8 de juliol, al peu de la meitat de les solanàcies, concretament les externes del bancal, les tomates més al nord i al sud (deixant-ne sense les del mig) i els pebrots més al nord i les albergínies també més al nord.

El verger II – 2012

Al juny trobem a faltar no tenir una entrada específica pel verger, així que a partir d’ara anirem recollint aquí les incidències. (Podeu consultar l’entrada de Verger 2013)

Verger nord

  • Albercoc: 3 de grans, 1 de mitjà i 1 de petit
  • Cirerer: 1 de gran
  • Perer: 1 de mitjà
  • Codonyer: 1 de petit (1 intentant que arreli un brot)
  • Figuera: 1 de petita
  • Pomer: 4 de petites
  • Noguera: 1 de gran i 1 de petita
  • Xiprers: 10? de mitjans
  • Arbre sec (finalment cau amb les fortes tramuntanades del 26 al 28 d’octubre 2012)
  • Saula: mitjana

Actuacions i esdeveniments:

  • 29 d’abril: amb totes les adventícies del voltant dels arbres del verger nord les posem com a escocells dels arbres fruiters… dies més tard veiem que és una bona idea, serveix de encoixinat, d’adob lent i segurament hi dóna resguard a animalons que segurament són depredadors d’altres…
  • 15 de juny: hem menjat, de l’albercoc gran del mig, el primer prou madur… fins ara tots els que havíem menjat eren verdots (sobretot de l’albercoc mitjà). Hem recollit del terra una vintena d’albercocs caiguts pel vent i els llancem al compost (desconeixem si els de terra poden atraure fàcilment insectes que posin ous i “infestin” la resta…)
  • 15 de juny: renovem les trampes sucoses:
    • Travem del perer l’antiga trampa de mosca d’olivera reconvertida a fruiters amb sucs de fruita. El nou hi ha suc de fruites, vinagre i una pera verda trossejada.
    • Travem dels albercocs (un de gran i el mitjà) les trampes que hi havia (buidem tot el moscam podrit i suc al compost) i posem nous sucs (multifruites i raïm-pinya) amb vinagre i trossos d’albercocs caiguts.
    • Travem una trampa vella dels pomers i posem la nova, però amb suc de poma i trossos de poma verda a banda del vinagre. El moscam antic podrit i suc vell al compost.
    • Posem nou, no n’hi havia, trampa a la noguera grossa amb sucs (multifruites i raïm-pinya) i vinagre com a prova.
  • 15 de juny: una part de la noguera grossa, la resta no, les fulles estan totes tacades a piguets així com les nous verdes d’aquell indret. Hem de descobrir però no sabem si la manca de temps ens hi ajuda…
  • 17 de juny: collim uns 5 kg (sort que ha vingut la mare-sogra i ens ha ajudat a decidir-nos que els hem de collir ja i que madurin un xic a casa i no perdre’ls fent-se malbé a l’arbre) que repartim entre la família. En queda un collita semblant a la que ja hem fet madurant als albercocs.
  • 17 de juny: muntem un sistema de reg, encara que rudimentari, que ens estalvia molta feina… 1 reguem per primer cop en mesos…
  • 19 de juny: collim uns 3 kg més d’albercocs… els que vam collir i emmagatzemats a casa amb paper de diari han madurat d’allò més bé
  • 24 de juny: collim uns 5kg més d’albercocs i segueixen boníssims, val a dir que una part han madurat i caigut a terra
  • 27 de juny: collita finalitzada, collim uns 3kg més d’albercocs bons (un xic massa madurs) i uns 6kg per llençar directament al compost (bé perquè han caigut, menjat per insectes o bé totalment podrits)
  • 27 de juny: agafem una trentena de nous verdes per fer “aigua de nous” (mirar l’entrada específica)
  • 27 de juny: hi ha forces nous verdes que tenen un forat amb penjoll negre que ens indica que un bitxo hi ha entrat i generalment trobem la nou, bé el projecte de nou, ben podrida per dins
  • 2 de juliol: agafem 22 nous verdes més per augmentar fins a 3’5 litres de rom l’aigua de “nodes”
  • 23 de juliol: queden pocs codonys però molt macos (la majoria cauen per la tramuntana) i sembla que aviat podrem menjar les primeres pomes vermelles tipus “fugi” (per cert més del doble que de les que queden han caigut per l’efecte del vent del nord)
  • 1 de juliol: tant el cirerer com el perer estan infestats d’unes erugues llefiscoses (veure entrada del llimac del perer) que es mengen les fulles i només hi deixen un tel transparent
  • 20 d’agost: les peres aviat estaran (malgrat, mirar entrada del dia 1 de juliol i “llimac del perer”, les fulles estan totes fetes malbé) i són molt sanotes. El perer és de peres d’un tipus aspre però sofertes.
  • 20 d’agost: les pomes tipus fugi són boníssimes, petites però molt bones, el problema és que el 90% han caigut i només queden 5 o 6 al pomer… Potser hem arribat tard… però la gran majoria han caigut fins i tot fa mesos… i és que la tramuntana fa destrosses…
  • 26 d’agost: moltes peres ja han caigut, i collim les més madures que encara hi són al perer, unes 16, són prou bones però és d’un tipus (peres del ciri?) que són un xic aspres
  • 15 de setembre: la immensa majoria de nous (ara gairebé totes caigues pel fort vent i pluges i de fa uns dies) estan totes picades (sospitem que l’insecte havia entrat ja quan era verda abans de forçar la clova)
  • 16 de setembre: totes les peres i tots els codonys a terra i fent-se malbé (vent, pluja, etc…) i només podem salvar dues peres (una encara un xic verda i l’altre prou bona però petitones) i 2 codonys força grossos però encara, creiem, força verds..
  • 26 al 28 d’octubre: amb les tramuntanades fortes (i després de fortes pluges que reblaneixen el terra) cau l’arbre sec
  • 14 de novembre: les nogueres han perdut bona part de les fulles (la petita ja està tota ben pelada)

Verger mig

Falguera de jardí (Font: www.thegardenhelper.co

Falguera de jardí (Font: http://www.thegardenhelper.co

  • Oliveres arbequines (ens és més fàcil d’organitzar si les incorporem al control del verger del sud): 2 petites
  • Figuera: 1 de gran
  • Moreres: 2 de mitjanes
  • Pruneres (velles) desconegut: 6 de velles mitjanes desconegudes
  • Jardí d’herba: 
    • ficus benjamí trasplantat de test de casa,
    • 3 plantes plantades 17 d’agost: 1 planta crassa Bulbine sputescans, 1 Aspidistra elatior i 1 falguera Polystichum polyblepharum)
    • 3 plantetes d’hivern plantades el 24 de setembre del 2012: prunella lychnis, viscaria campanula i glomerata dahurica
Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com)

Bulbine Frutescens (Font: thegardenguide.typepad.com

Actuacions i esdeveniments:

  • 20 de juny: reguem, que també feia una eternitat que no ho fèiem, les 2 oliveres petites
  • 24 de juny: hem vist a la figuera algunes figues diminutes
  • 2 de juliol:alguna de les figues ja és més gran (potser la gran regada del 29 de juny que vam fer i les pluges de l’1 de juliol hi han ajudat…)
  • 7 d’agost:es comencen a veure figues, de mida petita i verdes, però comencen a estar-ne farcides… Decidim, atès que fa molta calor i no plou regar-la de tant en tant (cada 15 o 20 dies)
  • 17 d’agost: hi plantem 1 planta crassa Bulbine Frutescens que posem al cantó de la porta del magatzem (necessita poca aigua, i molt de sol… i en tindrà molt a l’hivern quan la morera no tingui fulla)
  • 17 d’agost: hi plantem a la pared nord 1 Aspidistra elatior i 1 falguera (Polystichum polyblepharum, que no és cap de les 3 autòctones catalanes: Polystichum lonchitis, Polysticum aculeatum i Polystichum setiferum), la darrera necessita molta aigua però ambdues poden viure amb poc sol…
  • 23 d’agost: provem la primera figa, ja és bona però li faltava un xic (i de fet és de les poques grossotes i fosques, la gran majoria encara són petites i mitjanes i verdes) però ens ha fet molta il·lusió
  • 28 d’agost: mengem la 2a figa…
  • 3 de setembre: collim 11 figues
  • 6 de setembre: collim 24 figues
  • 10 de setembre: de cop i volta han madurat moltíssimes i collim bona part (cansa molt i al final agafarem mal de coll de tant mirar amunt i intentar pescar-les amb la canya) de les madures, més de noranta. A partir d’ara no comptem (i el 12 de setembre amb les pluges la majoria de figues madures han caigut totes a terra fent-se malbé)
  • 13 de setembre: trobem i llencem 250 figues que s’han fet malbé al terra per les pluges fortes i vent fort del nord i en podem salvar 48 que les collim
  • 15 de setembre: collim 150 figues per a repartir ja que estan al punt
  • 16 de setembre: semblava que no hi quedaven gaires i tornem a collir 100 figues més
  • 21 de setembre: collim 9 figues
  • 22 de setembre: collim 54 figues
  • 24 de setembre: plantem 3 plantetes d’hivern: prunella lychnis, viscaria campanula i glomerata dahurica
  • 4 d’octubre: collim 1/2 de galleda d’olives arbequines però falta molt per collir, potser una galleda sencera més
  • 7 d’octubre: collim 20 figues (i portem dies menjant-ne de 3 a 6 diàries…)
  • 10 d’octubre: collim 16 figues ben madures (i n’hem de llençar unes altres 15 a les gallines perquè estan trencades i comencen a fermentar) i a partir d’avui es poden menjar molt poques i el 24 d’octubre cap de les que queden
  • 14 de novembre: la figuera ja està ben pelada (a diferència de les moreres que només s’han enfosquit les fulles sense perdre’n gaires)
  • 12 de desembre: encara que les mitjanes van començar a perdre alguna fulla abans que la gran totes tres es van posar d’acord a quedar-se ben pelades de cop aquest dia…
  • 15 de desembre: collim bona part de les fulles de les moreres per dur-les als compostadors (amb el que hi ha fems d’ovella)
Aspidistra o Pilistra (Font: www.jardinesdesevilla.es)

Aspidistra o Pilistra (Font: http://www.jardinesdesevilla.es)

Verger sud

  • Desconegut: 1 de mitjà
  • Negundo: 1 de mitjà
  • Moreres: 1 de gran
  • Acàcia: 1 de mitjana
  • Oliveres: 3 mitjanes: dues piqual i 1 d’arbequina, i 2 de petites (que en realitat estan al verger del mig) arbequines
  • Saula: 1 de gran
  • Ficus: 1 de petit
  • Llentiscles: 3? de petits
  • Arbustos: 5 al nord (red robin pontia?), i 7? a l’est
  • Xiprer: 1 de petit
  • Noguera: 1 de petita
  • Jardinet de plantes aromàtiques:
    • bala de palla amb micèl·lid de gírgoles
  • Jardí de la bassa: 1 estèvia, 1 falguera de jardí, 1 cinta? i 1 x?

Actuacions i esdeveniments:

  • 15 de juny:renovem les trampes sucoses:
    • Travem de l’olivera petita l’antiga trampa de mosca d’olivera (amb un gran fong esponjós blanc!) i posem una de nova amb sucs de fruita amb oli d’oliva i vinagre (a veure si funciona)
  • 20 de juny: reguem, que també feia una eternitat que no ho fèiem, les 3 oliveres mitjanes
  • 11 de juliol: feia una eternitat que no regàvem els arbustos i avui ho fem amb regadora (aprox. 5 litres per planta)
  • 24 de setembre: plantem 3 plantetes resistents a l’hivern a la cara nord de la barraca (ens han costat només 50 cèntims cada unitat, a veure quin resultat donen)
  • 30 de setembre: collim totes les olives de la piqual (4’5 kg aprox) mitjana més al sud del jardí (l’altra només ha fet 2 olives!, l’hem de trasplantar aquest hivern a un altre indret) i són força maques (2/3 de galleda) i també totes les arbequines (1/3 de galleda)
  • 4 d’octubre: collim 1/4 galleda d’olives arbequines (avancem la collita abans que ens ataqui la mosca de l’olivera) i acabem de collir totes les arbequines el 5 d’octubre. En Total: 4’5kg de piqual (1 olivera) i 9’5kg d’arbequina (3 oliveres la que dóna més és la més propera a la bassa, després la de prop de la pila de compost i per últim la de prop de la piqual). L’olivera gran piqual no en fa res (bé 3 olives només) però és que cal traslladar-la a un millor indret, ara està sota l’ombra de la morera gran i el negundo
  • Preparació de les olives (collides: 30 setembre i 4/5 d’octubre, posades i canvi diari d’aigua: 30 set i 4/5 oct, posades en sal 10 nov): Mirar entrada específica
  • 14 de novembre: els 2 negundos ben pelats
  • 12 de desembre: de cop la morera ha quedat ben pelada, li han caigut la majoria de fulles
  • 15 de desembre: collim bona part de les fulles de les moreres per dur-les als compostadors (amb el que hi ha fems d’ovella)
  • 15 de desembre: comencem a fer el forat per l’olivera piqual que volem traslladar aquest hivern (ara està al jardí, on molesta, i està sota l’ombra del negundo, de l’acàcia i de la morera… i és clar no ha fet cap oliva enguany)
  • 11 de gener del 1013: els arbustos del nord i est estan florint

Bancal D (2012) – Solanàcies

Bancal D – 2012 (Solanàcies) (2013 descansarà pel galliner o bé serà de lleguminoses i crucíferes)

Iniciat i preparat: 28 d’abril del 2012

Finalitzat: 2 de novembre del 2012 i emprat com a galliner i descans anyal

Plantacions:

  • 14 de març: mirar bancar de rega, plantació de patates 28 patates kennebech escocesa de sembra (no n’hi havien d’autòctones i hem agafat les més populars…) i 24 d’ecològiques de menjar que s’havien grillat
  • 28 d’abril: 14 tomateres (2 xerris, 4 penjar, de pebrot, 3 cor de bou, 2 carmelo), 4 pebrots verds de fregir (producció com a mínim fins el 26 de setembre i en tenim de sobres) i 4 albergínies sense punxes gabon (a finals de setembre poca producció i no n’hem fet prou, n’hauríem de plantar més)
  • 4 de juny: 12-15 tomateres (n’hi havia 3 d’espontànies i les deixem on eren) (comprem 6 de penjar i 6 tomata poma)
  • 14 de juny: trasplantem la tomatera xerri nana que ens han regalat, ve carregada de tomatetes verdes
  • 24 de juny: a les 3 espontànies que han sortit al mateix bancal de les solanàcies hi hem de sumar-hi 3 més al bancal de les cebes i 2 més a la rega de les carbasses i síndries, en total 8 espontànies
  • 19 de juliol: 4 tomateres d’amanir o del carmel (com és tard a veure què hi passa i si li dóna temps a fer fruits)
  • 8 d’agost: 2 esbergínies llargues (finals de setembre i encara no ha fet cap fruit, sí flors, estan molt petites)
  • 10 setembre: al peu de la tanca de canya fem la prova i sembrem 6 meitats de 3 patates que se’ns han grillat
  • 1 d’octubre: creixen espontàniament, mirar bancal de rega de carxoferes i mongeteres, 5 patateres espontànies (que les deixem i anem regant per comprovar si és viable una segona sembra a l’estiu) i 1 d’espontània al compostador que com no la reguem gaire no sabem si sobreviurà

Interbancal:

  • 28 d’abril: julivert (el 2 de novembre desapareix menjat per les gallines)
  • 14 de maig: 1 clavell de moro (el 2 de novembre desapareix menjat per les gallines)

Actuacions i esdeveniments:

  • 16 de maig: posem canyes a les tomateres (algunes ja eren prou altes com per necessitar-ho des de fa dies, i hem de trobar algú que ens ensenyi a desbrollar-les que creiem que són massa frondoses i no faran gaire fruit) (mirar entrada de desbrollant tomateres)
  • 19 de maig: desbrollem les tomateres (mirar entrada de desbrollant tomateres)
  • 1 de juny: les albergínies comencen a treure flor (la primera oberta 10 de juny)
  • 2 de juny: tornem a lligar les tomateres, en trobem de branques petades
  • 4 de juny: posem a l’altra meitat del bancal compost i arrenquem males herbes per poder plantar 12 tomateres. N’hi trobem dues d’espontànies i les deixem allà on han nascut i adaptem la plantació de les altres. Reguem tot seguit
  • 6 de juny: déu n’hi do les tomates de penjar que encara ens queden, val a dir que moltes les hem de llançar perquè s’han fet malbé, però encara en tenim 3 o 4 dotzenes
  • 13 de juny: hi ha dues tomateres espontànies fora del bancal  (una al cantó de les lleguminoses i l’altra al principi del bancal de rega de les síndries, melons i carbasses) que les mantenim, hi clavem una estaca per ajudar-nos a no desbrossar-les.
  • 14 de juny: tornem a lligar les tomateres i posem tutors als 4 pebrots que estaven ben caiguts
  • 15 de juny:  ja han sortit algunes tomates, i una d’elles ben grossota. Arrangem totes les rajoles que estaven ben enterrades.
  • 15 de juny: hi pengem a cada banda de les canyes trampes de mosques (amb suc de fruites i vinagre i a mida que tinguem restes de tomata també les hi afegirem…). Desbrollem un xic les noves tomateres i acabem de lligar algunes branques de tomatera que estaven caigudes.
  • 17 de juny: comença a haver-hi dues tomates vermelles de la cherry nana.
  • 17 de juny: els veïns (en juan-isabel, i ens comenta que en Manolo i els juan-maria també) tenen una plaga a les tomateres (malgrat hi posen cada 15 dies coure i sulfaten insecticida pel brotulisme, etc…) que sembla que és míldiu (a ell li van dir que era del “temps”, ha fet fred per l’època que estem… però per internet ha vist que era míldiu). Ens ho hem mirat i nosaltres tenim una afectació molt petita (un parell de branques, poques fulles i flors) comparat amb ell (moltes branques afectades, moltes fulles i algunes flors) i per si de cas els hem ruixat amb dissolució de llet semidesnatada i un iogurt (aprox 1litres i 1 iogurt per a 5 litres d’aigua)… però només hem ruixat la part afectada i potser havíem d’haver ruixat tota la tomatera perquè no mata el míldiu sinó que impedeix que les espores s’hi propaguin…
  • 18 de juny: les formigues, sí, les formigues estan atacant dues esbergínies… no hi ha cap pugó i gairebé que puc assegurar que les ferides d’on estan menjant (una aixella, àpex i flor) les han fet elles… La planta en sí està bé però coneixent les formigues poden acabar amb ella en dies. Així que atès que no en sabíem res, és tot una sorpresa per nosaltres, l’únic que se m’ocorre és posar all matxucat a les ferides (si més no ajudarà a curar… i amb sort allunyarà les formigues)
  • 19 de juny: les formigues encara hi són i presumim que s’han menjat l’all que han passat olímpicament de l’all així que les bufem perquè caiguin i posem dos collarets de cotó sucats en greix (hi hem posat margarina) a veure si hi fan barrera… també hi hem posat arròs trencat que diuen que els fongs d’aquest les fan marxar del lloc (ja que de vegades envaeixen el seu cau…). Doncs, 20 de juny, mesures totalment ineficaces… el cotó fluix estava ple a vessar de formigues, els hi ha encantat i els grans d’arròs per ara no s’han endut cap les molt llestes… així que provo un altre remei que és dur terra d’un altre formiguer perquè el considerin que no és seu… però l’únic que he provocat és un terrabastall de corredissa de formigues amunt i avall (amb el terra hi venia alguna formiga de l’altre formiguer) i crec que se barallaven… Per tant cap remei ha funcionat ni de lluny però sembla que les albergínies van cicatritzant alguna de les ferides… encara que en té algunes d’obertes.
  • 19 de juny: com a prevenció del míldiu (encara que més endavant hem vist que és un tractament per l’oïdi i no pas el míldiu) pel matí a primera hora hem sulfatat aigua amb llet semi i iogurt i al vespre hem tallat i llençat al compost totes les fulles i branques afectades. A veure com funciona. El proper pas és, a banda de no fer-hi res, recargolar-li fil de coure…
  • 20 de juny: en dues de les plantes hi trobem que estan naixent 4 alberginietes en dues d’elles.
  • 20 de juny: les pebroteres comencen a tenir flors (es trasplantaren gairebé fa dos mesos) i el 22 de juny veiem el primer pebrotet que està creixent.
  • 22 de juny: les tomateres plantades fa prop de 20 dies ja necessiten ser tutoritzades i així ho fem, i les lliguem a les canyes. També aprofitem per menjar dues tomates ben madures de la cherry nana.
  • 22 de juny: aprofitem per posar a les dues trampes de les tomateres un parell de tomates podrides de les de penjar. A veure si millora l’atracció de bitxos.
  • 24 de juny: tutoritzem totes espontànies que hem trobat i “salvat”
  • 2 de juliol: cal una segona lligada als tutors a la majoria de les tomateres plantades fa un mes, el 4 de juny  i continuem desbrollant-les i desherbant-les
  • 3 de juliol: ja tenim un parell dels pebrots de fregir força grossots (després de poc més de 2 mesos)
  • 7 de juliol: collim una dotzena de xèrries  i trobem una tomata del pebrot madura amb el “cul cagat”, necrosi apical que sembla que és pel mal reg o aigua salinitzada, o el que ens temem, manca d’assimilació del calci (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 8 de juliol: provem de posar-hi pols de calci (pastilles d’herbolari de la nostra filla de  calci d’origen vegetal, n’hi molem 5 i ho repartim entre les albergínies, pebrots i tomateres exteriors (lineal més al nord i el més al sud dels 4 lineals) del bancal per poder comparar, acte seguit hi reguem. Poc després, ja que també ens hem adonat ara, hi afegim compost al peu de totes les solanàcies.
  • 8 de juliol: trobem dos pebrotets caiguts
  • 9 de juliol: collim la primera tomata de carmelo, boníssima
  • 10 de juliol: collim 7 xerries més, per ara és la més primerenca i productiva
  • 12 de juliol: 4 xerries més
  • 12 de juliol: la 2a tongada de tomateres (a les 5 setmanes), i que encara són petites, ja estan prou carregades de tomates verdes. Se n’ha mort una de les de planter.
  • 15 de juliol: collim 14 xèrries i 2 d’amanir “carmelo”. També collim 6 pebrots (gran collita a les 2’5 mesos de trasplant) i 5 albergínies (2’5 mesos de trasplant)
  • 15 de juliol: Hem d’arranjar (i no és pas el primer dia) les canyes mig caigudes. Encara no hem descobert si ha estat algun animaló (gros és clar), el vent o que no les vam clavar del tot bé
  • 16 de juliol: trobem morta una de les tomateres (plantada el 4 de juny ) que ja veiem venir que estava malament
  • 16 de juliol: descobrim dues tomates tipus carmel que tenen una taca semblant al cul cagat i està plena de marietes negres petites amb 4 línies de punts blancs… tot un misteri ja que d’entrada els escarbats són bons depredador i no fan malbé les tomates… potser les hauríem d’haver llençat…
  • 17 de juliol: Collim 1 pebrot, 2 tomates carmel i 3 de xerris
  • 20 de juliol: trobem en una de les tomateres, quan ja marxàvem una eruga verda mengant-s’hi una fulla… la vam veure perquè hi havia tot de cagallons negres en una fulla… no hem descobert què és (ja que només menja fulles, no pas fruits) però demà hem de vetllar perquè no n’hi hagin més, no n’hi hagin ous… etc…
  • 23 de juliol: collim 20 xerries i 2 del carmel
  • 23 de juliol: collim 3 esbergínies i 7 pebrots verds de fregir (perdem 5 de petits que han caigut i 1 de gros foradat)
  • 25 de juliol: hem perdut 2 enciams (segurament els meravella) després de 6 dies de trasplantats, collim 3 tomates del carmel i 10 xerris
  • 27 de juliol: collim 3 tomates del carmel, 12 xerris i 2 pebrots
  • 30 de juliol: collim 7 tomates del carmel i 16 xerris
  • 31 de juliol: collim 4 tomates xerris i una del pebrot
  • 2 d’agost: collim 4 tomates del carmel
  • 4 d’agost: collim 1 tomata del carmel, 8 xerris i 1 del pebrot. També collim 4 albergínies.
  • 6 d’agost: collim 1 tomata del carmel, 5 xèrries i 1 del pebrot. I hem de llançar 2 tomates del carmel (de la 2a tongada de tomates plantades, secció interna del bancal) amb el cul cagat i forada com “la tuta” ambdues ben verdes (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 6 d’agost: collim, per obligació i poc més després d’un mes, perquè encara eren petits, 1 enciam meravella que s’està espigant i la meitat (la part superior) d’un altre que encara és més petit i també comença a espigar-se
  • 8 d’agost: collim 7 xerris (i hauríem d’haver collit algunes de les tomates de penjar… que algunes ja són vermelles)
  • 11 d’agost: 1 tomata del pebrot i 50 de penjar (7 de les quals soltes) no les pengem encara ja que hem de treure velles i endreçar la barraca (el 12 d’agost ens mengem les 7 soltes)
  • 12 d’agost: collim 1 tomata del pebrot i 1 cor de bou i 1 de Montserrat
  • 15 d’agost: collim 30 xerris i 2 del pebrot
  • 17 d’agost: collim 1 tomata del pebrot (tenia cul cagat però ens hem menjat bona part), 2 cor de bou (1 d’elles també amb cul cagat però que hem pogut aprofitar una part)
  • 18 d’agost: collim 3 tomates de cor de bou i 2 de pebrot, 6 xerris, 2 albergínies (una d’elles marró en comptes de blanca!) i llancem dues tomates de penjar amb el cul cagat (mirar l’entrada de cul cagat)
  • 20 d’agost: collim 4 tomates del carmel, 1 del pebrot, 4 xerris i 3 cor de bou (que han quedat petitones)
  • 22 d’agost: collim 2 cor de bou i 1 del pebrot amb el cul cagat però l’aprofitem, esclar
  • 27 d’agost: llencem 2 albergínies que estaven malament (una de marró i una d’arrugada)
  • 27 d’agost: collim 14 xerris, 8 carmel…
  • 30 d’agost: collim 1 carmel i 6 xerris
  • 1 de setembre:  collim 1 albergínia, 1 pebrot i 10 tomates del carmel i 1 del pebrot i 4 xèrries
  • 3 de setembre: llencem 2 tomates cor de bou podrides de cul cagat, collim 1 bona de cor de bou i 1 xerri i ens trobem 2 de cul cagat de les noves del carmel
  • 6 de setembre: collim 2 albergínies, 2 pebrots i 2 tomates del pebrot, 1 del cor de bou i 5 xèrries
  • 9 de setembre: collim 2 albergínies i 6 tomates del carmel
  • 9 de setembre: fa la 1a flor una de les albergínies plantades fa un mes
  • 13 de setembre: collim 15 pebrots verds, 31 tomates de carmel i matem una tomatera espontània (les de les liliàcies)
  • 17 de setembre: collim 4 carmel  i 3 carbassons
  • 21 de setembre: arrenquem 5 tomateres que ja són improductives i collim bona part de les tomates (70 de xucar i 10 verdes de les noves)
  • 22 de setembre: arrenquem una de les 4 alberginieres que ja feia dies que estava malament, tota seca i gairebé morta, collim 3 tomates de les noves (de les noves del 19 de juliol)
  • 23 de setembre: collim 1 pebrot verd
  • 26 de setembre: collim 1 albergínia i 6 pebrots verds
  • 26 de setembre: collim una tomata gegant de les noves tomateres (plantades 19 de juliol)
  • 28 de setembre: una de les dues noves alberginieres (després de més d’un mes i mig) té dues albergínies petites penjant-hi
  • 5 d’octubre: acabem amb la tomatera espontània que va créixer al bancal de les síndries, melons i carbasseres i només n’hem extret 8 minitomates (no sabem encara si bones) però pel que hem pogut comprovar totes les espontànies no han patit gaires malalties però tampoc han produït gaire…
  • 8 d’octubre: collim 1 tomata força grossa (de les darreres del 19 de juliol)
  • 10 d’octubre: collim 3 tomates petitones i 13 pebrots verds (bé 3 d’ells estaven envermellint)
  • 20 d’octubre: arrenquem bona part de les tomateres que quedaven ja que hem començat a patir un atac de míldiu (tant a les poques tomates que  quedaven de la 2a plantada del 6 de juny, com la gran majoria de totes les tomates, precioses cal dir-ho, de la 3a plantada del 19 de juliol). Mirar entrada específica de míldiu a les tomateres.
  • 24 d’octubre: collim 5 albergínies de mida petitona, 2 de les quals són de les noves albergínies (trasplantades 8 d’agost, més de 2 mesos i mig) i la resta de les trasplantades el 28 d’abril (fa 5 mesos)
  • 2 de novembre: la tramuntanada de fa dies ha fet malbé tant els pebrots com les alberginieres (malgrat encara feien flor, un parell cadascuna) i hem decidit trencar-ho tot i dur-lo al compostador, i convertir aquest bancal en galiner

Altres:

Malura blanca al perer

Malura blanca en brot de pomer (Font: www.efa-dip.org)

Malura blanca en brot de pomer (Font: http://www.efa-dip.org)

Divendres 11 de maig vam aplicar un remei casolà un xic personalitzat, en 11 litres d’aigua hi vam diluir 1 litre de llet sencera i 1 iogurt natural de 150gr i amb aquesta barreja vam ruixar els pomers i perers.

Tot va iniciar-se en detectar un borrissó blanc sobre fulles del perer (la majoria eren fulles joves i a les puntes de les branques, els brots…). Aquest borrissó es treu si li passes els dits però es veien malaltes les fulles.

Vam investigar un xic arreu de la xarxa i sembla que l’únic fong que s’hi pot semblar és l’oïdi, també anomenat oídium, cendrada o malura blanca. I dels tractaments, a banda del sofre, és amb sèrum de llet al 5% o bé amb llet a 10% i per això li vam afegir iogurt… això sí, hem vist que es recomana que la llet sigui desnatada… pel greix que potser no és el millor per la terra…

Bé, com diumenge ha plogut segurament haurem de tornar a fer el tractament preventiu (es veu que genera una pel·lícula protectora sobre les fulles que fa que les espores no s’hi puguin enganxar quan volen estendre’s)… i per això ara hem descobert que el fet de sucar amb iogurt les fulles afectades segurament no hi haurà fet res ja que no “el combat directament” i el millor hagués estat destruir-les i/o llançar-les lluny del cultiu.

Més informació sobre l’oïdi:

Remeis casolans fungicides

Recull de fungicides casolans: per a la prevenció i lluita contra malalties fúngiques amb productes accessibles per a qualsevol agricultor.

Les malalties de les plantes solen ésser produïdes per fongs (en el 95% dels casos), i amb molta menys incidència per bacteris i virus-micoplasmes i viroides (a més poc estudiats)
Els fongs són vegetals que no tenen clorofil·la i per tant són incapaços d’elaborar sucres. Han de parasitar plantes vives o matèria orgànica morta (per exemple, un full a terra). Es reprodueixen mitjançant espores que dissemina el vent, la pluja, altres insectes, etc ..
Els bacteris, al contrari que els fongs, ataquen més a animals i l’home que no pas a les plantes. Els antibiòtics, per raons econòmiques no poden fer servir en l’agricultura, de manera que només es poden prevenir.
Els virus són paràsits obligats de molt petita grandària. Hi ha bastants virus vegetals, sobretot en cultius herbacis. Es transmeten mitjançant vectors (pugons, nematodes i fins i tot fongs), alguns, molt pocs, per llavors i altres, poquíssims, mitjançant eines, tisores, etc. i dels que ataquen a fruiters, tarongers i altres arbres, la forma òptima de transmissió és per empelt. El tractament més efectiu i comú es destruir les plantes virosadas i tractar sistèmicament els vectors.
(vull agrarir aquesta feinada a MagicMoby a www.cannabiscafe.net d’on l’he manllevat)
  • Cua de cavall:L’alt contingut en sílice de la planta, i la presència en la mateixa d’una saponina tòxica per als fongs cridada “equisetonina” fan d’aquest producte un excel·lent fungicida contra la Roya, oïdi,míldiu, phytophopthora sp, clapejat, septoriosis, Monilia, botritis sp i alternària, també actua contra l’aranya roja i el pugó. També s’empra (i en el nostre cas conjuntament amb la consolda com a adob radical, ja que a les solanàcies ens va fer por emprar-lo com a adob foliar)

    Oidi (Font: articulos.infojardin.com)

    Oïdi, oídium, cendrada o malura blanca (Font: articulos.infojardin.com)

    • El seu principal mecanisme d’acció és que afavoreix la formació de parets cel·lulars més gruixudes que impedeixen la implantació de patògens. Es recomana el seu ús tant com preventiu, com curatiu.
    • Decocció, es prepara per a 10 l d’aigua:  cua de cavall fresca, 1kg, cua de cavall seca 150gr. En tots els tractaments s’usa diluïda 5 vegades el seu volum. Per malalties fúngiques es realitzen tractaments de 3 dies repetint cada 10 -15 dies. En les polvoritzacions se li pot incorporar al 0’5-1% silicat de sosa o de sodi.
    • Preparat per la lepra del presseguer: afegir a la decocció de cua de cavall purí d’ortiga (veure més endavant) i colomassa (excrements de colom), 1 kg en 50 l de brou.
  • Aigua oxigenada:Indicada especialment per al míldiu; 150ccen 40 litres d’aigua.
  •  Ruda: En extracte té acció fungicida, controla la antracnosi i fongs resistents.
  •  Papaia: Les fulles de papaia s’utilitzen per controlar fongs ja que el seu principi actiu té efectes fungicides, especialment per a control de rovell (roya en castellà) i míldiu polsegós.
    • 1. Macerar o picar 500 gr de fulles fresques i afegir 1 litre d’aigua, colar i barrejar amb 5 litres d’aigua sabonosa (10 gr de sabó no detergent)
    • 2. Col · locar 500gr de fulles i flors fresques en 1 litre d’aigua durant 20 minuts al foc fins aconseguir el punt d’ebullició, deixar refredar i colar. Aquest extracte barrejar en 20 litres d’aigua, afegir 40 gr de sabó no detergent i fumigar les fulles que presenten fongs.
    • 3. Macerar o picar 5kg de fulles en 1 litre d’aigua, colar i afegir 20 litres d’aigua sabonosa (40 grams de sabó no detergent).
  • Farigola: (Thymus vulgaris). El seu principi actiu actua com a fungicida. S’utilitza tant en extracte, com en infusió.
  • Ceba: S’empren senceres, pell i fulles. L’efecte contra el oïdi és excel·lent en les plantes joves, sobretot en les cucurbitàcies i solanàcies. Per gaudir d’una eficàcia cal aplicar un cop al brollar la llavor, una altra vegada en l’estat de plàntula i al llarg del cultiu.
    • Preparació: purí al voltant de 500gr / l d’aigua, diluir 10 vegades seu volum. Aplicar-preferiblement al matí o última hora de la tarda.
  • All: Les substàncies naturals de l’all es degraden amb lallum temperatura i aire, per la qual cosa s’ha d’aplicar d’hora matí o prop de la posta del sol. Pot usar-se a qualsevol hora si la terra està mullada.
  • Infusió: 75 gr. de grans trossejats en 10 l d’aigua. Per fongs del sòl 100gr / l d’aigua, deixant-lo estovar 1 hora.
  • Llet:Les seves propietats fungicides poden explicar per la presència en la llet de certs aminos, i de sals riques en potassi i en fosfats. La seva acció és doble: d’una banda és directament fungicida i de l’altra capaç d’estimular la resistència de la planta davant del fong. Habitualment es dilueix del 20 al 50%.
    • Tractament per a la vinya: La llet diluïda al 10% és més eficaç  que el sofre. Assaigs amb sèrum de llet van donar resultats  anàlegs i el gust del vi no s’ha vist afectat.  A França es barregen 5 l de sèrum i 5 l de llet al 10%  detenint els tractaments 2 setmanes abans de la verema.
  • Canyella: Per al control de oïdi (míldiu empolsada) l’extracte de canyella és contundent, tant preventiu com curatiu, fins i tot amb infeccions greus. En aquest cas s’ha d’aplicar el producte cada 72 hores (cicle del fong) per eradicar el problema, posteriorment cada 15 dies.
  • Ortiga:  Per a la prevenció de míldiu.
    • Preparació del purí: 2 kg d’ortiga fresca o 400gr seca en 20 l d’aigua deixant macerar 5 dies. Per al tractament  de dilueix en el doble d’aigua.  Recepta molt eficaç com a fungicida: picar o macerar 150gr  de camamilla, fulles i flors i 250 gr d’ortiga, deixar-les en  10 litres d’aigua durant 24 hores. Bullir 150 gr de fulles d’eucaliptus en 1 litre d’aigua. Barrejar tot, filtrar i afegir  40 litres d’aigua.
  • Altres mescles fungicides:
    • Barrejar en 4 l d’aigua una cullerada de bicarbonat i 2,5 cc d’oli vegetal. Batre i afegir mitja culleradeta de sabó natural (Sosa o potassa). Aplicar cada 5 o 7 dies per lluitar contra antracnosi, fumada, míldiu i oïdi.
    • Barrejar 1 litre d’aigua amb 200 grams de cendra i es deixa reposar durant 1 nit. Filtrar i barrejar amb mig litre de sèrum i es dilueix en 4 litres d’aigua.
    • Barrejar 2 l de llet, 1 l de purí fermentat de cua de cavall i 300 cc de sabó potàssic en 7 l d’aigua. És eficaç sobretot contra l’oïdi.

Més informació sobre malalties:

Remei contra pugó

Pugó (Font: ca.wikipedia.org)

Pugó (Font: ca.wikipedia.org)

A partir de diferents llibres i consultes (i proposta d’algun lector del bloc) hem provat, amb èxit a les carxofes plenes de pugó pastorat per formigues, a finals d’abril el remei casolà i ecològic:

  • 125 gr d’oli de gira-sol (en comptes d’oli suau)
  • 125 gr. d’oli d’oliva
  • 50 gr. de sabó ecològic rentaplats (en comptes de sabó tou)
  • 5 litres d’aigua
  • 50 gr d’oli de gira-sol (en comptes d’oli suau)
  • 50 gr. d’oli d’oliva
  • 100 gr. de vinagre (en el nostre cas en teníem de poma)
  • 20 gr. de sabó ecològic rentaplats (en comptes de sabó tou)
  • 2 litres d’aigua

Els ingredients, menys l’aigua ho posem en una ampolla de mig litre… la qual tenim emmagatzemada i ens permet sacsejar-lo fort just abans de posar-lo amb el sulfatador ple amb 5  2 litres d’aigua.

A banda de tractar els pugons també és aconsellat per àcars, trips i mosca blanca, però sovint s’en parla millor del sabó potàssic i sovint sense oli però segurament el “fa més permanent” i a banda d’eliminar al protecció cerosa dels artròpodes per contacte també elimina les melasses que hi generen.

Altres remeis:

  • En Josep Cortiella, el 6 de febrer del 2013 ens escriu un remei casolà contra polls, erugues i mosquetes a hortalisses i arbres fruiters: “en un poal posem 5 litres d’aigua i barregem un quart de litre de vinagre i un rajolí abundant de detergent tipus mistol. I polvoritzem les plantes o arbres”. (Gràcies, el provarem)

Aplicacions:

  • Finals d’abril i principis de maig 2012 a les carxofes plenes de pugó negre pastorat de formigues amb èxit
  • Principis i mitjans de maig 2013 a les carxofes plenes de pugó negre pastorat de formigues amb èxit

Carxoferes congelades

Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)

Carxofera (Font: herbarilinnea.blogspot.com)

De la desena de carxoferes que tenim a la banda nord de l’hort, han sobreviscut prou feines un parell, una, la més al nord però a prop d’una tanca que segurament l’ha protegit del vent gèlid del nord que ha bufat durant més de tres setmanes durant l’onada siberiana, i les dues següents més septentrionals.

La resta estan ben cremades per la fred. Per si de cas les vam regar ahir dissabte i ara esperarem a veure si rebroten. I això que estàvem ben contents ja que al desembre vam poder menjar dues carxofes (que malgrat una d’elles encara era molt petita les vam tallar en previsió de les gelades que venien… però esperàvem que morissin els fruits, no pas la planta sencera…) i esperàvem que a partir de llavors seria un no parar.

Pel que he pogut veure arreu per internet… si no ha mort l’ull segurament hi rebrotaran i només caldrà llençar les penques, les tiges que s’han cremat i acabaran assecant-se. Tant de bo sigui així…

PD: 1 de març del 2012, després d’alguns dies de bonança hem vist que la meitat sembla que es recuperen… per si de cas, i atès que no plou gens, hi fem una bona regada perquè si més no no pateixin sed… a veure si les recuperem del tot i podem gaudir d’alguna carxofa… sense d’haver d’esperar a l’estiu vinent.

PD2: 13 de març del 2012 s’han recuperat el 70% i ja tenim dues mini carxofetes que estan creixent… per ara estem regant amb regadora i mànega… a veure si podem aconseguir tres horetes lliures per poder bé fer les regues als cantons… o un sistema de reg de degoteig.

PD3: Som 29 d’abril, i de les dues carxoferes que van sobreviure ja n’hem aconseguit 10 carxofes (i vénen de camí mitja dotzena)… les altres que prou feines tenen temps per sobreviure res de res… Avui però hem vist la nostra primera plaga (pugó, tot pastorat per formigues) i l’hem tractat de seguida amb aigua amb sabó ecològic (l’hem fumigat a raó d’un tap per litre). Més tranquil·lament a casa hem pogut consultat un parell de llibres i ens quedem amb la següent fórmula: 1/4 de litre d’oli suau (provarem girasol)  bullit amb 50gr. de sabó tou, que s’ha de transvasat forces cops (o sacsejar dins un pot fortament) perquè quedi ben barrejat… s’aplica diluït amb 5 litres d’aigua i es “sulfata” al moment. A veure si avui podem preparar-ho, tenir un pot a punt i demà si el remei d’urgència no ha funcionat aplicar-hi aquest.

PD4: 8 d’agost, les carxofes finalment són mortes... (mirar PD5) ara hem de mirar si han sobreviscut alguna soca… Tenim sort i podem comprar soques noves… mirar nova entrada.

PD5: el 5 d’octubre (sota la prova de plàstic negre per matar adventícies) vam descobrir que havien rebrotat 3 carxoferes que pensàvem que eren mortes i hi han nascut 4 carxoferes noves que finalment el 2 de novembres trasplantem a la rega de carxoferes “aprofitant” que l’excés de pluges, fred i tramuntana ha matat 2 carxoferes de planter.

Motobomba que falla… 2012

Motomba del pou (Font: santiago.olx.cl)

Motomba del pou (Font: santiago.olx.cl)

El primer cop que no va funcionar la motobomba, ens sembla recordar que era pel mes d’octubre o novembre... inexplicablement hi havia aigua al dipòsit de gasolina (en deixar que es buidés la gasolina, l”aigua que hi havia, que normalment flota… va entrar al carburador... i és clar va caldre netejar-lo del tot al mecànic). Ens va costar força el mecànic… però vam aconseguir que en JoanMecànic ens ensenyés quatre coses sobre el funcionament de la motobomba, si més no entendre-la un xic.

El diumenge 22 de gener no vam poder engegar la motobomba del pou… i com sempre s’espatlla just quan tenim els dipòsits buits. Feia prop d’un mes que no l’engegàvem…però per sort vam recordar una de les lliçons d’en JoanMecànic: mira que no estigui negat (pels diferents i insistents intents d’engegar-la). Però és clar, vam necessitar que en JuanIsabel ens deixés una clau de bugies (de 17, ja que la de 21 és de tipus motocicleta…) la vaig treure, vaig cremar-la i un cop eixuta… va engegar! visca! i no sabem si és perquè la vaig collar poc, només amb els dits, que ara l’he d’engegar amb l’estàrter a mig obert i tancat… misteris… i ara que ho dius i si el collo per veure si s’ha de seguir engegant així… i li entra massa aire?

Bé, ja som dissabte 28 de gener i he aconseguit al mercat de 2a mà una clau de bugies del 17… el proper cop collaré més la bugia…. i som l’estiu i no hem tingut cap altre problema més per engegar-lo fins…

El 5 d’agost per primer cop la motobomba no pouava aigua malgrat estava engegada… i en  veure que la bomba manual tampoc treia aigua ens vam témer el pitjor… el pou assecat… però si tenim 12 metres de profunditat, com es pot acabar… vam encebar primer la bomba manual… i en veure que va ésser una solució (per cert l’hem d’endreçar sempre amb el mànec per avall i així es produeix menys pèrdua d’aigua) per la manual, vam produir també l’encebament a la motobomba, i va funcionar.

29 d’octubre, un cop més quan el necessitem s’espatlla (bé de fet és normal, ja que no s’espatllarà quan no l’emprem… ens n’adonem o s’espatlla just quan el necessitem… i com sempre esperem a emprar-lo quan hem de fer més d’una feina). Aquest cop quan intentàvem engegar-lo hem sentit un cloc i ja no roda per engegar-lo… i no ha estat la corda ja que s’estira i retorna, però el gir no el transmet al motor… 2 de novembre ja la tenim arreglada, han hagut de canviar tot el quadre lateral d’arranc i ens ha costat 67€… i nosaltres que estàvem estalviant per una desbrossadora. Per cert, no pouava i hem hagut d’encebar no només el motor sinó també la mànega que ve del pou.

30 de desembre, el motor no poua… funciona però no surt aigua, només un ridícul rajolí. Hem provat de tot, encebar-lo mil-i-una vegades, posar-lo més alt que la sortida de la canonada inferior, desmuntar la part frontal per si està obstruït… i finalment, de tant fer-lo servir sense que poués, segurament hem fet malbé el reten (que en el nostre cas és de ceràmica). Finalment el problema és que la mànega d’entrada d’aigua no era hermètica, i si entre el pou i la motobomba no s’hi fa buit no funciona bé… la pregunta del mecànic és com hem aconseguit que funcionés fins ara! Així que la tanca de ròtula cap al pou l’hem deixat, encara que el mecànic troba que és una tanca de les antigues i que potser algun dia ens deixarà de funcionar bé, ens posa un nova mànega que no estigui tant resseca i ens solda en calent una tanca de ròtula a la mànega i la corresponent ròtula metàl·lica a la sortida de la motobomba… que sumats a la reparació del reten… puja a 90€.